Tots som conscients que estem immersos en una revolució tecnològica que avança a una velocitat vertiginosa. Aquesta realitat canviant comporta grans oportunitats, però també reptes importants. La digitalització i el desenvolupament tecnològic han incrementat de manera exponencial la quantitat de dades disponibles a les organitzacions, així com la capacitat d’emmagatzematge, processament i reutilització d’aquesta informació.
En aquest context, les dades i la seva explotació mitjançant tecnologies emergents esdevenen essencials: de les dades s’obté informació, i de la informació es pot extreure coneixement, dos elements clau per orientar les decisions tant operatives com estratègiques de qualsevol organització. Addicionalment les dades permeten mesurar i incrementar l’eficiència, i fan possible l’automatització. Així, les dades es consoliden com un actiu estratègic i es converteixen en un factor clau de transformació de les organitzacions.
L’Administració no n’és una excepció: té l’oportunitat d’utilitzar les noves tecnologies i les dades per transformar-se i millorar en l’assoliment del seu objectiu, que és posar la ciutadania al centre i donar-li el millor servei possible.
Nou paradigma: l’administració intel·ligent
Aquest nou paradigma proposa una administració més intel·ligent, capaç d’aprofitar l’analítica tradicional i l’avançada i el gran ventall de possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial (IA), que permetrien fer més eficient i àgil l’Administració de la Generalitat. Per tal que aquestes disciplines siguin efectives, necessiten dades de qualitat, certes, fiables i precises, per tal d’obtenir conclusions i emprendre accions que siguin confiables. A més, tot i que la Generalitat disposa de moltes dades, aquestes no es poden utilitzar si estan fragmentades en sitges, aïllades en els diferents sistemes d’informació i aplicacions.
És essencial garantir que les dades estiguin disponibles, fàcilment accessibles i descrites correctament per tal que qualsevol unitat que no les hagi generat, o bé els algorismes, les puguin entendre i reutilitzar. A més, cal assegurar la protecció i la seguretat de les dades personals o especialment sensibles. La governança de les dades és la disciplina encarregada de coordinar tots aquests elements i alguns altres, i d'establir normes, processos i responsabilitats clares.
Amb dades fiables, de qualitat, disponibles i documentades, es poden dur a terme múltiples accions d'un gran valor: conèixer la situació actual, identificar les necessitats de la ciutadania i oferir serveis més ajustats; avaluar l’eficiència dels serveis i detectar punts de millora; automatitzar processos i tasques repetitives; mesurar l’eficàcia de les polítiques públiques; prendre decisions basades en evidències i fer prediccions, i augmentar la transparència en la gestió pública. En resum, una gestió adequada de les dades és clau per convertir la informació en coneixement i acció efectiva.
L’aposta de la Generalitat per les dades com a element de transformació i millora
L’Administració de la Generalitat va iniciar fa anys aquesta transformació cap a una organització més flexible i intel·ligent de la mà de la transformació digital. Dins del Departament de Presidència, la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital té la responsabilitat de liderar la transformació digital.
El Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital de la Generalitat, proposava una ambiciosa transformació basada en quatre pilars: les persones, els processos, les dades i la tecnologia. En aquest marc, va establir la governança de les dades com un dels eixos vertebradors del funcionament de l’Administració digital.
Seguidament es va definir el model de govern de les dades (MGD) com a eina habilitadora per impulsar aquesta transformació. El model, aprovat per l’ACORD GOV/158/2023, de 25 de juliol, marca les pautes o regles comunes per a la gestió de les dades de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, per tal de convertir-les en un actiu d’alt valor i en palanca de canvi. Consta d’una funció central, que lidera, defineix i marca les directrius, tot respectant les especificitats dels diferents departaments i entitats, mitjançant u patró organitzatiu federal i centralitzat. Abasta tant les dades transversals com sectorials, i marca procediments i guies metodològiques per una gestió eficaç de les dades durant tot el seu cicle de vida. Inclou nou àmbits d’actuació: Metadades, Qualitat, Privacitat i seguretat, Modelització i arquitectura, Analítica, Ètica, Intercanvi i interoperabilitat, Arxiu i preservació, i finalment, Avaluació, seguiment i certificació. També fixa els rols i les responsabilitats relacionats amb els diferents àmbits.
Paral·lelament, i aprofitant l’oportunitat d’obtenir finançament amb fons NextGenerationEU, la Generalitat s’ha dotat d’una plataforma corporativa de dades i d’una eina de governança de les dades. Aquestes dues eines tecnològiques s’han complementat amb equips d’especialistes en dades i en IA que estan desenvolupant projectes de dades i IA incorporant els principis de governança. Els inicis d’aquests programes van ser entre juny i desembre del 2023.
Què ha canviat des d’aleshores?
Des d’aleshores, el treball s’ha centrat en tres línies principals:
A. Configuració i desplegament de les dues eines tecnològiques.
B. Impuls a la funció central en la definició de directrius comunes i homogeneïtzació de dades.
C. Suport al desenvolupament de projectes, casos d’ús i iniciatives de dades o IA dels departaments.
A. Configuració i desplegament de les eines tecnològiques
S’han posat en marxa dues eines que actualment estan plenament operatives:
Plataforma Transversal de Dades (PTD): És la plataforma corporativa de serveis de dades que permet integrar informació de múltiples fonts i formats, homogeneïtzar-la, millorar-ne la qualitat i fer encreuaments i explotacions analítiques tradicionals o avançades. També facilita la disponibilitat i la compartició de dades entre departaments, amb actualitzacions periòdiques automàtiques segons la necessitat (diària, setmanal o mensual). Progressivament, s’hi van incorporant conjunts de dades departamentals juntament amb la informació de governança associada. Els productes de dades derivats poden ser compartits dins de l'organització i ser oberts a la ciutadania quan no existeixen restriccions de privadesa, per complir els deures de transparència. Recentment, l’Acord GOV/100/2025 consolida la PTD com a solució corporativa per a la integració, la transformació, l'explotació i la compartició de dades.
