Es regeixen per la normativa següent:

- L’article 34 de la Constitució espanyola, que reconeix el dret de fundació per a fins d’interès general, d’acord amb la llei.

- La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

- L'article 331-2 de la Llei 4/2008, del 24 abril, per la qual s’aprova el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, assenyala que: "Poden constituir fundacions les persones físiques i les persones jurídiques, privades i públiques. Les persones jurídiques públiques només ho poden fer conjuntament amb persones privades, d’acord amb llur normativa."

La forma fundació és aplicable tant a persones físiques com jurídiques, incloent-hi les administracions públiques.

Característiques

-Es tracta d’un patrimoni (“patrimoni fundacional”) que el fundador, mitjançant un acte (“dotació fundacional”) adscriu a uns determinats fins i objectius (“finalitats fundacionals”), que han de ser lícits i legals en tot moment.

-L’objecte ha de ser patrimonis destinats a finalitats d’interès públic i sense ànim de lucre.

-Tota fundació es regeix per uns estatuts, el control de legalitat dels quals correspon a l’Administració.

-La gestió i l'administració de la fundació s’encarrega a un patronat, que és l’autèntic òrgan directiu de la fundació. Els seus membres són els patrons.

-Existeix un règim d’autorització i control especial ex-post a càrrec de l’Administració de la Generalitat, que exerceix a través del Protectorat de fundacions.

<<Sumari|☝

Es regeixen per la normativa següent:

-Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic de procediment de les administracions públiques de Catalunya (LRJPACat).

-Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (regulació bàsica, excepte l'article 123.2).

Característiques

-Són entitats de dret públic.

-Poden ser part d’un consorci de la Generalitat i altres administracions públiques (excepcionalment, també hi poden formar part les entitats privades sense ànim de lucre).

-Tenen caràcter associatiu i naturalesa voluntària.

-Tenen personalitat jurídica pròpia.

-Disposen de capacitat per crear i gestionar serveis i dur a terme activitat i obres en els termes que estableix la normativa aplicable als organismes, a les administracions i a les entitats públiques consorciats.

-El procediment de creació o adhesió s’efectua d’acord amb l’article 115 de la LRJPACat.

-El consorci es regeix pels seus estatuts, el contingut mínim dels quals és establert per l’article 114 de la LRJPACat i l'article 124 de la Llei 40/2015:

• Composició del consorci: identificació dels participants i de les aportacions dels seus membres.
• Seu, objecte, finalitats i funcions del consorci.
• Òrgans de govern i d'administració.
• Règim jurídic aplicable a les relacions del consorci amb les entitats consorciades.
• Forma de gestió de les activitats i dels serveis (possibilitat de crear societats mercantils o ens instrumentals).
• Règim del personal.
• Causes de dissolució.

<<Sumari|☝

Les administracions independents són organitzacions que actuen sota un règim d’autonomia i independència plena del poder polític de torn. No estan sotmeses a la jerarquia del Govern ni als esquemes de funcionament de l’Administració pública.

Característiques:

-Nomenament dels càrrecs pel Parlament, no pel Govern.

-Disposen d’una estructura i organització pròpia, estructurada, independent i no mediatitzada pel Govern.

-Les seves competències i funcions afecten sectors estratègics que exigeixen un cert grau de regulació en el mercat.

-La independència està justificada pel fet de ser entitats garantistes de drets fonamentals.

-Els sectors afectats són: mitjans de comunicació, telecomunicacions, protecció dels drets i llibertats públiques, sector econòmic i energia.

<<Sumari|☝

És un model adreçat a obtenir resultats i aproximar-se als usuaris i a les seves necessitats, que es caracteritza per:

- la separació de responsabilitats polítiques i de gestió

- l’autonomia de gestió

- el control basat en els resultats

- la dualitat de règim jurídic.

Actes subjectes al dret públic:

1. Procediment i règim jurídic: concepte de potestats públiques i norma de creació.
   
2. Règim jurídic d'òrgans administratius: delegació de competències, autorització de signatura, suplència i encàrrec de gestió.
   
3. Règim jurídic d'òrgans col·legiats.
   
4. Procediment administratiu: silenci administratiu i notificacions.
   
5. Revisió d'actes administratius (recursos d'alçada, reposició, extraordinari de revisió i revisió d'ofici).
   
6. Subvencions i ajuts:
   1. Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, que regula el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
   2. Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
   3. Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, que aprova el Reglament.
   4. Ordre ECO/172/2015, de 3 de juny, sobre les formes de justificació de les subvencions, modificada per l'Ordre VEH/79/2020, de 9 de juny.
      
7. Contractació administrativa: tres nivells de subjecció a la Llei de contractes (Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic).
   
8. Instruments de col·laboració administrativa: convenis, delegacions de competències, encàrrecs de gestió (articles 10 i 116 de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i article 11 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic) i participació en òrgans de cooperació (art. 117 de la LRJPCat).
9. Tècniques de cooperació: articles 140.1.d, 143 i 144 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

Actes subjectes al dret privat: dret civil, mercantil i laboral

<<Sumari|☝

Clica aquí per descarregar ampliat l'esquema d'aquesta unitat

<< Sumari | <<Unitat 2|☝ | Unitat 4>>