• 2.1 Introducció
• 2.2 Durada del mandat dels electes locals
• 2.3 Constitució dels ens locals
• 2.4 Modificacions posteriors en la composició de la corporació durant el mandat
• 2.5 La moció de censura
• 2.6 La qüestió de confiança
• 2.7 Resum de la unitat 2

La renovació periòdica de les corporacions locals com a conseqüència del corresponent procés electoral, produeix una sèrie d'importants conseqüències relacionades amb els efectes directes i indirectes que deriven de la finalització del mandat dels seus membres, i exigeix la preparació del consegüent procés de constitució del nou ajuntament i d'elecció del seu alcalde o alcaldessa.

Ambdues circumstàncies no han estat exemptes de determinats problemes interpretatius que la llei, expressament, mai no ha resolt de manera definitiva, i per resoldre'ls fins ara ens hem hagut de valer de la jurisprudència i, fins i tot, del costum.

Efectivament, amb la finalització del mandat corporatiu, s'han plantejat sempre importants interrogants sobre l'abast dels seus efectes en relació amb el concepte d'administració transitòria en funcions que la llei encomana als electes sortints, com també respecte del cessament automàtic del personal eventual, de la mateixa manera que la preparació del procés constitutiu ens planteja determinades qüestions, relacionades amb les activitats necessàries de caràcter preliminar a la sessió constitutiva i amb el procés de presa de possessió i d'elecció posterior del nou alcalde o alcaldessa, que examinarem seguidament.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

• 2.2.1 L'expiració del mandat dels electes locals
• 2.2.2 Administració transitòria en funcions
• 2.2.3 Cessament automàtic del personal eventual
• 2.2.4 Operacions de liquidació de la corporació

A diferència del que succeïa durant la vigència de la Llei 39/1978, de 17 de juliol, d'eleccions locals, la qual establia que el mandat corporatiu durava quatre anys des de la data de constitució de la corporació, i generava amb això seriosos problemes en els municipis en què s'haguessin de celebrar eleccions parcials, amb la legislació electoral postconstitucional es fan coincidir tots els mandats de tots els municipis. Tant la LRBRL, en els articles 19.2 i 73.1, i el TRLMC, en l'article 162.2, com el ROF, en l'article 16, remeten, quant a la durada del mandat dels membres dels ajuntaments, a la Llei orgànica del règim electoral general que, en la redacció vigent i, en concret, en els articles 42.3 i 194, estableix que el mandat dels membres dels ajuntaments és de quatre anys comptats a partir de la data de la seva elecció, però amb la precisió que aquests mandats acaben, en tot cas, el dia anterior al de la celebració de les eleccions següents.

Però aquesta disposició no sempre ha estat idèntica, ja que amb anterioritat a la reforma de la Llei orgànica del règim electoral general mitjançant la Llei orgànica 8/1991, de 13 de març, el termini del mandat corporatiu, tot i ser aparentment igual, és a dir, de quatre anys comptats a partir de l'elecció, no contenia la disposició que acabarien, en tot cas, el dia anterior al de la celebració de les eleccions, la qual cosa, en cas d'eleccions anticipades, representava un problema important, en trobar-se els mandats encara vigents.

L'expiració del mandat produeix una sèrie d'importants conseqüències que podem concretar de la manera següent:

• La necessitat d'establir una fórmula de govern transitori fins a la presa de possessió de la nova corporació local, a fi d'evitar buits de poder.
• El cessament automàtic del personal eventual, regulat en la legislació bàsica per l'article 12 del Text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, i, en la local, per l'article 104 de la LRBRL i correlatius de la legislació autonòmica, en ser uns càrrecs de caràcter temporal que van indissolublement units, quant a la durada, a la del mandat de l'autoritat que els nomena.
• La necessitat d'adoptar una sèrie de mesures organitzatives tendents a liquidar assumptes formals pendents de la corporació sortint i a preparar l'entrada de la nova corporació.

↑ Tornar a 2.2 Durada del mandat dels electes locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Respecte d’aquesta primera qüestió, l'article 194.2 de la Llei orgànica del règim electoral general, després de regular la durada del mandat dels membres dels ajuntaments i la seva forma de còmput, estableix que, un cop finalitzat aquest, continuen les seves funcions, únicament i exclusivament, per a l'administració ordinària de l'ajuntament, fins a la presa de possessió dels seus successors, i no poden adoptar, en cap cas, acords per als quals calgui una majoria qualificada.

D'aquesta manera, la llei conté una disposició excepcional, denominada prorrogatio, que té com a únic objectiu evitar un buit temporal de poder en els municipis que pugui tenir efectes perniciosos, tant per a l'Administració municipal com per als ciutadans en les seves relacions habituals amb el seu ajuntament, ja que resulta evident que, des que finalitza el mandat de la corporació sortint fins que es constitueix la nova corporació resultant del procés electoral, continua sent necessari que els assumptes públics quotidians s'hagin d'administrar.

↑ Tornar a 2.2 Durada del mandat dels electes locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Aquesta solució no s'ha establert, en canvi, respecte del règim provincial, en la mesura que ni la Llei reguladora de les bases del règim local ni la Llei orgànica del règim electoral general estableixen cap disposició sobre aquest tema, per la qual cosa l'única norma que directament regula aquest aspecte és l'article 59.2 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, aprovat pel Reial decret 2568/86, de 28 de novembre, el rang i l’aplicabilitat del qual són molt més restringits, atès el seu caràcter eminentment supletori.

Des del punt de vista de les altres entitats locals instituïdes per la legislació catalana, aquest precepte té el seu correlatiu en l'article 24 del Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei sobre organització comarcal de Catalunya que, en el número 1, i respecte dels membres dels consells comarcals, després de fer coincidir el seu mandat amb el dels regidors, es manifesta en idèntics termes. Una solució similar es perfila, respecte de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en l'article 6.7 de la Llei 31/2010, de 3 d'agost, que estableix que la durada del mandat del Consell Metropolità i dels membres que el componen és la mateixa que la dels ajuntaments, de què s'infereix que entraran en règim de pròrroga de funcions en idèntica data i amb el mateix abast.

No succeeix el mateix amb les vegueries, ja que la seva llei reguladora -Llei 30/2010, de 3 d'agost- es limita a concretar el règim jurídic aplicable a la seva constitució i a l'elecció i destitució del seu president o presidenta, sense pronunciar-se sobre la durada del mandat dels membres del Consell de Vegueria, ni sobre la pròrroga de funcions.

Efectivament, l'article 101.1 de la Constitució, després d'establir el moment del cessament del Govern central, disposa en el número 2 que ha de continuar en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern, precepte anàleg, encara que amb una solució una mica diferent, a l'article 18 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern català, que després de determinar que el Govern cessa quan cessi el seu president o presidenta, estableix que, no obstant això, queda en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern, amb la finalitat de facilitar el desenvolupament normal del procés de formació d'aquest nou Govern i del traspàs de poders, i ajusta la seva actuació al que estableix l'article 27, que regula les atribucions del Govern en funcions.

Per contra, i pel que fa al poder legislatiu, respecte de les Corts Generals, l'article 78.2 de la Constitució estableix l'existència en cadascuna de les cambres d'una diputació permanent amb representació proporcional dels diferents grups parlamentaris, que quan hagi expirat el mandat dels membres de les cambres té, entre d'altres, la funció d'assumir les facultats d'aquestes que estableixen els articles 86 i 116 de la Constitució, en els quals es regulen, d'una banda, els supòsits d'extraordinària i urgent necessitat que habiliten el Govern per dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decrets lleis i, de l’altra, el procediment de declaració dels estats d'alarma, d'excepció i de setge.

De la mateixa manera, i pel que fa a l'àmbit autonòmic, l'article 59 de l’Estatut d'autonomia aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, disposa l'existència, respecte del Parlament, d'una diputació permanent presidida pel seu president o presidenta i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari, amb la missió de vetllar pels poders del Parlament quan aquest no està reunit en els períodes entre sessions, quan ha finalitzat el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt, i amb la disposició expressa que, en cas de finalització de la legislatura o dissolució del Parlament, el mandat dels diputats que integren la Diputació permanent es prorroga fins a la constitució del nou Parlament.

A aquest efecte, l'article 75 del Reglament del Parlament català estableix que, un cop expirat el mandat parlamentari, mentre no es constitueixi el nou Parlament, la Diputació permanent té únicament les competències següents:

En el cas de les Corts Generals, les diputacions permanents han de donar compte a les noves cambres dels acords adoptats en el citat període, igual que succeeix en el cas del Parlament català, en què la Diputació permanent, un cop constituït el Parlament de la nova legislatura i en la primera sessió plenària posterior al debat d'investidura, presenta al ple del Parlament les decisions adoptades i els assumptes tractats en el període entre legislatures.

↑ Tornar a 2.2 Durada del mandat dels electes locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Un cop assenyalat el sistema general i centrant-nos ja exclusivament en el mandat dels membres dels ajuntaments, el problema més greu que es planteja és el de l'abast o el significat que hagi de tenir l'expressió administració ordinària, per definir el contingut concret de les funcions dels membres corporatius durant aquest curt període, que va des del dia anterior a la celebració de les eleccions, fins a la presa de possessió de les noves corporacions locals sorgides com a conseqüència del procés electoral, ja que, tot i que la llei va comprometre un criteri com més explícit millor en prohibir l'adopció d'acords que requerissin una majoria qualificada, en canvi no va aventurar una definició del que havíem d'entendre per administració ordinària i extraordinària.

L'expressió administració ordinària, tal com va assenyalar el Tribunal Suprem en la Sentència de 19 de novembre de 1991, és un concepte jurídic indeterminat que no ha estat pràcticament objecte de debat judicial, motiu pel qual manquem tant d'una jurisprudència suficient que pugui il·luminar-nos sobre el seu contingut i abast, com d'una doctrina sòlida, ja que aquesta pràcticament no s'ha pronunciat en relació amb aquesta qüestió.

No obstant això, és evident que el citat precepte no solament impedeix a les corporacions en funcions adoptar acords que requereixin un quòrum qualificat, concretament algun dels que estableix l'article 47 de la LRBL o qualsevol altra norma amb rang de llei, sinó també exercir les altres competències que excedeixin la pura administració ordinària.

Això no pot portar-nos a identificar els assumptes d'administració ordinària amb tots els que no requereixen un quòrum reforçat, com ens va aclarir el Tribunal Suprem en la Sentència de 25 de maig de 1993, dictada com a conseqüència de la impugnació de l'aprovació d'una ordenança municipal per l'Ajuntament de Barcelona, en la qual va assenyalar el següent:

"Independentment que per a l'aprovació de l'Ordenança que es tracta no era necessària cap majoria qualificada del Consistori […], el mateix article 194.2 de la Llei 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, tampoc no permet als membres de les corporacions cessants adoptar acords aliens a l'administració ordinària, com indubtablement ho seria l'aprovació d'una ordenança com la debatuda, per la qual cosa certament no hauria procedit conforme a dret la corporació municipal."

De manera que el govern en funcions pot adoptar les decisions que li corresponguin com a òrgan administratiu, quan siguin necessàries per a la marxa normal de l'Administració, però s’ha d'abstenir d'adoptar iniciatives que impliquin l'elecció d'un model que pugui comprometre seriosament l'actuació política del govern successor, tret que es tracti de situacions d'urgència o de gravetat, doncs en aquest supòsit la situació de prorrogatio permet també al govern adoptar acords que transcendeixin el pur marc administratiu i s'emmarquin en el polític.

Per tant, podem convenir que l'expressió administració ordinària és evident que no engloba tots els actes que per la seva importància, finalitat o excepcionalitat, no es poden considerar esdeveniments normals i habituals d'una corporació, però també resulta evident, des del punt de vista de la finalitat de la norma, que aquesta disposició legal té per objecte evitar els buits de poder que es puguin produir. Per tant, també hem d'entendre que el govern en funcions no està solament per administrar el que és quotidià, corrent i habitual, sinó, en alguns casos, també el que és excepcional.

