• 1.1 Normativa
• 1.2 Principis generals de l’actuació urbanística
• 1.3 Classes de sòl i règim aplicable
• 1.4 Resum dels conceptes bàsics

A continuació es desenvolupa el marc normatiu que regula l'urbanisme a Catalunya.

Segons l'article 149 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, les atribucions de la Generalitat en matèria d'urbanisme són les següents:

Cal destacar el caràcter bàsic del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del sòl (TRLS), amb relació a les valoracions de sòl, expropiacions urbanístiques o responsabilitat patrimonial de les administracions públiques. Entre altres aspectes regula tots els indicats en la disposició final primera:

• Establiment i regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística.
• Política del sòl i de l’habitatge, regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i règim d’intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsol.
• Protecció de la legalitat urbanística.

El Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, que aprova el text refós de la Llei d'urbanisme (TRLUC) regula els principis generals de l’activitat urbanística i les matèries següents:

L’activitat urbanística comprèn:

• L’assignació de competències als diferents actors que intervenen en el procés urbanístic.
• La definició de polítiques de sòl i d’habitatge i els instruments per posar-les en pràctica.
• El règim urbanístic del sòl.
• El planejament urbanístic.
• La gestió i l’execució urbanístiques.
• El foment i la intervenció de l’exercici de les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl i de l’edificació.
• La protecció i la restauració, si escau, de la legalitat urbanística.
• La formació i la gestió del patrimoni públic del sòl amb finalitats urbanístiques.

Les administracions que participen en l’execució de les determinacions contingudes al TRLUC són:

• L’Administració de la Generalitat de Catalunya: Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori.
• Les entitats locals.
• Les entitats urbanístiques especials que s’enumeren a l’article 22 del TRLUC: Institut Català del Sòl, consorcis urbanístics, mancomunitats en matèria urbanística, etc.

Completen aquest marc normatiu:

• El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme (RLUC).

• El Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLU).

↑ 1.1 Normativa | ↑ Índex de la unitat

Els poders públics han de tenir en compte els principis generals de l’actuació urbanística a l’hora d’exercir les seves atribucions. La inobservança d'aquests principis comporta l'incompliment de la llei i, en molts casos, la nul·litat de ple dret d’un instrument de planejament o d’una ordenança, o l’anul·lació d’un acte administratiu que aprova un instrument de gestió urbanística o una llicència urbanística.

Aquests principis inspiren i fonamenten totes les prescripcions contingudes a la normativa urbanística. Per això és tan important complir-ne el contingut, tant formal com material.

Els articles 3-8 del TRLUC i l'article 2 del RLUC enumeren els principis generals de l’actuació urbanística. També s’han de tenir en compte les determinacions del TRLS que vinculen la legislació urbanística.

L’article 4 del TRLS estableix que l’ordenació urbanística és una funció pública no susceptible de transacció; és a dir, no és possible negociar l’aplicació de les normes urbanístiques o rebaixar-ne el grau de compliment i, en definitiva, vulnerar la determinació continguda a l’article 11 del TRLUC. Aquest article tipifica com a supòsit de nul·litat de ple dret les reserves de dispensació contingudes en els plans urbanístics i en les ordenances urbanístiques municipals, així com les que concedeixin les administracions públiques al marge d’aquests plans i ordenances.

Per tant, la normativa urbanística ha de ser respectada a cada moment, tant per les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, com per la ciutadania, a l'hora de relacionar-s'hi per fer efectives les facultats que els confereix el seu dret de propietat.

L'article 4 del TRLS estableix que l’ordenació urbanística és una funció pública que organitza i defineix l’ús del sòl de conformitat amb l’interès general, i determina les facultats i els deures del dret de propietat del sòl conformement a la seva destinació.

L'article 33.2 de la Constitució estableix que la funció social del dret de propietat privada en delimita el contingut de conformitat amb el que disposi la llei, en aquest cas, la legislació urbanística.

L'article 5 del TRLUC i l'article 2 del RLUC estableixen que l’exercici de les facultats urbanístiques del dret de propietat, com per exemple el dret a edificar, s’han d'exercir atenent el principi de la funció social d’aquest dret, dins dels límits imposats per la legislació i pel planejament urbanístic i complint els deures fixats per aquest.

