La consultora nord-americana Gallup publica regularment estudis sobre la satisfacció de les persones en relació amb el seu lloc de feina. Els resultats, sovint, són demolidors: el 85% dels treballadors a escala mundial admeten que la seva feina no els satisfà. Si mirem l’informe Workforce del 2020 d’Oxford Economics, es confirmen aquestes dades. Només el 13% dels treballadors admeten que se senten compromesos amb el que fan.

Aquestes dades, més enllà de la duresa, serveixen per mostrar-nos la dificultat que tenen les persones i els equips per anar un pas més enllà, per comprometre’s amb el que fan. Al darrere, de ben cert que hi ha múltiples explicacions, però la manca de confiança per afrontar certs conflictes, la incapacitat per gestionar les emocions que contaminen l’ambient laboral o la falta d’un objectiu compartit segur que hi incideixen negativament.

En aquest curs hem vist que un grup de persones treballant juntes es converteixen en un equip quan sumen capacitats, habilitats i capacitat de compromís.

En conclusió, hem vist que la força d’un equip resideix, en grans termes, en dos factors:

• El primer: ser capaços de fixar normes, de definir un entorn segur on les persones es puguin expressar sense ser jutjades, amb independència de si es treballa en un entorn físic, digital o híbrid. El que cal és un espai en què el marc d’actuació estigui clarament delimitat.
• El segon: el treball en xarxa i col·laboratiu demana la suma de capacitats, la complementarietat. Els millors equips no són aquells en què tots els membres són iguals o els millors, sinó que els millors equips són aquells en què les capacitats d’uns es complementen amb les habilitats dels altres.

Desitgem que a partir d’ara puguis viure el treball en equip des d’una situació diferent. Com a mínim, com una gran oportunitat d’aprenentatge.

← Unitat 4 | Inici →