El 30 de desembre de 2019 es va publicar el Decret 271/2019, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Després d’un any i mig de tramitació, el Reglament permet desenvolupar l’abast, el contingut i el funcionament del Registre d’ajuts i subvencions de Catalunya (RAISC), creat per la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, el qual té per objectiu incloure, en un únic registre, totes les subvencions i els ajuts atorgats a Catalunya per totes les administracions catalanes.
El Reglament que aprova aquest Decret té la finalitat de promoure la transparència i, per tant, de contribuir al retiment de comptes per part de les administracions públiques de Catalunya enfront dels ciutadans, de millorar la planificació i la gestió de les polítiques de les administracions públiques catalanes i de col·laborar en la lluita contra el frau amb relació a subvencions i ajuts.
Aquestes finalitats impliquen estendre l’àmbit objectiu del RAISC a tot tipus de subvencions i ajuts, més enllà del contingut centrat fonamentalment en subvencions en el sentit més estricte i en tota la informació que permeti acomplir aquestes finalitats.
El RAISC ha de recollir informació de les subvencions i dels ajuts, i inclou en el seu àmbit subjectiu els diferents nivells administratius del territori de Catalunya que concedeixen subvencions, amb la finalitat de constituir una eina efectiva de transparència. Per això, afecta tant l’Administració de la Generalitat com l’Administració local, i el seu sector públic institucional, conformat pels organismes públics vinculats o dependents de l’Administració corresponent, així com la resta del sector públic institucional, en el qual s’inclouen les universitats públiques. El concepte de subvenció i ajut es vincula a l’exercici d’una potestat pública i, per tant, la concessió d’ajuts i subvencions és atribuïda a l’àmbit de les administracions públiques.
L’activitat subvencional, definida des d’una perspectiva econòmica com a entrega dinerària sense contrapartida que efectuen les administracions públiques, té un efecte de dinamització de l’activitat econòmica, de creixement, de desenvolupament econòmic i social i de creació de treball que pot afectar el mercat. El principi de racionalitat econòmica comporta la necessitat de reunir la informació en un punt en què es permeti comparar els avantatges i inconvenients que l’activitat subvencional pugui implicar, no només als receptors d’aquests ajuts, sinó també als mercats en què operen els beneficiaris.
En conseqüència, i amb la finalitat de donar compliment i desenvolupar la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals que crea el RAISC, aquesta norma resulta del tot necessària per assolir els objectius d’interès general i per reduir les càrregues administratives que pugui provocar la creació del RAISC. També serveix per integrar les dades de l’activitat subvencional de totes les administracions públiques de Catalunya, per facilitar el compliment de les obligacions de transparència de les administracions amb menys recursos, i per afavorir el retiment de comptes davant la ciutadania, per la qual cosa es disposarà d’un únic lloc d’accés amb informació exhaustiva de l’activitat subvencional de les administracions públiques de Catalunya.
Efectivament, aquest Reglament, format per vuit articles i dues disposicions transitòries, té dos grans objectius. El primer és desenvolupar la manera com totes les administracions de Catalunya han de complir la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, pel que fa a la publicitat activa de l’activitat subvencional en el marc de les obligacions de transparència establerta per l’article 15.1.c. Aquesta obligació és independent de l’obligació de publicitat en el procediment subvencional establerta per l’article 20 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, a la qual s'ha de donar compliment a través de l’enviament de la informació a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS), custodiada i administrada per la Intervenció General de l’Administració General de l’Estat. Tanmateix, el Reglament permet, a través d’un sol enviament (i un cop se signin els corresponents convenis entre les administracions), donar compliment a les dues obligacions (de publicitat, exigida per la Llei general de subvencions, i de transparència, exigida per la Llei 19/2014) mitjançant un sol enviament al RAISC. En aquest sentit, el Decret atribueix al RAISC la capacitat de ser una eina de coordinació entre administracions i la possibilitat que aquest faci l’enviament de la informació tramesa per totes les administracions de Catalunya a la BDNS.
Tornant a l’àmbit subjectiu del Decret, l’article 3 detalla les entitats que hi són subjectes. Aquest article té l'objectiu d’incloure tot el sector públic de cadascuna de les administracions de Catalunya (d’acord amb el que estableix l’article 2 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic) i, fent referència explícita a algunes de les entitats que formen part del sector públic institucional, remarcar de manera didàctica (tal com la Comissió Jurídica Assessora va esmentar en el Dictamen 365/2019) que formen part de l’àmbit subjectiu. També cal fer un esment especial a la inclusió de l’Administració local (lletres c-e de l’article 3), dels òrgans superiors de la Generalitat creats per llei del Parlament, i també de les universitats (lletra f de l’article 3), dins l’àmbit subjectiu del Reglament. En definitiva, el que cerca el RAISC és incloure totes les subvencions concedides per totes les administracions públiques de Catalunya, en virtut d’una potestat pública, i d’aquesta manera recollir els fluxos de la despesa pública relacionats amb les ajudes públiques en el sentit més ampli de la definició.
Efectivament, pel que fa a l’àmbit objectiu, el Reglament segueix la línia iniciada per la regulació de la BDNS, la qual no té per objectiu incloure les subvencions en la definició jurídica estricta (definida per una llei de subvencions de fa disset anys), sinó l’activitat de l’Administració a favor de tercers, sense contraprestació per part d’aquests, incloent-hi, per tant, les ajudes públiques en sentit ampli, com poden ser els ajuts en espècie, els préstecs, les garanties, els beneficis fiscals, les aportacions de finançament de risc que compleixin determinades condicions, les subvencions i/o els ajuts a partits polítics, etc.
Durant la tramitació de la norma, subjecta a tràmit d’audiència i d’informació pública, es van recollir i respondre observacions de l’Associació Catalana de Municipis, de la Federació de Municipis de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i del Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local de Catalunya. D’altra banda, el projecte de decret es va sotmetre a informe de l’Agència Catalana de Protecció de Dades i de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, i va superar el tràmit d’informe de la Comissió de Govern Local, així com de la Comissió Jurídica Assessora.
Cal tenir en compte, però, que el Reglament estableix dues disposicions transitòries que atribueixen a les administracions públiques subjectes al Reglament un període transitori d’un any per adaptar els procediments de les diferents administracions públiques i donar compliment a l’obligació de transparència. Durant aquest any, el sector públic pot continuar donant compliment a les obligacions de publicitat (BDNS) i transparència tal com ha fet fins a l'entrada en vigor del Reglament, i la Intervenció General de la Generalitat haurà de promoure actuacions de divulgació i informació adequades que facilitin als subjectes obligats complir les obligacions establertes pel Decret i impulsar el funcionament real del RAISC per a totes les administracions públiques del territori.
En definitiva, el Decret esdevé un pas més cap a l'assoliment del RAISC com un registre complet, íntegre i solvent que sigui útil a les finalitats tant de planificació com d’avaluació i retiment de comptes per part de tots els actors afectats envers a la ciutadania.
