5. La gestió de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica
L'impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) està regulat en els articles 92-99 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL).
L’IVTM és un impost directe que grava la titularitat dels vehicles, de qualsevol classe i categoria, aptes per circular per les vies públiques.
5.1 Naturalesa
De les normes que el TRLHL dedica a regular l’impost, i en concret de l’article 92, es desprenen les notes que el caracteritzen:
- Es tracta d’un impost: sotmet a gravamen una manifestació de la capacitat contributiva.
- És un impost directe: recau sobre la tinença d’un element patrimonial, la qual cosa impedeix que el subjecte passiu pugui fer una translació de la quota tributària a terceres persones.
- És un impost sobre el patrimoni: grava la titularitat dels vehicles sense tenir-ne en compte la classe i la categoria.
- És un impost objectiu: les circumstàncies personals del subjecte passiu no es tenen en compte per efectuar el fet imposable.
- És un impost periòdic: d'acord amb l'article 96, apartat 1, del TRLHL, té fixat en l'any natural el període impositiu. L'impost es liquida, en general, per anys naturals, i sorgeix en cada anualitat una obligació tributària autònoma i independent. No obstant l'indicat, aquest període pot ser més reduït en el supòsit de primera adquisició de vehicles (art. 96.1), o en el supòsit de produir-se la baixa del vehicle.
- És un impost de meritació anticipada: l'obligació tributària neix el primer dia del període impositiu, conforme disposa l'article 96, apartat 2, del TRLHL, per tant l'impost és exigible, excepte en els supòsits de primera adquisició d'un vehicle, el dia 1 de gener de cada any natural.
- La quota de l’impost s'obté automàticament a partir del quadre de tarifes recollit en l'article 95 del TRLHL.
- És un impost municipal.
- És un impost obligatori: els impostos municipals són susceptibles de ser classificats en impostos obligatoris i impostos potestatius o voluntaris. Aquesta distinció es desprèn, en primer lloc, de l'article 38.1 del TRLHL, de conformitat amb el qual:
Així mateix, el caràcter obligatori o potestatiu d'un determinat impost es determina en funció de si es requereix o no un acord exprés d'imposició per part de l'ajuntament: en el primer cas, ens trobem davant un impost potestatiu (necessitat d'acord) i, en el segon, davant un impost obligatori (exacció sense acord).
5.2 Fet imposable
L'article 92 del TRLRHL estableix, textualment, que:
"1. L’impost sobre vehicles de tracció mecànica és un tribut directe que grava la titularitat dels vehicles d’aquesta naturalesa, aptes per circular per les vies públiques, sigui quina sigui la classe i categoria.
2. Es considera vehicle apte per a la circulació el que hagi estat matriculat en els registres públics corresponents i mentre no hagi estat donat de baixa. Als efectes d’aquest impost també es consideren aptes els vehicles proveïts de permisos temporals i matrícula turística.
3. No estan subjectes a aquest impost:
a) Els vehicles que, hagin estat donats de baixa en els registres per antiguitat del seu model, i puguin ser autoritzats per circular excepcionalment arran d’exhibicions, certàmens o curses limitades als d’aquesta naturalesa.
b) Els remolcs i semiremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica la càrrega útil dels quals no sigui superior a 750 quilograms."
5.2.1 Definició
De l'apartat primer de l'article 92 es desprèn que el fet imposable de l'IVTM és constituït per la titularitat dels vehicles d'aquesta naturalesa aptes per circular per les vies públiques, amb independència de la classe o la categoria.
Aquest element essencial del tribut, tal com és definit en la Llei, està integrat, doncs, per un element subjectiu i un altre d'objectiu.
- L'element subjectiu del fet imposable és la titularitat de vehicles aptes per circular per les vies públiques. Així, l'esmentat fet imposable només es realitza respecte de qui és titular del vehicle.
En aquest context, la determinació del titular del vehicle, l'efectua la Llei mateixa en regular el subjecte passiu de l'impost (art. 94), de tal manera que s'ha d'entendre per titular la persona a nom de la qual figura el vehicle en el permís de circulació.
- L'element objectiu del fet imposable de l'impost són els vehicles de tracció mecànica aptes per circular per les vies públiques.
El fet imposable només es realitza respecte dels vehicles de tracció mecànica, sense que cap altre pugui constituir l'objecte imposable de l'impost. El TRLHL ho delimita:
- mitjançant la definició, als efectes de l'impost, del concepte de vehicle apte per circular per les vies públiques, que analitzarem més endavant.
- mitjançant l'especificació de les diferents classes i categories de vehicles.
5.2.2 Concepte de "vehicle" a l'efecte de l'impost
Com s'ha indicat, l'element objectiu del fet imposable és constituït pels vehicles de tracció mecànica aptes per circular per les vies públiques, entenent-se per "vehicle apte per a circular", "el que hagi estat matriculat en els registres públics corresponents i mentre no hagi estat donat de baixa".
A l'efecte d'aquest impost tenen la consideració de vehicles aptes per circular per les vies públiques, els següents:
- Els vehicles matriculats al registre públic corresponent mentre no n'hagin causat baixa. Considerem que únicament s’està referint als registres que relaciona l’article 2 del Reglament general de vehicles (RGV), registres que tenen caràcter merament administratiu.
- Els vehicles amb permisos temporals de circulació (P-0000-YYY) i amb el format de matrícula següent: fons de color verd i caràcters de colors blanc.
- Els vehicles que disposin de matrícula turística, malgrat no constar en cap registre (T-0000-YYY) i amb el format de matrícula següent: fons blancs, caràcters de color negre, i una banda de color vermell amb caràcters de color blanc als laterals.
