El mes de desembre de 2025 el Síndic de Greuges de Catalunya va publicar l'Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, referit a l’exercici 2024.
Abans d’entrar a abordar el que vull exposar sobre les unitats d’informació, m’agradaria destacar que en aquest informe anual es difon que el Síndic ha dut a terme una prova pilot d’informes individuals de publicitat activa que ha afectat 192 entitats. L’avaluació s’ha centrat en el compliment de les obligacions de publicitat activa i en els requeriments tècnics, com ara la reutilització o l’actualització de la informació pública.
Cal remarcar que arran d'aquesta prova pilot moltes entitats van introduir millores en la informació publicada, sobretot les més immediates i fàcils d’implantar en àmbits com la publicació d’informació. Per tant, ha estat una actuació que ha aportat beneficis a la transparència.
L’informe deixa entreveure que aquesta prova pilot ha arribat per quedar-se, la qual cosa se sumaria als informes individuals respecte al dret d’accés a la informació pública.
La guia metodològica seguida en aquesta prova pilot es pot consultar en aquest enllaç.
Un cop destacada aquesta prova pilot, en aquest apunt em centraré en les unitats d’informació.
El darrer informe del Síndic detecta un estancament en la creació d’unitats d’informació. Crida l’atenció que tan sols el 17,4% dels subjectes obligats han creat formalment una unitat d’informació.
Però, que és una unitat d’informació?
És necessari partir de la premissa que les unitats d’informació són una figura no establerta en la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En efecte, és el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, la norma que introdueix les unitats d’informació. Les unitats d’informació es defineixen com les “les unitats o òrgans de les administracions públiques que desenvolupen tasques relacionades amb la coordinació, la comunicació, el suport i l'assessorament a les unitats dependents i a la ciutadania en l'àmbit de la publicitat activa i l'accés a la informació pública” (art. 3 del Decret 8/2021).
Fora de l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, les administracions públiques poden denominar les unitats d’informació d’una altra manera, així com organitzar, atribuir i exercir les seves funcions de la manera que considerin.
Qui ha de designar una unitat d’informació?
L’obligació de designar una unitat o òrgan que dugui a terme les funcions atribuïdes a les unitats d’informació, recau en les entitats que tenen la consideració d’administració pública a efectes de la normativa de transparència.
En aquest sentit, d’acord amb l’article 2.f de la Llei 19/2014, tenen aquesta consideració les administracions públiques i els organismes, els ens públics i els ens instrumentals del sector públic i entitats vinculades amb l’Administració a què fa referència l’article 3.1.a, b i c, i els altres organismes i institucions públiques compresos en l’article 3.1.b.
És a dir, als efectes de la Llei 19/2014 es consideren administracions públiques totes les entitats a les quals s’aplica de forma íntegra la normativa de transparència, de manera que han de donar compliment tant de les obligacions de publicitat activa, com de les derivades del dret d’accés a la informació pública. Així, el concepte d’"administració pública" de la Llei 19/2014 és més ampli del que disposa la legislació de règim jurídic del sector públic, en incloure també les universitats públiques i les entitats de dret privat del sector públic.
Pel que fa a la creació d’unitats d’informació, escau posar de manifest que la Diputació de Barcelona ha elaborat un model de resolució de creació d’unitat d'informació, transparència i accés a la informació pública adreçat als ens locals. Cal destacar que aquest i altres recursos elaborats per la Diputació de Barcelona en l’àmbit de la transparència, l'accés a la informació pública o el bon govern, es posen a disposició en obert, de manera que qualsevol administració pública de Catalunya pot fer-ne ús.
Quin paper tenen les unitats d’informació en la normativa de transparència?
Sens dubte, les unitats d’informació esdevenen els referents de l’organització en matèria de transparència i accés a la informació.
Així, li corresponen les tasques generals de coordinació, comunicació, suport i assessorament que ja es recullen en la definició de les unitats d’informació, però, a més a més, el Decret 8/2021 n’especifica d’altres de concretes.
Val a dir que, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’article 79 detalla les funcions encomanades a les unitats d’informació. No obstant això, en aquest article em centro en les funcions de les unitats d’informació que són aplicables al conjunt d’administracions públiques.
En l’àmbit de la publicitat activa, el Decret 8/2021 només es refereix expressament a les unitats d’informació per indicar que aquestes han d’identificar i publicar sovint la informació pública demanada (art. 51.1). Per tant, quan detecten que, dins d’un any natural, es reconeix a almenys tres persones diferents el dret a accedir a una determinada informació pública, les unitats d’informació han de garantir que aquesta es difon a través del corresponent Portal de la Transparència.
La normativa de transparència també reserva a les unitats d’informació una sèrie de funcions en l’àmbit del dret d’accés a la informació pública. En concret, 10 funcions, que s'enumeren seguidament.
En primer lloc, l’article 54.2 estableix que les unitats d’informació han de requerir a les persones sol·licitants l’esmena de la seva sol·licitud d’accés quan aquesta no conté la seva identitat o quan no es precisa la informació a la qual es vol accedir. Aquest precepte sembla que limiti la participació de les unitats d’informació únicament quant a l’esmena dels requisits esmentats. No obstant això, l’article 60 amplia la intervenció de les unitats d’informació en el requeriment d’esmena de qualsevol dels requisits als quals s’han d’ajustar les sol·licituds d’accés a informació pública fixats en l’article 26.1 de la Llei 19/2014.
