Unitat 5. Dret a què?
Introducció
Ara ens capbussarem en el contingut de la Convenció sobre els Drets de l’Infant.
Per començar, us proposem que jugueu al joc del Memory dels drets de l’infant, basat en la versió de la Convenció adaptada per a infants i adolescents.
A més a més, aquí podeu trobar la versió íntegra de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides.
5.1 En família
Observa el vídeo que il·lustra aquest apartat. La família és el pal de paller i té un rol indiscutible en el desenvolupament i protecció dels infants. Però el que volen els infants és ser estimats i ens ho recorden a cada moment, dia rere dia. Reflexiona sobre quines situacions es recullen en aquest vídeo que ens fan adonar de la importància de l'estimació.
Encara que la composició i l'estructura de les famílies actuals variïn, la família és concebuda universalment com el nucli de la societat. Així es reconeix al preàmbul de la Convenció sobre els Drets de l’Infant: "Grup fonamental i medi natural per al creixement i el benestar de tots els seus membres, i en particular dels infants."
Per tant, la família és l'encarregada de proporcionar al nen, nena o adolescent tot allò que necessiti i encaminar-lo perquè pugui exercir els seus drets. Això ho ha de defensar seriosament l'estat, que ha de protegir la família com a font d'amor i protecció natural costi el que costi. Molts articles de la Convenció assenyalen que la responsabilitat primera quant a la cura de les persones menors d’edat correspon als pares i mares i, en conseqüència, disposen límits a la intervenció de l'estat i a qualsevol separació dels infants i adolescents dels seus progenitors.
5.1.1 Deure de pares i mares
Els pares i les mares tenen obligacions comunes en la criança de l’infant i l'estat els ha d'ajudar quan calgui a fer front a la seva responsabilitat, per exemple, a crear espais on deixar-lo durant la jornada laboral. En certa manera, aquest és un dret que té com a beneficiaris tant els nens i nenes com els seus pares i mares.
L'estat ha d'oferir facilitats, i quan els pares i mares no puguin complir les seves funcions, ha d'actuar i assegurar que les necessitats i els drets de l'infant o l'adolescent són atesos. Per evitar arribar fins a aquest punt, és convenient educar els ciutadans sobre les responsabilitats parentals i així contribuir a la prevenció de la violència i de la dissolució del nucli familiar.
5.1.2 Viure amb els pares i les mares
Molt d'amor i molta comprensió. Això és el que necessita cadascun dels infants i adolescents del planeta. Algú que l’estimi i en tingui cura. Per això, és important que creixi amb els pares i les mares, tot i que això no sempre és possible. L'article 9 treu a la llum dos principis essencials: vetllar perquè a l’infant no se'l separi dels seus progenitors i que, si arriba el cas, el procediment sigui just. Si es produeix una separació, el nen, la nena o l'adolescent ha de seguir en contacte amb ells.
Quan pot ser necessari separar un fill menor d’edat d'un o tots dos pares? Quan sigui objecte de maltractament o descurança per part dels seus progenitors o quan aquests visquin separats i no hi hagi acord sobre on ha de residir l’infant o l'adolescent. En molts casos, l'estat no hi pot fer gaire: disposa de mecanismes per forçar-los a mantenir econòmicament el seu fill o filla, però no pot controlar que en tinguin cura de manera apropiada.
Hi ha altres formes de separació de la família tolerades socialment i que no afavoreixen en absolut els infants i adolescents: quan viuen al carrer o en centres, quan són allunyats de casa seva per deportacions o migracions, o quan es veuen involucrats en conflictes armats.
Per a la Convenció és imperatiu que els menors de divuit anys mantinguin contacte amb la família encara que visquin a l'estranger. Atès el cas, podran sortir de qualsevol país i entrar-hi, sempre que el seu trasllat es faci legalment.
