El dret de la contractació pública ha adquirit els darrers anys una gran importància, com a conseqüència del pes que l'activitat de la contractació del sector públic té respecte del conjunt de l'economia dels estats. Aquesta circumstància, juntament amb la configuració de la contractació pública com una eina estratègica per aconseguir altres polítiques públiques, ha comportat que estiguem davant d'un dret molt canviant, que els darrers temps s'ha vist empès per les directives de la Unió Europea i pels pronunciaments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Així, el 9 de març de 2018 va entrar en vigor la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, i la Unió Europea ja parla de la revisió d’aquestes directives.
En l'apunt anterior ja vam analitzar els motius que han portat a aquest nou marc normatiu, amb una especial referència a la contractació pública estratègica (vegeu l'apunt anterior sobre contractació estratègica (https://eapc.espaistematics.continguts.cat/contractacio/la-contractacio-estrategica.html). Cal ara revisar quin és el marc normatiu vigent aplicable a la contractació pública, atès que la modificació constant pot generar confusió entre els gestors de la contractació pública.
Normativa aplicable
1. Normativa estatal
1.1 La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (d’ara endavant LCSP), es dicta sobre la base de les competències bàsiques de l’Estat. No obstant la seva naturalesa de legislació de bases, la regulació ha estat criticada perquè es considera excessivament detallada i reglamentista, i no deixa marge per al desenvolupament legislatiu autonòmic, ni espai per a la regulació per part de les entitats locals (vegeu l'article de Mercè Corretja, "Balanç i valoració de la nova Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic").
1.2 La disposició addicional 8 de la LCSP conté també una habilitació al Govern de l’Estat, perquè, en l’àmbit de les seves competències, dicti les disposicions reglamentàries necessàries per desenvolupar i aplicar la LCSP. Al marge d’aquesta remissió genèrica, el text fa remissions concretes al desenvolupament reglamentari respecte de qüestions concretes. Així, destaquem a títol d’exemple: l’article 32.1.a respecte dels mitjans propis; sobre capacitat, solvència, classificació, inscripció registral i prohibicions de contractar trobem remissions al desenvolupament reglamentari en els articles 69, 339, 342, 344, 71, 79, 84, 86, 81, 82, 87 i 92; l’article 149.2.a respecte de la valoració de les ofertes; sobre els procediments d’adjudicació els articles 177.3., 233 i 187; articles 103.8, 202.3, 240.2 i 243.6 sobre l’execució dels contractes, i sobre conductes col·lusòries a l'article 150.1, entre d'altres.
A més, cal recordar que el Reial decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic; el Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques, i el Reial decret 814/2015, d’11 de setembre, relatiu al procediment de recurs en matèria contractual, no han estat derogats de forma expressa i continuen sent aplicables en tot allò que no sigui contrari a la LCSP.
1.3 En darrer lloc, cal tenir en compte la disposició final 4 de la LCSP, respecte de l’aplicació subsidiària de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. Normativa autonòmica
La Generalitat de Catalunya va transposar les directives 2014/23/UE i 2014/24/UE sobre concessions i contractació, l’any 2016, mitjançant el Decret llei 3/2016, i l’any 2017, mitjançant l’article 159 de la Llei 5/2017 (vegeu l'informe de la Direcció General de Contractació Pública sobre les afectacions de la LCSP).
2.1 El Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública, ha quedat superat amb l’entrada en vigor de la LCSP en la major part de les seves disposicions, a excepció de l’article 8, relatiu a les mesures de gestió eficient en la tramitació, que es configuren com una forma de tramitació del procediment obert i no queden substituïdes pel procediment obert simplificat de l’article 159 de la LCSP. També seguiran sent aplicables l’obligació de fer constar la justificació de la no lotització en el plec de clàusules i la possibilitat de valoració de les proposicions establint un preu fix respecte del qual únicament es competeixi per criteris de qualitat. La regulació del concert i la gestió delegada de la disposició addicional 3 del Decret llei tampoc no s’ha vist afectada per l’entrada en vigor de la LCSP.
Cal recordar que el Decret llei 3/2016, de 31 de maig, és aplicable tant a l’Administració de la Generalitat i al sector públic adscrit, com a les entitats locals de Catalunya i al seu sector públic.
2.2 L’article 159 de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, estableix en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic mesures per promoure la lliure concurrència i la publicitat contractual i per fomentar l’ètica i la responsabilitat social, sobre la base dels principis establerts per les directives de contractació i concessions i d’acord amb la legislació catalana en matèria de transparència. L’article 159 de la Llei 5/2017, de 28 de març, no s’ha vist afectat per l’entrada en vigor de la LCSP, i continua sent aplicable.
2.3 Respecte de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, mitjançant les lleis d’acompanyament a la Llei de pressupostos s’han aprovat diverses normes que continuen vigents, que estableixen normes organitzatives i competencials, de foment de clàusules socials, d’igualtat, de creació del Tribunal de Contractes del Sector Públic (amb competències en l’àmbit local), etc. (vegeu el recull de la Direcció General de Contractació Pública).
2.4 També continuen vigents, en tot allò que no s’oposi a la LCSP, la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l’obra pública, i la Llei 12/2017, de 6 de juliol, de l’arquitectura.
3. Normativa local
En l'àmbit local, l'excés de juridificació de la legislació bàsica i el desenvolupament autonòmic deixen poc marge per a la regulació per part de les entitats locals. No obstant això, cal tenir present el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Dret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, i el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/195, de 13 de juny, en tot allò que no s'hagi vist superat per les regulacions posteriors sobre contractació.
4. L’anomenada soft law
En darrer lloc, també és important en aquesta matèria tenir en compte tant les resolucions i les recomanacions de la Unió Europea, com els informes de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, així com els codis de bones pràctiques i les instruccions, directrius i acords que en l'àmbit institucional dicten els òrgans competents sobre criteris d’aplicació uniforme de la normativa sobre contractació pública, que en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic es poden consultar al web de la Direcció General de Contractació Pública.
