Saltar al contingut principal

Llenguatge jurídic

Nombre de lectures: 0

← 2. Marcar el camí | 4. Perfilar-ho →

3. Menys és més

L'ús de fragments o períodes força llargs és una característica general dels textos jurídics. Aquesta tendència respon al fet que les idees que s'hi expressen també tenen un major grau de complexitat i que cal entrellaçar els diversos esdeveniments que s'hi relacionen.

Tot i això, en massa ocasions aquesta característica s'acaba per pervertir, amb textos farcits de clixés del tot innecessaris, carregats d'incisos i aclariments, que resulten difícils de seguir i que s'utilitzen per pura inèrcia. En aquest apartat, doncs, fem algunes recomanacions per reconduir aquesta tendència.

3.1. Nines russes

jacqueline macou. Pixabay

En ocasions en paràgrafs llargs sembla que ens trobem en un mar de nines russes: frases dins de frases, dins de frases, dins de frases… Per evitar-ho cal no excedir-se ni amb les estructures subordinades ni amb els incisos.

3.1.1. Subordinació sota vigilància

Les frases simples –un sol verb conjugat– presenten la informació de forma més intensa. Les frases compostes, i molt especialment les subordinades, ens permeten, però, expressar idees més complexes.

Ara bé, quan optem per estructures subordinades, cal que quedi clar quina és la informació principal i quina la secundària o subordinada, i que entre unes i altres no hi hagi salts ni mecanismes de subordinació antinormatius.

"Pel procurador Francesc Sarriol Bou, actuant en nom de Minux, SL, segons acredita amb el poder que per còpia simple adjunta, presentant demanda de judici ordinari, assenyalant com a part demandada Manuel Iranzo López, demana es dicti en el seu dia sentència sobre la resolució del contracte d'arrendament."
"El procurador Francesc Sarriol Bou, en nom de Minux, SL, segons acredita amb el poder (còpia simple) que adjunta, presenta demanda de judici ordinari. Hi assenyala com a part demandada Manuel Iranzo López i demana que es dicti sentència per la qual es resolgui el contracte d'arrendament."

A més, cal recordar que les subordinades —incloses les oracions d'infinitiu, gerundi i participi— necessiten d'una oració principal, amb un verb conjugat; i que no són admissibles estructures incoherents ni fragments truncats.

"Examinada la demanda anterior, a la vista de les dades i els documents aportats, que la part demandant reuneix els requisits de capacitat, representació i postulació processals, necessaris per comparèixer en judici segons el que preveuen els article 6, 7, 23 i 31 de la Llei 1/2000, d'enjudiciament civil."
"Examinada la demanda anterior, la part demandant reuneix els requisits de capacitat, representació i postulació processals, necessaris per comparèixer en judici, segons el que preveuen els articles 6, 7 23 i 31 de la Llei 1/2000, d'enjudiciament civil."


Sovint aquests problemes es donen en frases llargues que ocupen tot un paràgraf; frases amb tants incisos que és fàcil perdre-s'hi. Per tant, com a recomanació general, cal tendir a oracions més curtes. Per tant, l'encadenació sense mesura de les frases provoca que la comprensió sigui més difícil.


Frase no recomanable

Aquesta causa prové de les diligències prèvies núm. XXX/20XX del Jujat d'Instrucció núm. XX de Barcelona, incoades arran d'una querella que va interposar el senyor Josep M. Graells Plana contra el senyor Antoni Garcia Peiró per un presumpte delicte de calúmnies i que fou admesa a tràmit mitjançant una interlocutòria del jutjat instructor del dia XX de maig, i en les quals l'advocada del querellant en el tràmit de qualificació va formular les seves conclusions provisionals i va dirigir l'acusació contra l'inculpat esmentat, mentre que el Ministeri Fiscal va demanar el sobreseïment lliure de les actuacions, ja que segons el seu parer els fets denunciats no constitueixen un delicte, i, havent dictat el mateix Jujat la interlocutòria d'obertura de judici oral contra l'acusat esmentat i havent-se traslladat la causa a la defensa, aquesta part va formular les seves conclusions provisionals i va demanar que s'absolgués el seu representat.

Redacció recomanable amb la distribució en paràgrafs dels blocs d'informació

Aquesta causa prové de les diligències prèvies núm. XXX/20XX del Jujat d'Instrucció núm. XX de Barcelona, incoades arran d'una querella que va interposar el senyor Josep M. Graells Plana contra el senyor Antoni Garcia Peiró per un presumpte delicte de calúmnies. El Jutjat la va admetre a tràmit mitjançant una interlocutòria del dia XX de maig.

