1. Introducció
El llenguatge és una de les eines clau en el món del dret. Dominar aquesta eina i saber-ne fer un bon ús permet respondre de forma més eficaç i transparent a les necessitats de la societat del s. XXI. Aquest taller, doncs, té com a objectiu aconseguir que el llenguatge jurídic doni resposta a aquestes necessitats.
1.1. Característiques generals
El llenguatge jurídic se situa dins dels anomenats llenguatges d’especialitat, que recullen els processos de comunicació en àmbits professionals o científics concrets.
Els interlocutors d'aquests llenguatges acostumen a ser especialistes en cadascuna de les matèries. Per als no especialistes, aquests llenguatges sovint resulten distants i, en alguns casos, críptics.
Ara bé, el llenguatge jurídic, que reflecteix certes relacions entre els éssers humans en societat, no pot ser només un instrument per a especialistes.
Si l'àmbit del dret cenyeix accions de tota una comunitat, el llenguatge amb què el dret s’expressa també ha de ser comprensible per a tots els membres d'aquesta comunitat.
Al mateix temps, però, el dret és un àmbit de coneixement complex, amb un gran conjunt de subllenguatges —normatiu, judicial, administratiu, notarial, etc.—, i demana que les idees s’expressin amb rigor i exactitud per tal de garantir el principi de seguretat jurídica.
El secret del llenguatge jurídic, doncs, rau a trobar l’equilibri entre aquests dos extrems. És a dir:
- que les idees expressades, amb tota la seva complexitat, siguin comprensibles no tan sols per als professionals, sinó també per a la societat en general;
- que s'expressin amb rigor, precisió i univocitat.
1.2. Situació actual
La recuperació del llenguatge jurídic català s'insereix en un procés que, d'una banda, té en compte la tradició històrica, especialment medieval, i de l'altra, les noves propostes sorgides a partir del Plain English Movement, moviment que es preocupa perquè els escrits burocràtics siguin més intel·ligibles, especialment els adreçats als ciutadans.
Així, el llenguatge jurídic en català, malgrat la convivència amb el castellà en el mateix sistema jurídic, no és el resultat d'una mera traducció, sinó que adopta nous criteris. Criteris que podem conceptualitzar en un cert grau de formalitat, però sobretot en la necessària funcionalitat de la llengua.
Així en aquest procés s’opta per eliminar moltes fórmules —algunes anacròniques i arcaiques—, per usar de forma molt mesurada els tractaments protocol·laris, per evitar girs poc habituals —pretesament cultes—, per suprimir expressions humiliants i de submissió entre comunicants, per usar un llenguatge no discriminatori per raó de sexe, raça, etc.
- "
Ho demano en justícia aManresa,el dia15 de juny de 20XX"
- "D'acord amb el que ha disposat
l'Il·lustríssim Senyor Jutge(el jutge), us cito…"
- "
Que hem de desestimar idesestimem aquest recurs…"
- "Us
suplico(demano) que admeteu a tràmit aquesta diligència…"
- "
El magistrat(La magistrada) Àngels Martí López va declarar…"
Al mateix temps, es fa una anàlisi dels documents més utilitzats, d’acord amb la seva funcionalitat, tant procedimental com comunicativa, amb la consegüent renovació de models.
Pel que fa al lèxic i terminologia, es du a terme un gran treball de normalització, que fa que avui en dia disposem de molt bons recursos i reculls terminològics en l'àmbit del dret, com per exemple les bases de dades del Termcat i del Justiterm, o bé el Diccionari Jurídic.
Malgrat tot això, el fet que sigui un llenguatge força conservador, amb estructures preestablertes, i que en castellà pervisqui un estil prolix i obscur, fa que encara hi hagi molta feina a fer. Per fer-nos-en una idea més clara, llegiu la frase que teniu a continuació. Si esteu acostumats al llenguatge judicial, segurament el trobareu ben normal.
Ara compareu-lo amb aquest altre que s’ha redactat d’acord amb els criteris de redacció propis del llenguatge jurídic català.
No trobeu que el text és molt més clar i entenedor?
1.3. Optimització
Tot i aquesta feina ja feta, cal anar un pas més enllà. El llenguatge jurídic s'ha d'encaminar cap a l'optimització, a fi que els escrits jurídics es converteixin en eines més eficaces i eficients.
És important constatar que el fet que una persona pugui entendre a la primera un contracte, una escriptura, una resolució, etc., no és merament una qüestió lingüística, sinó també econòmica, per l'estalvi de temps, esforços i energies que representa.
En aquest procés cap a l'optimització s'han de tenir en compte els aspectes següents:
1.3.1 Objectiu
De la mateixa manera que quan ens posem a fer camí, necessitem saber el lloc on anem o com a mínim la direcció en què ens encaminem; el mateix passa en posar-nos a escriure, a fi de poder prendre tot un conjunt de decisions, hem de tenir clar Quin objectiu es persegueix?
1.3.2 El redactor i el destinatari
El tractament personal per a l'emissor (jutge, secretari, advocat, procurador, etc., segons el document de què es tracti) i per al receptor (les parts, el jutge, els organismes relacionats amb el procés, etc.) que cal utilitzar és el següent:
El redactor
El llenguatge judicial té una forta tendència a utilitzar formes impersonals, és a dir, a expressar accions sense atribuir-les a una persona determinada. Cal evitar les construccions impersonals amb el pronom "es" i les seves variants quan encobreixin la primera persona.
- "
S’imposenles costes d’aquesta alçada a la part apel·lant." - "Imposo les costes d’aquesta alçada a la part apel·lant." (subjecte singular en els casos de jutjats unipersonals)
- "
S’estimaparcialment el recurs d’apel·lació interposat." - "Estimem parcialment el recurs d’apel·lació interposat." (subjecte plural en cas que es tracti d’un tribunal)
El destinatari
En el llenguatge administratiu i jurídic, el tractament de vós és el més recomanable per adreçar-se al destinatari d’un escrit, tant si és un ciutadà com si és una altra persona al servei de l’Administració de justícia o d’altres entitats públiques o privades. Els pronoms i les formes verbals que hi corresponen són els mateixos que utilitzaríem per adreçar-nos a vosaltres.
- "
Linotifico la resolució anterior." - "Us notifico la resolució anterior."
- "
La/Elcito perquè comparegui en aquest Jutjat." - "Us cito perquè comparegueu en aquest Jutjat."
1.3.3 Les ordres
La documentació judicial es caracteritza pel gran nombre d’ordres que conté. Per expressar-les, el castellà acostuma a unir el pronom se al verb: requiérase, ofíciese, únanse, etc. En aquest cas, en català s’utilitzen les formes imperatives corresponents a vosaltres.
- "
Aporti’suna testimoniança d’aquesta resolució al rotlle." - "Aporteu una testimoniança d’aquesta resolució al rotlle."
"Devuélvanse los autos al Juzgado Decano."
- "
Retornint-seles actuacions al Jutjat Degà." - "Retorneu les actuacions al Jutjat Degà."
Per tant, la intel·ligibilitat d'un escrit comença en el moment en què qui el construeix, a més de pensar en què vol dir, també pensa en a qui ho vol dir: ajusta el discurs al destinatari.
Els destinataris dels textos jurídics són diversos: des de l'especialista al ciutadà llec; però, siguin del tipus que siguin, se'ls ha de tenir ben presents. I, en el cas de tractar-se de destinataris diversos, oferir tots els recursos disponibles perquè qualsevol persona pugui comprendre'n el contingut.
1.3.4 Precisió
En la comunicació jurídica no hi ha espai per a ambigüitats. Un concepte, una frase o una idea que es pot entendre en més d’un sentit augmenta la possibilitat de generar un litigi.
Així, aquesta necessitat d'exactitud, que ha de garantir la seguretat jurídica i comunicativa, comporta l’ús d’una terminologia específica, que adquireix ple sentit en el seu propi context.
Ara bé, la terminologia no s'ha de convertir en una marca gremial. No s'ha de caure en l’extraprecisió il·lusòria. A més, convé evitar l'argot professional, els llatinismes i les construccions arcaïtzants, així com l’ús de sinònims en un mateix text.
1.3.5 Claredat
La informació ha de ser clara i pertinent, regida pel principi de la certesa. Les normes s'apliquen sobre fets, no sobre suposicions, impressions, opinions o suggeriments.
Així, quan elaborem un discurs, el fets han de parlar per ells mateixos, amb evidències que els demostrin. Lògicament quan algú fa una declaració, una expressió del seu punt de vista, del seu pronunciament, ha de quedar clar que és la seva pròpia veu la que s'expressa, que tindrà més o menys força en relació amb els arguments en què se sostingui, que han de ser clars.
Text original
"L’actora vol demanar que li sigui atribuït l’ús del domicili conjugal. El demandat s’oposa que s’atribueixi el domicili a l’actora. El demandat sol·licita que l’ús de l’habitatge esmentat, que és petit però ben distribuït, li sigui atribuït a ell. D’altra banda, sembla acreditat que el fill del matrimoni, un noi molt treballador i entenimentat, és major d’edat. Atès que el fill és major d’edat, cal remetre’s al tercer paràgraf de l’article 96 del Codi civil. L’atribució del domicili conjugal no es decideix segons les causes de la separació. De fet, el tercer paràgraf de l’article 96 del Codi civil estableix que l’atribució del domicili conjugal es decideix segons l’interès més necessitat de protecció. D’acord amb la prova practicada, és del parer de qui signa que el cònjuge més necessitat de protecció sembla que és la Sra. Maimó Peiró. El motiu d’això és que l’espòs percep una pensió per incapacitat total de 523 euros. Per contra, la Sra. Maimó no percep cap ingrés i se suposa que depèn econòmicament del seu fill. El fill paga les despeses de la casa de la seva mare."
Nova proposta de redacció
"L’actora demana que li sigui atribuït l’ús del domicili conjugal, però el demandat sol·licita que li sigui atribuït a ell. D’altra banda, s’ha acreditat que el fill del matrimoni és major d’edat, per la qual cosa cal remetre’s al tercer paràgraf de l’article 96 del Codi civil, que estableix que l’atribució del domicili conjugal es decideix segons l’interès més necessitat de protecció. D’acord amb la prova practicada, el cònjuge més necessitat de protecció és la Sra. Maimó Peiró, ja que l’espòs percep una pensió per incapacitat total de 523 euros, mentre que la Sra. Macià no percep cap ingrés i depèn econòmicament del seu fill, que paga les despeses de la casa."
1.3.6 Concisió
La informació necessària, ni més ni menys que la necessària.
La tendència a ser prolix i reiteratiu fa que els textos siguin massa verbosos. Cal concentrar-se en l’essencial i prescindir del superflu.
Text original
El fet és que el menor Lluís Pla Coderch va caure daltabaix d’una estació transformadora. El motiu de la caiguda del menor és el mal estat en què es trobava. El menor, en caure, va patir una lesió a la cama. Els pares, que són immigrants, demanen que es condemni la propietària de la instal·lació elèctrica. Els pares volen que la propietària de la instal·lació elèctrica pagui una indemnització de 600 euros. Els pares demanen això a l’empara de l’article 1902 del Codi civil. A l’esmentada pretensió s’oposa la demandada. La demandada acusa el menor de certa responsabilitat perquè va enfilar-se a l’estació. I sabia que l’estació era perillosa.
Nova proposta del text amb la informació essencial
El menor Lluís Pla Coderch va caure daltabaix d’una estació transformadora a causa del mal estat en què es trobava, fet que va provocar-li una lesió a la cama. Els pares, a l’empara de l’article 1902 del Codi civil, demanen que es condemni la propietària de la instal·lació elèctrica a pagar una indemnització de 600 euros. Tanmateix, la demandada s’hi oposa perquè acusa el menor de certa responsabilitat en enfilar-se a l’estació, tot i saber que era perillosa.
1.3.7 Respecte
El discurs ha de ser respectuós, sense elements carregosos.
- "
Tinc l'honor de fer-vos saberque el Jutjat ha dut a terme les diligències que vau sol·licitar."
- "Us informo que el Jutjat ha dut a terme les diligències que vau sol·licitar."
Tampoc s'han d'utilitzar expressions discriminatòries o humiliants, ni iròniques. A més, dels tractaments protocol·laris cal fer-ne un ús mesurat. I convé evitar el to autoritari-subordinat, que encara allunya més el destinatari del discurs.
1.3.8 Objectivitat
Hi ha d'haver neutralitat afectiva; és a dir, una certa distància entre l'autor i el contingut.
La força del que es diu recau en els arguments —proves, testimonis, documents, etc.—, no en els sentiments o les opinions. L'objectivitat transmet credibilitat i convicció.
Text original
Els resultats de la diligència esmentada i de les altres que es van sol·licitar (còpia de la filmació, còpia de les factures, etc.) poden ser determinants per avaluar els fets delictius i les persones que hi van intervenir. Per tal d’evitar reiterar-les com a complementàries, d’acord amb els articles 790.1 i 790.2 de la LECr, l'òrgan corresponent les podria d’haver practicat abans de dictar la resolució objecte de recurs.