Relacionat amb l’anterior, hom les assigna una funció d’assessorament vinculada a les persones sol·licitants, perquè l’article 60.4 reserva a les unitats d’informació la funció de prestar l'assessorament i l’assistència necessaris per tal que la persona sol·licitant pugui concretar els termes en què va formular la petició inicial.
En segon lloc, també correspon a les unitats d’informació notificar la recepció de la sol·licitud d’accés (art. 56.1 del Decret 8/2021), amb la finalitat de facilitar la informació de què disposa l’article 27.5 de la Llei 19/2014 i l’article 56.2 del Decret 8/2021. En aquest punt, cal recordar que si no s’ha fet efectiu abans, aquest pot ser un bon moment per fer efectiu el dret d’informació en relació amb el tractament de dades personals d’acord amb l’article 13 del Reglament general de protecció de dades (RGPD).
En tercer lloc, la unitat d’informació intervé en les derivacions de les sol·licituds d’accés, tant en les derivacions internes als òrgans, a les unitats administraves o a les entitats del sector públic que formen part de la mateixa administració pública (sempre que no disposin d’un registre electrònic propi), com en les derivacions a administracions públiques diferents.
En síntesi, la unitat d’informació és la que materialitza la derivació, es declara incompetent en tot o en una part del contingut de la sol·licitud, segons correspongui, i comunica aquest fet a la persona sol·licitant.
En quart lloc, pel que fa a les sol·licituds transversals i en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, s’atribueix a les unitats d’informació la competència per tramitar de forma unitària la sol·licitud (art. 59 del Decret 8/2021).
En cinquè lloc, el Decret 8/2021 assigna a les unitats d’informació la competència per acordar, d'ofici o a instància d'alguna de les persones interessades, l’acumulació de procediments quan dues o més sol·licituds hagin de ser resoltes pel mateix òrgan o unitat competent i tinguin per objecte accedir a informació pública d'identitat substancial o que es trobi en íntima connexió. L’acumulació té per objecte tramitar conjuntament els procediments de sol·licituds d’accés i dictar una sola resolució.
En sisè lloc, correspon a les unitats d’informació gestionar el trasllat de la sol·licitud a les terceres persones afectades (art. 62). Això implica que, quan es rep una sol·licitud d’accés, les unitats d’informació han de determinar quines són les terceres persones que poden resultar afectades per la petició i valorar si aquestes estan identificades o són fàcilment identificables, en el sentit de conèixer-ne la identitat i disposar d'un canal o via de contacte.
A més, en el tràmit d’audiència a terceres persones afectades, s’infereix que les unitats d’informació també han de decidir si, excepcionalment, pot ser necessària la revelació de la identitat de la persona sol·licitant a les terceres persones afectades per la sol·licitud, a fi de garantir la defensa dels drets i interessos d’aquestes últimes i, en conseqüència, gestionar la consulta prèvia amb la persona sol·licitant.
Al seu torn, per al cas que es materialitzi el trasllat, la unitat d'informació ha d'informar la persona sol·licitant d’aquesta circumstància i de la suspensió del termini per resoldre.
En setè lloc, vinculat precisament al termini per resoldre, la unitat d’informació pot acordar la pròrroga del termini inicial per resoldre la sol·licitud per un termini màxim de 15 dies naturals addicionals, sempre que concorrin les circumstàncies que ho permeten (art. 71.3).
En vuitè lloc, les unitats d’informació tenen una posició rellevant en les sol·licituds en què es resol lliurar una determinada informació, ja que les unitats d’informació esdevenen les responsables de donar accés material efectiu a la informació (art. 72.2).
En novè lloc, les unitats d’informació s’han de coordinar amb els serveis jurídics de l’entitat i establir mecanismes de comunicació i informació adients per tal de tenir coneixement de l’eventual interposició o no d'un recurs contenciós administratiu contra una resolució estimatòria d'una sol·licitud d'accés, si s’han demanat mesures cautelars de suspensió de la resolució estimatòria o si s'ha resolt aquest incident (art. 72.6).
En desè lloc, la normativa de transparència reserva a les unitats d’informació un paper fonamental en el procediment simplificat (art. 73). En concret, les unitats d’informació són les que poden dictar una comunicació substitutòria de la resolució si concorren els supòsits que permeten fer ús d’aquesta possibilitat. Així mateix, són les que han d’identificar si hi ha peticions anteriors en què s’hagi sol·licitat informació idèntica o substancialment similar, la qual cosa permetria tramitar la nova sol·licitud d’informació d'acord amb el procediment simplificat.
En cas de seguir-se aquesta tramitació simplificada, la unitat d'informació ha de prestar l'assessorament o les indicacions necessàries perquè l'accés a la informació sigui immediat, complet i eficaç.
En definitiva, com es pot veure, hi ha diverses funcions atribuïdes a les unitats d’informació, en especial, pel que fa a la tramitació de les sol·licituds d’accés a informació pública. El fet que les administracions comptin amb les respectives unitats d’informació, a banda d’esdevenir una obligació, també les beneficia, atès el caràcter especialitzat que han de tenir els seus membres pel que respecta a la transparència i el dret d’accés a la informació pública.
