D'acord amb l'article 25 de la LTC, la presència eventual d'un límit només ha d'afectar aquella part, i s'ha de facilitar la resta d'informació no afectada, en aplicació del principi de proporcionalitat.

D’acord amb l’article 24.3 de la LTC, les sol·licituds d’accés a la informació pública que es refereixin només a dades personals de la persona sol·licitant s’han de resoldre d’acord amb la regulació del dret d’accés que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal.

D’acord amb l’article 21 de la LTC, la denegació o la restricció del dret d'accés només pot tenir lloc per al cas en què el coneixement o la divulgació de la informació sol·licitada comporti un perjudici per a altres drets o interessos. Així, la mera concurrència d'algun dels límits establerts en l'article 21 de la LTC no comporta la denegació del dret, sinó que l'aplicació dels límits s'ha de sotmetre a un "test de dany", a fi de protegir els drets o interessos recollits en el precepte, tret que prevalgui un interès públic o privat superior en la divulgació.

La llista de l’article 21 no inclou la menció a la “seguretat de les persones” sinó que el bé que protegeix aquest precepte és el de la “seguretat pública”. Una altra cosa és que la seguretat de les persones es disposi com a criteri de ponderació en l’article 24.2 de la LTC quan concorre el límit relatiu a la protecció de dades personals.

La llista de límits de l’article 21 de la LTC reprodueix la de l'article 3 del Conveni del Consell d'Europa 205/2009, sobre l'accés als documents públics, de tal manera que està inspirada clarament en aquest Conveni.  

La LTC és conscient que la principal limitació al dret d’accés a la informació pública deriva del dret a la protecció de dades, i per això s’hi refereix expressament en l’article 7.1 en regular la publicitat activa, i després hi dedica en exclusiva els articles 23 i 24.

En els articles 23 i 24, la LTC estableix tres categories de dades personals a les quals associa tres nivells d'intensitat en l'aplicació del límit a l'accés. Val a dir que aquestes categories no són coincidents amb les que disposa l’article 81 del Reglament de la LOPD quan defineix els tres nivells de seguretat a aplicar pel que fa als fitxers o tractaments de dades personals (bàsic, mitjà o alt).

D’acord amb l’article 23 de la LTC, s'ha de denegar l'accés a la informació que conté dades personals que tenen la consideració d’especialment protegides, tret d’algunes excepcions concretes, o llevat que es disposi del consentiment per escrit de la persona afectada, consentiment que ha d’aportar la persona sol·licitant.

Aquestes dades personals les podem qualificar com de tercer nivell, en el sentit que l'aplicació del límit hi té una intensitat mínima. L'article 24.1 de la LTC es refereix concretament a la informació relacionada directament amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració pública que contingui dades personals merament identificatives. Aquest seria el cas plantejat, doncs, en el qual la regla general que disposa l’article 24.1 és donar-hi accés, tret que, excepcionalment, en el cas concret prevalgui la protecció de dades o altres drets protegits constitucionalment.

Aquestes serien les dades personals de segon nivell (art. 24.2 de la LTC), en què l'aplicació del límit té una intensitat mitjana i estarà condicionada a un test de ponderació, en què cal fer un equilibri entre l'interès públic en la divulgació i el dret a la protecció de dades de les persones afectades segons les circumstàncies establertes en el precepte indicat.