La Incapacitat Permanent, regulada en els articles 193 a 200 del TRLGSS, constitueix una de les figures centrals de l’acció protectora contributiva del nostre sistema de Seguretat Social, fins al punt que actualment perceben aquestes pensions a Catalunya 168.833 persones, essent el total del conjunt de l’Estat d’1.049.132 beneficiàries. En el grau de total (IPT), és concebuda com una prestació econòmica destinada a compensar la pèrdua o disminució rellevant de les rendes professionals quan la persona treballadora queda impossibilitada per a l’exercici de la seva professió habitual, però manté capacitat per al desenvolupament d’altres activitats compatibles.
La IPT es defineix legalment com la situació de la persona treballadora que, després del tractament prescrit i estant en situació d’alta o assimilada a l’alta, pateix limitacions anatòmiques o funcionals que li inhabiliten per exercir totes o les fonamentals tasques de la seva professió habitual, si bé conserva capacitat laboral per a ocupacions diferents. Per tant, la finalitat de la prestació és substituir rendes salarials davant un menyscabament permanent de la capacitat laboral, cosa que justifica la seva compatibilitat natural amb el treball per compte propi o d’altri en activitats diverses a la professió habitual. Així, l’article 198 del TRLGSS estableix la seva compatibilitat amb el treball, sempre que les funcions exercides siguin diferents d’aquelles que van originar la incapacitat. Tanmateix, la prestació és incompatible amb les retribucions que es percebin per treballs en la mateixa professió o que impliquin l’acompliment de funcions que resultin contradictòries amb la declaració d’IPT.
Per la seva banda, la jubilació parcial constitueix una modalitat d’accés —fins i tot anticipat— a la pensió de jubilació que permet a la persona treballadora compatibilitzar una reducció progressiva del seu temps de treball amb el manteniment d’una activitat laboral a temps parcial. La seva finalitat és, d’una banda, facilitar el trànsit cap a la jubilació i, de l’altra, afavorir la continuïtat de l’ocupació mitjançant mecanismes de substitució generacional. Es troba regulada en l’article 215 del TRLGSS, desenvolupat pel RD 1131/2002, de 31 d’octubre i es complementa amb la normativa específica sobre el contracte de relleu continguda a l’article 12 del TRLET.
Doncs bé, s’ha plantejat la possibilitat que una persona treballadora que tingui reconeguda una pensió d’IPT i que, per tant, desenvolupa una activitat laboral o professional diferent de la que va generar el seu dret a la pensió, pugui acollir-se, quan compleixi tots els requisits exigits en l’article 215 del TRLGSS, a la jubilació parcial. El TSJ d’Andalusia-Granada, en la Sentència número 1329/2024, de 6 de juny de 2024, va denegar aquest dret a un treballador que, essent perceptor d’una pensió d’IPT, va sol·licitar a l’INSS el reconeixement de la seva jubilació parcial, que li fou denegada, obligant-lo a triar entre mantenir la seva pensió d’IPT o accedir a la jubilació parcial, perdent aquella. No obstant això, la Sala Social del Tribunal Suprem, en una recent Sentència de 30 de setembre de 2025 (Rec. 4276/2024), reafirmant la doctrina continguda en la seva anterior Sentència de 29 d’octubre de 2014 (Rec. 1600/2013), contradiu el TSJ andalús per afirmar la compatibilitat entre les pensions d’IPT i de jubilació parcial.
El Tribunal Suprem assenyala que la IPT i la jubilació parcial tenen funcions distintes però complementàries dins del sistema de Seguretat Social. Així, la IPT total substitueix part de les rendes professionals —la seva quantia és del 55 % de la base reguladora— deixant marge per treballar en una altra activitat, mentre que la jubilació parcial substitueix la part del salari que es deixa de percebre en reduir la jornada en la segona activitat, continuant el treball a temps parcial. Des d’aquesta perspectiva teleològica, resulta coherent permetre que el treballador mantingui la pensió d’IPT per la primera professió i, a més, percebi la jubilació parcial derivada de la segona activitat, en la qual continua treballant parcialment.
Per arribar a aquesta conclusió, la Sala emfatitza el tenor literal de l’article 14 del Reial decret 1131/2002, segons el qual hi ha incompatibilitat quan la IPT total es refereix al mateix treball i contracte que va donar lloc a la jubilació parcial —la norma diu literalment “en virtut del contracte que va donar lloc a la jubilació parcial”—, mentre que, per contra, quan la jubilació parcial deriva d’una activitat diferent quan la jubilació parcial deriva d’una activitat diferent regeix la compatibilitat. D’altra banda, el fet que les cotitzacions que van servir per reconèixer la pensió d’IPT puguin servir també per reconèixer la pensió de jubilació parcial —argument utilitzat pel TSJ andalús per negar la compatibilitat— no suposa cap vulneració del contingut del TRLGSS, atès que enlloc no es prohibeix aquest “doble ús” de les cotitzacions.
Així doncs, el Tribunal Suprem unifica doctrina i exigeix mantenir, excepte canvis normatius o raons molt sòlides, els criteris prèviament fixats. En aquest sentit, manifesta expressament que són compatibles la pensió d’IPT derivada de l’acompliment d’una antiga professió i la jubilació parcial sol·licitada mentre s’està acomplint una activitat productiva posterior.
