• 2.1 El planejament general
• 2.2 El planejament derivat
• 2.3 La tramitació i l'aprovació dels plans urbanístics
• 2.4 Conceptes bàsics treballats en la unitat

La planificació urbanística del territori té per objecte establir una ordenació concreta per satisfer les necessitats d’un determinat àmbit i simultàniament configurar el contingut concret del dret de propietat urbanística, en el marc de l’article 33.2 de la CE, la qual cosa possibilita establir limitacions i concrecions a aquest dret configurant-ne el contingut concret.

Així, són planejament:

↑ Índex de la unitat

• 2.1.1 Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM)
• 2.1.2 Els programes d’actuació urbanística municipal (PAUM)
• 2.1.3 Les normes de planejament urbanístic (NPU)

Els POUM són l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori. Per aquesta raó defineixen el model d'implantació urbana i les determinacions per a l'assoliment del desenvolupament urbanístic sostenible i això ha de quedar acreditat i justificat en la memòria justificativa del Pla (art. 59.1.a i art. 3 del TRLUC).

• Han de classificar tot el sòl i establir les determinacions que corresponen a cada classe de sòl, han de desenvolupar el model territorial i han de fixar els indicadors que s’han de considerar per decidir la conveniència i l'oportunitat de cada actuació, d’acord amb els criteris de sostenibilitat i d'ús racional del territori (art. 58.1 del TRLUC).

• Reservar com a mínim el sòl corresponent per a habitatges públic. Tal com estableix l' article 57.3 del TRLUC:

Les determinacions concretes del POUM per a cada tipus de sòl (urbà, urbà consolidat, urbà no consolidat, urbanitzable delimitat i no delimitat, i no urbanitzable) estan enumerades en l'article 58 del TRLUC i en els articles 64-68 del RLUC.

• Aquestes determinacions han de permetre, en sòl urbà consolidat i en el no consolidat no subjecte a un pla de millora urbana (PMU), la seva aplicació directa sense cap altre instrument, i per això han de concretar els paràmetres urbanístics bàsics que permetin l'atorgament de llicències d'edificació, assenyalar les alineacions i rasants i ordenar la volumetria, permetent o no l'existència de variacions o alternatives. També han de precisar les obres d'urbanització bàsiques i quins són els elements d'urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys tinguin la condició de solars.
• Per al sòl urbà no consolidat inclòs en sectors o PMU i en sòl urbanitzable delimitat han de fixar els paràmetres que permetin la redacció dels instruments de planejament derivat.
• Quant al sòl urbanitzable no delimitat han d’establir les magnituds, les intensitats d'usos, les connexions amb infraestructures exteriors i els percentatges de cessió de sòl amb aprofitament que cal que es compleixin per poder tramitar plans parcials de delimitació (PPD).
• A l'últim, i quant al sòl no urbanitzable, han de regular les diferents qualificacions possibles i els nivells de protecció, els paràmetres edificadors bàsics, els llindars que permetran l'atorgament de llicències directes i, si escau, el catàleg de masies i cases rurals.

Els POUM han de contenir la documentació següent:

• La memòria descriptiva i justificativa del pla amb el contingut de l'article 59 del TRLUC i l'article 69 del RLUC i ha d’integrar:
  • El programa de participació ciutadana.
  • La justificació de l’observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible i de les directrius per al planejament urbanístic que són objecte, respectivament, dels articles 3 i 9 del TRLUC.
  • Les mesures adoptades per facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible al municipi.
  • L’informe de sostenibilitat econòmica.
• Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori i de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de subministrament de gas i d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla.
• L'article 72 del RLUC determina el contingut dels plànols d’informació i l'article 73, el dels plànols d’ordenació.
• Les normes urbanístiques.
• El catàleg de béns a protegir.
• L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.
• La documentació mediambiental adequada.
• El programa d’actuació urbanística municipal, si escau.
• La memòria social en els termes establerts per la llei. És un document rellevant ja que ha de permetre avaluar les necessitats d’habitatge existents al municipi, sobre la base de les quals s’han d’articular les reserves i tipologies necessàries d’habitatge i les reserves de terrenys destinats a habitatges socials adequades a les necessitats existents.

Actualment es regula aquesta figura en els articles 60, 61, 76, 77, en la disposició transitòria tercera del TRLUC i en els articles 76, 77 i 108.3 del RLUC.

* Com a instrument de caràcter general tenen vigència indefinida, sens perjudici de l’abast temporal de les determinacions que tinguin aquesta naturalesa.

• Tanmateix s’han d’actualitzar cada sis anys (art. 60.11 i 12 del TRLUC).
• Poden tenir abast municipal o plurimunicipal (art. 77.5 i art. 7 del TRLUC), i la seva configuració actual permet que es configurin com un mecanisme d’adaptació i de complementació del POUM més que un instrument independent.
• Per aquesta raó el RLUC distingeix entre els que formen part d’un POUM (art. 76) i els que es tramiten de manera independent (art. 77).

Els PAUM tenen la finalitat de complementar potestativament els POUM i es poden tramitar simultàniament amb aquests o de manera separada. Fins i tot es poden tramitar quan el planejament no està adaptat al TRLUC (art. 60 i disposició transitòria tercera del TRLUC).

Amb caràcter general el contingut dels PAUM és el següent:

• Desenvolupar les determinacions i els compromisos assumits per al desenvolupament dels POUM pel que fa a la reforma i la millora urbana, els equipaments i la generació d’activitat econòmica.
• Avaluar i atendre les necessitats de sòl, habitatge i usos industrials o productius.
• Són l’expressió de les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i el marc de referència per concertar-les amb la Generalitat.