Connectat amb el principi del caràcter estatutari del règim urbanístic del sòl, l’article 4 del TRLS estableix que la determinació dels drets i deures del dret de propietat per a l’exercici de la funció d’ordenació urbanística no confereix el dret a exigir cap tipus d’indemnització, excepte en els casos expressament establerts per les lleis. Semblantment es pronuncia l'article 6 del TRLUC i l'article 2 del RLUC.

Per tant, davant la limitació en l’exercici de les facultats d’un dret o en la imposició d’obligacions addicionals per poder exercitar un dret, d'acord amb el que estableix la legislació i en el planejament urbanístic en tant que les normes jurídiques persegueixen una finalitat d’interès general, la persona propietària o titular del dret, com a regla general, no té cap dret a obtenir cap tipus d’indemnització.

L'article 3 del TRLS estableix que les polítiques públiques relatives a la regulació, l'ordenació, l'ocupació, la transformació i l'ús del sòl, tenen com a finalitat comuna l’ús d’aquest recurs conformement a l’interès general i segons el principi de desenvolupament sostenible, sens perjudici de les finalitats específiques que li atribueixen les lleis.

L'article 3 del TRLUC, desenvolupat per l'article 3 del RLUC, defineix el desenvolupament urbanístic sostenible com la utilització racional del territori i del medi ambient que comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

Atès que el sòl és un recurs limitat, cal plantejar models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

L'article 4 del TRLUC i l'article 2 del RLUC recullen un principi que ja s’enuncia a l’article 47 de la Constitució:

• Manifestació genèrica, entesa com a dret de la ciutadania afectada per l’actuació urbanística a participar de la riquesa que genera. El protagonisme correspon en exclusiva a la que es denomina "administració actuant": l’entitat que en via de gestió urbanística obtindrà els percentatges d’aprofitament urbanístic que determina l’instrument de planejament corresponent. També rebrà de manera gratuïta totes les finques qualificades com a sistemes generals o sistemes locals. Per tant, el protagonisme no correspon a cada veí o veïna considerat de forma individual. La Constitució i la normativa urbanística consideren que l’ens públic que representa l’interès públic en pot ocupar el lloc i representar-los.

• Manifestació concreta, entesa com a dret de la persona titular d’un dret afectat per l’actuació urbanística a participar de la riquesa que genera. El protagonisme no es trasllada a l’administració actuant, sinó que continua corresponent a les persones que veuran com, una vegada executades les determinacions del planejament urbanístic, obtenen un aprofitament més gran de la seva finca. Exemples: poder construir més plantes en un edifici plurifamiliar, o obtenir una indemnització amb motiu de veure’s afectada la seva finca per la qualificació de zona verda i ser impossible l'aprofitament privat.

L'article 7 del TRLUC i l'article 2 del RLUC es refereixen al principi d’equidistribució de beneficis i càrregues però amb un petit matís. S’indica que aquest principi s’ha de complir en el si de cadascun dels àmbits d’actuació urbanística entre totes les persones propietàries afectades, en proporció a les seves aportacions.

Aquest principi es refereix als beneficis i a les càrregues derivats de l’execució dels instruments de planejament urbanístic, és a dir, als aprofitaments urbanístics i a les despeses de tot tipus que se'n generen.

En determinades ocasions, una vegada executat el planejament i de manera exclusiva, les persones propietàries reben un benefici urbanístic que abans no tenien. Per tant, veuen incrementat el seu patrimoni. En altres ocasions, han de suportar una restricció del seu dret de propietat i, per tant, disminueix el seu patrimoni. En tots dos casos, han de participar en les despeses que comporta l’execució urbanística.

La persona propietària beneficiada de l’actuació ha de suportar les despeses que comporta compensar qui no ha resultat beneficiat. Ambdues persones propietàries han de participar en les despeses ordinàries de l’actuació urbanística, com per exemple la urbanització de les finques afectades.

• L'article 8 del TRLUC i l'article 2 del RLUC ens indiquen que s’han de garantir i fomentar els drets d’iniciativa, d'informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i gestió.