L'advocada del querellant, en el tràmit de qualificació, va formular les seves conclusions provisionals, en què va dirigir l'acusació contra l'inculpat esmentat. Tot i que el Ministeri Fiscal va demanar el sobreseïment lliure de les actuacions, ja que va considerar quee els fets denunciats no constitueixen un delicte.

El mateix Jujat va dictar una interlocutòria d'obertura de judici oral contra l'acusat. Un cop traslladada la causa a la defensa, aquesta part va formular les conclusions provisionals, en què va demanar que s'absolgués el seu representat.

Cal que no ens excedim en la llargada de les frases i que cohesionem les idees en paràgrafs, d'acord amb la informació que han de contenir.

3.1.2. Incisos

Quan en un text es treballa amb molta informació —fets, persones, llocs, causes, conseqüències, proves, testimonis, textos normatius, etc.— augmenta la presència d'incisos.

Si tenim en compte que cada vegada que hi ha un incís es produeix una interrupció del fil del discurs, convé plantejar-se si l'incís és necessari, el nombre d'incisos que es fan servir i el lloc en què se situen, a més de la seva extensió.

Quan els incisos són llargs, cal decidir quin és el lloc on molesten menys, així com plantejar-se si no pot resultar més eficaç repartir la informació en diferents oracions.

"L'inspector, que va actuar amb la diligència corresponent, fa constar a l'acta, de forma molt detallada, que durant la visita d'inspecció, en el lloc de l'accident, amb ajuda dels altres assistents i molt ben atès pel personal de l'empresa, va poder determinar que les lesions del senyor Martínez es van produir quan amb una escala de mà, que no tenia tacs antilliscants, que algú deuria haver tret, i que estava recolzada sobre una gran taca de greix, greix que havia deixat un camió aturat per descarregar tres hores abans, tallava brides i les col·locava a uns cables que estaven a més de tres metres de terra i a una distància de 40 o 50 centímetres d'una paret."

"L'inspector fa constar a l'acta que durant la visita d'inspecció, en el lloc de l'accident, va poder determinar que les lesions del senyor Martínez es van produir quan amb una escala de mà, que no tenia tacs antilliscants i que estava recolzada sobre una gran taca de greix, tallava brides i les col·locava a uns cables que estaven a més de tres metres de terra i a una distància de 40 o 50 centímetres d'una paret."


↑ 3.1. Nines russes | ↑ Índex de la unitat

3.2. Anar enllaçant

Dels recursos de subordinació més utilitzats en redacció jurídica sobresurten, en nombre, les construccions de gerundi. Aquesta estructura, que s'introdueix amb una forma verbal sense marques de temps ni de persona, permet que s'interpreti com una circumstància objectiva de temps, mode, causa o condició, d'acord amb l'acció del verb de l'oració principal.

Ara bé, a banda de ser una estructura que tendeix a allargar innecessàriament les seqüències, sovint s'utilitza sense tenir en compte que l'acció del gerundi s'ha de produir al mateix temps (simultani) o abans que l'acció del verb de l'oració principal (anterior).

  • Gerundi simultani

"Recordant la figura de l’il·lustre magistrat, el president va inaugurar l’acte."

  • Gerundi anterior

"Havent llegit el conveni regulador de la separació, el compareixent en ratifica el contingut."

Cal evitar, doncs, els usos antinormatius que detallem a continuació:

Gerundi de posterioritat

Quan amb el gerundi s'indica una acció posterior a l'acció del verb de l'oració principal, cal buscar una construcció alternativa —separar les frases amb una conjunció o bé amb punt o punt i coma.

  • "El lletrat de la Generalitat s'oposa als arguments adduïts per la part contrària, sol·licitant la confirmació de la resolució impugnada."
  • "El lletrat de la Generalitat s'oposa als arguments adduïts per la part contrària i sol·licita la confirmació de la resolució impugnada."
  • "La policia va detenir la persona imputada, instruint-se les diligències corresponents."
  • "La policia va detenir la persona imputada i es van instruir les diligències corresponents."
  • "La policia va detenir la persona imputada. Posteriorment es van instruir les diligències corresponents."

Gerundi de conseqüència

Quan amb el gerundi s'introdueix una oració que és conseqüència de la principal, cal buscar una altra estructura per evitar aquest gerundi antinormatiu.

  • "Aquesta part entén que la declaració del testimoni incorre en incongruències, sent necessari que se'l citi per tornar-li a prendre declaració."
  • "Aquesta part entén que la declaració del testimoni incorre en incongruències; per això, és necessari que se'l citi per tornar-li a prendre declaració."
  • "No hi va haver quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió de la junta de propietaris."
  • "No hi va haver quòrum, per la qual cosa la reunió de la junta de propietaris va quedar desconvocada immediatament."

Gerundi amb valor il·latiu

Quan es fa servir el gerundi per encadenar esdeveniments autònoms, que en realitat no estan subordinats, no podem fer servir una estructura de subordinació; el millor és enllaçar-los amb nexes copulatius.

