← Preguntes més rellevants | ← Inici del curs
Preguntes més rellevants
Procediment administratiu
En aquest blog es recullen preguntes relatives a la transparència respecte de les persones interessades en un procediment administratiu, en el marc de la tramitació del procediment. Així, s'aborden qüestions relatives a sol·licituds d'accés a informació contingudes en procediments administratius diversos, en les quals el més rellevant és el que disposa la legislació sobre procediment administratiu.
Accés de la companyia asseguradora en procediments de responsabilitat patrimonial
En un exemple que has posat en un vídeo del curs, has comentat que la companyia d'assegurances de l'Administració té dret d'accés a l'expedient, incloent-hi les dades clíniques. Entenc que, en aquests casos, el mateix contracte amb l'Administració obliga les assegurances a tractar les dades segons la normativa de protecció de dades personals, però tinc un dubte: caldria, quan se'ls envia la documentació de l'expedient, esborrar en la mesura del possible les dades personals (NIF, adreces, telèfons, etc.)?
En efecte, en el contracte amb l'asseguradora s'haurien d'incloure les clàusules corresponents per recordar-li els deures en matèria de protecció de dades, tant si actua com a encarregat del tractament o com a responsable.
Cal tenir en compte que la companyia asseguradora de l'Administració pública en un procediment de responsabilitat patrimonial té la condició de persona interessada, com disposa expressament l'article 21.1.c de la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en què inclou l'asseguradora de l'Administració pública en procediments d'aquesta naturalesa, quan defineix qui deté la condició de part demandada.
Sobre aquesta condició, la companyia asseguradora pot accedir al contingut de l'expedient administratiu que es tramita, incloent-hi la documentació mèdica aportada pel reclamant per acreditar l'abast de les lesions, si aquestes tenen incidència en la determinació de la quantia de la indemnització.
Quant a les dades a facilitar a l'asseguradora, certament que tingui accés a dades clíniques perquè poden afectar directament la reclamació en la qual l'asseguradora és part interessada (per determinar la quantia de l'eventual indemnització), no significa que no s'hagi d'aplicar el principi de minimització (art. 5 del RGPD) i facilitar únicament les dades que són necessàries, i per tant ocultar les que no ho són, com seria el cas del NIF i dades de contacte.
Termini per atendre l'accés a un expedient per part d'una persona interessada
El termini per resoldre una sol·licitud d'accés a la informació per part de qui no tingui la condició de persona interessada és d'un mes (al marge de la pròrroga de 15 dies), d'acord amb l'article 33 de la Llei 19/2014. Quin és, doncs, el termini per atendre una petició d'accés per part d'una persona interessada en un procediment en tràmit que, com ja s'ha dit durant el curs, es regeix per la legislació de procediment administratiu?
En el cas de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, l'article 66 del Decret 76/2020, d’Administració digital, ha previst que l'expedient administratiu es posa a disposició de les persones interessades en un termini màxim de 5 dies a comptar de la data de sol·licitud, llevat que per causes justificades sigui necessari ampliar aquest termini. Val a dir, però, que aquest precepte només podria entrar en joc en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, i en el marc de relacions efectuades per mitjans electrònics.
En la resta de supòsits hi ha un buit normatiu, ja que no s'ha establert cap termini. Això pot obeir al fet que és un dret permanent que té la persona interessada mentre el procediment està en curs, i per tant la petició d'accés no té la consideració de procediment i no hi podem aplicar el termini màxim dels procediments supletori per al cas que no s'hagi fixat (3 mesos).
A aquest respecte, la GAIP ha considerat que davant la manca d'un termini específic en la legislació de procediment administratiu, les sol·licituds d'accés de les persones interessades als expedients s'han de resoldre en el termini màxim d'un mes, que és el termini establert en la Llei 19/2014 (Resolució 98/2021). Tal com he exposat, aquest termini no seria aplicable a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic si la persona interessada es relaciona electrònicament, i en aquest cas s’aplicaria el termini de 5 dies indicat.
Gestió de dades en procediments urbanístics
Amb la Llei orgànica 15/1999 (LOPD), en els procediments urbanístics, si un promotor també propietari en un sector demanava les dades dels altres propietaris d'un sector determinat per posar-se en contacte amb ells amb la finalitat d'iniciar els tràmits per constituir-se en junta de compensació, li facilitàvem les dades emparant-nos en l'article 8.4 del Decret legislatiu 1/2010, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, que diu que tothom té dret a obtenir dels organismes de l'administració competent les dades certificades que els permetin assumir les seves obligacions i l'exercici de l'activitat urbanística. A més, s'adverteix de l'obligació de fer un bon ús de les dades en virtut de la LOPD. Ara entenc que, amb el nou reglament, caldria que abans de cedir aquestes dades es donés audiència o s'informés els propietaris afectats d'acord amb el que estableix l'article 13 del RGPD. És correcte? D'altra banda, en els expedients urbanístics, la figura de l'acció pública permet a qualsevol persona d'accedir a les dades que hi consten?
