• 4.1 Concepte i actes subjectes
• 4.2 Règim de subjecció dels actes a llicència urbanística
• 4.3 Procediment específic per a l'atorgament de les llicències urbanístiques
• 4.4 Transmissió, caducitat i extinció de les llicències urbanístiques
• 4.5 Conceptes bàsics treballats en la unitat

A continuació analitzarem els punts següents:

• 4.1.1 Concepte
• 4.1.2 Naturalesa jurídica de la llicència
• 4.1.3 Característiques del dret a edificar

L'article 4 del RPLU defineix les llicències urbanístiques com els títols administratius que habiliten les persones interessades per dur a terme els actes que hi són subjectes. L'objectiu és que l’administració competent les pugui comprovar per atorgar-los l’adequació d’aquests actes a l’ordenament jurídic urbanístic, prèviament a la seva execució material.

D’acord amb l'article 12 del RPLU, correspon a l’administració municipal atorgar les llicències urbanístiques respecte dels actes que hi són subjectes i que es pretenguin executar en el seu terme. És molt important assenyalar que, tal com diu l'article 15 del RPLU:

Les llicències urbanístiques constitueixen una modalitat de la tècnica autoritzadora.

El dret a edificar no es concedeix amb la llicència, sinó que es té des del moment en què es compleixen els deures legals.

La llicència és:

• Una autorització simple: es limita a controlar l’activitat autoritzada i a subjectar-la als seus estrictes límits.
• Per operació: s’exhaureix un cop s'ha dut a terme l’activitat autoritzada.
• De caràcter real: s’atorga en relació amb la finca i amb la construcció que s'hi projecta, i no en relació amb el seu titular.
• De naturalesa reglada: s’ha de concedir o denegar segons ho exigeixi l’ordenament urbanístic aplicable.

- L’objecte de la llicència és constatar l’ajust a la legalitat de l’exercici d’uns drets subjectius que formen part del dret de propietat. Té caràcter reglat i no genera drets davant de tercers.

- Es tracta d’una tècnica de control preventiu i es pot definir com l'autorització municipal de caràcter reglat que permet l’execució de les obres o utilitzacions del sòl d’acord amb el que han establert els diferents instruments urbanístics per a cada terreny.

- La conseqüència del seu caràcter d’autorització real és que són indiferents les condicions subjectives del peticionari i del titular de la llicència i els aspectes a tenir en compte són les circumstàncies i característiques de l’objecte i de l’activitat que la llicència intenta controlar.

- Neutralitat de la llicència respecte de qualsevol qüestió de titularitat privada que es pugui donar sobre la finca. Conseqüència del seu caràcter real: la llicència es transmet amb el terreny a què afecta l’autorització per a un determinat ús o construcció.

- Sobre el títol jurídic del qual neix el dret a edificar, s’ha d’afirmar que l’atorgament de la llicència determina l’adquisició del dret a edificar sempre que el projecte presentat sigui conforme a l’ordenació urbanística. Es tracta d’un títol temporal subjecte a terminis.

- En ser un acte de control d’ajustament de les obres projectades a la llei i al planejament, es tracta d’un acte simplement declaratiu i reiterable. La denegació només significa que el projecte presentat no s'ajusta a les determinacions del planejament, i el propietari o interessat pot reiterar la petició sobre el mateix sòl tantes vegades com li permeti l’alteració de les característiques del projecte atenent nous fets o modificacions del planejament.

- El caràcter d’acte reglat, reconegut a l’article 188.1 del TRLUC ("les llicències urbanístiques s'han d’atorgar d’acord amb el que estableixen aquesta llei, el planejament urbanístic i les ordenances municipals"), té com a conseqüències:

• Que s'han de motivar les denegacions de llicència.
• Que en cas d'anul·lació, demora injustificada en l'atorgament o denegació improcedent, els perjudicats poden reclamar l’administració actuant per danys i perjudicis.
• La vinculació per la resposta donada per l’Administració a una consulta urbanística.

