← Inici | ← Unitat 1|Unitat 3 →
Unitat 2. Condicions generals per practicar les notificacions
L’article 41 de la LPAC regula les condicions generals per practicar les notificacions.
Aquest precepte s'emmarca en els principis generals que ha de respectar el sector públic en les seves actuacions i relacions electròniques. Entre aquests principis, regulats en l’article 2 del Reial decret 203/2021, s’inclouen els següents: a) el principi de neutralitat tecnològica i d’adaptabilitat al progrés de les tecnologies i els sistemes de comunicacions electròniques, per garantir la independència en l’elecció de les alternatives tecnològiques necessàries per relacionar-se amb les administracions públiques; b) el principi d’accessibilitat, per garantir la igualtat i la no-discriminació en l’accés de les persones usuàries; c) el principi de facilitat d’ús; d) el principi d’interoperabilitat; e) el principi de proporcionalitat, i f) el principi de personalització i proactivitat.
2.1 Principi de preferència i obligatorietat de la notificació electrònica
Article 41.1, primer incís, de la LPAC i article 43.1 de la Llei 26/2010
L’article 41.1, primer incís, de la LPAC estableix un principi general de preferència dels mitjans electrònics per efectuar les notificacions i disposa que, en tot cas, s’han de practicar a través de mitjans electrònics quan la persona interessada estigui obligada a rebre-les per aquesta via.
La Llei 26/2010 ja va establir, en l’article 43.1, que les administracions públiques catalanes han d’utilitzar preferentment els mitjans electrònics en els procediments administratius mitjançant la tramitació per aquesta via de les comunicacions, els tràmits, els informes, les resolucions i altres actuacions, tant de l’administració competent com de les persones interessades, sens perjudici del dret dels ciutadans a utilitzar altres mitjans i ser-hi atesos.
Tot i el principi de preferència dels mitjans electrònics, l’article 41.1 de la LPAC afegeix, en el segon incís, una precisió, perquè estableix dos supòsits en què les administracions poden practicar les notificacions per mitjans no electrònics (compareixença en les oficines d'assistència en matèria de registre i per lliurament directe d'un empleat/ada), els quals es comenten més endavant.
La determinació concreta dels procediments en què s’han de fer les notificacions per mitjans electrònics s’ha d’efectuar reglamentàriament, segons el que estableix l’article 41.1, cinquè incís, de la LPAC i l’article 43.2 de la Llei 26/2010.
L’article 41.2 de la LPAC estableix una limitació, perquè disposa que en cap cas s'han d'efectuar per mitjans electrònics les notificacions següents:
- a) Aquelles en què l'acte que s'ha de notificar vagi acompanyat d'elements que no siguin susceptibles de conversió en format electrònic.
- b) Les que continguin mitjans de pagament a favor dels obligats, com ara xecs.
2.2 Requisits de validesa
Article 41.1, tercer incís, de la LPAC
La invalidesa de la notificació comporta, amb caràcter general, la manca d’eficàcia de l’acte administratiu; manca d’eficàcia que, en alguns casos, pot comportar la generació d’indefensió, la qual, al seu torn, si es produeix i no s’esmena, pot afectar la validesa de l’acte objecte de notificació. Cal tenir en compte que l’article 48.2 de la LPAC estableix que el defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte no tingui els requisits formals indispensables per assolir el seu fi o doni lloc a la indefensió de les persones interessades.
A banda del contingut formal de la notificació, recollit en l’article 40.2 de la LPAC, en el tercer incís de l’article 41.1 s’estableixen els requisits legals de validesa de la notificació, que són els següents:
“Independentment del mitjà utilitzat, les notificacions són vàlides sempre que permetin tenir constància del seu enviament o posada a disposició, de la recepció o l’accés per part de la persona interessada o del seu representant, de les seves dates i hores, del contingut íntegre, i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari.”
En la mateixa línia, l’article 57 de la Llei 26/2010 estableix els requisits tècnics del mitjà electrònic a l’efecte de la notificació.
En relació amb aquests requisits, si el sistema emprat per dur a terme les notificacions electròniques no compleix les condicions expressament recollides en aquests preceptes, es podria entendre que la notificació és invàlida i que l’acte administratiu objecte de notificació no és eficaç. No obstant això, l’acreditació del compliment de les condicions de validesa de les notificacions, en el cas de mitjans electrònics, se simplifica convenientment, en la mesura que les administracions disposen o configuren el seu propi sistema de notificació electrònica.
2.3 Acreditació de les notificacions i les comunicacions efectuades
Article 56.2 de la Llei 26/2010 i article 41.3 in fine de la LPAC
L'article 46 de la Llei 26/2010 i l'article 70 de la LPAC regulen l'expedient administratiu, i disposen que l'expedient quedi integrat per tots els documents que el conformen, ordenats cronològicament, entre els quals hi ha les notificacions i les comunicacions efectuades. Els articles 56.2 de la Llei 26/2010 i 41.3 in fine de la LPAC determinen que l'acreditació de les notificacions i les comunicacions efectuades s’incorpori a l’expedient.
Sovint, si s’inclou a l’expedient el document d’evidències de la notificació, es pot deduir clarament que el sistema compleix els requisits de constància de l’enviament o posada a disposició, de la recepció o l’accés per part de la persona interessada o del seu representant, de les seves dates i hores, del contingut íntegre i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari.
En concret, a la pràctica, difícilment es podrà discutir la manca d’eficàcia d’un acte administratiu que no consti que s’hagi notificat vàlidament per mitjans electrònics (o, en sentit equivalent, per mitjans convencionals), si resulta del mateix expedient que ha estat conegut per la persona interessada perquè aquesta ha actuat en conseqüència.
2.4 Notificacions electròniques de caràcter obligatori
Articles 14.1, 14.2, 14.3 i 41.1, cinquè incís, de la LPAC, article 3 del Reial decret 203/2021, i articles 72 i 73 del Decret 76/2020
L’article 14.1 de la LPAC disposa que les persones físiques poden escollir en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics o no, llevat que hi estiguin obligades.
Les persones obligades legalment a relacionar-se amb l’Administració a través de mitjans electrònics, per efectuar qualsevol tràmit d’un procediment administratiu, s’identifiquen en l’article 14.2 de la LPAC, en l’article 3 del Reial decret 203/2021, que el desenvolupa, i en altres normes sectorials.
Es tracta de:
- a) Les persones jurídiques.
- b) Les entitats sense personalitat jurídica.
- c) Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereix la col·legiació obligatòria, per als tràmits i les actuacions que portin a terme amb les administracions públiques en exercici de l’activitat professional esmentada; entre els quals s’inclouen els notaris i els registradors de la propietat i mercantils.
- d) Els qui representin una persona interessada que estigui obligada a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.
- e) Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i les actuacions que efectuïn amb aquelles per raó de la seva condició d’empleat públic.
L’article 41.1, cinquè incís, de la LPAC, com s'ha dit, determina que “Reglamentàriament, les administracions poden establir l'obligació de relacionar-se amb elles a través de mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris” -en sentit similar, vegeu l’article 43.2 de la Llei 26/2010.
Com a exemple de la regulació legal que imposa aquesta obligació, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, en la disposició addicional quinzena, segon apartat, estableix l’obligatorietat de relacionar-se amb l’Administració en tot cas i exclusivament per mitjans electrònics –també per a les persones físiques. Determina que “La tramitació dels procediments d’adjudicació de contractes que regula aquesta Llei comporta la pràctica de les notificacions i comunicacions derivades d’aquells per mitjans exclusivament electrònics”.
L’article 14.3 de la LPAC disposa que l’obligació de relacionar-se amb l’Administració a través de mitjans electrònics també es pugui establir reglamentàriament, per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris. També s’estableix, d’una manera específica, per presentar documents (art. 16.5 de la LPAC) i per a les notificacions electròniques (cinquè incís de l’article 41.1 de la LPAC). Vegeu, també, l’article 3.3 del Reial decret 203/2021, que en el segon apartat no és bàsic.
Com a exemple de regulació reglamentària d’àmbit estatal, es pot citar l’Ordre ministerial ESS/214/2018, d’1 de març, que modifica l’Ordre ESS/484/2013, de 26 de març, reguladora del Sistema de Remissió Electrònica de Dades (RED) en l’àmbit de la Seguretat Social. Estableix l’obligatorietat dels treballadors per compte propi o autònoms d'incorporar-se al Sistema RED. L’obligatorietat s’estén a la recepció de les notificacions a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social (SEDESS).
L’article 72 disposa que estan obligats a relacionar-se per mitjans electrònics per efectuar qualsevol tràmit d’un procediment amb els subjectes a què s’aplica el Decret (art. 2.1) els subjectes que es determinen en la normativa de procediment administratiu comú i altres normes sectorials que de manera expressa determinin aquesta obligatorietat.
L’article 73 estableix l’obligació de determinades persones físiques de relacionar-se electrònicament. En primer lloc, disposa que “Amb caràcter general tenen l'obligació de relacionar-se per mitjans electrònics amb l'Administració de la Generalitat, els empresaris individuals o autònoms en el marc de les actuacions que facin en la seva condició d'empresari individual o autònom”.
En segon lloc, disposa que “Igualment, tenen l'obligació de relacionar-se per mitjans electrònics amb l'Administració de la Generalitat el col·lectiu de persones físiques en el marc de la seva activitat econòmica o professional”.
A continuació, s’efectua una habilitació al conseller o consellera del departament competent per tal d’establir, mitjançant ordre, per causes objectives justificades, que determinats col·lectius de persones físiques, i per a determinats procediments o serveis digitals, estan obligats a relacionar-se per mitjans electrònics, sempre que per raó de la seva capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats tinguin garantits l'accés i la disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.
Per concloure aquest apartat, cal esmentar que l’article 42.1 de la LPAC exigeix que totes les notificacions que es practiquin en paper es posin a disposició de la persona interessada a la seu electrònica de l’Administració o organisme actuant perquè pugui accedir al seu contingut d’una manera voluntària.
2.4.1 Notificació per compareixença en la seu electrònica
Articles 74.1 i 74.4 del Decret 76/2020 i article 45 del Reial decret 203/2020
La notificació per compareixença en la seu electrònica implica entrar telemàticament en la seu electrònica corresponent i accedir a la notificació, la qual cosa requereix una identificació fefaent prèvia. Això vol dir, d'acord amb l'article 74.4 del Decret 76/2020, accedir a l'espai privat per a la pràctica de la notificació.
En relació amb això, l'article 45 del Reial decret 203/2021 imposa, com a novetat, una obligació informativa a l'Administració, sobre els efectes de la compareixença en la seu electrònica o en la seu electrònica associada (que té la consideració de seu electrònica a tots els efectes). Indica que amb caràcter previ a l'accés al contingut de la notificació posada a disposició de la persona interessada a la seu electrònica o la seu electrònica associada del seu emissor, se l'ha d'informar que la compareixença i l'accés al contingut, el rebuig exprés de la notificació o bé la presumpció de rebuig perquè hagi transcorregut el termini de deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que se n'hagi accedit al contingut, donen per efectuat el tràmit de notificació i es continua el procediment.
Afegeix l'article 45.2 del Reial decret 203/2021 que, per donar per efectuat el tràmit de notificació a efectes jurídics, a la seu electrònica o la seu electrònica associada ha de quedar constància, amb indicació de la data i l'hora, del moment d'accés al contingut de la notificació, del rebuig exprés d'aquesta o del venciment del termini que estableix l'article 43.2 de la LPAC.
La notificació per compareixença, d'acord amb el que estableix l'article 74.1 del Decret 76/2020, consisteix en l'accés de la persona interessada, o del seu representant degudament identificat, al contingut de l'actuació administrativa corresponent, per mitjà de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat de Catalunya o d'altres seus electròniques creades a aquest efecte.
2.4.2 Notificació a través de l'adreça electrònica habilitada única
Article 44 del Reial decret 203/2021
Mitjançant l'adreça electrònica habilitada única, qualsevol persona física o jurídica pot disposar d'una adreça electrònica per rebre les notificacions administratives que puguin practicar les diferents administracions públiques subscrites a aquest servei. Equival a disposar d'una bústia electrònica per rebre totes les notificacions.
Aquest sistema de notificació electrònica es regula en l'article 44 del Reial decret 203/2021. La gestió del sistema correspon als ministeris competents de l'Administració general de l'Estat, però les altres administracions, organismes públics i entitats del sector públic s'hi poden adherir.
De manera equivalent al que disposa l'article 45.1 del Reial decret 203/2021, l'article 44.5 estableix una obligació informativa. Disposa que s'ha d'informar la persona interessada, abans de l'accés al contingut de la notificació, que l’accés al contingut, el rebuig exprés de la notificació o bé la presumpció de rebuig perquè hagi transcorregut el termini de deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que hagi accedit al seu contingut, donen per efectuat el tràmit de notificació i es continua el procediment.
Per donar per efectuat el tràmit de notificació a efectes jurídics, a l’adreça electrònica habilitada única ha de quedar constància, amb indicació de la data i l’hora, del moment de l’accés al contingut de la notificació, del rebuig exprés d’aquesta o del venciment del termini legalment establert.
2.4.3 Justificant de recepció
Tant en la notificació per compareixença en la seu electrònica, com a través de l'adreça electrònica habilitada única, s'ha de posar a disposició de la persona interessada un justificant de recepció que permeti acreditar o bé l’accés al contingut de la notificació, o bé el rebuig a rebre-la.
L’article 42.3 del Reial decret 203/2021 exigeix que l'avís de recepció ha de contenir, com a mínim:
- la identificació de l’acte notificat
- la persona destinatària
- la data i l’hora en què es va produir la posada a disposició
- la data i l’hora de l’accés al seu contingut o del rebuig.
2.5 Notificacions electròniques de caràcter voluntari
Article 41.1, quart incís, de la LPAC i articles 43.3, 43.5 i 43.6 de la Llei 26/2010
L'article 41.1, quart incís, de la LPAC estableix que les persones interessades que no estiguin obligades a rebre notificacions electròniques poden decidir i comunicar en qualsevol moment a l'Administració, mitjançant els models normalitzats que s'estableixin a aquest efecte, que les notificacions successives es practiquin o es deixin de practicar per mitjans electrònics. És el que, en la terminologia del Decret 76/2020, s'anomena "modificació del canal de relació".
En relació amb les notificacions electròniques de caràcter voluntari, l'article 43.3 de la Llei 26/2010 estableix la possibilitat que els ciutadans sol·licitin o consentin expressament l'ús de mitjans electrònics, i especifica que tant la sol·licitud com el consentiment es poden emetre i demanar per mitjans electrònics. En l'apartat cinquè del mateix article 43, es disposa que aquest consentiment es pugui revocar en qualsevol moment, mitjançant sol·licitud expressa.
2.6 Modificacions del canal de relació amb l’Administració
Disposició transitòria vuitena del Decret 76/2020 i article 3.2 del Reial decret 203/2021
L'article 3.2 del Reial decret 203/2021, que té caràcter bàsic, indica que les persones físiques no obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques poden exercir el seu dret a relacionar-se electrònicament amb l’administració pública de què es tracti a l’inici del procediment i, a aquest efecte, ho han de comunicar a l’òrgan competent per tramitar-ho, de manera que aquest pugui tenir constància de la decisió esmentada.
A continuació, disposa que la voluntat de relacionar-se electrònicament (o de deixar de fer-ho, si s'hi havia optat anteriorment), es pot efectuar en una fase posterior, però s'ha de comunicar a l'òrgan esmentat de manera que en quedi constància. Afegeix també que els efectes de la comunicació es produeixen a partir del cinquè dia hàbil següent a aquell en què l’òrgan competent per tramitar el procediment n’hagi tingut constància.
Òbviament, aquesta possibilitat de modificar el canal de relació amb l'Administració no es permet a les persones jurídiques, ni als altres subjectes obligats a relacionar-se únicament per mitjans electrònics.
En sentit similar, tret del termini per produir efectes, la disposició transitòria vuitena del Decret 76/2020 disposa que la persona no obligada a la relació electrònica pot modificar el canal de relació en qualsevol moment. El termini de producció d'efectes, respecte de les comunicacions, és de cinc dies naturals a comptar des de l'endemà del dia de la recepció per part de l'òrgan competent per a la tramitació del procediment.
