Mòdul 5: Iniciatives impulsades a Catalunya
5.1 Iniciatives del govern (transparència, corrupció, codis de conducta, etc.)
Un punt de partida rellevant és la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquesta Llei estableix una sèrie d’obligacions de publicitat activa i mecanismes per satisfer les consultes formulades per la ciutadania i també estableix el concepte de “bon govern”, que ha d’assegurar que “els interessos públics siguin servits amb objectivitat, neutralitat i imparcialitat [i] obliga que el capteniment dels servidors públics, especialment els alts càrrecs, s’ajusti a uns paràmetres que garanteixin el compliment d’aquests principis”.
Pel que fa a les obligacions de publicitat, destaquen les tendents a evitar conflictes d’interès o l’abús de poder per satisfer interessos privats. Es fan declaracions d’activitats, béns patrimonials i interessos, obsequis, reunions amb grups d’interès i també justificacions de la idoneïtat per ocupar posicions d’alt càrrec o de personal directiu.
La Llei 19/2014 també defineix uns principis d’actuació als quals se subjecten tots els alts càrrecs i el personal directiu, que s’han concretat en el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic. El Comitè Assessor d'Ètica Pública és l'òrgan de promoció, aplicació i vigilància del Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic. Els alts càrrecs i els directius han de seguir obligatòriament un curs de formació específic i signar un document d’adhesió al Codi de conducta. En l’àmbit local, aquests principis d’actuació s’han concretat en la Guia per a l’aplicació del model de codi de conducta dels alts càrrecs dels ens locals, elaborada per la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya al març del 2017.
Del gener del 2020 al gener del 2022, l’Estratègia de lluita contra la corrupció i enfortiment de la integritat pública ha contribuït a implantar moltíssimes mesures que han elevat notablement els estàndards d’integritat de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que ja existien.
Una de les mesures més emblemàtiques de l’Estratègia, tot i que respon a un encàrrec del Parlament al Govern el 2016, és l’adopció del Codi ètic del servei públic de Catalunya, elaborat per una comissió independent. El Codi ètic respon al mandat que el Parlament de Catalunya va fer al Govern de la Generalitat l’octubre del 2016. El procés d’elaboració del document s’ha fet de manera col·legiada, preservant els principis de consens, consulta i participació oberta a la ciutadania.
El Govern va aprovar l’octubre del 2016 la creació d’un comitè independent amb l’encàrrec de redactar-lo. El Comitè, presidit pel professor Àngel Castiñeira i adscrit a la Secretaria d’Administració i Funció Pública, és format per persones expertes en l'àmbit de l'ètica i la integritat públiques, i per representants de les diverses administracions públiques de Catalunya, universitats i entitats, i dels agents socials. Els membres del Comitè han treballat de manera desinteressada.
El Comitè va elaborar una primera versió del Codi, per a la qual es va sol·licitar la revisió d’entitats i persones referents en matèria d’ètica. El text resultant es va sotmetre a un procés participatiu obert als ciutadans durant el mes de maig del 2020. El Comitè va considerar les aportacions i va redactar una versió definitiva i consensuada del Codi, que es va presentar al Govern per adoptar-lo.
Una altra mesura és un canal anònim de denúncies, la Bústia ètica, que respon a la Directiva (UE) 2019/1937, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del dret de la Unió.
Hi ha diversos àmbits professionals (salut, serveis socials, policia, etc.) en què diversos comitès d’ètica especialitzats asseguren la coherència entre els valors declarats i les actuacions dels servidors públics. Sobre els valors declarats en aquests codis i la seva aplicació pràctica també es fan actuacions de sensibilització i de formació. Aquests comitès, i d'altres del món local, formen part de la Xarxa de Comitès d’Ètica de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de les entitats del seu sector públic. Es tracta d’un espai col·laboratiu d’intercanvi d’informació i de reflexió per millorar, impulsar i consolidar la cultura ètica i d’integritat a l’Administració pública catalana.
La socialització i la formació són palanques clau per al desenvolupament de competències ètiques. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ofereix un curs d'autoaprenentatge per als empleats públics els continguts del qual són publicats en obert: el curs obligatori relatiu al Codi de conducta en el marc del procés d’acollida d'alts càrrecs i directius i el mòdul Governança, ètica i integritat dins del Pla de desenvolupament directiu. Aquesta formació es fa tenint en compte el Marc professional de la funció directiva a les administracions públiques, que inclou unes competències en matèria d’ètica. Finalment, l’EAPC també impulsa la recerca en la matèria mitjançant el programa EAPC motor de recerca. El contingut d’ètica també forma part dels temaris de selecció de les persones que aspiren a un lloc de treball a la Generalitat.
Finalment, en la promoció d’una cultura d’integritat cal fer esment de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) en la funció específica de prevenir i investigar possibles casos d’ús o destinació fraudulents de fons públics o qualsevol aprofitament il·lícit derivat de conductes que comportin conflicte d’interessos o l’ús particular d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic. L’OAC facilita referents sobre avaluació de riscos de corrupció i gestió dels conflictes d’interès.
D’aquesta cultura d’integritat també participen el Síndic de Greuges, amb la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats de la Constitució i de l’Estatut mitjançant la supervisió de l'activitat de les administracions públiques de Catalunya, i la Sindicatura de Comptes, com a òrgan de control extern.
Orgànicament, a la Secretaria d’Administració i Funció Pública, a través de l’Àrea de Bon Govern de la Direcció General de Funció Pública, li correspon la funció de definir i dirigir les polítiques i estratègies en matèria de bon govern en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic institucional i garantir l'aplicació de la normativa sobre bon govern.
5.2 El Codi ètic del servei públic de Catalunya
El Codi ètic del servei públic de Catalunya constitueix un marc ètic comú tant per al conjunt de persones que treballen a les administracions i als sectors públics respectius, com per a les que treballen en organitzacions privades i entitats que fan efectius serveis públics per compte de les administracions, sens perjudici de quina en sigui la posició, la condició o el règim jurídic de vinculació.
El contingut del Codi assenyala els valors i els principis que haurien d’orientar el servei públic a Catalunya i aspira –d’una manera tan transversal com sigui possible-, a establir aquest marc ètic comú a totes les modalitats del servei públic, de manera que pugui ser completat i continuat per altres codis ètics propis d’àmbits específics (sanitaris, educatius, de seguretat, etc.).
El Codi es divideix en quatre parts, que tracten la qüestió dels valors des de perspectives diferents:
- Valors inherents al servei públic, que fan referència al que caracteritza el servei públic i al que l’ha de fer distintiu a Catalunya, com ara la responsabilitat envers el bé comú, la centralitat de les persones i l’objectivitat i imparcialitat, entre d’altres.
- Valors relacionats amb l’actuació dels servidors públics, amb tres valors essencials: vocació de servei, professionalitat i confiança pública.
- Valors vinculats a les dimensions relacionals dels servidors públics, que fan referència a la relació i al tracte amb les persones, i a les relacions dins i fora de l’organització, amb els responsables polítics, els grups d’interès o els mitjans de comunicació, per exemple.
- Valors de les organitzacions responsables del servei públic, que assenyalen què cal tenir en compte per bastir unes bones cultures organitzatives.
