Mòdul 1. Introducció i estat de la qüestió
Els darrers anys, les administracions públiques d'arreu d'Europa han viscut canvis profunds en les seves agendes i prioritats d’actuació, en la configuració de les seves estructures i dels seus processos i en les seves relacions amb la ciutadania i amb els actors socials. Aquests canvis han tingut implicacions destacades sobre els discursos de valors que n'orienten l'actuació, de manera que han generat nous dilemes ètics a l’interior de les organitzacions públiques.
Els entorns en què es mouen les administracions s’han tornat cada vegada més complexos i turbulents. L’esfera pública avui és molt més densa i superpoblada que en dècades anteriors. Grups d’interès i ciutadans organitzats incrementen la seva activitat i interpel·len cada vegada més els poders públics, qüestionant les maneres de fer tradicionals de les administracions. Crisis econòmiques i sanitàries han aguditzat aquestes tendències i ara es posa en dubte la legitimitat de les decisions, augmenten les exigències de transparència i de rendició de comptes i es planteja a les organitzacions públiques nous reptes que sacsegen els sistemes de valors establerts.
En les últimes dècades, a més, han incrementat substancialment en les agendes públiques problemes d’alta complexitat en què no es poden garantir ni la pertinència ni la legitimitat de les respostes. Això ha provocat que l’Administració pública sigui incapaç d’aconseguir els seus objectius de manera autosuficient, per la qual cosa ara són molt més habituals les interdependències, els partenariats i la coproducció amb el sector privat, empresarial o no lucratiu. Aquest fet augmenta l’exposició dels operadors públics als riscos de captura del patrimoni públic per part d’interessos particulars i obre pas a nous problemes ètics.
En part relacionat amb aquesta complexitat creixent i amb la interdependència d'actors públics i privats, es constata com la lluita contra la corrupció ha esdevingut un tema cabdal en la major part de països del nostre entorn. Diferents escàndols han contribuït a afeblir la confiança dels ciutadans en els seus representants i governants. La dimensió institucional d’aquesta crisi es fa palesa en enquestes que mostren reiteradament el descrèdit de bona part de les institucions bàsiques del nostre sistema social. En un grau més o menys alt, les administracions públiques i les persones que hi treballen reben les conseqüències d’aquest deteriorament de les percepcions ciutadanes sobre el comportament ètic dels poders públics (vegeu el Baròmetre de l'Oficina Antifrau de Catalunya del 2020).
Tots aquests factors han contribuït a estendre arreu del món la preocupació per la transparència i el bon govern per tal de donar compte als ciutadans de l'activitat i la gestió dels recursos públics de l'Administració que s'han posat al seu abast. Un component clau del bon govern són els valors i l'ètica pública. Els valors públics s’han convertit en objecte d’anàlisi i han motivat diverses iniciatives destinades a identificar-los i a enfortir-los, per tal de millorar el comportament ètic dels actors que operen a l’interior dels sistemes públics. L’ètica i els valors són indispensables en qualsevol esfera de la societat, pública o privada. Ara bé, en les arrels de la preocupació per garantir l’ètica pública trobem la consideració que tant els representants i governants com els servidors públics tenen un deure moral especial amb els ciutadans que els obliga a acreditar un grau d’exemplaritat més alt que la resta de ciutadans.
