← Preguntes més rellevants | ← Inici del curs
Preguntes més rellevants
Subvencions
Sovint es discuteix sobre la pertinència de publicar al portal de la Transparència la identificació de la persona física perceptora de subvencions. En la primera edició del curs es plantejava l'opció de publicar-la només a partir d'uns imports determinats, o identificar els beneficiaris amb el NIF i evitar divulgar nom i cognoms. També es va fer notar que en casos d'ajuts de poca quantia no es podia descartar que algunes persones que hi tenien dret preferissin no demanar-lo per evitar sortir "retratats" al Portal. En aquest bloc es dona resposta a les diverses qüestions plantejades al voltant de la publicitat de les subvencions.
Cal identificar els beneficiaris de subvencions?
Al portal de la Transparència cal publicar molta informació sobre subvencions, i és clar que cal identificar les persones jurídiques que reben ajuts. Però això també s'ha de fer en el cas de persones físiques?
Com a punt de partida, cal tenir en compte que l'article 15.1.c de la Llei 19/2014 obliga a publicar la informació sobre les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l'import, l'objecte i els beneficiaris. Cal subratllar que l'obligació afecta totes les subvencions, amb independència de l'import, és a dir que la publicitat no és exigible només a partir d'un determinat import, com succeïa abans de la legislació de transparència.
Així doncs, no hi ha dubte que s'han d'identificar els beneficiaris, que potser en algun cas pot comportar que el perceptor opti per no sol·licitar l'ajut, en tenir consciència que rebre l'ajut implica aquesta càrrega de publicitat. Per això resulta essencial informar adequadament les persones que sol·liciten l’ajut. Així, cal advertir-les que en cas de rebre’l se'n publicarà la identitat al Portal. Sobre això, cal tenir en compte que en el moment de recollir dades personals (com és el cas d’una sol·licitud d’ajut) cal informar d’un seguit d’extrems, els quals s’han ampliat amb el Reglament (UE) 2016/679 de protecció de dades (RGPD). En concret, és obligat informar sobre els destinataris de les dades, en consonància amb el que ja establia l’article 5 de la Llei orgànica 15/1999 (LOPD). És veritat que quan es publica informació a Internet no hi ha uns destinataris concrets, però el que tenim és una pluralitat de destinataris, per tant, és evident que s’ha d’informar sobre aquest respecte, perquè malauradament la majoria de ciutadans no coneixen aquestes exigències de transparència, si no els informem adequadament. Un cop se n'ha informat, la persona afectada pot exercir els seus drets, i en concret es pot oposar (dret d'oposició) a la publicitat al Portal si es troba en una situació singular que ho justifiqui (art. 21.1 del RGPD), com ara si és víctima de violència de gènere o algun supòsit equivalent.
En definitiva, en les subvencions i els ajuts a persones físiques, en la ponderació entre la transparència i la protecció de dades, ha de prevaldre la transparència, tret del supòsit esmentat en què sigui procedent el dret d'oposició, o que els ajuts siguin atorgats per qualsevol cas que suposi la revelació de dades personals mereixedores d'especial protecció i, en particular, per motius de vulnerabilitat social (art. 45.5 del Decret 8/2021). Per a aquest darrer supòsit cal tenir en compte l’article 15.1.c de la Llei 19/2014, el qual disposa expressament que en el cas de subvencions i ajuts per motius de vulnerabilitat social, s'ha de preservar la identitat dels beneficiaris. També preval la protecció de dades quan l'ajut s'ha atorgat per motius de salut, vida sexual o altres categories especials de dades (art. 9 del RGPD). En efecte, l'article 7 de la Llei 19/2014 es refereix als límits a les obligacions de transparència, i es remet als establerts per al dret d'accés a la informació pública, especialment els límits relatius a la protecció de dades de caràcter personal. Aquesta disposició ens remet als articles 23 i 24 de la Llei 19/2014; en particular el 23 es refereix a les "Dades especialment protegides", denominació que provenia de l'article 7 de la LOPD. Doncs bé, l'article 23 de la Llei 19/2014 fixa una regla general de denegació de l'accés a aquesta tipologia de dades personals. En conseqüència, amb caràcter general, en l'atorgament de subvencions o ajuts que impliqui revelar dades d'aquest tipus, s'ha de preservar la identitat del beneficiari.
Com s'han d'identificar els beneficiaris de subvencions?
Un cop és clar, doncs, que hem d'identificar els beneficiaris d'ajuts, també quan són persones físiques, quina seria la millor manera de fer aquesta identificació? Es podria fer amb el NIF o amb algun codi identificador?
Cal tenir en compte el principi de minimització de les dades (art. 5.1.c del Reglament europeu 2016/679 de protecció de dades [RGPD]), en virtut del qual les dades personals tractades (publicades al Portal) han de ser adequades, pertinents i limitades al que sigui necessari en relació amb els fins perseguits amb el tractament. En aquest cas, la finalitat és permetre a la ciutadania en general saber quines persones han rebut subvencions i ajuts. Per això, es fa necessari identificar el beneficiari amb nom i cognoms, de manera que no serviria la utilització del NIF o de codis identificadors alternatius, ja que amb això s'impediria assolir la finalitat de la transparència. Al curs molts participants insistien a identificar el beneficiari amb el NIF, que certament amagaria més la identitat del perceptor. Però precisament això és el que no vol la llei de transparència quan exigeix identificar el perceptor. Està bé identificar amb el NIF quan la finalitat és que l'interessat es pugui identificar a si mateix, però el que es persegueix és que el perceptor d'un ajut sigui identificable per qualsevol ciutadà que consulta el Portal. Això és el que permet a la ciutadania controlar l'activitat dels governants, i en particular la gestió dels fons públics.
Per tant, cal identificar el beneficiari amb nom i cognoms. Ara bé, en aplicació del principi de minimització esmentat, no hi hem d'afegir cap altra dada personal identificadora. En concret, afegir-hi el NIF sencer seria una dada personal excessiva. Només en cas de coincidència del nom i cognoms de dues persones i per evitar confusions, caldria afegir-hi les quatre darreres xifres del NIF.
Precisament aquesta solució d'afegir el NIF parcial s'ha establert en la disposició addicional setena de la Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), per al cas de publicacions d'actes administratius.
Informació excessiva en publicació de subvencions
Segurament és una bona idea dir a qui s'atorga l'ajut o la subvenció, però potser no cal especificar-hi el NIF i altres dades personals. Antigament amb el FAS, que ens donaven als funcionaris, ja es publicaven uns llistats, i qualsevol persona podia saber quin tipus d'ajut rebia cadascú. En part, no ho trobo del tot correcte, ja que sempre es donen casos de xafarderia injustificada.
Jo també recordo el temps en què es publicaven els llistats del Fons d'acció social (FAS), amb informació sobre ajuts de diversa índole que afectaven moltíssimes persones, i no només hi havia dades del tot excessives, sinó que també es conservaven per un temps excessiu, normalment fins que calia penjar alguna cosa més i ja no hi havia espai al tauler físic. Per sort les coses han canviat… i molt!
Cal informar els beneficiaris de la publicitat de les subvencions
Per la meva experiència, qui rep subvencions de poca quantia (per exemple 100 euros) no és del tot conscient que sortirà al portal de la Transparència. I, al marge de les subvencions per vulnerabilitat, la resta impliquen aspectes fiscals (s'inclou a la declaració de renda), amb el risc que, si no l'havia de fer, si els ajuts arriben a 1.500 euros l'hagi de fer. Això fa que moltes persones, en principi amb dret, no la demanin. Amb això vull dir que hi ha altres factors que influeixen en la demanda, i a hores d'ara penso que la gent té més consciència dels temes fiscals que no pas del tema de sortir en uns llistats llargs i complexos.
Certament, la majoria de la ciutadania no és conscient que si rep un ajut es publicarà el seu nom i cognoms al Portal. Precisament per aquesta situació d'inconsciència, cal donar compliment al deure d'informació en el moment en què se sol·licita la subvenció i recollim les seves dades, per donar compliment a la legislació de protecció de dades (art. 13 del Reglament europeu 2016/679 de protecció de dades [RGPD]), que té per finalitat assegurar que tota persona tingui un control sobre la seva informació personal, és a dir, que en sigui l'"amo". Com ja he dit en missatges anteriors, quan se l'informa de la publicació al Portal, també se l'ha d'informar dels seus drets, entre els quals el d'oposició, si està en una situació particular que ho justifica.
Informació als perceptors de subvencions de la publicació al Portal
Jo crec que les subvencions, com altres ajudes, tenen una sèrie de drets i obligacions: si hi ha el dret de percebre-la si es compleixen els requisits, hi ha l'obligació que es publiqui al portal de la Transparència si es concedeix. Qui la sol·liciti ha de complir les dues parts, a excepció dels casos de vulnerabilitat social i altres casos comentats en apunts anteriors. Llavors, és igual l'import, s'han de complir les obligacions inherents a la subvenció, i publicar-ho al Portal, però una gran part de la ciutadania desconeix l'existència de tal publicació i per tant em plantejo si no caldria obtenir-ne el consentiment.
L'exigència d'informació sobre els destinataris de les dades, i en concret sobre la publicació de les dades al portal de la Transparència, implica que el responsable ha d'estar en condicions d'acreditar que va informar la persona afectada, que es pot fer, per exemple, amb la inclusió de la clàusula informativa al formulari utilitzat per la persona afectada. No requereix, per tant, una mena de consentiment o document a part.
Divulgació de dades sobre beques de menjador escolar
Com a tresorera de l'AMPA de l'escola del meu fill, em va sorprendre rebre a nom de l'AMPA un comunicat del Consell Comarcal en què se'ns informava de la llista (amb noms i cognoms!) dels alumnes becats amb l'ajut de menjador que atorga aquest òrgan. És legal que s'indiquin noms i cognoms? Al meu parer no haurien d'aparèixer en tractar-se d'un tema protegit segons la llei (tema de vulnerabilitat social). Aquest comunicat també va ser enviat a l'escola. Seria correcte en aquest cas?
Si la sol·licitud de la beca la van fer els afectats davant el Consell Comarcal, entenc que la resolució s'hauria de notificar als sol·licitants i, en aquest cas, com ja s'ha dit en altres apunts sobre subvencions, no es publicarien al Portal perquè l'atorgament de l'ajut es basaria en motius de vulnerabilitat social. En efecte, si l'ajut o la subvenció s'atorga pel fet de tenir uns nivells retributius molt baixos, aquesta circumstància implica estar en situació de vulnerabilitat social, o en risc d'exclusió social.
En el cas concret plantejat, desconec si hi havia alguna habilitació o causa que pogués justificar la comunicació de la llista dels perceptors a l'AMPA i a l'Escola. És més, fins i tot en el supòsit que tal opció estigués establerta a l'ordenament (que en dubto molt), en tot cas s'havia d'informar prèviament les persones sol·licitants que es faria aquesta comunicació de dades.
Divulgació de dades de preus públics socials (tarifes socials de llars d’infants)
M’agradaria saber de quina manera haig d'indicar les dades dels beneficiaris de preus públics socials. En concret, el nostre Ajuntament atorga ajuts a les tarifes de les llars d'infants. Jo preparo els expedients d'aprovació i tinc informació contradictòria sobre la manera d'identificar les dades dels demandants.
Entenc que el cas al qual et refereixes consisteix a aplicar una tarifa per un servei (llar d'infants) en funció del nivell de renda de cadascú i altres circumstàncies familiars (nombre de fills, etc.). Entenc que no estaríem, doncs, davant d'un ajut o una subvenció, sinó de l'aplicació a cada persona o família de la tarifa que li correspon. Per tant, en no tenir la consideració d'ajut (corregeix-me si m'equivoco) no hi hauria l'obligació de publicitat, sinó que senzillament a cada persona se li aplicaria la quantia corresponent al seu cas, segons l'aplicació dels criteris de tarifació que òbviament sí que haurien de ser públics.
Ara bé, si tingués la consideració d'ajut i per tant hi hagués un deure de publicació, caldria atenir-se al que determinés la convocatòria corresponent (tot i que entenc que no existeix tal convocatòria en un cas com el que planteges) i llavors la identificació caldria fer-la segons els criteris de la disposició addicional setena de la LOPDGDD (nom i cognoms i quatre xifres del DNI). Però sempre caldria tenir en compte la possibilitat que la divulgació d'aquesta dada podria revelar informació relativa a motius de vulnerabilitat social, i en aquest cas l'article 15.1.c de la LTC expressament exigeix preservar la identitat dels beneficiaris. Aquesta prohibició estaria en la mateixa línia de la que disposa l’article 20.8.b de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, que regula la publicitat en la Base de dades nacional de subvencions (BDNS), quan disposa que no s’han de publicar les subvencions concedides a persones físiques si això pot vulnerar el seu dret a l’honor, la intimitat personal o familiar i la pròpia imatge.
Informació a les persones beneficiàries de la publicitat de les subvencions al portal
La Llei de transparència obliga que les dades personals de les persones beneficiàries d’ajuts i/o subvencions siguin publicades en el portal de la Transparència. Igualment s'ha d’indicar clarament en la sol·licitud o en les bases de les subvencions el fet d'informar les persones que sol·licitin l'ajut o la subvenció que, si són finalment beneficiàries, les seves dades personals seran publicades al portal de la Transparència?
En efecte, el fet que hi hagi una base jurídica per publicar les dades personals al portal de la Transparència no eximeix els responsables del tractament (organització que gestiona el portal) del deure d'informar les persones afectades. Cal tenir en compte que la majoria dels ciutadans no són conscients que si reben un ajut se'n publicarà el nom i cognoms al portal. Precisament per aquesta situació de desconeixement cal donar compliment al deure d'informació en el moment en què se sol·licita la subvenció i recollim les seves dades, per donar compliment a la legislació de protecció de dades (art. 13 del RGPD), que té per finalitat assegurar que tota persona tingui un control sobre la seva informació personal, és a dir, que en sigui propietària.
Aquesta informació sobre el fet que el nom i cognoms del sol·licitant es publicarà al portal com a persona perceptora d'una subvenció d'un import i conceptes determinats, caldria incloure-la en la clàusula informativa corresponent del formulari de sol·licitud, sens perjudici que s'inclogui també en la convocatòria corresponent. La inclusió d'aquesta informació de manera clara i precisa és el que permetria a la persona interessada que si escau pogués al·legar circumstàncies particulars que podrien desaconsellar la publicació de les dades; això, a banda de recordar que s'ha de preservar la identitat de les persones perceptores d'ajuts o subvencions atorgats per qualsevol cas que suposi la revelació de dades personals mereixedores d'especial protecció i, en particular, per motius de vulnerabilitat social, o que poden revelar dades de categories especials (salut, orientació sexual, origen ètnic, conviccions religioses, etc.).
Publicació de dades personals de subvencions
A la meva unitat gestionem les subvencions de menjador escolar i les resolucions les publica al tauler.
Vam acordar amb el coordinador de protecció de dades de l'Ajuntament que no publicaríem el nom i cognoms dels sol·licitants (en aquest cas són els pares, mares o tutors legals dels menors qui sol·liciten la subvenció), en ser una dada sensible que pot generar aldarulls en poder identificar qui tenia subvenció amb quin import i qui no. Per tant, les dades que es publiquen són: número de registre entrada, NIF de la persona sol·licitant (pare, mare o tutor), IDALU (codi d'ensenyament de l'alumne/a), curs escolar, escola, entitat prestadora del servei de menjador i la resolució corresponent. Seria correcte fer-ho d'aquesta manera?
Un altre dubte, ens podríem trobar amb el cas que dones víctimes de violència de gènere que es troben en un centre d'acollida presentessin la sol·licitud per a la subvenció de menjador. Si les poden tenir identificades, la publicació del seu NIF vulneraria el seu dret de protecció de dades? Aleshores, com hauríem de procedir en aquests casos?
Sobre la primera part de la pregunta, entenc que voleu protegir les persones beneficiàries dels ajuts, a qui en el cas plantejat no pertoca identificar amb el nom i cognoms. Així, encara que l'article 15.1.c de la Llei 19/2015 obliga en general a identificar els beneficiaris en publicar al portal aquesta informació sobre els ajuts, exclou expressament els supòsits d'ajuts que es donen per motius de vulnerabilitat social, com seria el cas.
Aquesta determinació s'ha recollit també en l'article 45.5 del Decret 8/2021, en el qual es determina que "Cal preservar la identitat de les persones físiques beneficiàries de subvencions i d'ajuts públics atorgats per qualsevol cas que suposi la revelació de dades personals mereixedores d'especial protecció i, en particular, per motius de vulnerabilitat social".
Per tant, si cal preservar la identitat, s'ha de fer del tot, i el cert és que el DNI és una dada personal identificativa, que encara que en general no hauria de ser coneguda per la resta de persones no es pot descartar que en determinats contextos s'hagi conegut. Per tant, si heu de publicar la resolució perquè cadascú conegui la resolució, en la mesura que fos possible intentaria utilitzar algun sistema de codis que asseguri millor que ho sabrà cadascú i no d’altres.
Per al cas que la publicació pugui afectar una persona que hagi acreditat la condició de víctima de violència de gènere, l’APDCAT (CNS 7/2021, 17/2021 i 25/2022) ha considerat que cal preservar la confidencialitat de les dades de les persones víctimes de violència de gènere en tot moment, és a dir, des de la primera publicació que es dugui a terme. Per tant, sigui de manera directa o de manera directa o indirecta, i que puguin generar un risc per a la seva seguretat personal, com també evitar publicar altres dades innecessàries (per exemple, el fet que la persona és víctima de violència de gènere).
Com a alternativa a la sistemàtica que es deriva de la disposició addicional setena de la LOPDGDD, l’APDCAT proposa optar per altres sistemes que permetin la identificació de les persones afectades sense revelar la seva identitat a qualsevol persona que accedeixi a la publicació, per exemple mitjançant un codi identificatiu en substitució del nom i cognoms i les 4 xifres numèriques del DNI.
L’APDCAT també recomana que, en les bases de la convocatòria s’informi que, amb la finalitat de protegir la integritat física de les persones que acrediten ser víctimes de violència de gènere, no es publicarà cap classe d’informació personal, únicament un codi que serà assignat personalment a cadascuna d’elles i que servirà d’identificació al llarg de tot el procediment.
