En aquest apunt es tractarà un dels aspectes que afecta els beneficiaris d’una subvenció pública, que és l’acreditació i el període de validesa de les certificacions i les declaracions responsables emeses pels beneficiaris. Específicament tractarem el compliment dels requisits de trobar-se al corrent d'obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, i per extensió amb l’Agencia Tributària de Catalunya; així com no ser deutor derivat d’una resolució com a conseqüència d’un procediment de reintegrament.
1. Requisits
Una primera consideració són els requisits per obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora:
L'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), que té caràcter bàsic, especifica els requisits per obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora i les circumstàncies que determinen la impossibilitat d’obtenir la condició esmentada. A aquests efectes, estableix el següent:
“2. No poden obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora de les subvencions que regula aquesta Llei les persones o les entitats en les quals es doni alguna de les circumstàncies següents, llevat que per la naturalesa de la subvenció ho exceptuï la normativa reguladora:
[…]
e) No estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o davant la Seguretat Social imposades per les disposicions vigents, en la forma que es determini per reglament.
[…]
g) No estar al corrent de pagament d'obligacions per reintegrament de subvencions en els termes que es determinin per reglament.”
L’article 34.5 de la LGS (caràcter no bàsic) disposa que “5. No es pot fer el pagament de la subvenció mentre el beneficiari no estigui al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i davant la Seguretat Social o sigui deutor per resolució de procedència de reintegrament”.
L’article 98.3 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (TRLFP), disposa que “és un requisit necessari per percebre subvencions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat el compliment pels beneficiaris de les seves obligacions tributàries davant la Generalitat. La Tresoreria ha de comprovar, amb caràcter previ al pagament de les subvencions o les bestretes, aquest compliment i, en cas contrari, s'ha d'iniciar el procediment de compensació dels crèdits a percebre pel beneficiari fins a satisfer els deutes pendents, tant si són de naturalesa tributària com si no ho són".
A més, la disposició addicional primera de la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, en relació amb els certificats tributaris, estableix que "en les subvencions i els ajuts que concedeix la Generalitat, el requisit d'estar al corrent de les obligacions tributàries amb l'Estat i amb la Generalitat i de les obligacions amb la Seguretat Social, s'acredita per mitjà d'una declaració responsable del beneficiari o la beneficiària en el moment de la sol·licitud i l'acceptació de la subvenció o ajut i per mitjà de la presentació de les certificacions positives emeses pels òrgans competents en el moment del pagament de la subvenció o l'ajut”. Mentre que en el moment del pagament de la subvenció o l’ajut cal presentar “les certificacions positives emeses pels òrgans competents”.
A més, si l'Administració de la Generalitat, sobre la base dels convenis interadministratius signats amb els organismes competents, disposa d'aquesta informació, "prèviament al pagament de la corresponent subvenció o ajut, ha de comprovar d'ofici si el beneficiari o la beneficiària està al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social". En aquest cas, no és necessari que el beneficiari o la beneficiària aporti els certificats corresponents.
També, "la signatura de la sol·licitud de la subvenció pel beneficiari o la beneficiària implica l'autorització a l'Administració de la Generalitat per a aquesta funció de comprovació".
Per tant, el compliment dels requisits de trobar-se al corrent d'obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, i extensiu amb la Generalitat (en endavant, ATC) i de no ser deutor per resolució de procedència de reintegrament, són un requisit essencial, que ha de ser objecte d’acreditació en dues fases o en moments diferents del procediment de la gestió de la subvenció:
- Fase 1: Amb caràcter previ perquè es pugui concedir una subvenció a favor del beneficiari o la beneficiària amb l’entitat col·laboradora, la formalització d’un conveni o l’instrument jurídic que correspongui en cada cas, és a dir, en la fase de compromís de la despesa.
- Fase 2: Amb caràcter previ a l'acte de reconeixement de l'obligació i la proposta de pagament de la corresponent subvenció; per tant, un cop concedida la subvenció i en una fase posterior és preceptiu als efectes de reconeixement de l'obligació i de pagament de la subvenció.