Pel que fa la primera part, et confirmo que certament seria un cas en què la comunicació de les dades estaria legitimada pel fet de tractar-se d'un dels supòsits de l'article 6 del RGPD, ja fos per donar compliment a una obligació legal, o perquè és necessari per donar compliment a una missió d'interès públic o per exercir potestats públiques. Una altra cosa és que, com dius, les persones titulars de les dades que poden ser objecte d'aquesta comunicació a tercers, han d'haver estat informades prèviament de tots els extrems de l'article 13 del RGPD.
Quant a la segona part, certament en l'àmbit urbanístic on hi ha l'acció pública, el règim de transparència és molt elevat, però no és absolut. Així, si en un tràmit d'informació pública qualsevol persona –encara que no interessada– vol accedir a la documentació, caldrà facilitar-l'hi, però l'òrgan competent ha de valorar quina documentació és necessària per disposar de la informació sobre el projecte, obra, etc. Així ho disposen els preceptes que regulen la informació pública en la legislació de procediment.
Accés a expedients en tràmit
Rebem nombroses peticions de consulta d'expedients d'obres, normalment amb la finalitat d'informar-se abans de sol·licitar una llicència d'obres complementàries a les ja autoritzades (p. ex., hi ha una llicència de construcció d'habitatge a nom d'un senyor, el fill hereta l'immoble i vol ampliar-lo i qui ve a consultar-ho és el tècnic que redactarà el projecte). Tenim dubtes sobre l'accés a aquests expedients mentre s'estan tramitant.
La pregunta es refereix a un dels temes controvertits, relatiu a l'accés als expedients o procediments en tràmit i que, per tant, encara no han finalitzat.
Si la petició es refereix a procediments administratius ja resolts (de llicències d'obres o de qualsevol àmbit) i hi ha dades personals de tercers, caldria donar audiència a aquests i després fer la ponderació corresponent conformement a l'article 24.2 de la Llei 19/2014, i decidir en conseqüència. En un cas com el que expliques, de les obres que fa el fill que rep l'immoble i del tècnic responsable que vol accedir a l'expedient, entenc que prevaldria l'accés, a banda que segurament podria estar autoritzat per la persona afectada.
Sobre el que dius dels procediments en tràmit, la disposició addicional primera de la Llei 19/2014 precisa que el dret d'accés de les persones interessades en aquests procediments es resol segons el que estableix la legislació de procediment administratiu, és a dir l'article 26 de la Llei 26/2010, i l'article 53.a de la Llei 39/2015. Això significa que si una persona interessada demana accés al seu expedient, aquesta sol·licitud es regeix per les normes de procediment i, com ja he dit, és un dret d'accés amb un abast més ampli que el de la llei de transparència, sense que sigui un dret absolut, ja que també pot estar subjecte a limitacions. En tal cas no s'aplicaria, doncs, la legislació de transparència.
El problema el tenim, però, si qui demana l'accés no és persona interessada sinó un tercer. En tal cas es discuteix si aquesta no persona interessada pot exercir el dret d'accés a la informació pública basant-se en la llei de transparència. Personalment, no em sembla que aquest supòsit s'ajusti a la finalitat de la llei de transparència, ja que el que persegueix aquesta llei és que qualsevol ciutadà pugui saber què ha fet o decidit l'Administració pública, i quan el procediment està en curs encara no ha decidit i, per tant, no hi ha actuació dels governants a controlar.
Però el cas és que la GAIP opina diferent i considera que si les lleis de transparència no han exclòs expressament el dret d'accés als expedients en tràmit per part dels qui no són persones interessades, no es pot efectuar aquesta exclusió. En altres paraules, la GAIP interpreta que la legislació de transparència no condiciona el dret d'accés a la informació al fet que l'expedient estigui tancat o acabat, així que en aquest cas caldria vehicular la sol·licitud conformement a la Llei 19/2014, aplicant eventualment els límits, si escau. Però la circumstància relativa a no haver acabat el procediment no obraria per si mateixa com a limitació.
En qualsevol cas, es tracta d'un tema que a hores d'ara no es pot considerar pacífic, i caldrà estar atents als pronunciaments dels tribunals.
Contingut de l'expedient que es remet al jutjat
Quan el jutjat demana l'expedient a l'Administració per traslladar-lo a les parts en conflicte, entenc que s'ha de donar l'expedient complet (la denúncia amb el nom complet del denunciant i altres documents, com ara informes, declaracions de testimonis, proves pericials, etc.). És a dir, quan s'ha interposat un recurs contenciós, cal enviar al jutjat una còpia de l'expedient complet?
Quan el jutjat o tribunal contenciós reclama l'expedient administratiu, hi ha una obligació legal de remetre l'expedient amb les dades personals que hi consten. Estaríem davant d'un tractament de dades que es fa en compliment d'una obligació legal, i per tant seria legítim (art. 6 del RGPD).
Cal enviar tota la documentació que consta a l'expedient? Doncs cal enviar tot el que té la consideració d'expedient, segons la definició que fa l'article 70 de la Llei 39/2015: “S’entén per expedient administratiu el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la.”
Així doncs, qualsevol document que hagi servit com a antecedent o fonament s’hauria de remetre al jutjat, però això no implica haver d’enviar tota la documentació que de facto tenim dins l’expedient. Cal tenir en compte que, si es remet al jutjat, quan arribi es posarà a disposició de les altres parts, i per tant s'ha de valorar si està justificat permetre-hi aquest accés. Sobre això, sempre cal tenir en compte el principi de minimització de les dades (art. 5.1.c del RGPD).
Accés a expedients de justícia gratuïta
Treballo tramitant expedients de justícia gratuïta, amb la qual cosa hi ha, sobretot, dades econòmiques i també familiars de la persona sol·licitant. A vegades la part contrària (s'entén la persona que es troba litigant contra el sol·licitant de justícia gratuïta) demana accés al contingut de l'expedient. Sovint es tracta d'un expedient ja resolt, i altres vegades en tràmit. A vegades, aquestes peticions ens generen dubtes, i solem optar per donar una llista dels documents de l'expedient, sense facilitar-ne còpia.
Al meu entendre, el procediment de justícia gratuïta l'insta la persona que està en la situació que li dona dret per poder litigar amb advocat d'ofici en un procés judicial en què és part. Però això a l'altra part del procés judicial li és indiferent, i entenc que ser part contrària en el procés judicial no li atorga la condició de persona interessada en el procediment administratiu de reconeixement de justícia gratuïta.
Per tant, en principi no veig el motiu pel qual la part judicial contrària pot accedir a aquesta informació. Fins i tot no veig clar que li hagueu de donar una llista dels documents que hi consten, a banda que, si es dona la llista però no els documents, tampoc no tinc clar que en puritat li serveixi d'alguna cosa, o en tot cas amb això no es podria considerar que s'ha satisfet el dret d'accés, i seria un accés parcial molt limitat.
Sobre si hi ha diferència entre si el procediment administratiu està en tràmit o finalitzat, he fet un altre apunt sobre el tema on menciono el criteri de la GAIP en el sentit que no ho diferencia perquè entén que és aplicable el dret d'accés de la llei de transparència. En el cas plantejat, si la part contrària judicial no és persona interessada podria actuar com a ciutadà sobre la base de la llei de transparència, fet que obligaria a donar audiència, etc. Però no veig que es pugui vincular aquesta petició amb la finalitat de la llei de transparència, ja que no veig clar el control dels governants, només seria possible si es qüestionés el dret reconegut. Però si aquest tercer detectés que es va reconèixer el dret sense complir els requisits, en puritat en no ser persona interessada tampoc no ho podria impugnar, en no tenir legitimació. Només serviria, doncs, per evidenciar que s'ha actuat incorrectament, que certament no és poca cosa.
Accés a expedients en tràmit d'informació pública
Els projectes que estan sotmesos a tràmit d'avaluació d'impacte ambiental normalment són promoguts per persones jurídiques, però alguns ho són per particulars: actuacions agràries en espais protegits, petits projectes turístics, etc. Normalment, en els estudis ambientals del projecte i altres informes pertinents han de constar les dades del promotor i del redactor del projecte. Quan la promotora és una societat sovint també hi ha dades del representant. Quin seria el règim d'accés a aquestes dades?
Si hi ha un tràmit d’informació pública respecte a aquests procediments, estaríem davant d’un tractament de dades que tindria base jurídica i per tant estaria legitimat. A més, es podrien difondre dades personals, pel fet que aquesta comunicació està expressament autoritzada en la legislació reguladora del procediment. Ara bé, com sempre caldria aplicar el principi de minimització (art. 5.1.c del RGPD) i no revelar dades personals innecessàries, com ara el NIF, ni tampoc l’adreça del professional, si és que coincideix amb l'adreça del seu domicili particular.
Accés a dades per exercir el dret de defensa
Ens demanen les dades del propietari d’un gos per intentar arribar a una solució amistosa, dades que tenim per la denúncia que la persona interessada va fer a la nostra policia, perquè, segons va manifestar, un gos d’aquella persona l’havia mossegada. Hem d’entendre aquesta solució amistosa com un dret a la defensa, encara que no faci la reclamació davant cap administració pública judicial, per exemple, i per tant li podem donar accés a les dades?
Si hi ha un procediment obert és perquè entenc que la persona perjudicada per un atac del gos va formular una denúncia. A partir d’aquí imagino que la policia local ha iniciat unes actuacions i ha esbrinat qui és el propietari del gos i, per tant, responsable dels danys. Com assenyales tu mateixa, en efecte la víctima té dret a conèixer la identitat de la persona contra qui podria exercir les accions corresponents pels danys patits. Al meu entendre, aquest dret d’accés vinculat al dret de defensa no s’altera pel fet que la persona pugui intentar arribar a un acord extrajudicial i evitar acudir a un procés judicial.
Accés de la persona interessada a dades de tercers i possible divulgació posterior
En el cas d'un expedient disciplinari incoat a un funcionari públic, el procediment estableix que l'instructor prengui declaració als testimonis. El mateix procediment disposa que el funcionari expedientat tingui accés a tota la documentació de l'expedient i, per tant, també a les declaracions preses als testimonis, que sovint són companys de feina o comandaments immediats.
Aquest funcionari expedientat pot conèixer aquesta informació (declaracions dels testimonis) que li hem facilitat a altres companys de feina? Els testimonis que han declarat queden protegits d'alguna manera per la protecció de dades? O, al contrari, un cop l'expedient està en mans del funcionari expedientat, aquest en pot fer la difusió que vulgui?
El funcionari inculpat en un expedient disciplinari ja incoat, com a persona interessada en aquest procediment en curs, ha de poder accedir al contingut de l'expedient per poder exercir el seu dret de defensa, i això inclouria en principi els testimonis de tercers. De fet, en la pràctica de les proves testificals, el mateix inculpat (amb el seu representant, si s'escau) té dret a ser-hi present, a fi de formular repreguntes.
Ara bé, la finalitat de l'accés és el seu dret de defensa, i si ell hi pot accedir és per la condició de persona interessada. Per tant, el seu accés no l'autoritza a divulgar la informació, com seria el cas dels testimonis de tercers, a altres companys de feina, ni tampoc divulgar els documents a Internet, òbviament.
En tot cas, per evitar aquesta divulgació il·lícita, de la qual òbviament seria responsable qui l'ha duta a terme, seria molt recomanable que en el moment de donar-li còpia de l'acte o facilitar-li qualsevol document amb dades de tercers, se l'advertís d'aquesta circumstància, i de la seva responsabilitat per l'eventual divulgació. Aquesta determinació estaria en consonància amb el que disposa l'article 15.5 de la Llei 19/2013, estatal, quan adverteix que "La normativa de protecció de dades personals és aplicable al tractament posterior de les dades obtingudes a través de l’exercici del dret d’accés".
En termes similars, l'article 71.4.d del Decret 8/2021 obliga a incloure en la resolució de les sol·licituds d'accés un "advertiment que informi de l'obligació de tractar la informació d'acord amb la normativa de protecció de dades, si escau, i que comuniqui d'una manera clara i precisa les obligacions que adquireix la persona sol·licitant en relació amb les dades personals que contingui la informació i les limitacions concretes de difusió que deriven de la normativa de protecció de dades".
Accés al número de TIP d’un policia
Sobre el que es comenta en un vídeo, entenc que no saber el TIP d'un agent davant d'una intervenció que t'implica com a ciutadà, pot provocar indefensió. Tinc entès que els policies han de proporcionar el número de TIP quan un ciutadà el demana, sempre que estigui relacionat amb l'actuació amb un ciutadà, com pot ser una identificació, una denúncia de trànsit, etc. De fet, quan els policies van de paisà, la placa és l'únic que l'identifica com a tal i s’ha de mostrar. A més, en tots els documents que signen els policies hi ha d’aparèixer.
En el vídeo em refereixo al fet que amb l'ús del TIP es protegeix la identitat (nom i cognoms del policia), però és evident que el ciutadà afectat té dret a conèixer aquest número de TIP per exercir les accions corresponents, o per demanar a l'Administració que faci les actuacions que calgui per verificar la licitud de la seva actuació.
Accés a un procediment en tràmit de desemparament d’un menor
La meva consulta fa referència al dret d'accés a un procediment en tràmit de l'expedient d'un menor, i el dret a obtenir-ne còpia. La persona que va demanar d'accedir a l'expedient, que encara està en tràmit, i d'obtenir-ne còpia, és l'àvia materna del menor, la qual s'oposa a la decisió que l'Administració ha acordat.
1. Aquesta àvia entenc que es considera titular d'un interès legítim, no?
2. L'àvia va comparèixer i va demanar fer vista de tot l'expedient i obtenir-ne còpia, ja que no està d'acord ni amb la decisió de l'Administració ni, concretament, amb un informe de valoració que fa referència a la seva persona. Seria correcte que pogués accedir a la totalitat de l'expedient i obtenir-ne còpia? Podria només obtenir còpia de l'informe que fa referència a ella?
Intento donar resposta al que planteges, tot i que la meva resposta podria estar condicionada al que pugui determinar la legislació sectorial que reguli el procediment, la qual desconec perquè no concretes de quin tipus de procediment es tracta. Intueixo que podria ser un procediment de declaració de desemparament del menor o de naturalesa semblant.
Si el procediment està en tràmit, la disposició addicional primera de la LTC estableix que el dret d'accés de les persones interessades en aquests procediments es resol segons el que estableix la legislació de procediment administratiu, és a dir, l'article 26 de la Llei 26/2010, i l'article 53.1.a de la Llei 39/2015. Això significa que si una persona interessada demana accés a l'expedient en què té tal condició, aquesta sol·licitud es regeix per les normes de procediment i, com dic en els continguts del curs, és un dret d'accés amb un abast més ampli que el de la Llei de transparència, sense que sigui un dret absolut, ja que també pot estar subjecte a limitacions. En tal cas no s'aplicaria, doncs, la legislació de transparència.
Ara bé, en el cas plantejat caldria dilucidar si l'àvia del menor té la condició o no de persona interessada, que podria tenir per la concurrència d'un interès legítim, però insisteixo que la normativa reguladora del procediment podria predeterminar qui té la condició, ja que òbviament la tindrien els pares del menor, però desconec si es podria ampliar també als avis o a altres familiars de segon grau de consanguinitat. Així, si l'àvia té la condició de persona interessada i està legitimada per impugnar la decisió, podria exercir el dret d'accés a l'expedient com a persona interessada, tot i que podria estar subjecte a restriccions, per exemple, per protegir l'interès superior del menor.
En tot cas, inclús si no tingués la condició de persona interessada, podria accedir a l'informe relatiu a la seva persona, i això sobre la base del dret d'accés que forma part del dret a la protecció de dades, de conformitat amb l'article 15 del RGPD. Es tractaria d'un supòsit en què l'àvia accediria a informació relativa a la seva persona, tot i que també hi podria haver limitacions si es considera que es poden perjudicar els drets o els interessos de tercers, ja siguin altres familiars o el menor mateix.
Els límits a l’accés els ha d'establir una llei (a propòsit d’un cas d’expropiació)
Treballo com a lletrada d'expropiacions i un propietari em demana que li digui si els altres propietaris han acceptat el mutu acord. Entenc que no puc donar aquesta informació, però no sé justificar-ho jurídicament. Quina hauria de ser la resposta?
Mentre anava llegint aquest missatge he pensat que això ja m’ho han dit altres vegades… Precisament la repetició de la idea que aquí transmets em porta a fer una reflexió general que considero molt important, i confio a donar-te l'ajuda que demanes, encara que potser la meva resposta no és la que esperaves. En diverses ocasions algú m'ha plantejat un cas i em fa una afirmació del mateix estil: "La informació que ens demanen no la podem/volem donar, però no tenim clar el motiu per fonamentar-ne la denegació."
Davant aquesta mena d’afirmacions he de ser clar i contundent: aquesta idea de buscar un argument per denegar l’accés, l’hem de desterrar. El que exigeix el principi de transparència i estableix expressament la LTC és que només podem denegar la sol·licitud d'accés si en la informació concorre algun dels límits establerts ja sigui en l'article 21 o en els articles 23 o 24, o si el límit és establert per una altra norma amb rang de Llei. Per tant, no podem pensar que "això no ho podem/volem donar, anem a buscar el motiu". L’ordre és a l'inrevés. D'entrada, potencialment tota la informació en poder de les administracions s'hauria de donar si algú demana d'accedir-hi, tret que hi concorri algun límit.
En aquest sentit, l’article 20.1 de la LTC disposa que "El dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis", i l’article 20.4 de la LTC afegeix que els límits al dret d’accés s’han d’aplicar d’acord amb el principi d’interdicció de l’arbitrarietat, que vol dir que no es poden aplicar de manera capritxosa. En definitiva, només podem aplicar els límits establerts expressament en una norma amb rang de llei, els quals operen com una llista tancada, i no es poden ampliar a supòsits anàlegs (art. 20.2 de la LTC).
En el cas concret que planteges, possiblement si dius que no saps justificar-ho jurídicament és perquè no hi ha un motiu jurídic que permeti denegar-ne la sol·licitud.
Sobre aquest cas concret, el primer que em pregunto és si el propietari que sol·licita la informació no seria també persona interessada en el procediment d’expropiació, ja que es pot deduir que es refereix a un mateix expedient d’expropiació, que afecta diversos propietaris, i un d’ells vol saber si altres han acceptat el preu ofert per l’Administració (mutu acord). Si es confirma que el propietari sol·licitant és també persona interessada en el procediment, cal recordar que llavors no s’aplica la legislació de transparència sinó la legislació de procediment administratiu, i el dret d’accés hi té un abast més ampli i les limitacions es redueixen al mínim, la qual cosa em porta a concloure que pertocaria donar-li l’accés.
Inclús si el propietari que ho demana no fos persona interessada en el procediment d’expropiació, em decantaria per donar l’accés a la informació que demana, ja que al meu entendre no prevaldria cap límit. Admeto que la informació conté dades personals relatives a altres propietaris, i si són persones físiques serien dades personals de tercers, la qual cosa ens situa en el límit de l’article 24 de la LTC, però no en el de l’article 23, ja que no serien dades de les categories especials enumerades en aquest darrer precepte. Per tant, el que sí que caldria fer és donar trasllat i audiència als altres propietaris respecte dels quals es demana la informació. Però, un cop efectuada aquesta audiència, si no s’esgrimeixen motius de pes, que a hores d’ara no em puc imaginar, hauria de prevaldre l’accés, no només per saber si altres propietaris havien acceptat el preu ofert per l’Administració, sinó fins i tot la quantitat rebuda per aquest concepte. Quan la informació sol·licitada té un contingut econòmic relatiu al destí que s’ha donat a fons públics, la necessitat de transparència assoleix la màxima intensitat. Hi ha un precedent de la GAIP sobre un tema d’expropiació forçosa en què argumentava aquesta idea, i resolia que el dret d’accés en aquell cas havia de prevaldre en detriment del dret a la protecció de dades. Si teniu interès a llegir-la, podeu consultar-la en aquest enllaç.
Accés a la identitat del denunciant per part del denunciat, i un cas particular vinculat
Tinc un dubte, però et poso millor un exemple. Es va obrir un expedient sancionador contra un establiment musical (discoteca), ja que els agents de l’autoritat identifiquen a un menor de 16 anys a l’interior del local, el qual hi tenia prohibida l’entrada pel fet de ser menor de 18 anys. Els agents de l'autoritat aixequen acta d’inspecció, i hi identifiquen el menor indicant-hi nom i cognoms i DNI.
Al denunciat (titular de l’establiment), a qui es va obrir un expedient sancionador perquè ha permès l’entrada del menor al seu local, se li hauria de facilitar les dades del menor (nom cognom i DNI), perquè es pugui defensar o, com és un menor, i té més protecció i no s'hauria de facilitar cap dada?
Realment és interessant el cas que planteges, i et confesso que m’ha fet rumiar una estona. Per entendre millor la resposta que donaré a la teva pregunta concreta, penso que és imprescindible que faci unes consideracions sobre un aspecte vinculat al que planteges i que es presenta sovint, com és el tema de si la persona denunciada i contra qui s’ha incoat un expedient sancionador (p. ex., la discoteca en el cas plantejat) pot accedir a les dades identificatives de la persona que l’hagués denunciat.
Imaginem que, en lloc de la policia, l’hagi denunciat un veí, i no per deixar entrar menors, sinó per incomplir l’horari autoritzat, fet denunciat que imaginem que fos posteriorment confirmat per la policia o per l'inspector o la inspectora municipal.
En aquests casos, en què l’Ajuntament pot iniciar una informació reservada o diligències prèvies en què exerceix la potestat d’inspecció, mentre es tramiten aquestes actuacions tenen caràcter confidencial i per tant ha de quedar clar que no hi hauria dret d’accés, ni per part de la discoteca denunciada ni per part de la persona denunciant. Si aquestes actuacions deriven en un procediment sancionador contra la discoteca, llavors l’empresari o l'empresària de la discoteca seria persona interessada, i com a tal té dret d’accés a l’expedient (art. 53.1.a de la Llei 39/2015 i art. 26 de la Llei 26/2010), en el qual podria estar identificada la persona denunciant. Però aquest dret d’accés de la persona interessada a l’expedient no és absolut sinó que es pot restringir pel fet de concórrer altres drets, com ara el dret a la protecció de dades. De fet, la legislació de procediment administratiu quan regula el tràmit d’audiència a les persones interessades (art. 82.1 de la Llei 39/2015), remet expressament als límits de la legislació de transparència respecte de l’accés a informació pública. Per tant, en un cas com el plantejat d’una discoteca denunciada pel fet d'incomplir l’horari autoritzat, el propietari o la propietària de la qual vol saber qui l’havia denunciat, ens trobaríem amb la interacció entre dos drets en conflicte (el dret d’accés de la persona interessada a l’expedient i el dret a la protecció de dades de la persona denunciada).
Així, caldria fer una ponderació entre ambdós drets, i en aquesta ponderació l’element clau és si la persona interessada (el propietari o la propietària de la discoteca) necessita conèixer la identitat del denunciant per exercir el seu dret de defensa, és a dir per defensar-se de la imputació. Si es considera imprescindible per poder desplegar el dret de defensa, per a mi preval l’accés; i si no ho és i es conclou que no afecta el dret de defensa, llavors preval la protecció de dades (protecció del denunciant).
En el cas que aquí us he plantejat, la base de la imputació no seria la denúncia del particular, sinó l’acta efectuada pels serveis d’inspecció a conseqüència de la denúncia, de manera que conèixer la identitat de qui inicialment havia fet la denúncia seria irrellevant des del punt de vista del dret de defensa de la discoteca. A més, cal tenir en compte la possibilitat evident que el denunciant patís represàlies per part de l’empresari o l'empresària de la discoteca (o dels seus empleats de seguretat privada).
En aquest punt faig notar que la Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, ha previst que en determinats àmbits la persona informant té dret que es garanteixi el seu anonimat. Basant-se en aquesta norma, darrerament s’estan tramitant diverses normes en les quals es pretén protegir la figura del denunciant o de l'alertador de vulneracions normatives, i una mostra d’aquesta inèrcia la tenim en l’article 24 de la nova LOPDGDD, relatiu al sistema de denúncies internes en què es disposa la protecció de la confidencialitat del denunciant, a qui fins i tot es permet presentar denúncies anònimes, però només en el context establert, ja que en general la Llei 39/2015 ho prohibeix quan exigeix en l’article 62.2 que el denunciant s’identifiqui en formular la denúncia.
Un cop fetes aquestes consideracions, entro en el cas concret plantejat, que no era ben bé equivalent al que aquí us he explicat, tot i que m’ha semblat necessari per evitar confusions amb el que ara diré. En el cas concret de la pregunta, el fet imputat a la discoteca és que s’havia deixat entrar a un menor que consta identificat a les actuacions, cosa que òbviament resultava imprescindible per disposar de l’element probatori necessari per sostenir la imputació. En aquest cas, considero que l’empresari o l'empresària de la discoteca tindria dret a accedir a la identitat del menor, perquè resultaria imprescindible per poder exercir el seu dret de defensa, atès que només sabent qui era el menor podria argumentar les circumstàncies singulars i excepcionals que justificaven que el dit menor estigués dins la discoteca. Una altra cosa és que sempre cal aplicar el principi de minimització, i possiblement caldria ocultar el número del DNI i altres possibles dades que hagués recollit la policia (número de telèfon mòbil, etc.), ja que amb el nom i cognoms seria suficient per permetre a l’empresari o l'empresària de la discoteca poder justificar el motiu pel qual estava dins del local, si és que hi havia un motiu que ho pogués justificar (que segurament era inexistent, és clar).
Accés del denunciat per sorolls a la dada del domicili on s’havia fet una mesura (sonometria)
Si es fa una inspecció per una denúncia de soroll d’un veí que viu al bloc de pisos de sobre l’activitat -posem el cas que indiques a l’exemple-, i la mesura es fa des del pis del denunciant, aquesta dada s’ha d’indicar a la inspecció a la qual el denunciat té dret d’accés, ja que l’alçada des d’on s’ha fet determina els valors de la mesura. Però, alhora, això dona a conèixer dades de l’habitatge del denunciant, encara que procuris anonimitzar la resta de dades personals. La dada del pis esdevé una dada que fa identificable el denunciant. En aquest cas, i seguint el dret de defensa, entenc que prevaldria donar accés al denunciat a l’informe sense excloure aquesta dada de l’habitatge. És així? I si ho fos, com quedaria, però, el possible tema de la seguretat?
En efecte, en aquest cas entenc que pertocaria facilitar a la persona denunciada la dada relativa a l’habitatge des del qual s'havia fet la mesura, ja que aquesta circumstància podria ser necessària per poder desplegar el dret de defensa. En tal cas, però, per conciliar també el dret del denunciant i propietari del domicili des del qual s'havia fet la mesura, se l'hauria d'informar de manera clara i precisa, prèviament, sobre el fet que la dada relativa al seu domicili com a habitatge on s'havia fet la mesura es comunicaria a la persona o l'empresa denunciada en cas d'incoar-li un procediment sancionador, per permetre el seu dret de defensa. Això li permetria tenir consciència del tractament que es podria fer amb les seves dades.
Dret d’accés en determinats procediments sancionadors
Segons l'article 20 del Decret legislatiu 2/2008, de la Llei de protecció dels animals, les associacions de protecció i defensa dels animals "tenen la consideració d'interessades en els procediments sancionadors establerts per aquesta Llei, en els casos en què hagin formulat la denúncia corresponent o hagin formalitzat la compareixença en l'expedient sancionador, sens perjudici de la privacitat de les dades de caràcter personal".
Sempre havia pensat que en els procediments sancionadors només hi havia dues parts, administració i denunciat o denunciada, i que no hi podia haver cap més interessat en el procediment. Però la Llei de protecció dels animals deixa clar que aquestes associacions tenen la consideració d'interessats i per tant poden participar en el procediment. Jo ho veig contradictori, ja que en definitiva és l'Administració qui té la potestat sancionadora, i com es diu al mòdul 6, cal protegir el o la denunciant de possibles represàlies. Com ho veieu? Veieu clar que calgui donar accés a l'expedient sancionador a aquestes associacions? (amb el límit de les dades personals, etc.).
Desconeixia aquesta determinació sectorial, en virtut de la qual certament la llei específica d'aquest àmbit atribueix la condició d'interessades a les associacions de protecció i defensa dels animals, en els procediments sancionadors iniciats arran de la seva denúncia o en els quals haguessin comparegut.
Així, si aquestes associacions demanen accés a l'expedient d'aquests procediments sancionadors, mentre es tramita tal sol·licitud d'accés no es regiria per la legislació de transparència, sinó per la de procediment administratiu (art. 26 de la Llei 26/2010 i art. 53.1.a de la Llei 39/2015). I el que diu el darrer incís del precepte de "sens perjudici de la privacitat de les dades personals", no significa que no accedeixin a la identitat de la persona denunciada/imputada. De fet, si l'associació denuncia una persona física per un fet que considera que és constitutiu d'infracció i després s'incoa procediment i l'associació demana accés a l'expedient, no té cap sentit que s'ocultin les dades personals de la persona imputada, ja que òbviament sabrà contra qui s'ha imputat, perquè prèviament l'havia denunciada. Una altra cosa és que s'hauria de complir el principi de minimització i donar les dades mínimes, però en ser l'associació persona interessada, el dret d'accés té un abast més ampli que el de la legislació de transparència.
Sobre el que dius al final que cal protegir la persona denunciada de possibles represàlies, a qui cal protegir és al denunciant, quan és persona física, i quan qui demana saber-ne la identitat és la persona denunciada/imputada.
Audiència al contractista en procediments de responsabilitat patrimonial
Porto temes de responsabilitat patrimonial i quan dono audiència de l'expedient al contractista sobre els fets que es reclamen sempre tinc el dubte de si la informació que li passo està prou anonimitzada, diguem-ne que relato els fets reclamats però no facilito la instància presentada.
De vegades el contractista demana contactar amb la part interessada per arribar a algun acord i en aquests casos el que faig és el contrari: facilito a la persona interessada les dades del contractista perquè es posin en contacte.
D'altra banda, en altres casos, el contractista no fa ús del tràmit d'audiència, per tant es troba de vegades amb la resolució que li dona la responsabilitat i té accés a les dades del tercer que ha presentat la reclamació. No sé si ho fem o no de la manera més correcta per tal de protegir les dades de la persona interessada.
En els casos en què en els danys ha intervingut un contractista i per tant en el procediment es pot determinar la seva obligació a indemnitzar, aquest contractista ocupa la posició de persona interessada en el procediment. Com a tal, entenc que té dret a accedir a les dades de la persona reclamant, ja que finalment si li toca pagar hi haurà d'accedir. És més, entenc que en determinats supòsits podria resultar imprescindible per poder exercir correctament el seu dret de defensa.
Entenc que el contractista està una posició similar a la de la companyia asseguradora, en relació amb la qual es reconeix també el seu dret a accedir al contingut de l'expedient administratiu que es tramita, incloent-hi la documentació mèdica aportada pel reclamant per acreditar l'abast de les lesions, si aquestes tenen incidència en la determinació de la quantia de la indemnització.
En tot cas, sempre s'hauria d'aplicar el principi de minimització (art. 5 de l'RGPD) i facilitar únicament les dades que són necessàries, i per tant ocultar les que no ho són, com seria el cas del NIF i dades de contacte, si no és que les necessités precisament per contactar amb ella per cercar l'acord indemnitzador.
Termini per contestar sol·licituds d’accés dels càrrecs electes
Si la Llei de bases de règim local (LBRL) estableix un termini de cinc dies naturals per resoldre les peticions d'informació dels càrrecs electes locals, no entenc per quin motiu el Decret legislatiu català 2/2003 estableix un termini de quatre dies, que entenc que són hàbils. El que disposa l'article 77 de la LBRL no té caràcter bàsic?
Certament hi ha aquesta divergència entre la llei bàsica estatal i la llei catalana. Però la competència estatal en "les bases del règim jurídic" o en el "procediment administratiu comú" no pot deixar buida de contingut la competència de la Generalitat. Així, dins de la potestat que correspon a la Generalitat, hi ha la de fixar un termini diferent, que en realitat difereix poc. De fet, quatre dies hàbils en moltes ocasions seran més que els cinc dies naturals de la llei estatal (sempre que hi hagi un cap de setmana entre mig, en què tant dissabte com diumenge són festius).
