← Preguntes més rellevants | ← Inici del curs
Preguntes més rellevants
Informació institucional
L'article 9 de la Llei 19/2014 es refereix a la transparència en la informació institucional i l'estructura administrativa, i conté una relació molt extensa d'informació que cal publicar al portal de la Transparència. En aquest blog s'han inclòs les qüestions relatives a aquest conjunt d'informació.
Autoritzacions de compatibilitat d'empleats públics
Volia comentar si, a l'hora de publicar les dades relatives a les compatibilitats sol·licitades pel personal del departament, és obligatori publicar les dades concretes de la segona activitat, o bé, realitzant una ponderació amb les dades personals existents, si es podria publicar només les dades relatives a la segona activitat de caràcter genèric, per exemple "activitat de comptable en una empresa".
No cal publicar la resolució íntegra que autoritza la compatibilitat. L’article 26 del Decret 8/2021 determina que s’ha de publicar un extracte de les resolucions vigents d'autorització o reconeixement de compatibilitat amb activitats públiques o privades que afectin el personal al servei de les administracions públiques, en el qual ha de constar la informació següent:
a) El nom i cognoms de l'empleada o empleat.
b) El lloc de treball ocupat i el departament o entitat de dret públic vinculat o dependent en què s'integra.
c) La data de la resolució de compatibilitat.
d) Un breu detall de l'activitat secundària que es compatibilitza, pública o privada, amb referència al tipus d'activitat o professió, a l'àmbit concret d'actuació professional, al nombre total d'hores de dedicació i al nom o raó social de l'empresa o entitat on es desenvolupi.
e) El tipus de vinculació en l'activitat secundària.
f) La localització de l'entitat o empresa on es fa l'activitat secundària, quan sigui rellevant conèixer l'àmbit territorial d'actuació on es desenvolupa l'activitat secundària per gestionar un eventual conflicte d'interès.
Pel que fa als alts càrrecs i el personal directiu, la informació que ha de contenir l’extracte de les resolucions sobre compatibilitats és l'establerta a l’article 30 del Decret 8/2021.
Forma de publicar dades sobre activitats i béns de càrrecs electes i directius
S'ajusta a la Llei 19/2014 publicar un certificat de la secretaria d'una administració pública en el qual es diu que es garanteix que es té en custòdia les declaracions de patrimoni, interessos i incompatibilitats dels càrrecs electes i personal directiu, en substitució de la informació? Això s'està fent en alguna administració pública, esgrimint el dret a la protecció de dades.
És sorprenent el que expliques. Si és tal com dius, òbviament que és un incompliment de la Llei 19/2014. La finalitat del Portal és que la ciutadania pugui consultar fàcilment la informació de publicació obligatòria, cosa que aquí no es compliria de manera flagrant. Si se seguís aquesta sistemàtica, els portals quedarien buits, i seria suficient posar-hi un avís dient que tot està en ordre. Confio que això passi només puntualment, que sigui un cas insòlit, i que ben aviat rectifiquin.
Dret a l'oblit en CV publicats
En relació amb el dret de supressió de les dades personals o dret a l’oblit del RGPD, es disposa que qualsevol ciutadà pot demanar la supressió de les seves dades personals quan no siguin necessàries en relació amb les finalitats per a les quals van ser recollides o tractades, és a dir, que en els drets que teníem fins ara, el dret d’accés, de rectificació, de cancel·lació i d'oposició (ARCO), es produeix una transformació del dret de cancel·lació, que es converteix en dret de supressió (o dret a l’oblit). Com s'aplicaria aquest dret en el cas del CV dels càrrecs públics que cal publicar al Portal?
El CV d'un càrrec públic ha d'estar publicat al Portal per exigència de la Llei 19/2014, mentre posseeixi el càrrec. Un cop ja no el posseeixi, no s'hauria de publicar al Portal, però si es manté en poder de l'Administració pública i algun ciutadà ho sol·licita, no crec que es pugui denegar tenint en compte que havia estat publicat anteriorment, i per tant l'expectativa de privacitat era nul·la. Una altra cosa és que l'excàrrec n'hagués demanat la supressió i s'hagués fet efectiva; en aquest cas, òbviament, ja no es podria atendre una sol·licitud d'accés, en no conservar-se la informació.
Publicació de fotografies del personal al web d'una institució
En relació amb la publicació de dades personals en l'organigrama d'un web d'una administració pública, en concret nom i cognoms, càrrec i fotografia, cadascú pot decidir si es publica la seva fotografia o no?
