• 5.1 Introducció
• 5.2 Règim de sessions del ple
• 5.3 Règim de sessions de la junta de govern local
• 5.4 Règim de sessions de les comissions informatives i restants òrgans col·legiats dels ens locals
• 5.5 Formalització de les sessions
• 5.6 Resum de la unitat 5

Els òrgans col·legiats de totes les entitats locals estan sotmesos a un determinat règim de funcionament que és determinant per a la validesa dels seus actes i acords, en la mesura que, tal com estableix l'article 47 de la LPAC, els vicis derivats de la infracció de les normes reguladores de la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats, constitueixen un vici de nul·litat de ple dret.

En la legislació estatal, aquesta matèria està regulada pels articles 46 i 47 de la LBRL, 47-51 del TRRL i 77 i següents del ROF, encara que tan sols les dues primeres normes tenen caràcter bàsic i, per tant, vinculant per a les CA respecte de la seva pròpia legislació de règim local, ni tampoc per als ens locals que, en ús de la seva potestat d'autoorganització, poden regular complementàriament la seva organització i funcionament al reglament orgànic, mentre que dels articles corresponents del ROF únicament es pot predicar aquest caràcter quan siguin desenvolupament essencial de determinacions que contenen les normes bàsiques.

Aquestes normes contenen la regulació bàsica i, si escau, supletòria, determinant del règim de funcionament dels òrgans col·legiats locals de caràcter bàsic -ple i junta de govern-, que en virtut del principi d'especialitat no es regeixen per les normes reguladores dels òrgans col·legiats contingudes en els articles 15 i següents de la LRJSP, tal com expressament ens recorda la disposició addicional 21, que tenen, en conseqüència, respecte d’aquests òrgans locals, un caràcter merament supletori, únicament aplicable si no hi ha legislació específica de règim local.

En aquest sentit, el primer que hem de tenir en compte és que el compliment de les normes reguladores del règim de sessions concret dels òrgans col·legiats locals, no solament constitueix una garantia de validesa dels actes i acords adoptats per aquests òrgans, com ja hem assenyalat abans, sinó també una garantia d'efectivitat del dret constitucional de participació política que tots els membres integrants de la corporació tenen respecte de l'efectiva presa de decisions locals, i que exerciten mitjançant la seva presència i participació activa en les sessions dels òrgans dels quals formin part i mitjançant l'exercici de les facultats de control sobre els restants òrgans locals, que, com a òrgan de màxima significació representativa, encomana el nostre ordenament jurídic al ple.

Per facilitar aquesta labor, els òrgans col·legiats locals funcionen a través de sessions en les quals, d'acord amb les normes que regeixen la formació de la voluntat d'aquest tipus d'òrgans, es produeixen les deliberacions i s'adopten els acords corresponents. Tots els òrgans col·legiats locals, segons disposa l'article 46 de la LBRL, funcionen en règim de sessions ordinàries, la periodicitat de les quals ha d'estar preestablerta, i de sessions extraordinàries, que en determinats casos, com veurem posteriorment, poden tenir a més caràcter urgent.

↑ Tornar a l'índex de la unitat

El ple, com els altres òrgans col·legiats, pot celebrar diferents tipus de sessions per adoptar els seus acords i exercir les seves competències, que es qualifiquen d'ordinàries o d’extraordinàries en funció de la periodicitat i, en conseqüència, en funció que tinguin per objecte tractar i decidir les qüestions que durant un determinat període s'hagin suscitat en la corporació i requereixin un pronunciament del ple, o les qüestions que se suscitin durant el període que va de sessió a sessió i requereixin un pronunciament que no es pugui demorar fins a la sessió ordinària corresponent.

• 5.2.1 Classes de sessions
• 5.2.2 Convocatòria de les sessions del ple
• 5.2.3 Quòrum de constitució
• 5.2.4 Quòrum de votació
• 5.2.5 Sistemes de votació i classes de vots
• 5.2.6 Nomenclatura
• 5.2.7 Lloc de celebració
• 5.2.8 Mecànica de la sessió
• 5.2.9 Desenvolupament de la sessió

De conformitat amb el que s'ha exposat, les sessions del ple es poden classificar de la manera següent:

Són ordinàries les sessions del ple que se celebrin d'acord amb la periodicitat preestablerta per aquest òrgan a l'inici del mandat i, més concretament, dintre dels 30 dies següents a la data que s'hagi constituït la corporació.

Aquesta periodicitat preestablerta, que es pot modificar al llarg del mandat corporatiu mitjançant acord adoptat pel mateix òrgan, està sotmesa a uns mínims que es troben definits en la legislació bàsica per l'article 46.2 de la LBRL i en la legislació autonòmica per l’article 98.a del TRLMC, i es fonamenta en la necessitat de garantir els drets de participació política dels representants locals, sens perjudici de la potestat d'autoorganització municipal, que permet als ajuntaments determinar tant les dates de celebració, com la periodicitat d'aquestes sessions ordinàries. En aquest aspecte hem de dir que els drets dels electes s'han vist enfortits amb la modificació que es va operar en aquest precepte de la LBRL a partir de la Llei 11/1999, de 21 d'abril, resultant del denominat Pacte local, ja que l'objecte de la reforma descansava de fet en la necessitat de reforçar el règim de funcionament d'aquest òrgan de govern municipal i de facilitar la participació política de tots els membres de la corporació.

En virtut d'aquestes determinacions, el ple ha de celebrar sessions ordinàries en les dates, siguin o no festives, que a aquest efecte determini el ple corporatiu, però amb la periodicitat mínima següent:

• Cada mes, els ajuntaments de més de 20.000 habitants i les diputacions provincials.

• Cada dos mesos, els ajuntaments la població dels quals es trobi entre 5.001 i 20.000 habitants.

• Cada tres mesos, els ajuntaments de fins a 5.000 habitants.

Aquesta periodicitat mínima, com és clarament apreciable, obliga que els plens dels ajuntaments de més de 20.000 habitants i de les diputacions celebrin sessions ordinàries, fins i tot, el mes d'agost, el que ha motivat que nombrosos reglaments orgànics actuals continguin algunes determinacions en relació amb aquesta qüestió, a fi d’intentar fer compatibles les garanties dels membres de la corporació relatives al dret a la participació política amb l'eficàcia municipal, en establir la possibilitat que els seus presidents siguin habilitats pel mateix ple en l'acord pel qual s'estableixi el règim de sessions, per suspendre la sessió ordinària corresponent al mes d'agost, com a conseqüència de les vacances d’estiu, quan això no menyscabi la gestió dels assumptes locals, així com per posposar o avançar la celebració de les restants sessions ordinàries, dintre del mateix mes de la data prevista per a la seva celebració, quan el dia fixat sigui festiu o es trobi inclòs dintre d'un període de vacances.

Tot i que la norma no ho declara expressament, és general la interpretació que entén que cal ser a la població de ple dret del municipi al principi del mandat, sense que afectin la periodicitat de les sessions les posteriors variacions que s’hi produeixin, encara que situïn el municipi en un tram de població diferent.

Quant al caràcter laboral o festiu del dia de celebració del ple o de qualsevol altre òrgan local, la legislació no diu res, i encara que hi hagi tota una tradició de celebrar les sessions en dies hàbils, a vegades, especialment respecte de les de caràcter extraordinari, i si són urgents, cal celebrar-les en festiu, possibilitat no vetada per la jurisprudència, que deixa llibertat d’acció a la potestat d’autoorganització local, excepte que hi hagi una determinació legal expressa en contrari, com succeeix amb les sessions per debatre una moció de censura, ja que en aquest cas la LOREG estableix un termini de dies hàbils.

En l’ordre del dia de les sessions ordinàries s'ha d’incloure, si escau, el punt corresponent a l'aprovació de l'acta de la sessió o sessions anteriors i un apartat corresponent a la part de control del ple, en els termes establerts per l'article 46.2.i de la LBRL i 98.e del TRLMC, i s'hi poden debatre i votar no sols els assumptes que conformin l'ordre del dia, sinó també, a diferència del que ocorre amb les sessions extraordinàries, tots els altres assumptes que, per raons d'urgència, així ho requereixin, tant a proposta de la presidència com a proposta d’una quarta part dels seus membres o d’algun dels portaveus dels diferents grups polítics locals, sempre que tal urgència sigui sotmesa a votació amb caràcter previ al debat i la votació, i aquesta, d’acord amb el que disposa l’article 103.3 del TRLMC, sigui aprovada per majoria absoluta. En aquest cas, lògicament, quan la proposta es presenta en el ple l’apreciació de la urgència eximeix del tràmit de dictamen o informe de la comissió informativa corresponent.

Segons l'article 91.4 del ROF, aplicable únicament amb caràcter supletori si no hi ha una determinació expressa del reglament orgànic, la declaració d'urgència ha de tenir lloc un cop ha conclòs l'examen dels assumptes inclosos en l'ordre del dia i amb caràcter previ a l'inici del capítol de precs i preguntes, actualment referit a la part de la sessió dedicada al control dels altres òrgans de la corporació a què es refereix l'article 46.2.i de la LBRL.

Per contra, les sessions del ple es consideren extraordinàries quan no se celebrin d'acord amb un calendari prèviament establert, subjecte a una periodicitat predeterminada, sinó que obeeixin a la necessitat de tractar assumptes determinats que no es puguin demorar fins a la següent sessió ordinària, i per això la convocatòria ha de ser motivada.

