El dret d'accés a la informació pública abasta tota la informació que tenen les administracions públiques en el seu poder, amb independència de si ha estat elaborada per aquestes administracions o si l'han rebut d'altres, o de tercers. La informació publicada al Portal de la Transparència ja és a l'abast de qualsevol persona que tingui connexió a Internet, però el fet que figuri al Portal no l'exclou del dret d'accés.

En la mesura que la transparència fomenta la col·laboració i la participació de la ciutadania, reforça també el control de la gestió pública, de manera que es garanteix un bon ús dels recursos públics. En conseqüència, la transparència ha de contribuir a reduir la corrupció, però malauradament és inversemblant afirmar que en provocarà l'eliminació total. Els partits polítics estan obligats als deures de publicitat activa, però no estan obligats a atendre sol·licituds d’accés a informació.

En principi les administracions catalanes s’han de regir per la Llei 19/2014 i el Decret 8/2021, però s’ha de tenir present també la Llei 19/2013, pel seu caràcter bàsic. Així, en la part de publicitat activa, la Llei 19/2013 fixa la informació que, com a mínim, s’ha de publicar, de manera que la Llei 19/2014 pot obligar a publicar més informació, però no menys. No existeix un Reglament de la UE que reguli la transparència de manera uniforme per a tots els Estats, cosa que si succeeix en la matèria de protecció de dades personals, amb el RGPD.

El dret a la intimitat protegeix dels atacs a l’esfera més reservada de la persona, mentre que el dret a la protecció de dades personals té un abast més ampli. Estem parlant d’un dret autònom, que atorga a tota persona un conjunt de facultats per controlar les seves dades o informació personal. Ambdós drets afecten les persones físiques, no jurídiques.

El dret a la protecció de dades és un dret fonamental (art. 18.4 de la CE), mentre que el dret d’accés a la informació com a manifestació de la transparència no ho és. Això no significa, però, que en cas de conflicte entre ambdós drets sempre tingui més força el dret a la protecció de dades. Els drets fonamentals no són absoluts i, per tant, cal ponderar ambdós drets en cada cas.

La transparència s’associa sobretot a la vessant de publicitat activa (Portal de la Transparència), però també es manifesta en el dret d’accés a la informació pública. Una administració pública que compleixi els deures de publicitat activa però que, per contra, no atengui correctament les sol·licituds d’accés, no es pot qualificar de transparent.

L’accés al Portal ha de ser gratuït. Les qüestions sobre la forma en què es presenta la informació al Portal són molt importants, ja que, si el volum ingent d’informació es publica de manera desordenada, en lloc d’informar la ciutadania el que farem és desinformar-la. També s’exigeix que la informació es publiqui en formats reutilitzables.

La publicació de la identitat de la persona física perceptora de subvencions implica una divulgació de dades personals habilitada per la Llei de transparència. Aquesta identitat no es pot publicar en el cas de subvencions que es donin per motius que revelin dades personals mereixedores d’especial protecció (salut, religió, etc.) i, en particular, per motius de vulnerabilitat social. Tampoc quan la subvenció o ajuda pública està vinculada a dades especialment protegides.

El dret d’accés abasta qualsevol dada o document que l’Administració conservi en el seu poder, amb independència de si ha estat elaborat per aquesta o si l’ha rebut d’una altra administració o persona; i no es refereix només a informació d’expedients en tràmit. No existeix una limitació temporal per exercir el dret d’accés. Ara bé, si la informació s’ha destruït de conformitat amb la legislació d’arxius i gestió documental, òbviament ja no es podrà facilitar.

Tota persona interessada en un procediment administratiu té dret a sol·licitar que els documents i les notificacions se li enviïn en la llengua oficial que prefereixi. Però el dret d’accés a informació pública el pot exercir qualsevol persona, sense necessitat que tingui la condició d’interessada en el procediment en què es va generar la documentació a la qual vol accedir. Un cop s’exerceix aquest dret d’accés, l’Administració està obligada a localitzar la informació i facilitar-la a la persona sol·licitant en el format sol·licitat, però no obliga a una tasca complexa d’elaboració o reelaboració, com seria el cas d’haver de traduir un document extens.

Encara que la documentació afectada per un límit sigui mínima, cal respectar la limitació i, per tant, no es podria facilitar. Ara bé, seria desproporcionat denegar la informació pel fet que només una part està afectada per un límit. Per això seria procedent l’accés parcial, per conciliar tots els drets i/o interessos concurrents.

