← Preguntes més rellevants | ← Inici del curs
Preguntes més rellevants
Inspecció i sancions
S'han inclòs en aquest apartat els dubtes sorgits en relació amb l'accés a expedients instruïts en exercici de les potestats d'inspecció i sancionadora. En aquest punt cal tenir en compte els límits establerts a la Llei 19/2014. D'una banda, el límit referent a l'eventual perjudici a les investigacions d'infraccions administratives, recollit a l'article 21.1.b, i, de l'altra, el límit recollit a l'article 23, que fixa la regla general de la denegació de l'accés en el cas d'infraccions administratives relatives a persones físiques, perquè es consideren dades personals especialment protegides.
Accés a actes d'inspecció i d'informació sobre infraccions
Es podria accedir a les actes d'inspecció de determinats restaurants? Com a clients, seria interessant saber quines són les condicions detectades en una eventual inspecció (p. ex., a la cuina).
Hi ha una resolució de la GAIP dictada en la reclamació 119/2016, en què es demanava accedir a totes les actes de bars i restaurants de la ciutat de Barcelona.
Sobre això, l'article 21.1.b de la Llei 19/2014 enumera com a límit l'eventual perjudici a les investigacions d'infraccions administratives, encara que no ha inclòs el perjudici a les funcions d'inspecció i control, límit establert a l'article 14 de la Llei 19/2013, estatal. En el cas de la reclamació esmentada, però, la GAIP va considerar que no perjudicava les investigacions perquè ja estaven finalitzades, de manera que el límit només operaria mentre s'estiguessin efectuant les activitats d'inspecció o investigació, ja que l'accés en tal cas en podria perjudicar la finalitat (p. ex., facilitar la destrucció de proves).
Per si algú té interès en la resolució de la GAIP sobre l'accés a actes d'inspecció de bars i restaurants, aquí teniu l'enllaç al contingut sencer de la resolució.
El resum de la resolució és aquest:
"L’eventual concurrència de causes d’inadmissibilitat s’ha d’invocar en el moment de donar resposta a la sol·licitud presentada, dins del termini de resolució que l’ordenament jurídic dona a l’Administració, i és més que qüestionable la seva al·legació ex post, un cop ja finalitzat el procediment de sol·licitud de la informació i iniciat el de reclamació. L’aplicació de qualsevol causa d’inadmissibilitat ha de ser motivada en atenció a les circumstàncies del cas. A la informació demanada no li pot ser aplicada la condició de notes o altres documents de treball intern sense rellevància o interès públic. El dret d’accés a la informació demanada deriva tant de la LTAIPBG, com dels principis de transparència i accés a la informació sobre les activitats competents en matèria alimentària i la seva eficàcia, establerts pel Reglament CE 882/2004. La divulgació dels resultats de les inspeccions no pot interferir ni impedir la investigació o sanció d’infraccions administratives, atès que ja han estat posats prèviament en coneixement de les persones afectades, a qui l’ordenament garanteix el lliurament de les actes d’inspecció. És qüestionable que mereixin protecció interessos econòmics i comercials que es fonamenten en l’incompliment de prescripcions determinades per l’ordenament jurídic. La difusió de la informació demanada, a més d’emparar-se en la legislació de la transparència i en la normativa comunitària sobre sanitat dels aliments, serveix també els interessos públics dels drets dels consumidors i usuaris i de la protecció de la salut pública. No és procedent aplicar el límit de l’incís final de l’article 23 de la LTAIPBG perquè la sol·licitud no demana dades personals i perquè les inspeccions assenyalen incompliments, sense arribar a qualificar infraccions. No s’acredita que la divulgació de la informació demanada hagi de comportar alarma social i un conseqüent risc per a la salut pública."
D'altra banda, l'article 69.3 del Decret 8/2021 ha especificat que s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries en la mesura que, entre d'altres, pugui obstaculitzar, dificultar o interferir una investigació en curs, destruir proves o sostreure els presumptes infractors o persones investigades de l'acció de la justícia o de l'activitat sancionadora de l'administració pública, així com qualsevol altra conducta que pugui comprometre el procediment en tràmit o entorpir o perjudicar l'èxit de les actuacions en curs.
Accés a la identitat del denunciant per part del denunciat
Em sorgeix un dubte referent a les queixes o denúncies que un ciutadà presenta en un ajuntament en què sol·licita de manera directa o indirecta una inspecció. Em trobo molt sovint que el denunciant no vol que es donin les seves dades i la persona denunciada vol saber les dades de la persona física o jurídica que la denuncia.
En un dels darrers vídeos del curs em refereixo expressament a aquest supòsit, que es planteja molt sovint, i per tant em remeto al que allà explico. En molts d'aquests casos no és procedent facilitar la identificació del denunciant a la persona denunciada, a qui potser s'ha incoat un expedient sancionador, tret que realment sigui necessari que conegui la identitat del denunciant per poder exercir el seu dret de defensa. Perquè, la majoria de vegades, la base de la imputació no és la denúncia, sinó l'acta d'inspecció que s'ha fet arran de la denúncia. En aquest cas, al meu entendre és innecessari facilitar la identitat del denunciant al denunciat, ja que l'ocultació de la identitat del denunciant no afectaria el dret de defensa del denunciat o imputat.
En tot cas, encara que l'accés de la persona interessada (imputada en un expedient sancionador) no es vehicula per la legislació de transparència sinó per la legislació de procediment administratiu (dret d'accés a l'expedient per part de la persona interessada), res no impedeix que, si demana l'accés a la identitat del denunciant, es pugui donar audiència a aquesta demanda i després decidir. A aquest respecte, també cal vigilar de complir sempre el deure d'informar adequadament el denunciant, en recollir les seves dades, del seu dret d'oposició, i en concret d'oposar-se a la comunicació de la seva identitat al denunciant, oposició que s'hauria de basar en alguna situació particular que ho justifiqués, com ara citar uns motius que indicarien l'existència de risc de possibles represàlies. Però cal ser realista, el dret d'oposició és molt desconegut entre la ciutadania, i caldria fer molta pedagogia perquè el denunciant fos coneixedor d'aquest dret, més enllà de la simple menció a la possibilitat d'exercir-lo.
Val a dir que en el cas que els fets denunciats es refereixin a alguna de les matèries en què resulta aplicable la Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, la persona informant té dret que es garanteixi el seu anonimat.
Transparència en les actuacions d'inspecció i sancions
En la meva unitat se'ns generen dubtes en els casos de vista dels expedients d'inspecció o sancionadors, ja que sempre tenim dubtes en relació amb el dret d'accés o no, i en concret si s'aplica la legislació de transparència o de procediment administratiu.
Si es demana accés a procediments d'inspecció que no han derivat en un de sancionador, i per tant s'han arxivat, efectivament la petició se sotmet a la legislació de transparència i, sobre l'eventual aplicació del límit relatiu al perjudici a les funcions d'inspecció, en principi no es podria esgrimir si ja s'ha finalitzat l'activitat d'inspecció en el cas concret. Però no ho descarto si es pot motivar que s'accediria a informació que podria perjudicar tal potestat inspectora en altres casos.
Quant al cas en què ha derivat en un procediment sancionador, les peticions d'accés de la persona interessada (imputada) efectivament es tramiten per la legislació de procediment administratiu (art. 53.a de la Llei 39/2015 i art. 26 de la Llei 26/2010), i és un dret d'un abast més ampli que el de la legislació de transparència, perquè està connectat amb el dret de defensa. Ara bé, no és un dret absolut i caldria ponderar en cada cas la possible aplicació de límits o restriccions sobre la base del principi de minimització de les dades (p. ex., mai donar dades clarament innecessàries de tercers, com ara NIF, telèfon mòbil, etc.).
Sobre el fet que el denunciant no és interessat, en efecte no podria invocar el dret d'accés de l'interessat, si més no amb caràcter general. Mentre es fan les actuacions d'investigació prèvies, regeix el principi de confidencialitat i encara no hi ha cap interessat, tampoc l'investigat.
Accés a dades d'infraccions de trànsit
Es pot accedir al nom dels treballadors conductors de l'Administració que havien estat sancionats per multes de trànsit quan utilitzaven vehicles oficials en horari de treball? De vegades s'utilitza la protecció de dades com excusa per no donar informació.
Es tractaria d'una informació vinculada a la seva activitat professional, però no podríem aplicar la regla general de l'accés de l'article 24.1 de la Llei 19/2014, perquè no serien dades merament identificadores. Ans al contrari, estaríem davant de dades en què regeix el nivell de restricció màxim, en estar incloses en l'article 23, el qual es refereix a les dades especialment protegides, que inclou les relatives a infraccions administratives, com seria aquest cas. Per tant, al meu entendre, denegar l'accés sobre la base de la protecció de dades no seria una excusa, sinó l'aplicació correcta d'una limitació establerta per la llei.
L'imputat, com a conductor del vehicle, pot saber qui l'havia identificat com a conductor davant Trànsit?
En el cas concret del procediment sancionador en matèria de trànsit, una persona té dret a saber les dades identificadores de la persona que l'ha identificat com a conductor? M'explico, un cop rebuda una multa de trànsit, sobretot de les que treuen punts, la llei confereix al titular del vehicle el dret a comunicar les dades del presumpte conductor del vehicle perquè les actuacions se li adrecen. Llavors aquest pot demanar accés a les dades de qui l'havia identificat davant Trànsit?
Pel que expliques, entenc que la persona assenyalada com a conductora del vehicle, quan acudeix a les dependències per esbrinar qui l’ha assenyalat com a tal, té la condició de persona interessada ja que se li ha notificat la infracció com a presumpte responsable perquè així ho ha comunicat el titular del vehicle.
Per tant, estaríem davant d’un dret d’accés de la persona interessada en l’expedient, que com sabeu té un abast més ampli que el de la llei de transparència. Sobre aquesta base, entenc que en el cas plantejat prevaldria el dret d’accés, ja que estaria connectat amb el dret de defensa, i certament per poder al·legar i proposar proves per desvirtuar la imputació, podria ser necessari conèixer la identitat del titular del vehicle que l’ha designat com a conductor.
Accés a informació sobre sancions per haver infringit la llei de transparència
En el cas que una sol·licitud d'accés a la informació pública en què es demani les sancions imposades en virtut de les infraccions recollides en els articles 77, 78 i 79 de la Llei 19/2014, amb detall de la data, l'import i el nom de la persona responsable que l'ha comesa, cal donar el nom de la persona responsable (alt càrrec o funcionari) o segons el criteri de ponderació seria una dada excessiva?
Per al cas que existís aquesta informació, és a dir que certament l'Administració pública que rep la sol·licitud hagués imposat alguna sanció per infraccions establertes en la Llei 19/2014, s'ha de tenir en compte que la informació sobre infraccions administratives està inclosa en l'article 23 de la Llei 19/2014 com un tipus d'informació de protecció especial, que no es pot facilitar sense consentiment de l'afectat o si està previst en una norma amb rang de llei. Però tal consentiment no seria exigible en els casos en què la sanció ha tingut publicitat, que és establert per la llei com a sanció accessòria en el cas de sancionar un alt càrrec. Per tant, en cas d'haver-se imposat aquesta sanció accessòria, i que s'hagués publicat l'amonestació, no tindria sentit denegar-hi l'accés, ja que prèviament ja s'hauria publicat perquè es prengués coneixement general.
En aquest sentit, la Llei 19/2014, arran de la modificació per la Llei 2/2021, estableix que l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic han de publicar al Portal de la Transparència la part dispositiva de les resolucions fermes que posen fi als expedients sancionadors incoats contra alts càrrecs i personal directiu amb motiu de les infraccions comeses regulades per la Llei 19/2014 (art. 9.1.n i 90 bis).
Accés a dades d’infraccions administratives
Les dades especialment protegides es refereixen a dades d’ideologia, afiliació sindical, religió, creences, origen racial, salut, vida sexual i infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor. O sigui, que els expedients administratius finalitzats de persones que han comès infraccions penals o administratives no estarien protegides com a dades de caràcter especials, a contrario sensu.
En les sancions administratives de l'Agència Tributària a persones que han defraudat en matèria d'impostos és factible veure les dades d'aquestes persones i el deute pendent d'abonament amb Hisenda.
Les dades d'infraccions administratives estaven establertes com a dades especialment protegides a la LOPD de 1999 i així ho va recollir la Llei 19/2014 en regular el límit de primera intensitat a l'article 23, de manera que amb caràcter general no es pot donar accés.
Després l’RGPD ha regulat aquesta tipologia de dades amb el nom de "dades de categoria especial" (art. 9 de l'RGPD) i no ha inclòs les dades d'infraccions administratives, cosa que va generar alguns dubtes sobre si la determinació de l'article 23 de la Llei 19/2014, en allò referent a les infraccions, es podia mantenir vigent. El cas, però, és que posteriorment la LOPDGDD de 2018 ha modificat l'article 15 de la Llei estatal 19/2013 per tal d'afegir les dades biomètriques i genètiques com a dades de categoria especial, i ha mantingut com a dada protegida de primer nivell les infraccions penals o administratives, als efectes del dret d'accés a la informació i la transparència.
Per tant, efectivament si es demana accés a informació relativa a infraccions regiria la regla general de denegació tret que s'aporti el consentiment de la persona afectada, o bé que fossin infraccions en les quals s'hagués donat una amonestació pública, com és el cas que comentes de la llista de sancions d'una determinada quantia per infraccions tributàries.
Identificació del personal inspector
Podríem dir als inspectors que signen l'acta d'inspecció i que posteriorment signen la resta d'informes, que facin constar únicament el seu número d'identificació, sense fer constar nom i cognoms?
Les dades dels treballadors per compte de l'Administració no tenen una protecció gaire "elevada", però ateses les circumstàncies i tenint present que el número identificatiu és una dada personal (fa identificable la persona concreta), podríem dir-li a l'inspector que "s'identifiqui" exclusivament amb aquest número enfront dels ciutadans inspeccionats?
Bona pregunta, relativa a un cas en què efectivament conflueix, d'una banda, la transparència i, de l'altra, la protecció de dades. D'entrada cal tenir en compte que l'inspector s'ha d'identificar quan exerceix la seva activitat, i en particular quan porta a terme una inspecció presencial a les dependències del subjecte inspeccionat, i això per donar compliment al principi de transparència quan es desenvolupa aquesta activitat. Així ho imposa de forma general l'article 53.1.b de la Llei 39/2015 quan enumera el catàleg de drets de la persona interessada davant l'Administració i inclou expressament el dret a identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments.
En el cas del personal inspector, el deure d'identificar-se està expressament establert en l'article 89 de la Llei 26/2010, quan disposa que el personal inspector "b) Resta obligat, en l'exercici de les seves funcions, a identificar-se degudament".
Ara bé, cal tenir en compte també la protecció de dades personals. El cert és que cap dels dos preceptes indicats no obliga a identificar-se amb el nom i cognoms, sinó que hi hauria altres possibilitats. Amb caràcter general, penso que aquesta identificació pertocaria fer-la amb el nom i cognoms, i s'hi podria afegir el lloc ocupat, però cap altra dada, i en cap cas el DNI. Ara bé, pot haver-hi casos en què, tal com apuntes, estaria justificat evitar la inclusió a l'acta d'inspecció del nom i cognoms de la persona inspectora. I és que la identificació exigida per la norma també es pot fer a través d’un codi o número d’identificació personal, quan pugui quedar compromesa la seva seguretat personal com a conseqüència de les seves funcions, de manera que es podria identificar amb una dada pseudonimitzada. Així és com ho fan sempre els membres de les forces i cossos de seguretat en les seves actuacions, en què s'identifiquen amb el TIP o codi equivalent.
