El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, que conté novetats molt rellevants en matèria laboral i de Seguretat Social. Aquesta norma ha estat publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat de 12 de març de 2019.
Sens dubte, una de les novetats més destacades és la modificació del règim jurídic del subsidi per desocupació, regulat en els articles 274 i següents del TRLGSS, més concretament una de les seves modalitats, destinada a donar cobertura a la contingència de desocupació de les persones que, complint determinats requisits, acrediten una dificultat especial per accedir a l'ocupació derivada de la seva edat. En el text original de la Llei general de la Seguretat Social vigent, aquesta edat es fixava en 55 anys, però a partir del dia 13 de març de 2019 es rebaixa fins als 52 anys.
Amb la nova regulació, per tant, poden accedir al subsidi per desocupació els treballadors més grans de 52 anys, tot i que no tinguin responsabilitats familiars, sempre que concorrin les circumstàncies següents:
- Que es trobin en algun dels supòsits que estableix l'article 274 del TRLGSS.
- Que hagin cotitzat per desocupació almenys durant sis anys al llarg de la seva vida laboral.
- Que acreditin que, en el moment de la sol·licitud, reuneixen tots els requisits, excepte l'edat, per accedir a qualsevol tipus de pensió contributiva de jubilació en el sistema de la Seguretat Social.
Si en la data en què es trobin en algun dels supòsits que donen dret al subsidi, els treballadors no hagin complert l'edat de 52 anys, però, des d'aquesta data, romanguin inscrits ininterrompudament -no computen, referent a això, els treballs per compte propi o per compte d'altri amb cessament involuntari de durada, en tots dos casos, inferior a 90 dies- com a demandants d'ocupació en els serveis públics d'ocupació, poden sol·licitar el subsidi quan compleixin aquesta edat.
Quant als requisits econòmics d'aquest subsidi, es manté el requisit que el sol·licitant o beneficiari no disposi de rendes de qualsevol naturalesa superiors, en còmput mensual, al 75% del salari mínim interprofessional, excloent-ne la part proporcional de dues pagues extraordinàries. No obstant això, des de l'entrada en vigor del Reial decret llei 8/2019, únicament computen les rendes del sol·licitant o beneficiari, fins i tot en el cas que tingui cònjuge i/o fills menors de vint-i-sis anys, o majors incapacitats o menors acollits, de manera que ara ja no s'exigeix -a diferència del que succeïa en la normativa anterior- que les rendes de tots els integrants de la unitat familiar així constituïda, incloent-hi el sol·licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no superi el 75% del salari mínim interprofessional, excloent-ne la part proporcional de dues pagues extraordinàries. Sí que es manté l'obligació que el sol·licitant o beneficiari presenti davant l'entitat gestora una declaració de les seves rendes, acompanyada de la documentació acreditativa que correspongui; tal documentació s'ha de presentar cada vegada que transcorrin 12 mesos des de la data del naixement del dret o des de la data de l'última represa, en el termini dels 15 dies següents al dia que es compleixi el període assenyalat.
Pel que fa referència a la durada d'aquest subsidi de més gran de 52 anys, es pot estendre fins que el treballador aconsegueixi l'edat ordinària que s'exigeixi en cada cas per causar dret a la pensió contributiva de jubilació. Comporta una ampliació respecte a la normativa anterior, en què s'establia l'extinció d'aquest subsidi en el moment en què el treballador aconseguís l'edat que li permetés accedir a la pensió contributiva de jubilació, en qualsevol de les seves modalitats.
En el cas que s'accedeixi a aquest subsidi de més grans de 52 anys per desocupació provocada per la pèrdua d'un treball a temps parcial, la quantia del subsidi -que es manté en el 80% de l'indicador públic de rendes d'efectes múltiples, és a dir, 430,27 euros mensuals l'any 2019- no es veu afectada, a diferència del que succeïa en la normativa anterior, que establia que en tots els supòsits de subsidi per desocupació la quantia havia de ser proporcional a les hores prèviament treballades.
Altres novetats importants es refereixen a la cotització per la contingència de jubilació -tan important per a aquest col·lectiu- durant la percepció del subsidi per a més grans de 52 anys. En destaquen les següents:
1. El període durant el qual es percep aquest subsidi de més grans de 52 anys s'ha de tenir en compte tant per calcular la base reguladora com el percentatge de la pensió de jubilació. No és nou, atès que ja ho establia la normativa anterior. No obstant això, a partir de l'entrada en vigor del Reial decret llei 8/2019, aquests períodes també s'han de tenir en compte per acreditar el període mínim de cotització exigit per accedir a la pensió de jubilació anticipada.
2. Quan el perceptor del subsidi sigui un treballador fix discontinu, l'entitat gestora ha de cotitzar per la contingència de jubilació:
a. Durant un període de 60 dies, a partir de la data en què neixi el dret al subsidi, si el beneficiari és menor de 52 anys i ha acreditat, a l'efecte del reconeixement del subsidi, un període d'ocupació cotitzada de 180 dies o més.
b. Durant tota la percepció del subsidi un cop s'han complert els 52 anys.
3. La base de cotització mensual durant els períodes de percepció del subsidi per desocupació de més grans de 52 anys, és equivalent al 125% del sostre mínim de cotització vigent en cada moment, excepte en el cas de l'apartat 2.a anterior, que és del 100% d'aquest mateix sostre mínim.
