turisme

Continguts de consulta del curs d'autoaprenentatge virtual de línies bàsiques sobre transparència i accés a la informació pública

Nombre de lectures: 0

4. Quins són els límits de la transparència?

4.1. Introducció de la unitat sobre els límits al dret d'accés

Com s'ha exposat a la unitat 1, la transparència és un principi d'actuació que imposa als subjectes que hi estan sotmesos un seguit d'obligacions de publicitat, i inclou també el dret d'accés de totes les persones a la informació pública que està en poder d'aquests subjectes. Cal precisar ja d'entrada, però, que tant les obligacions de transparència com el dret d'accés a la informació pública, estan sotmesos a determinats límits, per preservar altres drets, béns o interessos protegits.

En les obligacions de transparència, l'article 7 de la LTC disposa que s'han de tenir en compte els límits establerts per al dret d'accés a la informació pública (art. 20 i següents de la LTC), i en especial, el dret a la protecció de dades de caràcter personal.

Així doncs, tot el que s'exposa amb més detall en els epígrafs d'aquesta unitat sobre els límits al dret d'accés a la informació pública, resulta també aplicable respecte de la informació a publicar al portal de Transparència.

4.2. Principis generals

L'article 20 de la LTC inclou un seguit de principis generals a tenir en compte en l'aplicació dels límits al dret d'accés.

En primer lloc, determina que el dret d'accés només es pot denegar o restringir per les causes expressament establertes per les lleis, de tal manera que s'exclou la introducció de límits a través de disposicions de rang inferior, i també descarta l'ampliació dels límits per via de l'analogia. A continuació precisa que les limitacions al dret s'han d'aplicar d'acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, i subratlla que "s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret". En relació amb aquest darrer incís, sembla que l'aplicació restrictiva del límit ha d'operar en cas de dubte, sense que òbviament impliqui la restricció sistemàtica de qualsevol límit, que pot derivar fins i tot de drets fonamentals. Afegeix que en l'aplicació dels límits no s'exerceix una potestat discrecional, sinó reglada, i conclou amb l'advertència que l'aplicació dels límits s'ha de fer sempre d'acord amb els principis d'igualtat i d'interdicció de l'arbitrarietat.

L'article 22 de la LTC es refereix a la proporcionalitat i la temporalitat dels límits.

D'una banda, els límits han de ser proporcionals a l'objecte i la finalitat de protecció, i atendre les circumstàncies del cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. De l'altra, els límits són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l'aplicació. D'acord amb això, si la llei que regula el límit potencialment aplicable no n'ha establert expressament la temporalitat, operaria de manera indefinida, sens perjudici del que es dirà més endavant sobre el "temps transcorregut" com a criteri de ponderació.

En l'aplicació dels límits adquireix molta rellevància l'accés parcial, opció que ja preveia l'article 35.2 de la Llei 10/2001, d'arxius i documents (precepte que s'ha modificat recentment), i que es vol potenciar en l'article 25 de la LTC, en consonància amb el que estableix l'article 16 de la LT. La possibilitat de l'accés parcial és una manifestació del principi de proporcionalitat, i el que persegueix és apurar al màxim la conciliació dels drets en conflicte. És a dir, aquest mecanisme ha de permetre fer efectiu el dret d'accés a la informació sense sacrificar altres drets o interessos implicats.

D'acord amb l'article 25 de la LTC, l'eventual presència d'un límit només ha d'afectar aquella part, i s'ha de facilitar la resta d'informació no afectada. Davant la possibilitat que l'ocultació parcial d'informació en dificulti la comprensió, es disposa que la persona sol·licitant pugui demanar l'aclariment, sense que impliqui revelar la informació ocultada, respecte a la qual s'ha de garantir la reserva pels mitjans més adients. Val a dir que l'article 16 de la LT permet excloure aquesta opció de l'accés parcial —i per tant denegar la sol·licitud— si, a conseqüència de l'ocultació de la informació protegida, en resulta una informació distorsionada, enganyosa o sense sentit.

4.3. Límits

L'article 21 de la LTC conté una llista de supòsits en què es pot denegar l'accés a la informació pública. Aquesta llista, equivalent a la que estableix l'article 14 de la LT, s'inspira en l'article 3 del Conveni del Consell d'Europa 205/2009, sobre l'accés als documents públics.

La denegació o la restricció al dret d'accés només pot tenir lloc per al cas en què el coneixement o la divulgació de la informació sol·licitada comportés un perjudici per a altres drets o interessos. Així, la mera concurrència d'algun dels límits establerts a l'article 21 de la LTC no comporta la denegació del dret, sinó que l'aplicació dels límits s'ha de sotmetre a un "test de dany", a fi de protegir els drets o els interessos recollits al precepte, tret que en la divulgació prevalgui un interès públic o privat superior.

Els límits recollits a l'article 21 de la LTC són els següents:

  • Seguretat pública.
  • La investigació o sanció d'infraccions penals, administratives o disciplinàries (l'article 14.1.g de la LT es refereix també a les funcions de vigilància, inspecció i control).
  • El secret o la confidencialitat en procediments tramitats per l'Administració pública, si una norma amb rang de llei estableix aquest secret.
  • La igualtat de les parts en processos judicials i la tutela judicial efectiva.
  • Els drets dels menors d'edat.
  • La intimitat i els altres drets privats legítims.
  • El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial (l'article 14.1.h de la LT es refereix als interessos econòmics i comercials).
  • Encara que no consti a l'article 21 de la LTC, cal afegir també com a límit la protecció del medi ambient (art. 14.1.l de la LT).

A banda de la llista esmentada, també es pot denegar la informació quan s'estableix expressament com a protegida en una norma amb rang de llei (art. 21.2 de la LTC). En qualsevol cas, té la condició de protegida la informació que afecti els menors d'edat si el seu coneixement pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat, llevat que la informació sobre menors es pugui facilitar de manera anonimitzada.

4.4. El dret a la protecció de dades personals com a límit

El límit principal al dret d'accés a la informació pública és el relatiu al dret a la protecció de dades de caràcter personal, que té la consideració de dret fonamental (art. 18.4 de la CE [per totes, la STC 292/2000]). Per contra, tal com s'ha explicat en la unitat 3, el dret d'accés a la informació pública no té reconeguda la condició de dret fonamental, llevat del cas dels càrrecs electes.

El concepte dada personal es refereix a qualsevol informació sobre una persona física identificada o identificable. Si amb motiu d'una sol·licitud d'accés a informació es faciliten dades de persones diferents a la persona sol·licitant, estem davant d'una comunicació de dades que, amb caràcter general, si no es té el consentiment de la persona afectada, requereix l'habilitació d'una llei. La LTC pot actuar com a norma que habilita tal comunicació de dades, sempre que sigui procedent fer efectiu el dret d'accés, d'acord amb el que es dirà a continuació.

La LTC regula aquest límit en els articles 23 i 24, en els quals estableix tres nivells d'intensitat en l'aplicació del límit a l'accés, segons la tipologia de les dades personals.

Dades personals especialment protegides

Aquesta terminologia s'importa de la normativa de protecció de dades personals (art. 7 de la Llei 15/1999), que amb el Reglament UE 2016/679 passa a denominar-se “categories especials de dades personals” (art. 9)”.

.

S'ha de denegar l'accés a la informació que conté dades personals de les categories relacionades a continuació, tret dels supòsits indicats en cada cas (art. 23 de la LTC i 15.1 de la LT):

  • Ideologia, afiliació sindical, religió i creences, tret que la persona afectada les hagi fet públiques manifestament abans.
  • Origen racial, salut i vida sexual, tret que l'accés estigui autoritzat per una llei.
  • Infraccions penals o administratives, tret que comportin l'amonestació pública a l'infractor.

En qualsevol cas, s'ha d'atorgar l'accés si la persona que sol·licita la informació aporta el consentiment escrit de la persona titular d'aquelles dades.

Aquesta aplicació del límit en la seva intensitat màxima regeix també en la publicitat activa. En concret, l'article 5.3 de la LT determina que la publicitat al portal d'informació que conté dades especialment protegides, només es pot dur a terme amb la dissociació prèvia.

Dades personals identificatives vinculades a l'Administració pública

Podem qualificar aquestes dades personals de tercer nivell, en el sentit que l'aplicació del límit té una intensitat mínima.

L'article 24.1 de la LTC (i el 15.2 de la LT es refereix concretament a la informació directament relacionada amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració pública que contingui dades personals merament identificatives. Seria el cas de documents que contenen el nom i cognoms dels empleats públics que intervenen per raó del seu càrrec o funció (certificats, informes, notificacions, directoris de personal que permeten identificar els empleats públics per a l'exercici de les seves funcions, etc.).

La regla general és atorgar-hi l'accés, tret que, excepcionalment, en el cas concret prevalgui la protecció de dades o altres drets protegits constitucionalment.

Altres dades personals

Són les dades personals de segon nivell, en què l'aplicació del límit té una intensitat mitjana, i està condicionada a una ponderació de drets i interessos, en la qual cal fer un equilibri entre l'interès públic en la divulgació i el dret a la protecció de dades de les persones afectades.

Per dur a terme aquesta ponderació, l'article 24.2 de la LTC es remet a un seguit de circumstàncies que s'han de tenir en compte, entre d'altres:

  • El temps transcorregut.
  • La finalitat de l'accés, especialment si és històrica, estadística o científica (investigadors), i les garanties que s'ofereixin.
  • Que siguin dades de menors d'edat.
  • Que pugui afectar la seguretat de les persones.

Al mateix efecte de ponderació, també es poden tenir en compte altres circumstàncies recollides a l'article de la 15.3 LT:

  • Quan la petició d'accés es justifica amb l'exercici d'un dret.
  • El menor perjudici dels drets de les persones afectades si la informació conté només dades identificatives d'aquestes terceres persones.

Com s'ha avançat a la unitat 3, l'article 24.3 de la LTC estableix que les sol·licituds d'accés a informació que contingui només dades personals de la persona sol·licitant, s'han de tramitar i resoldre segons el que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal.

A l'últim, cal tenir en compte l'advertència de l'article 15.5 de la LT, en el sentit que si s'estima la sol·licitud d'accés a informació pública que conté dades personals de tercers, la persona que rep la informació esdevé responsable dels tractaments posteriors d'aquelles dades, que estarien sotmesos als principis i a les garanties de la LOPD, així com al seu règim sancionador.


Unitat 3 | Portada | Unitat 5

Torna a munt