3. Els informes
3.1 Definició
L’informe és un document administratiu que presenta una exposició succinta dels fets que consten en un expedient i en el qual es poden fer constar el fonaments jurídics pertinents que són d'aplicació als fets a fi d'arribar a una conclusió fonamentada perquè, posteriorment, l'òrgan competent pugui dictar la resolució pertinent. Cal tenir en compte que l'informe no decideix sobre el fons de l’assumpte, sinó que és un acte de tràmit.
No obstant això, hi ha una estructura molt prefixada per als informes, d’acord amb el procediment administratiu. Mireu-vos els apartats:
- Estructura
- Continguts
- Models dels informes
3.2 Marc legal: situació de l'informe en el procediment administratiu
- Preveu la tramitació del procediment i l’emissió d’informes (articles 62 i 63).
- Estableix que els projectes de disposicions reglamentàries s'han de sotmetre a informe jurídic i el termini per fer-ho (article 65).
La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
- Regula la petició d’informes (article 79).
- Estableix que els informes són facultatius (voluntaris) i no vinculants (no són de seguiment obligatori), llevat que hi hagi una disposició expressa que n’indiqui el caràcter preceptiu (imprescindible) i vinculant (de seguiment obligatori) (article 80.1).
- Determina que els informes s'han d'emetre a través de mitjans electrònics (article 80.2).
3.3 Classes d'informes
Si s’analitzen segons el context, els informes poden ser:
- procedimentals (integrats i previstos dins d’un expedient ordinari), o
- no procedimentals (al marge dels expedients administratius ordinaris).
Per la relació de l’informe amb el procediment o amb la resolució, poden ser:
- preceptius o facultatius, i
- vinculants o no vinculants.
D’acord amb la l’article 83.1 de la Llei 30/1992, llevat que hi hagi una disposició que estableixi el contrari, els informes són facultatius i no vinculants, és a dir que aquests no seran preceptius (que s’han de demanar necessàriament) ni vinculants (que determinen la decisió), tret que una disposició expressa ordeni el contrari.
Per la seva finalitat, els informes es poden classificar en:
- descriptius, o
- valoratius (en aquests, el redactor té més llibertat per introduir els seus propis judicis de valor i opinions).
Pel seu contingut, podem classificar-los en:
- Informes proposta en què el titular d’una unitat administrativa proposa que es duguin a terme certes actuacions (contractacions, adquisicions de material, pagaments de dietes, etc.) i en justifica la conveniència o necessitat.
- Informes tècnics i jurídics, en què un òrgan consultiu emet informe sobre una matèria especialitzada i presenta de forma objectiva les dades rellevants relatives a un expedient –fets i/o fonaments de dret– a sol·licitud de l’òrgan que l’instrueix, i en què s’acostuma a incloure la conclusió que se’n desprèn. Aquests informes també s’anomenen dictàmens. La proposta de resolució s’engloba en aquest tipus d’informe, però ha d’incorporar necessàriament en la part dispositiva una proposta –proposta de resolució– que serveix de base per a la redacció de la resolució.
En l’àmbit de l’administració local, d’acord amb l’article 97 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals (ROF), tot i que alguns documents es designen amb els mateixos termes, hi ha variacions de contingut.
- Per dictamen, s’entén l’informe que es presenta al ple de la corporació, dins d’un ordre del dia, després que l’hagi estudiat la comissió informativa corresponent.
- La proposta de resolució és l’informe que l’alcalde presenta al ple de la corporació sense que l’hagi estudiat cap corporació informativa, però que és inclòs en l’ordre del dia.
- La moció és la proposta de resolució que es presenta al ple de corporació, però que no és inclosa en l’ordre del dia i sobre la qual tampoc ha dictaminat cap comissió informativa. Només es pot presentar en una sessió ordinària i per motius d’urgència.
3.4 Contingut
A continuació trobareu els diferents apartats, amb els continguts corresponents, que hi ha d'haver en informes que mantenen l'estructura prefixada d'acord amb el procediment administratiu. Tot i que, com ja hem comentat i bé sabeu, pot ser que hi hagi informes que no tinguin aquesta estructura i que, per tant, no tinguin alguna d'aquestes parts.
