← Inici | ← Unitat 2|Unitat 4 →
Unitat 3. Requisits de validesa de les notificacions
3.1 Mitjans de notificació
Articles 41.3 i 41.4 de la LPAC
La LPAC té unes determinacions específiques sobre els mitjans de notificació, segons quina sigui la classe d'iniciació del procediment (a sol·licitud de la persona interessada o d'ofici).
L'article 41.3 de la LPAC determina que, en els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada, la notificació s'ha de practicar pel mitjà assenyalat a aquest efecte per aquella. Aquesta notificació ha de ser electrònica en els casos en què hi hagi l'obligació de relacionar-se d'aquesta manera amb l'Administració.
Si no fos possible efectuar la notificació d'acord amb el que assenyala la sol·licitud, s'indica que s'ha de practicar en qualsevol lloc adequat amb aquesta finalitat, i per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part de la persona interessada o del seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l'acte notificat.
D'altra banda, l'article 41.4 de la LPAC disposa que en els procediments iniciats d'ofici, només a l'efecte de la iniciació, l'Administració pot efectuar una consulta a les bases de dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i obtenir les dades sobre el domicili de la persona interessada recollides al padró municipal.
Segons es comenta en l'apartat 4.4.3 del temari, sigui quin sigui el mitjà de notificació (en paper o per mitjans electrònics, i sigui quin sigui el mitjà electrònic emprat per l'Administració), l'article 41.6 de la LPAC i el 43.1 del Reial decret 203/2021 exigeixen que s'enviï a la persona interessada un avís informatiu sobre la posada a disposició de la notificació.
3.2 Doble notificació
Article 41.7 de la LPAC i article 42.1, segon incís, del Reial decret 203/2021
Atès que les notificacions es poden practicar per diferents vies, l’article 41.7 de la LPAC estableix la prioritat de la primera de les notificacions realitzades, perquè assenyala que, quan es notifiqui a la persona interessada per diferents vies, s’ha de prendre com a data de notificació la d’aquella que s’hagi efectuat en primer lloc.
Aquesta regulació pot tenir rellevància en el còmput de terminis d’impugnació a través de recursos ordinaris o extraordinaris, supòsits de suspensió de terminis o de realització d’actuacions a càrrec de la persona interessada o per exercir accions.
En desenvolupament d'aquest article legal, el Reial decret 203/2021 disposa, en l'article 42.1, segon incís, que en cas que es porti a terme la posada a disposició de les notificacions pels dos sistemes (compareixença a la seu electrònica i l'adreça electrònica habilitada única), per al còmput de terminis i la resta d’efectes jurídics s’han de prendre la data i l’hora d’accés al contingut o el rebuig de la notificació per la persona interessada o el seu representant en el sistema en què hagi ocorregut en primer lloc.
Afegeix que, a aquest efecte, s’ha de disposar dels mitjans electrònics necessaris per sincronitzar de manera automatitzada en un sistema i en l’altre la informació sobre l’estat de la notificació per tal de garantir l’eficàcia i la seguretat jurídica en la tramitació del procediment.
3.3 Efectes de la notificació electrònica practicada a persona no obligada
Article 42.2 del Reial decret 203/2021
Pot donar-se el cas que una persona interessada no obligada a la relació electrònica amb l'Administració, i que no hagi comunicat que se li practiquin les notificacions per mitjans electrònics, comparegui voluntàriament a la seu electrònica (accedeixi a una notificació posada a la seva disposició a través de l'e-Notum) i accedeixi al contingut de la notificació. L'article 42.2 del Reial decret 203/2021 disposa que, en aquest cas, l'accés o el rebuig de la notificació per part d'aquesta té plens efectes jurídics.
O, dit d'una altra manera, atès que totes les notificacions en paper també s'han de posar a disposició de la persona interessada en la seu electrònica, si aquesta opta per accedir a la seu electrònica abans de rebre la notificació en paper, la notificació electrònica té plens efectes i és la que s'ha d'entendre practicada en primer lloc.
3.4 Successió en el procediment
Article 42.4 del Reial decret 203/2021
El Reglament aprovat mitjançant el Reial decret 203/2021 regula els supòsits de successió de persones físiques o jurídiques en un procediment administratiu iniciat, que pot ser inter vivos o mortis causa. La successió es produeix, d'acord amb l'article 4.3 de la LPAC, quan la condició de persona interessada derivi d'alguna relació jurídica transmissible. En aquests casos, i emprant la terminologia legal, el "drethavent" succeeix en aquesta condició la persona interessada sigui quin sigui l'estat del procediment.
L'article 42.4 del Reial decret 203/2021 disposa que la persona o entitat que succeeixi la persona interessada en un procediment del qual conegui l’existència ha de comunicar la successió a l’Administració pública a la qual correspongui la tramitació, en un termini de 15 dies hàbils des de l’endemà de l’efectivitat de la successió o des de la inscripció de la defunció en el Registre Civil, en el cas de mort de la persona física.
Si la persona o l’entitat successora efectua la comunicació després del termini de 15 dies expressat, els defectes en la pràctica de notificacions que es derivin d’aquest incompliment, que s’hagin esdevingut abans d'aquesta comunicació, d'acord amb aquest precepte, són imputables a la persona interessada; i es considera complerta per part de l’Administració, a tots els efectes, l’obligació de posada a disposició de la notificació electrònica a la seu electrònica o la seu electrònica associada, a través de l’adreça electrònica habilitada única o totes dues, segons que correspongui, a la persona jurídica o persona física la successió de la qual la persona interessada no ha fet valer.
3.5 Notificació defectuosa
Ja s'han vist alguns dels requisits que s'exigeixen legalment per a la pràctica de les notificacions i en l'apartat 1.4 del temari s'han tractat els efectes de les notificacions defectuoses, que es poden reconèixer si la persona interessada fa alguna actuació que suposi que coneix el contingut de l'acte objecte de notificació.
Cal tenir en compte que els defectes de la notificació poden estar relacionats amb els mitjans de notificació; el domicili triat als efectes de notificacions en les que es fan en paper; la persona destinatària; els requisits de constància de la notificació practicada o el rebuig realitzat; les obligacions informatives associades, etc.
Com ja s'ha dit, d'acord amb l'article 48.2 de l'LPAC, el defecte de forma només determina l'anul·labilitat quan l'acte no tingui els requisits formals indispensables per assolir el seu fi o doni lloc a la indefensió de les persones interessades. L'article 47.1 de la LPAC regula les causes de nul·litat de ple dret dels actes administratius i, en la lletra e, primera part, entre d'altres, s'inclouen "Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert".
La notificació defectuosa, la que està mancada d'algun requisit de validesa, pot comportar que existeixi una mera irregularitat no invalidant, però si dona lloc a indefensió de les persones interessades pot incórrer en anul·labilitat o, fins i tot, si el requisit era essencial, en nul·litat de ple dret.
La Comissió Jurídica Assessora, en el Dictamen 233/2014, sobre una revisió d'ofici en què es valorava l'omissió d'alguns tràmits relatius a les notificacions practicades per mitjans convencionals, va considerar que s'havien complert els que eren essencials, i va dir: "Aquestes notificacions, malgrat ser defectuoses […] van tenir efectes a partir de la data en què els interessats van dur a terme actuacions que van implicar el coneixement del contingut i l'abast de la resolució. Per tant, en el nostre supòsit, la notificació va tenir efecte."
La doctrina de la Comissió Jurídica Assessora sobre els requisits de validesa de les notificacions es conté, en especial, en pronunciaments relatius a procediments de revisió d’ofici i, freqüentment, en relació amb la causa de nul·litat de ple dret dels actes administratius esmentada, recollida en l’article 47.1.e de la LPAC (i abans en l’article 67.1.e) de la Llei 30/1992). Segons jurisprudència i doctrina reiterades d’aquest òrgan consultiu, dins de l'esmentada causa s’han d’incloure els supòsits de manca de qualsevol procediment, d’utilització d’un procediment diferent del legalment establert i de manca de tràmits que siguin essencials (dictàmens 408/2019, 12/2018 i 234/2017, entre d’altres). Es pot citar el Dictamen 92/2010, en relació amb una revisió d'ofici d'una resolució administrativa relativa a l'estimació d'un recurs d'alçada formulat per una empresa, en què es qüestionaven les notificacions efectuades en paper, però que resulta d'interès perquè la doctrina es podria aplicar també a les notificacions practicades per mitjans electrònics. La Comissió va indicar que: "En aquest cas, en la mesura que l’incompliment estricte de les normes relatives a la notificació dels actes administratius ha impedit a les persones interessades comparèixer i formular-hi al·legacions, es pot considerar que materialment s’ha produït una situació d’indefensió per manca d’un tràmit essencial que pot equivaler, en aquest cas concret, a una manca absoluta de procediment, que determina la nul·litat de ple dret.”