5.2.3 Supòsits de no subjecció
La delimitació del fet imposable de l'impost es completa amb l'enumeració dels supòsits de no subjecció, és a dir, de les situacions que no determinen la realització del fet imposable esmentat i que, en conseqüència, no donen lloc a l'obligació de contribuir.
L'apartat 3 de l'article 92 del TRLHL recull els supòsits de no subjecció:
"3. No estan subjectes a aquest impost:
a) Els vehicles que hagin estat donats de baixa en els registres per antiguitat del seu model i puguin ser autoritzats per circular excepcionalment arran d’exhibicions, certàmens o curses limitades als d’aquesta naturalesa.
b) Els remolcs i semiremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica la càrrega útil dels quals no sigui superior a 750 quilograms."
L'article 92.3.a del TRLHL no ofereix cap dubte. Declara la no subjecció dels vehicles que, en haver causat baixa per antiguitat en el registre públic, manquen d'aptitud per circular; no obstant això, poden participar en carreres o certàmens limitats a aquest tipus de vehicles (p. ex., el conegut Ral·li de Sitges, que se celebra anualment). L'obtenció de l'autorització corresponent permet la circulació del vehicle per les vies públiques, això sí, únicament i exclusivament durant el període de durada del certamen, exhibició o carrera que la va motivar.
Pel que fa a la lletra b de l'article 92.3, l'article 28 del RGV disposa que s'han de matricular els remolcs i semiremolcs la massa màxima autoritzada (MMA) dels quals excedeixi de 750 quilograms.
Segons les normes UNE a les quals s'han d'ajustar les dades de les fitxes de característiques tècniques dels vehicles, la càrrega útil s'obté restant la tara (pes del vehicle) de l'MMA.
5.3 Subjectes passius
L'article 94 del TRLRHL assenyala que:
"Són subjectes passius d’aquest impost les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, a nom de les quals consti el vehicle en el permís de circulació."
Aquest element essencial del tribut està dissenyat en perfecta simetria amb l'element subjectiu del fet imposable, analitzat en els apartats anteriors. Com es recordarà, el referit element subjectiu és constituït per la titularitat dels vehicles de tracció mecànica. En aquest context, l'article 94, en definitiva, determina qui són els titulars, és a dir, qui és el subjecte passiu de l'impost.
El RGV estableix dos procediments de canvi de titularitat segons que es tracti de transmissions entre persones que no es dediquen a la compravenda (particulars) o que sí que s'hi dediquen.
5.3.1 Transmissions entre persones que no es dediquen a la compravenda de vehicles: particulars
L'article 32 del RGV estableix que tota persona natural o jurídica que sigui titular d'un vehicle matriculat a Espanya i que ho transmeti a una altra, ho ha de notificar a la prefectura provincial de trànsit (PPT) de la província en què tingui el domicili legal o a aquella on va ser matriculat el vehicle, en el termini de 10 dies des de la transmissió, per mitjà d'una declaració en la qual es faci constar la identificació i el domicili del transmitent i l'adquirent, així com la data i el títol de la transmissió.
L'article 32 del RGV estableix l'obligació per a l’adquirent de sol·licitar de la PPT del seu domicili legal o d'aquella on es va matricular el vehicle, en el termini de 30 dies de l'adquisició, la renovació del permís o llicència de circulació, fent-ne constar per a això la identitat i el domicili, els del transmitent i el títol d'aquesta transmissió, i ha d'acompanyar la documentació acreditativa del compliment de les obligacions tributàries així com la resta dels requisits exigits en l'annex XIV del RGV.
A l'efecte de la gestió de l'impost, la data del canvi de titularitat en el registre de la PPT és la data d'entrada de la notificació de la transferència davant del registre de vehicles, presentada pel venedor, pel comprador o per ambdós.
5.3.2 Transmissions en les quals intervenen persones que es dediquen a la compravenda de vehicles (en endavant "el compravenda")
L'article 33 del RGV estableix que tota persona natural o jurídica que sigui titular d'un vehicle matriculat a Espanya i ho lliuri, per a la transmissió posterior a un venedor de vehicles amb establiment obert a Espanya per a aquesta activitat, ha de sol·licitar, en el termini de 10 dies des del lliurament, la baixa temporal del vehicle per transmissió. La sol·licitud s'ha d'adreçar a la PPT del domicili legal del peticionari o aquella on va ser matriculat el vehicle.
El lliurament del vehicle a un compravenda comporta l’anotació de la baixa temporal per transferència (BTT) i l’anotació de la possessió a favor del compravenda al registre de vehicles de la PPT. La data que es fa constar és la del lliurament del vehicle.
-Constitució sobre el vehicle d'una hipoteca inscrita en el Registre d'hipoteca mobiliari.
-Un pacte de prohibició de disposar.
-Una reserva de domini inscrita.
En aquests supòsits, i fins que no es produeixi la cancel·lació d'aquesta incidència, no es pot anotar la baixa temporal per transferència.
El vehicle que està en situació de BTT només pot circular a l'empara del seu permís i plaques temporals de l'empresa, sempre que la fitxa tècnica estigui en vigor.
Aquesta baixa temporal ha de ser comunicada per la PPT a l'ajuntament del domicili legal del transmitent.
Quan s'anota una baixa temporal per transferència, la finalitat del compravenda és transferir aquest vehicle a un tercer. Si ho fa, l'adquirent ha de sol·licitar, en un termini de 30 dies des de l'adquisició, la inscripció del vehicle al seu nom i l'expedició del permís de circulació.
Aquesta transferència ha de ser comunicada per la PPT a l'ajuntament gestor del domicili legal del transmitent. Si l'adquirent no compleix la seva obligació, la PPT ordena la immobilització del vehicle i s'inicia el corresponent expedient sancionador.