A més, els PAUM incorporats als POUM tenen per objecte:

• Temporalitzar el POUM, especialment els terminis i la forma de desenvolupament dels sectors de planejament derivats dels polígons, dels sistemes no inclosos en sectors o polígons i de la resta d’actuacions establertes en el POUM.
• Establir els terminis per a l’edificació.
• Determinar quina és la iniciativa, pública o privada, preferent per promocionar el planejament derivat. Poden efectuar una reserva a favor de la iniciativa pública per un termini màxim de sis anys.

D’altra banda, els PAUM independents dels POUM poden tenir per objecte:

• Modificar els sectors de sòl urbanitzable delimitat i de millora urbana pel que fa a la configuració, a la superfície i als paràmetres urbanístics (edificabilitat, densitat, usos principals i compatibles i reserves).
• Atribuir la condició de sòl urbanitzable no delimitat a sòl que ja estava delimitat, però no poden alterar-ne la classificació.
• Completar i determinar els criteris per a la delimitació de sòl urbanitzable no delimitat.
• Incloure o vincular sistemes generals en sectors de planejament derivat (PPU o PMU) o polígons en sòl urbà per gestionar-los.
• Acordar operacions de millora urbana, operacions sotmeses a planejament especial o polígons en sòl urbà no establerts en el POUM.
• Concretar i determinar les reserves per habitatge de protecció oficial (HPO), modificant la distribució entre sectors, sense disminuir la reserva global.
• Establir els terminis per a l’execució de les obres d’urbanització i l’obligació de conservar-les.
• Establir els terminis per a la finalització del desenvolupament dels sectors de planejament derivat i polígons en sòl urbà, així com l’edificació dels solars (quant a l’HPO, no ha d'excedir de dos anys per començar des que sigui solar i de tres per acabar des de l’atorgament de la llicència).
• Establir les mesures per a la culminació de les urbanitzacions existents.
• Establir terminis per a l’execució dels sistemes no inclosos en sectors i altres actuacions urbanístiques.
• Adaptar les determinacions del POUM sobre sistemes generals.
• Delimitar àrees de tanteig i retracte i rehabilitació.
• Definir sectors d’urbanització prioritària.
• Incloure reserves de terrenys de possible adquisició per als patrimonis públics de sòl i habitatge.

Els PAUM no poden:

• Classificar directament sòl, ja que per això cal modificar el planejament.
• Ordenar detalladament el sòl.
• Modificar sistemes generals més enllà de l'adaptació o la gestió d'aquests.

L’efectivitat dels PAUM pot ser:

• Directa, és a dir, sense necessitar cap altre instrument per aplicar-los.
• Mitjançant els instruments de planejament derivats que estableixin.
• Els tramitats independentment dels POUM en substitueixen les determinacions, sense que calgui modificar-los, però cal que el PAUM ho concreti i en els casos d’augment de densitat cal que determini l’augment de sistemes establert en l'article 96 del TRLUC.

La documentació necessària per a la tramitació dels PAUM és la següent:

• La memòria dels objectius perseguits, de les mesures i dels mitjans programats per assolir-los, en coherència amb el planejament de rang superior i el territorial.
• La relació de les actuacions programades.
• El calendari d'execució.
• L'avaluació econòmica i financera que ha de contenir un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions establertes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.
• Els estudis complementaris que s'escaiguin.
• Els plànols d'informació, de delimitació, d'esquemes d'integració i d'ordenació i les normes per aplicar-los.
• La documentació per als supòsits a què es refereixen els apartats 5-9 de l'article 60 i la corresponent del POUM quan es tramita independentment d’aquest.

• Les normes de planejament urbanístic (NPU) tenen la missió de complementar les determinacions dels POUM d’una pluralitat de municipis en relació amb un o diversos aspectes concrets per satisfer els objectius del planejament territorial o dels PDU (Pla Director Urbanístic).

• També poden substituir els POUM en supòsits de suspensió o pèrdua de vigència d'aquests o completar-los, a requeriment del CPTOP, regulant aspectes no establerts.

• L'àmbit d’actuació pot ser per a una pluralitat de municipis o per a un únic municipi.
• Quan té per objecte substituir un pla suspès o inexistent s’aplica en el lloc seu i té els mateixos efectes que el POUM al qual substitueix o supleix.

• Quan la seva finalitat és complementar un POUM existent, s’aplica preferentment sobre aquest, ja que en virtut del principi de jerarquia té un rang superior.

↑ 2.1 El planejament general municipal | ↑ Índex de la unitat

• 2.2.1 Els plans parcials. Contingut i documentació
• 2.2.2 Els plans de millora urbana. Contingut i documentació
• 2.2.3 Els plans especials urbanístics. Contingut i documentació

Els articles 65-69 del TRLUC, els articles 79-94 i la disposició transitòria onzena del RLUC estableixen els plans derivats següents:

• Els plans parcials urbanístics (PPU), que tenen per objecte l’ordenació dels sectors de sòl urbanitzable delimitats pels POUM.
• Els plans parcials de delimitació (PPD), que tenen per objecte l’ordenació dels sectors de sòl urbanitzable classificats però no delimitats pels POUM.
• Els plans de millora urbana (PMU), que tenen per objecte el desenvolupament de les prescripcions dels POUM per als sectors de sòl urbà consolidat pendent de completar-ne la urbanització o l’ordenació volumètrica (art. 55.2, 65 i 68 del TRLUC).
• Els plans especials urbanístics de desenvolupament (PEUD), que tenen per objecte desenvolupar o completar les determinacions del planejament general en qualsevol classe o categoria de sòl (art. 67 del TRLUC).
• Els plans especials urbanístics autònoms (PEUA), que tenen la finalitat de determinar la implantació en el territori d'infraestructures no establertes en el planejament territorial o urbanístic relatives als sistemes urbanístics de comunicacions o d'equipament comunitari de caràcter general o local (art. 68 del TRLUC).

A continuació analitzarem els punts següents:

Els PPU i els PPD tenen com finalitat el desenvolupament dels POUM mitjançant l’ordenació detallada del seu àmbit, incloent-hi les determinacions de l'article 65.2 del TRLUC.

