• Introducció
• 1.1. Què són els drets humans?
• 1.2. La Carta de les Nacions Unides, l'origen de tot plegat
• 1.3. La Declaració Universal dels Drets Humans
• 1.4. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible

Amb l’aprovació, l’any 1948, de la Declaració Universal dels Drets Humans, les Nacions Unides van establir una sèrie de normes comunes sobre els drets humans. Des de llavors, s’han aprovat nombrosos tractats i acords internacionals de drets humans, com és el cas de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Aquests tractats serveixen de marc per a l’anàlisi i l’aplicació dels drets humans, i els seus principis i drets esdevenen obligacions jurídiques per als estats que s’hi vinculen. Tenint en compte, doncs, que parlar de drets dels infants és parlar de drets humans, conèixer i comprendre aquest marc és clau per a la promoció, la protecció i el compliment dels drets de la infància. En aquest sentit, com a ciutadans hem de conèixer les normes jurídiques nacionals i internacionals que garanteixen els drets humans i les llibertats fonamentals i entendre el funcionament dels sistemes de protecció d’aquests drets i llibertats.

Hem de parlar de valors i de drets a l’hora de reflexionar sobre les conductes de les persones en el conjunt d’una societat. Valors i drets que han de ser compartits per tothom. Saber identificar aquests valors i drets universals evita caure en una visió simplista i uniforme que no té en compte les diversitats existents a les nostres societats.

És cert que s’han aconseguit grans fites en matèria de drets humans, però en el segle XXI encara tenim reptes pendents.

En aquest mòdul tractarem sobre què són els drets humans, el seu origen i algunes de les seves característiques.

"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres", article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides (1948)

Definim els drets humans com les llibertats, facultats o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, que han de ser respectades i garantides pels altres i pels estats.

Els drets humans:

• Concreten en cada moment històric les exigències de la dignitat, la llibertat i la igualtat humanes.
• Tenen un fonament ètic que els legitima i que només es fa efectiu quan l’ordenament jurídic els reconeix i protegeix.

Els drets humans estan recollits en diferents fonts normatives, tant en l’àmbit internacional com estatal i subestatal, des de tractats internacionals a partir del marc general de la Declaració Universal de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), fins a instruments estatals com la Constitució (norma suprema dels estats democràtics) o subestatals, com per exemple l’Estatut d’autonomia de Catalunya (2006) o la Carta de Ciutadania de Barcelona (2010).

Els drets humans tenen les característiques següents:

• Són indivisibles: no es poden separar les diferents categories de drets, civils i polítics, econòmics, socials i culturals. Tots són igual de necessaris, per això cal garantir-los plenament, sense que la preferència per uns sigui una excusa per menysprear els altres.
  

• Són interdependents: el nivell de realització de qualsevol dels drets està relacionat amb el nivell de realització dels altres, perquè són complementaris i interactuen contínuament. Cada dret es reforça per mitjà de la garantia de la resta de drets. Al seu torn, també comporta que no podem protegir uns drets si amb això vulnerem o deixem de garantir-ne d’altres.
  

• Són universals: pertanyen a tots els éssers humans de la mateixa manera, amb independència de l'origen ètnic, racial, religiós o cultural, perquè es basen en la idea de la dignitat inherent a tot ésser humà; dignitat humana que comporta alhora la radical igualtat entre els éssers humans i el caràcter únic de cada ésser humà. En ser inherents a les persones, són inalienables.

Drets humans o imposició de valors occidentals?

Hi ha qui afirma que la cultura, incloent-hi la religió, és la principal font de validesa d’un dret i que els drets humans s’hi han d’adaptar i, per tant, poden tenir diverses gradacions en els països respectius. Aquest relativisme cultural porta implícita l’acusació als països occidentals de voler fer passar per universals valors merament regionals. Els drets humans, però, han estat clau per impedir l’extensió de "valors occidentals", com eren el racisme, el sexisme, l’antisemitisme, el colonialisme o l’esclavitud. També s’utilitza el relativisme com a excusa per mantenir pràctiques o règims incompatibles amb qualsevol concepció de dignitat humana. No obstant això, la tradició, la història, la cultura i la religió influeixen i modulen l’aproximació als drets humans.