En el supòsit que s’anoti una baixa temporal i el compravenda no hagi pogut vendre el vehicle a un tercer, en el termini d’un any, el compravenda està obligat a sol·licitar el canvi de titularitat al seu nom (art. 33.6 RGV), i en aquest supòsit el canvi de nom s’ha de regir per la normativa que disposa l’RGV per a les transmissions entre particulars (art. 32 de l’RGV). En aquest supòsit, ha de pagar una autoliquidació de l’impost per la quota anual i no es prorratejarà la quota, atès que no és un dels supòsits de prorrateig de quota IVTM taxats a l’article 96.3 TRLRHL.
5.4 Quota de l'impost
L’article 95.1 del TRLHL estableix el següent:
- L’impost s’ha d’exigir d’acord amb aquest quadre de tarifes:
| Potència i classe de vehicles | Quota (euros) |
|---|---|
| A) Turismes | |
| De menys de vuit cavalls fiscals | 12,62 |
| De 8 fins a 11,99 cavalls fiscals | 34,08 |
| De 12 fins a 15,99 cavalls fiscals | 71,94 |
| De 16 fins a 19,99 cavalls fiscals | 89,61 |
| De 20 cavalls fiscals o més | 112,00 |
| B) Autobusos | |
| De menys de 21 places | 83,30 |
| De 21 a 50 places | 118,64 |
| De més de 50 places | 148,30 |
| C) Camions | |
| De menys de 1.000 quilograms de càrrega útil | 42,28 |
| De 1.000 a 2.999 quilograms de càrrega útil | 83,30 |
| De més de 2.999 a 9.999 quilograms de càrrega útil | 118,30 |
| D) Tractors | |
| Altres |
- El quadre de quotes pot ser modificat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat.
- S’ha de determinar per reglament el concepte de les diverses classes de vehicles i les regles per aplicar les tarifes.
- Els ajuntaments poden incrementar les quotes que fixa l’apartat 1 d’aquest article mitjançant l’aplicació sobre les quotes d’un coeficient, el qual no pot ser superior a 2.
Els ajuntaments poden fixar un coeficient per a cadascuna de les classes de vehicles del quadre de tarifes inclòs a l’apartat 1 d’aquest article, el qual pot ser, al seu torn, diferent per a cadascun dels trams fixats en cada classe de vehicle, sense excedir en cap cas el límit màxim que fixa el paràgraf anterior.
- En cas que els ajuntaments no facin ús de la facultat a què es refereix l’apartat anterior, l’impost s’ha d’exigir d’acord amb les quotes del quadre de tarifes.
Les tarifes estan formades per dos elements:
-La classificació dels vehicles subjectes a l'impost.
-L'assignació de la quota corresponent a cada classe de vehicle.
En relació amb el primer dels elements, els vehicles es classifiquen en:
- Turismes (A)
- Autobusos (B)
- Camions (C)
- Tractors (D)
- Remolcs i semiremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica (E)
- Altres vehicles, com ciclomotors i motocicletes (F).
Cadascuna d’aquestes categories (turismes, autobusos, etc.) està subdividida en funció de:
- La potència fiscal (turismes i tractors)
- El nombre de places (autobusos)
- La capacitat de càrrega útil (camions, remolcs i semiremolcs)
- La cilindrada (motocicletes).
A partir de la classificació ressenyada i de la divisió subsegüent dintre de cada categoria, les tarifes assenyalen quotes en euros per a cadascuna de les diferents classes de vehicles en funció del seu factor tributari, és a dir, potència fiscal, nombre de places, capacitat de càrrega útil o cilindrada. Aquestes quotes especificades en les tarifes són les quotes mínimes, i són les que en qualsevol cas han d'exigir els ajuntaments. Poden ser incrementades per aquests dintre dels límits indicats en el paràgraf quart, per tant, cal un acord d'imposició i l'aprovació de la corresponent ordenança fiscal.
Així doncs, els ajuntaments poden incrementar les quotes del quadre de tarifes mitjançant l'aplicació d'un coeficient màxim únic per a tots els municipis, que en cap cas pot ser superior a 2.
L’article 95.4 estableix la possibilitat que el coeficient a aprovar pels ajuntaments sigui diferent per a cadascuna de les classes de vehicles, i pot ser “al seu torn, diferent per a cadascun dels trams fixats en cada classe de vehicle”, sense excedir en cap cas el límit màxim de 2 fixat en el paràgraf anterior.
Per tant, es pot aprovar un coeficient diferent, per exemple, per a la categoria de turismes de més de 12 cavalls fiscals i fins a 15,99 cavalls fiscals, i un altre coeficient per a la categoria de turismes de més de 20 cavalls fiscals. O també es pot aprovar un coeficient diferent en funció del tipus del vehicle, per exemple, un coeficient per als camions i un altre diferent per als turismes.
D'aquesta manera es respecta i es potencia el principi d'autonomia municipal, com a reflex dels criteris establerts per alguns pronunciaments jurisprudencials, que estableixen que l'autonomia fiscal municipal permet l'aplicació d'índexs correctors distints a vehicles de diferent potència, sempre dintre dels límits establerts en l'article 95.4 del TRLHL i sempre que l'aprovació de coeficients diferents per als distints trams que integren les categories s'efectuïn conforme a criteris d'igualtat i proporcionalitat.
Si l'ajuntament opta per l'increment de quotes, el procediment a seguir per establir el coeficient que en cada cas correspon és el que disposen els articles 15-19 del TRLHL. Si no es fa ús d'aquesta facultat, l'impost s'ha d'exigir amb l'aplicació de les quotes mínimes establertes en l'article 95 del TRLHL.
5.5 Període impositiu i meritació
L'article 96 del TRLRHL assenyala el següent:
"1. El període impositiu coincideix amb l’any natural, llevat del cas de primera adquisició dels vehicles. En aquest cas, el període impositiu comença el dia en què es produeixi l’adquisició.
