Notificació dels actes administratius en via administrativa

Article 41.1, segon incís, de la LPAC, article 40.3.g del Reial decret 203/2021 i articles 37.1, 39 i 40.1.h del Decret 76/2020

a) Quan la notificació s’efectuï en ocasió de la compareixença espontània de la persona interessada o del seu representant a les oficines d’assistència en matèria de registre i sol·liciti la comunicació o notificació personal en aquest moment.

b) Quan per assegurar l’eficàcia de l’actuació administrativa sigui necessari practicar la notificació per lliurament directe d’un empleat/ada públic de l’Administració notificadora.

L'article 40 del Reial decret 203/2021 estableix quines són les funcions de les oficines d'assistència en matèria de registre en l'àmbit de l'Administració general de l'Estat -article no bàsic. Veurem que, en l'apartat 3, lletra g, es disposa que s'encarreguin de fer aquest tipus de notificació: "g) La pràctica de notificacions, en l'àmbit d'actuació d'aquesta oficina, quan la persona interessada o el seu representant compareguin de forma espontània a l'oficina i sol·liciti la comunicació o notificació personal en aquest moment."

Cal tenir en compte que l'article 37.1 del Decret 76/2020 concreta que les oficines d'atenció presencial són les que assisteixen les persones en l'accés als procediments i tràmits administratius.

Així doncs, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb l'article 39 del Decret 76/2020, les oficines d'atenció presencial es classifiquen, en funció de les seves capacitats i del tipus de serveis que presten, en les categories següents:

a) Oficines d'atenció ciutadana, que assumeixen les funcions de les oficines d'assistència en matèria de registre, d'acord amb la normativa de procediment administratiu.

b) Punts de registre i digitalització.

Les funcions assignades a les oficines d'atenció ciutadana es disposen en l'article 40, apartat primer, lletra h del mateix Decret 76/2020, que fa referència a la funció de notificació: "h) Realitzar notificacions per compareixença espontània de la persona interessada o del seu representant quan s'hi personi i sol·liciti la comunicació i/o la notificació personal en aquest moment."

Aquesta funció, però, no es disposa per als punts de registre i digitalització.

← Inici | ↑

Article 42 de la LPAC

La manera tradicional i convencional de fer la notificació ha estat la notificació en paper. Hem de pensar que la persona interessada que no està obligada a relacionar-se electrònicament amb l'Administració pot escollir quin és el mitjà o canal a través del qual s'hi relaciona . Per tant, pot no triar ni acceptar la notificació electrònica, sinó preferir continuar rebent la notificació al domicili de la manera "tradicional".

Quan la notificació es practiqui al domicili de la persona interessada, en cas de no ser present aquesta en el moment de lliurar-se la notificació, se’n pot fer càrrec:

• Qualsevol persona més gran de catorze anys que es trobi al domicili i faci constar la seva identitat.

Si ningú es fa càrrec de la notificació:

• S’ha de fer constar aquesta circumstància en l’expedient, juntament amb el dia i l’hora en què es va intentar la notificació, intent que s’ha de repetir per una sola vegada i en una hora diferent dins dels tres dies següents.

• En cas que el primer intent de notificació s’hagi efectuat abans de les quinze hores, el segon intent s’ha d’efectuar després de les quinze hores.

• En cas que el primer intent de notificació s’hagi efectuat després de les quinze hores, el segon intent s’ha d’efectuar abans de les quinze hores.

• Cal deixar en tot cas almenys un marge de diferència de tres hores entre tots dos intents de notificació.

Els tres requisits del segon intent són acumulatius (és a dir, s'han de donar tots): s'ha de fer dins dels tres dies hàbils següents al primer intent (no el mateix dia, ni al quart dia hàbil), en diferent franja horària (abans/després de les 15 h) i amb un marge horari de tres hores entre ambdós intents.

Atès que, encara que es faci la notificació en paper, també s'ha de fer de manera electrònica, l'article 42.3 de la LPAC disposa que quan la persona interessada accedeixi al contingut de la notificació per via electrònica se li ha d’oferir la possibilitat que la resta de notificacions es puguin efectuar a través de mitjans electrònics.

← Inici | ↑

Article 41.5 de la LPAC

El rebuig de la notificació amb caràcter general es regula en l'article 41.5 de la LPAC. El rebuig es produeix quan el destinatari o el seu representant es negui a acceptar la notificació.

Aquest precepte disposa que quan la persona interessada o el seu representant (atenció, no qualsevol altra persona) rebutgi la notificació d’una actuació administrativa:

- S’ha de fer constar a l’expedient amb especificació de les circumstàncies de l’intent de notificació i el mitjà, i s’ha de donar per efectuat el tràmit i seguir el procediment.

← Inici | ↑

Articles 44 i 45.4 i disposició addicional tercera de la LPAC i Acord GOV/77/2015

Així mateix, la LPAC disposa que, prèviament i amb caràcter facultatiu, les administracions poden publicar un anunci al butlletí oficial de la comunitat autònoma o de la província, al tauler d’edictes de l’ajuntament de l’últim domicili de la persona interessada o del consolat o secció consular de l’ambaixada corresponent.

Per tant, segons aquesta norma, la publicació al tauler d'edictes i al butlletí oficial de la comunitat autònoma que correspongui (com ara el DOGC) s'ha de fer, no de forma alternativa, sinó complementària i facultativa.

En cas que l'últim domicili conegut radiqui en un país estranger, la notificació s'ha d'efectuar mitjançant la publicació al tauler d'anuncis del consolat o la secció consular de l'ambaixada corresponent.

En el mateix sentit es pronuncia la disposició addicional tercera de la LPAC, que disposa en tot cas la publicació d’un anunci en el BOE per a la pràctica de notificacions infructuoses que es produeixen en el marc de procediments que disposin de normativa específica, encara que de manera prèvia i facultativa es pugui fer en la forma que aquesta estableixi.

Altrament, l'article 45.4 de la LPAC estableix que quan un acte administratiu s'hagi de publicar, perquè ho disposi una llei o un reglament, en un tauler d'anuncis o en edictes, aquesta publicació s'entén que s'ha satisfet amb la publicació en el diari oficial corresponent.

La publicació preceptiva dels anuncis de notificació en el BOE regeix des de l'1 de juny de 2015 (la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa va modificar l'article 59.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, norma actualment ja derogada).

Però cal tenir en compte l'Acord GOV/77/2015, de 2 de juny, sobre la publicació dels anuncis de notificació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En la part expositiva s'esmenta l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el qual, en l'article 65, estableix el requisit de publicació de les lleis de Catalunya en el DOGC i, en l'article 68.5, que s'hi publiquin els actes, entre d'altres, que emanen del Govern o de l'Administració de la Generalitat. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l'eficàcia dels actes i per a l'entrada en vigor de les disposicions generals i les normes.

← Inici | ↑

Article 43 de la LPAC i article 42 del Reial decret 203/2021

Com ja s'ha vist en la unitat 2, les notificacions per mitjans electrònics es fan:

• amb la compareixença a la seu electrònica de l’Administració o organisme actuant

• a través de l’adreça electrònica habilitada

• o bé, mitjançant ambdós sistemes segons disposi cada administració o organisme.

• Sens perjudici que la persona interessada pot accedir a les notificacions mitjançant el punt d’accés general electrònic de l'Administració, que funciona com un portal d’accés segons l’article 43.4 de la LPAC, en vigor des del 2 d'abril de 2021.

Pel que fa a la notificació via adreça electrònica habilitada única, l'article 44 del Reial decret 203/2021 completa les disposicions de la LPAC. Aquest és el sistema d'informació per a la notificació electrònica que gestiona el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital en col·laboració amb el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública.

Les comunicacions per mitjans electrònics

Article 41 del Reial decret 203/2021

Exemples de comunicació en contrast amb la notificació:

L’instructor d’un procediment sancionador en matèria de caça en notifica l'acord d’incoació a les persones interessades perquè hi formulin al·legacions. Un cop rebudes aquestes, l’instructor adreça una comunicació als agents rurals en què els sol·licita un informe referent a això; i tot seguit comunica a les persones interessades la suspensió del termini legal per dictar i notificar la resolució fins que no s’hagi emès l’informe esmentat o hagi transcorregut el termini per fer-ho.

A diferència del cas de les notificacions, no és preceptiva l'evidència d'accés o rebuig de la persona interessada a la comunicació, però l'Administració de la Generalitat habilita eines per practicar-la que permeten la certificació de l'actuació realitzada (art. 75 del Decret 76/2020).

En relació amb altres sistemes de comunicació digital, l’article 78 del Decret disposa que:

• Les comunicacions entre òrgans i ens de l’Administració de la Generalitat que requereixin que en quedi constància fefaent es fan mitjançant les plataformes de valisa electrònica habilitades a aquest efecte.
• Per a les comunicacions per a les quals no calgui el registre electrònic d'entrada i sortida, s’utilitza el correu electrònic i les bústies corporatives.
• Aquestes comunicacions i tramitacions efectuades en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat mitjançant les plataformes habilitades tenen efectes de notificació. El còmput de terminis corresponent s'inicia amb la posada a disposició de la notificació a la persona destinatària.

Quina és l'eina que s'utilitza per fer la notificació electrònica?

L’e-Notum és un servei que permet fer notificacions d’actes administratius (resolucions, decrets, notificacions per a contractació, notificacions de sancions de trànsit, convocatòries d’òrgans col·legiats, etc.) i comunicacions per mitjans electrònics, amb totes les garanties jurídiques que estableix la normativa vigent.

Com a funcions destacades del servei, el treballador/a públic té la possibilitat de definir una llibreta de contactes pròpia per als destinataris o grups de destinataris més habituals i pot fer notificacions massives per lots. Pel que fa als ciutadans, poden accedir a les notificacions amb certificat digital o amb una contrasenya d’un sol ús rebuda a l'adreça electrònica o al telèfon mòbil.

L'eina s'adreça a totes les administracions públiques catalanes.

Quins beneficis té l'e-Notum?

• Immediatesa en la notificació i l'acceptació o el rebuig: la persona interessada pot accedir al contingut des de qualsevol lloc i a qualsevol hora.
• Limitació temporal, a deu dies naturals com a màxim del temps d’acceptació o rebuig d’una notificació. Ja no cal fer reintents ni publicacions posteriors a butlletins oficials en cas de no poder practicar la notificació.
• Reducció del temps de resolució dels procediments administratius.
• Estalvi en el cost:
  1. S’eliminen les despeses de material d’oficina (paper, impressora, tinta, etc.).
  2. S’eliminen les despeses associades als correus postals certificats.
  3. S’estalvia temps de les persones de l’organització.

Arxiu de notificacions i evidències electròniques

L’Administració ha de tenir en compte que les notificacions electròniques, així com les evidències electròniques vinculades, s'han de conservar durant el temps de preservació dels expedients associats. L'article 41.1, tercer incís, de la LPAC estableix que l'acreditació de la notificació efectuada s'ha d'incorporar a l'expedient, i també l'article 56.2 de la Llei 26/2010.

L'e-Notum compleix els requisits jurídics de deixar constància de:

• la posada a disposició
• l'accés al contingut
• la data i l'hora de la posada a disposició
• la data i l'hora d'accés
• el contingut íntegre
• la identitat del remitent
• la identitat del destinatari.

Per tant, s’ha de preveure l’arxiu de les notificacions electròniques i les seves evidències electròniques associades.

Relacions interadministratives

• Les comunicacions internes entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya, els seus organismes autònoms i entitats autònomes, les entitats de dret públic vinculades o dependents i els ens en què la Generalitat participa, directament o indirectament, en el 100% del seu capital o fons patrimonial que requereixin constància fefaent del tràmit, es duen a terme mitjançant la plataforma de comunicacions electròniques de la Generalitat de Catalunya e-Valisa.

• El correu electrònic corporatiu es pot emprar en les comunicacions per a les quals no calgui el registre electrònic d'entrada i sortida del document.

• El portal d'informació i serveis per al personal de la Generalitat de Catalunya (ATRI) és l'eina de comunicació preferent dels actes que es dictin en procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada per als tràmits i les actuacions establerts en aquesta plataforma.

• La plataforma e-Valisa és una eina per fer les notificacions d'actes als funcionaris per raó de la seva condició d'empleats públics.

• Les comunicacions i tramitacions entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya, els seus organismes autònoms i entitats autònomes, les entitats de dret públic vinculades o dependents i els ens en què la Generalitat participa, directament o indirectament, en el 100% del seu capital o fons patrimonial i la resta del sector públic de Catalunya que es duguin a terme a través de l'EACAT, tenen efectes de notificació. El còmput de terminis per a la relació administrativa que correspongui s'inicia amb la posada a disposició del destinatari de la comunicació.

← Inici | ↑

Cal recordar l'obligació informativa, comentada en l'apartat 2.4 del temari, introduïda pel Reial decret 203/2021 (art. 44 i 45). Així, per exemple, s'estableix que, amb caràcter previ a l'accés al contingut de la notificació que ha estat posada a disposició a la seu electrònica o seu electrònica associada, s'ha d'informar que, d'acord amb el que preveu els articles 41 i 43 de la LPAC, la compareixença i accés al contingut, el rebuig exprés de la notificació o bé la presumpció de rebuig per haver transcorregut 10 dies naturals des de la posada a disposició sense accedir al contingut, comporta que el tràmit de notificació es consideri realitzat i es continuarà amb el procediment.

Així mateix, la data de posada a disposició, com també es comenta en la darrera unitat del temari, també és rellevant a l’efecte del còmput del termini per dictar la resolució del procediment. D’acord amb el que s’estableix en l’article 43.3 de la LPAC, “S’entén complerta l’obligació a què es refereix l’article 40.4 amb la posada a disposició de la notificació a la seu electrònica de l’Administració o organisme actuant o a l’adreça electrònica habilitada única”.

← Inici | ↑

S’entén per "compareixença a la seu electrònica" l’accés per part de la persona interessada o el seu representant degudament identificat al contingut de la notificació. Cal recordar que l’article 74.1 del Decret 76/2020, de 4 d’agost, estableix que el sistema de notificacions electròniques de l’Administració de la Generalitat de Catalunya és la compareixença de la persona a la Seu electrònica o altres seus electròniques creades a aquest efecte.

La compareixença mitjançant l'espai privat de les persones carpeta ciutadana implica la compareixença a la Seu electrònica a l'efecte d'accés al contingut de la notificació o de rebuig d'aquest contingut, i en queda constància.

El punt d’accés general electrònic de l’Administració, que funciona com un portal d’entrada, permet a les persones interessades accedir a les seves notificacions electròniques en els procediments a què es vulguin subscriure. Per complir aquesta determinació, les comunitats autònomes i les entitats locals es poden adherir voluntàriament a les plataformes i als registres establerts a aquest efecte per l’Administració general de l’Estat (disposició addicional segona de la LPACAP).

D’altra banda, l’article 36.5 del Decret 76/2020, de 4 d’agost, estableix que la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat de Catalunya també és el punt d'accés general electrònic, d'acord amb la normativa del procediment administratiu comú.

Pràctica de la notificació per mitjans electrònics

La identificació i l'autenticació per accedir a les notificacions electròniques s'ha de dur a terme mitjançant els sistemes habilitats per l'Administració de la Generalitat que consten en el Catàleg de serveis d'identificació i signatura electrònica (article 77 del Decret 76/2020, de 4 d’agost).

← Inici | ↑

Articles 41.6 i 41.1, sisè incís, de la LPAC, article 43 del Reial decret 203/2021, i article 76 i disposició addicional dotzena del Decret 76/2020

Cal tenir en compte que l'article 66 de la LPAC, quan fa referència a les sol·licituds d'iniciació, disposa que les persones interessades puguin indicar la seva adreça electrònica i/o dispositiu electrònic perquè les administracions públiques els avisin de l'enviament o posada a disposició de la notificació. Aquesta adreça electrònica i dispositiu electrònic (per exemple, el telèfon mòbil) no és vàlid per practicar les notificacions i únicament es demana per enviar l'avís de posada a disposició.

Independentment que la notificació es faci en paper o per mitjans electrònics, les administracions públiques han d'enviar un avís al dispositiu electrònic i/o a l'adreça electrònica de la persona interessada que hagi comunicat (SMS al telèfon mòbil i/o correu electrònic), per informar-la de la posada a disposició d'una notificació a la seu electrònica de l'Administració o organisme corresponent o a l'adreça electrònica habilitada única.

En cas de desconèixer el dispositiu electrònic i/o l'adreça electrònica o que siguin erronis, la LPAC disposa expressament que la falta de pràctica d'aquest avís no impedeix que es consideri plenament vàlida la notificació. Aquest precepte ha estat objecte de moltes crítiques, i probablement serà objecte d'interpretació per part de la jurisprudència.

El Reial decret 203/2021 completa la LPAC pel que fa a la regulació de l'avís de posada a disposició de la notificació. Ratifica que aquest avís té un caràcter merament informatiu i que la manca de pràctica no impedeix que la notificació es consideri plenament vàlida. Ara bé, convé remarcar que es trasllada a la persona interessada la responsabilitat de disposar d'accés al dispositiu o adreça electrònica que hagi designat per enviar aquest avís. En cas que deixin d'estar operatius o es perdi la possibilitat d'accés, la persona interessada està obligada a comunicar a l'Administració que no faci l'avís en aquests mitjans. L'incompliment d'aquesta obligació per part de la persona interessada no comporta responsabilitat per a l'Administració pels avisos que hagi pogut efectuar en aquests mitjans que ja no són operatius.

Així doncs, l'avís només s'ha de practicar en el cas que la persona interessada o el seu representant hagin comunicat a l'Administració un dispositiu electrònic o adreça electrònica a aquest efecte.

Quan la persona interessada sigui un subjecte obligat a relacionar-se per mitjans electrònics i l'Administració que hagi de fer la notificació no disposi de dades de contacte electrònics per practicar l'avís de posada a disposició de la notificació, en els procediments iniciats d'ofici la primera notificació que efectuï l'Administració s'ha de fer en paper tal com estableix l'article 42.2 de la LPAC, i s'ha d'advertir la persona interessada en aquesta primera notificació que les successives es practicaran en forma electrònica. A més, cal assabentar-la que, d'acord amb l'article 41.1 de la LPAC, pot identificar un dispositiu electrònic, una adreça electrònica o ambdós mitjans perquè es pugui fer l'avís de posada a disposició de les notificacions posteriors.

Es determina que l'Administració de la Generalitat dugui a terme un tractament de dades corporatiu en què consten les dades de contacte de les persones interessades per enviar-los avisos de posada a disposició de les notificacions, perquè s'identifiquin per mitjà del sistema de clau concertada, per trametre'ls altres comunicacions en el procediment administratiu i per gestionar altres avisos dels subjectes establerts en l'apartat 1 de l'article 2 d'aquest Decret.

La base de dades conté, com a mínim, les dades següents: a) Nom i cognoms, o denominació social. b) Adreça postal. c) Document nacional d'identitat o document equivalent, o número d'identificació fiscal. d) Número de telèfon mòbil. e) Adreça electrònica.

Els subjectes de l'apartat 1 de l'article 2 del Decret poden crear bases de dades de contacte amb les finalitats abans establertes, atenent a les particularitats dels seus serveis.

Aquestes bases de dades han de garantir la interconnexió i la interoperabilitat amb el tractament de dades corporatiu.

Segons la disposició addicional dotzena del mateix Decret 76/2020:

Les persones interessades que triïn relacionar-se electrònicament han de fer constar les dades de contacte en els formularis establerts per a aquesta finalitat o en la base de dades del registre de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat.

← Inici | ↑

Article 41.5 de la LPAC i article 56.4 de la Llei 26/2010

Com s'ha dit, quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori, o hagi estat escollida expressament per la persona interessada, havent-hi constància de la posada a disposició de la notificació, si en el transcurs de 10 dies naturals no s'ha accedit al contingut s’ha d’entendre que s’ha rebutjat. En matèria de contractació, la legislació anterior disposava que aquest termini era de 5 dies, però la Llei 9/2017 ha suprimit aquesta referència.

El fet que s'entengui per rebutjada la notificació implica que el procediment pot seguir el seu curs i no cal practicar la publicació de l'edicte corresponent.

← Inici | ← Unitat 3|↑|Unitat 5 →