Unitat 2. La Convenció sobre els Drets de l'Infant
-
- 2.2.1 Norma d’obligat compliment
- 2.2.2 Un abans i un després: els infants i adolescents, adults de demà?
- 2.2.3 Document de drets humans complet
Introducció
La Convenció sobre els Drets de l’Infant marca un gir en la condició de la infància i l’adolescència: l’ésser incapaç o incomplet passa a ser una persona capaç d’exercir i exigir els seus drets. Això vol dir que els infants deixen de ser patrimoni dels adults i han de ser respectats com a individus amb una creixent capacitat per prendre part i influir en els processos de decisió que incideixen en la seva vida.
Com a ciutadans i professionals, conèixer-la és imprescindible per contribuir a avançar en el seu compliment. De fet, l’article 42 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant obliga a l’estat i, per tant, a tots els seus nivells administratius i institucionals, a donar-la a conèixer a adults i infants.
Tot seguit et proposem que miris el vídeo següent:
Un cop visualitzat, reflexiona sobre les qüestions següents:
- Quins drets dels infants es reflecteixen en aquesta animació?
- Creus que n'hi ha més?
- Legalment on es recullen aquests drets?
- Penses que a la pràctica es garanteixen?
En aquest mòdul veurem què és la Convenció sobre els Drets de l’Infant i per què és necessària, i ens familiaritzarem amb el seu contingut.
2.1 La Convenció sobre els Drets de l’Infant, molt més que un tractat internacional
“No hi ha causa que mereixi més alta prioritat que la protecció i el desenvolupament de l'infant, de qui depenen la supervivència, l'estabilitat i el progrés de totes les nacions i, de fet, de la civilització humana."
La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant és un tractat internacional que estableix els drets humans bàsics i específics per a la infància. D’acord amb la Convenció, "infant" és tota persona menor de 18 anys. Aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, a dia d’avui 196 països l’han ratificada, fet que la converteix en el tractat més ratificat de la història.
“Un Dia Mundial de la Infància? Però si ja hi ha una Declaració Universal dels Drets Humans!”
Si la Declaració Universal dels Drets Humans utilitza les expressions "tota persona", "tot ésser humà" o "tot individu" en referir-se a cadascun dels drets que integra, per què calia elaborar una convenció internacional específica per a la protecció dels drets de les persones menors de 18 anys? Els infants i adolescents requereixen una atenció i cura especials i per això els dirigents mundials van decidir que calia una convenció especial destinada exclusivament a ells. Volien, a més, assegurar el reconeixement mundial que els nens i les nenes també tenen drets humans.
2.2 Què destaca de la Convenció sobre els Drets de l'Infant? Algunes característiques
2.2.1 Norma d’obligat compliment
La Convenció no és el primer ni l’únic acord internacional específic sobre la infància i l'adolescència. Al llarg de la història hi ha hagut tres declaracions dels Drets de l’Infant i altres instruments jurídics internacionals anteriors que van marcar el camí de l’expressió de principis i ideals sobre la infància.
Però, compte, no hem de confondre "declaració" amb "convenció". Mentre que la primera és bàsicament una manifestació amb intenció moral i ètica, la "convenció" és un instrument jurídicament vinculants per als estats que s’hi obliguen.
La Convenció no és una declaració de bones intencions, sinó que representa un salt qualitatiu en introduir l’obligació d’actuar dels estats que la ratifiquen. És una norma jurídica vinculant, que significa que, a més de reconèixer els drets de la infància i l’adolescència, obliga els estats a assumir la responsabilitat de garantir l’efectivitat dels drets humans de totes les persones menors de 18 anys. L’Estat espanyol va ratificar la Convenció sobre els Drets de l'Infant el 30 de novembre de 1990, que va entrar en vigor en l'ordenament jurídic espanyol el 5 de gener de 1991.
Què implica signar i ratificar la Convenció? D’una banda, revisar la legislació interna, avaluar els serveis socials i els sistemes legislatius, sanitaris i educatius, sense oblidar la importància de revisar els recursos econòmics –pressupostos- que s’hi destinen. D’altra banda, adoptar les mesures necessàries per assegurar l’efectivitat dels drets que s’hi recullen.
Ratificació d’un tractat: manifestació del consentiment d’un estat d’obligar-se per les disposicions del tractat.
Per sobre dels estats existeix un sistema de control i seguiment. És el Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, format per experts independents en drets de la infància, que supervisa l’aplicació de la Convenció per part dels estats.