2. L’impost es merita el primer dia del període impositiu.
3. L’import de la quota de l’impost es prorrateja per trimestres naturals en els casos de primera adquisició o baixa definitiva del vehicle. També escau el prorrateig de la quota en els mateixos termes en els casos de baixa temporal per sostracció o robatori de vehicle, i això des del moment en què es produeixi l’esmentada baixa temporal en el registre públic corresponent."
L'import de l'impost es produeix en el cas de la primera adquisició, el dia que s'adquireix el vehicle. Per tant, es desvincula l'import del fet imposable, de manera que es produeix sense existir fet imposable, és a dir, sense existir matriculació, cosa que implica una descoordinació entre els redactats dels articles 92 (fet imposable) i 96 (període impositiu) del TRLHL.
Certament el que seria correcte és que l'impost, en els supòsits de primera adquisició, comencés el dia que es matricula el vehicle en el registre públic corresponent, que és com s'actua a la pràctica, ja que són moments, per norma general, coincidents.
D'altra banda, s'anticipa l’exigibilitat de l'impost, ja que amb caràcter previ a la matriculació del vehicle se n'ha d'acreditar el pagament o, el que és el mateix, s'exigeix el pagament abans d'adquirir l'aptitud per circular. Per bé que és cert que, a la pràctica, import i fet imposable solen coincidir en el temps, no obstant això pot ocórrer que, havent efectuat el pagament de l'impost, el vehicle no es matriculi.
La meritació de l'impost es produeix en exercicis successius, el dia 1 de gener, la qual cosa significa que, si el vehicle es transmet amb posterioritat a aquella data, la quota l'ha de satisfer qui era el titular en el moment de meritació de l’impost.
-Noves adquisicions de vehicles, i s'inclou en el trimestre en el qual es produeix la matriculació.
-Baixa definitiva, des del moment que s’anoti en el registre de vehicles.
-Baixa temporal per sostracció o robatori del vehicle, des del moment que s'anoti en el registre de vehicles.
Cal assenyalar que l'article 35.4 del RGV equipara la baixa definitiva per exportació o trànsit comunitari a les baixes definitives. Per aquest motiu, i a l'efecte de la gestió de l'impost, també cal prorratejar la quota en aquests supòsits, sempre que la baixa consti anotada en el registre de vehicles.
Per poder sol·licitar el prorrateig de la quota es requereix que la baixa definitiva o temporal per robatori o sostracció estigui anotada en el registre de vehicles de la PPT.
-Baixa temporal, per motius diferents als especificats en aquest article (voluntària, per transferència, etc.).
-Transferència del vehicle a un tercer (el subjecte passiu de l'impost és el titular del vehicle a 1 de gener, i paga íntegrament la quota de l'impost).
5.6 Gestió
Per analitzar la gestió de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica cal distingir entre el règim general de gestió i el règim especial de gestió.
5.6.1 Règim general de gestió
Dins el règim general de gestió podem distingir els aspectes subjectius i objectius de la gestió.
A) Aspectes subjectius
Segons l'article 106 de la Llei de bases de règim local, la gestió, liquidació, inspecció i recaptació de l'IVTM correspon íntegrament als ajuntaments, sens perjudici de la delegació de competències a altres entitats públiques (art. 7 del TRLHL) i de la col·laboració entre administracions tributàries (art. 8 del TRLHL).
La gestió tributària, entesa en sentit ampli, abasta les actuacions en matèria de comprovació, liquidació i recaptació dels tributs, concebudes com l'exercici d'una funció.
Les entitats locals poden delegar les facultats de gestió, inspecció i recaptació en la comunitat autònoma en el territori de la qual es trobin enclavades, o bé en altres entitats locals de la seva circumscripció territorial, fórmula de delegació que sembla tenir com destinatari principal les diputacions provincials. Així ho reconeix l'article 106.3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i en els mateixos termes es manifesta l'article 7.1 del TRLHL.
B) Aspectes objectius
En la gestió, liquidació, inspecció i recaptació de l'IVTM, els ajuntaments han d'aplicar les normes reguladores d'aquesta matèria establertes per la Llei general tributària i per altres lleis de l'Estat reguladores de la matèria i per les disposicions que les desenvolupin (art. 12 del TRLHL).
5.6.2 Règim especial de gestió
El TRLHL recull diferents normes que integren el règim especial de gestió de l'impost i, igual que en el règim general, es distingeixen, d'una banda, aspectes subjectius i, de l'altra, aspectes objectius.
A) Aspectes subjectius
L’article 97 del TRLHL estableix que:
"La gestió, liquidació, inspecció i recaptació, així com la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària, correspon a l’ajuntament del domicili que consti en el permís de circulació del vehicle."
Del contingut d'aquest article es confirma que la titularitat en la gestió del tribut correspon a les entitats locals, en aquest cas, als ajuntaments.
Per determinar les competències exactores entre ajuntaments, la Llei estableix com element determinant el domicili que consti en el permís de circulació del vehicle, i elimina, en principi, qualsevol conflicte de competències que es pugui plantejar entre ajuntaments, ja que la gestió de l'impost, al marge de qualsevol altra circumstància, és únicament d'aquell al qual correspongui el domicili que consti en el permís de circulació en el moment de la meritació de l'impost.
No obstant això, cal assenyalar que, a partir del 22 de setembre de 2010, la PPT expedeix els permisos de circulació, en els supòsits de primera matricula i transferència, sense fer constar el domicili del vehicle (omissió de la dada a la casella C.1 del permís de circulació).