Per exemple, hi ha informes d'inspecció que només són descriptius, és a dir, contenen la informació descriptiva del que s'ha observat durant la visita de la inspecció, o bé hi ha informes jurídics en què no hi ha ni fets ni fonaments de dret, sinó consideracions jurídiques.
3.4.1 Identificació de l’expedient
En aquest apartat hi han constar els elements següents:
- títol de l’informe (si cal, es pot tipificar de quina mena d'informe es tracta)
- assumpte de l'informe (de què tracta l'informe)
- sol·licitant (si escau)
- caràcter preceptiu i vinculant, si és el cas
- número d’expedient (si escau)
3.4.2 Exposició dels fets
L’exposició dels fets que motiven l’informe s’ha de fer d’una manera ordenada i clara. Cal mantenir l’ordre lògic de les dades: la cronologia dels diferents fets, i separar-los en paràgrafs i numerats amb cardinals.
3.4.3 Fonaments de dret
En els fonaments de dret, hi han de figurar els fonaments normatius, doctrinals o jurisprudencials aplicables als fets. També cal presentar-los en paràgrafs separats i numerats amb cardinals. Dins de cada paràgraf cal exposar les consideracions jurídiques que es desprenen de l'aplicació dels fonaments als fets.
3.4.4 Conclusions o proposta
En aquest apartat final de l'informe, s'hi han de posar les conclusions amb les argumentacions pertinents o bé la proposta concreta que es desprèn del que s'ha dit amb anterioritat en tot el document.
3.4.5 Datació
La datació del document es compon de:
- població, seguida d’una coma
- data (el dia del mes i l’any, en xifres; sense cap punt al final perquè no és una frase)
Barcelona, 29 de novembre de 20XX
L’Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 20XX
3.4.6 Signatura
La signatura
Amb l’aparició de l’Administració electrònica, la localitat on se signa el document ha esdevingut irrellevant (no es recomana posar el lloc sol ni altres propostes com ara: Barcelona, en la data de la signatura electrònica).
Pel que fa a posar-hi la data, també és irrellevant, perquè aquesta ja consta a la de la signatura electrònica.
Si a la signatura electrònica no hi figura el càrrec, aleshores cal indicar-lo tal com es mostra en el peu de signatura tradicional.
A continuació teniu un enllaç de la recomanació que fa la Generalitat de Catalunya pel que fa a la signatura electrònica.
Signatura tradicional
La signatura consta dels elements següents:
- càrrec, precedit de l’article corresponent (femení o masculí)
- signatura (rúbrica)
- nom i cognoms
El cap del Servei de Gestió Econòmica
(rúbrica)
Nom i cognoms
3.4.7 Annexos
En aquest apartat, s’hi poden afegir els annexos que es considerin pertinents. Cal fer-ne la llista al final de l’informe.
3.5 Criteris de redacció
Sense que el marc legal ho exigís, l'adopció de l'antiga estructura prevista per a la redacció de sentències en les lleis d'enjudiciament civil i criminal, un seguit d'oracions subordinades dependents d'una oració principal única, ha estat una pràctica freqüent en la redacció d'informes administratius fins ara.
Actualment es recomana de prescindir d'aquest costum i de buscar una redacció més fluïda i flexible. Així doncs, el tipus de llenguatge que s'ha d'utilitzar en els informes ha de ser, en general, molt acostat a la varietat estàndard de la llengua, clar i precís i sense formulismes innecessaris. Cal, a més, procurar que el text sigui entenedor i fàcil de llegir, i estructurar-lo amb coherència.
Amb aquests objectius, cal tenir present les recomanacions següents:
- Cal separar els diversos apartats del document (fets, fonaments de dret i conclusions) i encapçalar-los amb un títol, a fi que es puguin identificar amb facilitat.
