Unitat 3. La brúixola dels drets
Introducció
Per navegar per les entranyes de la Convenció sobre els Drets de l’Infant cal partir de la idea que hi ha uns principis bàsics que són els punts de referència per a l’aplicació de tots els altres. Es tracta de quatre articles considerats fonamentals, als quals es recorre sovint perquè simbolitzen el nucli de la Convenció. A la seva manera, les lleis internes de cada país han de tenir-los en compte com a guies generals. Això no vol dir que hi hagi drets de primera i de segona sinó que, com ja assenyalem, tots són essencials i complementaris entre si. El que passa és que aquests són els criteris que travessen el text de la Convenció; són els pilars que la sostenen i la brúixola per orientar-se a l’hora d’interpretar i aplicar tots i cadascun dels drets d’infants i adolescents recollits a la Convenció. Els drets de l’infant i l’adolescent són els següents:
- A no ser discriminat (art. 2).
- En les accions i decisions que l'afectin, cal considerar-ne l'interès superior (art. 3).
- A la vida i al seu màxim desenvolupament (art. 6).
- A ser escoltat i que la seva opinió sigui respectada (art. 12).
3.1 No em discrimineu!
Visca la diferència! seria un bon titular per a l’article 2. La Convenció entén que tots els nens, nenes i adolescents gaudeixen dels mateixos drets i no poden ser objecte de distinció per cap motiu. No importa la condició sexual, l'ètnia, el color de la pell o l'idioma que parli o la seva família. Tots han de tenir les mateixes oportunitats.
Les persones menors de divuit anys són, sovint, blancs fàcils per a la discriminació. En molts casos, més que els seus pares i mares, adults referents o familiars. L’infant i l'adolescent no té a les seves mans el poder ni els instruments per evitar ser tractat de manera diferent dels seus iguals. Però l'estat sí. Per això ha d'actuar amb la finalitat d’eliminar totes les condicions que causen o ajuden a perpetuar la discriminació, tenint present que cada nen, cada nena i cada adolescent té una història i una realitat particular. N'hi ha que es troben en situació de més vulnerabilitat i desavantatge que d'altres i, per tant, necessiten una atenció especial. Aquest és precisament el paper d’altres articles de la Convenció: protegir infants i adolescents especialment propensos a ser discriminats, com ara els infants amb discapacitat o els refugiats.
3.2 Interès superior de l’infant
Aquest és un principi clau en el text de la Convenció, al qual s’al·ludeix amb freqüència. Com a definició, l'interès superior de l’infant ha de ser la principal consideració en totes les accions que afectin els nens, nenes i adolescents. La seva transcendència és tal que ve a ser l'eix vertebral de tots els principis de la Convenció i la guia conductora en les deliberacions i decisions polítiques per aplicar-les. Bàsicament, es refereix a la satisfacció dels seus drets, i no hi ha un interès superior per a un infant o per a un adolescent que el compliment efectiu d’aquests drets. L’interès superior de l’infant implica que qualsevol decisió, llei o política que pugui afectar un infant ha de tenir en compte què és el millor en el seu cas.
Potser això resulti ambigu i sorgeixi el dubte de com es plasma l'interès superior d'un infant, quan cal tenir-ho en compte i qui ho decideix. Els adults, sovint, creuen saber què convé a un infant o a un adolescent sense pensar que, tot i amb la millor de les intencions, aquesta decisió pot arribar a entorpir algun dels seus drets. La Convenció estableix que, sobretot en situacions confuses, allò que prima és que l’infant pugui exercir tots els seus drets de la manera més completa i integral.
S’ha de considerar la infantesa i l'adolescència com a prioritats en tots els àmbits: a la família, a la societat i davant l'estat. Això és atendre l'interès superior de l’infant i és la Convenció en conjunt la que permet mesurar-ho. També té a veure amb els recursos econòmics. Així, malgrat l'escassetat que tingui una família o un país, s'entén que la prioritat, el poc que hi hagi per repartir, la tindran els nens, les nenes i els adolescents. Donar preferència a l'interès superior de l’infant no va en detriment dels drets humans de qualsevol ciutadà, si bé el nen, nena o adolescent és el que té avantatge amb un suplement de garanties. O sigui, l'adult ha de ser sempre responsable d’aquesta persona que està creixent.
De la mateixa manera que els pares i mares no poden deixar a l’atzar les decisions que afectin els seus fills, tampoc els estats poden definir l'interès superior de l’infant segons la seva idiosincràsia cultural. En cap concepte poden justificar pràctiques o càstigs, per més tradicionals que siguin, que neguin algun dret garantit per la Convenció. Per sobre de tot, qualsevol interpretació que es faci ha de ser coherent amb l'esperit de la Convenció i, en particular, amb la idea que els nens, les nenes i els adolescents tenen els seus propis criteris i els seus sentiments. Tot i això, l'interès superior de l’infant no està escrit en pedra. Difereix en funció de cadascú i la seva situació. Els pares i mares o adults referents poden arribar a tenir opinions molt dispars sobre el que significa, així com els professionals. Aleshores, els altres drets són de molta ajuda per fer que el concepte sigui menys subjectiu. El que és clar és que qualsevol mesura o situació que violi aquests drets serà contrària al benefici màxim que mereixen les persones menors de divuit anys.
El concepte apareix en altres articles, a banda de l'article 3, en assenyalar obligacions perquè, en decisions d'abandó, adopció, privació de llibertat, resolució de causes penals o separació dels pares, s'actuï d'acord amb el que sigui més convenient per al nen, la nena o l'adolescent.
3.3 Sí a la vida!
La vida és un bé indiscutible per a un infant. N'ha de gaudir tant com sigui possible amb dignitat i, en aquesta carrera d'obstacles, tenir assegurat el seu ple desenvolupament i supervivència en tots els aspectes: físic, espiritual, moral i social. L'article 6 es considera un principi bàsic perquè li garanteix un dels drets fonamentals com a ésser humà: la vida. El desenvolupament de l’infant i de l'adolescent és una fita per a la Convenció. Molts dels seus articles posen la clau en el rol dels pares, mares i la família -a més de l'obligació de l'estat de donar-los suport— per a la consecució d'aquest creixement i fomentar els seus talents. Malgrat tot, per no entorpir el bon curs del desenvolupament dels nens, les nenes i els adolescents és crucial que estiguin protegits contra qualsevol tipus de violència i explotació.
3.4 Vull participar!
Ja sigui per tradició o per llei, a moltes societats els nens, les nenes i els adolescents són vistos però no escoltats. L'article 12 introdueix un canvi radical en aquest aspecte i els postula com a protagonistes de la seva pròpia vida perquè participin en totes les decisions que els afectin.
Es tracta del dret a expressar la seva opinió i és, juntament amb els anteriors, vital per donar suport i promoure avenços cap al compliment de tots els altres drets. El principi del respecte per les opinions dels infants i adolescents significa que seran escoltats tant en un procediment judicial o administratiu com en altres àmbits on estiguin involucrats: en les decisions familiars, a la vida escolar —per a l'adquisició de material didàctic, per exemple, o quan se'n considera l'expulsió del centre— i en assumptes relacionats amb la comunitat (on construir un camp d'esports, per exemple). També poden tenir alguna cosa a dir (i, per tant, han de ser escoltats) en el procés de separació dels pares o en cas de tramitar-se la seva adopció.
Respectar les opinions de l’infant o de l'adolescent vol dir escoltar-les. Així de senzill. No necessàriament implica obeir-les o aprovar-les, sinó que siguin tingudes en compte amb respecte i se’ls atorgui la importància que mereixen. És tasca dels adults afegir al punt de vista de l’infant o de l'adolescent altres elements que ajudin a entreveure una decisió informada i capacitar-lo per comprendre per què es pren aquesta i no la que ell o ella hagués preferit.
Per saber-ne més:
- Observació general núm. 12 (2009), del Comitè dels Drets de l’Infant, sobre el dret de l’infant a ser escoltat.
- Observació general núm. 14 (2013), del Comitè dels Drets de l’Infant, sobre el dret de l’infant que el seu interès superior sigui una consideració primordial.
- UNICEF. ¿A quién escuchas? (Vídeo).