Les altres activitats que excedeixin d'aquest criteri, és a dir, que no obeeixin a una mera administració quotidiana o a l'adopció de mesures d'urgència o d'emergència i que, per tant, puguin comprometre el futur sense existir una necessitat urgent, són inacceptables, especialment si tenim en compte que les corporacions entrants no disposen de les mateixes tècniques que les cambres legislatives per revisar l'actuació provisional de les diputacions permanents, i únicament poden utilitzar les tècniques de revisió d'ofici dels actes dictats establertes en l’article 109.1 de la LPACAP, que comporten molta més dificultat.

En qualsevol cas, hem de tenir en compte que ens trobem davant una problemàtica de solucions casuístiques, en la qual les circumstàncies concurrents poden tenir un gran significat, fet que ens obligarà a analitzar cas per cas per, en vista de les circumstàncies concretes en què es produeixi la necessitat que una corporació en funcions adopti determinats acords i decisions, per determinar si hi ha prou habilitació legal.

El que sí que és segur, en canvi, és que durant aquest període es manté el règim de delegacions interorgàniques que estigui establert amb anterioritat, sens perjudici, evidentment, de la potestat que en tot moment té l'òrgan titular d'aquestes de revocar-les o modificar-les.

↑ Tornar a 2.2 Durada del mandat dels electes locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

L'article 12 del Text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, estableix l'existència, en els tres nivells d'administració, del denominat personal eventual, l'objecte del qual és la realització de funcions expressament qualificades de confiança o assessorament especial i, en conseqüència, de caràcter no permanent.

Es tracta d'una tipologia de personal les característiques del qual la diferencien radicalment dels restants tipus regulats pel TREBEP, com a conseqüència de les circumstàncies següents:

Aquesta disposició legal té el correlatiu en l'esfera local, a escala de legislació bàsica, en l'article 104 de la LRBRL i en l'article 176 del TRRL i, a escala autonòmica, en els articles 304 i 305 del TRLMC i els articles 9-15 del Reglament de personal de les entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol.

La primera característica que es desprèn de la dicció literal del TREBEP és que hi ha dos límits a tenir en compte respecte de les funcions que es poden encomanar a aquest tipus de personal, en estar circumscrites aquestes atribucions a funcions de confiança o assessorament especial i a funcions que satisfacin necessitats de caràcter no permanent.

a) Funcions de confiança o d'assessorament especial que satisfacin necessitats no permanents

Respecte de la primera limitació, la jurisprudència del Tribunal Suprem, després d'assenyalar el caràcter excepcional d'aquest tipus de personal, ha circumscrit l'àmbit material de les seves funcions al de les estrictes de confiança i assessorament especial, a manera d'òrgan staff, per la qual cosa ha entès que li estan vetades les actuacions de col·laboració professional que es projectin en les funcions normals de l'Administració pública, bé en les externes de prestació i de policia enfront de la ciutadania, bé en les internes de pura organització administrativa que, per la connexió directa amb els principis constitucionals d'objectivitat i eficàcia administrativa, entén que han de ser assignades al personal públic seleccionat sota els principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

En termes similars s'havia pronunciat anteriorment el Tribunal Suprem uns anys abans, quan va assenyalar que el nomenament de personal eventual havia de ser restrictiu, en implicar una disminució dels llocs funcionarials, i que a més s'havia de limitar a exercir, únicament, tasques de caràcter no permanent.

Ni tan sols poden formar part dels òrgans de selecció de personal, per expressa prohibició de l'article 60.2 del TREBEP, les meses de contractació, ni en qualitat de membres, ni en qualitat d’assessors o informants, en aquest cas per expressa prohibició de la disposició addicional segona de la LCSP.

Per tant, és tan determinant per a la jurisprudència la seva autèntica naturalesa que, quan és designada una persona com a personal eventual per exercir funcions de confiança, no anul·la aquesta naturalesa el fet que erròniament s'hagi formalitzat un contracte laboral. Tampoc no han dubtat els tribunals a reconèixer l'existència d'una relació laboral quan les funcions del personal eventual nomenat no s'atenien als imperatius legals, com era el cas d'un conductor contractat.

En idèntic sentit s'ha anat manifestant la doctrina dels tribunals de l'ordre social, que també han interpretat que, per no aplicar el règim jurídic dels funcionaris o el del personal laboral, s'ha de donar una veritable relació de personal eventual en els termes que el mateix precepte del TREBEP estableix, i per analitzar-ho no s’ha d’atendre simplement a la forma en què s’ha produït el nomenament, sinó a les funcions atribuïdes, que han d’estar expressament qualificades com de confiança o assessorament especial, de manera que quan queda acreditat que les funcions atribuïdes al treballador o treballadora manquen d'aquestes notes, s'han decantat sempre per qualificar la relació de laboral.

b) Exercici de funcions de caràcter directiu

Segons l'article 176.2 del TRRL, aquest tipus de personal podia, en principi, desenvolupar funcions de caràcter directiu atribuïdes a llocs de treball que estiguessin inclosos en la relació de llocs de treball de l'entitat local, quan les persones que els hagin d'ocupar reuneixin les condicions específiques que s'exigeixen als funcionaris per desenvolupar aquest tipus de funcions. Però, des de la promulgació del TREBEP, aquesta possibilitat ha quedat totalment proscrita, perquè entén que el que disposa sobre aquest tema l'article 176.2 del TRRL va quedar tàcitament derogat, des del moment en què el TREBEP, que té naturalesa bàsica, distingeix clarament entre personal eventual i personal directiu, i circumscriu les funcions del personal eventual, com ja hem vist, a les de confiança o assessorament especial dels òrgans de govern.

En conseqüència, també hem d’entendre derogat pel TREBEP el que estableix l'article 306 del TRLMC, que, en regular de manera expressa el personal directiu, va establir que aquest tipus de personal havia de tenir necessàriament la consideració de personal eventual.

En aquest sentit s’ha pronunciat reiteradament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, encara que referint-se a l'Administració autonòmica, en entendre que llocs com ara la direcció dels museus de la Ciència i d'Història i els llocs de director de la Casa de les Llengües o del Centre de Mediació Familiar de Catalunya, haurien d'estar reservats a funcionaris, ja que en la seva funció no apareix justificada ni la confiança ni tampoc l'assessorament exigible en aquests casos.

En conseqüència, entenc que, a partir del TREBEP, la possibilitat que aquest tipus de personal exerceixi funcions directives o que existeixi la figura del personal directiu eventual, és inexistent.

↑ Tornar a 2.2.3 Cessament automàtic del personal eventual | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Si aquestes són les característiques d'aquest tipus de personal pel que fa a les funcions que poden desenvolupar, també hi ha importants especialitats que en condicionen l'existència, ja que es tracta de llocs de treball d'assessorament o de confiança especial que necessiten per existir una sèrie de pressupostos legals. En primer lloc, que la corporació, a l'inici del seu mandat i en sessió plenària, a l'efecte de la inclusió posterior en la plantilla, determini els extrems següents:

a. Nombre

Respecte al nombre, amb la reforma de la legislació bàsica per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, en l'article 104 bis i en la disposició transitòria desena de la LRBRL s'estableix, en funció de la seva població, un nombre màxim de personal eventual per a ajuntaments, diputacions, consells o cabildos, d'acord amb el detall següent:

• Excepcionalment, 1 en municipis de 2.000 a 5.000 habitants, quan no hi hagi regidors en règim de dedicació exclusiva.
• 1 en municipis de 5.001 a 10.000 habitants.
• 2 en municipis de 10.001 a 20.000 habitants.
• 7 en municipis de 20.001 a 50.000 habitants.
• La meitat dels regidors en municipis de 50.001 a 75.000 habitants.
• El mateix nombre de regidors en municipis de 75.001 a 500.000 habitants.
• El 0,7 % del nombre total de llocs de treball de la plantilla en municipis de més de 500.000 habitants.
• En les diputacions, el nombre màxim que resulti aplicable al municipi més poblat, i en els consells i cabildos insulars, el mateix nombre de membres del cabildo a les illes de més de 800.000 habitants, i el 60% dels seus càrrecs electes si tenen una població menor.
• Pel que fa a la resta d’entitats locals, a les comarques i les vegueries, per aplicació de la disposició addicional tercera de la LRSAL, els resultaria aplicable el règim de les diputacions, però respecte de les restants entitats locals (entitats territorials d'àmbit inferior al municipi, EMD, mancomunitats, consorcis i àrees metropolitanes), la reforma introduïda per la LRSAL va vetar tota possibilitat que poguessin nomenar personal d’aquest tipus, encara que actualment aquesta disposició ha estat anul·lada pel Tribunal Constitucional en la Sentència núm. 54/2017, de 17 de maig, fet que permet que aquests tipus d’entitats locals puguin tenir actualment personal eventual.

En aquesta mateixa sentència, el Tribunal Constitucional també va anul·lar el que establia la LRSAL, que obligava que aquest tipus de personal havia de prestar, necessàriament, els seus serveis en els serveis generals de l'entitat. Per tant, actualment, els ens locals tenen plena llibertat per destinar aquest tipus de personal als serveis i departaments que considerin oportú.

Aquestes limitacions van acompanyades d'una doble obligació: publicar semestralment a la seu electrònica el nombre de llocs eventuals existents, i que el president o presidenta reti comptes al ple del compliment d'aquestes disposicions trimestralment.

b. Característiques

Aquestes característiques entenem que integren, com a mínim, la denominació del lloc de treball, la relació i el detall de les seves funcions i la seva dedicació i el règim d'incompatibilitats, que en tot cas és, com a mínim, el que estableix la Llei 53/1984, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, encara que a Catalunya l'article 317 del RPEL atribueix a l'alcalde o l'alcaldessa la determinació del seu horari i la intensitat de la seva dedicació en funció de les necessitats del servei.

c. Retribucions

Un cop realitzada la determinació anterior i dins dels límits que aquesta decisió implica, l'alcalde o l'alcaldessa pot procedir lliurement a nomenar aquest personal, amb l'únic requisit formal que el nomenament, el règim de retribucions i la dedicació es facin públics, tant inicialment com quan es produeixin variacions, al butlletí oficial de la província i al DOGC, en aquest últim cas per imperatiu del que disposa l’article 304.3 del TRLMC i, si escau, del butlletí d'informació de la corporació, i també en els mitjans electrònics d'informació de què disposi l'ajuntament –web municipal i seu electrònica.

↑ Tornar a 2.2.3 Cessament automàtic del personal eventual | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

El problema fonamental consisteix a determinar el veritable abast de la disposició legal que aquest personal eventual cessa, automàticament i en tot cas quan, com assenyala l'article 104 de la LRBRL, cessi o expiri el mandat de l'autoritat a la qual presta les seves funcions de confiança o assessorament especial. Si bé quan aquest cessament es produeix com a conseqüència del cessament de l'alcalde o l'alcaldessa durant la vigència del seu mandat no es presenta cap problema interpretatiu, en canvi, quan es produeix com a conseqüència de l'expiració del mandat de l'alcalde o l'alcaldessa amb motiu de l'expiració del seu mandat com a regidor o regidora, pressupost bàsic de l'anterior, se'ns planteja una certa problemàtica. Amb una interpretació estricta, hauríem d'arribar a la conclusió que el cessament d'aquest personal s'ha de produir, automàticament, als quatre anys de les eleccions anteriors o, en tot cas, el dia anterior a la celebració de les noves eleccions, és a dir, abans que l'alcalde o l'alcaldessa deixi de realitzar definitivament les seves funcions com a tal. S'ha de tenir en compte que, com ja hem comentat anteriorment, la legislació electoral estableix una pròrroga del mandat corporatiu, encara que únicament en funcions d'administració ordinària, que fa que aquest s'allargui fins que es produeixi la constitució de la nova corporació, és a dir, un mínim de 21 dies i un màxim de 41 dies, segons s'interposi o no recurs contenciós electoral contra l'acte de proclamació de candidats.

Això, unit al fet que el nou alcalde o alcaldessa no pot procedir al nomenament de les persones que hagin d'ocupar aquests llocs de confiança durant el mandat següent fins que el ple n'hagi determinat el nombre, les característiques i les retribucions, fa que el període durant el qual l'alcalde o l'alcaldessa hagi de prescindir d'aquests llocs de treball s'allargui encara més. Aquesta circumstància, quan hi ha coincidència entre l'alcalde o l'alcaldessa sortint i l'entrant, produeix una certa distorsió, ja que es veu obligat a prescindir del seu personal de confiança durant un període de temps en el qual està exercint les seves funcions, i en uns moments en els quals segurament més falta li fa.