En el cas dels PPD, a més d’aquesta ordenació detallada, han de delimitar-ne l'àmbit, ja que el POUM no ho ha fet.

Els plans parcials poden ser promoguts per l’Administració o pels particulars, la qual cosa pot comportar alguna especialitat que es ressenyarà en l’apartat corresponent.

Les principals determinacions dels plans parcials són les següents:

• Les corresponents a l’ordenació detallada dels usos i paràmetres urbanístics, com ara la qualificació del sòl, usos, índex d’edificabilitat, parcel·la mínima, sistemes, incloent-hi el d’habitatge dotacional públic si s’escau, etc.
• Concretar les obres d’urbanització bàsiques.
• Les previsions temporals d’execució de la urbanització i l’edificació.
• La divisió poligonal i el sistema d’actuació, que pot ser diferent per a cada polígon.

La documentació (art. 66 del TRLUC) que han de contenir els plans parcials és la següent:

• La memòria dels estudis justificatius i complementaris.
• Els plànols d’informació i d’ordenació, de projecte i, si escau, de detall d’urbanització.
• Les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl.
• L’avaluació econòmica i financera.
• El pressupost de les obres i dels serveis necessaris.
• El pla d’etapes.
• La divisió poligonal.
• La justificació que es compleixin les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat.
• La documentació mediambiental pertinent.
• La justificació de l'adequació al PAUM.

Si són d’iniciativa privada, també han d’incloure el que estableix l'article 102.1 del TRLUC, que és:

• L'estructura de la propietat del sòl afectat.
• La viabilitat econòmica de la promoció.
• Els compromisos que s'adquireixen.
• Les garanties de compliment de les obligacions contretes.

Els plans parcials urbanístics que es refereixen a àmbits no delimitats (art. 66.2 del TRLUC) prèviament com a sector del POUM han de contenir una justificació específica de l’adequació de la promoció als aspectes següents:

• Objectiu: desenvolupar el sòl urbanitzable no delimitat (SUND).
• Finalitat: permetre la delimitació de sectors de sòl urbanitzable no establerts pel POUM o el PAUM.
• Incorpora les determinacions del POUM i del PPU en relació amb els sectors de planejament derivat en sòl urbanitzable.
• El seu procés d’aprovació és el mateix que se segueix en la tramitació dels POUM (art. 86 del TRLUC), tot i que no cal donar audiència als municipis confrontants.
• La competència per a l’aprovació definitiva sempre correspon als òrgans de la Generalitat.
• Necessitat de disposar de planejament general adaptat al TRLUC.
• És preceptiu efectuar la consulta prèvia establerta a l'article 75 del TRLUC per avaluar l’adequació als principis de sostenibilitat i utilització racional dels terrenys de la proposta, tal com estableix l'article 3 del TRLUC.
• A part de la documentació general exigible en els plans parcials, els de delimitació han de justificar, a més, l’adequació de la promoció als indicadors de creixement de població, recursos i desenvolupament econòmic i social, la disponibilitat dels recursos hidràulics i energètics així com l’acompliment de les magnituds, intensitats, connexions i cessions que el planejament estableix per al SUND (art. 66.2 final, en relació amb l'article 58.1.d i e i 8 del TRLUC).
• Les resolucions sobre l’aprovació definitiva d’aquests plans s’han d’ajustar a l'article 92 del TRLUC, i d’acord amb l’especialitat establerta a l’apartat 2 final, es poden denegar per la manca de justificació formal o substantiva dels requeriments establerts a l'article 58.1.d i e i 7 del TRLUC, que s’han esmentat abans.
• Els PPD han de ser coherents amb el POUM i, si s’escau, el PAUM corresponent, i amb les estratègies municipals i supramunicipals de desenvolupament sostenible, i han de justificar-ne la viabilitat econòmica, mediambiental i sectorial, amb una especial cura a la mobilitat sostenible (art. 59.3.c del TRLUC).

Els plans de millora urbana són un instrument de planejament derivat que desenvolupa les figures de planejament general (PDU, POUM o NPU).

Els PMU, que són els equivalents als antics plans especials de reforma interior (PERI), tenen l’objecte d’ordenar àmbits parcials de sòl urbà, en desenvolupament del POUM i, per tant, suplir la manca d’ordenació detallada del sòl urbà que l’article 58 del TRLUC imposa als POUM.

La seva regulació bàsica es troba als articles 70 del TRLUC i 90 i 91 del RLUC, que els assignen les finalitats següents:

• En sòl urbà consolidat: completar el teixit urbà, acomplir operacions de rehabilitació, reforma interior, remodelació urbana, transformació d'usos i/o reurbanització (desenvolupant el model urbanístic de l’àmbit o reconvertir-lo quant a la seva estructura fonamental, edificacions existents i usos principals, o substituint enterament o parcialment les infraestructures existents) i d'ordenació del subsol (determinant la possibilitat de l’aprofitament privat i l’ús públic vinculat a la prestació de serveis públics), o de sanejament de poblacions i d'altres de similars.
• En sòl urbà no consolidat: a més de completar el teixit urbà o d'acomplir operacions de reforma interior, la remodelació urbana, la transformació d’usos, la reurbanització o el sanejament de poblacions.

Les determinacions dels PMU són les pròpies de la seva naturalesa, entre les regulades per als PPU, i s'hi han d’incloure les referents a la rehabilitació de l’edificació existent, a la creació dels nous sistemes, i a l’execució i el finançament del PMU.

Els PMU han de contenir la mateixa informació que la que estableixen els articles 65 i 66 del TRLUC i 84-89 del RLUC per als PPU, excepte que algun sigui innecessari ateses les finalitats del pla i la naturalesa de les actuacions o de les operacions determinades.