La protecció, promoció i satisfacció d’aquests drets no és una tasca només dels governs, sinó que la comunitat, les organitzacions de la societat civil i la ciutadania han de promoure canvis i iniciatives per contribuir-hi, perquè les transformacions polítiques, socials, culturals i institucionals que requereix l’exercici efectiu dels drets dels nens, nenes i adolescents, demanen la participació del conjunt de la societat.
2.2.2 Un abans i un després: els infants i adolescents, adults de demà?
Com ja hem indicat a l'inici, la Convenció supera la visió que les persones menors de 18 anys són incapaces o incompletes i reconeix que són subjectes de dret, és a dir, capaces d’exercir-los i d'exigir-los amb plena ciutadania. Es tracta d’una autèntica novetat i canvi de paradigma, sense perdre de vista que els temps de la infància i l’adolescència tenen ritmes específics.
Així, “La Convenció, a diferència de la tradició jurídica i social imperant en molts països fins abans de la seva aprovació, no defineix l’infant per les seves necessitats o mancances, o pel que li falta per ser adult o impedeix el seu desenvolupament. Més aviat al contrari, se’l considera i defineix pels seus atributs i drets davant l’estat, la família i la societat. Ser infant no és ser menys adult, la infància no és una etapa de preparació per a la vida adulta. La infància i l’adolescència són formes de ser persona i tenen el mateix valor que qualsevol altra etapa de la vida. Tampoc és conceptualitzada com una fase de la vida definida a partir de les idees de dependència o subordinació als pares o altres adults. La infància és concebuda com una època de desenvolupament efectiu i progressiu de l’autonomia personal, social i jurídica” (Cillero, 1997).
2.2.3 Document de drets humans complet
La Convenció és un compendi de 54 articles que va reunir per primera vegada en un sol document tots els drets - civils, polítics, econòmics, socials i culturals- de les persones, en aquest cas dels nens, nenes i adolescents. Aquesta diversitat de drets reconeix, alhora, que tots són importants i s’interrelacionen. No és suficient que un infant pugui gaudir de la millor experiència educativa a l’escola o rebi excel·lents atencions mèdiques si, d’altra banda, no té l’estima de la seva família o se li nega el dret al joc. No es tracta de posar focus en uns drets en detriment d’altres, perquè cada nen, nena i adolescent té dret a exercir tots els seus drets. La Convenció, a més de ser un instrument jurídic, esdevé la guia ètica i política per fer efectius els drets de la infància i l’adolescència.
2.3 Què conté la Convenció?
Inclou 54 articles que defineixen els drets humans bàsics de què han de gaudir els infants i adolescents a tot arreu: el dret a la supervivència, al ple desenvolupament, a la protecció contra influències perilloses, els maltractaments i l’explotació, i a la plena participació en la vida familiar, cultural i social. A més, protegeix els drets de la infància tot estipulant pautes en matèria d’atenció de la salut, l’educació i la prestació de serveis jurídics, civils i socials.
No hi ha drets de primera o de segona classe. Tots els drets estan mútuament relacionats i tenen la mateixa importància, perquè tots són essencials i complementaris entre si. Per exemple, el dret a una educació que desenvolupi el potencial òptim d’un infant depèn del dret de l’infant a un nivell de vida adequat, al més alt nivell de salut o a la protecció contra la violència.
Una manera de classificar els drets de la Convenció és la següent:
- Drets de supervivència i desenvolupament: són drets als recursos, a les capacitats i a les contribucions necessàries per a la supervivència i el ple desenvolupament de l’infant. Hi estan inclosos els drets a una alimentació i allotjament adequats, aigua potable, formació acadèmica, atenció sanitària bàsica, joc, oci i esbarjo, activitats culturals, etc. Alguns articles s’ocupen de les necessitats de nens i nenes refugiats, infants amb discapacitat i els pertanyents a grups minoritaris o indígenes.
- Drets de protecció: fan referència a la protecció contra tot tipus d’abús, tracte negligent, explotació i crueltat. Inclou el dret a una protecció especial en conflictes armats i protecció contra possibles abusos del sistema judicial penal.
- Drets de participació: els nens i nenes i adolescents tenen dret de poder expressar lliurement les seves opinions i a manifestar el seu punt de vista en relació amb qüestions que afecten la seva vida. Alguns exemples són el dret d’expressar opinions i a ser escoltat, el dret a la informació i a la llibertat d’associació.
Tots aquests drets s’articulen al voltant de quatre principis fonamentals que regeixen la Convenció i que constitueixen la base per a l’aplicació de tots i cadascun dels drets: la no discriminació, la consideració de l’interès superior de l’infant, el dret a la vida, la supervivència i desenvolupament, i el respecte pels punts de vista de l’infant. Són el nucli de la Convenció i, a més de drets en si mateixos, tots plegats són la síntesi de la nova actitud envers els infants. (Veg. la unitat 3, La brúixola dels drets).
A l'últim, la Convenció conté també unes disposicions addicionals que tracten sobre les mesures d’aplicació i expliquen com treballaran els governs i organitzacions internacionals, com ara UNICEF, per garantir la protecció dels infants d’acord amb els seus drets.
2.4 Els protocols facultatius de la Convenció sobre els Drets de l'Infant
Els tractats sobre drets humans sovint han d’anar acompanyats de protocols facultatius, instruments legals addicionals que complementen i amplien els tractats.
Els protocols facultatius de la Convenció sobre els Drets de l’Infant proporcionen informació més detallada i amplien les obligacions més enllà de les estipulades en el tractat inicial.
Quins són els protocols facultatius de la Convenció?
- Protocol facultatiu relatiu a la participació dels infants en conflictes armats: enforteix l’aplicació de la Convenció i augmenta la protecció dels nens i nenes en cas de conflicte armat. Al món sovint es recluta a la força o se segresten nens per engrossir les files dels exèrcits. Molts han estat testimonis d’actes d’increïble violència, o hi han pres part, sovint contra la voluntat de les seves famílies o comunitats. El Protocol exigeix als estats que el ratifiquin "que emprenguin totes les mesures viables" per garantir que els membres de les seves forces armades menors de 18 anys no participin activament en hostilitats. A més, els estats han d’establir en més de 15 anys l’edat mínima de reclutament voluntari a les forces armades, si bé no exigeix una edat mínima de 18 anys. No obstant això, el Protocol recorda als estats que les persones menors d’edat tenen dret a una protecció especial i, per tant, qualsevol reclutament voluntari d’aquestes persones si es fa s'ha de fer amb garanties. A més, prohibeix el reclutament obligatori de menors de 18 anys i obliga a prendre mesures legals per impedir que grups armats independents els reclutin.
- Protocol facultatiu relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització de nens i nenes en la pornografia: milers d’infants (principalment nenes, però també un nombre considerable de nens) entren anualment en el multimilionari negoci del sexe, i pateixen situacions de degradació amb possibles riscos greus per a la vida. L’explotació sexual comercial dels infants —com, per exemple, la venda d’infants, la prostitució infantil, el turisme sexual infantil i la utilització d’infants en la pornografia—, és una realitat freqüent a tot el món. Aquest protocol complementa la Convenció proporcionant als estats requisits detallats destinats a posar fi a l’explotació i l’abús sexual de nens i nenes. Així mateix, protegeix els infants de la possibilitat de ser venuts amb fins no sexuals, és a dir, per a altres maneres de treballs forçats, adopcions il·legals i donació d’òrgans. El Protocol conté definicions per als delictes de venda d’infants, prostitució infantil i pornografia infantil. També estableix l’obligació de criminalitzar i castigar les activitats relacionades amb aquests delictes i exigeix el càstig no només per als que ofereixen o lliuren nens i nenes amb aquestes finalitats, sinó també als qui els accepten. També recorda la necessitat de serveis jurídics i de suport a les víctimes.
- Protocol facultatiu relatiu a un procediment de comunicacions: aquest tercer protocol permet al Comitè de Drets de l’Infant conèixer denúncies individuals per vulneracions dels drets consagrats en la Convenció. Es pot qualificar com un avenç en el respecte i la protecció dels drets de la infància. Mitjançant aquest sistema, les persones o grups de persones poden sol·licitar a l’organisme de Nacions Unides que conegui determinats fets que impliquin un incompliment per part de l’estat.
Per saber-ne més:
- La Convenció sobre els Drets de l’Infant:
- Els protocols facultatius de la CDI:
- El Comitè dels Drets de l’Infant:
- Vídeos:
- UNICEF (2019). 30 años de la Convención sobre los Derechos del Niño.
- UNICEF (2021). Convenció sobre els Drets de l’Infant. We all have rights.
- UNICEF (2021). ¿Qué es la Convención sobre los derechos del Niño?