5.1.3 No em maltractin
Massa sovint els infants i adolescents són presa de la ira dels seus propis progenitors. Aboquen la seva frustració en els fills, ja sigui maltractant-los, explotant-los i fins i tot abandonant-los al seu destí. El dret de l’infant a ser protegit contra els maltractaments mentre està sota la cura dels seus progenitors no es limita només a les formes de violència física, sinó també a la violència psicològica: la humiliació, l'assetjament, l'abús verbal i l'aïllament són algunes pràctiques que li poden causar dany psicològic.
En les últimes dècades s'ha desencadenat certa alarma mundial per l'increment de la violència contra els nens, nenes i adolescents a casa, a institucions i a la comunitat. Es tracta d'un fenomen tan preocupant com el que va aflorar a la llum pública fa unes dècades: l'abús sexual de menors d’edat en tots aquests àmbits, acompanyat d'un negoci en expansió, l'anomenada explotació sexual infantil i adolescent (prostitució, pornografia i venda). Els resultats de les investigacions constaten que les persones que pateixen violència durant la seva infantesa tendeixen a un comportament violent i antisocial tant a la infància com a la vida adulta. Perquè això no passi, calen mesures socials i educatives i, en especial, donar suport a l’infant i a la seva família.
5.1.4 Sense família
Si és deure de la família brindar atenció i protecció als seus membres més joves, qui satisfà les necessitats de tots els infants i adolescents que no disposen d'aquest àmbit familiar? La Convenció sobre els Drets de l’Infant obliga els països que l'han ratificada a assumir aquesta funció i assenyala el deure que tenen totes les societats amb la infància i l'adolescència. El suport estatal a les famílies o als menors d'edat en circumstàncies difícils poques vegades és suficient.
La majoria d'estats reconeixen la responsabilitat d'intervenir quan les famílies no poden atendre adequadament les necessitats dels seus fills i filles. Aquesta situació pot tenir lloc quan els progenitors moren, es desplacen o abandonen l’infant, o quan l'estat determina que se l'ha de separar per al seu propi benefici. Per això, davant d'un nen, nena o adolescent privat temporalment o permanentment del seu medi familiar, s'ha de procurar que visqui amb algú que se n'ocupi —sempre que sigui possible amb algun altre membre de la família biològica o, en cas que no es pugui, amb una altra família o en un centre. Sigui com sigui, cal donar continuïtat a la seva educació, i respectar-ne l'origen ètnic, la religió, la cultura i l'idioma.
Les persones menors d'edat que han estat separades de les famílies sovint tenen necessitats més importants que simplement la provisió d'un lloc alternatiu per viure. La pèrdua de l'arrelament i de la identitat familiar, sumada a les inestabilitats que provoca una nova llar, pot dificultar-ne el desenvolupament físic, intel·lectual i emocional. Com a conseqüència, són més vulnerables a l'abús i l'explotació, raó per la qual han de rebre una protecció especial.
5.1.5 Adopció
Tots els nens, nenes i adolescents necessiten una família i el sentiment de seguretat i permanència en les seves relacions; així es reconeix a la major part del món i s'estableix al preàmbul de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Això no justifica que l’adopció sigui sempre una solució permanent; moltes vegades apareix com a resposta a situacions arbitràries: pobresa a la família natural de l’infant, casos de robatori de nens o nenes o contextos dramàtics per als quals no es troba cap altra opció.
El fet és que hi ha països que consideren l'adopció la millor alternativa, mentre que d'altres no la hi reconeixen. La Convenció parteix de la idea que allà on sigui permesa, s'ha de considerar l'interès superior del nen o nena en adopció, fet que implica, entre altres coses, que pugui expressar la seva opinió i que cal tenir-la en compte. Estableix també que l'adopció ha de ser degudament regulada per l’estat per salvaguardar al màxim els drets de l’infant. Més enllà de fixar aquestes garanties, és contundent a l'hora de prohibir qualsevol forma de comercialització vinculada a l'adopció.