La finalitat de la supressió del domicili fiscal del vehicle al permís de circulació va ser evitar el paper, facilitar als ciutadans l'accés telemàtic i simplificar els tràmits administratius, i en virtut de la Llei 11/2007, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics (actualment derogada per la Llei 39/2015), es va suprimir la impressió en el permís de circulació del denominat "domicili fiscal del vehicle" des del 22 de setembre de 2010.
Ara bé, en efectuar aquesta modificació, no es van plantejar el contingut de l'article 97 del TRLHL, atès que aquest estableix que la gestió, recaptació, inspecció i liquidació de l'impost correspon a l'ajuntament que consti al permís de circulació. I l'omissió d'aquesta dada comporta inseguretat jurídica, raó per la qual, la Federació de Municipis ha proposat la modificació del redactat del citat article, de manera que, en lloc de "municipi del permís de circulació", es faci constar "municipi que consti en el registre de vehicles".
Per tant, i a l'efecte de la gestió de l'IVTM, cal posar en relació l'article 97 amb la Instrucció 11/V-94 de la PPT, i la interpretació que cal fer-ne és que quan aquest article disposa que la gestió, liquidació, inspecció i recaptació, així com la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària, correspon a l'ajuntament del domicili que consti en el permís de circulació del vehicle, davant la supressió en la impressió del domicili en el permís de circulació, la referència s'ha d'entendre en el "domicili fiscal del vehicle" que consti en el registre de vehicles.
B) Aspectes objectius
El TRLHL recull diverses normes que integren el règim especial d'aquesta gestió i que afecten les qüestions següents:
B.1) Autoliquidació de l’impost:
És el procediment de gestió vigent al nostre ordenament que consisteix en el fet que el subjecte passiu, quan es tracta d'alta per primera adquisició d'un vehicle, presenta la declaració i calcula l'import del deute tributari, i n'efectua l'ingrés a posteriori.
L'Administració dicta un acte administratiu de liquidació, generalment prèvia declaració del subjecte passiu.
Així, l'article 98 del TRLHL estableix la possibilitat que els ajuntaments exigeixin l'IVTM en règim d'autoliquidació, conseqüentment, poden establir en la respectiva ordenança fiscal el règim d'autoliquidació per a l'exacció de l'impost. No obstant això, al nostre parer, aquest règim resulta eficaç en cas de primeres adquisicions, i és de menys utilitat per al cobrament periòdic de l'impost en exercicis successius.
La gestió de l'IVTM es fa per padró, i és necessària la notificació de la inclusió en aquest (alta), conjuntament o separadament amb la liquidació.
B.2) Instruments acreditatius del pagament:
L'article 98 estableix que són els ajuntaments els que han de disposar la classe d’instrument acreditatiu del pagament de l'impost.
B.3) Acreditació prèvia del pagament de l'impost.
Es disposa la necessitat de pagar l'impost davant les PPT per tramitar diferents expedients, en concret:
- La matriculació o la certificació de l'aptitud per circular. Amb la matriculació s'ha d'efectuar el pagament de l'autoliquidació de l'alta de l'IVTM.
- La reforma del vehicle, sempre que se n'alteri la classificació.
- Transferència: en aquest punt s’ha de fer referència a la Llei 36/2006 de mesures per a la prevenció del frau fiscal, que introdueix importants modificacions tributàries.
És a dir, per fer una transferència d'un vehicle durant l'exercici en curs, no ha d'estar pendent l'impost de l'exercici anterior.
A l'efecte de l'acreditació, els ajuntaments o les entitats que exerceixin les funcions de recaptació per delegació, en finalitzar el període voluntari de cobrament, han de comunicar informàticament al Registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit el deute corresponent a l’exercici en curs. La inexistència d’anotacions d’impagats en el Registre de vehicles comporta que es puguin fer els tràmits de transferència.
Aquesta comunicació es fa per mitjans telemàtics. A efectes pràctics, l'ORGT fa comunicacions quinzenals a la PPT dels impagats de l'exercici anterior. D'aquesta manera, qualsevol interessat que vulgui fer la transferència d'un vehicle, si a la base de dades de la PPT figura impagat el rebut de l'IVTM de l'exercici anterior a aquell en què es fa el tràmit, no pot acabar la transferència fins que hagi fet efectiu el pagament del deute.
5.7 Beneficis fiscals
Els beneficis fiscals, és a dir, les exempcions i les bonificacions, són unes excepcions al règim general de tributació en virtut de les quals els afectats gaudeixen d’un tracte especial o singular, consistent a no haver de pagar l’impost o, segons els casos (generalment en les bonificacions), haver de pagar un percentatge de l'impost.
La sol·licitud dels beneficis s'ha de formular de la manera i en el termini fixat legalment o en les ordenances fiscals, i la resolució (concessió o denegació) correspon a l’òrgan de l’administració competent.
Els beneficis fiscals que disposa el TRLHL referents a l'IVTM són els següents:
- Exempcions (regulades en l'article 93.1 del TRLRHL).
- Bonificacions (regulades en l'article 95.6 del TRLRHL).
5.7.1 Exempcions: article 93.1 del TRLRHL
Aquest article inclou set exempcions, que es poden classificar en exempcions permanents de caràcter:
- Subjectiu: les gaudeixen determinats vehicles, en atenció a la personalitat del titular, entre aquestes, l'exempció en favor dels vehicles diplomàtics.
- Objectiu: les gaudeixen determinats vehicles sense tenir en compte la personalitat del titular, com ara, l'exempció en favor de les ambulàncies i altres vehicles destinats a l'assistència sanitària o al trasllat de ferits o malalts, els autobusos urbans i els vehicles agrícoles.
- Mixt: les que gaudeixen determinats vehicles en atenció a les seves característiques intrínseques o a l'ús o la destinació, en consideració a la personalitat dels titulars (en favor dels vehicles oficials de l'Estat i d'altres entitats públiques, i dels cotxes de persones amb discapacitats).
Pel que fa a la relació d'exempcions de l'apartat 1 de l'article 93 del TRLHL, cal considerar el següent:
1) Es declaren exempts, segons l'epígraf a de l’esmentat apartat i article, "Els vehicles oficials de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals adscrits a la defensa nacional o a la seguretat ciutadana".
Perquè l'exempció sigui efectiva, en aquest supòsit han de concórrer simultàniament els dos elements: primer, s'ha de tractar de vehicles oficials pertanyents a qualsevol administració pública de base territorial i, segon, han d'estar adscrits directament a la defensa nacional o a la seguretat ciutadana. Si no es dona un d'aquests dos requisits, els vehicles no n'estan exempts. Per exemple, si es tracta d'un vehicle oficial d'un ajuntament destinat purament a tasques administratives, no s'aplica l'exempció.
Això implica que la resta de vehicles de titularitat municipal estarien subjectes a la tributació de l'IVTM, i es produeix la situació que l’ajuntament ha de liquidar i pagar l’impost, i es dona una identitat completa entre el subjecte actiu i el passiu en l’obligació.
2) Es declaren exempts, segons l'epígraf b de l’esmentat apartat i article, “Els vehicles de representacions diplomàtiques, oficines consulars, agents diplomàtics i funcionaris consulars de carrera acreditats a Espanya, que siguin súbdits dels països respectius, externament identificats i amb la condició de reciprocitat en la seva extensió i grau. Així mateix, els vehicles dels organismes internacionals amb seu o oficina a Espanya i dels seus funcionaris o membres amb estatut diplomàtic".
Si es tracta de vehicles de titularitat institucional, aquests estan degudament identificats, atès que el format de la matricula és CD-0000 i el fons de la placa és vermell.
Si es tracta de vehicles de titularitat privada, han de sol·licitar l'acreditació com a diplomàtic i s'ha de comprovar si aquest país ha subscrit el Conveni de Viena de 24 d'abril de 1963.
Exemple de permís de circulació amb matrícula d'organitzacions internacionals (OI):
"b) Automóviles que se importen o adquieran por Organismos internacionales con sede u oficina en España, dentro de los límites y con las condiciones fijadas en los respectivos Convenios internacionales. […] d) Automóviles que se importen o adquieran por los funcionarios con estatuto diplomático de los Organismos internacionales con sede u oficina en España. […] circularán al amparo del permiso y placa de "Organizaciones internacionales" (OI)."
I han d'aportar el “Documento expedido por la Administración tributaria competente, autorizando el régimen diplomático”.
3) Es declaren exempts, segons l'epígraf c de l’esmentat apartat i article, "Els vehicles respecte dels quals així es derivi del que disposen tractats o convenis internacionals".
Es tracta d'un nou supòsit d'exempció introduït per la Llei 51/2002, que no ofereix cap dificultat. La inclusió en la lletra c ha suposat un canvi en l'ordenació alfabètica de la resta d'epígrafs que integren l'apartat 1 de l'article 93.
4) Es declaren exempts, segons l'epígraf d de l’esmentat apartat i article, "Les ambulàncies i els altres vehicles directament destinats a l’assistència sanitària o al trasllat de ferits o malalts".
Quan el vehicle estigui classificat com ambulància a la fitxa tècnica, aquesta exempció és aplicable directament, atès que el destí del vehicle és donat per la classificació. A l’annex II, lletra c, codi 43, es defineix l’ambulància com “automòbil condicionat per al transport idoni de persones malaltes o accidentades”. El mateix succeeix quan es tracti d’un vehicle de servei mèdic, que és el vehicle condicionat per a funcions sanitàries (anàlisis, urgències, radioscòpies, etc.).
Ara bé, quan el vehicle no estigui classificat a la fitxa tècnica com ambulància, s'ha d'acreditar que està directament destinat a assistència sanitària o al trasllat de ferits o malalts adjuntant la targeta de transport sanitari o la resolució expedida per l'òrgan competent de la comunitat autònoma conforme el vehicle està destinat a transport o assistència sanitària. En el cas de Catalunya, l'òrgan competent és el Departament de Sanitat.
5) Es declaren exempts, segons l'epígraf e de l’esmentat apartat i article:
"Els vehicles per a persones de mobilitat reduïda a què es refereix l’apartat A de l’annex II del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre. Així mateix, n’estan exempts els vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu. Aquesta exempció s’aplica, mentre es mantinguin les circumstàncies esmentades, tant als vehicles conduïts per persones amb discapacitat com als destinats a transportar-les. Les exempcions que disposen els dos paràgrafs anteriors no són aplicables als subjectes passius que en són beneficiaris per més d’un vehicle simultàniament. A l’efecte del que disposa aquest paràgraf, es consideren persones amb minusvalidesa les que tinguin aquesta condició legal en grau igual o superior al 33%."
Aquest article regula dos supòsits:
5.1) Vehicles per a persones amb mobilitat reduïda: són aquelles a les quals es refereix la lletra A de l'annex II del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre.
Així doncs, n'estan exempts els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, és a dir "aquells la tara dels quals no sigui superior a 350 kg i que per construcció no puguin assolir en pla una velocitat superior a 45 km/h, projectats i construïts especialment -i no merament adaptats- per a l’ús d’una persona amb defecte o incapacitat física. La resta de les seves característiques tècniques s'equiparen a la dels ciclomotors de tres rodes".
Aquest supòsit no exigeix cap requisit addicional i a l'exempció s'arriba per les característiques tècniques definides.
5.2) Vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu.
Els requisits per poder gaudir de l’exempció són els següents:
- Primer: el vehicle ha de ser de titularitat d'una persona discapacitada, extrem que consta en el permís de circulació del vehicle.