Aquest instrument de planejament derivat, a diferència de les altres figures de planejament derivat, l’àmbit d’actuació de les quals és una part concreta del territori prèviament ordenada per una figura de planejament general, en el cas dels PEU poden ordenar tot el territori, municipal o plurimunicipal, però fent referència a una matèria concreta i específica. Els plans especials urbanístics es classifiquen en plans especials urbanístics de desenvolupament (PEUD) i plans especials urbanístics autònoms (PEUA).

Estan regulats específicament en els articles 67-69 del TRLUC i 92-94 i 109 del RLUC.

L’article 67.1 del TRLUC assigna als PEUD les finalitats següents: Si són necessaris, en el desenvolupament de les determinacions contingudes en el planejament territorial o del planejament urbanístic general cal assolir les finalitats següents:

Els PEUD establerts expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic general han d'ajustar llurs determinacions a les del pla que desenvolupen.

Els PEUD no establerts expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic general no poden substituir en cap cas el POUM en la seva funció d'ordenació integral del territori, per la qual cosa no poden alterar la classificació del sòl ni poden modificar els elements fonamentals de l'estructura general definits per aquest planejament. En canvi, poden alterar determinacions del planejament urbanístic general i establir les limitacions d'ús que siguin necessàries per assolir la finalitat que els justifica (art. 67 del TRLUC).

Quant als PEUA, d'acord amb l'article 68 del TRLUC:

• Es poden aprovar plans especials urbanístics autònoms per implantar en el territori infraestructures no establertes en el planejament territorial o urbanístic relatives als sistemes urbanístics de comunicacions o d'equipament comunitari de caràcter general o local, excepte que la legislació sectorial aplicable a aquestes infraestructures reguli instruments específics per executar-les vinculants per al planejament urbanístic.

• Els PEUA, a més de les facultats que l'article 67.3 determina per als PEUD no establerts expressament en el planejament territorial o urbanístic, poden qualificar el sòl necessari per a la implantació de la infraestructura com a sistema urbanístic, de caràcter general o local, sense possibilitat, però, d'alterar la qualificació del sòl reservat per aquest planejament per a sistemes urbanístics generals.

Com s’ha esmentat, els PEU no poden substituir els POUM en la seva funció d’ordenar integralment el territori, ni modificar les classificacions existents, però si precisar les qualificacions establertes pel planejament general.

Els PMU i els PPU poden incorporar el contingut d’un PEU i, en aquest cas, no cal tramitar de forma separada el PEU sinó que s’integra en la tramitació de l’instrument de planejament derivat que l’incorpora (art. 93.8 del RLUC).

Les determinacions dels PEU han de ser les adients a la seva naturalesa i finalitat, i han de respectar la normativa sectorial i territorial d’aplicació i concretament les establertes en l'article 93 del RLUC. A més, els PEU que estableixen la implantació d’infraestructures han de qualificar el sòl com a sistema (general o local) i han de contenir l’anàlisi de les diferents alternatives estudiades i la justificació de l’opció escollida.

La documentació dels PEU ha de ser l’adient a la seva naturalesa i finalitat i com a mínim ha d'incloure:

• Memòria descriptiva i justificativa
• Plànols d’informació i ordenació
• Si s’escau, estudi d’avaluació de la mobilitat generada.

La competència per a l’aprovació inicial i provisional dels PEU establerts en l'article 67.1.e del TRLUC que tenen per objecte implantar infraestructures supramunicipals, correspon a l’administració que l'ha redactat, si té atribuïdes competències urbanístiques, i a la comissió territorial d’urbanisme, si l’actuació n'afecta exclusivament l'àmbit territorial i, si l’ultrapassa, al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques (art. 85.3 del TRLUC).

↑ 2.2 El planejament derivat | ↑ Índex de la unitat

• 2.3.1 La tramitació dels instruments de planejament
• 2.3.2 Els tràmits fonamentals en el procés d’aprovació dels plans
• 2.3.3 Publicació del planejament
• 2.3.4 Efectes de l’aprovació del planejament

Els instruments de planejament són disposicions de caràcter general, amb tot el que això comporta, com ara la vigència indefinida, la vinculació i l'obligatorietat tant per a les persones com per a les administracions, la capacitat de produir efectes jurídics sobre les propietats i sobre els drets que s’hi exerceixen, etc.

Per això, com totes les disposicions de caràcter general, a banda dels requisits materials i de contingut que han de complir necessàriament, també el seu procés d’aprovació s’ha d’ajustar a la tramitació que la normativa aplicable estableix. Un cop efectuada aquesta tramitació, perquè pugui produir efectes jurídics, s’ha de publicar.

Cal tenir present que, en el procés d’aprovació dels diferents instruments de planejament, intervenen sempre almenys dues administracions públiques diferents i també almenys dues de diferent rang. És a dir, intervé l’Administració local, sigui mitjançant els ajuntaments, o mitjançant els consells comarcals, i també l’Administració de la Generalitat, sigui mitjançant les comissions territorials d’urbanisme, el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques o el Govern de Catalunya, ja que la competència per aprovar els instruments de planejament es comparteix entre l’Administració de la Generalitat i la local.

Aquesta circumstància fa que en la tramitació dels instruments de planejament hi hagi més d’un acord d’aprovació, abans del definitiu, i que l’òrgan competent per adoptar cada acord sigui el mateix o diferent.

D’altra banda, en aquesta tramitació s’ha de garantir el principi de publicitat, la participació ciutadana i la integració d’aspectes derivats de la normativa sectorial, especialment l’ambiental, però també hi ha altres sectors materials d’actuació que també s’han d’integrar en la tramitació de l’expedient.

Passem a analitzar els diferents tràmits:

Abans de tramitar els instruments de planejament cal formular-los. La formulació és la competència per dur a terme l’encàrrec de redacció d’un determinat pla. Els articles 76, 77 i 78 del TRLUC determinen quin és l’òrgan o administració competent i l'article 82 estableix quin és el termini per formular els plans.

