Saltar al contingut principal

La plantilla i la relació de llocs de treball a l'Administració local

Nombre de lectures: 0


← Unitat 5 | Inici →

Unitat 6. L'informe tècnic de creació i modificació dels llocs de treball

6.1 L'informe de creació i modificació

La finalitat de l'informe de creació, modificació i, si s'escau, amortització de llocs és justificar, acreditar i, per tant, motivar la modificació, l'actualització i el manteniment de la RLT. Cal tenir en compte que l'expedient d'aprovació d'una RLT ha d'incorporar molta informació, la qual, a més, pot estar elaborada amb diversos formats.



↑ Índex de la unitat

6.1.1 Documentació de la relació de llocs de treball

Un exemple de sumari dels documents d'un expedient d'una RLT pot ser el següent:

  • 1.1 Informe sobre la valoració de llocs de treball: mètode i factors de valoració, taula de puntuacions, comissió de valoració, calendari de sessions, etc.
  • 1.2 Memòria o recull de l'anàlisi inicial. Treball de camp. Entrevistes i qüestionaris. Circuit, informació, recollida, etc.
  • 1.3 Anàlisi de l'organigrama actual enfront de l'ideal i dels llocs actuals enfront dels ideals en un futur.
  • 1.4 Estructura organitzativa, llocs i manual de funcions elaborats arran de l'anàlisi.
  • 1.5 Annex I. RLT amb els camps i continguts corresponents.
  • 1.6 Annex II. Manual de funcions o fitxes descriptives dels llocs d'acord amb la RLT.
  • 1.7 Annex III. Proposta retributiva efectuada.
  • 1.8 Memòria econòmica elaborada per la intervenció respecte de la proposta retributiva efectuada.

També cal incloure les actes de les sessions informatives i la negociació de les retribucions amb els representants del personal, incloent-hi les que afectin els casos en què s'haurà d'establir un complement personal transitori absorbible. La disposició transitòria segona del Decret legislatiu 1/1997 sobre funció pública de Catalunya recull el dret dels funcionaris a establir aquest complement si es produeix la disminució de les seves retribucions a conseqüència de la variació del sistema retributiu fins a aconseguir la diferència, que ha de ser absorbida progressivament per les retribucions complementàries provinents de qualsevol futura millora retributiva que es pugui produir, excepte el complement de productivitat.

Per tant, aquest complement té una vocació de durada temporal, de manera que mitjançant aquest complement es produeix aquesta compensació per la disminució de retribucions, l'absorció de les quals es produirà primer progressivament i després definitivament en el moment en què se superi la diferència inicial sobre la base de canvis o fets posteriors, com són les millores salarials. Per tant té una finalitat i, un cop assolida, en resulta lògica la desaparició. Les retribucions dels funcionaris, de les quals forma part el complement personal transitori absorbible, han de ser objecte d'establiment per llei, i així esdevenia en la Llei 30/1984 i succeeix en el Decret legislatiu 1/1997, el qual, d'altra banda, és aplicable al personal estatutari, com ha declarat reiteradament la jurisprudència, ja abans de l'entrada en vigor de la refosa de l'EBEP, i de tal manera que la norma les estableix, també és la mateixa norma la que pot determinar-ne l'abast o l'extensió, i en aquest cas expressament s'indica que un cop superada la diferència es produirà l'absorció.

Aquest complement no constitueix una retribució complementària en el sentit que s'ha exposat. Es tracta d'un complement que s'aplica quan el personal funcionari pateix una modificació del règim retributiu, fruit de l'aprovació de la RLT, supòsit que es dona, per exemple, en casos de transferència de serveis que comporti traspàs de personal. La finalitat és preservar el dret a l'import total de les retribucions que percebia el personal funcionari abans del canvi de règim retributiu en aplicació del principi d'irretroactivitat de les normes restrictives de drets individuals establert en la Constitució.

Les successives lleis de pressupostos incorporen les regles d'absorció d'aquests complements, que s'absorbeixen amb les futures millores retributives. Per al 2020, la Llei de pressupostos de la Generalitat estableix que:

  • De l'increment general de retribucions previst per a l'exercici 2020, només es pot absorbir el 50% corresponent a les retribucions complementàries.
  • El complement personal transitori absorbeix el 100% de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les millores derivades de canvis de llocs de treball.
  • En cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.
  • Els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat, no compten a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori.

Es deixen al marge, doncs, els conceptes retributius lligat al rendiment, interès o iniciativa del funcionari o funcionària, els lligats a les característiques dels llocs de treball i les condicions de la prestació de serveis o al nivell de rendiment o productivitat dels funcionaris.

En cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.

Com s'ha dit, a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori, no es consideren:

  • els triennis
  • les gratificacions per serveis extraordinaris
  • el complement de productivitat.

Es pot consultar en aquest enllaç el tractament del complement personal transitori de l'Ajuntament de La Línea, arran de l'aprovació de la seva RLT.


↑ 6.1 L'informe de creació i modificació | ↑ Índex de la unitat

6.1.2 Els informes preceptius

Els informes de secretaria

El Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional, estableix l'informe preceptiu i per escrit de la secretaria general en l'article 3.3.d.6 en el supòsit d'“Aprovació i modificació de relacions de llocs de treball i catàlegs de personal”.

Si bé la forma de l'informe pot ser diferent segons cada cas, l'article 3.4 indica que l'emissió de l'informe de secretaria pot consistir en una nota de conformitat en relació amb els informes que hagin estat emesos pels serveis de l'ajuntament que figurin com a informes jurídics en l'expedient.

La secretaria també pot emetre informes previs a petició de l'alcalde o alcaldessa i/o de l'equip de govern sobre qualsevol assumpte vinculat amb la RLT, a part del corresponent informe preceptiu. Aquests informes poden ser complementaris.

Els informes d'intervenció

D'acord amb l'article 214 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, així com l'article 4 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional, tenint en compte els efectes de l'aprovació d'una RLT, s'estableix l'informe preceptiu i per escrit de la fiscalització dels efectes econòmics de la RLT.

La intervenció també pot emetre informes previs a petició de l'alcalde o alcaldessa i/o de l'equip de govern sobre qualsevol assumpte vinculat amb la RLT, a part del corresponent informe preceptiu. Aquests informes poden ser complementaris.


↑ 6.1 L'informe de creació i modificació | ↑ Índex de la unitat

6.1.3 Altres informes

Els informes dels serveis jurídics

En cas que l'ens o administració local tingui serveis jurídics amb lletrats, és possible que per abordar certes qüestions de la RLT emetin informes que prestin suport, assessorament o ajuda tant a la secretaria com a recursos humans. Tot sens perjudici que qualsevol informe jurídic estigui sota control de la secretaria.

Es pot consultar aquest exemple d'informe dels serveis jurídics de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, relatiu a la consideració o no de llocs estructurals, que, per tant, pot afectar la RLT.

Els informes de recursos humans

En cas que l'ens o administració local tingui un departament de personal o de recursos humans, aquest pot emetre informes sobre qüestions tècniques o fins i tot tecnicojurídiques com a suport tècnic, assessorament i impuls de l'expedient de la RLT. Recursos humans ha de ser clau en el treball de camp de recollida d'informació, en l'anàlisi i descripció dels llocs de treball i en la valoració, així com en tots els aspectes tècnics de la proposta retributiva. Evidentment, comporta l'elaboració de documents i l'emissió d'informes.

Es pot consultar aquest exemple d'informe de recursos humans de l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, el qual implica el catàleg de llocs de treball. I també l'informe de recursos humans de la Diputació de Barcelona, que implica canvis o modificacions en la seva RLT.

Els informes de consultores externes o de personal extern

Si l'ens o administració local ha comptat per a l'elaboració de la RLT amb el suport d'una consultora externa contractada, o amb el suport i l'assessorament d'una altra administració mitjançant el corresponent decret o conveni, en funció dels continguts i compromisos del contracte, acord o conveni ha d'emetre i lliurar els informes corresponents i la documentació que se li exigeixi.

Els informes dels representants del personal

En el marc de la informació i la negociació amb el personal, de tots els aspectes que impliquin ser negociats, com ara els retributius, els representants del personal estan legitimats per negociar. Els aspectes de la negociació s'han de recollir en les actes corresponents. Els representants també poden presentar informes d'al·legacions a l'aprovació inicial de la RLT.

Es pot consultar aquest exemple del Comitè d'Empresa (servei de neteja viària) de l'Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria.

Altres

D'acord amb l'article 65 de la Llei 11/1999, de 21 d'abril, de modificació de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i altres mesures per al desenvolupament del govern local en matèria de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat vial, i en matèria d'aigües, tant l'Administració de l'Estat com la de les comunitats autònomes controlen la legalitat dels actes administratius de les entitats locals. Aquest control pot significar fer requeriments, els quals han de ser motivats i expressar clarament què s'ha infringit o, fins i tot, presentar impugnacions davant la jurisdicció contenciosa administrativa.


↑ 6.1 L'informe de creació i modificació | ↑ Índex de la unitat

6.2 Estructura i continguts

Informe de creació i/o modificació de llocs de treball

L'informe estructurat es recomana que tingui els continguts següents:

  • Càrrec, empleat/ada que el fa: cap de recursos humans, lletrat/ada, etc.
  • Objecte de l'informe: creació, supressió o modificació de lloc/s amb la valoració dels llocs, les fitxes descriptives i l'organigrama.
  • Referències normatives que permeten, indiquen i assenyalen què ha de tenir en compte un informe d'aquestes característiques. Cal associar els possibles increments retributius permesos per la llei de pressupostos generals de l'Estat vigent. En aquest sentit, cal tenir en compte com es pot fer una adequació retributiva amb caràcter singular i excepcional que resulti imprescindible per al contingut dels llocs de treball (article 18 de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2021).
  • Acords o actes de negociació en termes de condicions de treball que afectin els continguts de la RLT i dels llocs a crear, modificar o suprimir.
  • Quadres, taules, detalls i dades sintetitzades que expressin de forma gràfica i comprensible aquests canvis.
  • Costos totals per llocs i conceptes.
  • Representació gràfica de la RLT de l'ens.
  • Signatura i data de l'informe, a qui o a quin òrgan s'adreça i a qui se'n trasllada còpia.

Sens perjudici dels informes que d'acord amb la normativa s'han d'incloure en un expedient de RLT, l'informe de la creació, la modificació o l'amortització de llocs de treball no respon a un model normalitzat, a diferència dels que són preceptius i emanen de les funcions públiques i el funcionament dels òrgans municipals. En tot cas, ha d'incloure els continguts necessaris que s'han recomanat més amunt. Un exemple en podria ser el de la Diputació de Barcelona, elaborat per la Direcció de Serveis de Recursos Humans (punt 6.1.3).

Com un exemple molt documentat, es pot consultar l'enllaç de l'Ajuntament de La Línea, en el qual hi ha tot l'expedient de la seva RLT.

El procediment d'aprovació de la RLT es desenvolupa a la unitat 1 i a la unitat 2. Es pot consultar aquest enllaç, corresponent al document creat per Alexis Guallar Tasies, director de Recursos Humans de la Diputació de Lleida. En aquest document s'explica el procediment d'aprovació de la RLT.

Els materials tenen llicència de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya. Són editats per la Federació de Municipis de Catalunya. Corresponen al cas pràctic sobre procediment de la RLT del Seminari d’actualització de funció pública local, de 17 de març de 2017.


↑ Índex de la unitat


← Unitat 5 | Inici →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Autoria dels materials: Jordi Crivillés Puig, Víctor Laspalas Zanuy.

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a l'Administració local, EAPC.

La imatge de la portada és de Maky Orel i s'ha obtingut de Pixabay.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, en qualitat d'òrgan contractant de la redacció i producció d'aquests materials, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i seguint el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa, cosa que n'autoritza l'ús:

  • citant-ne font i autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de BY NC SA 3.0 Espanya de Creative Commons.