La major part dels drets humans no són absoluts. Admeten restriccions i limitacions, per exemple per satisfer les exigències de la moral, l’ordre públic i el benestar general en una societat democràtica. El que no és acceptable és que aquestes restriccions siguin una negació del dret en si o estiguin basades en motius incompatibles amb el fonament dels drets humans.

Per saber-ne més:

Vídeo en què Eleanor Roosevelt es dirigeix a les Nacions Unides.

Què són els drets humans?

La Carta de les Nacions Unides va ser impulsada pels estats guanyadors de la Segona Guerra Mundial l’any 1945 i és el tractat constitutiu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). A la pràctica és la "Constitució" de la comunitat internacional i recull els seus valors fonamentals.

Per què la destaquem?

La |Carta de les Nacions Unides va representar un canvi de paradigma de l’ordre jurídic internacional: alhora que establia les bases d’un sistema de pau mundial i de seguretat col·lectiva, va consolidar els drets humans com un dels pilars d’un sistema internacional just en què la dignitat humana esdevenia un valor fonamental.

Com a resultat, els estats membres de l’ONU assumeixen el deure de respectar i promoure els drets humans. Així, el seu comportament sobre els individus, nacionals i estrangers, adults i infants, homes i dones, passa a ser una “qüestió d’interès internacional”.

Com que la Carta de les Nacions Unides no recull quins són els drets humans i les llibertats fonamentals, calia anar un pas més enllà i desenvolupar-la. Per això entra en escena la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 10 de desembre de 1948. Des de llavors, el 10 de desembre és el Dia dels Drets Humans.

René Cassin, redactor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans, afirmava que aquesta es pot visualitzar com si fos un temple grec:

• Un pòrtic: integrat pel preàmbul i els articles 1 i 2, reflecteix el substrat ideològic de la Declaració, que no és cap altre que la dignitat inherent a tot ésser humà.
  

• Les columnes: són els quatre tipus de drets que s’hi reconeixen.
  

• Drets i llibertats d’ordre personal (art. 3-11): dret a la vida i a la llibertat, la prohibició de l’esclavitud i de qualsevol forma de tortura, la igualtat davant la llei i la presumpció d’innocència o el dret d’accés als tribunals, entre d’altres.
  

• Drets dels individus en relació amb els grups (Estat, societat) dels quals forma part (art. 12-17): dret a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge, la lliure circulació i residència en un país, el dret a la nacionalitat, el dret a la propietat privada, etc.
  

• Drets i llibertats de caràcter polític (art. 18-21), entre els quals s’inclouen els drets i llibertats d’opinió, expressió, culte, associació i participació política.
  

• Drets econòmics, socials i culturals (art. 22-27), com el dret al treball i a la seguretat social, els drets sindicals, el dret al descans, el dret a l’educació i el dret a participar en la vida cultural. Destaca en aquest grup el dret a un nivell de vida adequat, incloent-hi alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials.
  

• El frontispici (art. 28, 29 i 30) es compon de drets que assenyalen els vincles entre l’individu i la societat. En particular, el dret humà a viure en un entorn nacional i internacional en què els drets humans siguin una realitat, cosa que s’ha interpretat habitualment com el dret a la democràcia, a l’estat de dret i al respecte al dret internacional. També fa esment de l’existència de deures envers la societat i la possibilitat d’establir límits a l’exercici dels drets humans.
  

Quin és el seu valor jurídic?

En un principi havia de ser una recomanació cap als estats, però com que els instruments jurídics que l’havien de desenvolupar van tardar molts anys a fer-ho, la Declaració es va convertir en una referència normativa mundial per als drets humans i l’estàndard normatiu comú de les legislacions dels estats, amb caràcter vinculant.

I després de la Declaració Universal de Drets Humans, què?

L’adopció de la Declaració Universal de Drets Humans es va produir quan començava la guerra freda, un període d’enfrontament entre els estats del bloc comunista, controlat per la Unió Soviètica, i els estats occidentals, liderats pels Estats Units.

Com que el reconeixement internacional de drets humans no resol la qüestió del gaudi efectiu a escala individual i col·lectiva, les Nacions Unides van articular diversos mecanismes i òrgans de supervisió, seguiment i avaluació del seu compliment. En l’àmbit regional, els avenços en matèria de control del compliment són més notables: el Consell d’Europa, l’Organització d’Estats Americans i la Unió Africana (55 estats membres) han elaborat instruments jurídics específics de drets humans que, a més d’establir el seu propi catàleg de drets, són especialment rellevants en tant que creen mecanismes internacionals de protecció.