Enllaços d'interès:
5.2 Aprendre
El saber és un element essencial per a tots els infants i adolescents. Sense el saber, els seus horitzons estaran amenaçats per la pobresa i l'analfabetisme. La Convenció sobre els Drets de l’Infant subratlla que l'educació és un dret que cal aconseguir en igualtat de condicions. La manca o la inadequada distribució equitativa de recursos sovint són l'enemic principal d'aquest desig d’equitat per als nens i nenes de zones rurals, els que pertanyen a minories, els privats de llibertat o els infants amb discapacitat física o mental.
El problema de molts és que són víctimes de l'explotació laboral des d'una edat primerenca, cosa que repercuteix negativament en la seva formació. L'educació és crucial per compensar aquesta realitat que els discrimina en l'accés a l'ensenyament, com si fos un cercle viciós. La cultura, en definitiva, és la clau que obre les portes a una millor qualitat de vida, brinda oportunitats, salda desavantatges i facilita que aquest infant o adolescent es converteixi en un ciutadà responsable, crític i amb capacitat de decisió. L'educació és el motor del creixement econòmic i social per a un país. Però la qüestió és que l'educació és cara i no tots els països poden fer front a aquesta necessitat bàsica. En aquests casos, el dret s'ha d'aplicar progressivament. L'article 28 obliga que s'implanti un sistema d'educació primària obligatòria i gratuïta per a tothom, i que es desenvolupin diferents formes d'educació secundària. Atesos els alts índexs de deserció escolar, també estableix que cal prendre mesures per fomentar l’assistència a classe i assegurar que la disciplina escolar respecti els drets de l’infant.
5.2.1 Educació amb objectius
La Convenció sobre els Drets de l’Infant reflecteix el consens de l'opinió mundial sobre els propòsits fonamentals de l'educació i salva les fronteres religioses, nacionalistes i culturals. No detalla els instruments d'aprenentatge, com ara lectura o solució de problemes, però sí que apunta als objectius bàsics de l'aprenentatge: desenvolupar el ple potencial del nen, nena i adolescent, preparar-lo per a una vida responsable en una societat lliure i inculcar-li els valors de respecte per la seva identitat, pels altres i pel medi ambient. Es parla d'una educació que desenvolupi les capacitats i que ensenyi sobre la pau, l'amistat i la igualtat de sexes. Mentre es compleixin els objectius de l’educació, tant és com i on es duguin a terme.
D'altra banda, les minories i els grups indígenes tenen una identitat i un bagatge cultural que cal respectar i que han de poder manifestar sense impediment. I als nens, nenes i adolescents, com a part d'aquesta comunitat, no se'ls ha de negar el dret a parlar la seva llengua i practicar la seva religió o rituals.
5.2.2 L'hora del joc
Descansar, divertir-se i dedicar-se al que més li agrada són drets propis de la condició de l’infant. Això inclou totes les variants de l'acte bàsic de relaxar-se, entretenir-se practicant esport o participant en activitats creatives i culturals, o jugar en el més pur sentit de la paraula. Sovint el dret a jugar s'ha anomenat el “dret oblidat”, potser a causa de la percepció adulta de ser més un luxe que una necessitat. Sigui quina sigui la situació, els infants sempre troben la manera i el sentit de jugar. I, en veritat, és una part essencial per al seu desenvolupament.
5.3. Vida sana i benestar
Pensa quines són les situacions quotidianes que proporcionen un entorn sa i de benestar per als infants i adolescents. Quins són els actors clau per aconseguir-lo? En aquest vídeo en trobaràs alguns, però n'hi ha més.
Si el que desitgem és que l’infant i l'adolescent es desenvolupin amb plenitud, cal dotar-los d'un estàndard de vida adequat. Són els progenitors els que tenen la primera responsabilitat d'assegurar aquest dret, encara que l'estat ha d'assistir i, en cas de necessitat, proveir les persones menors d'edat amb material de suport, ja sigui menjar, roba o habitatge.