La Llei estatal 19/2013, que en la part de publicitat activa té un caràcter de mínims, obliga a publicar al Portal totes les autoritzacions de compatibilitat atorgades als empleats públics. Així s’ha recollit a l’article 26 del Decret 8/2021. No cal, doncs, el consentiment de les persones afectades per a aquesta comunicació de dades, en estar habilitada per una llei. Però això no eximeix del deure d’informar prèviament la persona afectada de la publicació de les dades, a fi que pugui saber què se'n farà i, en particular, que pugui invocar alguna situació personal singular que justificaria que en el seu cas no es publiqués la informació.

Quan la informació sol·licitada conté dades personals de terceres persones que no encaixen ni en la categoria d’especialment protegides (de categories especials segons la denominació del RGPD), ni d'especialment desprotegides (dades de l’art. 24.1 Llei 19/2014) cal ponderar entre l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. A l'efecte d’aquesta ponderació, la llei enumera unes circumstàncies a tenir en compte, entre les quals inclou la finalitat de l’accés, és a dir, que la sol·licitud estigui motivada per poder exercir un dret o amb alguna finalitat concreta, cosa que jugaria a favor de l’accés.

La regulació dels límits és establerta al títol III de la Llei 19/2014, dedicat al dret d’accés a la informació, i en concret als articles 20-25. Però en la regulació de la publicitat activa (títol II), i en concret a l'article 7, s’adverteix que en publicar informació al Portal de la Transparència s’han d’aplicar els límits establerts per al dret d’accés, especialment els relatius a la protecció de dades personals.

Quan en la informació consten dades personals, cal tenir en compte sempre el principi de minimització de les dades establert a l’article 5.1.c del RGPD. De conformitat amb aquest principi, quan es tracten dades personals (com seria el cas de la publicació al Portal o en facilitar documentació a la persona sol·licitant d’accés a informació), cal vigilar de comunicar només les dades que siguin necessàries per a la finalitat de transparència perseguida i, per tant, cal ocultar les dades personals innecessàries per a aquesta finalitat. Per exemple, si per transparència cal identificar els perceptors de subvencions o els adjudicataris de contractes públics, pertocaria fer-ho amb el nom i cognoms i seria excessiu afegir-hi el DNI o l'adreça particular.

El dret d’accés de la persona interessada en un procediment té un abast més ampli que el dret d’accés de la ciutadania en general regulat per la Llei de transparència. La persona interessada pot accedir a les dades de terceres persones que necessita per exercir la seva defensa, però no a les dades que no siguin necessàries per a aquesta finalitat, per respectar el principi de minimització de les dades. La decisió sobre les dades que pertoca o no facilitar correspon a la persona instructora de l’expedient. No és obligatori donar audiència a les terceres persones afectades, i encara menys demanar el seu consentiment, però podria haver-hi casos en què seria convenient donar audiència per tal que els tercers poguessin al·legar allò que els convingués, la qual cosa donaria més elements a la persona instructora per decidir.

La Llei de transparència remet a la normativa específica si hi ha un règim d’accés especial per a una matèria concreta. En aquest cas la legislació general de transparència s’aplica supletòriament en allò que no disposa la llei especial. Ara bé, aquesta aplicació preferent de la regulació especial en detriment de la general és procedent si efectivament hi ha una regulació pròpia del dret d’accés que tingui en compte les característiques d’aquella informació.

En el cas dels càrrecs electes, el dret d’accés està vinculat al dret fonamental a la participació d’aquests representants, establert a l’article 23.2 de la CE, motiu pel qual estem davant d’un règim especial d’accés a la informació, més reforçat o privilegiat. La finalitat no és la transparència en general, sinó que el dret d’accés forma part del contingut essencial de la funció representativa dels càrrecs electes i, en concret, està relacionada amb les funcions de fiscalització i control. El fet que la informació constés a un procediment en tràmit no alteraria les consideracions anteriors, tret que el càrrec electe tingués la condició de persona interessada, ja que en aquest cas s’aplicaria la legislació de procediment administratiu.

La Llei catalana de transparència disposa expressament en l'article 24.3 que, si la informació sol·licitada conté dades personals només de la persona sol·licitant, es tramita i es resol segons la legislació de protecció de dades. Així, la Llei de transparència és conscient que, en aquest cas, la finalitat perseguida per la persona sol·licitant no té res a veure amb la transparència, i que no vol obtenir informació sobre el que fan els seus governants, sinó sobre la seva persona, a fi d’exercir el seu dret a tenir en tot moment un control sobre la seva informació personal.

La Llei de transparència disposa expressament a l'article 24.3 que si la informació sol·licitada conté dades personals només de la persona sol·licitant, es tramita i es resol segons la legislació de protecció de dades. La institució competent per garantir el dret a la protecció de dades, en relació amb els tractaments de dades personals efectuats per les entitats del sector públic català, és l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), mentre que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) té competències a Catalunya però només respecte de les entitats del sector privat.

