Nombre de lectures: 0

Introducció

Els grups d’interès —persones, empreses o entitats que volen influir en les decisions públiques—, són una realitat habitual en democràcies avançades. Aquesta activitat, coneguda com lobbisme, pot aportar informació valuosa i enriquir les polítiques públiques. Però, sense regulació, pot generar també opacitat i desconfiança.

Catalunya ha estat pionera a establir un marc normatiu que garanteixi que l’activitat d’influència en les polítiques públiques sigui transparent, ètica i accessible per a la ciutadania.

Per què cal regular els grups d’interès?

La influència dels grups d’interès és positiva: aporta coneixement tècnic i perspectives diverses. Però, alhora, cal evitar riscos com la corrupció o els conflictes d’interès. Per això, la Generalitat de Catalunya ha creat un sistema basat en tres pilars:

  1. Transparència: saber qui intenta influir i en què.
  2. Integritat: establir codis de conducta tant per als grups d’interès com per als alts càrrecs i el personal directiu.
  3. Publicitat activa: informació accessible per a tothom. El registre de grups d’interès és públic i també ho és l’activitat d’influència (agenda pública dels alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el visor de l'activitat directiva).

El marc normatiu català

Catalunya disposa d’un conjunt de normes que han anat configurant aquest sistema:

  • Decret 171/2015, de 28 de juliol: regula concretament el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat: qui s’ha d’inscriure, com s'ha de fer i quines dades cal aportar. També obliga a acceptar un codi de conducta.
  • Acord de Govern 82/2016, de 21 de juny: aprova el Codi de conducta dels alts càrrecs i directius de l’Administració de la Generalitat, amb normes ètiques per a les relacions amb grups d’interès.
  • Decret llei 1/2017, de 14 de febrer: crea finalment el Registre de grups d’interès de Catalunya, el qual permet integrar tots els grups d’interès, amb independència de l’administració pública on pretenguin influir.

Algunes xifres clau

El sistema no és només teòric, sinó que té resultats tangibles.

  • Més de 60.000 activitats d'influència publicades (reunions i actes) amb grups d’interès des del 2016.

Aquestes xifres mostren que la ciutadania i les administracions, en general, utilitzen el Registre i que la transparència és real, no només normativa.

Gràfic I. Evolució de les inscripcions de grups d’interès del període 2015-2024

Com funciona el Registre?

Qualsevol persona, física o jurídica, organitzacions independentment de la seva forma jurídica, plataformes, xarxes o altres formes d’activitat col·lectiva, tant si actuen en defensa d’un interès propi com de tercers, que vulguin influir en decisions públiques, s’han d’inscriure en el Registre de grups d’interès abans de contactar amb càrrecs o funcionaris.

Al Registre consten dades com el nom del grup d’interès, el seu àmbit d’actuació, els objectius i les persones responsables del grup. Aquesta informació és pública i consultable en línia.

Les persones jurídiques han de tenir caràcter privat. Per tant, no es consideren grups d’interès la resta d’administracions públiques ni el seu sector públic i institucional. I els sindicats de treballadors, els partits polítics o les associacions empresarials?

D’acord amb la normativa actual, no es troben exclosos de registrar-s'hi per se, ja que es tracten de subjectes privats. De fet, la normativa catalana actual no preveu cap excepció subjectiva. No obstant això, sí que resten excloses algunes activitats concretes, com ara les efectuades per sindicats de treballadors i associacions empresarials en defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Pel que fa als partits polítics, restarien també excloses les activitats pròpies (activitat parlamentària, reunions, diàlegs, comissions, trobades, etc.) perquè, en essència, es refereixen a activitats que un partit polític exerceix en el marc de les funcions que li han estat atribuïdes constitucionalment.

Ara bé, sí que poden ser activitats d’influència a transparentar i, per tant, caldria la inscripció en el Registre, les activitats exercides pels sindicats de treballadors, associacions empresarials o partits polítics que consisteixin en contactes que puguin mantenir amb un càrrec d’una administració pública amb intenció d’influir, si aquestes superen el marc de les activitats que exerceixen en desenvolupament de les seves funcions legals, és a dir, les activitats que puguin dur a terme en atenció exclusiva dels seus interessos privats o dels seus afiliats o socis.

Què implica estar-hi inscrit?

Els grups d’interès han d’acceptar el codi de conducta, que recull principis com ara:

  • Integritat: actuar amb honestedat.
  • Transparència: informar de les activitats d’influència.
  • Respecte institucional: no oferir avantatges indeguts ni pressionar.

Inscriure-s'hi dona dret a presentar-se (reunir-se) davant dels càrrecs, les autoritats i els empleats públics, membres electes o diputats. També a formar part de les llistes de correu relatives a les matèries d’interès que el grup d’interès hagi fet constar en les declaracions responsables o en les modificacions posteriors, així com la constància de la seva contribució en les consultes públiques (el que anomenem petjada o empremta normativa).

A l'últim, cal tenir en compte també que, si un grup incompleix les normes, pot ser sancionat o exclòs del Registre.

Beneficis per a la ciutadania

Aquest sistema té un impacte directe en la qualitat democràtica, ja que:

  • Genera més confiança: sabem qui parla amb el govern i per què.
  • Genera menys opacitat: les relacions són públiques i regulades.
  • Participació ordenada: tothom pot defensar els seus interessos, però amb regles clares.

Catalunya és una de les primeres comunitats autònomes que ha implantat un registre d’aquest tipus, i se situa al nivell de les millors pràctiques europees.

Reptes de futur

Tot i els avenços, encara hi ha reptes pendents:

  • Garantir el compliment: que tots els actors s’hi inscriguin i respectin el codi.
  • Actualitzar, simplificar i aclarir el marc jurídic: per exemple, adaptar-lo a noves formes d’influència, com ara les xarxes socials.
  • Fomentar la cultura de la transparència: no només obligar a registrar-s'hi, sinó convèncer que és positiu per a tothom.

Conclusions

Els grups d’interès són part de la democràcia i són actors necessaris: aporten informació i pluralitat i enriqueixen les polítiques públiques. Però cal una regulació per evitar riscos i garantir la transparència. Catalunya ha creat un sistema avançat basat en transparència, un registre públic i l’establiment de codis ètics. Les dades mostren que funciona, però el repte és mantenir-lo viu i adaptar-lo als canvis socials i tecnològics.

Etiquetes:
Anterior