- Segon: el vehicle s'ha de matricular per a un ús exclusiu per part del seu titular amb discapacitat. El nou redactat s'assembla a l’exempció que disposa l’article 66 de la Llei 38/1992, que en la seva lletra d estableix que:
"1. Estará exenta del impuesto la primera matriculación definitiva de los siguientes medios de transporte:
[…] d) Los vehículos automóviles matriculados a nombre de minusválidos para su uso exclusivo, siempre que concurran los siguientes requisitos: […].”
A l'efecte de gestionar aquesta exempció i per acreditar que el vehicle està destinat a ús exclusiu de la persona discapacitada, s'ha de signar una manifestació on es posa de manifest aquest extrem.
La persona interessada, en signar aquesta manifestació, assumeix les responsabilitats que es puguin derivar de la inexactitud d'aquesta, d'acord amb el que disposa l'article 194.2 de la Llei general tributària:
"[…] constitueix infracció tributària sol·licitar indegudament beneficis o incentius fiscals mitjançant l'omissió de dades rellevants o la inclusió de dades falses sempre que, a conseqüència de la dita conducta, no sigui procedent imposar al mateix subjecte sanció per alguna de les infraccions que disposen els articles 191, 192 o 195 d'aquesta Llei, o al primer apartat d'aquest article.
La infracció tributària que disposa aquest apartat és greu i se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 300 euros."
- Tercer: el titular del vehicle ha de tenir reconeguda la condició legal de discapacitat en un grau igual o superior al 33%.
Aquesta aplicació no té efectes retroactius, i cal que les persones interessades ho sol·licitin expressament, atès que és una exempció de caràcter pregat.
- Quart: les exempcions recollides en l’article 93.1, epígraf e, no són aplicables als subjectes passius beneficiaris d'aquestes per a més d’un vehicle simultàniament.
A l'efecte de gestionar aquesta exempció i per acreditar que no gaudeix d'aquest benefici fiscal per cap altre vehicle de la seva titularitat, s'ha de signar una manifestació on es posa de manifest aquest extrem.
La persona interessada, en signar aquesta manifestació, assumeix les responsabilitats que es puguin derivar de la inexactitud d'aquesta, d'acord amb el que disposa l'article 194.2 de la Llei general tributària.
6) Es declaren exempts, segon l'epígraf f de l’esmentat apartat i article, "Els autobusos, microbusos i altres vehicles destinats o adscrits al servei de transport públic urbà, sempre que tinguin una capacitat que excedeixi les nou places, incloent-hi la del conductor".
Produeix efectes pel simple fet de trobar-se el vehicle (autobús o microbús) adscrit a un servei de transport públic urbà, sense tenir en compte qui en té la titularitat. Es beneficien de l'exempció els vehicles indicats en la Llei quan el servei el gestioni de manera directa (p. ex., a través d'una societat municipal) l'entitat local, o es gestioni de manera indirecta, i s'aplica, a més, de manera automàtica.
Una de les qüestions que s'ha plantejat és què passa en els supòsits en els quals es presta un servei de transport públic interurbà i, per tant, si seria aplicable o no l'exempció establerta en aquest epígraf.
En aquest sentit, la Sentència de 14 de juliol dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Barcelona assenyala el següent:
"[…] l'EMT té competència d'ordenació, tant en relació amb el transport urbà com interurbà. I és l'article 16.2 de la Llei 7/1987 el que defineix què s'entén per aquests dos serveis.
A la Llei, i vist l'àmbit d'actuació de l'EMT, són serveis de transport urbà no només els que es presten dins d'un terme municipal de l'àrea d'actuació de l'EMT, sinó també els que es presten a diferents termes municipals, sempre que el Consell Metropolità hagi establert àrees que agrupin més d'un terme municipal per a la prestació conjunta del servei de transport, i és el Ple del Consell Metropolità el màxim òrgan competent de gestió i administració de l'EMT."
Així mateix, aquesta Sentència estableix que "Des del moment en què els municipis s'agrupen en una àrea metropolitana i cedeixen les seves competències en matèria de transport a aquest ens, ja no es pot parlar de relacions intermunicipals en aquest àmbit específic, perquè ja no es concep el territori per on transcorren els autobusos com a 18 fragments, sinó com una àrea".
7) Es declaren exempts, segons l'epígraf g de l’esmentat apartat i article, "Els tractors, els remolcs, els semiremolcs i la maquinària proveïts de cartilla d’inspecció agrícola".
Ens trobem davant una altra exempció objectiva, és a dir, s'ha de concedir pel fet que el tractor, remolc i semiremolc estiguin proveïts de la cartilla d'inspecció agrícola, amb independència de la persona o l'entitat que en tingui la titularitat.
En principi, sols és aplicable respecte dels vehicles amb una MMA superior a 750 kg, ja que, segons l'article 28 del RGV, aquests són els que s'han de matricular a la PPT.
No obstant això, a efectes pràctics i en alguns supòsits sí que és necessària la sol·licitud i que els interessats acreditin determinats extrems. Per exemple, si un vehicle no està classificat com a ambulància a la fitxa tècnica i s’al·lega que està destinat a transport sanitari, perquè sigui aplicable l’exempció de l’epígraf d del TRLHL, cal que els interessats aportin documentació que ho acrediti (targeta sanitària, resolució de l'òrgan competent, etc.).
Per contra, la concessió de les exempcions descrites en els epígrafs e i g de l'apartat primer de l'article 93 tenen caràcter pregat, és a dir, han de ser sol·licitades pels interessats i, per tant, han de ser concedides expressament per l'ajuntament que realitzi la gestió de l'impost expedint un document que així ho acrediti, en el qual es fan constar les característiques del vehicle, la matrícula i la causa del benefici.