En l'organigrama a publicar cal fer constar la informació que exigeix la normativa de transparència, entre la qual no figura la fotografia, de manera que aquí cada persona podria decidir si la publica o no. Així doncs, si no ho consent (no serveix el consentiment tàcit), no es podria publicar.
Transparència en dades de càrrecs electes
Penso que si els càrrecs electes tenen un règim especial del dret d'accés, més reforçat, hi hauria d'haver una reciprocitat, en el sentit que haurien d'estar sotmesos a més transparència envers si mateixos. Atès que són càrrecs públics, la informació que els afecta hauria de ser transparent i només se n'hauria de limitar l'accés amb l'argument de la protecció de dades en casos excepcionals, com ara quan les dades siguin especialment protegides.
Convinc que els càrrecs electes han de suportar al màxim la transparència, però aquesta exigència ho seria en el seu àmbit d'actuació o activitat pública. Per contra, entenc que tenen dret també a una certa confidencialitat de les dades que pertanyen a la seva vida privada.
Però a vegades aquesta frontera es dilueix. Em ve al cap el cas de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, tractat pels mitjans de comunicació, i em centro en el tema del màster, no en l'altre del supermercat. L'expedient acadèmic en principi pertany a la vida privada, però des del moment en què precisament la llei de transparència exigeix publicar al Portal el CV dels càrrecs electes, el seu contingut entra en l'àmbit públic. Més encara quan resulta que la informació que allà es feia constar perquè la ciutadania hi pogués accedir, resulta que no era veraç. Bé, o sí que era veraç, perquè el títol del màster sembla que el tenia, una altra cosa és si l'havia de tenir.
Publicació i accés a informació sobre nomenament d'interins
L'article 9.1.e de la Llei 19/2014 disposa que la informació que l'Administració ha de proporcionar al Portal ha d'incloure les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal, però no fa cap referència sobre una possible obligació de publicitat activa en relació amb la contractació de personal interí o temporal. Llavors, com es podria conèixer aquesta informació, ja que en determinats casos persones que havien optat a la interinitat podrien estar interessades a accedir-hi?
Aquest precepte de la Llei 19/2014 (art. 9.1.e) ha estat desenvolupat pel Decret 8/2021. Així, l’article 21.1.d del Decret 8/2021 estableix que, a l'efecte de l'article 9.1.e de la Llei 19/2014, les administracions públiques han de publicar les convocatòries i els resultats de:
d) Procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloses les borses d'interins.
Per tant, aquesta situació ha estat solucionada pel Decret 8/2021, que obliga a publicar els nomenaments de personal interí o les provisions temporals. D'altra banda, la persona aspirant que ha participat en el procés de selecció per cobrir una plaça amb una interinitat o amb un nomenament temporal, però que no ha estat seleccionada, pot sol·licitar l'accés als criteris que s'han tingut en compte per escollir la persona seleccionada o a altra informació més enllà de la seva identificació. Igualment, també hi podria sol·licitar l'accés qualsevol persona, en exercici del seu dret d'accés. En qualsevol cas, cal donar audiència a les persones afectades perquè puguin al·legar el que els convingui i, a partir d'aquí, efectuar la ponderació corresponent i decidir. Respecte d'això, cal tenir en compte que la contractació de personal efectuada al marge dels processos selectius ordinaris és un dels àmbits en què està més justificat l'accés a la informació per part de la ciutadania, a fi de controlar l'acció dels governants.
Publicitat de la relació de llocs de treball
En relació amb la publicació de la relació de llocs de treball (RLT) en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, penso que no és fàcil veure quines són les places que estan ocupades per personal interí. Això perjudica les persones que acaben d'aprovar una oposició, ja que podria ser que hi hagués una plaça reservada a funcionaris al lloc que els interessés i no se n'assabentessin. En aquest cas, argumentar que aquesta informació no s'especifica en la llei de protecció de dades trobo que podria ser una excusa per mantenir personal que, en teoria, s'havia contractat mentre no hi hagués cap funcionari disponible.
Certament, no existeix l'obligació d'especificar a la RLT publicada els llocs ocupats per interins. Però és una informació que efectivament pot resultar molt rellevant per a funcionaris de carrera interessats a ocupar determinades places. El fet que no estigui publicat al portal de la Transparència no significa que no s'hi pugui sol·licitar l'accés, i entenc que hauria de prevaldre l'accés, perquè de fet es podria facilitar la informació sense cap mena de dada personal, ja que no caldria identificar les persones que ocupen aquestes places.