Eina de governança de dades: Permet conèixer quines dades té l’organització i fer-les més accessibles i usables. És un entorn obert a tots els empleats públics amb dos mòduls principals:
- Catàleg de dades: recull informació sobre les dades (és a dir, metadades), tant des de vessant funcional o de negoci com des de la tecnològica. Inclou metadades, responsables, nivells de privadesa i seguretat, així com resums de qualitat quan s’han definit regles específiques.
- Botiga de dades (marketplace): els responsables de la informació poden crear productes de dades governats per ser compartits amb condicions d’ús establertes, per a determinades finalitats. Permet mantenir registre i traçabilitat de totes les operacions: sol·licituds d’accés i autoritzacions. També pot incloure dades obertes accessibles a tothom sense necessitat d’autorització.
B. Impuls a la funció central en la definició de directrius comunes i en l’homogeneïtzació de dades
La funció central impulsa i lidera el projecte, i estableix directrius comunes en els nou àmbits de governança. Això inclou l’elaboració de polítiques, guies metodològiques i la definició de rols i funcions dels actors implicats. Paral·lelament, impulsa l’estandardització de la informació mitjançant:
- Dades de referència: dades consistents en llistes de valors predeterminats, orientades a propòsits de classificació per tal d’homogeneïtzar la informació.
- Dades mestres: es tracta de dades de gran rellevància i d’ús transversal a l’organització, per a les quals es genera una versió única, fiable i compartida.
C. Suport al desenvolupament de projectes, casos d’ús i iniciatives de dades dels departaments
Des del començament del 2024 s’ha donat suport al desenvolupament de projectes, casos d’ús i iniciatives de dades i IA proposades pels departaments, aplicant principis de governança. La majoria utilitzen la PTD i, fins ara, s’han detectat 125 actuacions: 38 en curs i 25 finalitzades.
Els projectes cobreixen una gran varietat de tipologies: creació de quadres de comandament, compartició de dades multidepartamentals, analítica descriptiva i predictiva, millora de la qualitat de conjunts de dades i integració de dades de diferents organismes per generar dades mestres, i tots incorporen la recollida de metadades per al catàleg de dades, la possibilitat de compartir la informació tant internament com externament. Aquest suport, a part d’aportar valor al departament que sol·licita l’actuació, i a qui podrà reutilitzar la informació, ha permès testejar i depurar el procediment definit.
Governança de les dades i governança de la IA
L’aparició de la IA obre un escenari inèdit de possibilitats. La seva capacitat per identificar patrons ocults, anticipar tendències i generar prediccions més precises, aporta un valor estratègic enorme a la presa de decisions. A més, permet automatitzar tasques rutinàries mitjançant assistents intel·ligents, recomanar accions i facilitar interaccions més àgils i amigables amb els usuaris. L’analítica avançada i l’automatització són dues cares d’una mateixa moneda, i totes dues depenen de disposar de dades fiables, consistents i governades correctament.
Al mateix temps, cal un govern de la IA que abordi aspectes com la transparència dels algoritmes, l’explicabilitat de les decisions que prenen, la gestió dels biaixos i el control sobre els processos automatitzats. El govern de la IA estableix les polítiques, els procediments i els controls necessaris perquè la IA operi de manera correcta, justa i amb riscos controlats. Ha d’assegurar que els algorismes d'IA siguin ètics, transparents, equitatius i segurs, cosa que implica eliminar biaixos, i assegurar que els models i els conjunts de dades siguin supervisats i s’alineïn amb les normes ètiques i socials. Aborda també la transparència, la rendició de comptes i la seguretat de les dades en el cicle de vida de la IA.
Governança de dades i la governança de la IA són dos conceptes interconnectats. La governança de dades és indispensable per a l’ús responsable i efectiu de la IA i per a la seva explicabilitat. Alhora, la governança de dades és un potenciador de la IA en tant que es dedica a millorar i posar a disposició dades de qualitat a l’organització, que seran matèria primera per a la IA.
La sinergia entre les dues disciplines és gran i, d'ara endavant, la convergència i la coordinació entre ambdues serà clau. Les organitzacions no només han de desenvolupar tecnologies més avançades, sinó també establir principis i estructures que en garanteixin l'ús responsable i beneficiós per a la societat. Precisament per això, a la Generalitat s’ha creat la nova Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades amb la missió d’impulsar l’eficiència i la millora del servei al ciutadà amb l’ajut coordinat d’aquestes noves tecnologies i disciplines.
Per aprofundir-hi, podeu consultar els enllaços d'interès següents:
Sàez Bernal, Anna. La bona governança en acció: el Model de govern de les dades a la Generalitat. Blog de l'EAPC (2024, 17 de setembre).
Vidal i Juanola, Àngels. Governar les dades, una feina invisible però imprescindible per transformar l’Administració. Blog de l'EAPC (2025, 4 de març).
Ferreiro Cassanello, Inés. Ètica i dades: el paper cabdal dels principis ètics en l’ús de les dades i conceptes clau. Espai Temàtics EAPC (2025, 26 de maig).
Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial. Universitat de Girona.