És evident que des de l’aprovació de la Declaració Universal de Drets Humans, el 1948, la societat internacional en el seu conjunt i una gran part de les societats nacionals han experimentat transformacions d'una gran importància: canvis polítics, socials, ideològics, culturals, econòmics, tecnològics i científics que han comportat l’aparició de nous reptes i que demanen el reconeixement de nous drets. En rigor, podem afirmar que el concepte de drets humans emergents respon al dinamisme de la societat internacional contemporània i del dret internacional, de manera que es pugui donar resposta a aquests nous reptes i necessitats. Així, aquest concepte —drets humans emergents— sorgeix pel fet que el reconeixement dels drets inherents a l’ésser humà és un procés en evolució i actualització permanents, que avança en funció de les necessitats i les reivindicacions de cada temps i lloc.

Per saber-ne més:

• Història de les Nacions Unides
• Organigrama de les Nacions Unides
• Història de la Declaració Universal dels Drets Humans i els seus redactors
• Principals instruments internacionals de drets humans i els seus òrgans de control
• Òrgans de tractats de drets humans de les Nacions Unides

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el marc global de desenvolupament per als anys vinents. Aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015, els seus 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i 169 fites són el resultat de l’esforç conjunt de la comunitat internacional per definir una agenda mundial equitativa i sostenible en termes socials, econòmics i ambientals que contribueixi a fer realitat els drets humans per a tothom. L’Agenda 2030 reforça l’enfocament universal dels drets humans i tracta qüestions com la lluita contra la pobresa, la desigualtat i el canvi climàtic i ofereix solucions als problemes crítics als quals s’enfronta el món del segle XXI.

A més de representar un canvi de paradigma pel que fa al desenvolupament sostenible i al progrés dels països i de les persones, la universalitat de l’Agenda 2030 reclama el compromís dels estats, de manera que tots els països del món, amb independència del seu nivell de desenvolupament, han de passar a l’acció per tal de fer-se-la seva i aterrar-la a tots els nivells administratius i territorials, i convertir-la en una guia d’acció de les polítiques públiques per construir un món millor.

Cada estat ha de fer un procés d’adaptació de l'Agenda i definir i quantificar les fites d’acord amb la seva realitat. Per això és important avançar en un full de ruta que en permeti l'aplicació i el desenvolupament, tant pel que fa a les polítiques internes com a les de cooperació. El paper de l’Administració autonòmica i la local és clau per a l’èxit de l’Agenda 2030 i l’assoliment dels seus objectius.

L’Agenda 2030 incorpora de manera destacada la perspectiva de drets dels infants i adolescents. Tots els problemes als quals els 17 ODS i les 169 fites de l’Agenda 2030 volen donar solució afecten la vida, els drets i les oportunitats dels nens, nenes i adolescents. Apostar pel compliment de l’Agenda comporta fer-ho en pro d’un model social i polític que posa els drets dels infants al centre de les decisions i les accions, així com posar fil a l’agulla en qüestions essencials per generar impactes positius en la infància i l’adolescència.

Per saber-ne més:

• La Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. Pàgina web de l’ONU dedicada a l’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible.
• UNICEF y los Objetivos de Desarrollo Sostenible. Pàgina web d’UNICEF dedicada a l’Agenda 2030.
• UNICEF Comitè Catalunya (2018). No val a badar. L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya.
• UNICEF Comitè Catalunya (2020). L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya. 10 anys per a l’acció.
• UNICEF Comitè Catalunya (2020). Debats en clau d’infància: L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya. 10 anys per a l’acció. Vídeo de la jornada.
• UNICEF Comitè Catalunya (2020) Què opinen nois i noies de Catalunya sobre l’Agenda 2030?.
• Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya. Pàgina web dedicada a l’Agenda 2030.
• UNICEF Espanya. La nueva Agenda Universal de Desarrollo Sostenible 2030. Una agenda para todos los ninos, las niñas y los jóvenes del mundo.

Inici | Unitat 2