  • "Que tingui per interposat recurs d'apel·lació contra la interlocutòria trametent les actuacions al Tribunal Superior."
  • "Que tingui per interposat recurs d'apel·lació contra la interlocutòria i que trameti les actuacions al Tribunal Superior."
  • "Citeu l’acusat advertint-lo que si no compareix serà multat."
  • "Citeu l’acusat i advertiu-lo que si no compareix serà multat."

Gerundi especificatiu

Quan s'introdueix una frase de gerundi amb voluntat de determinar o especificar, cal fer servir una estructura de relatiu, per tal que adquireixi el valor adjectival que li correspon.

  • "El jutge va dictar sentència condemnant l'empresari a compensar el treballador amb 30 dies per any treballat."
  • "El jutge va dictar sentència en què condemnava l'empresari a compensar el treballador amb 30 dies per any treballat."
  • "Sentència absolent l’acusat."
  • "Sentència en què / en la qual / per la qual / mitjançant la qual s’absol l’acusat."
  • "Sentència que absol l’acusat."
  • "Sentència absolutòria."
  • "El procurador de la part demandant ha presentat un escrit sol·licitant que el judici s'obri a prova."
  • "El procurador de la part demandant ha presentat un escrit en què / en el qual / per mitjà del qual / pel qual sol·licita que el judici s'obri a prova."

D’acord amb els criteris de la nova gramàtica del GIEC de 2016, no és aconsellable la presència d’un gerundi en el complement del nom dels sintagmes nominals formats per un nom que designi un canal de comunicació (document, cartell, escrit, carta, trucada, brindis missatge, ordre, resolució, ban, sentència). Amb aquests noms hi escau una oració de relatiu restrictiva, un sintagma preposicional encapçalat per la preposició amb o un sintagma adjectival:

  • "Hi ha un cartell que avisa / en què s’avisa que no es pot passar" (i no pas un cartell avisant que…)
  • "És un ban que prohibeix fer foc / amb la prohibició de fer foc" (i no un ban prohibint…).
  • "És una sentència absolutòria de l’acusat / que absol l’acusat" (i no una sentència absolent l’acusat).

La nova gramàtica també esmenta que hi ha alguns factors que fan més tolerable el gerundi com a complement d’aquesta classe de noms, com ara la presència d’un verb que expressi aparició (aparèixer, sortir, eixir) i el fet que el nom porti un altre complement que precedeixi el gerundi. És el cas d’oracions com ara:

  • "Ha aparegut un ban de l’alcalde prohibint l’alcohol."
  • "Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’Imperi."

En canvi, no són construccions de gerundi ben formades:


  • "Han llegit un ban de l’alcalde prohibint l’alcohol."
  • "Era un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens."
  • "Han llegit un ban de l’alcalde que prohibeix l’alcohol."
  • "Era un edicte de Cèsar August que ordena que es fes el cens."
Cal evitar tant les construccions de gerundi copulatiu o de posterioritat, com les de gerundi especificatiu.

↑ Índex de la unitat

3.3. Triar i remenar

JamesDeMers. Pixabay

Els advocats i els operadors jurídics, amb la voluntat de ser cautelosos i cobrir totes les possibilitats, cauen sovint en vaguetats. I en els textos jurídics la vaguetat només és admissible quan és intencionada. Si no és té aquesta intenció, cal tenir en compte el que es detalla a continuació.

3.3.1. Fora elements superflus

Quan en un escrit el percentatge de paraules que fem servir per enllaçar és més elevat que el de les paraules amb significat ple —substantius i verbs— és que hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar.

I si podem dir el mateix amb una paraula, no n'hem de fer servir més. Per exemple; en comptes de "era conscient del fet que", millor "sabia".

  • "Als efectes del que disposa l'article 127 de la Compilació del dret civil de Catalunya, no es pot dur a terme el còmput del valor de la finca prevista en l'objecte del contracte de renda vitalícia a l'hora de fer el càlcul de l'import corresponent a la legítima reclamada per l'agent en aquest cas."
  • "Segons el que disposa l'article 127 de la Compilació del dret civil de Catalunya, no es pot computar el valor de la finca objecte del contracte de renda vitalícia per calcular l'import de la legítima que reclama l'agent."
  • "La part demandada ha presentat l’escrit de contestació, en què, després d’al·legar els fets i els fonaments de dret que considera oportuns, acaba demanant al Jutjat que, acomplerts els tràmits legals pertinents, dicti una sentència per la qual desestimi la demanda."
  • "La part demandada ha presentat l’escrit de contestació, en què demana al Jutjat que dicti una sentència desestimatòria / per la qual desestimi la demanda."
  • "El Ministeri Fiscal ha intervingut en el procés en exercici de l’acció pública, la representació de la qual exerceix."
  • "El Ministeri Fiscal ha intervingut en el procés en exercici de l’acció pública."