En les sessions extraordinàries no es poden adoptar acords sobre temes no inclosos en l'ordre del dia, per prohibició expressa dels articles 48.2 del TRRL i 103.4 del TRLMC, ni pot figurar en l'ordre del dia la part de control per debatre o formular les mocions, els precs i les preguntes per part dels grups polítics locals a què es refereix l'article 46.2.i de la LBRL, doncs aquest precepte les circumscriu únicament a les sessions ordinàries.

Les sessions extraordinàries han de ser convocades pel president o la presidenta de l'ens local, bé en virtut de la seva iniciativa o bé a sol·licitud d'una quarta part, com a mínim, del nombre legal de membres de la corporació, com a manifestació del seu dret de participació política. En aquest últim cas, els membres electes proponents l’han de sol·licitar mitjançant un escrit degudament signat per tots ells, on es motivi la necessitat de la seva celebració, els punts a incloure en l'ordre del dia i el text de les propostes dels acords que es pretenguin adoptar, amb la limitació que cap membre electe pot subscriure més de tres sol·licituds d'aquesta naturalesa a l'any.

A aquests efectes, no són computables les sol·licituds de sessions plenàries que, per les raons que siguin, no arribin a ser convocades.

En la convocatòria de les sessions plenàries de caràcter extraordinari a iniciativa dels membres electes, el president o la presidenta de la corporació exerceix una competència estrictament reglada, per la qual cosa la incorporació d'altres punts nous, diferents dels proposats pels sol·licitants, requereix la seva autorització expressa.

En els supòsits que la convocatòria es produeix a petició de la quarta part dels membres electes, l'article 48 del TRRL, amb caràcter de norma bàsica, imposa a la presidència l’obligació de convocar la sessió corresponent dintre dels quatre dies següents, i no es pot demorar més de quinze dies, segons el que disposa l'article 46.2 de la LBRL.

No obstant això, l'entorpiment de l'exercici d’aquest dret per part d’alguns presidents que negaven la convocatòria, va motivar que l’any 1999 es modifiqués la LBRL per incorporar un sistema de convocatòria automàtica de les sessions plenàries instades pels membres electes, a fi que quan el president o la presidenta de la corporació no convoqui el ple extraordinari sol·licitat per aquests per celebrar-lo dintre dels quinze dies següents, restés automàticament convocat per a les 12 hores del desè dia hàbil següent al de la finalització d'aquest termini, circumstància que, per evidents raons de seguretat jurídica, ha de ser notificada pel secretari o la secretària de la corporació a tots els membres l'endemà de la finalització del termini legalment establert perquè el ple s'hagués celebrat originàriament.

En aquests casos és indiferent que la presidència o qui legalment la substitueixi assisteixin o no a la sessió, doncs en aquests supòsits, per imperatiu legal, el ple queda vàlidament constituït amb la presència mínima d'un terç del nombre legal dels seus membres, sempre que no sigui inferior a tres, i l'assistència del secretari o la secretària de la corporació o de qui legalment el substitueixi, sota la presidència del membre de la corporació de major edat entre els presents a l'acte.

Aquestes noves determinacions legislatives, en la nostra opinió, no són prou precises, en no preveure les conseqüències que puguin derivar-se de les sol·licituds que no compleixin els requisits legalment establerts o que proposin la celebració de sessions plenàries respecte d'assumptes que desbordin la competència de l'ens local o l'expressament atribuïda al ple. Entenem que quan l'escrit de petició no compleix els requisits formals assenyalats pel legislador o el ple fos incompetent per debatre la totalitat dels assumptes que configuren l'ordre del dia proposat pels membres electes, hi ha d'haver la possibilitat que la presidència, mitjançant resolució motivada notificada a les persones interessades, denegui tal petició, sens perjudici que aquesta pugui ser recorreguda per les persones interessades davant la jurisdicció contenciosa administrativa, que, en la nostra opinió, hauria de neutralitzar la convocatòria automàtica del ple extraordinari, perquè no es donen els requisits legalment exigits perquè pugui ser vàlidament celebrat.

En canvi, quan dels assumptes proposats solament algun excedeix la competència municipal o la competència del ple, la presidència ha de quedar únicament facultada per dictar una resolució motivada, que ha de notificar als sol·licitants, i denegar parcialment la sol·licitud en allò que es refereix, únicament i exclusivament, a aquest extrem, però mantenint l'obligació de convocar el ple corresponent i la possibilitat de l'eventual convocatòria automàtica per ministeri de la llei, respecte dels restants punts de l'ordre del dia proposat.

Un altre problema que se sol plantejar en relació amb la convocatòria de sessions plenàries a instància dels membres electes, és el fet que, normalment, l'ordre del dia d'aquestes sessions està configurat per assumptes que no han estat dictaminats prèviament per la comissió informativa corresponent, malgrat que constitueix un requisit necessari de validesa, encara que res no obsta perquè, un cop aportades les corresponents proposicions o propostes d'acord, a instàncies de la presidència, se'ls doni el tràmit corresponent amb caràcter previ a la celebració del ple.

Són sessions urgents les sessions convocades per la presidència amb caràcter extraordinari, normalment, a iniciativa del mateix president o presidenta, encara que res no obsta perquè també es puguin convocar sessions extraordinàries i urgents a instància d'una quarta part dels membres electes, que tenen per finalitat el debat i la votació d’assumptes que, per raó de la seva urgència degudament motivada, ni poden esperar a la celebració del ple ordinari, ni tampoc a convocar una sessió extraordinària amb l'antelació legalment requerida de dos dies abans de la celebració. En aquests casos, no es requereix cap termini concret entre la convocatòria i la celebració de la sessió, sempre que es disposi del temps suficient per notificar la convocatòria a tots els membres de la corporació.

No obstant això, a l'empara del que disposa l'article 26.3 de la ja derogada LRJPAC, el Tribunal Suprem va admetre la validesa de la constitució d'un òrgan col·legiat quan, no havent-se complert els requisits de convocatòria, estaven reunits tots els membres i així ho havien acordat per unanimitat. Aquesta solució, encara que és cert que es basava en un precepte legal que, conformement determinava la LRJPAC i determina actualment LRJAP, no era aplicable directament, ja que els preceptes d’aquestes normes relatius als òrgans col·legiats no són aplicables ni al ple ni a la junta de govern dels ens locals, sense cap dubte es considera que aquest precepte tenia una aplicació supletòria, davant el silenci que respecte d’aquesta qüestió es produeix en la legislació de règim local bàsica i autonòmica, i això a fi de no causar indefensió a cap membre de la corporació, ni vulnerar les seves garanties, ja que es tractava d’un supòsit en què tal celebració s’havia decidit per unanimitat dels membres de l'òrgan, especialment tenint en compte que es tracta d'una regla general del nostre dret, fins i tot del nostre dret privat que, respecte de la constitució de les juntes generals d'accionistes de les societats mercantils, estableix la figura de la junta universal, que no requereix convocatòria formal prèvia.

↑ Tornar a 5.2 Règim de sessions del ple | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Totes aquestes sessions han de ser prèviament convocades, per escrit, per la presidència, i ha d'anar acompanyada d'un ordre del dia detallat dels assumptes a tractar, encara que el Tribunal Suprem està acceptant la determinació genèrica dels punts de l'ordre del dia amb fórmules com, per exemple, assumptes diversos, en entendre que els membres electes que hi tinguin interès poden obtenir més informació dels assumptes fent ús de la facultat d'accedir a l'expedient corresponent que, a partir de la convocatòria, queda a la seva disposició a la secretaria de la corporació per consultar-lo.

En aquest supòsit, segons l’article 164.2.b del TRLMC, l'accés a la documentació és directe i no requereix autorització prèvia de la presidència, per la qual cosa el seu incompliment pot comportar la nul·litat dels acords que s’adoptin en la sessió, i és un dret que porta inherent el dret d'obtenir còpies de determinats documents integrants d’aquesta documentació, encara que en aquest cas, a diferència de l'anterior, la infracció de dret no constitueixi sempre, en opinió del Tribunal Suprem, la invalidesa dels acords que s'adoptin en la sessió corresponent.

Aquesta facultat de convocatòria constitueix, precisament, una de les competències de la presidència que, d’acord amb el que disposa l'article 21 de la LBRL, té caràcter indelegable, sens perjudici de la possibilitat que aquestes convocatòries puguin ser aprovades i realitzades pels tinents d'alcalde o els vicepresidents que actuïn en qualitat de presidents accidentals com a conseqüència de l'absència del president o la presidenta.

Tant la convocatòria com l'ordre del dia que, en la nostra opinió, es poden integrar en un de sol, són documents que haurien d'estar subscrits per la presidència i pel secretari o la secretària de la corporació, com a òrgans responsables, respectivament, d'aprovar l'ordre del dia i decidir la convocatòria de la sessió i de notificar els actes, els acords i les resolucions locals.

La convocatòria i l'ordre del dia, conjuntament o, si escau, cadascun d'aquests documents individualitzadament, han de ser notificat pel secretari o la secretària de l'ens local a tots els membres de la corporació amb una antelació mínima de dos dies hàbils a la celebració de la sessió, llevat de les de caràcter urgent, que no han de complir aquest termini. A aquest efecte, no es consideren computables, ni el dia o els dies en els quals s'efectuï la notificació, doncs aquest termini s'ha de comptar a partir de l'última notificació realitzada als membres electes, ni el dia de la celebració de la sessió plenària, i la seva infracció constitueix una vulneració del dret dels membres electes de disposar d'un temps mínim per estudiar els assumptes, a fi d'exercir el seu dret de vot amb prou coneixement de causa que, a vegades, dona lloc a la nul·litat dels acords adoptats.

