Unitat 6. Resolució del recurs especial
6.1 Termini per resoldre
Resolució expressa
El termini per resoldre és de 5 dies hàbils des de la recepció de les al·legacions de les persones interessades o des que finalitza el termini assenyalat per formular-la i, si escau, a comptar des de la conclusió del període assenyalat per practicar la prova.
Resolució presumpta o per silenci administratiu
No obstant això, un cop transcorreguts dos mesos comptats des del següent a la interposició del recurs sense que se n'hagi notificat la resolució, les persones interessades poden considerar-lo desestimat per silenci, a efectes de la interposició d'un recurs contenciós administratiu (art. 57.5 de la LCSP).
6.2 Contingut i efectes de la resolució del recurs especial
La resolució del recurs ha de ser congruent amb les pretensions del recurrent i ha de resoldre de manera motivada totes les qüestions plantejades.
El sentit d’aquesta resolució pot ser de:
- Estimació, parcial o total, de les pretensions formulades pel recurrent.
- Desestimació de dites pretensions.
- Inadmissió del recurs especial.
Sobre la inadmissió del recurs especial, l’article 55 estableix que el Tribunal, després de la reclamació i l’examen de l’expedient administratiu, pot dictar resolució que en declari la inadmissió, quan es doni de manera inequívoca i manifesta qualsevol dels supòsits següents i sens perjudici del tràmit d’esmena de l’escrit d’interposició del recurs establert en l’article 51.2:
- Incompetència de l’òrgan per conèixer del recurs.
- Manca de legitimació del recurrent o d’acreditació de la representació de la persona que interposa el recurs en nom d’una altra, previ requeriment d’esmena a la persona interessada (art. 51.2).
- Haver-se interposat el recurs contra actes no susceptibles d’impugnació de conformitat amb el que disposa l’article 44.
- La interposició del recurs un cop finalitzat el termini per fer-ho (extemporaneïtat del recurs).
L’article 26.1 in fine del Decret 221/2013, de 3 de desembre, estableix que “[…] En cas que s’apreciï l’existència d’alguna causa d’inadmissió del recurs, de la reclamació […], el Tribunal s’ha d'abstenir de resoldre sobre el fons de l’assumpte”.
D’acord amb l’article 57.2 de la LCSP, l’òrgan competent per resoldre el recurs s’ha de pronunciar, com a mínim, sobre els extrems següents:
- Sobre l’anul·lació de les decisions no conformes a dret adoptades durant el procediment d’adjudicació.
- Ha d’incloure la supressió de les característiques tècniques, econòmiques o financeres discriminatòries que contenen l’anunci de licitació, l’anunci indicatiu, els plecs o les condicions reguladores del contracte o qualsevol altre document relacionat amb la licitació o adjudicació.
- Si és procedent, sobre la retroacció de les actuacions.
- Sobre les mesures provisionals que s’hagin acordat i, si escau, sobre l’aixecament de la suspensió de l’acte d’adjudicació, si encara no s’ha pronunciat (art. 57.3).
- Si escau, sobre les indemnitzacions i/o multes que siguin procedents.
Indemnitzacions
A instància de les persones interessades, l’òrgan de resolució del recurs, en cas d’estimar-lo, pot apreciar en la resolució l’obligació d’indemnitzar-les pels danys i perjudicis derivats del recurs (art. 58.1). Dita indemnització ha de rescabalar el reclamant com a mínim de les despeses ocasionades per la preparació de l’oferta o la participació en el procediment de contractació.
Entre els danys indemnitzables es poden incloure les despeses necessàriament originades per la intervenció en el procediment de recurs, incloent-hi les derivades de la pràctica de la prova.
En tot cas, s'ha de tractar de danys i perjudicis reals, efectius i avaluables econòmicament. Per quantificar-los, la LCSP remet als criteris establerts en el capítol IV del títol preliminar de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic relatiu a la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.
Multes
Quan el TCCSP apreciï temeritat o mala fe en la interposició del recurs o en la sol·licitud de mesures cautelars, pot acordar en la resolució que dicti d'imposar una sanció pecuniària al recurrent, l’import de la qual pot oscil·lar entre 1.000 i 30.000 euros, en funció de la mala fe apreciada i el perjudici ocasionat a l’òrgan de contractació i als licitadors restants, així com del càlcul del benefici obtingut per aquest per la interposició del recurs (art. 58.2).
En el blog de l’EAPC sobre Aprofundiment en matèria de contractació pública, podeu consultar l'apunt Temeritat i/o mala fe en la interposició del recurs especial.
L’article 27 del Decret 221/2013, de 3 de setembre, disposa que “4. El pagament de les multes imposades i l’abonament de les indemnitzacions acordades pel Tribunal s'han de fer efectius en el termini d’un mes. Un cop transcorregut aquest termini sense que el pagament s'hagi efectuat o la indemnització s'hagi satisfet, el Tribunal en pot exigir l'abonament per la via de constrenyiment en els termes establerts en la legislació vigent”.
Efectes
Amb caràcter general, si la resolució és estimatòria (parcial o total), la resolució anul·la l’acte impugnat i acorda la retroacció de les actuacions al moment en què es va dictar l’acte impugnat.
L’estimació del recurs que porta a anul·lar clàusules o condicions dels plecs o documents contractuals de naturalesa similar, també comporta l’anul·lació dels actes de l’expedient relacionats amb l'aprovació d’aquestes (art. 57.2).
Excepcionalment, quan l’acte impugnat sigui el d’adjudicació, els òrgans de resolució d’aquests recursos poden acordar l’anul·lació de tot el procediment d’adjudicació i, per tant, l’anul·lació també dels plecs de clàusules, malgrat que aquests hagin estat consentits per les persones interessades des del moment en què presenten les seves ofertes, de conformitat amb el que disposa l’article 50.1.b en el darrer incís. Aquests supòsits excepcionals es produeixen quan:
- S’aprecia un vici de legalitat en el plec que en comporta la nul·litat de ple dret.
- Quan la declaració de nul·litat del plec sigui congruent amb la pretensió de les persones interessades.
- Quan es tracti d’una estipulació del plec que possibiliti, fins i tot hipotèticament, una actuació arbitrària –no només il·legal- del poder adjudicador al llarg del procediment, de manera que no sigui suficient per garantir la legalitat del procediment la simple anul·lació de l’acte impugnat i la retroacció de les actuacions.
En aquest sentit es va pronunciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la Sentència de 12 de març de 2015 (assumpte C-538/13), en declarar que l’aplicació efectiva de les directives de contractes i de recursos exigeix que una entitat licitadora, raonablement informada i normalment diligent, que no va poder comprendre les condicions de la licitació fins al moment en què el poder adjudicador, després d’haver avaluat les ofertes, la va informar dels motius de la seva decisió, pot interposar un recurs sobre la legalitat de la licitació fins que finalitzi el termini del recurs contra l’acte d’adjudicació.
En darrer lloc, l’article 57.4 disposa que “En cas d’estimació total o parcial del recurs, l’òrgan de contractació ha de donar coneixement a l’òrgan que hagi dictat la resolució de les actuacions adoptades per complir-la”.
D’altra banda, pel que fa als efectes de la resolució del recurs especial, l’article 59.2 disposa que dita resolució és directament executiva.
Per si voleu aprendre d’una manera diferent, “Aprenguem a través dels tribunals contractuals” és una acció formativa que ofereix la Diputació de Girona, a través del Servei de Compra Pública, en col·laboració amb el TCCSP -en cada videocàpsula es tracten aspectes controvertits.
6.3 Revisió de la resolució del recurs especial
Una de les notes característiques del recurs especial és l'exclusivitat, en la mesura que contra la resolució del recurs no es pot interposar cap altre recurs en via administrativa. En conseqüència, ni les resolucions ni els actes dictats pel Tribunal són revisables en via administrativa, ni per la via del recurs ni per la via de la revisió d’ofici (art. 49.3).
La impossibilitat de revisar d’ofici les resolucions del recurs especial planteja el problema de com poder rectificar els errors materials o aclarir-los en cas que al recurrent no li quedin clar algun aspecte. Així, l’article 59 disposa que els òrgans competents per resoldre el recurs puguin rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instància de part, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes, incloent-hi la resolució del recurs.
D’acord amb l’article 59.1, contra la resolució del recurs especial es pot interposar recurs contenciós administratiu conformement al que disposa l’article 10, lletres k i l de l’apartat 1, i l’article 11, lletra f de l'apartat 1, de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. En aquest cas, l’article 30 del Decret 221/2013, de 3 de setembre, disposa que “1. Quan s’interposi recurs contenciós administratiu contra les resolucions del Tribunal, aquest ha de remetre a l’òrgan contractual que ha dut a terme originàriament l’acte impugnat la documentació corresponent a la tramitació del recurs, a fi que s’incorpori a l’expedient de contractació i el remeti al jutjat o tribunal corresponent”.
En l’àmbit de la contractació pública dels anomenats sectors exclosos, l’article 122 del Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, estableix els efectes de la resolució de la reclamació en matèria de contractació.