Així, la normativa urbanística estableix, entre d’altres, els següents mitjans per garantir aquest principi:

• Tràmit d’informació pública en relació amb els instruments de planejament i gestió urbanístics, i convenis urbanístics una vegada aprovats inicialment ( art. 12 de la LTC).
• Registre de planejament urbanístic de Catalunya del Departament de la Vicepresidència, de Polítiques Digitals i Territori: inclou una secció referida als convenis urbanístics subscrits en matèria de planejament o de gestió urbanístics.
• Constitució voluntària de consells assessors urbanístics com a òrgans locals de caràcter informatiu i deliberatiu.
• Dret a obtenir certificats urbanístics i certificats d’aprofitament urbanístic.
• Programa de participació ciutadana com a document que integra el pla d’ordenació urbanística municipal. L’objectiu és facilitar la participació de la ciutadania en tot el procés de formulació de l’instrument de planejament.
• Dret a promoure la tramitació d’instruments de planejament urbanístic derivat.

↑ 1.2 Principis generals de l’actuació urbanística | ↑ Índex de la unitat

A l’hora de referir-nos a l’estatut bàsic de la propietat immobiliària, entès com el conjunt de drets i deures que corresponen a cada persona propietària de sòl, cal prendre en consideració el que disposen el text refós de la Llei d'urbanisme (TRLUC) i el Reglament de la Llei d'urbanisme (RLUC), i cal tenir en compte que el text refós de la Llei del sòl (TRLS) té caràcter de legislació bàsica o legislació d’aplicació plena.

L'article 38 del TRLUC regula els drets i deures de les persones propietàries. S'han d'exercir i complir d'acord amb les determinacions d’aquesta Llei pel que fa al planejament, a la gestió i a l’execució en matèria urbanística. A aquests efectes, els propietaris de sòl tenen l’obligació de destinar-lo a l’ús establert per l’ordenació urbanística, havent complert les càrregues que imposa.

L'article 24 del TRLUC estableix que el règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació urbanística. Per tant, aquests conceptes determinen el conjunt de drets i deures de les persones propietàries de sòl.

L'article 25 del TRLUC i l'article 30 del RLUC estableixen que els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl del territori en:

• Sòl urbà (en les categories de consolidat o no consolidat).
• Sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable (en les categories de delimitat o no delimitat).

A continuació analitzem les diferents classes de sòl i alhora els conceptes que modulen el règim jurídic de la propietat del sòl des del doble vessant de drets i deures.

• 1.3.1 Règim jurídic del sòl urbà
• 1.3.2 Règim jurídic del sòl urbanitzable
• 1.3.3 Règim jurídic del sòl no urbanitzable

L'Administració pública ha d'aprovar l'instrument de planejament urbanístic corresponent i determinar-ne la classificació de sòl a la vista de les circumstàncies concurrents en el sòl objecte de regulació.

La discrecionalitat a l’hora de classificar un terreny com a sòl urbà ha d'observar:

• Si un terreny disposa de tots els serveis urbanístics bàsics que enumera l'article 27 del TRLUC, i si està integrat en el teixit urbà l’Administració l'ha de classificar com a sòl urbà. Si no ho fa ho ha de justificar.
• Si un terreny està comprès en una àrea consolidada per a l’edificació de, com a mínim, dues terceres parts de llur superfície edificable i està integrat en el teixit urbà, l’Administració l'ha de classificar com a urbà. Si no ho fa ho ha de justificar oportunament.
• Els terrenys que assoleixin el grau d'urbanització que determini l'execució del planejament urbanístic. En aquest cas, si un terreny ha estat objecte d’urbanització en execució d’un instrument de planejament urbanístic, l’Administració l'ha de classificar com a sòl urbà. No queda cap marge per a la discrecionalitat administrativa.

L'article 30 del TRLUC estableix que s'inclouen en aquesta categoria:

- Els terrenys que tenen la condició de solar (art. 29 del TRLUC): els classificats com a sòl urbà aptes per a l’edificació, segons llur qualificació urbanística, i que compleixin els requisits següents:

• Urbanitzats d’acord amb les determinacions establertes pel planejament urbanístic o, si aquest no les especifica, que disposin dels serveis urbanístics bàsics assenyalats per l'article 27.1 del TRLUC i que s'enfrontin amb una via que disposi d’enllumenat públic, íntegrament pavimentada, incloent-hi la zona de pas de vianants.
• Que tinguin assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix.
• Susceptibles de llicència immediata perquè no han estat inclosos en un sector subjecte a un pla de millora urbana ni en un polígon d’actuació urbanística pendents de desenvolupament.
• Que, per edificar-los, no s’hagin de cedir terrenys per destinar-los a carrers o vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.

- Els terrenys que per assolir la condició de solar només els manqui assenyalar les alienacions o rasants, o completar o acabar la urbanització segons l'article 29.a del TRLUC, tant si han estat inclosos o no amb aquesta finalitat en un polígon d’actuació urbanística, o en un sector subjecte a un pla de millora urbana.

Segons l'article 31 del TRLUC i l'article 31 del RLUC, s'inclouen en aquesta categoria:

• Sòl urbà diferent del consolidat.
• Sòl urbà consolidat el planejament urbanístic general del qual sotmet a actuacions de transformació urbanística, incorporant-lo a sectors subjectes a un pla de millora urbana o a polígons d’actuació urbanística, o quan deixa de complir les condicions de l'article 29.b i c del TRLUC a conseqüència de la nova ordenació.
• Terrenys urbans no inclosos en sectors ni en polígons d’actuació urbanística, destinats en part a viabilitat objecte de cessió obligatòria, a gratuïtat pel fet que aquesta cessió és necessària perquè la resta del sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic general.

• Edificar conforme a les determinacions del planejament urbanístic i mitjançant l’atorgament de la llicència d’edificació corresponent si assoleix la condició de solar (art. 41 del TRLUC).
• Executar o acabar les obres d’urbanització perquè els terrenys assoleixin la condició de solar. Igualment, edificar els solars resultants sota les condicions establertes per aquesta Llei i pel planejament urbanístic (art. 42 del TRLUC).

Només els propietaris de terrenys classificats com a sòl urbà consolidat que tinguin la condició de solar poden exercir directament el dret a edificar, sense cap més actuació administrativa prèvia que l’atorgament de la llicència municipal. En la resta de casos, malgrat que el sòl pugui estar classificat com a urbà consolidat, s’han de complir els requisits previs segons les circumstàncies concurrents en els terrenys i en els termes que s’indiquin en el planejament urbanístic aplicable.

L’ article 42 del TRLUC i els articles 37 i 38 del RLUC enumeren els drets i deures següents:

• Sufragar i, si s'escau, executar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars, prèvia tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents en el cas que els terrenys estiguin inclosos en l'àmbit d'aplicació d'un instrument de planejament urbanístic.
• Edificar els solars resultants en els terminis, d’acord amb el TRLUC i amb el planejament urbanístic.
• Executar la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui en els terminis establerts pel planejament urbanístic.

Atès que els terrenys situats en sòl urbà consolidat no estan inclosos en cap àmbit de planejament urbanístic que comporti una actuació de transformació urbanística, segons la disposició addicional segona del TRLUC, els únics drets i deures que corresponen als propietaris són completar la urbanització que falti perquè els terrenys assoleixin la condició de solar i el dret, i alhora el deure, d’edificar.

En determinades ocasions, el pagament de les despeses d’urbanització ha d'anar precedit de la tramitació i l'aprovació de l'instrument de gestió urbanística corresponent en els termes que disposi el planejament urbanístic.

Els drets i deures dependran de si el sol urbà està inclòs en l'àmbit d'actuació urbanística o no.
Inclòs en un àmbit d’actuació urbanística:

Els articles 43 i 44 del TRLUC i l'article 40 del RLUC enumeren els drets i deures següents:

Consulteu el material en obert del curs d'urbanisme i ordenació del territori per ampliar coneixements sobre l'Estatut bàsic de la propietat immobiliària.

No inclòs en un àmbit d’actuació urbanística

L'article 44 del TRLUC i l'article 40 del RLUC enumeren els drets i deures següents:

D'acord amb l'article 33 del TRLUC constitueixen el sòl urbanitzable:

• Els terrenys que el planejament general consideri necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, d’acord amb el respecte al principi de desenvolupament sostenible.
• Els terrenys que els plans directors urbanístics delimitin com a àrees residencials estratègiques o sectors d'interès supramunicipal dins d'aquesta classe de sòl.

Aquest precepte també estableix que el sòl urbanitzable ha de ser quantitativament proporcional a les determinacions de creixement de cada municipi i ha de permetre, com a part del sistema urbà o metropolità en què s’integra, el desplegament de programes de sòl i d’habitatge.

Es refereix als terrenys que el planificador urbanístic considera que no pot classificar directament com a sòl urbà susceptible d’integrar-se en el teixit urbà. Però no en descarta la transformació posterior perquè això sigui possible, ja que considera que tampoc no hi concorren les circumstàncies que la normativa urbanística estableix perquè es puguin classificar com a sòl no urbanitzable.

És el sòl que per a la seva transformació urbanística necessita que prèviament s’hagi aprovat definitivament un pla parcial urbanístic, excepte en el cas de les àrees residencials estratègiques, l’ordenació detallada de les quals l’estableix el pla director urbanístic corresponent.

Aquest sòl pot ser objecte de l’execució immediata de les determinacions contingudes en un pla d’ordenació urbanística municipal, en un pla parcial urbanístic o en un pla director urbanístic. Un cop materialitzades, adquireix la classificació de sòl urbà.

És el sòl que per a la seva transformació urbanística necessita que prèviament s’hagi aprovat definitivament un pla parcial urbanístic de delimitació.

Aquest sòl pot ser objecte de l’execució immediata de les determinacions contingudes en un pla parcial urbanístic de delimitació i, un cop materialitzades, adquireix la classificació de sòl urbà. No obstant això, l’aprovació definitiva d’aquest pla parcial urbanístic de delimitació requereix la justificació del compliment dels requisits que estableix la normativa urbanística, en concret els articles 58 i 66 del TRLUC. Podríem dir que si el planificador urbanístic establís un ordre pel que fa a la determinació de transformació urbanística del sòl, en primer lloc trobaríem el sòl urbà no consolidat, en segon lloc, el sòl urbanitzable delimitat i, en tercer lloc, el sòl urbanitzable no delimitat.

L'article 52 del TRLUC i l'article 41 del RLUC estableixen com a dret/deure de tota persona propietària de sòl urbanitzable, amb independència de la seva categoria, promoure'n la transformació mitjançant l’aprovació definitiva del pla parcial urbanístic corresponent, amb subjecció als criteris de graduació temporal i espacial que estableixin, si s’escau, els plans territorials parcials, els plans directors territorials o el planejament urbanístic general.

Així, el sòl urbanitzable no delimitat es converteix en sòl urbanitzable delimitat en el moment en què sigui inclòs en l’àmbit d’aplicació d’un pla parcial urbanístic de delimitació i el conjunt de drets i deures dels propietaris del sòl coincideixen.

Per tant, el sòl urbanitzable està orientat de manera inexorable, a curt, mitjà o llarg termini, a ser objecte de transformació per convertir-se en sòl urbà. En aquesta transformació té un paper molt important la iniciativa privada en els termes que estableix l'article 101 del TRLUC, de manera que també s'acompleix el principi de participació que regula l'article 8 del TRLUC.

Mentre no es transforma, les persones propietàries d’aquesta classe de sòl tenen dret a utilitzar, gaudir i disposar de llurs terrenys d’acord amb el règim establert pel TRLUC per al sòl no urbanitzable. Tanmateix, en el sòl urbanitzable delimitat no és possible autoritzar els usos i les obres regulats en l’article 47 del TRLUC per al sòl no urbanitzable.

Mereix una especial atenció el règim dels usos i obres provisionals regulat a l'article 53 del TRLUC, al qual ens referirem més endavant.

Pel que fa als drets i deures de les persones propietàries de sòl urbanitzable, hem de distingir si els terrenys estan classificats com a:

• sòl urbanitzable delimitat
• sòl urbanitzable no delimitat.

En el cas de les persones propietàries de sòl urbanitzable delimitat, l'article 44 del TRLUC i l'article 42 del RLUC enumeren els drets i deures següents:

Addicionalment als drets i deures enumerats en referir-nos als de les persones propietàries de sòl urbà no consolidat inclòs en un àmbit d’actuació urbanística, els articles 44 i 45 del TRLUC també estableixen aquests altres en el cas de les persones propietàries de sòl urbanitzable inclòs en un àmbit d’actuació urbanística:

L'article 32 del TRLUC indica que constitueixen sòl no urbanitzable:

1. Els terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó dels factors següents, entre d’altres:

• Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial que exigeixi aquesta classificació com a conseqüència de la necessitat o la conveniència d’evitar la transformació dels terrenys per protegir-ne l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’un altre tipus.
• Les determinacions dels plans directors, d’acord amb el que estableix l'article 56 del TRLUC.
• La subjecció dels terrenys a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic, com ara les establertes en la legislació de carreteres, ports, costes, etc.

En aquest supòsit la classificació com a sòl no urbanitzable d’un determinat terreny no és discrecional sinó reglada. L’administració pública que aprovi l’instrument de planejament urbanístic corresponent és la que obligatòriament ha de determinar la classificació corresponent del sòl a la vista de les circumstàncies concurrents.

2. Els terrenys que el Pla d’ordenació urbanística municipal considera necessari que cal classificar-los com a sòl no urbanitzable per raó de:

• La concurrència dels valors considerats per la legislació aplicable en matèria de sòl, actualment enumerats a l'article 21 del TRLS.
• L’objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible definit per l'article 3 del TRLS, i també la concurrència d’altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic.
• El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d’origen.

En aquest supòsit la classificació com a sòl no urbanitzable d’un determinat terreny sí que és discrecional. L'administració pública que aprovi l’instrument de planejament urbanístic corresponent és la que ha de determinar la classificació corresponent del sòl en vista de les circumstàncies concurrents, no només establertes en la legislació autonòmica sinó també en la legislació estatal del sòl.

També s’ha de tenir en compte que el mateix concepte de desenvolupament urbanístic sostenible pot servir per fonamentar aquesta classificació i així la seva aplicació efectiva no sempre comportarà la classificació del sòl com a urbanitzable.

3. Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable.

L'article 47 del TRLUC ens indica que les persones propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d’ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d’acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d’utilització racional dels recursos naturals i dins els límits establerts per aquesta Llei, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l’exercici de les facultats de disposició d’aquesta classe de sòl.

Aquest mateix precepte prohibeix tot tipus de parcel·lació urbanística en aquests terrenys, tenint en compte el concepte de parcel·lació urbanística que ens dona l'article 191 del TRLUC.

No obstant aquesta prohibició de parcel·lar, el mateix TRLUC permet que es puguin dur a terme determinades actuacions en sòl no urbanitzable, que estan recollides als articles 47 i següents del TRLUC.

↑ 1.3 Classes de sòl i règim aplicable | ↑ Índex de la unitat

Aprofitament urbanístic Xifra resultant de ponderar l'edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que el planejament urbanístic assigna al sòl, i també la densitat de l'ús residencial, expressada en nombre d'habitatges per hectàrea.

Utilització racional del territori i del medi ambient que comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures guiada per una concepció directriu, que, per tant, s’ha de caracteritzar pel fet de ser democràtica, global, funcional i prospectiva.

Funció pública que organitza i defineix l’ús del sòl de conformitat amb l’interès general, i determina les facultats i els deures del dret de propietat del sòl conforme a la seva destinació.

Terrenys que el planejament urbanístic inclou de manera manifesta en aquesta classe de sòl perquè, havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics:

• Xarxa viària amb un nivell de consolidació suficient per permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal.
• Xarxes d’abastament d’aigua i de sanejament i subministrament d’energia elèctrica amb les característiques adequades per a l’ús del sòl determinat pel planejament urbanístic que el classifica.
• Estan compresos en àrees consolidades per a l’edificació d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable i terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d’urbanització que aquest determina.

Terrenys que, d’acord amb el respecte al principi de desenvolupament sostenible, el planejament general consideri necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, i terrenys que els plans directors urbanístics delimitin com a àrees residencials estratègiques. El sòl urbanitzable es classifica en dues categories: sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no delimitat.

Terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó dels factors establerts a la normativa urbanística o que el pla d’ordenació urbanística municipal considera necessari classificar com a sòl no urbanitzable per diverses motius establerts a la normativa urbanística.

Terreny classificat com a sòl urbà que sigui apte per a l’edificació, segons la seva qualificació urbanística, i que està urbanitzat d’acord amb les determinacions establertes pel planejament urbanístic o, en tot cas, si aquest no les especifica, que disposa dels serveis urbanístics bàsics i els afronta amb una via que tingui enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, incloent-hi la zona de pas de vianants, que també tingui assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix, que sigui susceptible de llicència immediata perquè no ha estat inclòs en un sector subjecte a un pla de millora urbana ni en un polígon d’actuació urbanística pendents de desenvolupament i que, per edificar-lo, no s’hagi de cedir terrenys per destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.

↑ 1.4 Resum dels conceptes bàsics | ↑ Índex de la unitat

← Inici | Unitat 2 →