← Preguntes més rellevants | ← Inici del curs
Preguntes més rellevants
Processos selectius
Un altre tema que genera molts dubtes és el de la publicitat de les dades personals dels participants en processos selectius, i en les sol·licituds d'accés a aquests expedients. Com a punt de partida, cal deixar clar que, amb caràcter general, la publicitat i la transparència es troben entre els principis rectors que han de regir els procediments selectius, i aquests principis s’han de connectar amb els d’igualtat, mèrit i capacitat.
Sobre aquesta base, quan una administració convoca un procés selectiu ordinari, ja sigui d’accés o de provisió, per imposició de la legislació de funció pública cal publicar les llistes dels participants, per donar compliment als principis esmentats. En aquest punt, cal tenir en compte que estem davant un procediment de concurrència competitiva, en el qual els aspirants tindrien dret a saber quins són els seus contrincants. Així doncs, s’ha de considerar habilitada la divulgació de la identitat dels aspirants de la manera establerta a les bases de la convocatòria. Novament recordo però, en aquest punt, que tal identificació pertocaria fer-la únicament amb nom i cognoms, sense el NIF, cosa que resultaria clarament excessiva i contrària al principi de minimització de les dades.
En els apunts següents em refereixo a qüestions singulars plantejades al voltant dels processos selectius.
Publicitat dels aspirants en processos selectius extraordinaris (exemple del portal ATRI)
En els processos selectius efectuats a la Generalitat a través d'ATRI no es publiquen les llistes dels aspirants al lloc que s'ofereix. Això és correcte?
L’article 21 del Decret 8/2021 (RLTC) ha concretat que, als efectes de la lletra e de l'article 9.1 de la Llei 19/2014 (LTC), les administracions públiques han de publicar les convocatòries i els resultats de:
a) Procediments d'accés als cossos i escales de personal funcionari, estatutari i personal laboral.
b) Procediments de promoció interna.
c) Procediments de provisió provisional i definitiva.
d) Procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloses les borses d'interins.
e) Beques i ajuts per prestar serveis.
f) Ofertes de contractacions en pràctiques.
Aquest mateix precepte afegeix que s’ha de publicar, com a mínim, l'anunci de la convocatòria, les bases, els anuncis oficials i el nom i cognoms i els quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de protecció de dades (disposició addicional setena de la LOPDGDD).
Així doncs, la llista inicial o definitiva de persones admeses hauria de ser objecte de publicitat. A més, també s’han d’identificar les persones aspirants que superin una prova o exercici en el marc del procés selectiu, en els termes exposats.
Accés a dades dels contrincants en processos selectius en tràmit
Quan un aspirant a un procés selectiu (tipus oposició) sol·licita veure els resultats de la resta dels seus companys, en proves psicològiques o mèdiques (tenint en compte que darrera d'aquests resultats existeix un informe), fins a quin punt preval el límit d'accés a aquesta informació? És a dir, fins a quin punt s'han de facilitar els informes dels altres aspirants? L'Administració està obligada a donar aquests resultats però de manera anonimitzada? I si els resultats no es poguessin anonimitzar del tot, vull dir, si per alguna dada concreta de l'informe es poguessin identificar els participants? En aquest cas aquesta sol·licitud de l'aspirant es regiria per la legislació del procediment administratiu? Quina informació seria la que de cap de les maneres es podria donar?
Quan un aspirant en un procés selectiu demana accedir a proves dels seus contrincants, mentre es tramita el procediment, no s'aniria per la llei de transparència sinó pel dret d'accés a l'expedient per part de qui deté la condició d'interessat (art. 26 de la Llei 26/2010 i art. 53.1.a de la Llei 39/2015). És un dret d'un abast més ampli que el de la llei de transparència, perquè està vinculat al dret de defensa i, per tant, seria un dret fonamental. Ara bé, no és un dret absolut. Sobre aquesta base, podria accedir per exemple als exàmens dels qui han aprovat una prova de coneixements del temari, o a la documentació presentada pels seus rivals per acreditar mèrits i/o titulació. Però accedir a les dades de proves psicològiques o dades mèdiques ja seria una altra cosa, i en principi, i amb caràcter general, hauria de prevaldre el dret a la protecció de dades dels altres aspirants i, per tant, no s'hauria de facilitar aquesta informació.
Transparència de les ofertes de treball al portal ATRI
Com és possible que amb tanta normativa sobre transparència pugui existir encara el portal d'ofertes de treball de l'ATRI de l'Administració de la Generalitat? Veus publicada una oferta de feina, envies el teu CV i amb tota probabilitat no sabràs mai a qui han triat ni amb quins criteris. Transparència zero. Tampoc no s'informa de quan han resolt, ni les vies de recurs possibles, ni terminis, etc. No és contradictori amb tot el que estem veient al curs?
Segurament ATRI no és el millor exemple de transparència, tot i que el resultat del procés selectiu (identificació de la persona seleccionada) sí que hauria de constar publicat al Portal de la Transparència (art. 9.1.e LTC i 21 RLTC). En tot cas, les persones que han participat en un procés selectiu que es publica a ATRI tindrien, al meu entendre, un dret d'accés claríssim respecte de la informació sobre la persona seleccionada, criteris aplicats, etc. Diria que també s'han plantejat casos de petició d'accés per part de sindicats, que s'han resolt de manera favorable respecte de la informació, almenys, de la persona seleccionada.
↑ Tornar a dalt
Accés a la identificació d'aspirants en procés selectiu i dels membres de l'òrgan de selecció
Haurem de publicar la relació de persones admeses als processos de selecció, de manera que es puguin identificar fàcilment? Els opositors tenen dret a comprovar si hi pot haver una relació de parentiu o d'amistat entre la resta de participants en el procés i algun membre de l'òrgan de selecció. En aquest cas, el dret d'informació i de recusació haurien de prevaler sobre la protecció de les dades dels opositors?
En els processos selectius ha de regir, entre d'altres, el principi de transparència, i per tant està justificada la publicació de les llistes de les persones participants, com ara la llista d'admesos i exclosos. En la línia del que comentes, tot aspirant té dret a saber qui són els seus contrincants en aquest procediment, i per tant caldria publicar la llista amb nom i cognoms i quatre xifres del DNI o equivalent (les xifres que ocupen les posicions 4 a 7, d’acord amb les orientacions provisionals aprovades per les autoritats de protecció de dades), tal com indica l'article 21.2 del RLTC. Així mateix, qualsevol aspirant també podria demanar l'accés a la identificació dels membres de l'òrgan de selecció, tot i que és una informació que s'ha de publicar a la convocatòria que obre el procés selectiu.
Accés a l'enunciat de l'examen
Em podríeu aclarir si una persona que està participant en una convocatòria de personal i que no ha pogut presentar-se a una de les proves realitzades, té dret d'accés al detall de les preguntes de l'examen, així com a les respostes corresponents, i en quin moment les podria demanar?
Entenc que en no haver participat en la prova la persona en qüestió ha quedat fora del procés selectiu. En tal cas deixaria de ser persona interessada i, per tant, la petició no es tramitaria per la legislació de procediment administratiu, sinó per la llei de transparència. Amb tot, entenc que accedir a l'examen, és a dir als enunciats de preguntes, no estaria afectat per cap limitació. Una altra cosa seria que hi volgués accedir quan encara fos possible que se li plantegés una prova alternativa perquè existiria una causa de força major que hagués justificat no haver participat en la prova preceptiva. En aquest cas no podria accedir a la prova perquè trencaria les condicions d'igualtat, fins i tot encara que li fessin un examen diferent. Sobre això, em consta que en molts casos d'oposicions immediatament després de fer-se les proves es publiquen els enunciats.
Accés a l'examen d'un aspirant per part de la persona nomenada
Algun cas en el qual crec que hi ha pogut haver una certa "tensió" entre la protecció de dades i la transparència és en el cas d'una convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a un lloc de treball. Si la persona que no ha guanyat el concurs impugna en via contenciosa administrativa el nomenament de la persona guanyadora, cal emplaçar aquesta per si vol comparèixer en el procés contenciós. En aquest moment aquesta persona, per valorar si li convé o no comparèixer, podria accedir a la documentació (mèrits, memòria, proves, etc.) de la persona recurrent que no ha obtingut la plaça?
Confesso que no m'havia plantejat aquest cas, perquè sempre es presenta a la inversa, és a dir de la persona no seleccionada que vol accedir a les proves i mèrits de la persona seleccionada per valorar si té viabilitat un eventual recurs contenciós. En el cas plantejat, com tu dius, si la persona seleccionada i emplaçada en el contenciós decideix comparèixer, ja serà part demandada en el procés contenciós i tindrà accés a tot l'expedient, també a la documentació de mèrits i proves de la persona no seleccionada i ara recurrent. Però el que tu planteges és si hi podria accedir abans, per valorar si comparèixer o no. Entenc que sí que podria demanar-ho sobre la base de la Llei 19/2014, i seria convenient que motivés la sol·licitud en la finalitat explicada, és a dir basar-la en el fet que ella també havia estat interessada, i de fet havia resultat seleccionada, i per tant li convé accedir-hi a l'efecte de valorar la possibilitat de comparèixer o no.
Legislació aplicable a una petició d'accés d'un aspirant en procés selectiu
Si una persona sol·licita informació pública d'acord amb la llei de transparència sobre un procés selectiu publicat al portal ATRI, però té la condició de persona interessada a l'empara de la Llei 39/2015, quina llei regeix aquesta petició? I quin seria l'abast d'aquest dret?
La petició d'accés d'una persona interessada en un procediment en tràmit es regeix per la legislació de procediment administratiu (art. 53.1.a de la Llei 39/2015 i art. 26 de la Llei 26/2010), tal com estableix la mateixa disposició addicional primera de la Llei 19/2014.
Aquest dret té un abast més ampli, però no significa que sigui un dret absolut. En tot cas, sembla que el dret inclouria el dret a conèixer la identitat dels contrincants o la resta d'aspirants, i també la documentació necessària per confirmar que es complien els requisits de participació. Ara bé, en tot cas caldria ocultar les dades clarament innecessàries (mòbil de contacte, NIF, etc.).
Accés a dades de processos selectius per part d'aspirants o sindicats
Pel que s'ha comentat al curs entenc que, en el cas de processos selectius, qui té la condició de persona interessada té un dret d'accés privilegiat, però també els sindicats. És així?
En efecte, les sol·licituds d’accés efectuades per sindicats sobre informació vinculada a temes de personal, com seria un procés de selecció, té més possibilitats de prosperar que si les efectua una altra persona, tret que es referís a un procediment (per exemple selectiu) en què la dita persona havia tingut la condició d’interessada, o hi té algun interès, per exemple perquè té la condició d’empleat públic i li afecta d’alguna manera saber si una plaça està coberta de manera provisional, per qui i en quines condicions.
En tot cas, el dret reforçat del sindicat no vindria per la condició d’interessat en el procediment -que no té- sinó pel rol que tenen atribuït constitucionalment els sindicats, la qual cosa fa que se'ls reconegui un dret d’accés privilegiat, de manera semblant al que succeeix amb els càrrecs electes.
Aspirant de procés selectiu en curs que vol accedir a proves d’altres
Què passa quan un aspirant en un procés de selecció demana còpies de les proves de les persones que estan participant en el mateix procés en curs? Cal fer ús del tràmit d'audiència? És necessari demanar "permís" a aquestes persones? I què passaria si es mostren contràries a facilitar les seves proves?
En principi, en el cas que planteges no aniríem per la Llei de transparència, sinó que seria un dret d'accés de les persones interessades a procediments en tràmit, que es regiria per la legislació de procediment administratiu (art. 26 de la Llei 26/2010 i art. 53.a de la Llei 39/2015). En aquest cas no s'ha establert un tràmit d'audiència, de manera que no seria imprescindible. Ara bé, sempre caldria aplicar el principi de minimització, en el sentit de facilitar només les dades necessàries i ocultar les excessives. No descarto que en algun cas concret estigui justificat donar audiència a tercers, si hi ha dubtes sobre la connexió de la petició d'accés amb el seu dret de defensa, que és el que justifica el dret d’accés de les persones interessades als procediments en tràmit. En el cas que planteges, entenc que qui demana accés a les proves dels altres seria algú que no està satisfet amb la nota atorgada (a ell o als altres) i vol acreditar un tracte discriminatori envers ell, o de favor respecte d'algun contrincant. En aquest cas sí que hi tindria dret, però una petició genèrica per accedir a les proves dels altres que no es justifiqués en les raons esmentades, i que fos només per "xafardejar", entenc que no podria prosperar perquè no es podria connectar amb el dret de defensa.
Identificació dels aspirants admesos i/o exclosos
Fa temps vaig fer una consulta sobre la publicació del nom i cognoms de les persones aspirants en un procés selectiu en una administració pública, i per protecció de dades el seu consell era que no es publiquessin nom i cognoms o número de DNI per identificar les persones sinó que aconsellaven fer servir, per exemple, el número de registre d'entrada de la sol·licitud de participació.
Ara, en aquest curs, en el material per consultar, he trobat que sobre aquest tema es diu això: "En els processos selectius ha de regir, entre d'altres, el principi de transparència, i per tant està justificada la publicació de les llistes de les persones participants, com ara la llista d'admesos i exclosos. En la línia del que comentes, tot aspirant té dret a saber qui són els seus contrincants en aquest procediment, i per tant caldria publicar la llista amb nom i cognoms. Així mateix, qualsevol aspirant també podria demanar l'accés a la identificació dels membres de l'òrgan de selecció, tot i que és una informació que s'ha de publicar en la convocatòria que obre el procés selectiu."
Estic totalment d'acord que en les llistes d'admesos es posi el nom i cognom (cap dada més) de les persones aspirants, no només per conèixer la resta de persones que es presenten a la convocatòria, sinó per poder, si cal, formular una recusació sobre algun membre del tribunal. Aquest raonament, però, al meu parer, no valdria per a les persones excloses. Penso que si una persona s'exclou (evidentment exposant els motius d'exclusió), primer, ja no és un "contrincant" i, segon, la resta de persones no han d'identificar les persones i els seus motius d'exclusió.
D'altra banda, respecte a la resta de publicacions que es fa en una convocatòria, és a dir, quan es publiquen resultats de proves, per exemple, penso que tampoc no cal fer públic que "tal" persona ha tret un zero a totes les proves. N'hi ha prou que cadascú s'identifiqui amb una altra referència.
És un tema que m'interessa perquè sovint treballo preparant expedients de procediments selectius.
El tema que comentes es planteja sovint i certament genera molts dubtes, com ho evidencia l'existència de diverses aportacions a aquest respecte. L’article 21.2 del Decret 8/2021 ha disposat, en consonància amb la disposició addicional setena de la LOPDGDD, que les persones admeses i seleccionades han de ser identificades mitjançant el nom i cognoms i els quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent. D’acord amb les orientacions provisionals aprovades per les autoritats de protecció de dades, aquestes xifres són les que ocupen les posicions 4 a 7.
Al meu entendre, aquest afegit relatiu al DNI parcial es podria haver evitat en tots els casos en què amb el nom i cognoms s’identifiqui la persona sense risc de confusió perquè no hi ha un nombre molt elevat de persones afectades, solució que s’ajustaria millor al principi de minimització de les dades de l’article 5.1.c del RGPD.
D’altra banda, caldria que s’informés d’aquesta publicació de manera clara en la convocatòria o en el formulari o la instància de participació, per donar compliment a les exigències d’informació de l’article 13 del RGPD. Però no descarto que hi hagi processos selectius de determinats col·lectius en què estaria justificat identificar els aspirants amb una dada identificativa diferent per ocultar el nom i cognoms (processos selectius en cossos policials, funcionaris de presons o altres equivalents) o establir sistemes de publicació de les llistes més restringits (no en obert a Internet), si realment hi ha motius que justifiquen aquesta singularitat.
Dit això, estic totalment d'acord que es podria evitar publicar el nom i cognoms dels exclosos, i en aquest cas es podrien identificar d'una altra manera més reservada. En el cas de les proves i dels resultats o les qualificacions de no aptes, certament l'APDCAT ja s’ha pronunciat en el sentit que en aquest cas no estaria justificada la publicació de la identitat de la persona afectada.
Accés d’un sindicat a un examen d'un aspirant d’un procés selectiu (audiència i possible oposició de la persona afectada)
En el tercer vídeo del mòdul 6, poses com a exemple que algú vulgui accedir a l’examen d'un aspirant en un procés de selecció. Comentes que si la persona que ho demana no té la consideració de persona interessada, s'ha de donar trasllat al tercer afectat i, si s'oposa, preval la protecció de dades. La meva pregunta és si ho demana un sindicat:
1. També s'ha de donar trasllat a la persona afectada?
2. En aquest cas, si s'hi oposa, com que els sindicats tenen un dret d'accés reforçat, què prevaldria, la protecció de dades o el dret d'accés a la informació?
En relació amb la pregunta 1 sobre si en la sol·licitud d'accés a l'examen d'un aspirant d'un procés selectiu, efectuada per un sindicat, s'ha de donar també trasllat a la persona afectada, la resposta és que en principi sí, perquè aquesta sol·licitud estaria sotmesa a la LTC i, per tant, de conformitat amb l'article 31, se n'hauria de donar trasllat, tret que les eventuals al·legacions de l'aspirant que havia fet l'examen no poguessin resultar determinants per resolució sobre la sol·licitud d'accés (art. 31.1 de la LTC, darrer incís).
Sobre la pregunta 2, certament les sol·licituds d’accés efectuades per sindicats sobre informació vinculada a temes de personal, com seria un procés de selecció, té més possibilitats de prosperar que si les efectua una altra persona, tret que es referís a un procediment en què la dita persona havia tingut la condició de persona interessada. Aquest dret reforçat del sindicat no sorgiria per la condició de persones interessades en el procediment -que no té-, sinó pel rol que tenen atribuït constitucionalment els sindicats, la qual cosa fa que se'ls reconegui un dret d’accés privilegiat, de manera semblant al que succeeix amb els càrrecs electes. Ara bé, en cas d'oposició de la persona afectada, caldria ponderar les circumstàncies concurrents: els motius que eventualment hagués esgrimit l'aspirant per oposar-s'hi; els motius que hagués invocat el sindicat en demanar l'examen; si l'examen al qual es demanava accés era el de la persona nomenada o no, etc. En aquest i en molts altres casos no hi ha una solució predeterminada, sinó que cal atenir-se a les singularitats i les especificitats del cas plantejat.
Accés a l’examen de la persona nomenada en procés selectiu, sol·licitat per un altre participant un cop finalitzat el procediment
En el tercer vídeo del mòdul 4, s'esmenta com a segon exemple de petició d'accés a dades personals la que pugui fer un participant d'un procés selectiu en el qual no va resultar seleccionat, un cop finalitzat el procediment i exhaurit el termini de recursos, per accedir al seu examen (entenc que escrit) i a les qualificacions rebudes a la prova. Hem d'entendre que té dret a rebre aquesta informació i, per tant, l'Administració convocant del procés selectiu li ha de lliurar còpia de la prova escrita amb les seves respostes i les qualificacions dels avaluadors? Hi ha jurisprudència a aquest respecte?
En aquesta sol·licitud de qui havia estat participant en un procés selectiu i que no havia obtingut plaça, si demana accés a l'examen de la persona nomenada un cop superat el termini de recursos, la sol·licitud quedaria plenament sotmesa a la LTC, és a dir, com si ho demanés qualsevol altra persona no interessada en el procediment. Però en entrar en joc el límit de l'article 24.2 de la LTC per la presència de dades personals d'una tercera persona, caldria efectuar una ponderació. I, si el sol·licitant havia tingut la condició de persona interessada, aquesta circumstància subjectiva li atorga un plus o pes afegit al dret d'accés, en comparació amb qui no havia tingut la condició de persona interessada. Aquest és el criteri que sosté la GAIP i segueix el que havia mantingut ja fa anys el Tribunal Suprem en una sentència emblemàtica, la Sentència 6/6/2005, és a dir molt anterior a la legislació de transparència, que reforçaria encara més la solució que va adoptar, favorable al dret d'accés.
Poso aquí l'enllaç a la sentència i us en recomano la lectura si el tema us interessa.
Accés d’un opositor al seu examen i a les correccions/anotacions del tribunal
Si en assistir a una revisió d'examen d'un procés selectiu no coincideix la nota de l'encapçalament i la de les sumes de les respostes en benefici de la persona que s'ha presentat, estan obligats a donar còpia de l'examen? Si la correcció no s'ha fet a l'examen sinó en fotocòpies, també pot accedir a aquestes dades per contrastar la correcció? Quina nota prevaldria en aquest cas? Si aquest tribunal s'oposa a donar-li cap informació, hauria d'anar directament a la GAIP?
Un aspirant en un procés selectiu té dret a accedir al seu examen, incloent-hi les qualificacions i/o les notes que hagin afegit els membres del tribunal en la seva correcció, tant si s'han fet respecte del document original o d'una còpia.
Si el procediment selectiu estava en tràmit, d'una banda, l'aspirant, com a persona interessada en el procediment, podria demanar accés als documents relatius al seu examen, no a l'empara de la legislació de transparència, sinó sobre la base de la legislació de procediment administratiu. En efecte, la disposició addicional primera tant de la LTC com de la LTE remet per a aquests casos a la legislació de procediment administratiu, la qual cosa significa una remissió a l'article 53.1.a de la Llei 39/2015 i a l'article 26 de la Llei 26/2010. Aquest dret d'accés a l'expedient per part de les persones interessades està connectat amb el dret de defensa (art. 24 de la CE) i per tant té un abast superior al del dret d'accés a la informació pública; es tracta, doncs, d'un dret d'accés reforçat i privilegiat. La legislació de procediment administratiu no ha establert un sistema de garanties específic per a aquest dret, i la GAIP accepta que, en cas que no es satisfaci, la persona interessada reclami davant la GAIP, encara que tal reclamació no es resoldria basant-se en la legislació de transparència, sinó en la de procediment administratiu.
D'altra banda, també podria demanar accés a l'examen i a les correccions del tribunal, a l'empara del dret d'accés de la legislació de protecció de dades. Aquest dret, recollit en l'article 15 del RGPD, atorga a tota persona física el dret d'accedir a les dades relatives a la seva persona, com seria el cas de l'examen i les qualificacions i/o les correccions. I l'article 15.3 del RGPD estableix expressament el dret a obtenir còpia de documents que contingui dades del sol·licitant, que permetria que l'aspirant vehiculés la seva pretensió mitjançant aquest dret. Estaríem davant d'un dret que formaria part del dret fonamental a la protecció de dades personals (art. 18.4 de la CE). En cas de no atendre's aquest dret en el termini d'un mes (art. 12.3 del RGPD), el sol·licitant podria reclamar davant l'APDCAT, en ser en aquest cas la institució de garantia del dret.
Estaríem, doncs, davant d'un supòsit en què la petició de l'aspirant es podria canalitzar a través de dos drets, els quals no són incompatibles sinó concurrents, i que en casos com aquest permetrien obtenir la mateixa informació, en l'ús de drets diferents.
Sobre l'existència de diversos drets d'accés i la confusió entre aquests, us recomano la lectura d'un article meu publicat en l'apartat d'espais temàtics de l'EAPC.
Identificació dels admesos i exclosos en processos selectius
En processos de selecció de personal, és normal que es faci públic i en obert al web municipal el llistat d'admesos i exclosos, amb nom i cognoms? No es vulnera la protecció de dades i el dret a l'anonimat de les persones que hi participen? Les persones interessades que hi participen haurien d’especificar expressament que no volen que se'n faci pública la identitat?
No només és normal que s'identifiqui les persones aspirants amb el nom i cognoms, sinó que és obligatori fer-ho així perquè ho imposa la normativa aplicable, en concret la disposició addicional setena de l'LOPDGDD, tal com estableix l'article 21.2 del Decret 8/2021 (RLTC).
A aquesta qüestió es refereix l'informe d'auditoria de l'APDCAT sobre els portals de transparència. En aquest informe es recomana evitar la identificació de les persones excloses, excepte que un precepte imposi tal publicació, com seria el cas de l’article 78 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals (RPEL), que estableix que la resolució sobre l’admissió dels aspirants ha d’indicar el lloc on es fan públiques les llistes completes dels aspirants admesos i exclosos.
Publicació d’exàmens de convocatòries anteriors
En relació amb el dret d'accés a la informació pública, volia preguntar sobre la petició d'accés a exàmens de processos selectius ja tancats. He entès que es tractaria d'una petició que estaria subjecta a la Llei de transparència i que no hi hauria cap límit que justifiqués no proporcionar aquesta informació al sol·licitant.
Hi ha algun article específic que fonamenti la possibilitat d'accedir a aquest examen o queda cobert pel dret general d’accés a informació pública i s'ha de fonamentar en cada cas perquè no hi ha cap límit aplicable?
I si la persona, a part de demanar els enunciats de les proves, també demana les respostes del test i els criteris de correcció de les proves a desenvolupar i de les proves pràctiques?
Si parlem d'accés als enunciats dels exàmens, efectivament s'hi podria accedir per la legislació de transparència, a banda que, per exemple, l'Administració de la Generalitat els publica sense necessitat de demanar-ho.
Ara bé, si et refereixes als exàmens fets pels aspirants, llavors la cosa canvia, perquè qui havia estat interessat en el procediment i hi vol accedir per fonamentar una eventual impugnació perquè no està conforme amb el resultat del procés selectiu, en general podrà accedir-hi perquè en cas contrari es vulneraria el seu dret defensa. Per contra, si ho demana qualsevol persona que no hi havia participat, amb caràcter general prevaldria el dret a la protecció de dades dels tercers, i el dret a la propietat intel·lectual.
D’altra banda, entenc que si algú demana accés als criteris de solució també caldria donar aquesta informació, ja que no estaria afectada per cap límit que permetés denegar-la. I si no està afectada per cap límit, cal donar-la.