Nova proposta de redacció del text
Els resultats de la diligència esmentada i de les altres que vaig sol·licitar (còpia de la filmació, còpia de les factures, assegurança dels efectes intervinguts, informe de Telefónica, obertura de peça de responsabilitat civil i informe de danys als titulars dels productes) són fonamentals per determinar adequadament els fets presumptament delictius i les persones que hi van intervenir. El Jutjat, per tal d’evitar reiterar-les com a complementàries, d’acord amb els articles 790.1 i 790.2 de la LECr, les hauria d’haver practicat abans de dictar la resolució objecte de recurs.
1.3.9 Ordre funcional i lògic
La informació ha d'estar jerarquitzada: del general al particular, de l’abstracte al concret, del més important al que ho és menys, del que és anterior al que és posterior, del que és normal al que és excepcional, del que és substantiu al que és processal.
"AL JUTJAT
Mar Marí Marina, amb DNI XX XXX XXX M i amb domicili al carrer de Balmes, 13, de Barcelona, comparec davant d’aquest Jutjat.
DENUNCIO Pere Pedraza Garcia, amb domicili al carrer de Diputació, 15, de Barcelona.
Fets:
- El dia 7 d’agost de 20XX, a les 11 hores del matí, circulava per l’autopista A-7 en direcció a Girona, amb el cotxe matrícula XXXX BBB i em vaig aturar a l’àrea de servei de la Selva. Quan vaig sortir del restaurant, vaig veure que Pere Pedraza Garcia tirava un misto encès sobre del meu cotxe, que, prèviament, havia ruixat amb gasolina.
- Són testimonis d’aquest fet Mariona Maryti Davies, que en aquell moment aparcava el cotxe al costat del meu, i l’agent Albert Albertí Padrós, del cos dels Mossos d’Esquadra.
- Com a conseqüència d’això, el meu cotxe ha quedat inservible i he hagut de suspendre un viatge que tenia previst per a aquests dies.
Considero que aquests fets poden constituir un delicte i n’informo aquest Jutjat perquè admeti la denúncia i la tramiti.
Barcelona, 8 d’agost de 20XX"
1.4 Guia de comunicació clara
Més enllà de les característiques específiques del llenguatge jurídic que es detallen en aquests continguts, és essencial que els textos elaborats responguin més generalment als criteris de comunicació clara o llenguatge planer. Es tracta d'un estil d'escriptura simple i eficient que permet als lectors comprendre fàcilment el text escrit, que es basa en l'ús d'expressions concises i clares, una estructura lingüística ordenada i un bon disseny del document.
A l'Administració, l'ús del llenguatge planer permet que les comunicacions que rep la ciutadania (notificacions i avisos, sancions, respostes a consultes…) siguin clares i es puguin entendre amb facilitat. També permet que els tràmits estiguin redactats d'una manera entenedora i que tothom els pugui fer sense demanar l’ajuda o que els textos jurídics siguin comprensibles per a la majoria de la població.
En el cas del llenguatge jurídic, hem de vetllar perquè aquesta voluntat de claredat i simplicitat no vagi en detriment del rigor i la precisió del text.
La comunicació clara va dirigida a tota la població, independentment de l'edat, del grau d'alfabetització, del lloc on es troba, dels mitjans econòmics de què disposa, etc., i està basada en una sèrie de normes de redacció que faciliten la comprensió dels textos. Algunes d’aquestes normes ja s'han explicat en el punt anterior -1.3.5 Claredat i 1.3.9 Ordre funcional i lògic-, i d'altres es tractaran a la unitat 3. Menys és més. Destaquen també recomanacions com l'ús de la veu activa, la redacció amb frases curtes, l'ús de llistes i taules, i evitar paraules buides.
En la mesura del possible, el llenguatge planer ha d'impregnar tots els textos elaborats per l'Administració pública, molt especialment aquells adreçats a la ciutadania. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha elaborat una guia en línia sobre comunicació clara en què es desgranen amb detall les característiques d'aquest estil, s'aporten recursos i exemples, i fins i tot s'hi inclou una llista de verificació per comprovar l'accessibilitat dels nostres textos. Per tal de complementar els continguts del curs, recomanem una lectura a consciència d'aquest recurs web.