Aquesta circumstància ha comportat que, en nombroses corporacions, o bé s'interpreti àmpliament la llei, en el sentit que el cessament automàtic d'aquest personal es produeix quan finalitza no solament la durada del mandat de l'autoritat que els va nomenar, sinó també el període de pròrroga legal, posició que considero més adequada, o bé s'acudeixi a nombroses picaresques per mantenir aquest personal de facto en l'exercici de les seves funcions.

Per finalitzar, únicament vull assenyalar que és tal la identificació d'aquest personal amb les circumstàncies de l'autoritat que el nomena, que alguns municipis estableixen en el seu reglament orgànic que, amb motiu de l'inici i del cessament de les seves funcions, el personal eventual efectuï les declaracions que exigeix l'article 75.5 de la LRBRL als regidors, quan aquesta exigència, d'acord amb la disposició addicional 15 de la LRBRL, a més dels regidors, únicament resulta exigible al personal directiu local i als funcionaris amb habilitació de caràcter estatal que hagin estat nomenats mitjançant lliure designació, en consideració al caràcter directiu de les seves funcions o a l'especial responsabilitat que assumeixin.

↑ Tornar a 2.2.3 Cessament automàtic del personal eventual | ↑ Tornar a 2.2 Durada del mandat dels electes locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Una altra conseqüència derivada de l'expiració del mandat dels membres de la corporació sortint, que alhora constitueix un acte preparatori i necessari per constituir la nova corporació, és que, de conformitat amb el que disposa l’article 36 del ROF –l'article 56 respecte de les diputacions-, el tercer dia anterior a l'assenyalat per la legislació electoral per a la sessió constitutiva del nou ajuntament, és a dir, 17 dies després de celebrar-se les eleccions, els regidors cessants, tant del ple com, als ajuntaments on existeixi, de la junta de govern, s'han de reunir en sessió convocada a l'únic efecte d'aprovar l'acta de l'última sessió celebrada i, per tant, de caràcter extraordinari.

Malgrat que sols està establerta per una norma de caràcter supletori com és el ROF, resulta encertada, en la mesura que és lògic que solament puguin aprovar les actes d'aquests òrgans els membres de la corporació que van participar en les sessions corresponents i que, per tant, coneixen les autèntiques circumstàncies que s'hi van produir.

No es disposa una operació idèntica, en canvi, respecte de les actes dels altres òrgans col·legiats municipals, principalment òrgans de participació política i òrgans de participació ciutadana, quan es donen circumstàncies idèntiques, de la mateixa manera que succeeix respecte de les actes dels òrgans col·legiats de govern dels possibles organismes autònoms que, per gestionar serveis i efectuar activitats, puguin existir a l'ajuntament.

Aquesta omissió se sol esmenar amb la disposició corresponent en el reglament orgànic municipal i en els estatuts reguladors dels organismes autònoms i, de fet, és pràctica habitual que es produeixin aquestes operacions d'aprovació de l'última acta, no solament respecte de les corresponents al ple i a la junta de govern, sinó també respecte de les dels altres òrgans col·legiats de la corporació, encara que no siguin de caràcter decisori, com ocorre amb les comissions informatives i amb els òrgans col·legiats de participació ciutadana.

En cas contrari, si hi ha actes que per qualsevol circumstància estiguessin pendents de sotmetre's a aprovació, si aquesta no es produeix amb anterioritat a aquest acte de liquidació, aquestes actes serien perpètuament esborranys i, en no estar incorporades als llibres oficials corresponents, no estarien protegides per la presumpció iuris tantum de la qual, en tant que instrument públic solemne, gaudeix el llibre d'actes.

Això no vol dir que no existeixi la possibilitat de provar l'existència d'aquests acords, ja que no solament es podria utilitzar qualsevol altre mitjà de prova de la seva existència vàlid en dret, sinó que, a més, a l'empara del que disposa l'article 206 del ROF, sempre existeix la possibilitat d'expedir certificacions dels acords corresponents a aquestes sessions, fent l'advertiment o l'excepció que l'acta està pendent d'aprovació i a reserva, per tant, dels termes que resultin d'aquesta aprovació.

Però, quan no existeix ni tan sol un esborrany d'acta degudament signat, l'única possibilitat de certificar és que s'emetin aquestes certificacions sobre la base de la documentació que figuri en l'expedient, sempre que hi consti la diligència d'aprovació per l'òrgan corresponent.

↑ Tornar a 2.2 Durada del mandat dels electes locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Pel que a la constitució subsegüent dels ens locals, l'hem de distingir en funció de la seva naturalesa:

Però, per fer efectiva la constitució dels nous ajuntaments i restants entitats locals supramunicipals, cal que es desenvolupi una important activitat local, tant amb caràcter previ a aquesta constitució, com durant la sessió constitutiva que, centrant-nos en els ajuntaments, analitzarem seguidament.

• 2.3.1 Activitats preliminars
• 2.3.2 Sessió constitutiva
• 2.3.3 Elecció de l'alcalde o l'alcaldessa

↑ Tornar a 2.3 Constitució dels ens locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Amb caràcter previ a la celebració de la sessió constitutiva, les activitats preliminars a realitzar perquè aquesta es desenvolupi degudament i perquè els regidors electes puguin prendre possessió dels seus càrrecs en els terminis establerts pel nostre dret positiu, són les següents:

• 2.3.1.1 Formulació de les declaracions de béns i activitats pels electes
• 2.3.1.2 Preparació de la documentació necessària per efectuar l'arqueig extraordinari i la comprovació de l'inventari de béns
• 2.3.1.3 Convocatòria de la sessió constitutiva
• 2.3.1.4 Aportació de credencials a l'ajuntament.

Un cop efectuada per la junta electoral de zona corresponent la proclamació d'electes en els terminis establerts per l'article 108 de la LOREG, en vista del resultat de l'escrutini general i un cop expedides les credencials corresponents, aquells passen a tenir la condició de regidors electes i els drets inherents a tal condició, fonamentalment el de prendre possessió del seu càrrec, i per això és requisit previ, segons el número 8 del citat precepte, a més de jurar o prometre acatament a la Constitució en els termes que més endavant s'analitzaran, complir els altres requisits establerts en les lleis o reglaments específics.

L'emissió d'aquestes declaracions s'ha de produir, segons el citat article, abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament i quan es modifiquin les circumstàncies de fet que contenen, de què es desprèn que aquesta obligació incumbeix no solament els regidors entrants, sinó també els sortints, de manera que els regidors que hagin cessat en els seus càrrecs per expiració del mandat i de la pròrroga legal, han d'efectuar aquestes declaracions, de la mateixa manera que els regidors electes que hagin de prendre possessió durant el nou mandat.

El problema es planteja en relació amb els regidors cessants que repeteixin mandat com a conseqüència del resultat electoral, ja que en aquests supòsits la literalitat de la norma obligaria que efectuessin aquestes declaracions dues vegades, una amb ocasió del seu cessament, ja que aquest efectivament es produeix, i una altra amb caràcter previ a la presa de possessió com a conseqüència de la seva nova proclamació. Però una interpretació racional de la norma permet entendre que, en aquests casos, efectuant les declaracions una sola vegada es compliria aquesta doble obligació, en la mesura que les declaracions amb motiu del cessament i amb motiu de la presa de possessió coincideixen en el temps i el contrari constituiria una duplicitat.

Es plantejava un problema interpretatiu més important sobre si el compliment d'aquest requisit era o no pressupost bàsic per poder prendre possessió del càrrec, com sembla voler exigir el citat precepte en establir que s'han de formular les declaracions abans de la presa de possessió.

Aquesta qüestió va ser al seu moment objecte de debat per part de la doctrina, tot i que la Junta Electoral Central, en l'acord de 17 de juny de 1987, va interpretar que, en la mesura en què l'article 108.8 de la LOREG estableix que, per adquirir la plena condició dels seus càrrecs, els candidats electes, a més de jurar o prometre acatament a la Constitució, han de complir els altres requisits establerts en les lleis o reglaments respectius, i atès que l'article 75.5 de la LRBRL exigeix que tots els membres de les corporacions locals formulin aquestes declaracions abans de la presa de possessió, no poden els regidors electes, ni tampoc els membres de les altres entitats locals supramunicipals que no compleixin aquest requisit, prendre possessió ni, per tant, participar en l'elecció de l'alcalde o l'alcaldessa.

Una solució idèntica adopta el Tribunal Suprem en la Sentència de 19 de desembre de 2001, però entenent que és diferent el cas del regidor o la regidora al qual s'impedeix prendre possessió i participar en l'elecció de l'alcalde o l'alcaldessa fins que no doni compliment a aquesta obligació, solució correcta en la seva opinió, del regidor o la regidora al qual ja s’ha permès prendre possessió incomplint tal obligació, doncs en aquest cas fins que aquest acte no sigui anul·lat produeix plens efectes jurídics i permet a l’electe detenir el seu càrrec en plenitud d’atribucions.

Un cop formulades les declaracions, aquestes s'han d'inscriure en sengles registres d'interessos constituïts en cada corporació local, que s'ha d'entendre que estan afectats per la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i, per tant, segons l'article 26, estan subjectes als deures de protecció derivats d'aquesta llei.

Aquests dos registres són públics per declaració expressa de la LRBRL, tot i que en l'article 56 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya, únicament s'estableix el caràcter públic del registre d'activitats, i es remet, respecte de l'accés al de béns patrimonials i interessos, a la seva normativa específica, sens perjudici de la necessitat de fer pública una declaració que indiqui la situació patrimonial dels afectats, que no ha d'incloure les dades de la seva localització ni els que resultin necessaris per salvaguardar la privadesa i la seguretat dels seus titulars.

Si bé el règim que acabem d'assenyalar és el de caràcter general, també hem de recordar que mitjançant l'article 6 de la Llei orgànica 1/2003, de 10 de març, per a la garantia de la democràcia als ajuntaments i la seguretat dels regidors, es va modificar aquest article amb l'objectiu de permetre que els membres de les corporacions locals que consideressin, en virtut del seu càrrec, amenaçada la seva seguretat personal o la dels seus béns o negocis, així com la dels seus familiars, socis, empleats o persones amb qui tinguessin relació econòmica o professional, poguessin fer les seves declaracions davant la secretaria de la diputació provincial o, si s’escau, davant l'òrgan competent de la comunitat autònoma, a l'efecte d'inscriure-les en els registres provincials especials corresponents, encara que amb motiu de la reforma posterior d'aquest precepte per la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl, aquesta possibilitat es va limitar a la declaració de béns patrimonials, però no al de causes de possible incompatibilitat i activitats.

En conseqüència, els regidors que facin ús d'aquest procediment especial únicament han de presentar al seu ajuntament la declaració de causes de possible incompatibilitat i activitats, i una certificació simple i succinta de l'encarregat del registre provincial, acreditativa d'haver formalitzat en aquesta administració la seva declaració de béns patrimonials i que aquesta es troba inscrita en el Registre especial de béns patrimonials de la diputació.

Una altra activitat preliminar a la sessió constitutiva que s'ha de desenvolupar en els ens locals, és la que estableix l'article 36 del ROF, que encarrega als secretaris i als interventors de les corporacions locals l'obligació d'adoptar les mesures precises perquè el dia de la constitució de la nova corporació s'efectuï un arqueig i estiguin preparats i actualitzats els justificants de les existències en metàl·lic o valors propis de la corporació, dipositats en la caixa municipal o entitats bancàries, així com la documentació relativa a l'inventari del patrimoni de la corporació i dels seus organismes autònoms.

Aquesta disposició, pel que fa a l'inventari, té per objecte donar compliment al que disposen els articles 86 del TRRL i 222 del TRLMC, en concordança amb l’article 104 del Reglament de béns dels ens locals de Catalunya, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 d’octubre, que estableixen que l'inventari de béns i drets s'ha de comprovar sempre que es renovi la corporació, i comporta l'examen d'aquest document, el de la seva última rectificació i el dels acords posteriors que hi hagin produït alteracions, i exigeix deixar constància d'haver-la realitzat mitjançant diligència del secretari o la secretària al final de l'inventari, amb la possibilitat d'aixecar una acta addicional, autoritzada per aquest, a fi d'establir les responsabilitats que es puguin derivar per als membres de la corporació sortint i, en el seu moment, per als de l'entrant.