Tanmateix, allò que contribueix al ple desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social del nen, nena i l'adolescent —entès com l'adequat estàndard de vida— no es limita a allò bàsic, sinó que va lligat a les seves condicions de vida. Hi ha pocs països que puguin dir que inverteixen els seus recursos al màxim per alleujar les necessitats dels infants i els adolescents. Fins i tot alguns dels més rics tenen població infantil i adolescent en inacceptables nivells de supervivència, pobresa i desigualtat.
5.3.1 A la meva salut
Un desenvolupament saludable de l’infant i de l'adolescent és summament important perquè es posa en joc el seu creixement. Aprendre l'habilitat de viure harmoniosament en un entorn que canvia permanentment és essencial. Si bé la cura mèdica és un dret extensiu a tots els éssers humans, la Convenció sobre els Drets de l’Infant reconeix el dret de tots els nens, nenes i adolescents al nivell de salut més alt, i a disposar de serveis quan estiguin malalts i a una bona rehabilitació quan sigui necessària.
Cal insistir en aquest dret encara que sembli elemental. Constantment es detecten casos d’infants discriminats, sense accés a cap servei de salut, ja sigui perquè viuen en un entorn de pobresa, perquè són nenes desavantatjoses per un sistema patriarcal que afavoreix el fill home, perquè tenen alguna discapacitat o perquè han fugit del seu país d’origen. Milers dels infants que moren diàriament es podrien salvar, ja que les causes de la seva mort són previsibles i hi ha mitjans accessibles per evitar-la. Només fa falta administrar-los amb encert. La Convenció proposa que els estats adoptin alguns dels punts següents com a objectiu: reduir la mortalitat infantil, assegurar la prestació d'assistència mèdica i atenció sanitària necessàries a tots els infants i adolescents –especialment el desenvolupament de l'atenció primària– i a les mares que han donat a llum, i combatre tant les malalties com la desnutrició.
Tota la societat ha de conèixer els principis bàsics de salut i els avantatges de la lactància materna, la higiene, el sanejament ambiental i la prevenció d’accidents. També en aquest camp els nens, nenes i adolescents han de fer valer la seva veu, tant en la planificació dels serveis de salut com en relació amb el tractament individual i el seu consentiment o negació a sotmetre's-hi.
La planificació familiar, a la qual fa al·lusió la Convenció, és un aspecte crucial no només per prevenir embarassos involuntaris o precoços, sinó també per assegurar una millor atenció i protegir la salut de les mares adolescents. La salut sexual i reproductiva concerneix tant els homes com les dones adolescents, ja que els considera en igualtat de responsabilitats; per a ells la informació és un element bàsic i efectiu de prevenció. Els i les adolescents necessiten serveis específics i una educació sexual integral que, juntament amb la deguda orientació dels seus referents adults, els ajudi a conèixer els seus cossos i les malalties de transmissió sexual o els mètodes anticonceptius.
5.3.2 Supervisar el meu internament
Quan un nen, nena o adolescent és internat per les autoritats, té dret a una revisió periòdica del tractament mèdic i de les circumstàncies que l'han portat a aquesta situació, ja sigui per a la seva atenció, protecció o cura física o mental. En aquesta avaluació cal considerar que tant el lloc com el progrés del tractament han de ser els apropiats.
Aquest és un article important, perquè proveeix garanties contra una de les formes més serioses d'abús infantil: l'abús de l'estat. Sota la bandera de l'interès superior de l’infant i la convicció de les autoritats que decideixen internar-lo, molts nens, nenes i adolescents han patit negligència i maltractament a hospitals, llars, centres de detenció o d'adopció i comunitats terapèutiques. De fet, aquest article hauria de protegir els menors d'edat el destí dels quals quedi a l'arbitri d'autoritats incompetents.
5.3.3 I el meu sosteniment econòmic
Com que els infants i els adolescents són generalment dependents dels adults, és necessari que l'estat els suporti financerament. Quan els responsables són incapaços de fer-ho —ja sigui perquè no tenen feina o per circumstàncies de malaltia, edat o discapacitat que els impedeixen treballar—, l'estat té l'obligació d'assegurar que el nen, nena o adolescent tingui alguna forma de sosteniment econòmic.
5.3.4 Si tinc alguna discapacitat
Cada nen, nena o adolescent amb discapacitat ha de comptar amb condicions per viure que promoguin la seva autoconfiança i facilitin la seva participació activa a la comunitat. Tan important com això és el dret de l’infant o adolescent amb discapacitat a una cura especial, i l'assistència ha de ser dissenyada per assegurar l'accés efectiu del nen i adolescent a diversos serveis i conduir-lo a la integració social i al desenvolupament individual més plens possibles. Per això es requereixen estratègies i entrenament, l’adaptació d’edificis, l’elaboració de programes especials i la provisió de tecnologia apta. Tot i així, l'assistència ha de ser adequada tant per a la condició de l’infant o de l'adolescent com per a les circumstàncies dels progenitors i s'ha de proveir de manera gratuïta sempre que es pugui.
La Convenció sobre els Drets de l’Infant reconeix la necessitat d'accions positives per igualar les oportunitats dels infants amb discapacitat perquè, efectivament, tenen el mateix dret de participació que els altres. Davant aquest objectiu, cal intentar evitar la institucionalització del nen, nena o adolescent amb discapacitat i millorar el suport a la família.
Enllaços d'interès:
5.4. Protecció
5.4.1 Amb protecció
Tots els nens, nenes i adolescents del món necessiten protecció. Hi ha qui, per les seves circumstàncies especials, necessita més dosis que d'altres, i la societat els ha de prestar atenció i afecte. Un exemple són els infants refugiats. Els països que van ratificar la Convenció sobre els Drets de l’Infant van assumir el compromís de proporcionar-los especial protecció i assistència humanitària, perquè són dels grups més vulnerables.
5.4.2 Explotació
Aprofitar-se d’una persona menor d’edat és fàcil. La Convenció protegeix l’infant i l'adolescent contra l'explotació econòmica i contra l'exercici de qualsevol feina que sigui nociva per a la seva salut o en dificulti l'educació. Però no pretén regular els detalls de la vida familiar. Per tant, els nens, nenes i adolescents poden participar en les tasques domèstiques sempre que no tinguin perill i siguin adequades per a la seva edat. El treball d'un infant o adolescent no hauria de contravenir cap dels altres drets, especialment l'educació, el descans, el joc i l'esbarjo. Per evitar que l'adolescent sigui explotat, l'estat ha de fixar una edat mínima per admetre l'ocupació i reglamentar horaris i condicions de treball. La realitat és que milions de nens, nenes i adolescents a tot el món treballen en indústries perilloses, en mines, al camp o als carrers i sempre amb remuneracions insuficients i abusives. És el cost de viure arrelats en la pobresa, no com a conseqüència sinó com una de les seves raons. Això afecta tant el desenvolupament físic com mental, perquè, més enllà que sigui una font d'ingressos per a la família, hipoteca el futur de les persones menors d’edat, en detriment de la seva educació i desenvolupament.
Sota el mantell de proteccions, la Convenció també protegeix l’infant contra el consum de drogues i contra la seva participació en la producció i tràfic de les substàncies enumerades als tractats internacionals. Però hi ha altres drogues usades pels nens, nenes i adolescents que no figuren en aquesta llista i que resulten igualment addictives i perjudicials per a la salut. Parlem de l'alcohol, el tabac o els dissolvents, el consum dels quals en alguns països és suposadament il·lícit, però no està suficientment controlat.