La legislació de transparència ha establert diversos recursos i/o reclamacions, que varien segons si la impugnació es produeix en l’àmbit de la publicitat activa o del dret d’accés. Així, en el cas de la publicitat activa, es pot impugnar tant una acció, com seria publicar al Portal una informació que no tocava, com una omissió, com seria el cas de no publicar informació obligatòria. La procedència d’un o altre recurs o reclamació també difereix en funció del tipus d’entitat responsable. Pel que fa al dret d’accés, es pot impugnar la resolució si no s’hi està conforme, i també la manca de resposta en el termini màxim establert a aquest efecte.

Les resolucions dictades en resposta a sol·licituds d’accés a informació pública exhaureixen la via administrativa i, per tant, mai no es poden impugnar amb recurs d’alçada, encara que un òrgan que tingui superior jeràrquic dicti la resolució.

La Llei de transparència no diferencia el termini per interposar la reclamació per al cas de resolució expressa i de silenci administratiu, però en aquest darrer cas, en què l’Administració incompleix la seva obligació de resoldre expressament en el termini d’un mes i es produeix el silenci, el termini per interposar la reclamació no caduca, tal com té declarat la GAIP. Aquesta solució és establerta expressament en la legislació bàsica de procediment administratiu (Llei 39/2015) per al termini d’interposició de recursos davant silenci administratiu, que ha recollit el que ja era una doctrina consolidada del Tribunal Constitucional.

En efecte, a tots els col·lectius esmentats es poden imposar sancions per la comissió d’infraccions establertes en la legislació de transparència. La naturalesa de les sancions varia segons el cas. Així, en el cas d’alts càrrecs i subjectes privats, poden ser multes de fins a 12.000 euros, a part d’altres sancions accessòries. Mentre que en el cas del personal administratiu, se’ls pot imposar les sancions disciplinàries establertes en la legislació de funció pública.

D’acord amb l’article 62.1 de la Llei 39/2015, s’entén per denúncia l’acte pel qual qualsevol persona, en compliment o no d’una obligació legal, posa en coneixement d’un òrgan administratiu l’existència d’un fet determinat que pugui justificar la iniciació d’ofici d’un procediment administratiu. A diferència dels procediments iniciats a instància de part, en què la persona sol·licitant deté la condició de persona interessada com a titular d’un dret o un interès legítim afectat, els procediments sancionadors s’inicien sempre d’ofici per acord de l’òrgan competent, que es pot fer a conseqüència d'una denúncia. Així doncs, qualsevol persona pot formular la denúncia, amb independència de si la presumpta infracció afecta o no els seus drets i/o interessos legítims.

Estaríem davant d’un cas de dret d’accés a l’expedient per part de la persona interessada, que té un abast més ampli que el dret d’accés a la informació pública. Però encara que sigui un dret d’accés privilegiat, no és un dret absolut, sinó que cal ponderar-lo amb altres drets. S’hauria de tenir en compte, doncs, si amb la denegació es perjudica el dret de defensa de l’empresa, i també si en cas d’estimar-se es podria propiciar que el denunciant patís represàlies, que podria afectar la seva seguretat. Es podria facilitar la identitat si la denúncia l’ha feta una empresa de la competència, però no només en aquest cas. No obstant això, si la denúncia es refereix a uns fets vinculats a una de les matèries en què és aplicable la Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (art. 2), s’hauria de preservar en tot cas la identitat del denunciant. De fet, l’article 19.3 de la Llei 2/2023 disposa expressament que, per tal de garantir el dret de defensa de la persona afectada, aquesta té accés a l'expedient sense revelar informació que pugui identificar l’informant.

El dret d’accés dels càrrecs electes té la consideració de dret fonamental i està reforçat respecte al dret d’accés a la informació de la ciutadania en general. Però no és un dret absolut, sinó que la legislació específica aplicable hi estableix limitacions: si el coneixement o la vulneració de la informació pot vulnerar l’honor, la intimitat personal o familiar o la pròpia imatge, o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial.

La condició de persona interessada que havia detingut en aquell procediment li serviria per desequilibrar la balança a favor seu, amb independència de si estava encara en termini d’interposar un recurs ordinari, ja que superat aquest termini podria exercir una acció de nul·litat, que no està subjecta a termini. Ara bé, seria excessiu facilitar dades personals desvinculades a la finalitat perseguida, com podria ser el DNI o altres dades personals de l’aspirant seleccionat que poguessin figurar en el document facilitat.