- Es recomana no introduir els paràgrafs de la relació de fets amb resultant, atès o vist, ni tampoc els dels fonaments de dret amb considerant, atès o cap altra paraula similar, ja que sovint es generen frases no conclusives.
- El paràgraf constitueix una unitat ideal o de pensament, no pas merament gràfica. No es tracta d'anar dividint el text en paràgrafs quan es porta un cert nombre de línies de text. Cal separar en apartats diferents les idees diferents. En els informes tècnics i jurídics, cada fet o fonament de dret ha de tenir el seu paràgraf independent, que cal numerar successivament.
- L'ordre en què s'exposen o narren els fets ha de ser lògic. Una de les formes habituals d'ordenar la informació en aquesta mena de documents és la cronològica. En aquest cas, cal assegurar-se de la coherència dels temps verbals emprats (si s'ha començat amb una forma de passat, s'haurà de mantenir per referir-nos a fets passats).
- S'ha de prescindir de les expressions personalitzades, retòriques o redundants, de la sintaxi encarcarada, de les fórmules ampul·loses i innecessàries i dels calcs del castellà, com ara:
- "El tècnic que subscriu té l'honor d'emetre l'informe següent."
- "No obstant això, la corporació acordarà el que cregui convenient."
- "Vinc a proposar…"
Tot i aquests principis de caràcter general, les característiques específiques d'un informe concret depenen en última instància de les circumstàncies de cada cas: el grau d'especialització i complexitat de la matèria de què es tracti, la finalitat amb la qual s'hagi sol•licitat o s'emeti l'informe, etc.
En els informes tècnics, la preocupació essencial consisteix a proporcionar la informació amb la màxima objectivitat possible. Caldrà, per tant, explicar les coses tal com són i no tal com el redactor voldria que fossin. El redactor s'ha de mantenir distanciat de la proposta que efectua i, com a màxim, pot arribar a predir les possibles solucions o canvis, sense introduir-hi una valoració personal. El seu punt de vista ha de ser objectiu. Un bon exemple seria un informe d’inspecció d’una obra.
3.5.1 Tractament personal
En els informes, com també veurem en les resolucions, només hem de fer servir el tractament personal de la persona emissora del document en els apartats de conclusions o proposta i ho hem de fer amb la primera persona del singular (Informo / Proposo), llevat que signin el document més d’una persona i puguem utilitzar-hi el plural: informem / proposem, cosa que no és habitual.
"Informo favorablement / desfavorablement sobre…"
o bé
"Proposo:
Retornar l’ingrés corresponent al pagament de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres a la companyia ENHER."
o bé
"Proposo que la Comissió de Govern acordi:
Retornar l’ingrés corresponent al pagament de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres a la companyia ENHER."
3.5.2 El temps verbal
El temps verbal que s’hi usa preferentment és el present d’indicatiu. En l’apartat d’exposició de precedents també és habitual l’ús del pretèrit indefinit: s’ha estudiat, s’han considerat.
- Transitiu (‘posar algú al corrent d’alguna cosa’; ‘dotar de forma’)
- Intransitiu (‘els fiscals i els advocats, parlar en compliment del seu càrrec’)
- Pronominal (‘procurar-se notícies entorn d’algú o d’alguna cosa’).
En l'ús transitiu la persona que rep la informació és el complement directe i no ha de portar la preposició a. Pel que fa a la cosa de què s'informa sempre constitueix un complement preposicional.
- "La Comissió ha informat favorablement el projecte de soterrament de la via." (INC)
- "La Comissió ha informat favorablement sobre el projecte de soterrament de la via." (C)
- "El secretari informa als membres de la Comissió sobre l’estat de les finances públiques d’enguany." (INC)
- "El secretari informa els membres de la Comissió sobre l’estat de les finances públiques d’enguany." (C)
- "El Govern ha acordat informar-se de l’estat de…" (C)
3.6 Estructura i models
Per a ampliar la informació sobre els informes i consultar altres exemples de models, podeu consultar aquest apartat dels continguts de Documents administratius: criteris de redacció i models.