Exempcions ope legis regulades en els articles:
- Art. 93.a
- Art. 93.b
- Art. 93.c
- Art. 93.d
- Art. 93.f.
Exempcions de caràcter pregat regulades en els articles:
- Art. 93.e
- Art. 93.g.
5.7.2 Bonificacions: article 95.6 del TRLRHL
L'article 96.5 del TRLHL regula les bonificacions següents:
“6. Les ordenances fiscals poden regular, sobre la quota de l’impost, incrementada o no per l’aplicació del coeficient, les bonificacions següents:
a) Una bonificació de fins al 75% en funció de la classe de carburant que consumeixi el vehicle, quant a la incidència de la combustió del carburant en el medi ambient.
b) Una bonificació de fins al 75% en funció de les característiques dels motors dels vehicles i la seva incidència en el medi ambient.
c) Una bonificació de fins al 100% per als vehicles històrics o els que tinguin una antiguitat mínima de 25 anys, comptats a partir de la data de fabricació o, si la data no es coneix, prenent com a data la de la primera matriculació o, si no es coneix, la data en què el corresponent tipus o variant es va deixar de fabricar.
La regulació dels restants aspectes substantius i formals de les bonificacions a què es refereixen els paràgrafs anteriors s’ha d’establir a l’ordenança fiscal."
L'article 15.2 del TRLHL regula el règim d'imposició i exacció dels tributs locals d'exacció obligatòria, com ara l'IVTM, respecte del qual l'entitat local pot regular la determinació dels elements necessaris per a la quantificació de les quotes. En cas de no aprovar-se l'ordenança, l'impost s'exigeix amb les magnituds fixades com a mínimes per la llei estatal.
Igualment, l'article 9 estableix que no es poden reconèixer altres beneficis fiscals en els tributs locals que els expressament establerts a les normes amb rang de llei o els derivats de l'aplicació dels tractats internacionals. Tanmateix, també es poden reconèixer els beneficis fiscals que les entitats locals estableixin a les seves ordenances fiscals en els supòsits expressament establerts per la llei.
1) Bonificacions fins al 75% de la quota de l'impost
L'article 95.6, a i b, estableix una bonificació de fins al 75% de la quota de l'impost, incrementada o no en funció de les característiques dels motors dels vehicles i del combustible consumit i la seva incidència en el medi ambient.
Certament, la introducció en la Llei de les hisendes locals de la possibilitat que els ajuntaments puguin aprovar en l'ordenança fiscal respectiva bonificacions potestatives sobre la base del carburant i del motor dels vehicles tenint en compte la incidència en el medi ambient, respon a la voluntat de promoure la responsabilitat ambiental dels ciutadans. Els vehicles automòbils s'han convertit en una eina quotidiana tant de treball com d'oci, i per aquesta mateixa raó cal recordar la importància del consum d'energia dels automòbils.
Per aquest motiu, s'aconsella als ajuntaments que, si regulen aquestes bonificacions a les seves ordenances fiscals, ho facin d'una manera concreta i exhaustiva, tenint en compte quines són les dades que es recullen a les fitxes tècniques; per exemple, dades que sí que figuren a la fitxa tècnica són el tipus de motor (elèctric/híbrid), l'emissió de C02, el tipus de combustible (gas natural, bicombustible, benzina, gasoil, etc.), etc.
2) Bonificacions de fins al 100% de la quota de l'impost
L'article 95.6.c estableix una bonificació de fins al 100% per als vehicles històrics o els que tinguin una antiguitat mínima de 25 anys.
En cas que un ajuntament decideixi aplicar-la, convindria que es limités als vehicles històrics, és a dir, als que, després de la tramitació de l'expedient corresponent, han estat classificats com a tals, i no només per als de més de 25 anys, ja que això fomentaria que el parc mòbil del municipi "envellís".
En cas que els ajuntaments vulguin fer ús de la possibilitat que els ofereix la llei de bonificar els vehicles catalogats com a històrics, s'han de remetre al que disposa el Reial decret 1247/1995, de 14 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament general de vehicles històrics i, en concret, al que estableix l'article 1.
Així mateix, l'article 11 d'aquest Reglament defineix els vehicles històrics d'acord amb tres criteris fonamentals:
- Antiguitat del vehicle: ha de ser com a mínim de 25 anys, comptats a partir de la data de fabricació i, si no es coneix, des de la data de la primera matriculació i, si no es coneix, la data en què aquest tipus o variant es va deixar de fabricar.
- Interès especial del vehicle per haver participat en algun fet important, si ha estat propietat d'alguna personalitat, etc., és a dir, els que estiguin inscrits en l'Inventari General de Béns Mobles del Patrimoni Històric de l'Estat.
- Vehicles de col·lecció: els que per les característiques, la singularitat o una altra circumstància especial, s'han d'acollir al règim de vehicles històrics.
El procediment per catalogar un vehicle com a històric s'inicia a instància de part i té un cost econòmic per a la persona interessada.
La persona interessada ha de presentar davant la PPT la sol·licitud d'expedició del permís de circulació del vehicle històric.
El permís de circulació és idèntic a l'ordinari, però amb una franja de color groc. En aquest permís figura la matrícula històrica assignada al vehicle (format de matrícula històrica: H-0000-YYY), així com la matrícula original.
Aquestes bonificacions són potestatives i, per tant, els ajuntaments les poden regular per a determinats exercicis; poden augmentar o disminuir els percentatges d'aplicació de la bonificació sobre la quota; poden aplicar diferents percentatges en funció de l'antiguitat del vehicle, o poden exigir requisits addicionals, com el fet de pertànyer a una determinada associació, etc.
↑ 5.7 Beneficis fiscals |
↑ Índex de la unitat