Els requisits per obtenir la condició de beneficiari, segons la Sentència del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, de 23 de desembre de 2013 (Roj: STS 6360/2013 - ECLI: ES:TS:2013:6360), són els següents:
“FJ Tercero. El primer motivo de casación del recurso interpuesto por la Federación Vasca de Rugby (único que queda por analizar),combate la ilegalidad que la sentencia de instancia declara por la omisión de lo dispuesto en el artículo 13.2.e) de la Ley 38/2003, de 17 de noviembre. Para él, nuestro pronunciamiento debe ser desestimatorio, pues el silencio de la Orden impugnada, no exigiendo el documento acreditativo de que el solicitante de la subvención está al corriente en el cumplimiento de sus obligaciones frente a la Seguridad Social, es apto para dar lugar a la creación implícita de una situación jurídica contraria al ordenamiento jurídico (cuál sería que el solicitante pudiera ser beneficiario de la ayuda pese a no estar al corriente en el cumplimiento de esas obligaciones). De un lado, por ser eso lo que favorece el tenor del número 1, letra f), del artículo 4 de la Orden, al exigir, sólo, uno ("hallarse al corriente en el pago de las obligaciones tributarias") y no, en ella también, el otro requisito que, precisamente y en aquella letra e), impone, junto a ese, aquel artículo 13.2. Y, de otro, porque el artículo 14.3 de la Orden, único que el motivo invoca para negar ese "riesgo", no garantiza que no llegue a crearse una situación como aquella, ya que lo que prevé como supuesto de incumplimiento es uno en que lo incumplido sean "las condiciones que motivaron la concesión de la subvención".
2. Acreditació
Una segona consideració és la manera com els beneficiaris de subvencions han d'acreditar el compliment d'aquests requisits:
El Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei general de subvencions (RLGS) disposa el següent:
Article 22.1: “El compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social s'ha d'acreditar mitjançant la presentació pel sol·licitant davant l'òrgan concedent de la subvenció de les certificacions que es regulen en aquest article.”
Article 22.2: “Les certificacions han de ser expedides per l'òrgan competent en el termini màxim establert a aquest efecte en la seva pròpia normativa, que en cap cas pot ser superior a 20 dies […].”
Article 23.3: “Un cop expedida la certificació, té validesa durant el termini de sis mesos a comptar des de la data d'expedició.”
No obstant això, el RLGS estableix determinats supòsits, com excepció a la regla general, en els quals l’acreditació d’aquests requisits no s'ha d'efectuar per mitjà d’una certificació que hauria de ser emesa per l’òrgan competent, sinó que pot ser substituïda per una declaració del beneficiari o la beneficiària de l’entitat col·laboradora.
Aquest extrem es recull en l’article 22.1 del RGLS quan disposa que “No obstant això, quan el beneficiari o la beneficiària o l'entitat col·laboradora no estiguin obligats a presentar les declaracions o documents al fet que es refereixen les obligacions anteriors, el seu compliment s'ha d'acreditar mitjançant declaració responsable”.
En l’article 24 del RGLS es fa menció dels supòsits en què la presentació de la declaració responsable s'ha de substituir per la presentació de les certificacions establertes en l’article 22, apartats 2 i 3, que té encaix amb la simplificació de l’acreditació del compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
En l’article 25 del RGLS es fa referència específicament a la manera d’acreditar el compliment del requisit de no ser deutor per resolució derivada del procediment de reintegrament, i es disposa que “l'acreditació del compliment d'obligacions per reintegrament de subvencions s'ha d'efectuar mitjançant declaració responsable del beneficiari o la beneficiària o de l'entitat col·laboradora“.
Per tant, podem observar que en el cas de les certificacions es determina i es regula un període de validesa (article 22 i 23 del RGLS), però, ni en els supòsits de les declaracions responsables substitutives d’aquestes certificacions ni en l’acreditació del compliment d'obligacions per reintegrament de subvencions es regula expressament cap període de validesa.
A més, de la validesa en les certificacions es disposa la possibilitat d’ampliació de termini si el certificat no és emès en 20 dies, i s’han d'emetre de manera preferent per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics amb la mateixa validesa i eficàcia que els documents originals, sempre que se'n pugui garantir l’autenticitat, la integritat i la conservació. Així com, si les bases reguladores ho disposen, l’autorització del sol·licitant de la subvenció perquè l’òrgan concedent, d’ofici, obtingui de manera directa, per exemple, a través de la Plataforma d'Integració i Col·laboració Administrativa (PICA), l’acreditació de les circumstàncies, i no ha d’aportar en aquest cas el certificat esmentat. Ara bé, el sol·licitant pot denegar expressament el consentiment i en aquest cas sí que ha d’aportar el certificat corresponent.
És important tenir en compte que tot i que la LGS i el RLGS estableixen un termini de validesa de sis mesos, en el cas de l’Agencia Tributària de Catalunya aquests terminis són diferents:
- Presentació de la sol·licitud: es pot sol·licitar en qualsevol moment.
- Emissió del certificat: el termini és de vint dies naturals des de la presentació de la sol·licitud.
- Validesa del certificat (des de la data de la seva signatura): a) tres mesos quan es refereix a obligacions no periòdiques i b) dotze mesos quan es refereix a obligacions periòdiques.
- Efecte i validesa: aquests certificats tenen caràcter informatiu i la persona interessada no hi pot interposar recurs, si bé pot manifestar la disconformitat amb les dades incloses en el contingut del certificat en el termini de deu dies, mitjançant un escrit adreçat a l’òrgan que l’hagi expedit. En vista de les proves aportades, l’òrgan emissor pot generar un nou certificat en el termini de deu dies o ratificar l'emès inicialment ( enllaç al certificat tributari per a subvencions).
D’acord amb el que hem exposat fins ara pel que fa a la manera d’acreditació, s’ha de fer efectiu o materialitzar:
- Amb caràcter previ a la concessió de la subvenció, per poder obtenir la condició de beneficiari -article 13.2, apartats e i g de la LGS: “e) No estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o davant la Seguretat Social imposades per les disposicions vigents, en la forma que es determini per reglament. […] g) No estar al corrent de pagament d'obligacions per reintegrament de subvencions en els termes que es determinin per reglament.”
- Amb caràcter previ al reconeixement de l'obligació de pagament a favor del beneficiari o la beneficiària segons l’article 34.5 del LGS: “No es pot fer el pagament de la subvenció mentre el beneficiari o la beneficiària no estigui al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i davant la Seguretat Social o sigui deutor per resolució de procedència de reintegrament.” Així com, segons l’article 98.3 del TRLFP, “és un requisit necessari per percebre subvencions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat el compliment pels beneficiaris de les seves obligacions tributàries davant la Generalitat”. La Tresoreria ha de comprovar, amb caràcter previ al pagament de les subvencions o les bestretes, aquest compliment, i en cas contrari s'ha d'iniciar el procediment de compensació dels crèdits a percebre pel beneficiari o la beneficiària fins a satisfer els deutes pendents, tant si són de naturalesa tributària com si no ho són.
A més, d’acord amb el que disposa l'article 88.4 del RLGS en relació amb la manera de pagament de la subvenció que remet a l’article 34.5 de la LGS pel que fa els efectes, és important tenir en compte que “[…] la valoració del compliment pel beneficiari o la beneficiària de les seves obligacions tributàries i enfront de la Seguretat Social i que alhora no és deutor per resolució d’un procediment de reintegrament, així com la manera d'acreditació, s'ha d'efectuar en els mateixos termes establerts que s’estableixen en la secció 3 del capítol III del títol preliminar d'aquest Reglament –els articles 22-25 del RLGS– sobre requisits per obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora. Per tant, no cal aportar nova certificació si l'aportada en la sol·licitud de concessió no ha sobrepassat el termini de sis mesos de validesa”.
A més, la disposició addicional primera de la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, “en relació amb els certificats tributaris, estableix que en les subvencions i els ajuts que concedeix la Generalitat, el requisit d'estar al corrent de les obligacions tributàries amb l'Estat i amb la Generalitat i de les obligacions amb la Seguretat Social s'acredita per mitjà d'una declaració responsable del beneficiari o la beneficiària en el moment de la sol·licitud i l'acceptació de la subvenció o ajut i per mitjà de la presentació de les certificacions positives emeses pels òrgans competents en el moment del pagament de la subvenció o l'ajut. Mentre que en el moment del pagament de la subvenció o l’ajut cal presentar les certificacions positives emeses pels òrgans competents”.
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Roj: STSJ CAT 5732/2019 - ECLI: ES:TSJCAT:2019:5732), conclou el següent:
“Tampoco puede prosperar la alegación vertida relativa a la improcedencia de las retencions practicadas por la Administración por no seguirse el procedimiento previsto en el art. 98 de la Ley de Finanzas de Cataluña pues dicho procedimiento no es aplicable al presente supuesto dado que las retenciones no se efectúan en el seno de un procedimiento de revocación de subvenciones como medida cautelar sino una vez que el procedimiento se ha resuelto y en cumplimiento de las previsiones recogidas en el art. 34.5 de la Ley 38/2003 de 17 de noviembre General de Subvenciones ('no podrá realizarse el pago de la subvención en tanto el beneficiario no se halle al corriente en el cumplimiento de sus obligaciones tributarias y frente a la Seguridad Social o sea deudor por resolución de procedencia de reintegro')."
Per tant, primer, s’estableix un període de validesa de sis mesos per a les certificacions acreditatives de trobar-se al corrent d'obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social i, segon, no cal aportar una nova certificació si la que es va aportar en la sol·licitud de concessió no ha sobrepassat el termini de sis mesos de validesa.
3. Terminis de validesa
Una tercera consideració, que ja s’ha avançat, és el tracte diferent en el termini de validesa de les certificacions de l’article 23.3 del RLGS i les declaracions responsables substitutives dels articles 22.1 i 24 de la RLGS i l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, així com les certificacions tributaries de l'Agència Tributària de Catalunya.
La qüestió és que són documents de naturalesa diferent:
- Les certificacions o certificats acrediten la situació de l’empresa, persona física o jurídica, pel que fa al compliment de les seves obligacions tributàries amb l’Agència Tributària o la Seguretat Social. Són necessaris perquè qualsevol persona física o jurídica pugui participar en algunes subvencions que atorga la Generalitat de Catalunya. A més, s’entén que la persona interessada es troba al corrent de les seves obligacions tributàries quan no manté deutes o sancions tributàries en període executiu, llevat que hagin estat ajornats, fraccionats o suspesos.
- Les declaracions responsables són dels beneficiaris, és a dir, una declaració responsable és el document subscrit per un beneficiari o beneficiària en què manifesta, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts per obtenir el reconeixement d'un dret o facultat o per al seu exercici, que disposa de la documentació que així ho acredita, que la posarà a disposició de l'Administració quan li sigui requerida, i que es compromet a mantenir el compliment de les obligacions anteriors durant el període de temps inherent al reconeixement o l'exercici esmentat. En el cas de les subvencions no només afirma que en el moment de fer la declaració responsable compleix que pot obtenir la condició de beneficiari d’una subvenció, sinó també que durant el període de temps de reconeixement o d'exercici dels drets ha de mantenir-lo i, en cas contrari, comunicar-ho a l’òrgan gestor.
Podem deduir que el termini en el cas de les declaracions responsables compta des de l’emissió de la declaració fins que finalitzi el temps que correspongui als efectes del reconeixement i l'exercici del dret. Per tant, aquest és el termini de validesa general de les declaracions, llevat que una normativa específica disposi un termini diferent. Com que la LGS i el RLGS no disposen cap termini per a les declaracions responsables, compta des de l’emissió de la declaració fins que finalitzi el temps que correspongui als efectes del reconeixement i l'exercici del dret.
No obstant això, un tret diferencial entre les certificacions de l’article 22 del RLGS i les declaracions responsables de l’article 69 de la Llei 39/2015 és “el període inherent al reconeixement del dret o l'exercici del dret”.
En les certificacions, una entitat diferent del beneficiari o la beneficiària, l’AETC o la Seguretat Social, declara o acredita que, en el moment en què s’expedeix la certificació, el beneficiari o la beneficiària està al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, sense que es comprometi a mantenir el compliment d'aquest requisit, ja que el compliment del requisit en qüestió no depèn de l'entitat o subjecte que emet la certificació, l'AEAT, la Seguretat Social o l’ATC, sinó d'un subjecte o entitat diferent que en aquest supòsit és el beneficiari o la beneficiària de la subvenció.
En conclusió, la declaració responsable de trobar-se en compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, emesa per la persona interessada en la fase de concessió de la subvenció amb la finalitat d’obtenir la condició de beneficiari, resultaria vàlida per acreditar el compliment d’aquest requisit en la fase de reconeixement de l’obligació, encara que el termini entre l’emissió de la declaració responsable en la fase de concessió de la subvenció i la fase de reconeixement de l’obligació hagi superat els sis mesos, sempre que el contingut s’ajusti a la doble exigència de l’article 69 de la Llei 39/2015. Aquest article imposa que el període de validesa s’estén fins al moment en què finalitzi el període inherent al reconeixement del dret o l'exercici del dret de què es tracti i abastaria la fase de reconeixement de l’obligació i el pagament de la subvenció, llevat que es notifiqui el contrari.
Per tant, si no s’ajusta al que s’ha exposat amb la doble exigència, no es pot considerar la validesa de la declaració com admissible, ja que requereix que en el moment en què s’emet s'està al corrent i és compromet a mantenir el requisit durant “el període inherent al reconeixement del dret o l'exercici del dret”. Ara bé, si la declaració responsable no incorpora aquesta doble exigència i aquesta s’hagi presentat per part de la persona interessada a l'efecte d’obtenir la condició de beneficiari (fase de concessió), només resultaria vàlida per acreditar aquest requisit en aquest moment, però no a l'efecte d’acreditar el compliment de la fase de reconeixement de l’obligació.
4. Declaracions responsables de no ser deutor per resolució de procediment de reintegrament d'una subvenció
Una quarta qüestió a plantejar seria la referència a les declaracions responsables de l’article 25 del RLGS, emeses per acreditar el compliment del requisit de no ser deutor per resolució de procediment de reintegrament d’una subvenció.
Aquestes declaracions, a diferència de les de l’article 24 del RLGS, no són substitutives d’una certificació, sinó que són la manera d’acreditar el compliment d’aquests requisits “no ser deutor per resolució de procediment de reintegrament d’una subvenció”. També en aquest supòsit ni la LGS ni el RLGS regulen expressament el termini de validesa de la declaració responsable i, per aquest motiu, es pot aplicar el règim general de l’article 69 de la Llei 39/2015.
S’han inclòs en aquest apartat articles bàsics i no bàsics en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya per a una millor comprensió de la qüestió que s’ha tractat.
Conclusió
Per tant, per cloure aquest apunt, assenyalem que els requisits per obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora, la manera en la qual els beneficiaris de subvencions han d'acreditar el compliment d'aquests requisits, el tracte diferent en el termini de validesa de les certificacions i les declaracions responsables, són elements clau per a l’acreditació i la validesa del certificat tributari i declaracions responsables en dos àmbits específics en les subvencions pel que fa a les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, extensiu a l'Agència Tributària de Catalunya, i no ser deutor derivat d’una resolució d’un procediment de reintegrament.
El que ha quedat pendent sobre aquesta temàtica s’explicarà en un altre apunt que publicarem més endavant.