En canvi, respecte de la comptabilitat, si bé les instruccions de comptabilitat anteriors a 2004 disposaven que amb aquest motiu s'havia d'executar un arqueig extraordinari dels fons municipals existents en aquella data, les instruccions de comptabilitat actuals no ho disposen, malgrat la qual cosa és una tradició en la vida local que, coincidint amb la sessió constitutiva, s’efectuï un arqueig extraordinari, que consisteix en una acta aixecada amb la presència i la signatura dels alcaldes entrant i sortint, del tresorer/a i de l'interventor/a, en la qual es deixa constància del resultat de la comprovació dels llibres de comptabilitat de la Intervenció amb els de la Tresoreria, i dels justificants de les existències en metàl·lic i en valors propis de la corporació dipositats tant en la caixa municipal com en entitats bancàries.

A diferència de l'article 2.1 del Reial decret 1169/1983, de 4 de maig, pel qual es van dictar normes per constituir les corporacions locals, que establia expressament que la sessió extraordinària no requeria convocatòria formal, així com la data i l'hora en què aquesta s'havia de celebrar, en la legislació actual aquesta qüestió no està resolta en cap precepte legal específic, ja que l'article 195 de la LOREG es limita a disposar, de manera clara i terminant, el dia de la constitució —el vintè posterior a la celebració de les eleccions si no s'ha presentat recurs contenciós electoral contra la proclamació de regidors electes i, en cas contrari, el quarantè—, però no l'hora de la celebració, cosa que en el seu moment va plantejar alguns problemes i va donar lloc a interpretacions i solucions diverses.

Efectivament, mentre en algunes comunitats autònomes com la de Canàries el tema va quedar correctament resolt per l'article 111 de la Llei 14/1990, de 26 de juliol, del règim jurídic de les administracions públiques de Canàries, que va establir que els electes es reunirien, sense necessitat de convocatòria prèvia, a les 11 del matí del dia previst per a la constitució, en altres comunitats autònomes, com Catalunya, en alguns casos, com va succeir l'any 1991, mitjançant l'Ordre de 10 de juny de 1991 del Departament de Governació de la Generalitat, es va establir que la constitució dels ajuntaments havia de tenir lloc el dia fixat per la legislació electoral a les 12 del matí.

No obstant això, tot i la bona intenció de la solució, no la considerem gaire ortodoxa, en la mesura que la Generalitat no té competències per efectuar aquesta convocatòria, perquè si bé té competències legislatives per regular el règim local, en canvi no és una ordre del conseller o consellera la norma de rang adequada per dur a terme aquesta regulació. Considero més correcte, a falta d'una disposició específica de la legislació local catalana, que sigui el ROM la norma que incorpori tal regulació i, sols si no n'hi ha, acudir al que disposa l'article 2 del Reial decret 561/1979, de 16 de març, que estableix que els regidors electes s’han de reunir, sense necessitat de convocatòria prèvia, a les 11 hores del matí en el saló de sessions de la casa consistorial. Si bé aquesta norma és anterior a l'entrada en vigor de la LOREG, en aquest aspecte es podria considerar en vigor, en no oposar-se a res del que disposa, o, com a última possibilitat, els diferents grups polítics que hagin obtingut representació en els municipis, a través dels seus caps de llista, poden acordar l'hora de la celebració, amb comunicació expressa d'aquest extrem al secretari o la secretària de la corporació o davant la seva presència.

El que sí que és evident és que, en vista del que disposa l'article 195 de la LOREG, ens trobem davant una sessió que es convoca per ministeri de la llei, sense necessitat d'efectuar convocatòria expressa.

Segons l'article 108 de la LOREG, les juntes electorals de zona han d'estendre, per triplicat, l'acta de proclamació d'electes, un dels exemplars de la qual s'ha de remetre a la corporació local afectada, lliurar una còpia certificada als representants de les candidatures que ho sol·licitin i expedir als electes les credencials de la seva proclamació.

La còpia certificada de l'acta d'escrutini s'ha de remetre a la corporació local amb caràcter previ al dia de la constitució de la nova corporació, a l'efecte que, en aquest acte, es pugui verificar la personalitat dels regidors electes que han de prendre possessió dels seus càrrecs, prèvia verificació de les seves credencials, sense que la interposició d’un recurs contenciós electoral suspengui aquest deure d'expedició.

Un cop els regidors electes disposin d'aquestes credencials i amb anterioritat a la sessió constitutiva, han de presentar la seva credencial davant el secretari o la secretària de la corporació, tal com de manera expressa disposa l'article 7 del ROF, i correspon a la corporació, i al seu secretari o secretària en nom d'aquesta, la custòdia i la conservació d'aquest document. Aquesta mesura té com a finalitat facilitar la funció de la mesa d'edat que actuarà en la sessió constitutiva de constatar la personalitat dels electes que acudeixin a prendre possessió del càrrec, ja que aquest acte de constatació entre la credencial, prèvia acreditació de la personalitat de l'electe, i l'acta de proclamació, és prou garantia per fer efectiu el dret d'accés a aquest càrrec públic.

↑ Tornar a 2.3 Constitució dels ens locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Un cop efectuats els tràmits preliminars als quals s'ha fet referència a l'apartat anterior, el vintè dia posterior a l'elecció, si no s'ha interposat recurs contenciós electoral, se celebra la sessió constitutiva, que té per objecte que els membres electes prenguin possessió dels seus càrrecs i procedeixin a l'elecció de l'alcalde.

Per dur a terme aquesta activitat, la LOREG arbitra un mínim procediment, les característiques fonamentals del qual són les següents:

L'article 195.2 de la LOREG estableix que, per desenvolupar la sessió constitutiva, és necessari que es constitueixi, en primer lloc, una mesa d'edat, integrada pels regidors electes de major i menor edat presents en l'acte, de la qual ha d'actuar com a secretari o secretària el de la corporació. Aquesta mesa té com a missió la comprovació de les credencials presentades i acreditacions de personalitat dels electes, sobre la base de les certificacions que la junta electoral de zona hagués enviat a l'ajuntament.

Amb això, la llei ha arbitrat un criteri objectiu de designació dels membres que hagin de constituir aquesta mesa, el de l'edat, per fer efectiu el principi d'igualtat dels electes, i no atorga a cap d'aquests funcions de presidència de la sessió, malgrat que és tradicional, i alguns ROM així ho disposen, que actuï com a tal el de major edat, que normalment assumeix la direcció inicial d'aquesta sessió constitutiva.

Un cop constituïda la mesa d'edat en els termes exposats, aquesta, en sessió pública, comprova les credencials dels electes que hagin comparegut a la sessió per prendre possessió del càrrec, confronta aquestes credencials amb el certificat expedit per la junta electoral de zona i comprova, amb un document fefaent que incorpori fotografia —DNI, passaport o permís de conduir—, la personalitat dels compareixents.

Però les funcions de la mesa d'edat no s'acaben amb les comprovacions anteriors, ja que també li corresponen les següents:

• Presidir l'acte de presa de possessió dels regidors.

• Declarar constituïda la corporació si concorren la majoria absoluta dels regidors electes, o aixecar la sessió, en cas contrari (art. 195.4 de la LOREG i art. 37.4 del ROF).

• Proclamar l'alcalde o l'alcaldessa que resulti escollit per la majoria o, si de cas hi manca, el cap de la llista més votada (art. 196 de la LOREG).

• Presidir el sorteig i proclamar l'alcalde o l'alcaldessa resultant, en cas d'empat entre dues llistes (art. 196 de la LOREG).

• Presidir l'acte de presa de possessió de l'alcalde o l'alcaldessa, ja sigui en la sessió de constitució o en sessió extraordinària celebrada a aquest efecte a les 48 hores de la sessió constitutiva (art. 40.3 del ROF).

• Requerir a l'alcalde o l'alcaldessa proclamat absent perquè prengui possessió en aquest termini (art. 40.3 del ROF).

• Declarar vacant l'alcaldia per renúncia tàcita del proclamat que no comparegui a prendre possessió en el termini anteriorment assenyalat i, davant la inexistència de president o presidenta, ni tan sols en funcions, convocar la sessió extraordinària per a la proclamació de nou alcalde o alcaldessa establerta per l'article 198 de la LOREG, en concordança amb l'article 40 del ROF.

Encara que és cert que algunes d'aquestes funcions no les hi atorga expressament la legislació vigent, una lògica interpretació d'aquesta ens porta a aquesta única solució, en uns casos perquè és conseqüència lògica de les seves funcions expresses, com la presidència de l'acte de presa de possessió dels regidors electes, ja que, sense fer-se efectiva aquesta, difícilment es pot declarar constituïda la corporació i, en d'altres, perquè és l'única solució possible davant les llacunes de la LOREG i de la legislació de règim local, com requerir a l'alcalde o l'alcaldessa proclamat que no estigui present en la sessió perquè prengui possessió del càrrec o declarar vacant l'alcaldia si no es produeix aquesta presa de possessió, així com convocar la sessió extraordinària del ple per cobrir la vacant.

Un cop comprovades les credencials dels electes, l'article 195 de la LOREG disposa que si concorre la majoria absoluta d'aquests la mesa d’edat ha de declarar constituïda la corporació, però la veritat és que, amb caràcter previ, aquests regidors electes han de formular el seu jurament o promesa d'acatar la Constitució.

Si bé en el precepte de la LOREG que regula la sessió constitutiva no està establert aquest requisit i, en la legislació de règim local, únicament ho està respecte de la figura de l'alcalde o l'alcaldessa, en l'article 8 del TRRL, que segons la disposició final 7.1.a té caràcter bàsic, la veritat és que sí que ho està, amb caràcter general, en l'article 108.8 de la LOREG, quan estableix que els candidats electes, en el moment de prendre possessió i per adquirir la plena condició dels seus càrrecs, han de jurar o prometre acatament a la Constitució.

En conseqüència, la formulació d'aquest jurament o promesa és un requisit indispensable perquè els electes adquireixin la plena possessió dels seus càrrecs, encara que, com ha assenyalat la Junta Electoral Central en l'acord de 26 de novembre de 1990, la seva omissió no és causa de pèrdua de la condició de regidor o regidora electe, perquè ni la legislació electoral ni la de règim local estableixen un termini preclusiu per a la presa de possessió del càrrec, encara que, en no adquirir la plenitud del seu càrrec, tampoc no podrà participar en l'elecció de l'alcalde o l'alcaldessa.

Així ho va entendre el Tribunal Constitucional, que va considerar que l'exigència d’aquest requisit és absolutament constitucional, en considerar que, a diferència dels ciutadans, als quals la Constitució imposa un deure negatiu d'abstenir-se de qualsevol actuació que la pugui vulnerar, als poders públics se’ls imposa un deure positiu de realitzar les seves funcions d'acord amb la Constitució, que comporta la necessitat que, amb caràcter previ a l'accés al càrrec, es manifesti aquesta promesa o jurament d'acatar-la, la qual cosa no suposa, necessàriament, com va assenyalar aquest Tribunal, una adhesió ideològica o una conformitat total amb el seu contingut.

Prova d'això és que, posteriorment, va estimar que, encara amb l'addició a la fórmula legal de promesa o jurament d'acatament a la Constitució de la manifestació que es realitza per imperatiu legal, es compleix aquest requisit, perquè entén que la incorporació d'aquesta expressió no implicava una condició, reserva o limitació, sinó solament l'interès de precisar que el seu acatament no era el resultat d'una decisió espontània, sinó de la simple voluntat de complir un requisit que la llei imposa, entenent que aquest afegit no té rellevància suficient per buidar de contingut el compromís adquirit de respecte a la Constitució i al model democràtic que aquesta representa.

Però no és l'afegit “per imperatiu legal” l'única addició que a la pràctica s'ha realitzat a aquesta fórmula, ja que l’any 2015 la Junta Electoral Central es va pronunciar en el sentit de considerar ajustada a la doctrina constitucional la promesa d'acatar la Constitució “fins que el poble recuperi la sobirania i pugui iniciar processos constituents”.

En canvi, en una decisió adoptada l’any 2011, la Junta Electoral Central no va considerar constitucional la fórmula: “Prometo per imperatiu legal respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia de Catalunya amb l'objectiu de derogar-los per a la constitució de l'Estat independent de la República de Catalunya”, com tampoc no va considerar constitucional, el maig de 2015, la fórmula: “Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que quedo a disposició del nou Parlament, del president i del Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixi de les eleccions del 27 de setembre de 2015, per exercir l'autodeterminació del nostre poble i proclamar, conjuntament amb totes les institucions, l'Estat català, lliure i sobirà.”

També és bastant habitual en moltes corporacions locals que a la fórmula legal de jurament o promesa d'acatament a la Constitució s'afegeixi el jurament o la promesa d'acatament a l'Estatut d'autonomia, circumstància que deriva no tant d'una disposició legal concreta referida a la forma de realitzar aquest acatament en l'àmbit local, sinó de la importació d'una disposició en tal sentit respecte dels càrrecs autonòmics, ja que hi ha moltes lleis i normes autonòmiques que així ho disposen.

Aquesta pregunta ha de ser contestada afirmativament per la persona afectada, especificant si jura o promet, amb la possibilitat que es pugui substituir pel jurament o la promesa prestat personalment per qui és a punt de prendre possessió.

Finalment, i pel que fa a aquest jurament o promesa, ens queda per resoldre una única qüestió, i és la relativa a si l'han d'efectuar els regidors electes davant la mesa d'edat o, per contra, com al seu moment va entendre una part de la doctrina, s'ha d'efectuar un cop constituïda la corporació i triat l'alcalde o l'alcaldessa, davant d'aquest, perquè s'entén que a ningú més que a l'alcalde o l'alcaldessa correspon prendre el jurament als regidors. En defensa d'aquesta tesi, s'al·legava que en els reglaments de les cambres, tant del Congrés com del Senat, el jurament o la promesa es feia davant el president de la cambra, un cop escollida la mesa en la sessió constitutiva.

No obstant això, encara acceptant que entre les funcions expresses que la LOREG atorga a la mesa d'edat no conté la de prendre jurament o promesa del càrrec als regidors, jo em decanto per la solució contrària, en primer lloc perquè difícilment, si no s'ha complert un dels requisits bàsics perquè els regidors electes adquireixin la plenitud dels seus càrrecs, es podrà declarar constituït l'ajuntament i, en segon lloc, perquè sense haver pres possessió del seu càrrec, en no haver formulat aquest acatament constitucional, tampoc no podran fer cap exercici del càrrec, ni votar l'elecció de l'alcalde o l'alcaldessa, que té lloc tot seguit.

↑ Tornar a 2.3 Constitució dels ens locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Un cop efectuades les activitats anteriors i constituït el nou Ajuntament, els únics acords que es poden adoptar en aquesta sessió constitutiva, en vista del que disposa l'article 196 de la LOREG, són els relatius a l'elecció de l'alcalde o l'alcaldessa per part dels regidors que acaben d'adquirir la plena condició com a tals.

Actualment, l’article 140 de la Constitució estableix dues possibilitats respecte a l'elecció dels alcaldes, en disposar-se que seran escollits pels regidors o pels veïns.

D'aquestes dues opcions, i malgrat les aspiracions d'una part de la doctrina, que preconitza la necessitat que sigui proclamat alcalde o alcaldessa, per ministeri de la llei, el/la cap de la llista més votada, l'article 196 de la LOREG va optar, amb caràcter general, pel primer sistema, i va reservar en els articles 179.2 i 200 el sistema d'elecció veïnal per als alcaldes dels municipis que funcionin en règim de consell obert i per als alcaldes pedanis de les entitats locals d'àmbit territorial inferior al municipi.

En conseqüència, es tracta d'una elecció de segon grau que incorpora, en certa manera, un sistema mixt, en establir que, si no s'obté el quòrum necessari per elegir l'alcalde o l'alcaldessa en una única votació, resulta elegit com a tal el candidat de la llista més votada, donant entrada així a la possibilitat que els electors, en elegir els regidors en el procés electoral, estiguin elegint al seu torn l'alcalde o l'alcaldessa.

No obstant això, en la pràctica existeix la possibilitat de propiciar que el candidat a alcalde o alcaldessa no sigui cap de la seva llista, en la mesura en què s'ha estat admetent sense cap problema la renúncia immediata de l'alcalde o l'alcaldessa escollit, la qual cosa produeix la conseqüència que, en la mesura en què la renúncia a alcalde o alcaldessa no implica necessàriament la renúncia a la condició de regidor o regidora, l'alcalde o l'alcaldessa cessant passa a l'últim lloc de la seva llista i n'assumeix la capçalera el següent, que, en conseqüència, adquireix el requisit legal necessari per poder ser candidat.

Al meu entendre, aquesta pràctica no deixa de ser un frau de llei, i en aquest sentit es van manifestar inicialment alguns tribunals com l'Audiència de Bilbao, quan l’any 1980, encara que en relació amb la Llei d'eleccions locals anterior, aquest tribunal recordava les disposicions que conté l'article 6 del Codi Civil sobre el frau de llei i la doctrina d'altres sentències anteriors del Tribunal Suprem en el mateix sentit, però la veritat és que actualment és una pràctica generalment admesa i consolidada.

Un cop presentades les candidatures, és proclamat alcalde o alcaldessa el candidat que obtingui la majoria absoluta de vots, encara que, com va entendre la Junta Electoral Central en l'acord de 16 de març de 1979, aquesta elecció no és necessària quan solament una única llista hagi obtingut representació municipal en les eleccions.

Aquesta majoria s’ha d'obtenir en una única votació, sense que la LOREG estableixi un règim de votació específic, per la qual cosa cal atenir-se al que disposa l'article 102 del ROF, que, després d'assenyalar que el sistema normal de votació del ple és la votació ordinària, disposa de manera expressa la possibilitat d'utilitzar la votació secreta per elegir o destituir persones.

No obstant això, algun sector doctrinal dissenteix d'aquesta interpretació, perquè considera que aquest precepte del ROF s'oposa o excedeix de les disposicions de la LRBRL, en concret dels seus articles 46.2.d i 70 que, després d'establir dues úniques classes de votacions, l'ordinària i la nominal, disposen que únicament siguin secrets en el ple el debat i la votació dels assumptes que puguin afectar el dret fonamental dels ciutadans al qual es refereix l'article 18.1 de la Constitució, quan així s'acordi per majoria absoluta.

Malgrat això, entenc que la disposició del ROF que estem comentant completa la llei sense oposar-s'hi, i a més té caràcter supletori respecte de la legislació autonòmica i respecte del ROM, a la qual cosa es pot afegir que, al meu entendre, ni l'article 46.2.b conté una llista tancada dels sistemes de votació que és possible utilitzar, que impedeixi que els ROM puguin aplicar les disposicions del ROF, ni amb l'article 70 de la LRBRL s'intenta determinar un numerus clausus d'assumptes que puguin ser objecte de votació secreta, sinó una disposició que té per objecte contenir una excepció al règim públic de les sessions plenàries.

Per això, considero que la nostra legislació local ha de ser interpretada en el sentit que es faculta la corporació local per adoptar el sistema de votació que cregui convenient, dins del marc legal, ja que cal tenir en compte que si bé la LRBRL no regula aquest aspecte, tampoc no el prohibeix.

En conseqüència, entenc que per aplicació supletòria de l'article 102 del ROF, la votació per a l'elecció de l'alcalde o l'alcaldessa pot ser ordinària, nominal o secreta, en funció del que estableixi a aquest efecte el ROM o del que decideixi el ple corporatiu, que pot optar per la votació secreta en tractar-se d'un procediment d'elecció de persones.

Un cop realitzada la proclamació de l'alcalde o l'alcaldessa electe per qualsevol dels procediments anteriors, aquest ha de procedir a prendre possessió del càrrec, d'acord amb el que disposa l'article 19 del TRRL, prestant jurament o promesa d'acatament a la Constitució en els termes exposats amb anterioritat, ja que el jurament del càrrec de regidor o regidora no supleix el jurament del càrrec d'alcalde o d'alcaldessa, ja que en el nostre sistema legal el jurament o la promesa és específic per a cada càrrec.

La LOREG no estableix, en canvi, el supòsit que la persona que hagi resultat triada alcalde o alcaldessa no estigui present en la sessió, per la qual cosa a través de l'article 40 del ROF se soluciona aquesta eventualitat, en disposar que si no es troba present en la sessió de constitució, ha de ser requerit per prendre possessió en un termini de 48 hores, davant el ple de la corporació, amb l'advertiment que, en cas de no fer-ho sense causa justificada, cal atenir-se al que disposa la legislació electoral per als casos de vacant de l'alcaldia.

Es disposa d'aquesta manera una espècie de renúncia tàcita, que dona lloc a la declaració automàtica de vacant de l'alcaldia i que, de conformitat amb el que disposa l'article 198 de la LOREG, genera l'obertura d'un nou procediment d'elecció d'alcalde o d'alcaldessa, en els termes establerts per l'article 96, la qual cosa provoca de nou la necessitat de procedir a la celebració d'una nova sessió plenària dins dels 10 dies següents, a partir de l'expiració del termini de 48 hores al qual abans s'ha fet referència.

↑ Tornar a 2.3 Constitució dels ens locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Un cop constituïts els ajuntaments resultants del procés electoral, es poden produir al llarg del mandat diferents modificacions de la composició inicial, unes de caràcter merament nominatiu, que són les produïdes per la variació de les persones que tinguin la condició de regidor o regidora, o d'alcalde o alcaldessa, com a conseqüència de la pèrdua anticipada de les seves respectives condicions i unes altres, en les quals es produeix una modificació de l'òrgan de govern, quan com a conseqüència de diverses circumstàncies durant el mandat municipal és necessari constituir una comissió gestora.

• 2.4.1 Pèrdua de la condició de regidor o regidora
• 2.4.2 Canvi d'alcalde o d'alcaldessa
• 2.4.3 Establiment de comissions gestores

Pel que fa a la primera d'aquestes possibles variacions, derivada de la necessitat de cobrir les vacants que es puguin produir com a conseqüència de la pèrdua per un o diversos regidors de la condició de tals amb posterioritat a la presa de possessió del seu càrrec i amb anterioritat a l'esgotament del seu mandat, tal com assenyala l'article 182.1 de la LOREG amb caràcter general, únicament pot tenir lloc com a conseqüència de defunció, incapacitat o renúncia, i és l'article 9 del ROF el que estableix les causes concretes per les quals es pot produir aquesta pèrdua.

Segons aquest article, la condició de regidor o regidora es perd per alguna de les causes següents:

a) Decisió judicial ferma que anul·li l'elecció o la proclamació, la qual cosa requereix que aquesta hagi estat impugnada i que la decisió judicial no sigui susceptible d'ulterior recurs en cap via.

b) Defunció o incapacitació declarada per decisió judicial ferma. En el primer cas, per desaparició de la persona, qüestió que no planteja cap problema interpretatiu, en tenir el càrrec de regidor o regidora naturalesa personalíssima. En el segon cas, com a conseqüència de la pèrdua de les condicions de capacitat que li van ser requerides al moment de la presentació de la candidatura, derivada d'una declaració judicial en tal sentit que no sigui tampoc susceptible de recurs ulterior. Aquesta pèrdua de capacitat no cal confondre-la amb l'existència de causes d'incompatibilitat sobrevinguda, ja que aquestes últimes el que generen és un dret d'opció de l'electe que pot donar lloc a la renúncia al càrrec per part del seu titular.

c) Per extinció del mandat que li va ser conferit en virtut de l'elecció.

d) Per renúncia, que s'haurà de fer efectiva per escrit davant el ple de la corporació, a qui correspon prendre'n raó.

En relació amb aquesta causa de pèrdua de la condició de regidor o regidora, s'ha produït una nodrida doctrina dels tribunals, que han considerat que la intervenció del ple és necessària però únicament com un acte de constatació de tal renúncia, sense qüestionar-ne el caràcter unilateral, ja que a pesar que el Tribunal Suprem va entendre inicialment que aquesta renúncia era automàtica i tenia efectes des del moment en què es presentava o des de la data que s'hi indiqués i no des de la presa de raó pel ple, posteriorment el mateix Tribunal Suprem, fent-se ressò de la STC 214/1998, d'11 de novembre, en la qual es tractava el cas d'un regidor que havia presentat la renúncia i més tard se n'havia retractat, interpreta que, per aplicació del que disposa l'article 9.4 del ROF, la renúncia no té efectes automàtics a partir del moment en què es presenta en el registre general de l'ajuntament, sinó a partir del moment en què el ple en pren raó, per la qual cosa el regidor o la regidora pot retirar la seva renúncia en tot moment anterior al que el ple hagi produït aquesta presa de raó.

e) Pel fet d'incórrer el regidor o la regidora en una de les causes d'incompatibilitat establertes per l'article 178 de la LOREG, per expressa remissió a aquesta llei efectuada per l'article 73.1 de la LRBRL.

f) Per pèrdua de la nacionalitat o nacionalitats requerides per ser titular del dret de sufragi segons l'article 177 de la LOREG.

No regula el ROF, en canvi, com a causa de pèrdua de la condició de regidor o regidora, estar afectat per una condemna d'inhabilitació en virtut de resolució judicial ferma, quan aquesta ho comporti, i es perfila en l'article 8 únicament com una causa de suspensió en els seus drets, prerrogatives i deures, a causa, sens dubte, de la doctrina dictada pel Tribunal Constitucional, per a qui el contrari significaria imposar a la persona condemnada una pena superior a la derivada de la sentència, però la veritat és que, actualment, amb la redacció literal del Codi penal, aquesta interpretació s'ha de matisar en vista del que disposen els articles 41 i següents d'aquesta norma, segons els quals:

De manera que solament resultaria aplicable en el supòsit de suspensió establert en l'article 43 d'aquest Codi.

Aquestes penes d'inhabilitació, quan deriven de penes privatives de llibertat de curta durada, són susceptibles, a més, segons el parer del Tribunal Constitucional, de la mesura cautelar de suspensió de la seva execució adoptada judicialment prèvia ponderació i anàlisi de les circumstàncies concurrents.

Quan com a conseqüència de renúncies successives de diferents regidors d'una mateixa llista no quedessin més possibles candidats o membres suplents a nomenar, l'article 182 de la LOREG permet que els suplents siguin designats pel partit, coalició, federació o agrupació d'electors afectat, sense cap altre límit que la impossibilitat de nomenar persones integrades com a candidates o suplents en la llista que haguessin renunciat al càrrec anteriorment.

No succeeix el mateix, en canvi, en el cas que el nombre de fet de membres de la corporació quedi reduït de facto, com a conseqüència del fet que un o diversos membres electes proclamats per la junta electoral no prenguin possessió del seu càrrec, ja que, com ha assenyalat la Junta Electoral Central, aquesta demora en la presa de possessió no implica la pèrdua de tal condició d'electe, ni la llei estableix un altre termini preclusiu perquè aquesta presa de possessió es produeixi més que el derivat del termini màxim de durada del mandat.

↑ Tornar a 2.4 Modificacions posteriors en la composició de la corporació durant el mandat | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

De la mateixa manera que durant el mandat corporatiu es poden produir aquests canvis respecte dels regidors, també es poden produir respecte de l'alcalde o l'alcaldessa, encara que en aquest cas, com a conseqüència de la seva especial naturalesa orgànica, no predicable dels regidors a títol individual, ja que aquests són únicament membres d'un òrgan, però no òrgans considerats en si mateixos, la LOREG estableix uns mecanismes específics de pèrdua de tal condició que no són, com veurem, més que l'última i més radical expressió de la potestat del ple de fiscalitzar i controlar la seva actuació.

Efectivament, en el supòsit de l'alcalde o l'alcaldessa, aquesta condició es pot perdre no només com a conseqüència de la pèrdua de la condició de regidor o regidora, requisit indispensable per mantenir la condició d'alcalde o d'alcaldessa i, per tant, per qualsevol de les causes assenyalades a l'apartat anterior, sinó també per renúncia al càrrec d'alcalde o d'alcaldessa presentada per escrit davant el ple de la corporació, que haurà de prendre raó de tal renúncia dins dels deu dies següents. En aquest cas, l'alcalde o l'alcaldessa continua mantenint la condició de regidor o regidora, tal com assenyala expressament l'article 40.4 del ROF, però, tal com estableix l'article 198 de la LOREG, passa a ocupar l'últim lloc de la seva llista electoral, i no manté la seva condició de primer de llista a l'efecte de l'elecció derivada d'una posterior vacant de l'alcaldia.

En canvi, quan es produeix una vacant de l'alcaldia com a conseqüència que l'alcalde o l'alcaldessa absent que va ser elegit en la sessió constitutiva no comparegués a prendre possessió del càrrec davant el ple corporatiu dins de les 48 hores següents en els termes establerts per l'article 40.3 del ROF, no podem parlar realment d'una renúncia al càrrec, ja que encara que existeixi una renúncia tàcita, aquesta no és tant una renúncia del càrrec d'alcalde o alcaldessa, que encara no s'ha posseït, en no haver-se produït l'efectiva presa de possessió, com una renúncia al dret a prendre possessió del càrrec, derivada del fet d'haver resultat elegit per ocupar-lo.

També es produeix la pèrdua del càrrec d'alcalde o d'alcaldessa per alguna de les causes establertes específicament per la LOREG, a les quals l'article 40.1 del ROF fa una remissió específica en aquest aspecte, entre les quals es disposa la destitució mitjançant la moció de censura regulada per l'article 197 de la LOREG, o per cessament automàtic derivat d'una qüestió de confiança, en els termes establerts per l'article 197 bis, el règim legal de les quals analitzarem més endavant.

↑ Tornar a 2.4 Modificacions posteriors en la composició de la corporació durant el mandat | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

A més del que s'ha exposat, també es disposa en l'ordenament jurídic altres modificacions de la composició dels ajuntaments amb anterioritat al venciment del mandat dels seus membres, que són encara més importants que la simple variació nominativa de les persones que hagin de detenir la condició de regidor o regidora, o d'alcalde o d'alcaldessa en cada moment, i que donen lloc a la necessitat de substituir tots els seus òrgans per un òrgan col·legiat de caràcter temporal, al qual la LOREG denomina comissió gestora.

Aquestes comissions gestores poden obeir a dues circumstàncies diferents:

• Al fet que, com a conseqüència de les successives baixes i substitucions de membres corporatius, el nombre de fet de membres elegits en la convocatòria electoral arribés a ser inferior a la meitat del nombre legal de membres de la corporació.

• En els supòsits excepcionals regulats per l'article 61 de la LRBRL, en què sigui dissolta la corporació per acord del Consell de Ministres com a conseqüència d'una gestió greument danyosa per als interessos generals del país, que suposi l'incompliment de les seves obligacions constitucionals. A aquest efecte s'entén com a gestió greument danyosa per als interessos generals del país els següents:

↑ Tornar a 2.4 Modificacions posteriors en la composició de la corporació durant el mandat | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Tot i que la destitució de l'alcalde o l'alcaldessa no era regulada en la Llei d'eleccions locals de 1978, a diferència del que succeïa amb la destitució dels presidents de les diputacions provincials, va ser admesa en nombroses ocasions tant per la doctrina del Tribunal Constitucional, com per la jurisprudència del Tribunal Suprem, per aplicació del principi de contrarius actus, en virtut del qual les formalitats de la constitució d'un acte s’han de seguir també per modificar-los i extingir-los, perquè s'entén que, a diferència dels regidors, en el cas de l'alcalde o l'alcaldessa es donava un fet diferencial essencial que obria la porta a la possible destitució: a diferència d'aquells, l'alcalde o l'alcaldessa no era directament elegit pels ciutadans, sinó pels regidors mateixos, per la qual cosa la seva destitució no podia comportar en cap cas una vulneració del seu dret de sufragi passiu.

• 2.5.1 La regulació originària de la moció de censura
• 2.5.2 El règim jurídic actual de la moció de censura
• 2.5.3 Règim especial en municipis que funcionen en règim de consell obert

La LRBRL va ser la primera norma que va establir de manera expressa la possibilitat de destituir l'alcalde o l'alcaldessa mitjançant una moció de censura, quan en l'article 22.3, després d'atribuir al ple la facultat de control i fiscalització sobre els restants òrgans de govern municipals, va reconèixer l'expressa competència d'aquest òrgan municipal per votar aquesta moció de censura, encara que remetent la regulació a la legislació electoral. Però no és fins que es promulga la LOREG, uns mesos després, que l'ordenament jurídic regula expressament en l'article 197 el règim jurídic de la destitució dels alcaldes mitjançant aquest instrument.

Aquesta regulació inicial de la LOREG, en opinió de la Junta Electoral Central expressada als seus acords de 18 de gener de 1994 i 28 de novembre de 2000, no establia la possibilitat que aquesta moció de censura es presentés respecte d'un alcalde o alcaldessa pedani, en tractar-se d'un càrrec d'elecció directa, però la veritat és que la jurisprudència del Tribunal Suprem va opinar posteriorment el contrari.

La LOREG es va limitar inicialment a regular el procediment per tramitar-ho, però d'una manera que posteriorment es va manifestar absolutament insuficient per frenar les actuacions abusives i il·legítimes que alguns alcaldes censurats van arbitrar per neutralitzar la seva destitució. Fins al punt que, davant la parquedat de la llei electoral, va haver de ser la jurisprudència del Tribunal Suprem qui definís aquest instrument de control. I, encara que inicialment la LOREG va exigir que la moció de censura únicament fos subscrita per un terç dels membres de la corporació, la conflictivitat i falta d'estabilitat que això va generar van portar el legislador a modificar-ho en la reforma de l'any 1991, en la qual aquest quòrum es va elevar a la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, a l'efecte de coadjuvar a una major estabilitat política de les corporacions locals.

Aquesta insuficient regulació inicial de la moció de censura original va haver de ser complementada posteriorment per l'article 107 del ROF, que va generar un esquema procedimental que obeïa als tràmits i requisits següents:

A partir d'aquí, s'ha de celebrar la sessió plenària i el debat i la votació de la moció de censura i, si escau, de les mocions de censura alternatives. Es requeria, perquè prosperés, el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de ple dret de la corporació, amb la possibilitat que el debat i els altres aspectes del procediment estiguessin regulats pel ROM i que, d'acord amb el que disposa l'article 53.2 de la CE, poguessin els afectats acudir tant davant el Tribunal Constitucional, mitjançant la interposició del corresponent recurs d'empara, com davant els tribunals contenciosos administratius, davant la negativa de l'alcalde o l'alcaldessa a convocar el ple corresponent, en aquest cas fent ús del procediment sumari i especial regulat, en aquells moments, per la Llei 62/1978, de 26 de desembre, de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de les persones i, actualment, pels articles 114 i següents de la LJCA, pel fet d'afectar el contingut essencial del dret fonamental reconegut per l'article 23 de la CE, del ius in officium.

En aquest esquema, la LOREG introduïa un límit, consistent en la prohibició que un mateix regidor o regidora subscrivís durant el seu mandat més d'una moció de censura, la qual cosa també va generar una gran conflictivitat judicial, fins que el Tribunal Suprem va interpretar aquesta limitació en els termes més favorables a l'amplitud del dret de fiscalització. Entenia que operava únicament quan l'anterior moció subscrita hagués estat deliberada i votada, perquè si un cop presentada la moció l'alcalde o l'alcaldessa, com va ocórrer en moltes ocasions, dimitia del seu càrrec per neutralitzar els seus efectes, eludint la deliberació i votació, feia viable que els regidors que l'havien subscrita en poguessin subscriure una altra posteriorment, tot i que aquesta dimissió prèvia es pogués considerar un frau de llei.

Així ho va entendre originàriament l'Audiència Territorial de La Corunya i, més tard, el mateix Tribunal Suprem en la Sentència d'11 de febrer de 1997, quan arriba a la conclusió que la renúncia de l'alcalde o l'alcaldessa amb posterioritat a la presentació de la moció de censura no implica la impossibilitat que aquesta sigui debatuda, ja que la solució contrària, en obrir-se el mecanisme establert per l'article 196 de la LOREG per a l'elecció d'un nou alcalde o alcaldessa, comportaria la impossibilitat que el candidat proposat en la moció de censura fos proclamat, atès que en aquest sistema de cobertura de vacant només poden ser candidats a alcalde o alcaldessa els regidors que encapçalin les seves llistes corresponents.

No va ser aquesta, ni molt menys, l'única qüestió problemàtica que es va suscitar amb la regulació original de la moció de censura, sinó tot el contrari, ja que l'actitud obstruccionista d'alguns alcaldes o alcaldesses que la van patir, va donar lloc a un notable cos de doctrina jurisprudencial, com a conseqüència de totes les hipòtesis que es van plantejar sobre aquest tema, les quals van servir per posar de manifest les llacunes de la LOREG en la regulació d'aquest mitjà de control i fiscalització.

De tota aquesta doctrina que, com veurem seguidament, va influir en el legislador per modificar posteriorment la LOREG, podem destacar com a qüestions més significatives les següents:

Aquesta selecció de jurisprudència dictada amb motiu de la redacció original de la LOREG, permet fer-nos una idea bastant precisa dels problemes que aquesta institució estava plantejant, així com constatar que les qüestions que se suscitaven davant els tribunals en la seva aplicació van ser moltes i variades, i posaven de manifest la necessitat de perfeccionar la regulació d'aquest instrument de control polític, mitjançant la modificació de la LOREG.

↑ Tornar a 2.5 La moció de censura | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Com a conseqüència de les distorsions produïdes per les experiències que s'havien generat durant l'aplicació de la regulació anterior de la moció de censura, mitjançant la Llei orgànica 8/1999, de 21 d'abril, el legislador va donar una nova regulació a la moció de censura, en concret, a l'article 197 de la LOREG, amb l'objectiu, precisament, de posar fre a les pràctiques abusives i fraudulentes que s'havien produït durant la vigència del sistema anterior.

Segons aquesta nova regulació, que és complementada posteriorment amb algunes disposicions que s'afegeixen al precepte més tard, mitjançant la Llei orgànica 2/2011, de 28 de gener, l'esquema fonamental de la moció de censura en el nostre dret ha quedat configurat de la manera següent:

• Possibilitat de destitució de l'alcalde o l'alcaldessa

• Procediment de fiscalització i control

• Subscripció per majoria absoluta

Aquestes noves determinacions legals van generar una litigiositat important, fins que el Tribunal Constitucional va dictar la Sentència núm. 151/2017, de 21 de desembre, en la qual, amb els vots particulars de quatre dels seus membres, va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat del paràgraf tercer de l'article 197.1.a de la LOREG, amb els efectes següents:

• Autenticació de signatures

• Comprovació formal pel secretari o la secretària

• Presentació en el registre general i convocatòria ope legis del ple

• Lloc de celebració de la sessió plenària

• Presidència de la sessió i deliberació de la moció

• Votació de la moció i presa de possessió del nou alcalde o alcaldessa

Com a complement de tot l'anterior, la LOREG regula unes determinades limitacions quant a la possibilitat que els regidors presentin mocions de censura, en establir, igual que en el sistema anterior, la prohibició que cap regidor o regidora pugui subscriure durant el seu mandat més d'una moció de censura. S'entén a aquest efecte el concepte regidor o regidor com un concepte personal, de manera que quan un mateix escó sigui successivament ocupat per dos regidors diferents en virtut del mecanisme de la substitució, no operarà aquest límit respecte del substitut, encara que el substituït hagués subscrit ja una moció d'aquesta naturalesa.

A l'efecte d'aquesta limitació, la LOREG estableix que no s'han de prendre en compte les mocions que no hagin estat tramitades pel fet de no reunir els requisits establerts per la llei. Aquesta limitació no regeix quan no s'hagi produït la deliberació i la votació de la moció presentada, tant si la causa per la qual no es va debatre era legítima, com per exemple ocorreria si amb anterioritat a la votació pel ple és retirada pels seus proponents o respecte de les mocions que no reuneixin els requisits exigits per la LOREG, com si era il·legítima, és a dir, derivada d'actuacions tendents a dificultar la seva deliberació i votació per part de l'alcalde o l'alcaldessa censurat, malgrat que amb la modificació de la LOREG l'any 1999 aquesta última possibilitat sigui més remota.

També la regulació actual de la moció de censura estableix que la dimissió sobrevinguda de l'alcalde o l'alcaldessa, és a dir la presentada amb posterioritat al fet que s'hagi presentat la moció en el registre general de l'ajuntament, no suspèn la tramitació i la votació, amb la qual cosa, recollint la doctrina del Tribunal Suprem que ja hem comentat, s'evita que operi el sistema ordinari d'elecció del nou alcalde o alcaldessa establert en la LOREG per als supòsits de renúncia, en lloc de mitjançant la substitució de l'alcalde o l'alcaldessa censurat pel candidat proposat en la moció mateixa.

Sigui com sigui, quan la moció sigui legalment procedent, la llei, per impedir les actituds obstruccionistes, imposa a l'alcalde o l'alcaldessa l'obligació d'impedir qualsevol acte que pertorbi, obstaculitzi o impedeixi el dret dels membres de la corporació a assistir a la sessió plenària destinada a la votació de la moció de censura i a exercir-hi el seu dret de vot, amb la disposició especial que les causes d'abstenció i recusació establertes per la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic no són aplicables en aquest procediment administratiu, i així recull la jurisprudència dictada a aquest efecte pel Tribunal Suprem ja comentada.

També s'havia plantejat la qüestió davant els tribunals de si l'Administració de l'Estat i la de les comunitats autònomes estan legitimades per impugnar els acords d'un municipi relatius a una moció de censura quan infringissin l'ordenament jurídic, encara que no afectessin més que els interessos dels regidors, possibilitat que ha estat admesa per la jurisprudència del Tribunal Suprem a l'empara de la legitimació especial que l'article 65 de la LRBRL atorga a aquestes administracions.

↑ Tornar a 2.5 La moció de censura | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

L’article 197 de la LOREG estableix un sistema especial per a les mocions de censura referides als municipis que funcionin en règim de consell obert, que, en relació amb aquesta forma de censura o fiscalització, es regeixen pel mateix sistema, però amb les especialitats següents.

La moció de censura l'han d'efectuar els electors inclosos en el cens electoral del municipi vigent en el moment de la presentació de la moció, i pot ser candidat a nou alcalde o alcaldessa qualssevol d’aquests electors, sempre que sigui resident al municipi i tingui vigent el dret de sufragi passiu.

La votació de la moció correspon a l'assemblea veïnal, que és l'òrgan col·legiat de govern d'aquest tipus d'entitats.

La notificació pel secretari o la secretària del dia i l'hora de la sessió plenària ha de ser substituïda per un anunci de tal circumstància, efectuat als veïns d'acord amb la forma usada habitualment per l'entitat per a les convocatòries de l'assemblea veïnal.

Durant la deliberació de la moció, davant la inexistència de grups polítics municipals, la mesa únicament ha de concedir la paraula al candidat a l'alcaldia proposat i a l'alcalde o l'alcaldessa censurat, amb la disposició que, si prospera la moció, el canvi d'alcalde o alcaldessa derivat de la moció no tindrà cap incidència en la composició de la Diputació provincial corresponent.

No soluciona la LOREG, en canvi, la problemàtica derivada de l'aplicació d'aquesta tècnica de destitució respecte d'altres ens locals, en referir-se únicament als municipis i, dins d'aquests, als de règim comú i als que funcionen en règim de consell obert, i a les províncies. Però aquesta possibilitat no ha estat exempta de pronunciaments favorables del Tribunal Suprem, particularment pel que es refereix a les comissionis gestores o a les mancomunitats de municipis. Respecte a aquestes, el Tribunal, fins i tot quan la legislació autonòmica no ho regulava, s'ha decantat per una interpretació àmplia dels seus estatuts reguladors. Admet la possibilitat d'utilitzar aquesta tècnica en les mancomunitats els estatuts de les quals, malgrat no establir-ho expressament, es remetin, quant al seu funcionament i règim jurídic, a les normes que regulen el funcionament i el règim jurídic dels ens locals en general per omplir les llacunes que no s'hi estableixin, especialment quan, com succeeix habitualment, expressament els seus estatuts estableixen la regla de supletorietat del dret municipal i, per tant, la possibilitat d'aplicació supletòria a aquestes mancomunitats del que disposa l'article 140 del ROF, sobre la base del principi d'interpretació més favorable al dret constitucional de sufragi passiu.

↑ Tornar a 2.5 La moció de censura | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

• 2.6.1 Règim general
• 2.6.2 Qüestions de confiança vinculades a l'aprovació o la modificació del pressupost
• 2.6.3 Limitacions i precisions

Juntament amb la nova regulació de la moció de censura, la Llei orgànica 8/1999, de 21 d'abril, va incorporar un nou precepte a la LOREG, amb el número 197 bis, que tenia per objecte regular la denominada qüestió de confiança que l'alcalde o l'alcaldessa podia plantejar al ple de la corporació, encara que, a diferència del que ocorre en l'àmbit parlamentari, únicament vinculada a l'aprovació o la modificació de determinats assumptes de l'activitat municipal que el legislador va considerar essencialment rellevants, i que es concreten en els pressupostos anuals, el reglament orgànic, les ordenances fiscals o l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels instruments de planejament general d'àmbit municipal.

Aquest instrument, que la LOREG no amplia a altres tipus d'ens locals, almenys de manera expressa, sorgeix, segons expressa la reforma en l'exposició de motius, de la necessitat d'arbitrar mecanismes en pro de la governabilitat dels ens locals que permetin superar les situacions de rigidesa o de bloqueig en el procés de presa de decisions en les matèries assenyalades, atesa la gran transcendència que aquestes tenen per al desenvolupament del govern municipal.

Es vincula així la qüestió de confiança a una votació fallida d'un assumpte en concret, que significa que primer s’ha de produir aquesta, sense que sigui possible plantejar la qüestió de confiança de manera directa abans, davant la convicció que l'assumpte no prosperarà, sinó que és necessari que amb caràcter previ es plantegi aquest assumpte al ple i es constati la impossibilitat d'aconseguir-ne l'aprovació.

Això no és obstacle perquè la qüestió de confiança constitueixi una prerrogativa de l'alcalde o l'alcaldessa, en tant que és l'únic que lliurement la pot plantejar, mitjançant la seva inclusió expressa en el corresponent punt de l'ordre del dia d'una sessió plenària, sempre que els pressupostos, el reglament orgànic, les ordenances fiscals o els instruments de planejament urbanístic general hagin estat prèviament sotmesos a la consideració del ple i no hagin obtingut la majoria necessària per aprovar-los, de què es dedueix que es tracta d’un reforçament de la seva posició, a la vegada que també constitueix un instrument de fiscalització i control del ple respecte dels altres òrgans del govern municipal.

Un cop inclosa la qüestió de confiança en l'ordre del dia d'una sessió plenària, sense necessitat del previ dictamen de cap comissió informativa, en la mesura que no solament suposa un acte de control, sinó que a més únicament pot ser plantejada per l'alcalde o l'alcaldessa, per la qual cosa ha de ser sotmesa directament a la deliberació del ple, aquest òrgan ha de procedir a la seva votació, forçosament, mitjançant el sistema nominal. Es requereix, perquè prosperi, el mateix quòrum exigit per la llei per a l'aprovació de l'assumpte al qual estigui vinculada, és a dir, majoria simple en el cas de les ordenances fiscals i el pressupost i majoria absoluta en el cas del ROM i l'aprovació dels instruments de planejament general municipal.

Si no prospera la qüestió de confiança, l'alcalde o l'alcaldessa cessa automàticament en el seu càrrec, encara que queda en funcions fins a la presa de possessió del seu successor, i en aquest cas es posa en marxa un nou procediment d'elecció d'alcalde o alcaldessa, mitjançant el sistema ordinari regulat per l'article 196 de la LOREG, en una sessió plenària que, no obstant això, gaudeix d'algunes especialitats. Queda convocada automàticament per a les 12 hores del desè dia hàbil següent al de la votació de l'acord relatiu a la qüestió de confiança, amb els mateixos efectes que es deriven d'una renúncia ordinària de l'alcalde o l'alcaldessa al seu càrrec, però amb l'excepció que, en els municipis amb una població superior a 250 habitants, l'alcalde o l'alcaldessa queda exclòs de la possibilitat d'elecció, en perdre, a aquests efectes, la condició de cap de llista i passar a ocupar el seu lloc el segon de la llista.

En els municipis de població compresa entre 100 i 250 habitants, l'alcalde o l'alcaldessa cessant tampoc no pot ser candidat a l'alcaldia, ni ser proclamat alcalde o alcaldessa, a falta d'un candidat que obtingui el vot de la majoria absoluta del nombre legal de regidors. En aquest cas, si cap d'ells obté aquesta majoria, és proclamat alcalde o alcaldessa el regidor o la regidora que hagués obtingut més vots populars en les eleccions celebrades al seu moment, excloent-ne l'alcalde o l'alcaldessa cessant.

↑ Tornar a 2.6 La qüestió de confiança | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Aquest sistema general no és aplicable, en canvi, quan la qüestió de confiança es vinculi a l'aprovació del pressupost anual o a la seva modificació, ja que en aquest cas, si es rebutja la qüestió de confiança vinculada al pressupost, s'entén automàticament atorgada, posteriorment, i aprovat el projecte de pressupostos, si dins del mes següent a la votació no es presenta una moció de censura, amb candidat alternatiu a alcalde o alcaldessa, o si un cop presentada no prospera, sense que en aquest supòsit resulti aplicable la limitació establerta per la LOREG respecte de la impossibilitat de subscriure més d'una moció de censura durant el mandat.

En aquest cas, davant la situació de bloqueig plantejada respecte d'un assumpte de tanta transcendència per a l'activitat municipal com és el pressupost, s'emplaça a la majoria de l'oposició a una doble disjuntiva, o bé a donar la seva confiança a l'alcalde o l'alcaldessa, permetent-li que prosperi l'aprovació del pressupost, o bé a convertir-se en nou govern municipal, ja que tal com considera la jurisprudència constitucional:

El principal problema que es planteja en aquest procediment és determinar si, com pretenia un important sector doctrinal, avalat per diversos pronunciaments d'alguns tribunals superiors de justícia, aquests efectes automàtics deriven del fet que la LOREG hagi incorporat amb aquesta solució un procediment excepcional d'aprovació dels pressupostos municipals que desplaça el procediment ordinari i bifàsic establert per l'article 169 del TRLRHL, que generen l'automàtica aprovació definitiva del pressupost en unitat d'acte o, per contra, com sosté una controvertida sentència del Tribunal Suprem –STS de 13 de febrer de 2015 (Ar. RJ 2015/916)–, tan sols incorpora una solució de desbloqueig de la situació que, quan va vinculada a una fallida aprovació inicial del pressupost municipal, solament genera que aquest tràmit d'aprovació inicial del pressupost quedi desbloquejat i continuï la tramitació de l'expedient amb la submissió d'aquest document al tràmit d'exposició pública establert legalment.

Efectivament, la solució adoptada pel Tribunal Suprem ratificant una decisió anterior del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, i coincidint amb la tesi d'algun sector doctrinal, va entendre que el desbloqueig solament es produïa respecte del tràmit concret al qual s'havia vinculat, és a dir, l'aprovació inicial del pressupost, de manera que tan sols generaria l'obertura del tràmit d'exposició al públic per un termini de 15 dies, als efectes següents:

El Tribunal Suprem sosté la seva tesi en les consideracions següents:

Però aquest posicionament ha estat molt controvertit i, de fet, aquesta sentència va ser objecte de dos vots particulars i d'una gran crítica d'una banda de la doctrina, que comparteixo íntegrament. Ja que, ni el tràmit d'exposició pública que disposa el TRLRHL és un tràmit de participació ciutadana ni de democràcia participativa, sinó, més aviat, la forma establerta per l'article 45.1.a de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques de notificar un acte de tràmit a les persones interessades quan aquestes constitueixen una pluralitat indeterminada de persones, des del moment en què solament qui tingui determinades condicions hi poden participar, per aquest motiu el TRLRHL es refereixi a interessats i no a ciutadans. Ni amb aquesta solució es compleix la finalitat perseguida per la LOREG, ja que el pressupost no queda totalment desbloquejat en tots els casos, perquè si analitzem els diferents escenaris que es poden presentar hem d'arribar forçosament a la conclusió que no solament quedaria seriosament perjudicat, ja que determinades conductes en podrien dificultar i retardar l'aprovació notablement, sinó que, en algun supòsit, fins i tot podria persistir el bloqueig.

En aquest últim escenari, si se n'aprova la inadmissibilitat, també es desbloqueja el pressupost i queda definitivament aprovat. Però també és possible que l'oposició majoritària no aprovi aquesta proposta d'inadmissibilitat de les reclamacions presentades. Si ho fa mitjançant la presentació d'esmenes parcials que generin l'admissió i l'estimació de les reclamacions, encara generant un acord contrari a la llei del qual serien responsables els electes que haguessin votat a favor d’aquest, ens situaríem en el segon escenari i el pressupost quedaria aprovat i desbloquejat, encara que en termes diferents del projecte presentat per l'alcalde o l'alcaldessa.

El problema es planteja quan l'oposició es limita a no aprovar la proposta de no admissió de les reclamacions, i en aquest cas o bé es produeix una situació de clar bloqueig, o bé, per evitar-la, l'alcalde o l'alcaldessa es veuria obligat en contra de la seva voluntat a reformular la seva proposta al ple contra legem, proposant-ne l'admissió i la resolució, fins i tot l'estimació, i això desbloquejaria la situació i generaria l'aprovació definitiva del pressupost, també en termes diferents del projecte presentat per l'alcalde o l'alcaldessa.

Però tots podem convenir que aquest eventual camí produiria, com a mínim, un important retard en l'aprovació del pressupost municipal, que es podria retardar molt i que es podria haver generat, en molts supòsits, a partir de reclamacions instrumentalitzades o induïdes per l'oposició, la qual cosa aconsella cercar solucions que facin compatibles tots els drets concurrents –els de l'alcalde o l'alcaldessa, els dels interessats i els dels electes- amb una sana activitat pressupostària municipal.

Potser una solució factible per cohonestar la correcta activitat municipal amb aquesta doctrina del Tribunal Suprem i amb el manteniment de la competència del ple per aprovar el pressupost que el Tribunal Constitucional ha considerat indefugible, d'acord amb el principi democràtic, consistiria a promoure una modificació de l'article 169 del TRLRHL que obeís a la dinàmica següent:

• Formulació del pressupost per l'següent i exposició pública d’aquest, a l'efecte de reclamacions, en els mateixos termes que actualment disposa el TRLRHL.

• Resolució de les reclamacions per l'alcalde o l'alcaldessa, qui incorporarà al projecte de pressupost les que consideri convenient.

• Elevació del projecte de pressupost al ple de la corporació, a l'efecte d'aprovar-lo en acte únic.

D'aquesta manera, sense minvar el dret de participació dels interessats, que podran seguir presentant les seves reclamacions, ni tampoc el dret de participació política dels electes que, en vista de les reclamacions que els interessats haguessin presentat i de la proposta de pressupost de l'alcalde o l'alcaldessa, podran presentar esmenes al pressupost, debatre'l i votar-lo, es generarà que, en cas que no prosperés l'aprovació pel ple i aquesta es produís pel ministeri de la llei, per aplicació del que disposa l'article 197 bis de la LOREG, els seus efectes fossin d'autèntic desbloqueig de la situació.

↑ Tornar a 2.6 La qüestió de confiança | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Un cop aclarit aquest extrem i de la mateixa manera que, com ja hem vist, succeeix amb la moció de censura, respecte de la qüestió de confiança la LOREG també disposa determinades limitacions, en establir, d'una banda, que els alcaldes no poden plantejar més d'una qüestió de confiança cada any, computat des de l'inici del mandat, ni més de dos al llarg d’aquest, i en impedir, de l'altra, que es puguin plantejar qüestions de confiança durant l'últim any de mandat de la corporació, ni des que s'hagués presentat oficialment una moció de censura, i fins que aquesta no hagi estat votada.

Però potser el nucli central de les crítiques que al seu moment va suscitar aquesta figura va ser el de les limitacions que el resultat de la seva votació porta inherents respecte a la lliure manifestació de la voluntat dels electes en emetre els seus vots. D'una banda, des del moment que els regidors que votin a favor de l'aprovació d'un assumpte al qual s'hagués vinculat una qüestió de confiança, queden inhabilitats per signar una moció de censura contra l'alcalde o l'alcaldessa que l'hagués plantejat durant un termini de sis mesos computats a partir de la seva votació i, de l'altra, aquests regidors tampoc podran, durant el mateix termini, votar en contra de l'assumpte al qual s'hagués vinculat una qüestió de confiança, sempre que sigui sotmès a votació en els mateixos termes que en la primera ocasió, fins al punt que, si s'emet efectivament aquest vot contrari, serà considerat nul de ple dret per imperatiu expressament establert en la LOREG. Aquesta disposició plantejava inicialment dubtes de constitucionalitat, que després no s'han consolidat, perquè s'entén que en un sistema democràtic l'exercici del dret de vot ha de ser lliure i d'acord amb la consciència personal de cada càrrec representatiu, especialment tenint en compte que una limitació o vinculació de tal naturalesa no es produeix en l'àmbit parlamentari.

Finalment, i des del punt de vista purament domèstic o de funcionament, a més de no precisar el previ dictamen de la comissió informativa, hi ha diverses qüestions que s'han suscitat en la pràctica respecte de la mecànica de la presentació, la deliberació i la votació de la qüestió de confiança que mereixen ser ressenyades:

• Possibilitat que l'assumpte vinculat i la qüestió formin part de l'ordre del dia de la mateixa sessió plenària

• Possibilitat de debatre la qüestió de confiança en un lloc diferent de l'habilitat a aquest efecte

• Possibilitat que la sessió plenària sigui de caràcter ordinari o extraordinari, fins i tot, de caràcter urgent

↑ Tornar a 2.6 La qüestió de confiança | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

2.7.1 Introducció

• Conseqüències de la finalització del mandat:

2.7.2 Durada del mandat dels electes locals

• La legislació de règim local estatal i l'autonòmica es remeten a la LOREG quant a la durada, i els articles 42.3 i 194 de la LOREG determinen que és de quatre anys a partir de l'elecció, amb la precisió que acaba, en tot cas, el dia anterior a les eleccions.

• L’article 194.2 de la LOREG disposa una pròrroga de funcions fins a la presa de possessió dels successors, limitada a la mera administració ordinària. Durant aquest període no tan sols no es poden adoptar acords que requereixin una majoria qualificada, sinó tampoc tot el que excedeixi de la pura administració ordinària. En conseqüència, les notes característiques que delimiten la competència d'un govern en funcions són dos:

2.7.3 Cessament del personal eventual

• Regulació: articles 12 del TREBEP, 104 de la LRBRL i 305 i 306 del TRLMC.
• Funcions: confiança i assessorament especial.
• Característiques:

• Impossibilitat de desenvolupar funcions directives: derogació dels articles 176 del TRRL i 305 del TRLMC pel TREBEP. 

• Requisits:

• Cessament:

2.7.4 Constitució de la nova corporació

• Operacions prèvies de liquidació de la corporació:

• Procediment de constitució dels ajuntaments:

• Procediment de constitució de les entitats locals supramunicipals:

• Activitats preliminars a la constitució:

• Sessió constitutiva:

• Elecció de l'alcalde o l'alcaldessa:

  2.7.5 Modificacions en la composició de la corporació durant el mandat

• Pèrdua de la condició de regidor o regidora:

• Pèrdua de la condició d’alcalde o alcaldessa: pèrdua de la condició de regidor o regidora, renúncia voluntària o com a conseqüència dels efectes d’una moció de censura o d'una qüestió de confiança.

• Establiment de comissions gestores (art. 182 i 183 de la LOREG i Decret 78/1998, de 17 de març):

2.7.6 La moció de censura (art. 197 de la LOREG)

• Règim general:

• Règim especial del consell obert:

2.7.7 La qüestió de confiança (art. 197 bis de la LOREG)

• La planteja l'alcalde o l'alcaldessa vinculada a l'aprovació o la modificació d'algun dels assumptes següents:

• Limitacions:

• Requisits previs: l'assumpte al qual es vincula s'ha d'haver debatut al ple i no s'ha d'haver aprovat.

• Votació de la qüestió:

• Efectes:

↑ Tornar a l'índex de la unitat

<< Unitat 1 | Unitat 3 >>