L’article 14 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant, LGS), regula, entre d'altres, les següents obligacions dels beneficiaris de subvencions:
“a) Complir l'objectiu, executar el projecte, dur a terme l'activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de les subvencions.
b) Justificar davant l'òrgan concedent o l'entitat col·laboradora, si s'escau, el compliment dels requisits i les condicions, així com la realització de l'activitat i el compliment de la finalitat que determinin la concessió o gaudi de la subvenció."
D'altra banda, el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la LGS (en endavant, RLGS), en l'article 68 estableix el següent:
“1. La realització de l'activitat subvencionada és obligació personal del beneficiari sense altres excepcions que les establertes a les bases reguladores, dins dels límits fixats en l'article 29 de la Llei general de subvencions i en aquest Reglament.”
Així doncs, el compliment de l’objecte, l’execució del projecte, la realització de l’activitat o l’adopció del comportament singular, són obligacions del beneficiari de caràcter personalíssim. No obstant això, l’instrument regulador de la subvenció pot permetre la subcontractació de les activitats subvencionades dins els límits establerts en l’article 29 de la LGS. Aquest article defineix el concepte de "subcontractació" en l'apartat primer: “1. Als efectes d’aquesta Llei, s'entén que un beneficiari subcontracta quan concerta amb tercers l'execució total o parcial de l'activitat que constitueix l'objecte de la subvenció. Queda fora d'aquest concepte la contractació de les despeses en què hagi d'incórrer el beneficiari per dur a terme per si mateix l'activitat subvencionada.”
Per tant, podem concloure que el concepte de "contractació" inclou la contractació de tots els serveis que el beneficiari no pot dur a terme amb els seus propis mitjans humans i materials, i en canvi la subcontractació abasta la contractació de serveis que, en condicions normals, podria dur a terme el beneficiari amb els seus propis mitjans humans i materials.
No obstant això, hi ha uns límits en la utilització de la subcontractació, regulats en l'article 29 esmentat:
- Es pot subcontractar amb tercers l'execució total o parcial de l'activitat quan l’instrument regulador de la subvenció així ho hagi establert, i en la manera que ho estableixi.
- En cas que l’instrument regulador de la subvenció no hagi fixat cap percentatge màxim de subcontractació, el beneficiari pot subcontractar fins a un 50% de l'activitat subvencionada.
- En els casos en què el percentatge superi el 20% i la quantia superi els 60.000 €, s’han de complir els requisits següents: que el contracte se celebri per escrit i que hi hagi l'autorització prèvia de l'entitat concedent.
- No es pot fraccionar un contracte amb l'objecte de disminuir-ne la quantia i eludir el compliment dels requisits exigits.
Cal remarcar que els beneficiaris són responsables que, en l'execució de l'activitat subvencionada concertada amb tercers, es respectin els límits que s'estableixin en la normativa reguladora de la subvenció, pel que fa a la naturalesa i la quantia de les despeses subvencionables. A més, els contractistes estan subjectes al deure de col·laboració establert en l'article 46 de la LGS per permetre l'adequada verificació del compliment d'aquests límits.
L’article 29.7 de la LGS regula la prohibició de concertar l’execució total o parcial de les activitats subvencionades, entre d’altres, amb entitats vinculades al beneficiari, llevat que:
- S'obtingui l'autorització expressa prèvia de l'òrgan concedent de la subvenció.
- Que l'import corresponent no superi el cost incorregut per l'entitat vinculada. En aquests casos, l'acreditació d’aquests costos s’ha de dur a terme en la justificació en els mateixos termes establerts per acreditar les despeses del beneficiari.
Respecte a les qüestions indicades, el Tribunal Suprem, en la Sentència 3088/2020, va establir com a doctrina el següent: “Quan l'activitat subvencionada s'executa mitjançant subcontractació amb una entitat vinculada, el control sobre el beneficiari es pot estendre a l'acreditació i la justificació dels costos reals en què ha incorregut l'entitat subcontractada i no només que els costos responguin a preus normals de mercat.”
L’article 68.2 del RLGS detalla els casos en què s'ha de considerar que hi ha vinculació amb el beneficiari:
- Persones físiques unides per relació conjugal o persones lligades amb anàloga relació d'afectivitat, parentiu de consanguinitat fins al quart grau o d'afinitat fins al segon.
- Les persones físiques i jurídiques que tinguin una relació laboral retribuïda mitjançant pagaments periòdics.
- Ser membres associats del beneficiari a què fa referència l'apartat 2 i membres o partícips de les entitats sense personalitat jurídica a què fa referència l'apartat 3 de l'article 11 de la LGS.
- Una societat i els seus socis majoritaris o els seus consellers o administradors, així com cònjuges o persones lligades amb anàloga relació d'afectivitat i familiars fins al quart grau de consanguinitat o d'afinitat fins al segon.
- Les societats que, d'acord amb l'article 4 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, reguladora del mercat de valors, reuneixin les circumstàncies requerides per formar part del mateix grup.
- Les persones jurídiques o agrupacions sense personalitat i els seus representants legals, patrons o els qui exerceixin la seva administració, així com els cònjuges o persones lligades amb anàloga relació d'afectivitat i familiars fins al quart grau de consanguinitat o d'afinitat fins al segon.
- Les persones jurídiques o agrupacions sense personalitat i les persones físiques, jurídiques o agrupacions sense personalitat que, conformement a normes legals, estatutàries o acords contractuals, tinguin dret a participar en més d'un 50% en el benefici de les primeres.
Per acabar, cal esmentar que l’Oficina Antifrau de Catalunya ha recomanat, en diverses al·legacions fetes a ordenances generals de subvencions d’ajuntaments durant el 2020, que s’haurien d’adoptar mesures per impedir que la persona beneficiària sigui una mera entitat interposada amb l’única finalitat de complir els requisits formals, i que posteriorment transfereixi el diner públic i la responsabilitat material del compliment de les exigències de l'interès general a una tercera persona.