A les taules que s’inclouen al final d’aquesta unitat es determinen els òrgans i les administracions competents i els terminis per formular els plans.

Els avenços de planejament. Un cop acordada la formulació del pla i els treballs tècnics han adquirit un grau de desenvolupament suficient per formular criteris objectius i solucions generals del pla, l’administració pública competent l'ha de sotmetre al tràmit d’informació pública perquè, en el termini mínim de 30 dies, corporacions, veïns o associacions hi puguin formular suggeriments, alternatives o observacions.

Finalment, un altre acte preparatori a la tramitació del planejament consisteix en la suspensió de llicències i procediments.

Aquesta figura es regula en els articles 73 i 74 del TRLUC i 102-104 del RLUC i consisteix en la possibilitat que s’atorga als òrgans competents per a l’aprovació inicial de les diferents figures de planejament de, abans d’iniciar la tramitació i amb la finalitat d’estudiar-ne la formació o la reforma, suspendre la tramitació de plans derivats i instruments de gestió, projectes d’urbanització i l’atorgament de llicències i autoritzacions i més supòsits de suspensió de llicències.

L’acord que decideix la suspensió ha de concretar si abasta un o més o tots els supòsits possibles, la qual cosa s’ha de fer constar explícitament, i si s’aplica en tot o en part, l’àmbit presumiblement afectat, que ha d’estar identificat gràficament i ha d’estar a disposició del públic durant tot el termini de suspensió.

La suspensió té caràcter facultatiu quan és prèvia a l’aprovació inicial i amb la finalitat d’estudiar-ne la formació o la reforma.

La suspensió de llicències i procediments també és un efecte de la tramitació dels plans, un cop aprovats inicialment. En aquest cas té caràcter obligatori quan les noves determinacions de l’instrument de planejament en tràmit modifiquen el règim urbanístic existent, i facultativa quan l’instrument de planejament en tràmit té per objecte l’assoliment d’objectius urbanístics concrets, que s’han d’explicitar i fer constar en l’acord de suspensió.

La durada de la suspensió de llicències i procediments és la següent:

• La prèvia a l’aprovació: 1 any.
• La posterior a l’aprovació: 2 anys menys el termini que hagi durat la suspensió facultativa, si n’hi ha hagut.

I finalitza:

• Pel transcurs del termini.
• Per l’aprovació, denegació o desistiment de l’expedient.
• En el cas de la suspensió adoptada prèviament a l’aprovació del pla, quan així ho decideixi l’òrgan que l’ha aplicada.
• Durant la tramitació, quan quedin sense efecte les determinacions que l’han justificada.

No es poden acordar noves suspensions per les mateixes finalitats i àmbit fins passats tres anys. A aquests efectes s'entén com a finalitat idèntica la formulació d'un instrument de planejament que tingui els mateixos objectius que el que va motivar la primera suspensió.

L’aplicació del principi de publicitat en el procés d’aprovació dels instruments de planejament fa que en tota tramitació hi hagi almenys dos acords, un d’aprovació inicial i un altre d’aprovació definitiva, entre els quals hi ha d’haver un termini d’informació pública per garantir la participació ciutadana.

A més, la intervenció de diferents administracions en el procés d’aprovació dels instruments de planejament fa que habitualment hi hagi tres acords, corresponents a l’Administració local l’aprovació inicial i la provisional, un cop valorat el resultat de la informació pública, i un acord d’aprovació definitiva, que correspon adoptar-lo a l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya.

A les taules que s’inclouen al final d’aquesta unitat es reflecteixen els diferents acords i les administracions competents en cada cas, aplicables a cadascun en funció de l’instrument de planejament corresponent.

El dret a participar directament en la tramitació dels instruments de planejament, que reconeix la normativa vigent, implica que en tots els processos urbanístics i d’avaluació ambiental s’ha de garantir la participació ciutadana abans de l’aprovació definitiva.

En la tramitació dels plans aquest dret es materialitza amb l’establiment d’un període d’informació pública previ a l’aprovació definitiva.

Amb caràcter general aquest termini és d’un mes, tot i que s’ha de complementar fins a 45 dies en els supòsits en què el planejament en qüestió estigui sotmès a l’AAE.

La forma en què es dona publicitat a l’obertura del termini d’informació pública es regula en els articles 21, 23 i 112 del RLUC, que estableixen el següent:

• Diari oficial i dos diaris de premsa (PDU, NPU, POUM, PAUM, i PPD).
• Diari oficial i un diari de premsa (modificacions puntuals, planejament derivat, instruments de gestió i projectes en SNU).
• Diari oficial (usos i obres provisionals).
• Els edictes també s’han de publicar per mitjans telemàtics, per aplicació de la disposició addicional setena del TRLS, que modifica la LBRL.

Els edictes han d’incloure:

• L'instrument o l'expedient sotmès a informació pública.
• El termini d'exposició al públic del projecte o de l'instrument de què es tracti.
• L'adreça i l'horari de l'oficina o dependència en la qual es pot exercitar el dret d'informació.
• Si s'escau, el mitjà telemàtic on es pot consultar l'instrument o expedient.

El termini es computa des de la darrera notificació o publicació i, a més, en el supòsit que coincideixi totalment o parcialment amb el mes d’agost, d’acord amb la disposició addicional desena del TRLUC, el termini s’amplia un mes.

Un cop aprovats inicialment els instruments de planejament i simultàniament amb el sotmetiment a informació pública de l’expedient, cal sol·licitar l’informe dels organismes afectats per les seves competències sectorials, que l’han d’emetre en el termini d’un mes, excepte que una disposició autoritzi un termini més llarg.

A més, en els supòsits de la tramitació dels POUM s’ha de donar audiència als ajuntaments limítrofs.

