Saltar al contingut principal

Recurs especial en matèria de contractació pública

Nombre de lectures: 0

← Inici | Unitat 2 →

Unitat 1. Introducció al recurs especial en matèria de contractació pública

1.1 Marc normatiu

El punt de partida de la regulació del recurs especial en matèria de contractació és la Directiva 89/665/CEE del Consell, de 21 de febrer de 1992, relativa a la coordinació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives referents a l’aplicació dels procediments de recurs en matèria d’adjudicació dels contractes públics de subministraments i obres, i la Directiva 92/13/CEE, de 25 de febrer de 1992, relativa a la coordinació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives referents a l’aplicació de les normes comunitàries en els procediments de formalització de contractes de les entitats que operen en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i les comunicacions. Aquestes directives sorgeixen de la constatació per la Unió Europea de la necessitat d’un control efectiu dels procediments d’adjudicació, a través de recursos ràpids i eficaços, que garanteixi l’aplicació de la normativa sobre contractació pública en la fase del procediment d’adjudicació en la qual aquestes infraccions encara es poden esmenar.

La Directiva 2007/66/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2007, per la qual es modifiquen les directives 89/665/CEE i 92/13/CEE del Consell pel que fa referència a la millora de l’eficàcia dels procediments de recurs en matèria d’adjudicacions de contractes públics, va establir l’obligatorietat dels estats membres de la Unió Europea de crear un òrgan independent competent per conèixer els recursos en matèria de contractació pública. La Llei 34/2010, 5 d'agost, de modificació de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic; la Llei 31/2007, de 30 d’octubre, sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals, i la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, per adaptació a la normativa comunitària de les dues primeres, va introduir modificacions en el règim de revisió de les decisions en matèria de contractació, en compliment de la directiva esmentada.

El recurs especial en matèria de contractació està regulat en els articles 44 a 60 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (d’ara endavant, LCSP).

Pel que fa als anomenats sectors especials o exclosos, el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l’àmbit de la contractació pública en determinats sectors, d’assegurances privades, de plans i fons de pensions, de l’àmbit tributari i de litigis fiscals, regula en els articles 119 i següents el procediment de reclamació en matèria de contractació en l’àmbit dels anomenats "sectors exclosos", i estableix que el règim jurídic d’aquestes reclamacions és el del recurs especial en matèria de contractació pública establert en la LCSP.

En darrer lloc, cal fer esment al Decret 221/2013, de 3 de setembre, pel qual es regula el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) i s'aprova la seva organització i el seu funcionament, i al Reial decret 814/2015, d’11 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments especials de revisió de decisions en matèria contractual i d’organització del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC).

← Inici |

1.2 Definició i característiques

De la brevetat dels procediments d’adjudicació dels contractes públics neix la necessitat de disposar en aquest àmbit d’un procediment especial de recurs administratiu que vetlli pel respecte a les normes sobre contractació pública, en particular en la fase en la qual encara és possible corregir la infracció de les decisions, i que, al mateix temps, habiliti l’adopció de mesures provisionals encaminades a la suspensió dels procediments. La singularitat d’aquest recurs fa imprescindible que la resolució d’aquest s’encomani a òrgans plenament independents de l’autor de l’acte impugnat.

El recurs especial en matèria de contractació, si bé és un recurs administratiu, té algunes peculiaritats:

  • Té un singular caràcter revisor, ja que es limita a examinar la legalitat o no de l’acte impugnat (Resolució del TCCSP núm. 351/2019, de 20 de novembre).
  • És un recurs potestatiu (art. 44.7 de la LCSP).
  • És gratuït (art. 44.7 de la LCSP).
  • Previ a la via contenciosa administrativa.
  • Especial, ja que només és procedent contra determinats actes i en relació amb determinats contractes.
  • Exclusiu, ja que contra els actes en què és procedent el recurs especial no es pot interposar cap altre recurs en via administrativa (art. 44.5 de la LCSP).
  • Es configura com un procediment ràpid de resolució, amb terminis molt breus.

Ens posem a prova ;-):

Marqueu totes les característiques que penseu que són pròpies del recurs especial en matèria de contractació:
Respostes
Resultat

← Inici |

1.3 Òrgans competents per resoldre el recurs especial. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic

La resolució del recurs especial s’atribueix a òrgans administratius, i no jurisdiccionals, per garantir la celeritat en la tramitació i la resolució.

Així mateix, per garantir l’eficàcia d’aquest recurs, la resolució s’encomana a òrgans plenament independents respecte de:

  • L’òrgan que dicta l’acte impugnat.
  • Altres òrgans integrants de la mateixa estructura, de manera que cap altre òrgan pugui condicionar el sentit de les seves decisions.
  • El poder polític, ja que el seu nomenament s’ha de basar en criteris de selecció de caràcter absolutament objectius, no poden ser traslladats del seu lloc de treball excepte a petició pròpia, ni ser cessats per altres causes que les establertes legalment.
  • Les parts en el procés, que es tradueix en la imparcialitat i la manca de cap vinculació amb aquestes, que pot portar a l’abstenció o la recusació.

Perquè realment pugui ser un recurs ràpid i eficaç, és imprescindible dotar els òrgans competents per resoldre'l dels mitjans suficients, tant materials com personals.

En l’àmbit dels poders adjudicadors del sector públic estatal, l’article 45.1 de la LCSP atribueix el coneixement i la resolució d’aquests recursos al TACRC, òrgan especialitzat i independent, adscrit al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública.

Pel que fa l’àmbit autonòmic i local, l’article 46 de la LCSP estableix que les comunitats autònomes, en el seu àmbit, poden:

  • Crear els seus propis òrgans de resolució d’aquests recursos, o
  • Atribuir al TACRC aquesta funció.

Respecte als contractes subvencionats, la LCSP estableix en l’article 47.2 regles específiques per determinar l’òrgan competent per resoldre el recurs especial en matèria de contractació.

D’altra banda, l’article 120 del Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, en l’àmbit de la contractació pública dels anomenats sectors exclosos, atribueix als òrgans de resolució dels recursos especials la competència per resoldre les reclamacions que es plantegin per infracció de les normes que conté aquest Reial decret llei.

A Catalunya, la disposició addicional quarta de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, va crear l’Organisme Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya com a òrgan administratiu unipersonal especialitzat, que actua amb plena independència funcional en l’exercici de les seves competències. Mitjançant el Decret 221/2013, de 3 de setembre, l'òrgan administratiu unipersonal es va transformar en l’actual TCCSP, que és l’òrgan administratiu col·legiat de caràcter especialitzat de resolució dels recursos especials en matèria de contractació en l’àmbit de:

  • L’Administració de la Generalitat de Catalunya, de les entitats i els organismes que formen part del seu sector públic que tenen la consideració de poders adjudicadors.
  • Les administracions locals integrades en el seu territori i de les entitats i els organismes de l’Administració local que tenen la consideració de poders adjudicadors.

El TCCSP exerceix les seves funcions amb plena independència, objectivitat i imparcialitat, sense estar subjecte a cap vincle jeràrquic, ni a instruccions de cap tipus dels òrgans de les administracions públiques afectades. Es compon del president o presidenta i quatre persones com a vocals, tots amb veu i vot, si bé de les quatre vocalies dues encara estan vacants.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre la composició i les funcions del TCCSP.

← Inici | |Unitat 2 →

Torna a munt