El mateix principi convé que regeixi en els doblets, triplets o en les llistes inacabables que s'usen justificats per una exhaustivitat qüestionable; per exemple: en nom i representació, lleial saber i entendre, vinc a proposar i proposo, vist i examinat, etc.

  • "En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals."
  • "En la substanciació d'aquest procediment s'han complert les prescripcions legals."
  • "Miquel Puig Martín, magistrat jutge, he vist i examinat el judici de faltes 36/20XX, sobre una presumpta falta de lesions."
  • "Miquel Puig Martín, magistrat jutge, he vist el judici de faltes 36/20XX, sobre una presumpta falta de lesions."


↑ 3.3. Triar i remenar | ↑ Índex de la unitat

3.3.2. Més verbs que noms

Com en gran part dels llenguatges tècnics, en el jurídic també hi ha la tendència d'identificar els conceptes per mitjà de substantius.

Aquest fenomen és el que anomenem nominalització que, sense ser incorrecte, genera escrits poc dinàmics i massa abstractes.

  • "El venedor va prendre la decisió d'acceptar l'oferta dels compradors; per tant, va traslladar l'autorització al representant per fer l'anunci de la decisió."
  • "El venedor va decidir acceptar l'oferta dels compradors; per tant, va autoritzar el representant perquè anunciés la decisió."
  • "La lletrada va demanar l’aixecament de l’embargament i l’arxivament de les actuacions."
  • "La lletrada va demanar que s’aixequés l’embargament i que s’arxivessin les actuacions."
  • "El jutge ha declarat la solvència de l’acusat."
  • "El jutge ha declarat que l’acusat és solvent."
  • "El jutge ha declarat solvent l’acusat."

En general, però molt especialment quan el concepte remet a una acció, és recomanable fer servir verbs perquè vivifiquen el discurs i el simplifiquen. Així, en comptes de estar en possessió de, millor posseir; en comptes de fer el lliurament de, millor lliurar, etc.

  • "En l'atestat no es fa un explicació de per què els dos vehicles van generar una col·lisió."
  • "En l'atestat no s'explica per què els dos vehicles van col·lidir."

La tendència cap a la nominalització es converteix en una rèmora quan es produeix amb verbs buits —procedir, efectuar, realitzar, etc.—, que no aporten significat al discurs. En aquest cas, la recomanació és eliminar-los i verbalitzar el concepte que introdueixen.

  • "No es va procedir a realitzar l'execució de la sentència de desnonament."
  • "No es va executar la sentència de desnonament."
  • "L'11 de maig el jutge va dictar una interlocutòria en què ordenava efectuar la citació de la persona demandada."
  • "L'11 de maig el jutge va dictar una interlocutòria en què ordenava citar la persona demandada."
  • "El jutge ha de disposar el que sigui necessari respecte a la convocatòria dels creditors per a la primera junta general a fi de procedir al nomenament dels síndics."
  • "El jutge ha de disposar el que sigui necessari respecte a la convocatòria dels creditors per a la primera junta general a fi de nomenar els síndics."


↑ 3.3. Triar i remenar | ↑ Índex de la unitat

3.4. No + no, millor sí

Creative Commons

Amb aquest títol volem destacar la dificultat intrínseca de comprendre les frases negatives.

Un missatge negatiu sempre és més mal rebut pel destinatari i li costa més d'entendre que si li diem el mateix en una estructura afirmativa.

  • "El jutge no va impedir que l'advocat presentés una nova prova."
  • "El jutge va permetre que l'advocat presentés una nova prova."

Cal afegir, a més, que si la negació és doble, encara es complica més la intel·ligibilitat del que volem dir.

  • "El fiscal considera que no és impossible que l'acusat delinquís durant el permís de cap de setmana."
  • "El fiscal considera que és possible que l'acusat delinquís durant el permís de cap de setmana."
  • "No cal que es presenti a l'acte de conciliació si no és que l'àrbitre el cita perquè no hi deixi d'assistir."
  • "Cal que es presenti a l'acte de conciliació només si l'àrbitre el cita perquè hi assisteixi."


↑ Índex de la unitat


← 2. Marcar el camí | 4. Perfilar-ho →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Els continguts van ser elaborats per Xavier Pejó (2012) i han estat posteriorment revisats i actualitzats per Núria Altés i Juan.

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a la Generalitat (EAPC).

La imatge de portada és una versió modificada d'una imatge d'Arek Socha i s'ha obtingut de Pixabay.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza doncs el seu ús amb la condició de:

  • citant-ne font i autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons