Saltar al contingut principal

Pautes bàsiques per a l’exercici del rol de persona tutora d’estudiants en pràctiques universitàries a l’administració de la Generalitat de Catalunya

Nombre de lectures: 0

← 1. El Programa de noves vocacions a la Generalitat de Catalunya | 2.3. L'acompanyament pedagògic, el seguiment i l'avaluació continuada →

2. La tutorització de les pràctiques: fases i aprenentatges per assolir i desenvolupar adequadament la funció

2.1. Disseny i planificació del projecte formatiu

2.1.1. Metodologia per a l’elaboració del projecte formatiu. Les competències com a punt de partida


D’acord amb el Reial decret 592/2014, d’11 de juliol, pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes de l’alumnat universitari, article 6:

“El projecte formatiu en què es concreta la realització de cada pràctica acadèmica externa haurà de fixar els objectius educatius i les activitats a desenvolupar. Els objectius s'establiran considerant les competències bàsiques, genèriques i/o específiques que ha d'adquirir l'estudiant. Així mateix els continguts de la pràctica es definiran de manera que assegurin la relació directa de les competències a adquirir amb els estudis cursats.”

Per tant, el projecte formatiu de pràctiques ha de partir d’un enfocament competencial, tot identificant les competències professionals que l’estudiant ha de desenvolupar durant les pràctiques. Aquestes competències, com hem vist, integren:

Component Significat pedagògic
Coneixements Saber
Habilitats Saber fer
Actitud Saber estar
Motivació Voler
Personalitat Ser

L’objectiu no ha de ser únicament l’adquisició de coneixements, sinó el desenvolupament integrat de sabers, habilitats i actituds que permetin a l’estudiant actuar de manera eficaç i responsable en situacions reals.

Abans d’endinsar-te en la definició del projecte formatiu de l’estudiant que tutoritzaràs, t’aconsellem que segueixis els següents passos:

  1. Anàlisi del context professional: caldrà que identifiquis funcions, tasques i rols presents al lloc de pràctiques.
  2. Detecció de competències clau: hauràs de seleccionar aquelles competències transversals i específiques que l’estudiant hauria de desenvolupar. Les competències vindran determinades per la universitat, facultat i especialitat o estudis específics de procedència de l’estudiant.
  3. Connexió amb el marc acadèmic: hauràs de vetllar perquè el projecte formatiu sigui congruent amb allò determinat per l’àmbit acadèmic de l’estudiant i, alhora, sigui realista i viable en el context professional en què l’estudiant desenvoluparà les pràctiques.
  4. Jerarquització i seqüenciació: caldrà que estableixis quines competències s’abordaran progressivament i amb quin grau de complexitat.
  5. En el cas de les unitats que gestionen serveis, caldria fer una anàlisi de les funcions reals que es duen a terme, per tal de definir objectius de millora basats en dades d’activitat i resultats previs.

RECORDA QUE…

És cabdal assegurar que el projecte formatiu és coherent i està alineat amb el pla d’estudis i directrius de la universitat.



↑ 2.1. Disseny i planificació del projecte formatiu | ↑ Índex de la unitat


2.1.2. Disseny dels objectius d’aprenentatge


A continuació et detallem el procés metodològic que hauràs de seguir per anar definint el projecte formatiu, des d’una perspectiva d’aprenentatge i desenvolupament competencial:

  1. El punt de partida: identificació de competències clau del perfil professional vinculat a l’àmbit de pràctiques. Aquestes competències et vindran definides en els estudis de grau i especialitat.
  2. Descripció d’evidències observables que permetin verificar el desenvolupament de cada competència. Concretaràs els comportaments que es poden desenvolupar en el lloc de treball relacionat amb les practiques.
  3. Formulació d’objectius d’aprenentatge vinculats a les competències i evidències comportamentals.
  4. Identificació i/o disseny des les activitats o tasques a partir de les quals l’estudiant podrà portar a la pràctica, entrenar i desenvolupar els comportaments i, per tant, assolir els objectius d’aprenentatge i millorar les competències.
  5. Identificació del resultat esperat. Concretaràs què és el que et permetrà evidenciar que s’ha assolit l’objectiu d’aprenentatge.

La següent seqüència il·lustra els aspectes a recollir en el projecte formatiu i que han de seguir una lògica de coherència interna entre ells:


Els objectius d'aprenentatge


Els objectius d’aprenentatge són el motor del projecte formatiu, són el punt de referència que orienta tota l’experiència de pràctiques. Han de guiar l’acció tutorial i l’experiència de l’estudiant, orientant l’aprenentatge cap a resultats significatius i observables. Actuen com a contracte pedagògic entre tutor i estudiant i garanteixen que l’activitat tingui sentit, coherència i valor acadèmic i professional.

Quin és el seu valor en les pràctiques universitàries:

  • Per al tutor: faciliten la planificació, la supervisió i l’avaluació.
  • Per a l’estudiant: donen claredat sobre què s’espera d’ell i quines competències es volen desenvolupar.
  • Per a la institució: asseguren coherència entre els aprenentatges i les necessitats reals del servei.

RECORDA QUE…

els objectius han de ser clars, observables i mesurables. I un objectiu d’aprenentatge ha de descriure allò que l’estudiant farà o aprendrà, no allò que el tutor li ensenyarà!


Exemple d’objectiu ben formulat:

“L’estudiant ha de ser capaç de planificar i executar una reunió d’equip, aplicant tècniques de comunicació assertiva i gestió del temps”.



Un objectiu d’aprenentatge ben formulat hauria de complir amb aquestes característiques (model SMART):

  • Específics: clars, específics i concrets. Evitar formulacions ambigües. Exemple: Aplicar correctament el procediment de registre d’entrada de documents electrònics.
  • Mesurables i observables: han de permetre recollir evidències observables. Ha d’incloure verbs d’acció (classificar, aplicar, redactar, analitzar…).
  • Assolibles i realistes: ajustats al període de pràctiques, I al temps i al nivell formatiu de l’estudiant.
  • Rellevants i pertinents: vinculat a les competències clau i a les necessitats del lloc de pràctiques.
  • Temporalitzats: amb un termini definit de consecució (inicial, intermedi, final de pràctiques).


Podem utilitzar la fórmula Acció + Context + Resultat - avaluació:

  • Acció observable (verb actiu: aplicar, dissenyar, resoldre, argumentar…).
  • Context (en quines condicions o situació es desenvolupa l’acció).
  • Resultat esperat que s’avaluarà (evidència que mostra l’assoliment).
Exemple:
Objectiu: Analitzar la normativa bàsica d’arxiu i documentació administrativa.
Resultat esperat: L’estudiant és capaç d’elaborar un esquema comparatiu entre la normativa i els procediments aplicats al servei.

RECORDA QUE…

els objectius s’han de traduir en resultats observables i verificables. Els objectius orienten el camí; els resultats esperats en són la prova tangible.




La taxonomia de Bloom ens permet disposar d’una guia per establir els nivells d’aprenentatge, per garantir la progressió. Aquesta taxonomia classifica els objectius d’acod amb diferents nivells cognitius:

  • Nivell basic (recordar, comprendre) → Identificar els tràmits habituals d’un expedient.
  • Nivell intermedi (aplicar, analitzar) → Aplicar correctament el protocol de registre en un cas real.
  • Nivell avançat (avaluar, crear) → Dissenyar una proposta de millora en el flux d’atenció ciutadana.



En síntesi, quan elaboris un objectiu d’aprenentatge:

  • Evita objectius massa generals i concreta’ls.
  • Utilitza verbs clars i observables (Bloom és una guia molt útil).
  • Un objectiu d’aprenentatge descriu allò que l’estudiant farà, no allò que el tutor li ensenyarà.
  • Relaciona cada objectiu amb una activitat concreta de les pràctiques.
  • Defineix indicadors d’assoliment i instruments d’avaluació (checklist, rúbriques, observació directa).
  • Repassa regularment amb l’estudiant el progrés respecte als objectius plantejats.

""

PREGUNTA'T SI…

Quan redactis un objectiu d’aprenentatge et pots qüestionar si en el temps que l’estudiant durà a terme les pràctiques i en les situacions que podrà participar, veritablement podrà assolir aquells aprenentatges. I, sobretot, comença a definir ja el procés per mitjà del qual els avaluaràs.



↑ 2.1. Disseny i planificació del projecte formatiu | ↑ Índex de la unitat


2.1.3. Selecció i definició d’activitats i resultats


Un cop disposem dels objectius d’aprenentatge operativitzats i alineats amb les competències professionals i les evidències comportamentals a assolir, és el moment que seleccionem i concretem les activitats i tasques a partir de les quals es posaran en pràctica, així com els resultats d’aprenentatge que haurà d’assolir l’estudiant.


Principis pedagògics que han de guiar la teva selecció d’activitats:


  • Alineament constructiu: cada activitat ha d’estar vinculada a competències, objectius i instruments d’avaluació.
  • Autenticitat: prioritzar tasques que reprodueixin la naturalesa real del treball professional. Valor afegit per a l’organització.
  • Observabilitat i mesurabilitat: escollir activitats que generin evidències observables i avaluables.
  • Bastides progressives: garantir una seqüència de dificultat creixent. Adequació al nivell cognitiu (Taxonomia de Bloom).
  • Validesa i fiabilitat: activitats que permetin avaluacions consistents i objectives. Avaluació possible amb rúbriques o checklist.
  • Factibilitat i sostenibilitat: ajustades a temps i recursos disponibles. Complexitat i durada assumibles.
  • Inclusió i adaptabilitat: activitats que permetin ajustaments per a diferents necessitats. Adaptabilitat per a diferents estudiants.
  • Ètica i seguretat: assegurar confidencialitat i evitar riscos per a l’estudiant.



A continuació et facilitem una plantilla que t’ajudarà a definir millor les activitats:

  • Títol de l’activitat
  • Competències relacionades
  • Objectiu d’aprenentatge
  • Nivell Bloom
  • Descripció de la tasca
  • Context / interlocutors
  • Durada estimada
  • Recursos necessaris
  • Lliurables / Evidències
  • Instrument d’avaluació
  • Criteris d’èxit / indicadors
  • Adaptacions possibles
  • Riscos i mesures
  • Moment en la trajectòria formativa
  • Responsable tutor
  • Observacions / calibratge


Els resultats del procés d’aprenentatge es poden materialitzar en:

  • Productes tangibles: documents, informes, registres, etc.
  • Actuacions observables: execució de tràmits, entrevistes, etc.
  • Reflexió guiada: diaris i anàlisi de situacions.
  • Presentacions o defenses públiques.
  • Portafolis final amb diverses evidències.


Procés, pas a pas, per definir activitats i resultats:

  • Partir de la competència o objectiu.
  • Definir la tasca autèntica que l’estudiant realitzarà.
  • Establir resultats observables (evidències).
  • Determinar la modalitat d’avaluació (producte, observació, reflexió...).
  • Fixar criteris i indicadors d’assoliment.
  • Dissenyar rúbrica o checklist.
  • Preveure adaptacions i riscos
  • Pilotar i revisar l’activitat.


Exemples pràctics en què s’estableix la relació directa entre activitat-resultat-avaluació:

Activitat 1 Activitat 2 Activitat 3
Registre d'un expedient electrònic
Resultat: registre complet amb metadades.
Evidència: captura sistema.
Avaluació: checklist.
Resposta a consulta ciutadana
Resultat: resposta normativa i clara.
Evidència: còpia del correu.
Avaluació: rúbrica.
Proposta de millora de procés intern
Resultat: memòria i presentació.
Evidència: document i feedback.
Avaluació: rúbrica.


↑ 2.1. Disseny i planificació del projecte formatiu | ↑ Índex de la unitat


2.1.4. La seqüència competencial completa. Exemples



Competència Evidència d'aprenentatge Objectiu d'aprenentatge Activitat/tasca Resultats esperats
Treball en equip Participa activament en reunions Millorar la col·laboració amb l’equip Assistir i contribuir a reunions setmanals Integració en dinàmiques d’equip
Comunicació Expressa idees amb claredat Desenvolupar habilitats comunicatives Redactar informes i exposar-los oralment Millora de la claredat i assertivitat comunicativa
Pensament crític Analitza situacions amb criteri Potenciar la capacitat d’anàlisi Avaluar un cas pràctic i proposar alternatives Desenvolupament del raonament professional
Autonomia Pren decisions amb responsabilitat Fomentar la presa de decisions informada Planificar una acció professional de manera autònoma Increment de la iniciativa i responsabilitat
Ètica professional Respecta la confidencialitat i normes Consolidar el comportament ètic Reflexionar sobre dilemes ètics en context real Maduresa en la presa de decisions ètiques


↑ 2.1. Disseny i planificació del projecte formatiu | ↑ Índex de la unitat


2.1.5. La rúbrica d’avaluació en el projecte formatiu


Una rúbrica d’avaluació és un instrument que defineix clarament els criteris i nivells d’assoliment esperats per una tasca o activitat. Inclou tres elements fonamentals:

  1. Criteris: Aspectes concrets que es valoren (coneixements, habilitats, actituds).
  2. Nivells de rendiment: Gradació de l’assoliment (per exemple: inicial, en desenvolupament, competent, excel·lent).
  3. Descriptors: Indicadors específics i observables de cada nivell.


Funcions clau de les rúbriques en el projecte formatiu


  • Orientació i alineament pedagògic:

Les rúbriques connecten objectius d’aprenentatge, activitats i avaluació, establint un alineament constructiu. Alhora, permeten que el tutor i l’estudiant tinguin clar què s’espera en cada competència i com es podrà evidenciar.

  • Transparència i coherència:

Definir rúbriques abans de començar el projecte garanteix coherència en l’avaluació, evita valoracions subjectives i discrepàncies entre tutors. A més a més, l’estudiant entén criteris d’èxit i nivells d’exigència, facilitant l’autoregulació i la motivació intrínseca.

  • Facilita feedback formatiu:

Les rúbriques proporcionen un marc per al feedback estructurat: l’estudiant sap quins aspectes millorar i com progressar. Permeten identificar errors de manera precisa i orientar la pràctica deliberada.

  • Millora la fiabilitat i validesa de l’avaluació:

Un instrument clar i consensuat augmenta la fiabilitat entre tutors: diferents tutors poden aplicar la mateixa rúbrica i obtenir valoracions consistents. Garanteix la validesa: l’avaluació reflecteix fidelment si l’estudiant ha assolit les competències definides en el projecte.

  • Suport a la reflexió metacognitiva:

Les rúbriques ajuden l’estudiant a autoavaluar-se i a establir plans de millora. Faciliten la reflexió sobre el procés i els resultats, no només sobre el producte final.

  • Integració amb evidències i activitats:

Cada activitat del projecte formatiu pot tenir criteris específics associats, assegurant que els resultats esperats són mesurables i observables. Permet triangular evidències (productes, comportament, reflexió) amb criteris clars.



Exemple de rúbrica d’avaluació competencial:

Competència Indicador observable Nivell inicial (1) Nivell mitjà (2) Nivell avançat (3)
Treball en equip Participa en reunions i col·labora amb l’equip Participa de forma passiva o puntual Col·labora activament en tasques compartides Dinamitza el treball col·lectiu i facilita la cohesió
Comunicació Expressa idees amb claredat i escolta activament Comunica amb dificultats o poca claredat Comunica amb claredat i escolta amb respecte Adapta el missatge al context i promou el diàleg constructiu
Pensament crític Analitza situacions i proposa alternatives Accepta les situacions sense qüestionar Identifica problemes i proposa solucions bàsiques Argumenta decisions amb criteri i proposa millores innovadores
Autonomia Pren decisions i gestiona tasques de forma responsable Depèn constantment del tutor Pren decisions amb suport puntual Actua amb iniciativa i responsabilitat plena
Ètica professional Respecta normes, confidencialitat i valors Mostra desconeixement o incompliment Respecta les normes amb supervisió Actua amb coherència ètica i responsabilitat professional


Recomanacions d’ús de les rúbriques


  • Temporalització: aplicar la rúbrica a l’inici, a mitja estada i al final de les pràctiques.
  • Retorn formatiu: utilitzar-la com a base o document de referència per a les converses de seguiment amb l’estudiant.
  • Autoavaluació: es pot adaptar perquè l’estudiant s’autoavalui i reflexioni sobre el seu progrés.



EXEMPLE PRÀCTIC

Activitat: redacció i tramitació d’un expedient administratiu

Criteri Inicial Desenvolupament Competent Excel·lent
Coneixement normatiu No aplica correctament normativa Aplica parcialment Aplica normativa amb precisió Aplica normativa i proposa millores justificades
Qualitat documental Document incomplet Completa amb errors menors Document complet i correcte Document complet, clar, organitzat i revisat
Autonomia Depèn completament del tutor Alguna autonomia Autònom en la majoria de tasques Completament autònom i anticipa problemes
Comunicació Poc clara o adequada Adequada però millorable Clara i professional Excel·lent, adaptada a l’interlocutor i context
Reflexió No identifica errors Identifica errors simples Identifica errors i millores Proposa millores implementables i reflexió crítica

Aquesta rúbrica mostra com cada criteri s’ha alineat amb les competències, objectius i evidències del projecte formatiu, fent explícita la relació entre aprenentatge i avaluació.




RECORDA QUE…

  1. Les rúbriques són instruments centrals en el disseny del projecte formatiu, no només en l’avaluació.
  2. Asseguren claredat, coherència, transparència i fiabilitat en totes les fases del projecte.
  3. Faciliten aprendre a aprendre, ja que connecten activitats, evidències i reflexió metacognitiva.
  4. Permeten als tutors donar feedback formatiu efectiu, millorant la qualitat de l’aprenentatge pràctic.


La definició de rúbriques és un element estructurant del projecte formatiu, perquè transforma la teoria (competències i objectius) en pràctica observable, mesurable i significativa.


En síntesi


És fonamental establir un marc clar que permeti que l’estudiant aprengui, progressi i assoleixi noves competències. Aquest procés es construeix sobre diversos pilars:

  • La definició d’objectius.
  • L’ús d’una metodologia adequada.
  • La fixació d’acords.
  • La planificació d’un programa estructurat.

Tot plegat configura un itinerari coherent que afavoreix l’aprenentatge basat en l’aplicació pràctica i l’experiència i garanteix una orientació clara tant per a l’estudiant com per al tutor.


↑ 2.1. Disseny i planificació del projecte formatiu | ↑ Índex de la unitat


2.2. Preparar l'acollida i la integració de l'estudiant



El primer dia és sempre decisiu per a la integració d’una persona en una organització o entorn d’aprenentatge-pràctica, com és el cas que ens ocupa.

Per a un estudiant que s’incorpora a la Generalitat, aquest moment no és només el descobriment d’un nou espai de treball, sinó també el primer contacte amb la manera de fer de l’Administració i amb els valors que l’acompanyen.

La teva tasca va molt més enllà de la supervisió: ets la porta d’entrada al món professional i el primer referent dins l’Administració que ajudarà l’estudiant a comprendre com el coneixement acadèmic es tradueix en acció concreta. Acompanyar-lo amb visió, claredat, empatia i proximitat és clau perquè se senti part de l’equip i perquè descobreixi el valor real del treball públic.


RECORDA QUE…

Com a tutor tens l’oportunitat de transformar les inquietuds i incerteses vinculades als primers dies en confiança i entusiasme. La teva acollida pot marcar la diferència entre viure les pràctiques com un simple tràmit o com una experiència enriquidora i inspiradora.



2.2.1. Preparar l’acollida: calendari-planificació, documentació, espai, equip, accés a recursos


QUÈ és el pla d’acollida?


És el full de ruta que t’ajuda a preparar i anticipar-te a les necessitats dels primers dies de les pràctiques universitàries. Ha d’incloure:

  • Tasques administratives: fitxa del programa, annexos, protecció de dades.
  • Revisió del projecte formatiu: objectius i activitats acordades amb la universitat.
  • Presentació de l’organització: estructura, missió i funcions del servei o unitat de les pràctiques, equip i espais de treball.
  • Accions pràctiques: visita a instal·lacions, lliurament de material, accés a recursos.
Beneficis pràctics del pla d'acollida

✔ Facilita l’adaptació i la identificació amb l’organització.
✔ Clarifica expectatives i responsabilitats.
✔ Reflecteix la qualitat humana i professional de la institució. Parla a l’estudiant de la cultura organitzativa, del clima, de l’aportació de valor de les persones.


COM posar-lo en marxa?


  • Dona la benvinguda amb calidesa, sense sobrecarregar d’informació.
  • Estimula preguntes i mostra’t disponible.
  • Assigna una primera tasca senzilla per generar confiança i implicació.

""

PREGUNTA'T SI…

El primer dia l’estudiant sortirà amb la sensació que té un lloc clar on fer les pràctiques, una tasca i un objectiu.



QUAN iniciar l’acollida?


  • Habitualment, el dia d’incorporació (Dia D).
  • També pots contactar amb caràcter previ, si és possible, uns dies abans, per reduir nervis i donar un primer contacte amb l’entorn.
  • Atès que parlem d’un pla, aquesta formació d’acollida es pot dur a terme durant les primeres setmanes.


ON fer-la?


En un espai tranquil i formal, amb certa privacitat: una sala de reunions petita, una oficina… Un lloc que transmeti atenció i respecte.


QUI hi participa?


  • El tutor de pràctiques com a referent principal.
  • Segons el cas, poden intervenir Personal de la unitat on tindran lloc les pràctiques, personal de Prevenció de Riscos Laborals, personal d’informàtica, seguretat i altres serveis.



Orientacions per a l'acollida


  • Informar el personal del departament de l’arribada i dels objectius del projecte.
  • Preparar l’espai i l’equip de treball (ordinador, contrasenyes, material).
  • Anticipar l’accés: informar el personal d’accés a les instal·lacions, si s’escau, i facilitar-los les dades necessàries.
  • Molt rellevant: anticipar les unitats de xarxa i aplicacions a les quals podrà tenir accés.
  • Designar qui farà la benvinguda i on tindrà lloc.
  • Preparar la documentació a signar.
  • Coordinar la formació en prevenció de riscos laborals bàsica.
  • Enviar un correu de benvinguda amb informació bàsica: dia, hora, lloc i persona de referència.
  • Recepció personal per part del tutor.
  • Presentació a comandaments de la unitat d’adscripció de les pràctiques i signatura de documents.
  • Instal·lació al lloc de treball.
  • Presentació a personal de prevenció de riscos laborals, informàtica i personal.
  • Creació de la identitat corporativa (usuari, correu, accés a xarxa).
  • Revisió conjunta del programa de pràctiques i del projecte formatiu.
  • Lliurament de material i informació pràctica del departament.
  • Assignació d’una primera tasca senzilla i breu valoració.
  • Carregar documentació i recursos al seu ordinador.
  • Mostrar unitats de xarxa i aplicacions de treball. Revisar que la instal·lació estigui feta correctament i fer-ne un seguiment.
  • Organitzar les visites a diferents serveis i unitats.
  • Comunicar a la universitat la incorporació i enviar la fitxa signada.
  • Definir un pla de seguiment regular amb espais per avaluar i resoldre dubtes.

RECORDA QUE…

Cada detall de la preparació parla de tu com a tutor i de la qualitat del servei públic. L’estudiant recordarà sempre si el seu primer dia va ser caòtic o si va sentir que entrava en una institució que el valora i l’acompanya.



""

PREGUNTA'T…

Si tens tot a punt perquè el primer dia de l’estudiant sigui també l’inici d’una experiència de creixement compartit.



↑ 2.2. Preparar l'acollida i la integració de l'estudiant | ↑ Índex de la unitat


2.2.2. La integració de l’estudiant en pràctiques en l’entorn professional


La socialització organitzativa dels estudiants en pràctiques, especialment en l’Administració Pública, és essencial per a la seva transformació professional: no només aprenen coneixements i habilitats, sinó que interioritzen la cultura, les normes i els valors de l’organització, fet que contribueix al desenvolupament de la seva identitat professional i en facilita la integració futura.

La veritable integració, per tant, va més enllà de completar tasques; significa implicar-se, col·laborar i comprendre el sentit de l’equip de treball al qual s’integrarà i de l’Administració

.


RECORDA QUE…

Cal que li transmetis els valors que fan de la Generalitat un servei públic compromès, neutral, inclusiu i ètic. A través d’aquesta immersió conscient, l’estudiant no només aprèn a fer, sinó que entén per què ho fa, interioritzant la cultura que defineix el vostre entorn professional.



L’equip


  • Presenta’l a tothom, no només a les persones amb qui treballarà directament.
  • Estimula interaccions informals, com un cafè o salutacions pel passadís, que fomenten connexions més humanes.
  • Programa breus reunions de presentació de les unitats de treball amb qui connectarà. És important que conegui les seves missions i funcions bàsiques, per tal de configurar-se una visió sistèmica de l’organització i dels serveis que oferim a la ciutadania.

""

PREGUNTA'T…

Si l'estudiant se sent còmode demanant ajuda als companys. Una bona relació amb l'equip és clau per a l'aprenentatge.



Cultura organitzativa i normes de funcionament


  • Comparteix les dinàmiques de treball: canals de comunicació, horaris, pauses, ús de sales, reunions habituals.
  • Assegura’t de comentar les normes no escrites; sovint, són les més difícils d’aprendre.

Exemple: explica com es gestionen les sol·licituds de documentació entre departaments, o quin és el protocol per tramitar un expedient.


Ètica, igualtat i gestió de la diversitat


  • La Generalitat es regeix per principis de servei públic, neutralitat, integritat i respecte.
  • Comparteix la política d’igualtat de gènere, de no discriminació i de respecte a la diversitat dels col·lectius.
  • Destaca la importància de la confidencialitat en la gestió de dades i informació pública.

RECORDA QUE…

Som servidors públics, i els nostres valors són un exemple per als futurs professionals.



""

PREGUNTA'T…

Si has dut a terme algunes accions clau per a la seva integració, com ara:

  • Presentar-lo a tots els membres de l’equip i fomentar petits contactes informals que obrin vincles.
  • Explicar-li amb claredat com funcionen les rutines diàries, els canals de comunicació i els protocols interns, ja que les normes no escrites sovint són les més difícils d’aprendre. Conèixer-les ajuden l’estudiant a comprendre el context de treball i a reduir incerteses.
  • Pregunta’t si se sent còmode, incita’l a demanar ajuda sempre que ho necessiti. Aquesta acció és clau per a que et vagis convertint en el seu referent.


↑ 2.2. Preparar l'acollida i la integració de l'estudiant | ↑ Índex de la unitat


2.2.3. El contracte psicològic: expectatives mútues


Establir des del primer moment un contracte psicològic ben definit és essencial per garantir una relació de confiança.


Què és el contracte psicològic?


Es tracta d’un acord no escrit i implícit entre dues parts -en aquest cas, entre el tutor (Administració) i l’estudiant basat en creences, expectatives i obligacions recíproques. No és un contracte legal, sinó la percepció de “què es dona i què es rep” en termes de confiança, aprenentatge, suport i compromís.

Quins elements o variables configuren aquest contracte psicològic?

Variable Descripció
Clarificació mútua d’expectatives Parleu obertament sobre què espereu l’un de l’altre: del tutor (guia, feedback, formació) i de l’estudiant (proactivitat, responsabilitat, preguntes).
Objectius concrets Definiu què ha d’aprendre l’estudiant, quines competències desenvoluparà i com s’avaluarà el seu progrés (per exemple, reunions periòdiques, revisió de tasques, feedback continu).
Promoció de la proactivitat Animeu l’estudiant a fer preguntes, aportar idees i participar activament. El vostre rol és guiar, no fer la feina per ells.
Transparència respecte al seu paper Feu-li veure com la seva contribució encaixa en la missió del servei públic, i quins beneficis i responsabilitats té formar part del sistema públic.

RECORDA QUE…

Un contracte psicològic ben establert evita malentesos i construeix una relació de confiança. Base a partir de la qual emergeix una bona comunicació i es reforça el compromís.


En resum,

  • Assegureu-vos de parlar obertament sobre les expectatives mútues: què espereu de l’estudiant (compromís, iniciativa, preguntes) i què pot esperar ell de vosaltres (orientació, feedback, oportunitats de creixement).
  • Definiu clarament els objectius: què ha d’aprendre, quines habilitats desenvoluparà i com se’n valorarà el progrés.
  • Fomenteu la curiositat, la iniciativa i la participació activa. Això transformarà l’estada en un procés viu i digne.
  • A més, transmeteu-li amb transparència com les seves tasques contribueixen a la missió pública —i com contribueixen a canviar la realitat quotidiana—. Això reforçarà el sentit de pertinença i de responsabilitat vers el servei públic.
  • Amb aquesta base sòlida, la relació de pràctiques esdevé una aliança formativa i rica.


Tot es resumeix en les 3 Cs que volem que recordis:

Confiança Compromís Comunicació


↑ 2.2. Preparar l'acollida i la integració de l'estudiant | ↑ Índex de la unitat


← 1. El Programa de noves vocacions a la Generalitat de Catalunya | 2.3. L'acompanyament pedagògic, el seguiment i l'avaluació continuada →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Els continguts han estat elaborats per Sílvia Martínez Simón i Ana Cristina Pérez García.

Coordinació tècnica i pedagògica: Sílvia Martínez Simón.

La imatge relacionada amb les competències professionals i la de la portada s'han elaborat amb intel·ligència artificial (Microsoft Copilot, 3 de setembre i 4 d'octubre de 2025, respectivament). La resta d'imatges, esquemes i taules del contingut estan lliures de drets o han estat elaborades per l'EAPC.

Aquest recurs ha estat elaborat fent ús de la intel·ligència artificial, únicament com a suport, amb supervisió i validació humanes, garantint el rigor, l’exactitud i l’adequació dels continguts.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza doncs el seu ús amb la condició de:

  • citant-ne font i autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons