Hi ha dos principis ètics que cal tenir en compte dins d'aquest àmbit:

a) Els drets i deures que les persones han de respectar i assumir quan actuen en un entorn en el qual els seus actes afecten seriosament el benestar d’altres persones i de la societat.

b) Les condicions que les pràctiques col·lectives i les polítiques públiques haurien de satisfer en la mesura que també afecten el benestar de les persones i de la societat (Villoria, 2009, p. 3 i 4).

L’ètica es vincula als hàbits i a les pautes de conducta de qualsevol grup humà, que s’incorporen ordinàriament a les conductes dels que l'integren. Com a concepte, l’ètica va néixer amb els pensadors grecs, que van ser els primers a tractar el tema de manera sistemàtica, a definir-lo i a produir-hi teories. Ètica prové del mot ethos, que Aristòtil va definir com a 'costums' i va vincular al temperament, al caràcter, a l’hàbit i a la manera de ser dels individus. En un sentit anàleg, l’Institut d'Estudis Catalans defineix l’ethos com a “conjunt de trets morals i estètics que conformen el caràcter o la identitat d’una persona o una cultura”.

Begoña Roman (2018) parla de quatre ètiques principals que cal tenir en compte:

1. Ètica personal: es dona dins del context de la intimitat, on prenem decisions que només ens afecten a nosaltres i al nostre nucli de convivència familiar. Sovint es vincula a la idea de felicitat i qualitat de vida, conceptes molt subjectius.
2. Ètica cívica o ètica de mínims: regula la conducta col·lectiva establint uns mínims necessaris perquè tothom pugui viure i desenvolupar l'ètica individual. No parlem de com s'ha de viure per viure màximament feliç, sinó de quins són els mínims decents per a qualsevol persona, en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
3. Ètica professional: és l'ètica que implica els membres d'un col·lectiu professional (arquitectes, metges o treballadors públics). Implica la responsabilitat de tenir en compte el codi de conducta de la professió.
4. Ètica de l'organització: és la que integra els professionals i la societat i que ha de tenir com a objecte ètic de consideració tant els ciutadans que atén com els professionals dins l'organització. L'ètica de l'organització té com a criteri la qualitat de tots els que intervenen en l'organització.

Amb un enfocament més pràctic, Villoria (2009) posa de manifest set raons per les quals es justifica el desenvolupament de l’ètica a l’Administració pública:

1. La democràcia no garanteix la virtut dels representants del poble.
2. Els instruments de control dels sistemes democràtics no sempre són suficients per evitar conductes no ètiques.
3. Els funcionaris tenen diversos nivells de discrecionalitat i han de prendre decisions amb implicacions ètiques.
4. Especialment en l’àmbit local, els funcionaris han de prendre la iniciativa i donar resposta als problemes.
5. Moltes de les decisions polítiques d’avui es basen en informes i documents elaborats per funcionaris, els quals decideixen el contingut final del document sobre el qual es pot basar una nova política.
6. Quan es prenen decisions col·lectives, s’ha de garantir la responsabilitat dels funcionaris i fomentar-ne la implicació per assegurar que la decisió sigui ètica.
7. Els funcionaris es poden trobar amb dilemes morals quan un polític dona instruccions que infringeixen normes i lleis.

Villoria (2009) diferencia tres tipus d’integritat: integritat com a promoció de l’ètica pública, integritat com a objectivitat i integritat com a eficàcia.

1. La integritat com a promoció de l'ètica pública està orientada a respectar els drets i les llibertats públiques fonamentals per evitar la discriminació i garantir l’interès general de la ciutadania.
2. La integritat com a objectivitat es focalitza en la neutralitat i la imparcialitat i remarca que el servidor públic s’ha d’abstenir de qualsevol afer en el qual tingui o pugui tenir interessos personals.
3. La integritat com a eficàcia és la que porta a actuar d’acord amb el principi de les tres E: eficàcia, economia i eficiència.

↑ Amunt

← Mòdul 1 | Portada | Mòdul 3 →