També s’ha de donar audiència als ajuntaments el territori dels quals es veu afectat per la tramitació d’un pla, quan no són aquests els que han adoptat els acords d’aprovació. En aquest cas, el termini d’audiència és d’un mes i ha de ser posterior a la finalització del termini d’informació pública.

A més, les comissions territorials d’urbanisme han d’informar amb caràcter preceptiu els plans derivats, l’aprovació definitiva dels quals està atribuïda als ajuntaments, d’acord amb l'article 87.1 del TRLUC.

Aquest informe s’ha d’emetre i comunicar en el termini de dos mesos, transcorreguts els quals s’entén que és favorable.

Tenen caràcter vinculant les prescripcions d’aquests informes que facin referència a qüestions d’interès supramunicipal i de legalitat establerts en els apartats 3 i 4 de l’article 87 del TRLUC, que són les següents:

Apartat 3: Són motius d'interès supramunicipal, als efectes del que estableix l'apartat 2:

• La coherència amb la planificació territorial, pel que fa a la cohesió territorial i a l'organització correcta del desenvolupament urbà.
• La compatibilitat, l'articulació i la connexió entre els elements vertebradors del territori d'abast supramunicipal i les infraestructures de caràcter local.
• La compatibilitat amb el risc preexistent, d'acord amb els indicadors dels riscos geològics i de protecció civil disponibles.
• L'adequació a la planificació mediambiental i a la política de desenvolupament sostenible.
• L'adequació a les polítiques supramunicipals de sòl, d'habitatge, de gestió dels recursos naturals i de protecció del patrimoni cultural, natural i científic.

Apartat 4: Són motius de legalitat, als efectes del que estableix l'apartat 2, els relatius a:

• La tramitació del planejament urbanístic.
• El sotmetiment a les determinacions pròpies del planejament urbanístic de rang superior.
• L'adequació a la legislació sectorial i urbanística.
• La interdicció de l'arbitrarietat.

Article 112 del RLUC

En funció del resultat de la informació pública duta a terme, és possible que l’acord d’aprovació subsegüent pugui tenir modificacions substancials, bé incorporades d'ofici o bé per l'estimació d'al·legacions formulades en el decurs de la primera informació pública o d'informes sectorials.

També la normativa vigent estableix que l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva el suspengui fins que s’incorporin certes determinacions.

En aquests casos, quan les modificacions tinguin caràcter substancial, caldrà sotmetre l’expedient a una nova informació pública. Aquests supòsits són els següents:

• En el cas de planejament urbanístic general.
• L'adopció de nous criteris respecte de l'estructura general del model d'ordenació del territori.
• L'adopció de nous criteris respecte de la classificació del sòl.
• En el cas de planejament urbanístic derivat, els que donin lloc a un model d'ordenació diferent respecte de l'emplaçament dins l'àmbit de les zones i els sistemes urbanístics.
• No es consideren, però, canvis substancials els canvis en la classificació del sòl, en les determinacions sobre sistemes urbanístics generals, en les qualificacions urbanístiques o en altres determinacions dels plans urbanístics o altres alteracions que no tinguin caràcter general.

Això no obstant, aquests canvis no substancials s’han de fer constar expressament en l'acord d'aprovació.

S’ha de sotmetre a informació pública l’expedient complet, però les característiques d’aquest expedient complet s’han anat incrementant per garantir més informació.

Així, en aplicació del que estableixen els articles 9 del TRLS, 8.5 del TRLUC i 17 i 23 del RLUC, l’instrument de planejament sotmès a informació pública ha de contenir un resum executiu.

Aquest resum ha d'incloure la delimitació, el contingut i la informació gràfica de l’expedient i, com fins ara, el termini i l'àmbit de la suspensió de llicències i procediments d’ordenació o execució urbanística als quals afecta.

En tots els documents que integren el pla urbanístic s’ha d’estendre la diligència en la qual es faci constar que són els documents aprovats inicialment o que han estat objecte d’acord de denegació de llur aprovació, si és el cas, d’acord amb l’article 113 del RLUC.

Els articles 5 i 9 del TRLS, 8 del TRLUC i 2-26 del RLUC garanteixen:

• El dret a conèixer l’ordenació urbanística vigent.
• L’accés a la informació urbanística necessària per redactar els plans d’iniciativa particular.
• El dret a participar en el procés de tramitació dels expedients de planejament i gestió.
• El dret a impulsar el planejament, promovent modificacions o aportant plans d’iniciativa privada, i el dret a executar-lo mitjançant els instruments de gestió adients.

En el fons es tracta de la concreció dels principis de publicitat, d’accés a la informació i de participació en el procés urbanístic en les diferents fases prèvies a l’aprovació dels diferents instruments de planejament i de gestió.

L’article 21 del RLUC, en relació amb l'article 8 del TRLUC, determina que en tots els processos urbanístics i d’avaluació ambiental s’ha de garantir la participació ciutadana abans de l’aprovació definitiva.

Aquest principi es materialitza, a banda de la informació pública en la tramitació dels diferents instruments de planejament i gestió, mitjançant els consells assessors urbanístics, els programes de participació ciutadana incorporats al planejament i la informació pública dels avançaments de planejament.

Concretament, el dret d’informació respecte als procediments urbanístics es garanteix, de conformitat amb els articles 19 i 23 del RLUC, que reconeix els drets següents:

• Dret a ser considerat persona interessada qui s’hi personi.
• Dret a consultar la documentació sotmesa a informació pública d’expedients de planejament i gestió i obtenir-ne còpia.
• Dret a presentar al·legacions o suggeriments.
• Dret d’accés als expedients diferents dels de planejament o gestió, en tràmit o finalitzats d’acord amb la LRJPAC.

I es garanteix també mitjançant els articles 21, 23 i 112 del RLUC, que regulen el tràmit d’informació pública en els expedients de planejament.

Article 86 del TRLUC

Així, en el procés d’aprovació de les diferents figures de planejament cal garantir-ne l'adequació a la normativa ambiental, la qual cosa s’efectua de tres maneres diferents, mitjançant:

• La declaració d’impacte ambiental (DIA).
• L'avaluació ambiental estratègica (AAE).
• L’informe ambiental (IA).

En matèria de planejament, es concentra en la legislació urbanística tota la regulació del procediment d'avaluació ambiental, actualment dividida entre aquesta i la legislació ambiental.

La modificació manté l'obligació de sol·licitar un informe urbanístic i territorial en fase d'avançament del pla, manté en rang reglamentari la regulació concreta de la integració del procés d'avaluació ambiental en el procediment urbanístic i, mentre no es produeixi l'adaptació del Reglament de la Llei d'urbanisme que detalli el procés complet, estableix l'exigència d'emetre un nou informe urbanístic i territorial en la fase de valoració de la memòria ambiental, que ha de versar sobre els aspectes del pla relatius a qüestions de legalitat i oportunitat d'interès supramunicipal, amb la finalitat que puguin ser considerats en l'acord d'aprovació subsegüent i, d'aquesta manera, contribuir a agilitar la posterior fase d'aprovació definitiva del pla.

De conformitat amb el que estableix l'article 92 del TRLUC, l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva pot adoptar la resolució escaient entre les següents:

• L'aprovació pura i simple del planejament, o bé amb prescripcions de caràcter puntual que no exigeixin un nou tràmit d'informació pública.
• La suspensió total o parcial del tràmit d'aprovació del planejament, per raó de deficiències esmenables.
• La denegació motivada de l'aprovació del planejament, per raó de vicis o defectes no esmenables.
• El retorn de l'expedient, si no és complet o hi manca algun tràmit.

Els instruments de planejament s’han de publicar i s’han d’integrar al Registre de planejament urbanístic de Catalunya (RPUC), que ha de garantir l’accés a la memòria, a les normes urbanístiques i als plànols d’ordenació.

Per aquesta raó, els ens locals han de trametre a l’Administració de la Generalitat la informació referent als plans que tramiten, tant en els supòsits que siguin competents per a l'aprovació definitiva, als efectes de comunicació, com quan sigui la Generalitat la competent per a l’aprovació definitiva d’acord amb el que estableix l'Ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, que regula la manera en què s’ha d’enviar aquesta documentació perquè es pugui integrar sense problemes al RPUC.

L'article 117 del RLUC considera que són modificacions dels plans la introducció de qualsevol tipus de canvis en les seves determinacions, incloent-hi els canvis en la classificació del sòl i els sistemes generals, sempre que no en comportin la revisió, que es defineix en l'article 116 de la mateixa norma com l’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica o el model d’ordenació o de classificació de sòl preestablertes.

La modificació puntual dels instruments de planejament s'ha de tramitar de la mateixa manera que la seva aprovació, tot i que la documentació i les determinacions s’han d’ajustar a la naturalesa de la modificació, tal com estableixen els articles 96-100 del TRLUC i 117 i 118 del RLUC, i a les modificacions que comportin augments de densitat, d’aprofitament, de transformacions d’usos, de dotacions, etc.

A més, les modificacions que tinguin per objecte l’alteració dels sistemes d’espais lliures, zones verdes i equipaments esportius o comportin un increment de sostre edificable o densitat, s’han d’ajustar al que estableixen els articles 98-100 del TRLUC. Amb caràcter general, i sens perjudici de les peculiaritats exigibles a la tramitació de cada modificació específica, l’expedient ha de contenir les determinacions adequades i:

• Justificar la conveniència de la modificació i de les noves determinacions que s’introdueixen.
• Identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació.
• Establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació corresponents, les determinacions que s’introdueixen amb la modificació i que substitueixen els precedents.
• Justificar el compliment, si és el cas, de l’increment de les reserves de sòl per a espais lliures públics i equipaments públics de l’article 100, apartats 1-3, del TRLUC.
• Incorporar l’informe ambiental corresponent (DIA, AAE o IA) d’acord amb el que s’ha esmentat en l’apartat 1.6.
• Incorporar l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada en els casos en què sigui preceptiu, d’acord amb el Decret 344/2006.

Article 94 del TRLUC

Amb caràcter general, els POUM tenen vigència indefinida i poden ser susceptibles de modificacions puntuals. Es considera que es tracta d’una revisió del planejament, quan es pretén adoptar nous criteris respecte de l’estructura general i orgànica del territori, o de la classificació del sòl, motivada per l’elecció d’un model territorial diferent o l’aparició de circumstàncies sobrevingudes de caràcter demogràfic o econòmic que incideixin substancialment sobre l’ordenació.

També és procedent la revisió quan s’ha produït un esgotament de la capacitat del pla. En la resta de supòsits l’alteració de les determinacions del pla es considera una modificació d'aquest, encara que comporti canvis aïllats en la classificació o la qualificació del sòl.

L'article 95 del TRLUC estableix que els POUM es poden revisar:

• Quan ha transcorregut el termini establert en el pla.
• Quan hi hagi disfuncions entre les disposicions del pla i les necessitats de sòl per a la creació d’habitatges o per a l’establiment d’activitats econòmiques (art. 95.4 del TRLUC).

Els instruments de planejament urbanístic són públics. Tothom els pot consultar en tot moment, informar-se'n del contingut i obtenir-ne còpies a l’ajuntament o al RPUC. Es pot accedir al RPUC mitjançant aquest enllaç.

Independentment del RPUC, els ajuntaments tenen l’obligació de tenir un exemplar complet i diligenciat de cada instrument de planejament o gestió vigent, que sigui consultable, i poder facilitar la informació que se sol·liciti ( art. 103.2 del TRLUC).