En aquest sentit, l’article 20.1.b del Decret 8/2021 només ha disposat que les administracions públiques han de publicar la relació dels contractes temporals i d'interinatges no vinculats a cap lloc de treball de la relació de llocs de treball.
Publicitat del patrimoni d'alts càrrecs
No veig quina utilitat pública té revelar el patrimoni (no les retribucions) dels alts càrrecs, més enllà de la xafarderia. Si una persona té un patrimoni elevat, la revelació li pot ser perjudicial (pot patir robatoris, segrestos, etc.).
Possiblement, en algun punt les exigències de transparència hagin anat molt enllà, però és que venim d'on venim, amb la xacra de la corrupció, que ha fet molt de mal i encara en fa. Al meu entendre, sí que és útil conèixer el patrimoni dels alts càrrecs, a fi de verificar possibles evolucions i creixements injustificats. En tot cas, hi ha limitacions, ja que la legislació de transparència prohibeix identificar l'adreça dels béns immobles, a fi d'evitar escarnis (escraches) o altres conductes similars.
Publicitat i accés a actes de les juntes de govern
Al nostre ajuntament publiquem els acords de la Junta de Govern al portal de la Transparència. Molts d'aquests acords contenen dades personals (p. ex., les llicències d'obres, on consten les dades del sol·licitant i l'adreça de l'obra). En aquest cas ometem el nom i cognoms i NIF del sol·licitant, i només hi deixem l'objecte de la llicència i l'adreça de l'obra. La meva pregunta és: aquesta fórmula és correcta, o cal que hi consti alguna dada (ja que queda estrany veure el text "El senyor… sol·licita llicència per a una reforma de coberta")? També es plantegen dubtes sobre l'accés a dades sobre l'autor del projecte i del tècnic municipal que hi intervé.
Si no vaig equivocat, no hi ha una obligació legal de publicar les actes de les juntes de govern, a diferència de les actes del ple, en què sí que n'hi ha (art. 10.2 de la Llei 29/2010). La normativa de transparència tampoc no n'exigeix la publicació. Per tant, no hi ha una habilitació legal per publicar les dades personals que constin a les actes esmentades. Una altra cosa és que qualsevol persona pugui exercir el dret d'accés a la informació i tramiteu l'audiència a tercers (titular de la llicència, autor del projecte, etc.) i, un cop feta la ponderació, resoleu en conseqüència. En el cas plantejat, amb caràcter general entenc que prevaldria l'accés, sens perjudici d'ocultar les dades excessives (p. ex., NIF). Quant al tècnic municipal que expedeix l'informe, l'accés encara seria més clar perquè en aquest cas la regla és que hi preval l'accés (art. 24.1 de la Llei 19/2014).
Publicació de dades personals en les actes del ple
Elaboració de les actes del ple d'un ajuntament. Publicació activa de la informació. Les actes dels plens entrarien dins de la publicació activa
Un dels punts a donar compte en l'acta d'un ple són els decrets d'alcaldia, i entre aquests hi ha els decrets que atorguen llicències d'obra i llicències ambientals. Quan es dona compte d'aquests decrets, posem el número d'expedient, la descripció de les obres i el nom i cognoms de la persona promotora. És correcte donar les dades de nom i cognom?
En efecte, les actes del ple s’han de publicar a la seu electrònica de l’ajuntament, perquè així ho disposa l’article 10.2 de la Llei 29/2010, a diferència de les actes de les juntes de govern local, que no tenen tal habilitació. Ara bé, en el cas de les actes del ple, una cosa és que s’inclogui a l’acta una determinada informació, i una altra és que es publiqui a Internet. El precepte esmentat disposa expressament que en la publicació de l’acta “s'han de tenir en compte els principis i les garanties que estableix la normativa de protecció de dades i la de protecció del dret a l'honor i a la intimitat. A aquests efectes, s'hi poden incloure dades de caràcter personal sense comptar amb el consentiment de la persona interessada, si es tracta de dades referents a actes debatuts al ple de la corporació o a disposicions objecte de publicació en el butlletí oficial corresponent. En la resta de supòsits, sens perjudici del que disposin altres lleis, la publicació únicament és possible si es compta amb el consentiment de la persona interessada o les dades no es poden, en cap cas, vincular amb la persona interessada mateixa”. En termes similars, s'ha recollit en l'article 46.3 del Decret 8/2021.
Per tant, si s’ha debatut en el ple una qüestió relativa a una persona física concreta o són dades objecte de publicació al Butlletí Oficial (com seria el cas del nomenament d’un funcionari), llavors s’ha d’identificar, tret que impliqui revelar dades de categories especials, i en tot cas valorant sempre no publicar informació excessiva. Ara bé, entenc que el cas al qual et refereixes de decrets d’atorgament de llicències, en els quals –si no vaig errat– en principi no es debat res en el ple sinó que simplement se'n dona compte, considero que es podria evitar incloure la identificació de la persona física en la versió de l’acta publicada. De fet, hi ha algun tipus de llicència d’activitat que implicaria l’ocupació de domini públic que la Llei 19/2014 obliga a publicar (art. 10.1.f), però expressament precisa que tal publicació no ha d’incloure referències personals (art. 10.3). Cal vigilar en aquest punt, perquè de vegades posar les inicials del nom i cognoms, juntament amb alguna informació addicional, permet vincular la informació a la persona afectada.
Publicació d’actes d’òrgans col·legiats
Presto serveis en una entitat que gestiona un canal públic de televisió. He anat publicant ordenadament alguna de la informació obligatòria, però he entès que les actes de les sessions del Consell d'Administració i/o del Consell Plenari també s'haurien de publicar. És correcte?
La veritat és que no sé com plantejar el tema per tenir un portal de transparència correcte i que sigui accessible fàcilment.
Parteixo de la base que parles d'una televisió pública d'àmbit local. En tal cas caldria acudir a l'article 46 del RLTC (Decret 8/2021), que obliga a publicar al portal de transparència "les actes dels plens de les administracions locals, així com els acords presos en les sessions de la resta d'òrgans col·legiats de les administracions locals". El cas que comentes no encaixa en el concepte d'actes del ple, però sí que es podria considerar que el consell d'administració o consell plenari encaixaria en el concepte d'altres òrgans col·legiats i, per tant, caldria publicar-ne els acords, que han de constar a les actes.
Així, entenc que com a mínim caldria publicar els acords, i sembla que també es podrien publicar les actes (no només els acords) en les quals figuren les dades identificatives de les persones assistents a l'òrgan col·legiat, ja que es podria entendre que l'acta encaixaria en el concepte d'informació d'interès públic (art. 8.1.m de la LTC); si bé en tal cas caldria informar-les prèviament, sobretot per si alguna persona està en una situació de vulnerabilitat que es podria agreujar amb la publicació, tal com imposa l'article 70.4 del RLTC.
Ara bé, si en les actes consten dades que permeten identificar altres persones a banda dels assistents, només es podrien publicar aquestes dades si en consta el consentiment, tal com exigeix l'article 46.3 del RLTC.
Publicitat de l’agenda de càrrecs electes
Tenim un dubte sobre el portal de transparència. És obligatori tenir publicada l'agenda dels regidors? Ha de ser en un format reutilitzable?
Si fos necessari publicar aquesta agenda, podrien reclamar que es publiqui des de cada any de mandat?
Efectivament, s'han de publicar i cal fer-ho en format reutilitzable, com imposa l'article 5.1 de la Llei 19/2014 amb caràcter general per a tota la informació que es publica.
Sobre la qüestió de les agendes dels alts càrrecs i personal directiu, com seria el cas dels regidors, l'article 33.1.a del Decret 8/2021 precisa la informació a publicar i la periodicitat de l'actualització, que ha de ser mensual. En concret, el precepte esmentat determina el següent:
"1. S'han de fer públiques, amb identificació del nom, cognoms i càrrec, i amb periodicitat mensual, les informacions relatives als alts càrrecs de les administracions públiques i al personal directiu de les entitats dels sectors públics d'aquestes:
a) Les agendes públiques pel que fa als contactes i reunions tinguts amb els grups d'interès, en els termes i amb els requisits que són definits a la normativa vigent reguladora dels grups d'interès.
En tot cas, aquesta informació ha de contenir la data de la reunió, el nom del grup d'interès, i la persona o persones que actuen en nom d'aquest i l'objecte de la reunió amb la precisió suficient per conèixer-ne el contingut principal."