En un altre àmbit susceptible de protecció hi ha els nens, nenes i adolescents obligats a prostituir-se. Les xarxes d’explotació sexual i pornografia així com les organitzacions que es dediquen al turisme sexual infantil i adolescent són realitats habituals. Per combatre aquestes pràctiques calen lleis que penalitzin els clients i els intermediaris. No obstant això, l'abús sexual no es dona només a l'àmbit públic sinó també dins de la família mateix, fet que dificulta encara més que la víctima, temorosa, ho denunciï i rebi atenció. Una cosa semblant passa amb la venda i el tràfic de nens i nenes, convertits en un negoci mundial molt rendible que la Convenció desaprova. En aquest context, els nens i nenes són mercaderia, els seus drets són violats i corren el risc de veure's convertits en esclaus, amb fins sexuals o com a mà d'obra barata.
Als països on hi ha un conflicte armat, els infants i adolescents són sovint el recurs més a mà per engrossir l'exèrcit. Com que la Convenció sobre els Drets de l’Infant no pot ser derogada, ni tan sols enmig d'una guerra, els drets de l’infant prevalen i, per tant, cap persona de menys de 15 anys pot ser enrolada en un exèrcit ni pot participar directament en les hostilitats (18 anys, segons el protocol facultatiu). Als infants i als adolescents els correspon per naturalesa la pau per al seu desenvolupament.
5.4.3 En conflicte amb la llei
El temps és or a la vida d'un infant i un adolescent. També la llibertat. Quan la pot perdre, si entra en conflicte amb la llei? La Convenció diu que cap persona menor d’edat no pot ser torturada, condemnada a mort o a cadena perpètua, ni ha de ser privada de la seva llibertat de manera il·legal o arbitrària. En cas d'haver comès una infracció penal, cal tractar-la amb humanitat, sense aïllar-la de la seva família. Això vol dir reconèixer a tota persona menor d'edat en conflicte amb la llei penal les garanties processals que corresponen a tota persona com a titular de drets humans. Tot i això, en el cas dels nens, nenes i adolescents, atès que són subjectes que han de gaudir de nivells complementaris de protecció, aquestes garanties s'han de reforçar.
La justícia infantil i adolescent requereix un procés judicial i una assignació de responsabilitat amb fites específiques i constructives més que de càstig. Aquest principi no és aliè als objectius que també ha de tenir un sistema penal modern i democràtic per als adults. Tot i això, com s'ha assenyalat abans, aquestes idees adquireixen encara més força quan es tracta de nens, nenes i adolescents. Per això la Convenció detalla una llista de garanties mínimes per a l’infant que pugui haver comès algun delicte, al qual cal proporcionar alternatives abans d'optar per tancar-lo en una institució.
D'altra banda, cal establir una edat mínima abans de la qual es considera que els infants i els adolescents no tenen capacitat per infringir les lleis penals. I això varia en funció del criteri que adopti cada país, però, com a principi general, aquest moment s'estableix, biològicament i psíquicament, a l'edat en què finalitza la infància i comença l'adolescència.
Com qualsevol persona humana, l’infant o adolescent és innocent mentre no es demostri el contrari en un procés just. I en cas de ser culpable, ha de rebre un tractament d’acord amb la seva edat que l'ajudi a la seva integració social amb una actitud positiva davant la vida. Si és responsable d'una infracció penal greu, el jutge pot aplicar mesures socioeducatives sense privar-ne la llibertat. En cas de decidir mesures privatives de llibertat, s’han de fonamentar d’acord amb la llei, i no arbitràriament a criteri del jutge. En aquest sentit, la Convenció sobre els Drets de l’Infant estipula que la presó ha de ser sempre el darrer recurs.
Enllaços d'interès:
5.5. Llibertats
5.5.1 Penso i crec
Els nens, nenes i adolescents no són menys persones pel fet de tenir menys edat o no poder votar. Com a éssers humans els correspon el gaudi de les llibertats que la Convenció sobre els Drets de l’Infant els reconeix, que no són específiques per a la infància sinó que es confirmen com a drets fonamentals de tots, petits i grans. Ens referim a:
- la llibertat d’expressió (art. 13);
- la llibertat de pensament, de consciència i de religió (art. 14), i
- la llibertat d’associació (art. 15).
Són articles molt vinculats entre si, i a l'article 17, que tracta dels mitjans de comunicació i de la conveniència que s'adeqüin a les necessitats de l’infant i de l'adolescent. També a l’article 16, que protegeix la vida privada. Tot i així, l'exercici d'algunes d'aquestes llibertats estarà sempre limitat, també per als nens, nenes i adolescents, quan estigui en joc el respecte als drets dels altres o la protecció de la seguretat i l'ordre públic en una societat democràtica.
5.5.2 Amb la colla
Tots els nens, nenes i adolescents han de tenir llibertat per associar-se i reunir-se amb els seus iguals: tenir amics, ajuntar-se, complir els seus desitjos i les seves pretensions. Es tracta d'un altre dret que situa l’infant i l'adolescent com a membre actiu i participatiu de la societat. Qui millor que ells mateixos per difondre els seus drets? La clau és que es promoguin espais estudiantils a les escoles i organitzacions infantils a la comunitat per poder debatre i prendre les seves pròpies decisions. O sigui, generar condicions per a la seva participació i desenvolupar nous canals mitjançant els quals es tinguin en compte les seves opinions tant a la família com a l'escola i a la vida social.
5.5.3. Intimitat intocable
L'àmbit més íntim de cada nen, nena o adolescent ha de ser protegit com si fos un tresor. És tan vàlid i únic com el de qualsevol adult, encara que, sovint, se li doni menys importància. Res ni ningú s'ha de ficar capritxosament a la seva vida privada, a la seva família o al seu domicili. Les cartes són inviolables, com el seu món particular i la seva reputació. Es tracta de salvaguardar l'entorn físic on viu, la intimitat de les relacions i comunicació amb altres persones, incloent-hi el control d'accés a informació arxivada.
Així mateix, l'article 40 diu que a l’infant acusat, o del qual s'al·legui que ha infringit la llei penal, se li ha de respectar la privadesa en totes les fases del procés. Aquest és un aspecte que les autoritats i els mitjans de comunicació haurien de tenir ben present.
5.5.4 Informació a la meva mida
En qualitat d'actors socials, és important que els mitjans de comunicació difonguin continguts positius que beneficiïn la infància i l'adolescència i que estiguin en concordança amb els objectius de la seva educació. Alguns països ja tenen normatives que protegeixen els nens, nenes i adolescents contra missatges nocius. Aquest és un exemple que cal seguir: adoptar mesures i proposar guies alternatives que ofereixin una informació apta per a infants i adolescents.
La premsa, la ràdio, la televisió i les xarxes també s'han de fer accessibles, ja que són una porta oberta perquè s'expressin. Els mitjans gaudeixen del privilegi de divulgar missatges constructius -com els avantatges de l'hàbit de lectura o d'una alimentació adequada- i preventius –en abordar els perills del consum de drogues o sensibilitzant sobre l'erradicació de l'explotació o el maltractament. Cal no oblidar que entre tots els atributs dels mitjans de comunicació sobresurt que són la clau per difondre els principis de la Convenció entre adults i infants, i que poden ser crucials en la denúncia de les violacions dels seus drets.
Tenint en compte el desenvolupament psicofísic de les persones de menys de 18 anys, la postura d'UNICEF és que cal erradicar totalment el treball infantil exercit per infants (de 0 a 12 o 14 anys en funció de cada país) per mitjà de la universalització de l’educació escolar i el suport estatal a les famílies més necessitades. Pel que fa als i les adolescents (de 12 o 14 a 18 anys), cal tendir a eliminar qualsevol forma de treball que vulneri els seus drets (educació, salut, temps lliure) endarrerint l'edat d'ingrés al mercat laboral i ampliant l'educació secundària, i assegurar una adequada formació professional.
Per saber-ne més:
