← Preguntes més rellevants | ← Inici del curs
Preguntes més rellevants
Retribucions
Un altre tema recurrent en el curs és el de la publicitat de les retribucions percebudes per les persones que presten serveis al sector públic. A aquest respecte, cal diferenciar entre els alts càrrecs i els empleats públics, ja que només en el cas dels primers cal publicar-les al portal de la Transparència. Pel que fa a les sol·licituds d'accés a aquest tipus d'informació, també cal tenir en compte el nivell dels llocs de treball als quals es refereixen, així com la condició del sol·licitant, ja que en el cas de càrrecs electes o sindicats el dret d'accés està reforçat. A continuació es mostren el seguit de qüestions plantejades sobre aquesta matèria:
Accés a la nòmina d'empleats
En el curs s'indica com un exemple la sol·licitud d'accés a la nòmina d'un funcionari que ocupa un lloc de comandament i s'indica que s'hauria d'accedir a la petició, atès el paper rellevant dels sindicats en l'àmbit de la funció pública. D'altra banda, en el test es fa una pregunta molt similar, però no referida a un càrrec de comandament, sinó a les retribucions complementàries percebudes per un empleat públic que ocupa un lloc base, i la resposta encertada és la mateixa: el sindicat hi tindria accés. En la meva organització (àmbit sanitari) mai no s'ha donat resposta favorable a aquesta sol·licitud d'informació, i s'ha fet prevaler sempre la protecció de dades i crec, sincerament, que seguirem utilitzant aquest criteri. Les retribucions complementàries de bona part dels treballadors de l'àmbit sanitari són variables (atencions continuades) i solen representar un elevat percentatge de les retribucions totals dels treballadors. Conèixer les retribucions concretes de cada treballador públic no està inclòs entre les funcions establertes a l'Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP) a les juntes de personal, òrgans unitaris de representació dels treballadors. No veig justificat que si les juntes de personal no ho tenen entre les seves funcions, es pugui indicar que és una de les funcions de les organitzacions sindicals conèixer què cobra un determinat treballador, tret que sigui el mateix treballador qui contacti amb el sindicat perquè no li estiguin retribuint correctament les seves funcions.
En el curs certament es posa l'exemple de l'accés d'un sindicat a la nòmina d'un comandament. Però també en el curs afegeixo el que dic a continuació, que resulta essencial: "En aquests casos, però, caldria vigilar, perquè en determinats documents, com ara la nòmina, hi poden constar conceptes que podrien revelar dades especialment protegides, que com ja saps no es poden donar sense el consentiment de la persona afectada."
Sobre la pregunta de test a la qual et refereixes, no hi aprofundeixo perquè en revelaria la resposta correcta. Simplement permet-me que et faci notar que el cas no és similar, ja que no es tracta d'accés a la nòmina sinó a retribucions complementàries. Existeixen resolucions de la GAIP en què s'ha posat èmfasi en la funció de control dels sindicats en aspectes com les retribucions del personal, el qual els atorga un dret privilegiat o reforçat si exerceixen el dret d'accés a la informació pública.
Deixant de banda el cas concret de petició per part d'un sindicat, i fins i tot al marge de les dades que es podrien incloure de caràcter sensible, estaríem parlant de dades personals de l'article 24.2 de la Llei 19/2014. En tot cas, és una informació vinculada a l'esfera privada i, tret de casos singulars com el de petició per part d'un sindicat o càrrecs electes, en principi pertocaria la denegació i caldria fer prevaldre el dret a la protecció de dades. En els casos en què s'ha volgut assegurar la transparència, la llei mateixa ja obliga a publicar les retribucions al Portal (alts càrrecs i personal directiu).
Alts càrrecs i targetes de crèdit
Cal publicar la informació relativa a les despeses amb la targeta de crèdit per a les despeses de representació. Sobre això hi ha moltes peticions d'informació, i s'acostuma a posar com excusa la legislació de protecció de dades.
La legislació de transparència no obliga a publicar aquesta informació al Portal, però res no impediria fer-ho amb el consentiment de l'alt càrrec que té a la seva disposició la targeta de crèdit, i seria una mostra d'Administració transparent. Tingueu en compte que el que la llei obliga a publicar al Portal són els mínims obligatoris, però l'article 8.1.m de la Llei 19/2014 disposa expressament que també cal publicar tota la informació que tingui un interès general, o la que se sol·licita més sovint a través de sol·licituds d'accés. En tot cas, que la informació sobre les despeses amb la targeta no sigui estrictament de publicació obligada, no impedeix que si es demana en exercici del dret d'accés a la informació, i un cop donada l'audiència exigida per l'article 31 al tercer afectat (l'alt càrrec), es faciliti.
Pel que fa a l'accés a aquesta informació, la GAIP s'hi ha referit expressament i ha reconegut el dret a accedir a la informació sobre les despeses carregades pels alts càrrecs en les targetes de crèdit que es nodreixen de fons públics.
A aquest respecte, cal tenir en compte que la informació sobre les despeses concretes podria revelar dades sobre qui utilitza la targeta que van més enllà de la informació vinculada a l'activitat administrativa, per exemple permetria identificar els gustos per una determinada cuina o restaurant, els moviments que es fan amb el vehicle (peatges), etc. Per tant serien dades que no encaixarien en l'article 24.1 de la Llei 19/2014 (regla general d'accés) sinó en el 24.2 (ponderació). Però un cop feta la ponderació corresponent, seguint el criteri de la GAIP, pertocaria facilitar la informació, tenint en compte que en principi no sembla que facilitar l'accés a la informació sobre despeses carregades a la targeta de crèdit hagi de revelar dades de categories especials (o especialment protegides).
Retribucions dels càrrecs directius de determinades empreses
L'Administració té l'obligació de publicar al portal de la Transparència, entre altres dades, les relatives a les retribucions d'alts càrrecs de societats mercantils formades per capital publicoprivat, dependents de l'Administració. Em refereixo, per exemple, a empreses que gestionen el servei municipal d'aigua, o les empreses gestores de contractes de residus i neteja viària, etc. Els manca informació de quines són les seves obligacions en aquest àmbit.
En efecte, aquestes empreses a les quals et refereixes també estan obligades per la llei de transparència. A aquest respecte, de conformitat amb l'article 3.2 de la Llei 19/2014, en el cas d'empreses que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per funcionar o per dur a terme les seves activitats per qualsevol títol jurídic, així com les empreses que fan activitats qualificades legalment com a serveis d’interès general o universal, han d'informar l'Administració pública corresponent de les retribucions dels seus càrrecs directius, si el volum de negoci de l'empresa vinculat a les administracions públiques supera el 25% del volum de negoci global de l'empresa. Aquesta obligació de facilitar tal informació a l'Administració pública corresponent ha de permetre que aquesta inclogui aquesta informació en el seu portal de la transparència.
D'altra banda, aquestes empreses vinculades al sector públic, com seria el cas dels concessionaris de serveis públics, també han d'atendre peticions d'accés sobre determinada informació, encara que no directament, sinó de forma indirecta, a través de l'Administració titular del servei.
Assegurances mèdiques d'alts càrrecs
Si bé les dades dels càrrecs electes són públiques i publicables al portal de la Transparència, així com el sou, gratificacions, etc., en el cas de les assegurances mèdiques subscrites pel consistori, en el moment que algun regidor cobri una baixa, també s'hauria de publicar? O en ser una percepció que no surt de l'Administració s'hauria d'ometre?
Entenc que amb la publicació d'aquesta informació es revelarien dades de salut, i per tant no seria procedent la publicació al Portal, conformement a la limitació establerta a l'article 9 del RGPD, en relació amb l'article 23 de la Llei 19/2014.
Publicació de complements de productivitat
Tinc dubtes amb el complement retributiu de la productivitat percebut pels funcionaris, ja que, d'una banda, s'argumenta que els resultats del procés que l'atorga haurien de ser públics perquè no afecten la vida privada del treballador sinó una esfera pública laboral i, de l'altra, en aquest mateix sentit es pronuncia també l'article 23.3 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, que estableix el caràcter públic de les quanties rebudes per complement de productivitat. També tinc present un informe de l'AEPD que remet a la normativa sectorial aplicable, que en el cas dels ens locals sembla que obliga a publicar aquests complements.
En efecte, en el seu informe, l'AEPD remet a la normativa reguladora aplicable per a cada Administració pública, que podria exigir la publicació en el cas dels ens locals, i en canvi en altres administracions públiques diferents no seria aplicable aquesta obligació. En el cas de Catalunya, l'article 103.c del Decret legislatiu 1/1997, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, i també l'article 172.3 del Decret 214/1990, pel qual s'aprova el Reglament del personal dels ens locals, disposen respecte al complement de productivitat que les quantitats percebudes per cada funcionari han de ser de "coneixement públic per als altres funcionaris" del mateix ajuntament, o departament i organisme de la Generalitat, així com per als representants sindicals. Sobre la base d'aquests preceptes, la GAIP afirmava en la Resolució 357/2017 que la simple condició de funcionari permet accedir a aquesta informació, sens perjudici que no pugui fer-ne difusió fora de l'àmbit restringit esmentat.
De manera general, la Llei 19/2014 no exigeix publicar aquesta dada respecte de tots els empleats públics, i els preceptes esmentats del Decret legislatiu 1/1997 i del Decret 214/1990 tampoc no n'habilitarien la publicitat a Internet, ja que només es refereixen a una publicitat en el marc de l'entitat o òrgan afectat. Un cas diferent és que, com qualsevol altra informació, podria ser susceptible de petició d'accés i, si es demana d'una manera que impliqui accedir a les dades de terceres persones, caldria donar-los audiència i a partir d'aquí ponderar i decidir, tenint en compte l'accés privilegiat que els preceptes esmentats reconeix als funcionaris del mateix ens o òrgans, i també als representants sindicals.