L'article 72 del ROAS atribueix la competència per a l'atorgament de les llicències a l’alcaldia sens perjudici de la tècnica de la delegació. Es tracta d’una qüestió de dret local, d'acord amb l'article 188.2 del TRLUC.

Per tant, cal estar atent als diferents conceptes i definicions relatius a la classificació:

Dret d’edificació i règim d’ús atenent la classificació del sòl

• Dret d'edificació en sòl urbà: no es poden atorgar llicències urbanístiques fins que el terreny no hagi assolit la condició de solar, llevat que s’asseguri l’execució simultània de les obres d’edificació i d’urbanització necessàries perquè els terrenys assoleixin la condició esmentada (art. 39, 40 i 41 del RPLU). Quan el terreny estigui comprès en un polígon d’actuació urbanística, cal:

• Règim d'ús del sòl urbanitzable no delimitat: s'ajusta a l'establert per al sòl no urbanitzable.
• Règim d'ús del sòl urbanitzable delimitat: mentre no es transformi, s'ajusta al règim del sòl no urbanitzable.
• Règim d'ús del sòl no urbanitzable: de conformitat amb la naturalesa rústica dels terrenys i el principi d'utilització racional dels recursos naturals es permet:

També són possibles noves construccions en els supòsits següents:

• Construccions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica.
• Construccions destinades a emmagatzemar, conservar, manipular o transformar productes i d'altres de relacionats dins la mateixa unitat d'explotació rústica o diverses sota una direcció empresarial comuna.
• Construccions destinades a habitatge familiar que estiguin directament associades a activitats agrícoles i ramaderes.
• Estacions de subministrament de carburants i prestació de serveis de la xarxa viària.
• Construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, al manteniment i al funcionament de les obres públiques.
• Construccions destinades a les activitats de turisme rural o càmping.

Així mateix, són admeses actuacions específiques per a activitats o equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural, com ara:

• Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural i d'educació en el lleure.
• Equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.
• Infraestructures d'accessibilitat.
• Instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics.

↑ 4.1 Concepte i actes subjectes | ↑ Índex de la unitat

A continuació analitzarem els punts següents:

• 4.2.1 Actuacions subjectes a llicència urbanística
• 4.2.2 Actuacions subjectes a comunicació prèvia
• 4.2.3 Actes no subjectes a intervenció mitjançant llicència urbanística o comunicació prèvia

Articles 187.1 i 187.2 del TRLUC i article 5 del RPLU.

Estan subjectes a llicència urbanística:

• Els moviments de terres i les explanacions de terrenys.
• Les parcel·lacions urbanístiques (art. 5.1.a del RPLU).

• La construcció d'edificis de nova planta i la intervenció en els edificis ja existents que, d'acord amb la legislació sobre ordenació de l'edificació, requereixen l'elaboració d'un projecte tècnic i la demolició total o parcial.
• La primera utilització i ocupació parcial dels edificis.
• El canvi dels edificis a un ús residencial.
• L'extracció d'àrids i l'explotació de pedreres.
• L'acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.
• La instal·lació d'hivernacles o instal·lacions similars, llevat que els murs perimetrals d'aquestes instal·lacions siguin inferiors al metre d'alçària.
• La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva.
• L'obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.
• La constitució o la modificació d'un règim de propietat horitzontal, simple o complex.
• Les obres puntuals d'urbanització no incloses en un projecte d'urbanització.

• La instal·lació de cases prefabricades o instal·lacions similars, ja siguin provisionals o permanents.
• La instal·lació d'infraestructures de serveis de subministrament d'energia, d'aigua, de sanejament, de telefonia o d'altres serveis similars, i la col·locació d'antenes o dispositius de telecomunicacions, excepte les infraestructures relatives a les xarxes públiques de comunicacions electròniques que, d'acord amb la legislació sobre telecomunicacions, estiguin subjectes al règim de declaració responsable que s'hi estableix.

A més, d’acord amb l'article 187.2 del TRLUC, està sotmès també:

1. La intervenció en els béns sotmesos a un règim de protecció patrimonial cultural urbanística.
2. Els usos i les obres provisionals.
3. Els actes de l'article 187.bis del TRLUC que es duguin a terme en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat.

Article 187.bis del TRLUC i article 71 del RPLU.

Estan subjectes a comunicació prèvia:

• Les construccions i instal·lacions de nova planta i les obres d'ampliació, reforma, modificació, rehabilitació o demolició total o parcial de construccions i instal·lacions existents que, d'acord amb la legislació sobre ordenació de l'edificació, no requereixen l'elaboració d'un projecte tècnic.
• La primera utilització i ocupació dels edificis.
• El canvi d'ús dels edificis i de les instal·lacions, excepte l'ús residencial.
• La construcció o la instal·lació de murs i tanques.
• La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.
• La formalització d'operacions jurídiques que, sense constituir o modificar un règim de propietat horitzontal, simple o complex, comporten un increment del nombre d'habitatges, establiments o altres elements susceptibles d'aprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicència urbanística anterior.
• Els actes subjectes a intervenció que es duguin a terme en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat i que estiguin emparats en un projecte d'actuació específica o en un pla urbanístic que ordeni amb el mateix detall els terrenys afectats, sempre que no requereixin l'elaboració d'un projecte tècnic, d'acord amb la legislació sobre ordenació de l'edificació.

Mitjançant ordenança municipal es pot substituir l’exigència de llicència urbanística per la de comunicació prèvia en altres supòsits, sempre que no es tracti d’obres que requereixin projecte tècnic, primera ocupació, parcel·lacions urbanístiques, canvi d’ús, usos i obres provisionals o usos i obres en sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat.

Aquesta comunicació s’ha de presentar prèviament a l’execució de l’acte, la qual, amb caràcter general, l’habilita per a la seva execució, excepte que l’Administració adverteixi que la comunicació no reuneix els requisits exigits (art. 72 del RPLU).

Les comunicacions han d’indicar els terminis màxims per començar i acabar les obres en proporció a la seva entitat (art. 73 del RPLU) i l’Administració està facultada per verificar les dades que consten a la documentació (art. 74 del RPLU).

Article 187 del TRLUC

No estan subjectes a llicència ni a comunicació prèvia:

• Les obres d'urbanització incloses en els plans o els projectes d'urbanització.
• Les parcel·lacions urbanístiques incloses en els projectes de reparcel·lació.
• Els actes i les obres que s'han de dur a terme en compliment d'una ordre d'execució o de restauració, si no requereixen un projecte tècnic o si la mateixa ordre o l'acte que ordena l'execució subsidiària incorpora el projecte tècnic requerit.
• En el sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat:

• Els actes promoguts per les administracions públiques. És un principi general que també les administracions públiques han de sol·licitar a l'ajuntament competent la llicència urbanística per als actes en els quals és preceptiva (art. 7 del RPLU).

Així ho recull l'article 190 del TRLUC i, per tant, resten subjectes a llicència municipal quan els promotors són òrgans de l'Estat, de la Generalitat o entitats locals si aquestes no tenen la competència per atorgar-la.

No obstant això, hi ha l’exoneració de la llicència en el cas d’obres públiques corresponents a l’ordenació del territori.

↑4.2 Règim de subjecció dels actes a llicència urbanística | ↑ Índex de la unitat

• 4.3.1 Procediment d’atorgament de llicències
• 4.3.2 Requisits de la llicència: subjectes, objecte i activitat
• 4.3.3 Sol·licitud i tramitació
• 4.3.4 Estudi particularitzat d'algunes llicències
• 4.3.5 Procediments singulars per a l'atorgament de llicències urbanístiques en sòl no urbanitzable
• 4.3.6 Règim d'ús provisional del sòl i obres de caràcter provisional i procediment per a l'autorització

En el procediment d'atorgament de llicències podem distingir els tràmits següents:

• Sol·licitud
• Expedient únic
• Instrucció
• Resolució de terminis.

Article 75 del ROAS

• Cal precisar l’objecte i les condicions de l’obra o de l’actuació amb prou detall per verificar-ne l’adequació a la normativa.
• Documents que exigeixi la normativa aplicable (i ordenances municipals) i, en tot cas, projecte tècnic (art. 33 del RPLU) quan sigui legalment exigible.
• El sol·licitant disposa d'un termini de 10 dies per esmenar les deficiències observades per l'Administració en el seu escrit o en la seva documentació, amb la indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva sol·licitud. (art. 68 de la LPACAP).

Un cop presentada la sol·licitud de llicència, l'Administració ha d'obrir expedient. En principi cada sol·licitud inicia un expedient; tot i així, en el cas que es formulin diverses sol·licituds relacionades entre si, es forma un únic expedient, però han de complir les normes que regulin cada tipus de llicència (art. 76 del ROAS).

Cal distingir el tràmit dels informes interns o externs del possible tràmit d'audiència als interessats. En principi, els informes s'han d'emetre en el termini de 10 dies.

La resolució de les llicències d'obres ha de tenir lloc en el termini de dos mesos si s'exigeix un projecte, o d'un mes si aquest document no és exigit per la normativa aplicable.

Les ordenances municipals poden reduir aquests terminis, els quals s'han de considerar ampliats quan el tipus de llicència exigeixi un informe preceptiu d'una altra administració pública. La resolució pot ser expressa o presumpta.

El termini resta suspès en els supòsits en què cal introduir esmenes o quan, prèviament a la concessió de la llicència, sigui necessari l'informe preceptiu d'una altra administració pública.

La resolució presumpta ha de ser, en general, estimatòria i, excepcionalment, desestimatòria.

Les llicències d'obres s'entenen estimades pel transcurs dels terminis de dos mesos (obres amb projecte) o un mes (obres sense projecte o obres menors), excepte els casos següents:

• Quan es transfereixi al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini o al servei públic.
• Quan es tracti d'obres de nova planta que no hagin complert els requisits exigits pel planejament o per la normativa aplicable.
• Quan es tracti d'obres de nova planta en què no s'hagin emès informes preceptius d'altres administracions públiques.

En tot cas cal tenir present l'article 5 del TRLUC, que estableix que en cap cas no es poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanístiques que contravinguin la llei o el planejament urbanístic.

En primer lloc hi ha l'Administració pública, que és, per regla general, la competent amb caràcter territorial. Dins dels òrgans de l'Administració pública, la competència correspon a l'alcalde, delegable en altres òrgans municipals.

Com a excepció a aquesta regla general, cal tenir present l'existència de competències estatals i autonòmiques en els supòsits següents:

• Llicències en sòl no urbanitzable.
• Llicències per a obres i usos de caràcter provisional i a precari.
• Llicències d'utilitat pública i d'interès social.
• Obres promogudes per altres administracions, estatals o autonòmiques, amb les quals concorrin raons d'urgència o d'excepcional interès públic.
• Llicències concurrents: carreteres, costes, zones i instal·lacions d'interès per a la defensa nacional, servituds aeronàutiques i plans especials de protecció.

L'altre subjecte protagonista és el titular de la llicència. Pel que fa a la capacitat de legitimació, correspon a qualsevol persona pública o privada, natural o jurídica.

També cal tenir en compte els tercers interessats que hi pot haver en tant que titulars de drets subjectius que puguin resultar afectats (enderrocament d'edificacions) o com a titulars d'interessos legítims, personals i directes que poden resultar afectats per la resolució.

Les sol·licituds de llicència urbanística requereixen un projecte tècnic d’obres en els supòsits següents (art. 33 del RPLU):

• Obres d’edificació, de reforma, de reparació o de rehabilitació que alterin l’estructura o l’aspecte exterior o afectin la seguretat de les construccions existents. Comprenen, en tot cas, les següents:

• Quan ho exigeixi la normativa urbanística i per a les actuacions que ho requereixin d’acord amb la normativa que les reguli.

S'ha de presentar el nombre de projectes tècnics que determinin les normes reguladores de cada llicència.
La persona redactora del projecte ha de tenir la titulació acadèmica adequada i la professional habilitant que correspongui segons el tipus d’obra de què es tracti (art. 33.4 del RPLU).

Quan no sigui preceptiu el projecte tècnic, el sol·licitant ha d’aportar la documentació següent (art. 36 del RPLU):

• Descripció i justificació de les obres
• Identificació amb precisió de la finca afectada per les obres
• Representació gràfica de les obres.

Pel que fa a la sol·licitud, ja s'ha indicat la possibilitat d'un expedient únic per diversitat de llicències; es pot presentar en qualsevol oficina que hagi d'intervenir amb l'obligació de l'oficina única que centralitzarà tots els tràmits.

Pel que fa a la llicència d'edificació per a usos i activitats determinades, s'ha exigit la necessitat d'acreditar les condicions urbanístiques del sòl i de l'edificació, la localització i les característiques de l'activitat i els requisits de les instal·lacions.

Cal presentar documentació tècnica tant de l'obra com de l'activitat i resta prohibit atorgar llicència d'obres sense la concessió prèvia o simultània de l'activitat.

L'article 188.3 del TRLUC estableix que l'expedient per atorgar la llicència urbanística ha d'incorporar els informes de caràcter tècnic i jurídic. L'informe previ del secretari o secretària de l'ajuntament és preceptiu, sempre que els informes anteriors siguin contradictoris en la interpretació de la normativa urbanística aplicable o per manca de lletrat.

Amb caràcter general s'estableix que la remissió dels informes s'ha de dur a terme abans de 10 dies de finalitzar el termini per a l'atorgament de la llicència amb responsabilitat del funcionari o funcionària causant del retard.

El procediment finalitza amb l'acord o la resolució d'atorgament o denegació de la llicència.

La llicència es pot subjectar a determinades condicions, però per aplicació del principi de legalitat cal que aquestes no contradiguin frontalment i de manera irresoluble l'ordenament jurídic.

L'acord s'ha de notificar als interessats amb indicació dels recursos pertinents: recurs de reposició potestatiu a interposar en el termini d'un mes, o recurs contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos administratius en el termini de dos mesos.

L'article 84 del ROAS fa esment a la publicació de l'atorgament de llicències al tauler d'anuncis o al butlletí municipal. Ens podem trobar amb acabaments anormals del procediment, com ara la renúncia, la desestimació o la caducitat del tràmit.

Estem davant d'una desestimació o una renúncia quan l'interessat desisteix de la seva sol·licitud o renuncia als seus drets; en aquest darrer cas, sempre que no estigui prohibit per l'ordenament jurídic.

La caducitat es produeix quan el procediment resta paralitzat per una causa imputable a l'interessat després que l'Administració hagi formulat l'advertiment que, un cop transcorreguts tres mesos, es produirà la caducitat. Un cop transcorregut aquest termini l'Administració acorda arxivar les actuacions.

Hi ha algunes llicències que, per les seves particularitats, requereixen una determinada documentació específica:

• Llicència de parcel·lació: la sol·licitud s’ha d’acompanyar amb la documentació següent (art. 28 del RPLU):

• Llicència d'obres d'urbanització: la documentació depèn del tipus d'obra.
• Llicència de moviments de terres: cal incorporar la documentació topogràfica de perfils i la proposta d'adopció de mesures de seguretat.
• Llicència de modificació d'ús: s'ha de justificar el nou ús i la seva compatibilitat amb la normativa.
• Llicència de grues torre: es necessita la certificació d'instal·lació i l'assegurança. Es distingeix entre un tràmit de muntatge i un d'autorització de posada en servei. Hi intervenen les entitats d'inspecció i de control.
• Llicència d'enderroc: s'ha d'adjuntar el projecte, les garanties i la direcció tècnica. S'exigeixen determinacions especials en cas d'elements catalogats.
• Peculiaritats de la llicència d'obres menors: s'exigeix la direcció d'obres i/o de projecte, segons les característiques.

Així, cal el projecte i la direcció d'obres per a:

• Canvi o reparació d'elements estructurals
• Col·locació de grues torre
• Treballs d'anivellació que no alterin més d'un metre les cotes naturals dels terrenys
• Cobertes lleugeres.

N'hi ha prou amb la direcció d'obres en els casos de:

• Construcció de pous
• Construcció de bastides
• Execució de prospeccions i sondatges
• Obres interiors en locals
• Reparació de cobertes.

Actes que requereixen l’aprovació d’un pla especial urbanístic prèviament a l’atorgament de la llicència urbanística:

• Les noves construccions destinades a les activitats de càmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda, establertes expressament en el planejament general.
• La implantació d’infraestructures no establertes en el planejament relatives als sistemes urbanístics generals de comunicacions o d’equipament comunitari, quan no estan emprades en un projecte sectorial executiu vinculant per al planejament urbanístic.
• Altres actes, quan siguin necessaris per desenvolupar les determinacions del planejament general.

Actes que requereixen l’aprovació d’un projecte d’actuació específica prèviament a l’atorgament de la llicència urbanística:

• Actuacions específiques d’interès públic (art. 47.4 del TRLUC): activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure, equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, infraestructures d’accessibilitat, instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics.
• Projectes d’activitats i de construccions directament vinculades a l’explotació de recursos naturals.
• Habitatges familiars i allotjaments de treballadors temporers.
• Obertura o recuperació de vies d’accés, camins i dreceres.
• Estacions de subministrament de carburants.
• Construccions auxiliars destinades a una activitat de turisme rural.

L’article 48 del RPLU estableix excepcions a l’exigibilitat de l’aprovació d’aquest projecte per obtenir una llicència urbanística, en supòsits d’escassa entitat de les obres o de la superfície de sòl afectada per l’actuació.

En el procediment d’aprovació dels projectes d’actuació específica, les sol·licituds es presenten davant l’administració municipal corresponent al terme municipal afectat per l’actuació (art. 49 del RPLU). Per a això s'ha d'adjuntar la documentació corresponent (art. 50 del RPLU):

• memòria
• plànols
• descripció dels serveis urbanístics necessaris
• avantprojecte tècnic
• estudi d’impacte
• integració paisatgística.

S’ha de practicar el tràmit d’informació pública durant el termini d’un mes (art. 51 del RPLU) i sol·licitar informes als departaments competents (art. 52 del RPLU).

L’òrgan municipal competent l'ha d'aprovar prèviament o denegar (art. 53 del RPLU). En el supòsit d’admissió prèvia, ha de trametre l’expedient a la comissió territorial d’urbanisme competent (art. 54 del RPLU) per a la resolució definitiva (art. 55 del RPLU).

Quan no es requereixi l’aprovació prèvia d’un PEU o d’un projecte d’actuació específica, la sol·licitud s’ha d’acompanyar de (art. 57 del RPLU):

• Memòria justificativa
• Plànols
• Descripció dels serveis urbanístics necessaris
• Projecte tècnic (si comporta execució d’obres)
• Estudi d’impacte i integració paisatgística.

S’ha de practicar un període d’informació pública de 20 dies quan es tracti d’implantar obres pròpies d’una activitat ramadera o d'ampliar-ne les ja existents (art. 58 del RPLU).

S’ha de sol·licitar un informe a la comissió territorial d’urbanisme (art. 59 del RPLU) quan es tracti de la reconstrucció i la rehabilitació de masies, cases rurals i altres construccions a què fa referència l'article 47.3 del TRLUC, quan es tracti d’actuacions en les quals no sigui exigible l’aprovació prèvia d’un projecte d’actuació específica o de la implantació d’obres pròpies d’una activitat rústica quan superin els llindars establerts pel planejament.

La llicència urbanística només es pot atorgar si l’informe anterior és favorable (art. 60 del RPLU).

No és necessari l’informe anterior quan els projectes tinguin per objecte adaptar instal·lacions ramaderes preexistents o noves exigències derivades de la legislació aplicable en matèria de ramaderia, sempre que l’adaptació no comporti un increment de la capacitat productiva (art. 62 del RPLU).

Són usos admesos els següents: emmagatzematge o dipòsit simples i purs de mercaderies o béns mobles, prestació de serveis particulars a la ciutadania, activitats del sector primari, activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals i exhibició d’anuncis publicitaris mitjançant panells.

Són usos prohibits els residencials i els disconformes amb el règim jurídic del sòl no urbanitzable.

En terrenys destinats a sistemes urbanístics ja adquirits per l’Administració pública, es pot autoritzar l’ocupació temporal per a l'execució d’obres o la prestació de serveis públics i es poden utilitzar de manera temporal i esporàdica per instal·lar-hi mercats ambulants o desenvolupar-hi activitats de lleure, esportives, recreatives, culturals, aparcaments públics i similars.

El procediment per a l'autorització és el següent (art. 65-70 del RPLU):

• Sol·licitud i memòria justificativa del caràcter provisional dels usos i de les obres.
• Informació pública per part de l'ajuntament (20 dies).
• Informe de la comissió territorial d'urbanisme (2 mesos). Cal un informe favorable per poder concedir l'autorització.
• Acceptació per part dels propietaris (i gestors o explotadors dels usos i les obres en virtut del contracte d'arrendament) de fer cessar els usos i enderrocar instal·lacions o obres quan ho acordi l'ajuntament, sense dret a rebre cap indemnització.
• Compromís de reposar la situació alterada pels usos i les obres.
• Inscripció de les condicions al registre de la propietat.

↑4.3 Procediment específic per a l'atorgament de les llicències urbanístiques | ↑ Índex de la unitat

• 4.4.1 Transmissió de les llicències
• 4.4.2 Caducitat de les llicències
• 4.4.3 Extinció de les llicències
• 4.4.4 Revisió de llicències nul·les i anul·lables
• 4.4.5 Suspensió de l'atorgament de llicències

L'article 86.1 del ROAS estableix que les llicències són transmissibles llevat que el nombre es trobi limitat o s'hagin concedit tenint en compte les característiques particulars del subjecte autoritzat.

Un cop transcorregut el termini d'un mes des de la comunicació sense haver-se notificat la no procedència de la transmissió, es considera plenament eficaç.

Si no hi ha comunicació, els subjectes intervinents en la transmissió són responsables solidaris dels danys que es puguin derivar de l'actuació.

L'article 189 del TRLUC i l'article 87 del ROAS configuren la caducitat de la llicència d'obres com a conseqüència de la inactivitat del bé particular pel fet de no haver començat les obres en el termini fixat o bé pel fet de no haver-les acabat en el termini establert a aquest efecte, per causes pròpies de l'interessat no imputables a l'Administració.

L'article 87.3 del ROAS fa una remissió a la normativa urbanística pel que fa a la caducitat. L'article 189 del TRLUC i l'article 37 del RPLU estableixen que totes les llicències urbanístiques per executar obres han de fixar un termini per començar-les i un altre per acabar-les, en funció del principi de proporcionalitat.

Els terminis per a l'execució de l'obra:

• Han de ser els fixats per la llicència.
• Han de ser els fixats pel planejament o les ordenances.
• Si no hi és, ha de ser d'un any per al començament i tres anys per a l'acabament.

Hi ha dret a pròrroga per la meitat del termini de què es tracti.

Segons la doctrina tradicional i la jurisprudència, perquè es produeixi la caducitat han de concórrer dos requisits: un de material (transcurs del termini) i un altre de formal (la declaració de caducitat per part de l'òrgan competent per a l'atorgament de la llicència, previ expedient i un cop escoltats els interessats en tràmit d'audiència).

L'article 189.5 del TRLUC estableix que l'òrgan municipal competent ha de declarar la caducitat i ha d'acordar l'arxivament de les actuacions amb l'audiència prèvia de la persona titular.

D’acord amb l'article 38.2 del RPLU, la manca de declaració de caducitat de la llicència urbanística no faculta les persones que intervenen en el procés d’execució de les obres per iniciar-les o prosseguir-les més enllà dels terminis habilitats per la llicència ni, en conseqüència, les eximeix de les responsabilitats administratives que es puguin derivar de l’execució de les obres dutes a terme fora dels terminis esmentats.

L'extinció d'una llicència es pot produir per:

• revocació (motius d'oportunitat)
• anul·lació (motius de legalitat)
• caducitat (extinció per motius d'incompliment dels terminis de començament o d'acabament de les obres).

L'article 88 del ROAS estableix que les llicències queden resoltes i sense efecte quan el beneficiari incompleix les condicions imposades per causes que li siguin imputables.

És procedent l'anul·lació de la llicència en els supòsits establerts en la normativa general sobre procediment administratiu, a més dels supòsits específics de la legislació urbanística.

És procedent la revocació de les llicències per canvi o desaparició de les circumstàncies que van determinar-ne l'atorgament o per sobrevenir-ne d'altres de noves que, en cas d'haver existit, haurien justificat la denegació.

L'extinció de la llicència s'ha de tramitar amb audiència dels interessats i s'ha de quantificar la indemnització a satisfer, en els casos que sigui procedent.

Per poder incoar un procediment de protecció de la legalitat urbanística cal revisar prèviament el títol administratiu nul o anul·lable que pugui emparar els actes.

Les administracions públiques, en qualsevol moment i amb l’informe favorable de la Comissió Jurídica Assessora, han de declarar d’ofici la nul·litat dels títols administratius habilitants quan siguin nuls de ple dret o declarar-los lesius per a l’interès públic quan siguin anul·lables, prèviament a la seva impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

A l’acord d’iniciació d’un d’aquests procediments, l’òrgan competent –per incoar-lo– ha de suspendre l’executivitat del títol i, en el cas d’obres en curs d’execució, ordenar la paralització immediata de les obres o, en el cas d’obres acabades, prohibir-ne la primera utilització i ocupació.

La institució de la suspensió de llicències té com a finalitat impedir que es produeixin, a l'empara d'ordenacions urbanístiques preexistents, situacions d'aprofitament de sòl que dificultin en el futur l'execució de planejaments en estudi o en tramitació. Es tracta, doncs, d'una mesura cautelar que ha de ser interpretada restrictivament.

La normativa reguladora es troba actualment en els articles 73 i 74 del TRLUC i 101-104 del RLUC i es distingeix entre suspensió potestativa i suspensió preceptiva.

La suspensió potestativa té com a finalitat estudiar la formació o reforma dels plans urbanístics i la preceptiva es produeix en aprovar-se inicialment el pla urbanístic quan hi ha modificació del règim urbanístic.

Els efectes de la suspensió potestativa no poden durar més d'un any o de dos en cas d'acumulació dels dos supòsits. Si no s'ha adoptat cap acord de suspensió amb anterioritat a l'aprovació inicial de l'instrument de planejament, la suspensió preceptiva pot tenir una durada màxima de dos anys.

↑4.4 Transmissió, caducitat i extinció de les llicències urbanístiques | ↑ Índex de la unitat

↑4.5 Conceptes bàsics treballats en la unitat | ↑ Índex de la unitat

← Unitat 3 | Acrònims →