Per elaborar la convocatòria, l'article 82 del ROF, amb caràcter supletori, estableix que la presidència estigui assistida pel secretari o la secretària de la corporació, i també ha de reclamar l'assistència dels membres de la junta de govern, i on no n'hi hagi, pels tinents d'alcalde o els vicepresidents, i consultar, si ho estima oportú, els portaveus dels diferents grups polítics corporatius.

Aquesta convocatòria, quan es tracti de sessions extraordinàries, ha d'estar motivada i ha d’anar acompanyada, en tot cas, de l'ordre del dia de la sessió, que és expressiu dels assumptes a tractar i debatre i, en el cas de les de caràcter ordinari, de l'esborrany o esborranys de les actes de la sessió o sessions anteriors, per aprovar-les.

Però l'ordre de dia és diferent en funció que ens trobem davant una sessió ordinària o extraordinària, ja que mentre en les sessions ordinàries, d'acord amb el que disposen l'article 47 de la LBRL i l’article 98.e del TRLMC, ha d'existir una part dedicada al control dels altres òrgans de la corporació, i figurar aquesta amb una substantivitat pròpia i diferenciada de la part resolutiva, en canvi, en les sessions extraordinàries no es disposa la inclusió d'aquesta part de control, ateses les especials circumstàncies que les motiven.

En la nostra opinió, res no impedeix que aquestes mocions puguin tenir caràcter resolutiu i, de fet, és el més habitual, però considerem d'una importància fonamental que en proposar-les es faci constar que es tracta de mocions a incloure en aquesta part de control de l'ordre del dia de la sessió, a fi de diferenciar-les de determinades propostes de resolució que, d’acord amb el que disposa l’article 106 del TRLMC, s'eleven al ple a instància dels membres electes respecte d’assumptes que formen part de la gestió ordinària municipal i que, per tant, s’haurien d'incorporar en la primera part o en la part resolutiva de la sessió.

A la pràctica, és habitual que en aquesta part de control els ens locals incorporin totes les mocions que en termes col·loquials anomenem mocions de caràcter polític, és a dir, que no obeeixen tant a la gestió ordinària dels assumptes corporatius com al posicionament de l'ens local en relació amb problemàtiques que, encara que tenen incidència local, excedeixen les pures competències locals i es realitzen, bé en l'exercici del dret de petició a altres administracions, bé en l'exercici del dret a la llibertat d'expressió, també predicable en el nostre ordenament jurídic de les persones juridicopúbliques, així com les derivades del control de la gestió dels altres òrgans locals.

Una qüestió important en relació amb la part de control del ple és l'obligació, que l'article 42 del ROF estableix, que la presidència doni compte succint a la corporació, en cada sessió ordinària, de les resolucions que hagi adoptat des de l'última sessió plenària de caràcter ordinari, fet que, en la meva opinió, implicaria una manca d'eficàcia en el funcionament de la sessió en ens locals amb un nombre de resolucions molt elevat. Per això, entenc aconsellable que en el reglament orgànic i en l'acord plenari d’establiment del règim de sessions, s'estableixi la substitució d'aquesta obligació per la de remetre a tots els grups polítics locals una còpia de les actes de les sessions de la junta de govern i pel reconeixement explícit a tots els membres de la corporació del dret de lliure accés als llibres de resolucions i d'actes dels òrgans de govern, sense necessitat de sol·licitud d'autorització prèvia, siguin o no membres d’aquests.

La convocatòria ha de ser notificada a tots els membres electes de la corporació al domicili destinat a aquest efecte, tot i que quan aquesta notificació sigui defectuosa té caràcter esmenable, i aquesta irregularitat s'esmena automàticament, en tot cas, per l'assistència del membre a la sessió, doncs això posaria de manifest que el defecte formal en el qual s'ha incorregut no li ha produït indefensió.

Pel que es fa a la designació del domicili a l'efecte de notificacions, és bastant recomanable que a l'inici del mandat els membres electes optin per un mitjà de notificació preferent i per la designació d’un lloc a l'efecte de notificacions dels assumptes corporatius, que vincularà l'ens local quan disposi dels instruments necessaris i adequats per fer aquestes notificacions pels mitjans proposats.

L'ordre del dia ha d'estar integrat pels assumptes dictaminats per les comissions informatives. No obstant això, l'article 82.3 del ROF estableix la possibilitat que la presidència, per raons d'urgència degudament motivada, pugui incloure en l'ordre del dia, a iniciativa pròpia o a proposta d'algun dels portaveus dels grups polítics locals, assumptes que no hagin estat prèviament informats per la seva comissió informativa. En aquest supòsit, la discussió i la votació resta condicionada al fet que el ple, amb caràcter previ, en ratifiqui la inclusió en l'ordre del dia.

Les convocatòries s'han d'efectuar fent constar la data i l'hora de celebració de la sessió en primera convocatòria i, eventualment, per al cas que no s'arribi a obtenir el quòrum corresponent, la data i l'hora de la celebració en segona convocatòria. A aquest efecte, l'article 90.2 del ROF estableix que si en la primera convocatòria no s’assoleix el quòrum necessari, s'entén convocada la sessió, automàticament, dos dies després a la mateixa hora, i si tampoc llavors s'assoleix aquest quòrum, resta sense efecte la convocatòria i es posposa el coneixement dels assumptes inclosos en l'ordre del dia a la primera sessió que se celebri amb posterioritat, tingui caràcter ordinari o extraordinari.

↑ Tornar a 5.2 Règim de sessions del ple | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Perquè es pugui iniciar la sessió, sota la presidència, que posseeix aquesta competència amb caràcter indelegable, l'ordenament jurídic exigeix un quòrum mínim de constitució de l’òrgan que s’ha de mantenir durant tota la sessió, en establir que en primera convocatòria solament es pot constituir el ple quan assisteixin a la sessió un terç, com a mínim, del nombre legal de membres, sempre que aquest no sigui inferior a tres, amb l'assistència necessària, dintre d'aquest mínim, de la presidència o de qui legalment la substitueixi i, en tot cas, del secretari o la secretària de la corporació, que ha de donar fe de la celebració.

Aquest quòrum s'ha de mantenir durant tota la sessió, per la qual cosa si en algun moment aquest no es produeix per absència d'algun membre, s’ha de suspendre o aixecar la sessió, segons que aquesta absència tingui caràcter temporal o permanent. En aquest últim cas s'ha de posposar l'estudi dels assumptes pendents de l'ordre del dia a la primera sessió que tingui lloc posteriorment.

Si en la primera convocatòria no s'assoleix aquest quòrum, s'entén convocada la sessió automàticament dos dies més tard en segona convocatòria, i si en aquesta segona convocatòria tampoc no s'assoleix el quòrum requerit, la presidència ha de deixar sense efecte la convocatòria i posposar l'estudi dels assumptes de l'ordre del dia per a la primera sessió que tingui lloc posteriorment, ja sigui de caràcter ordinari com extraordinari.

En aquests casos, en lloc de l'acta de la sessió, el secretari o la secretària ha d'estendre la diligència oportuna, que s'ha de transcriure al llibre oficial, on ha de fer constar aquesta circumstància i indicar el nombre i el nom dels membres de la corporació que hagin assistit i dels que hagin excusat l'assistència.

Ara bé, aquesta manca de quòrum constitutiu té algunes especificitats en funció dels assumptes a tractar, atès que quan la sessió té per objecte debatre i votar una moció de censura, aquesta falta de quòrum comporta automàticament el rebuig tàcit de la moció presentada i, en conseqüència, la prohibició que els membres electes signants subscriguin una altra moció d'aquestes característiques durant el període de mandat, sens perjudici de les excepcions establertes per la legislació electoral.

↑ Tornar a 5.2 Règim de sessions del ple | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

El nostre ordenament jurídic no sols exigeix un quòrum específic per a la constitució vàlida del ple, sinó que també estableix uns quòrums de votació concrets que s’han d’assolir en cada cas per adoptar vàlidament els seus acords. Actualment podem distingir dos tipus de quòrum, el de majoria simple, que és l'aplicable amb caràcter general i s’assoleix quan el nombre de vots afirmatius és superior al nombre de vots negatius, sense tenir en compte les abstencions, i el de majoria absoluta, que s’aplica a supòsits legalment taxats i s’assoleix quan l’assumpte obté els vots afirmatius de més de la meitat dels membres de ple dret del ple.

Segons l'article 47 de la LBRL i l'article 114 del TRLMC, els assumptes següents requereixen perquè s'aprovin un quòrum especial de majoria absoluta:

En aquests supòsits, l’exigència d’aquest quòrum especial porta aparellada també la conseqüència que, d’acord amb el que disposa l’article 179.1.b del TRLMC, l’assumpte requereixi, amb caràcter preceptiu, l’informe previ del secretari o la secretària de la corporació i, s’escau, de l’interventor o la interventora.

↑ Tornar a 5.2 Règim de sessions del ple | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

De la mateixa manera, a més dels quòrums de constitució i votació i a l'efecte de la seva consecució, el nostre ordenament jurídic regula diferents sistemes de votació i de classes de vots:

L'article 46.2 de la LBRL i els articles 98.d i 108 del TRLMC estableixen els sistemes de votació, en determinar que el sistema de votació ordinària és el sistema habitual, sens perjudici de la possibilitat que el ple acordi, per a un cas concret, la votació nominal, de què es dedueix clarament el caràcter excepcional d'aquest últim sistema de votació.

Segons això, s'entén per votació ordinària el sistema de votació en el qual els vots es manifesten per signes convencionals d'assentiment, dissentiment o abstenció i, per votació nominal, el sistema de votació en el qual els vots es manifesten mitjançant nomenament individual dels membres electes, a l'efecte que aquests manifestin personalment el sentit del seu vot afirmatiu, negatiu o, si escau, l'abstenció.

No parla cap d’aquestes lleis, en canvi, del sistema de votació secreta, és a dir, mitjançant papereta que cada membre de la corporació va dipositant en una urna o lloc habilitat a aquest efecte, al qual es refereix únicament l'article 102.3 del ROF per permetre'l exclusivament en els supòsits d'elecció o destitució de persones, encara que entenem que res no impedeix que aquesta regulació s'estableixi per reglament orgànic, i resulta aplicable supletòriament, en cas contrari, el que determina el ROF.

El problema que plantegen aquest tipus de votacions secretes és la impossibilitat d'acreditar el sentit del vot dels membres electes que, posteriorment, decideixin impugnar els acords adoptats, en exigir el nostre ordenament jurídic com requisit de legitimació processal que, per impugnar els acords, els membres electes que formin part de l’òrgan que ho adopta hagin votat en contra, com a conseqüència del principi que ningú pot combatre allò que va contribuir a formar.

Aquests preceptes estableixen que el vot es pot emetre en sentit afirmatiu o negatiu, i els membres de la corporació es poden abstenir de votar, de què clarament es desprèn que l'abstenció no és un vot, sinó una actitud en virtut de la qual es renuncia a exercitar el dret de vot, per això l'abstenció no té cap repercussió en el còmput de les majories.

No es disposa, en canvi, el vot en blanc, malgrat que en votacions de caràcter secret aquest es pugui produir de facto, per la qual cosa, en aquests supòsits, tal vegada la solució lògica seria considerar aquest vot en blanc com una abstenció, atesa la falta de repercussió en el còmput de majories que assenyalàvem més amunt.

Aquest règim general es complementa amb determinacions de caràcter especial respecte de la votació que contenen tant l'article 46 de la LBRL com a l’article 98.d del TRLMC:

↑ Tornar a 5.2 Règim de sessions del ple | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Un dels problemes que es plantegen més sovint amb la documentació relativa a les sessions és el de la nomenclatura a utilitzar respecte de les diferents intervencions i/o decisions que s’adopten en aquestes, ja que és habitual que, a la pràctica, es produeixi una certa confusió quant a la terminologia a utilitzar per identificar els diferents documents i propostes que se sotmeten a la consideració del ple. Aquest és el motiu pel qual l'article 97 del ROF, que atesa la manca de determinació específica del TRLMC i del reglament orgànic, és aplicable supletòriament, va clarificar aquesta qüestió establint una determinada nomenclatura, en definir cadascun d'aquests documents a l'efecte del desenvolupament de les sessions.

Ara bé, intentant fer compatibles aquestes determinacions del ROF amb les escasses determinacions del TRLMC entorn d'aquesta qüestió, podem proposar, per incloure-la en el reglament orgànic per part de cada ens local, la utilització de la nomenclatura següent, que encara que és lleugerament diferent s'ajusta més a la realitat local:

↑ Tornar a 5.2 Règim de sessions del ple | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

D’acord amb el que disposa l’article 102 del TRLMC, en concordança amb l’article 49 del TRRL, les sessions dels òrgans de la corporació i, per tant, també les del ple, han de tenir lloc en la seu d’aquesta, excepte que per raons de força major la presidència consideri convenient que tinguin lloc en un altre lloc de l’àmbit territorial de la corporació, mitjançant la seva habilitació i prèvia la resolució corresponent, que ha de ser comunicada a tots els membres de la corporació mitjançant la convocatòria, i se n'ha de deixar constància en l'acta de la sessió.

↑ Tornar a 5.2 Règim de sessions del ple | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Es plantegen molts problemes a la pràctica respecte de la forma de celebració de la sessió i del seu funcionament, que passem a estudiar de manera individualitzada.

Des de la legislació de règim local dels anys cinquanta, el nostre ordenament jurídic ha exigit el principi d'unitat d'acte, amb la prohibició que les sessions es perpetuessin més enllà de les 24 hores del dia natural del seu inici. Aquest principi, encara que més modulat, també se segueix recollint en la nostra legislació actual, quan en l'article 87 del ROF s’estableix que en tot tipus de sessions s'ha de respectar el principi d'unitat d'acte, procurant que la sessió acabi el mateix dia del començament, però amb la determinació que quan el dia hagi acabat sense que s'hagin debatut ni resolt tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia, el president o la presidenta pot aixecar la sessió, i els assumptes passen a l'ordre del dia de la sessió següent.

Aquesta última determinació, no obstant això, no podem considerar que tinguin caràcter de norma bàsica, per la qual cosa el reglament orgànic en podria establir algunes determinacions amb una regulació diferent, ja que de fet l’únic que inclou aquest precepte del ROF és la possibilitat que quan es donin aquestes circumstàncies la presidència, potestativament, pugui aixecar la sessió.

El que, en cap cas, impedeix aquest principi d'unitat d'acte són les interrupcions que es puguin produir per decisió de la presidència, bé per a la deliberació dels grups polítics respecte de determinats assumptes, o bé per descans dels debats.

D’acord amb el que disposen els articles 70 de la LBRL i 156 del TRLMC, les sessions del ple tenen, en principi, caràcter públic, i hi poden assistir, en conseqüència, tots els ciutadans i veïns que ho considerin convenient, així com els mitjans de comunicació social, tot i que, amb caràcter excepcional i per majoria absoluta del nombre legal de membres, el ple pot acordar que es declari secret el debat i la votació dels assumptes que siguin susceptibles d'afectar els drets fonamentals de les persones relatius a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge, reconeguts per l'article 18.1 de la Constitució, tant per decisió de la presidència, com a proposta de qualsevol dels seus membres.

En aquest cas, la sessió se celebra a porta tancada, si tots els assumptes a tractar es troben en aquesta circumstància. Per contra, si solament un o diversos assumptes són susceptibles d'afectar aquests tipus de drets fonamentals, únicament cal desallotjar el públic de la sala amb caràcter previ a l'inici del debat de l'assumpte en concret que quedi afectat per aquesta circumstància.

A més del supòsit anterior, entenc que el reglament orgànic també podria establir la celebració de les sessions del ple a porta tancada quan així ho aconsellin raons d'ordre públic degudament motivades, previ acord adoptat pel ple per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, a proposta de la presidència o de qualsevol dels seus membres.

Pel que fa a la utilització, dintre del saló de sessions, de mitjans de difusió auditiva, sistemes de megafonia o circuits tancats de televisió, així com de mitjans d'enregistrament de la imatge i del so, no hi ha cap impediment legal perquè les sessions puguin ser gravades als efectes de constància i d'elaboració de l'acta de la sessió, i aquests enregistraments queden sota la custòdia del secretari o de la secretària de l'ajuntament. De fet, és habitual que s'utilitzin en la seva celebració mitjans de difusió auditiva i, en alguns casos, visual, mitjançant la instal·lació de sistemes de megafonia o circuits tancats de televisió.

Una qüestió diferent és si la utilització no oficial de tots aquests instruments de gravació i difusió audiovisual pot estar sotmesa a la prèvia autorització de la presidència, com a manifestació d'una potestat de policia interna de les sessions, doncs si bé en un principi la jurisprudència es va decantar pel fet de considerar-ho possible, posteriorment el Tribunal Suprem es va decantat per la solució contrària, en anul·lar un acord adoptat per la junta de govern d’un ajuntament pel qual es prohibia la realització privada d’aquest tipus de gravacions, i al seu torn es reconeixia el dret dels mitjans de comunicació d’obtenir còpia del vídeo oficial de les sessions plenàries gravat per l’ajuntament, perquè entenia que l’exercici de la llibertat d’expressió i del dret a la informació no té més límits que els establerts per la CE i resulta incompatible amb la censura prèvia que significa la mesura municipal impugnada.

Actualment, a més, la utilització d’aquests mitjans audiovisuals s’ha convertit en una eina ordinària, com a conseqüència de l'opció del legislador per l’ús generalitzat de les noves tecnologies, amb la tramitació electrònica dels procediments, fins al punt que s’està generalitzant la retransmissió in streaming dels plens i l'elaboració mitjançant un sistema de videoacta de les sessions.

En principi, la llei inclou el criteri general que en les sessions el públic assistent no pot intervenir, ni tampoc proferir manifestacions de grat o desgrat, i queda facultada la presidència per corregir aquestes situacions i ordenar fins i tot l'expulsió dels assistents causants de l’alteració. Això sens perjudici, és clar, dels sistemes d'intervenció que per a les entitats ciutadanes i per als veïns es poden arbitrar un cop acabada la sessió, mitjançant un torn de consultes amb el públic, si així ho estableix l'ens local, d'acord amb la seva potestat d'autoorganització, a la vista del que estableix l’article 228 del ROF, que amb caràcter supletori estableix la possibilitat que, un cop acabada la sessió, la presidència estableixi un torn de precs i preguntes per al públic assistent sobre temes concrets d’interès local.

En aquest sentit, pel que fa a Catalunya, l’article 158 del TRLMC reconeix a les associacions constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns el dret a intervenir en les sessions del ple i de les comissions informatives en els supòsits específics que es determinin, de què es dedueix una doble circumstància, en primer lloc que aquest dret d’intervenció està reconegut a les entitats ciutadanes, però no als veïns a títol individual i, en segon lloc, que és el reglament orgànic la norma que ha de regular les especificitats d’aquest dret d’intervenció.

Aquesta qüestió és regulada pels reglaments orgànics, ja que ni la LBRL ni el TRLMC es refereixen a la col·locació dels membres de la corporació al saló de sessions, i l’article 89 del ROF es limita a establir que, encara que l'ordre de col·locació per grups el determina el president o la presidenta, prèvia consulta amb els seus portaveus i donant preferència als diferents grups en funció del nivell de representativitat en el ple, aquesta decisió s’ha d’adoptar de manera que els membres de la corporació puguin prendre seient al saló de sessions units als seus grups i atenent a criteris de racionalitat, per facilitar l'emissió i el recompte de vots i, també, en la meva opinió, l’intercanvi d'opinions entre els diferents membres d'un mateix grup.

↑ Tornar a 5.2 Règim de sessions del ple | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Tenint en compte que el que estableix el ROF en relació amb el desenvolupament de la sessió no és aplicable directament sinó supletòriament, com posa de manifest l'article 108, hem d'entendre que aquests aspectes, dintre del marc de la legislació bàsica i de la legislació autonòmica corresponent, són susceptibles de regulació a través del reglament orgànic.

A la vista de la regulació efectuada pel ROF i de les determinacions concretes del TRLMC, es poden establir, no obstant això, les consideracions generals següents:

Quan es tracti de sessions ordinàries, un cop finalitzats el debat i la votació dels assumptes que integren la part resolutiva de l'ordre del dia, s'inicia la part de control, capítol de l'ordre del dia en el qual s’han de debatre totes les mocions presentades pels grups polítics locals que no responguin a la tramitació ordinària d'un expedient municipal, així com les mocions de control, seguiment i fiscalització dels òrgans de govern i els precs i preguntes.

A aquest efecte, l'article 104 del ROF estableix una sèrie d'instruments de control que hem d'entendre complementats amb la qüestió de confiança regulada actualment per la LOREG, encara que en aquest cas estem davant un instrument que planteja el president o la presidenta. Però tots aquests instruments són susceptibles de regulació i ampliació a través del reglament orgànic, com el precepte indica.

De la interpretació conjunta d'aquest precepte amb l'article 42 del ROF i de l’article 46 de la LBRL, es desprèn que, a més de la moció de censura i de la qüestió de confiança de la presidència que es regulen en la LOREG, els instruments actuals de control de què disposen els ens locals, sens perjudici de tots els que a través del reglament orgànic es puguin crear en cada entitat local, fruit de la potestat d’autoorganització, són els següents:

↑ Tornar a 5.2 Règim de sessions del ple | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Pel que fa al règim de sessions de la junta de govern, l'article 46.1 de la LBRL es limita, únicament, a determinar que, com a òrgan col·legiat local, funciona en règim de sessions ordinàries de periodicitat preestablerta i de sessions extraordinàries, que poden ser, a més, urgents, determinacions que posteriorment són complementades, encara que amb caràcter de legislació no bàsica, per l'article 46 del TRRL i pels articles 112 i 113 del ROF.

En la legislació autonòmica, el TRLMC fa referència a aquesta qüestió als articles 99, 103 i 112, encara que solament el primer d’aquests preceptes es refereix exclusivament a aquest òrgan local concret i que, respecte del que estableix la legislació bàsica estatal, únicament afegeix la determinació lògica que, quan la junta de govern exerceix les seves funcions d’assistència a la presidència, es reuneix quan aquesta ho determina, sense necessitat de cap periodicitat preestablerta. Els dos preceptes restants es refereixen, amb caràcter general, a la convocatòria i al funcionament de la resta d’òrgans col·legiats locals diferents del ple, que també són aplicables a la junta de govern.

Del que estableix el conjunt de les normes citades es desprèn que, sens perjudici del que a aquest efecte pugui establir el reglament orgànic, el règim de sessions de la junta de govern és el següent:

• 5.3.1 Classes de sessions
• 5.3.2 Convocatòria i ordre del dia
• 5.3.3 Quòrum d'assistència i votació
• 5.3.4 Desenvolupament de la sessió

Les sessions de la junta de govern poden ser constitutives, de caràcter ordinari, extraordinari i, fins i tot, extraordinàries de caràcter urgent, en els mateixos termes que les del ple, encara que, a diferència d'aquest, solament tenen caràcter públic per expressa declaració del Tribunal Constitucional en la Sentència 161/2013, de 26 de setembre, respecte del debat i la votació dels assumptes delegats pel ple, sens perjudici que, en relació amb les sessions, tal com estableix l'article 113.1.b del ROF, persisteixi l'obligació de publicar-ne els acords i remetre còpia o extracte de l'acta corresponent a les administracions estatal i autonòmica, així com l'obligació de remetre còpia, també, a tots els membres electes, dintre del termini dels deu dies següents a la celebració. Per definir-les, és aplicable a cadascuna d'aquestes sessions el que s'ha assenyalat més amunt respecte dels diferents tipus de sessions del ple, però amb la particularitat que el nostre ordenament jurídic no conté la possibilitat de convocar sessions de la junta de govern a petició dels membres electes, segurament pel fet que no es tracta d’un òrgan de participació política, per això la presidència té llibertat per definir-ne la composició sense atendre a criteris de representativitat i proporcionalitat.

La sessió constitutiva, que té per objecte no tant crear la junta, doncs aquesta tasca correspon al ple, com inaugurar-ne el funcionament, ha de tenir lloc a convocatòria de la presidència, dintre dels deu dies següents al decret pel qual se'n resolgui la composició, a la seu de l'ens local o al lloc habilitat a aquest efecte en supòsits de força major.

El règim de sessions de la junta de govern l'estableix el ple a l'inici del mandat, d’acord amb el que disposa l’article 99 del TRLMC, i decideix el dia i l'hora que s'han de celebrar les sessions ordinàries, i hi ha la possibilitat que en el reglament orgànic es pugui facultar la presidència per no convocar sessions durant el mes d'agost o per posposar o avançar la celebració de les restants sessions ordinàries, dintre de la mateixa quinzena de la data prevista per a la celebració preceptiva, per raons de força major, o quan el dia fixat sigui festiu o es trobi inclòs dintre d'un període de vacances, sempre que això no menyscabi la gestió dels assumptes locals.

En canvi, les sessions extraordinàries i les urgents han de tenir lloc quan, amb tal caràcter, siguin convocades per la presidència, sens perjudici de la possibilitat que aquesta pugui reunir en qualsevol moment la junta de govern quan estimi necessari conèixer-ne el parer o demanar-ne l'assistència, respecte de determinats assumptes, amb caràcter previ a dictar la resolució corresponent.

En relació amb aquest òrgan municipal, el ROF assenyala la possibilitat que algunes sessions de la junta de govern tinguin, únicament, caràcter deliberant i no resolutori, la qual cosa constitueix, a més, una pràctica habitual, i aquestes sessions són meres reunions convocades per la presidència, que no estan subjectes necessàriament a cap solemnitat, tret que així s'estableixi en el reglament orgànic, per la qual cosa, en la mesura que segons l'article 113.2 del ROF no es poden adoptar acords en aquests tipus de sessions, no és necessària la presència de fedatari públic ni la transcripció a llibres oficials.

↑ Tornar a 5.3 Règim de sessions de la junta de govern local | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Tret que el reglament orgànic o la legislació autonòmica disposi una altra cosa, són aplicables a la junta de govern les normes de funcionament del ple, amb una sèrie de particularitats que es determinen en l’article 103 del TRLMC i el 113 del ROF.

D'acord amb el ROF, l'ens local ha de convocar per escrit els membres electes de la junta de govern, almenys amb 24 hores d'antelació a la celebració de la sessió, llevat de supòsits de sessions extraordinàries de caràcter urgent, respecte de les quals regeixen les mateixes regles que per al ple quant a l'aprovació de la urgència. No obstant això, com a Catalunya, l'article 112 de la LMRLC estableix l'aplicabilitat a la junta de govern de les regles de convocatòria del ple, i exigeix que la convocatòria es faci amb dos dies d'antelació, igual que aquest últim.

La convocatòria i l'ordre del dia s'ha d'efectuar en els mateixos termes assenyalats anteriorment pel ple, però amb les especialitats següents:

↑ Tornar a 5.3 Règim de sessions de la junta de govern local | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Per a la constitució vàlida de la junta de govern es requereix l'assistència de la presidència o de qui legalment la substitueixi i d'un nombre de membres que, juntament amb aquest, constitueixin un terç dels seus components, sempre que no sigui inferior a tres, així com, per imperatiu del que disposen els articles 46.2.c in fine de la LBRL i 112 de la LMRLC, l'assistència del secretari o la secretària general de la corporació o del funcionari o funcionària en qui delegui.

↑ Tornar a 5.3 Règim de sessions de la junta de govern local | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

La presidència dirigeix i ordena els debats de la junta de govern al seu arbitri, i pot requerir, fins i tot, la presència d'altres membres de la corporació o del personal al servei de l'ens local, per informar en relació amb el seu àmbit d'actuació.

Els acords s'han d’adoptar per votació ordinària i majoria simple, i formalitzar-se en forma d'acords, sens perjudici de la possibilitat que, mitjançant acord adoptat per la corporació, a proposta de la presidència, es pugui acudir a qualsevol altre sistema de votació quan així ho estableixi l'ordenament jurídic.

A Catalunya, a més, l’article 112.2 del TRLMC disposa el vot de qualitat de la presidència per als supòsits d'empat, quan l'article 46 de la LBRL únicament disposa aquest vot de qualitat en referir-se al ple.

↑ Tornar a 5.3 Règim de sessions de la junta de govern local | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Pel que fa al règim de sessions de les comissions informatives, incloent-hi l'especial de comptes, s'apliquen les mateixes determinacions quant a la regulació a través del binomi legislació estatal bàsica - legislació autonòmica, amb aplicació supletòria del ROF si no hi ha determinacions específiques en el reglament orgànic, que és la norma jurídica local que pot completar la regulació del seu règim de funcionament, dintre del marc de les determinacions mínimes establertes per la LBRL i pel TRLMC, que en relació amb aquesta qüestió són realment de mínims.

Efectivament, l'única regulació relativa al funcionament de les comissions informatives que trobem en la LBRL i el TRLMC, referint-se als òrgans col·legiats locals en general, és l’article 46.1 de la LBRL, quan imposa que tots els òrgans col·legiats de les entitats locals funcionin en règim de sessions ordinàries de periodicitat preestablerta i extraordinàries, que poden ser, a més, urgents, i els articles 100-103 del TRLMC, referits en general a la resta d’òrgans col·legiats locals diferents del ple, en els quals es regulen els extrems següents:

• 5.4.1 Periodicitat, tipus de sessions i convocatòria
• 5.4.2 Especialitats de la comissió especial de comptes
• 5.4.3 Determinacions del ROF de caràcter supletori

L’article 100 del TRLMC estableix que la periodicitat ha de ser acordada pel ple, sense que, a diferència del que fa la LBRL amb la junta de govern i el ple, el legislador hagi determinat una periodicitat mínima, tot i que indirectament existeix tal mínim, en la mesura que és necessària la celebració amb caràcter previ a la celebració d'una sessió plenària i de les sessions de la junta de govern en les quals s’hagin d’adoptar acords per delegació del ple, ja que en aquests supòsits els assumptes han de ser prèviament dictaminats per la comissió informativa corresponent.

Aquestes comissions també poden celebrar sessions extraordinàries quan el president o la presidenta així ho decideixi o a petició de la quarta part del nombre legal de membres, i en aquest cas són aquests qui han de proposar l'ordre del dia, sens perjudici de la potestat que l’article 103 del TRLMC reconeix al president o la presidenta d’incloure'n d’altres.

D’aquesta manera, el TRLMC s'aparta de les determinacions analitzades anteriorment respecte de la junta de govern, i s'acosta més al sistema legal establert per al ple, la qual cosa no deixa de ser una conseqüència directa del fet que les comissions informatives, igual que el ple i a diferència de la junta de govern, són una manifestació de la representativitat política, motiu pel qual han de tenir representació proporcional de tots els grups polítics locals, en els termes que ja hem analitzat més amunt.

De la mateixa manera que al ple, solament es poden introduir assumptes d’urgència en les sessions ordinàries, no en les de caràcter extraordinari, i sols si així ho acorda la comissió per majoria absoluta a proposta del president o la presidenta, de la quarta part dels seus membres o d’algun dels portaveus dels diferents grups polítics locals.

Fora d’aquestes determinacions, ni la legislació bàsica ni el TRLMC n'incorporen cap altra, de la qual cosa podem inferir que el reglament orgànic pot establir un model de funcionament propi i optar per altres solucions diferents de les del ROF, atès el caràcter de norma supletòria en aquesta matèria. Si ens atenem a la pràctica habitual del funcionament intern de la majoria de les entitats locals, podríem arribar a la conclusió que seria més pràctic que el reglament orgànic, després de determinar la periodicitat amb què s'han de celebrar les sessions ordinàries de les comissions informatives, habilités la comissió per aprovar el seu sistema de funcionament per aquest mandat en la sessió constitutiva, incloent-hi l'autoconvocatòria de les seves sessions ordinàries per a un dia i hora fixos, amb l'establiment d’un sistema subsidiari per als supòsits en què la comissió no establís un règim propi.

En qualsevol cas, en resultar aplicables a les comissions el que s'estableix per al ple, en la seva convocatòria s’ha de respectar el termini dels dos dies hàbils que han de transcórrer entre la notificació de la convocatòria i la celebració de la sessió, l'incompliment del qual ha servit al Tribunal Suprem per declarar la nul·litat de la sessió d'una comissió informativa, en entendre que d'aquesta manera es privava els membres electes del temps mínim legalment establert per conèixer les matèries que havien de ser objecte d'informe, cosa que comportava privar-los d'emetre una opinió prou raonada sobre les matèries a tractar en la corresponent sessió plenària.

D’aquesta manera, aquesta jurisprudència del Tribunal Suprem ha entès que l'article 47.2 del TRRL, que no té caràcter bàsic, preval sobre les disposicions del reglament orgànic, quant al termini d’antelació amb el qual s’han d’efectuar les convocatòries de les comissions informatives en els supòsits que la legislació autonòmica no estableixi una regulació diferent.

↑ Tornar a 5.4 Règim de sessions de les comissions informatives i restants òrgans col·legiats dels ens locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Dintre d'aquestes comissions, la comissió especial de comptes presenta alguna particularitat, doncs no solament s'estableix en l’article 101.2 del TRLMC la possibilitat que la comissió informativa especialitzada en matèria de finances assumeixi les funcions de la comissió especial de comptes, si així s'estableix mitjançant acord plenari o a través del reglament orgànic, sinó que, a més, com ja hem posat de manifest en analitzar-ne el règim jurídic, s'ha de reunir amb caràcter ordinari, necessàriament, en unes dates concretes, que han de ser anteriors, en tot cas, al dia 1 de juny de cada any, als efectes d'examinar i informar els comptes generals de la corporació i els seus antecedents i justificants, sens perjudici de la possibilitat que es puguin celebrar amb anterioritat les reunions preparatòries que es considerin convenients, a iniciativa del president o la presidenta o quan així ho sol·licitin la quarta part dels seus membres.

Per això, el TRLMC estableix l’obligació que tota la documentació relativa a aquests comptes, incloent-hi la de caràcter complementari, estigui a disposició dels seus membres, als efectes d’examen i consulta, amb una antelació mínima de quinze dies abans de la primera reunió.

↑ Tornar a 5.4 Règim de sessions de les comissions informatives i restants òrgans col·legiats dels ens locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

No obstant tot l’anterior, quan l'ens local no hagi regulat aquesta qüestió en el reglament orgànic o no disposi d’aquest instrument normatiu, regeixen amb caràcter supletori les disposicions contingudes al ROF, que parteixen d’un principi general, que és l’aplicabilitat a aquestes comissions de les disposicions legalment establertes en relació amb el funcionament del ple, en tots els aspectes que no es trobin expressament establerts per a aquestes comissions.

Partint d’aquest principi, aquesta norma estableix el quòrum de constitució per a la celebració vàlida de les seves sessions en primera convocatòria, en requerir la presència de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la comissió, incloent-hi el president o la presidenta, i queda convocada la sessió, en segona convocatòria, una hora després, si no s'assoleix el quòrum inicial, amb la determinació que en aquesta segona convocatòria es pot constituir la comissió amb l'assistència del president o la presidenta i dos dels seus membres.

Si tampoc en aquesta segona convocatòria no es pot constituir la comissió, entenem que els assumptes poden passar al ple directament, sense necessitat del dictamen previ, quan això no sigui a causa de la inassistència del president o la presidenta o del secretari o la secretària.

Els debats de les comissions informatives els dirigeix el president o la presidenta, i els dictàmens s'aproven per majoria simple dels seus membres i, en cas d'empat, amb el vot de qualitat del president o la presidenta.

A aquest efecte, els membres de la comissió poden formular vots particulars respecte dels dictàmens que se sotmetin a la seva consideració, els quals han d'anar acompanyats del dictamen quan aquest sigui elevat al ple. Els membres de la comissió, respecte del dictamen que se sotmeti a la seva consideració, es poden limitar a manifestar la seva conformitat amb la proposta o formular una alternativa i, també, manifestar la seva disconformitat mitjançant el vot en contra o mitjançant la formulació d'un vot particular per defensar-lo davant el ple amb caràcter simultani a la discussió del dictamen.

D'altra banda, i encara que de conformitat amb el que disposa l'article 136.1 del ROF cap comissió informativa no pot deliberar sobre els assumptes que siguin de la competència d'una altra comissió, el cert és que aquesta norma inclou una especialitat, en permetre la convocatòria conjunta per la presidència de diverses comissions, quan es tracti d'un assumpte que afecti a totes i cadascuna d'aquestes.

Les comissions informatives únicament es poden constituir vàlidament amb l'assistència del secretari o la secretària de la corporació o funcionari o funcionària que legalment el substitueixi, com a fedatari públic i titular nat de la secretaria d'aquests òrgans, sens perjudici de la possibilitat que el president o la presidenta requereixi la presència d'altres persones al servei de la corporació o d'altres membres corporatius diferents dels que componen la comissió, a l'efecte informatiu, i és necessària, en tot cas, l'assistència del funcionari o funcionària responsable de la intervenció a la comissió informativa que tingui atribuïts els assumptes econòmics o d’hisenda.

↑ Tornar a 5.4 Règim de sessions de les comissions informatives i restants òrgans col·legiats dels ens locals | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

La celebració de les sessions dels òrgans col·legiats locals, tinguin naturalesa decisòria o no, ha d'acreditar el compliment de les regles essencials per a la formació de la seva voluntat, que justifica que, quant a la celebració, l'ordenament jurídic exigeixi una sèrie de solemnitats.

• 5.5.1 Elaboració de l'acta de la sessió
• 5.5.2 Els llibres d'actes i de resolucions de la presidència i la seva custòdia
• 5.5.3 Certificacions i testimonis
• 5.5.4 Diligència d'expedients
• 5.5.5 L'expedient i la documentació de la sessió

El secretari o la secretària de l'ens local o funcionari o funcionària que legalment el substitueixi, ha d'aixecar acta acreditativa de la celebració de les sessions del ple, de la junta de govern i de les comissions informatives, amb constància del que s'hi hagi esdevingut, i d’acord amb el que disposen els articles 50 del TRRL, 110 del TRLMC i 109 del ROF s’han de consignar en aquestes actes, com a mínim, les dades següents:

Pel que respecta a fer constar en l'acta els assumptes examinats i debatuts i les intervencions que es produeixin, a la pràctica es plantegen de manera recurrent dues qüestions, la primera referida al fet de si s’ha d’incorporar a l'acta únicament la part dispositiva dels acords adoptats o, necessàriament, s’ha d’incorporar la integritat de la moció, el dictamen o la proposta i, la segona, si s’han de transcriure a l’acta les intervencions dels presents de manera íntegra o no.

Quant a la primera qüestió, malgrat que els articles 110 del TRLMC i 109 del ROF es refereixen, respectivament, a la relació de matèries debatudes i a la part dispositiva dels acords, nosaltres ens decantem per la solució contrària, és a dir, per transcriure a l'acta el text literal dels assumptes que es debatin, incloent-hi la part expositiva, i no només per raons d'oportunitat, sinó també, en certa manera, per raons de seguretat jurídica, doncs en ser en la part expositiva de les propostes, els dictàmens i les mocions on es deixa constància de les raons que motiven la decisió i dels seus antecedents, resulta important que constin per al futur en els llibres oficials als quals posteriorment es transcriguin, no només pel fet que constitueixen prova de la seva deguda motivació, la qual cosa en molts casos és un pressupost de validesa de l'acord adoptat, sinó també perquè aquests llibres, tan aviat passin a l'arxiu històric, seran el suport documental que en el futur serveixi de base als investigadors i historiadors, a qui, sens dubte, facilitarem la labor, en facilitar-los la comprensió de les motivacions que van dur els representants legals a adoptar determinades decisions.

Pel que fa a la segona qüestió, encara que ambdues normes jurídiques es refereixen amb caràcter general a una relació succinta d’opinions o opinions sintetitzades, res no obsta perquè el reglament orgànic estableixi la constància literal de les intervencions, sempre que es posin a la disposició del secretari o la secretària els mitjans tècnics idonis perquè això sigui possible o s’acudeixi al sistema de videoacta.

Ara bé, quan no s’adopti aquesta solució, és clar que encara que correspon al secretari o la secretària efectuar la síntesi d’aquestes opinions, no per això perden els membres de l'òrgan la potestat de modificar la redacció de l'acta pel que fa a aquestes opinions, previ acord adoptat a aquest efecte.

Si no se celebra la sessió per falta de quòrum o per qualsevol altra raó, el secretari o la secretària ha de suplir l'acta per una diligència estesa en la convocatòria, que s'ha de transcriure al llibre oficial, on cal fer constar aquesta circumstància i la identificació dels membres de la corporació assistents i la dels qui hagin justificat l'absència.

Les actes de les sessions dels òrgans col·legiats han de ser redactades en català d’acord amb el que disposa l’article 5 del TRLMC i resta de legislació concordant, encara que en els debats i les intervencions que s'hagin pogut produir durant la celebració de la sessió es pugui utilitzar, indistintament, l’altra llengua oficial.

Un cop elaborat l'esborrany de l'acta, que no té la condició d’acta fins que sigui aprovada a la sessió següent, es pot utilitzar com instrument de notificació dels acords adoptats als òrgans corresponents de les administracions estatal i autonòmica, mitjançant remissió d'una còpia, sens perjudici de la possibilitat d'optar per la solució alternativa arbitrada per l'article 56 de la LBRL i 145 del TRLMC, quant a la possibilitat d'elaborar un extracte dels acords adoptats per complir tal obligació, i recau la responsabilitat del seu compliment en el secretari o la secretària, en primer lloc, però també en el president o la presidenta. També s'han de fer públiques, en els termes de l'article 229 del ROF, com a mínim, en el tauler d'anuncis de l'ens local i, d’acord amb la legislació de transparència, en el web local.

Aquest esborrany s'ha de remetre a tots els membres electes, juntament amb la convocatòria de la sessió següent en l'ordre del dia de la qual figuri la proposta d'aprovació, i s'ha d'elevar a document definitiu tan aviat es produeixi aquesta.

A aquestes determinacions generals hem d’afegir les possibilitats que les noves tecnologies ens brindem, que la LPACAP ha elevat al grau d’exigència, és a dir, que les actes siguin documents electrònics que formin part de procediments també electrònics, signades mitjançant els sistemes d’identificació i signatura electrònica vàlids legalment.

↑ Tornar a 5.5 Formalització de les sessions | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Les actes de les sessions dels òrgans col·legiats són autoritzades pel secretari o la secretària de l'ens local o funcionari o funcionària que legalment el substitueixi, amb el vistiplau de la presidència, i s'han de transcriure al llibre d'actes, sense esmenes ni ratllades, o salvant al final les que es produeixin involuntàriament.

Els llibres d'actes de les sessions del ple de la corporació i de la junta de govern, igual que el de les resolucions dictades per la presidència o, en substitució d’aquesta, pels membres electes delegats, són instruments públics solemnes. Si es porten en format paper, s'han d'obrir mitjançant diligència d'obertura signada pel secretari o la secretària, que s'estenen en el primer full, on s'indica el nombre de folis de què consta el llibre i la data que s'inicia la transcripció dels acords. Els llibres han d'estar degudament foliats i enquadernats, i cal legalitzar cada full amb la rúbrica de la presidència i el segell de la corporació.

Actualment, tal com posa de manifest l’article 3.2.c del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim dels funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, aquests llibres es poden portar en format electrònic, legalitzats mitjançant signatures digitals del secretari o la secretària i del president o la presidenta de la corporació i el seu vistiplau, encara que en aquest cas aquest precepte exigeix que el secretari o la secretària redacti, necessàriament, un extracte en paper, amb les dades següents: lloc, data i hora de la celebració de la sessió; indicació del caràcter ordinari o extraordinari; assistents i membres que s’hagin excusat; contingut dels acords assolits i opinions sintetitzades dels membres de la corporació que hagin intervingut en les deliberacions i incidències, amb expressió del sentit del vot dels membres presents.

Els llibres d'actes de les comissions informatives, es poden confeccionar amb formalitats similars o, per raons d'economia, si així ho estableix el reglament orgànic, per agregació successiva dels originals de les actes de les reunions, en folis de paper oficial de la corporació, correlativament numerats, i autoritzats amb la rúbrica, en cadascun dels fulls, del president o la presidenta. Han d’estar degudament enquadernats amb caràcter anual, amb una diligència d'obertura en el primer full i una diligència de tancament en l'últim, signades pel secretari o la secretària en termes similars als dels restants òrgans col·legiats o, també, en format electrònic.

Tots els llibres d'actes queden sota la custòdia del secretari o la secretària i no poden sortir de les seves oficines sota cap pretext, ni tan sols a requeriment de l'autoritat judicial, sens perjudici que, periòdicament, es puguin lliurar perquè siguin custodiats a l'arxiu municipal.

Atès el caràcter fefaent d'aquests llibres, com a documents públics i solemnes, a vegades s'ha plantejat la qüestió de si els acords o les resolucions que no hi figurin tenen eficàcia real, respecte de la qual cosa ens hem de pronunciar en sentit positiu, quan se'n pugui provar l'existència per qualsevol altre mitjà, encara que aquest mitjà no tingui la mateixa força probatòria davant els tribunals. Així succeiria, per exemple, respecte d'una ordenança o reglament local que figurés en l'expedient degudament diligenciat pel secretari o la secretària com a document aprovat, i constés publicat en el BOP però, en canvi, per error, es comprovés uns anys després que l'aprovació no figurava en el llibre d'actes corresponent.

↑ Tornar a 5.5 Formalització de les sessions | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

De conformitat amb el que disposen els articles 70.3 de la LBRL i 155.2 del TRLMC, segurament per pal·liar el fet que els llibres oficials no puguin sortir de les dependències locals, tots els ciutadans tenen dret a obtenir còpies i certificacions acreditatives dels acords adoptats pels òrgans de govern de l'ajuntament i dels seus antecedents, mitjançant l'expedició de certificacions o testimonis dels acords, actes i resolucions en general, pel secretari o la secretària de l'ens local, com òrgan fedatari de la corporació, dipositari de la fe pública, que els ha d'expedir per ordre i amb el vistiplau de la presidència.

En aquests certificats o testimonis, que, a diferència del que ocorre en l'àmbit mercantil, es poden expedir abans de ser aprovades les actes que els continguin, sempre que es faci advertiment o excepció en aquest sentit i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, tal com preceptua l'article 206 del ROF, la intervenció del secretari o la secretària és la que acredita el contingut veraç del certificat o el testimoni, i la intervenció de la presidència es limita a avalar que el secretari o la secretària que les expedeix o les autoritza està en exercici del càrrec i que la seva signatura és autèntica, de què s'infereix que aquesta autoritat no assumeix, en relació amb el contingut de la certificació, cap altra responsabilitat.

Ara bé, en funció de la complexitat o la magnitud de l'ens local, sembla obvi que el secretari o la secretària no pot elaborar i comprovar en cada cas el contingut de les certificacions que es passin a la seva signatura, el text de les quals ha estat prèviament elaborat per les diferents unitats administratives en les dependències de les quals es trobi la informació la certificació de la qual se sol·licita. Aquest és el motiu pel qual l'article 205 del ROF exigeixi que totes les certificacions vagin avalades amb la rúbrica efectuada al marge del document pel responsable o cap de la unitat.

Una de les demandes que més sovint fan els ciutadans a les corporacions locals és la petició d'autenticació de fotocòpies, tant per presentar-les a la mateixa administració que les valida, com a altres administracions, que sempre ha suscitat el dubte de si realment correspon al secretari o la secretària subscriure les oportunes diligències de validació de còpies o fotocòpies d'aquests documents.

En aquest sentit hem de convenir que, de conformitat amb el que disposa l'article 204 del ROF, el secretari o la secretària de les entitats locals és l'òrgan que dona fe dels actes, les resolucions i els acords adoptats pels seus òrgans de govern, així com dels llibres i documents locals, a què l’article 3.2.c del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim dels funcionaris de l'Administració local amb habilitació de caràcter nacional, afegeix també els antecedents que obrin en l'entitat, siguin o no documents públics expedits per la corporació mateixa, per la qual cosa, en principi, podríem dir que quan es tracti d'aquest tipus de documents la facultat certificant del secretari o la secretària és plena i s’incardina dins dels supòsits d’expedició de còpies autèntiques que regula l’article 27 de la LPAC.

En canvi, quan es tracti d'altres documents dels ciutadans, entenem que l'autenticació no correspon a l'ens local ni, per tant, als seus funcionaris, incloent-hi el secretari o la secretària, tret que es tracti de documents que els particulars presentin al registre general d'entrada de l'ens, tant si van adreçats a aquest com si van adreçats a una altra administració, acompanyats de l'original per autenticar-lo; en aquest cas, l'article 16.5 de la LPAC habilita el registre i, en conseqüència, els funcionaris responsables del registre per digitalitzar aquests documents i retornar l'original a les persones interessades.

↑ Tornar a 5.5 Formalització de les sessions | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Tant en relació amb els acords adoptats pels òrgans col·legiats, com en relació amb les decisions adoptades pels òrgans unipersonals mitjançant els decrets corresponents, una de les tasques fonamentals del secretari o la secretària de la corporació, en l'exercici de les seves funcions de fe pública, és diligenciar expedients, que té per objecte estendre i subscriure, electrònicament d'ara endavant, l'oportuna diligència en els documents de cada expedient que hagin estat sotmesos a la consideració d'algun òrgan local, i fer-hi constar el resultat i l'abast de la decisió adoptada.

Si aquesta tasca és important i determinant en relació amb les propostes d'acord, dictàmens o mocions, assumeix un protagonisme fonamental quan es tracta de la documentació annexa, ja que, lògicament, no tots els documents que s'aproven poden formar part de l'acta de la sessió, com es dedueix, sense cap esforç dialèctic, si pensem en el pressupost, el compte general, els reglaments, els plans urbanístics i projectes d'obres o documents de característiques similars.

En aquests casos, és indispensable que aquesta diligència acreditativa de l'aprovació, en la qual consti la data en què es va produir, s'estengui als documents que s'aproven com part integrant de l'acord o la resolució adoptats, ja que és l'única manera de poder certificar en el futur en relació amb els documents, tant a petició dels ciutadans com a petició d'altres administracions públiques, incloent-hi la judicial.

↑ Tornar a 5.5 Formalització de les sessions | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

Com es pot deduir del que s’ha exposat, la intervenció del secretari o la secretària de l'ens local, en la condició de fedatari públic, resulta decisiva en tot el que es refereix a les formalitats derivades de la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats i a les solemnitats a adoptar, no només pel que fa a les decisions d'aquests òrgans, sinó també a les adoptades per als de caràcter unipersonal.

En garantia, precisament, d'aquesta fe pública, el legislador ha arbitrat la seva intervenció formal en totes les decisions que adoptin els òrgans locals. Per això, en relació amb les adoptades pel ple, el ROF exigeix del secretari o la secretària que, amb motiu de la convocatòria de totes les sessions plenàries, tinguin el caràcter que tinguin, obri el corresponent expedient, en el qual, seguint el que en disposa l'article 109, entenem que necessàriament han de constar els documents següents:

• La relació d'assumptes dictaminats per les comissions informatives, en el supòsit de sessions plenàries.

• El projecte d'ordre del dia remès a la presidència pel secretari o la secretària de la corporació.

• La convocatòria i l'ordre del dia definitius.

• Document fefaent que acrediti la notificació de la convocatòria a tots els membres de la corporació.

• Esborranys de les actes de les sessions plenàries anteriors que es vagin a sotmetre a votació en la sessió que es convoca.

• Un exemplar degudament diligenciat de les propostes d'acord, els dictàmens i les mocions que es vagin a sotmetre a votació i, si escau, dels seus annexos, en els quals, mitjançant diligència, cal fer constar si se'n va produir o no l'aprovació.

• Document acreditatiu de la publicació de la convocatòria i de l'ordre del dia en el tauler d'anuncis de l'ens local i en el web oficial.

• Esborrany de l'acta de la sessió que se celebri.

• Document acreditatiu de la publicació de l'esborrany de l'acta en el tauler d'anuncis de l'ens local i en el web oficial.

• Còpies dels documents acreditatius de la remissió telemàtica de l'esborrany o l'extracte de l'acta a l'Administració de l'Estat i a la Generalitat de Catalunya.

Tota aquesta documentació, és a dir, la convocatòria, l'ordre del dia, les mocions, els dictàmens, les propostes d'acord, etc., que es produeix com a conseqüència de la convocatòria i la celebració de la sessió, ha d'estar en poder del secretari o la secretària de l'ens local des del mateix moment de la convocatòria, i a disposició de tots els membres electes de la corporació, que poden analitzar la documentació i fins i tot obtenir còpia de documents concrets que la integrin, sense que en cap cas pugui sortir la documentació de les dependències de la secretaria general.

En relació amb aquest aspecte, s’ha plantejat sovint la problemàtica derivada de si es pot subministrar un expedient inclòs en l'ordre del dia a un membre de la corporació, perquè ho examini en altres despatxos de les dependències locals diferents dels de la secretaria que, fins i tot, a vegades, es troben en edificis diferents, opció que no creiem possible, ja que si aquesta documentació ha d'estar a disposició de tots els membres electes, l'examen per part d'un d'aquests a través d'aquest procediment impediria l'examen que eventualment poguessin demandar els altres membres de la corporació del mateix expedient. No obstant això, actualment, la tramitació electrònica dels procediments i la utilització de mitjans telemàtics haurien de permetre aquesta pràctica.

Les mateixes actuacions, pel que fa a l'expedient de la sessió, entenem que s'han de seguir respecte dels altres òrgans col·legiats de caràcter local, encara que amb les adaptacions degudes, en la mesura que la convocatòria de qualsevol òrgan col·legiat local produeix, necessàriament, l'inici d'un procediment determinat, encara que tingui caràcter intern.

↑ Tornar a 5.5 Formalització de les sessions | ↑ Tornar a l'índex de la unitat

5.6.1 Introducció

5.6.2 Règim de sessions del ple (art. 47 del TRRL i art. 98.a del TRLMC)

5.6.3 Règim de sessions de la junta de govern local (art. 99, 103 i 112 del TRLMC)

• Periodicitat: lliure acord del ple.
• Classes: ordinàries i extraordinàries.
• Convocatòria i ordre del dia.
• Quòrums d’assistència i votació.
• Desenvolupament de la sessió.

5.6.4 Règim de sessions de les comissions informatives  i  resta d'òrgans col·legiats (art. 100-103 del TRLMC)

5.6.5 Formalització de les sessions

• Elaboració i contingut de l’acta de la sessió. (art. 110 del TRLMC)
• Els llibres d’actes i de resolucions de la presidència i la seva custòdia. (art. 111 del TRLMC)
• Certificacions i testimonis.
• Diligència d’expedients pel secretari o la secretària.
• L’expedient de la sessió i els seus documents. (art. 81 del ROF)

↑ Tornar a l'índex de la unitat

<< Unitat 4 | Unitat 6 >>