Notificació dels actes administratius en via administrativa

Terminis en hores

Llevat que per llei o en el dret de la Unió Europea es disposi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per hores:

. s’entén que aquestes són hàbils

. són hàbils totes les hores del dia que formin part d’un dia hàbil.

Els terminis expressats per hores:

. es compten d’hora en hora i de minut en minut

. des de l’hora i el minut en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti

. no poden tenir una durada superior a 24 hores; en aquest cas, s’han d’expressar en dies.

Terminis en dies

Dies hàbils

Sempre que per llei o en el dret de la Unió Europea no s’expressi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per dies:

. s’entén que aquests són hàbils

. s’exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius.

Dies naturals

Quan els terminis s’hagin assenyalat per dies naturals perquè ho declari així una llei o el dret de la Unió Europea s’ha de fer constar aquesta circumstància a les notificacions corresponents.

Els terminis expressats en dies es compten a partir de l’endemà del dia en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu.

Terminis en mesos o anys

Si el termini es fixa en mesos o anys:

. es computen a partir de l’endemà del dia en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del dia següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu

. el termini conclou el mateix dia en què es va produir la notificació, la publicació o el silenci administratiu el mes o l’any de venciment.

Com es determina que un dia sigui inhàbil?

L'article 30.7 de la LPAC disposa que l'Administració general de l'Estat i les administracions de les comunitats autònomes, amb subjecció al calendari laboral oficial, han de fixar, en el seu àmbit respectiu, el calendari de dies inhàbils a l'efecte de còmput de terminis. El calendari aprovat per les comunitats autònomes ha de comprendre els dies inhàbils de les entitats locals corresponents al seu àmbit territorial, a les quals és aplicable.

Quan s'inicia el còmput?

• Els terminis expressats per hores es compten d'hora en hora i de minut en minut des de l'hora i el minut en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti (art. 30.1).

• Els terminis expressats en dies es compten a partir de l'endemà del dia en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeix l'estimació o la desestimació per silenci administratiu (art. 30.3).

• Els terminis expressats en mesos o anys es compten a partir de l'endemà del dia en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeix l'estimació o la desestimació per silenci administratiu (art. 30.4). El termini conclou el mateix dia en què es va produir la notificació, la publicació o el silenci administratiu el mes o l'any de venciment.

Consideracions importants: regles especials

• Si el mes de venciment no hi ha un dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s'entén que el termini expira l'últim dia de mes (art. 30.4).

• Quan l'últim dia del termini sigui inhàbil, s'entén prorrogat al primer dia hàbil següent (art. 30.5).

• Quan un dia sigui hàbil en el municipi o la comunitat autònoma en què resideix la persona interessada i inhàbil a la seu de l'òrgan administratiu, o al revés, es considera inhàbil en tot cas (art. 30.6). Aquesta determinació únicament afecta les relacions presencials per als subjectes no obligats que utilitzen el paper a través de les oficines d'assistència en matèria de registres; no afecta les relacions per mitjans electrònics, en les quals s'aplica únicament el calendari de dies inhàbils publicat a la seu electrònica.

← Inici | ↑

• Cada administració pública ha de garantir el dret de les persones interessades a ser assistides en l'ús de mitjans electrònics (art. 31.1) i ha de publicar els dies i l'horari en què han d'estar obertes les oficines que prestin assistència per a la presentació electrònica de documents.

• El registre electrònic de cada administració o organisme es regeix a l'efecte de còmput dels terminis per la data i hora oficial de la seu electrònica d'accés (art. 31.2), que ha de figurar de manera accessible i visible, com el de l'Administració de la Generalitat.

El funcionament del registre electrònic es regeix per les regles següents:

• Ha de permetre presentar documents cada dia de l'any durant les vint-i-quatre hores del dia.

• A l'efecte del còmput de termini fixat en dies hàbils, i pel que fa al compliment de terminis per part de les persones interessades, la presentació en un dia inhàbil s’entén efectuada la primera hora del primer dia hàbil següent, llevat que una norma permeti expressament la recepció en dia inhàbil. Els documents es consideren presentats per l’ordre d’hora efectiva en què es van presentar el dia inhàbil. Els documents presentats el dia inhàbil es consideren anteriors, segons el mateix ordre, als presentats el primer dia hàbil posterior.

• L’inici del còmput dels terminis que hagin de complir les administracions públiques està determinat per la data i l'hora de presentació al registre electrònic de cada administració o organisme. En tot cas, la data i l'hora efectiva d’inici del còmput de terminis s’ha de comunicar a qui va presentar el document.

• La seu electrònica del registre de cada administració pública o organisme n'ha de determinar el titular i el calendari de dies inhàbils que disposa l'article 30.7. Aquest és l'únic calendari de dies inhàbils que s'aplica a l'efecte del còmput de terminis en els registres electrònics, sense que els sigui aplicable el que disposa l'article 30.6.

← Inici | ↑

Articles 40.4, 43.3 i 21 de la LPAC

L’Administració està obligada a dictar resolució expressa i a notificar-la en termini, en tots els procediments sigui quina en sigui la forma d’iniciació (a instància de part o d’ofici).

És cert que en els casos en què es produeixi la prescripció, la renúncia al dret, la caducitat del procediment o tenir per desistida la persona interessada de la sol·licitud, o la pèrdua sobrevinguda de l’objecte del procediment, la resolució que s’ha de dictar consisteix en la declaració de la circumstància que concorre en cada cas, i ha d'indicar els fets que s’han produït i les normes que hi són aplicables.

El termini màxim en què cal resoldre i notificar la resolució expressa és el que s'ha establert en la norma reguladora del procediment administratiu concret i no pot ser superior als sis mesos, si no és que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior o així s'hagi establert en el dret de la Unió Europea.

Si les normes reguladores del procediment no fixen un termini màxim, aquest ha de ser de tres mesos.

El còmput del termini màxim del qual disposa l’Administració per dictar resolució expressa i notificar-la, s’ha de comptar:

Inici

• En els procediment iniciats d’ofici, des de la data de l’acord d’iniciació -però no cal esperar a conèixer la data de la notificació.
• En els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada, des de la data de l’entrada de la sol·licitud en el registre electrònic de l’administració o l’organisme competent per tramitar-la.

Fi

• La darrera actuació exigida a l’Administració perquè s’entengui complerta l'obligació de resoldre de manera expressa i notificar dins de termini és, per a les notificacions practicades electrònicament, la posada a disposició a la seu electrònica de l’administració corresponent de la resolució expressa.
• En les notificacions practicades en paper, la darrera actuació exigida per poder entendre complerta l’obligació de l’Administració és la de l’intent de notificació degudament acreditat a l’expedient (art. 40.4).

(art. 21.2, 21.3, 40.4 i 43.3 de la LPACAP).

← Inici | ← Unitat 5|↑