• La publicació en el DOGC dels acords d’aprovació definitiva dels plans urbanístics adoptats per l’Administració de la Generalitat ha d’incloure l’enllaç al registre de planejament urbanístic de Catalunya que permeti la consulta telemàtica del contingut dels documents (art. 103.3 del TRLUC) (DA 6D).
• Tothom té dret a ser informat per escrit per l’ajuntament corresponent, en el termini d’un mes a comptar de la sol·licitud, del règim aplicable a una finca o a un sector del sòl, mitjançant l’emissió de certificats de règim urbanístic (art. 105 del TRLUC).
• Els convenis urbanístics han d’integrar la documentació del planejament o de l’instrument de gestió al qual es refereixen i s’han de sotmetre a la informació pública corresponent (art. 104 del TRLUC).

• Les diverses figures de planejament urbanístic d’aprovació definitiva corresponen a l’Administració de la Generalitat. Són executives a partir de la publicació en el DOGC de l’acord d’aprovació definitiva i de les normes urbanístiques corresponents. Quan l’aprovació definitiva correspon als ens locals cal la publicació en el BOP (art. 106.1 del TRLUC).
• Un cop publicats, l'Administració i els particulars queden obligats al compliment de les disposicions sobre ordenació contingudes en aquesta Llei i en els instruments de planejament i de gestió que se’n derivin (art. 106.2 del TRLUC).
• Queden fora d’ordenació, amb les limitacions assenyalades per la Llei, les construccions, les instal·lacions i els usos que, per raó de l’aprovació del planejament urbanístic, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament (art. 108 del TRLUC).
• L’aprovació d’un pla urbanístic, d’un polígon d’actuació urbanística, d’un projecte d’urbanització, d’un projecte d’actuació especificat o d'un projecte de delimitació de sòl implica la declaració d’utilitat pública de la finalitat a la qual es destinen els béns afectats, així com la necessitat d’ocupar els béns als efectes d’expropiació (art. 109-113 del TRLUC).
• Iniciació d’un expedient expropiatori pel ministeri de la Llei. Els titulars de propietats afectades per sistemes generals un cop transcorreguts els terminis legals poden demanar a l’Administració l’inici d’un expedient expropiatori (art. 114 del TRLUC).

↑ 2.3 La tramitació i l'aprovació dels plans urbanístics | ↑ Índex de la unitat

• 2.4.1 Els plans urbanístics
• 2.4.2 La tramitació dels plans urbanístics

Constitueixen instruments de planejament urbanístic general:

• Els plans directors urbanístics (PDU), que tenen la finalitat de coordinar el planejament urbanístic, concretar l’emplaçament de les grans infraestructures i protegir el sòl no urbanitzable.
• Les normes de planejament urbanístic (NPU), que tenen la missió de complementar les determinacions dels POUM d’una pluralitat de municipis en relació amb un o diversos aspectes concrets per satisfer els objectius del planejament territorial o dels PDU.
• Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), que són l’instrument d’ordenació urbanística integral del territori, defineixen el model d’implantació urbana i les determinacions per aconseguir el desenvolupament urbanístic sostenible, classifiquen el sòl i estableixen les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública.
• Els programes d’actuació urbanística municipal (PAUM), que tenen la finalitat de complementar potestativament els POUM.

Són instruments de planejament derivat:

• Els plans parcials urbanístics (PPU), que tenen per objecte l’ordenació dels sectors de sòl urbanitzable delimitats pels POUM. Tot i que són uns plans parcials, convé ressenyar de manera independent els plans parcials dels sectors d’urbanització prioritària (PPSUP), que si bé quant a la seva tramitació com a plans parcials no tenen cap especialitat, sí que la tenen quant a l'execució, tot i que aquest aspecte es tractarà en el bloc que fa referència a l’execució o la gestió urbanística.
• Els plans parcials de delimitació (PPD), que tenen per objecte l’ordenació dels sectors de sòl urbanitzable classificats però no delimitats pels POUM.
• Els plans de millora urbana (PMU), que tenen per objecte el desenvolupament de les prescripcions dels POUM per als sectors de sòl urbà consolidat pendent de completar la urbanització o l’ordenació volumètrica (art. 55.2, 65 i 68 del TRLUC).
• Els plans especials urbanístics (PEU), que tenen per objecte desenvolupar o completar les determinacions del planejament general en qualsevol classe o categoria de sòl, amb la finalitat d'establir la implantació de sistemes generals o locals o assolir les finalitats establertes als articles 67 i 68 del TRLUC.

Els plans urbanístics són disposicions de caràcter general, amb tot el que això comporta, com ara:

• la vigència indefinida,
• la vinculació i l'obligatorietat tant a les persones com a les administracions,
• la capacitat de produir efectes jurídics sobre les propietats i sobre els drets que s’hi exerceixen, etc.

Per això, com totes les disposicions de caràcter general, a banda dels requisits materials i de contingut que han de complir, la seva aprovació s’ha d’efectuar respectant escrupolosament el procediment establert. Un cop efectuada la tramitació, perquè puguin produir efectes jurídics, s’han de publicar.

En el procés d’aprovació dels diferents instruments de planejament intervenen sempre almenys dues administracions públiques diferents i també, almenys, dues de diferent rang. Hi intervenen:

• L’Administració local, mitjançant els ajuntaments o mitjançant els consells comarcals.
• L’Administració de la Generalitat, mitjançant les comissions territorials d’urbanisme, o el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques o el Govern de Catalunya, ja que la competència per aprovar els instruments de planejament es comparteix entre l’Administració de la Generalitat i la local.

En el procés d’aprovació s’han d’integrar de manera especial:

• La participació ciutadana, mitjançant el programa de participació ciutadana.
• L’avaluació ambiental dels plans, mitjançant un d’aquests instruments, en funció del pla del qual es tracti:
  • la declaració d’impacte ambiental (DIA),
  • l’avaluació ambiental estratègica (AAE),
  • l’informe ambiental (IA).

↑ 2.4 Conceptes bàsics treballats en la unitat | ↑ Índex de la unitat

← Unitat 1 | Unitat 3 →