• 2.1 Introducció
• 2.2 Sistema de compte justificatiu i les seves modalitats
• 2.3 Acreditació per mòduls
• 2.4 Presentació d’estats comptables
• 2.5 Altres sistemes
• 2.6 Ampliació del termini de justificació
• 2.7 Actuacions de comprovació i el deure de conservació de la documentació
• 2.8 Mitjans electrònics per a la justificació de subvencions

La justificació de les subvencions és tradicionalment documental, que cal no confondre amb la forma de presentació amb un suport o un altre. L’element modular de la justificació és que la informació sigui fidedigna i no el suport. El mateix passa amb la forma de la justificació, que alguns centren sobre les factures, sense considerar el ventall d’opcions que tant la LGS com el TRLFPC ofereixen, segons el que disposa l'article 98.1 d’aquesta darrera norma:

• a) La justificació adequada de les despeses imputades a la subvenció
• b) L'execució de la totalitat de l’objecte de la subvenció
• c) El compliment de les condicions que van fonamentar la concessió de la subvenció i les seves finalitats.

La pràctica de la justificació de les subvencions ha atorgat una potència destacable a l'aportació de documents en perjudici de la verificació in situ de l'acompliment de les activitats objecte de la subvenció -recordem l’aforisme “el paper ho suporta tot”, però no sempre és fidel reflex de la realitat. I l’ens concedent, pel seu coneixement de la matèria a fomentar o incentivar amb la subvenció i la seva proximitat, ocupa un paper essencial en la fase de la justificació de l'aplicació correcta dels recursos públics.

La LGS ha establert uns sistemes o modalitats per a la justificació que no tenen la condició de precepte bàsic i, per tant, les comunitats autònomes poden desenvolupar les modalitats que considerin més adients.

Una bona part de la doctrina considera que les diverses modalitats constitueixen sistemes excloents entre si. Entenen, per exemple, que si les bases trien la modalitat de justificació amb la presentació d’estats comptables, no és procedent afegir la modalitat de compte justificació amb aportació de factures.

El quadre resum d’aquestes modalitats establertes per la LGS és el següent:

* Establert a les bases amb un import inferior a 60.000 euros (art. 75.1 del Reglament de la LGS)

La LGS sí que determina, com a norma bàsica, la necessitat que els comptes justificatius siguin acompanyats de:

• a) La memòria d’actuació o d’activitats o memòria explicativa: amb aquest document el perceptor, el beneficiari o el col·laborador dona compte del compliment de les condicions fixades en l’atorgament de la subvenció, amb una explicació especial sobre les activitats acomplertes i els resultats. Està centrada en els aspectes materials.

• b) La memòria econòmica: fa referència als aspectes financers i reflecteix els recursos obtinguts i aplicats a l'activitat, amb independència de la procedència. Integra essencialment:
  • La relació classificada i detallada de despeses i ingressos
  • La comparació entre el pressupost presentat en el moment de la sol·licitud i el liquidat.

L’Ordre ECO/172/2015, modificada per l’Ordre VEH/79/2020, de 9 de juny, ha establert les modalitats de justificació de subvencions en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, les seves entitats autònomes i la resta de les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat.

Inicialment, podem resumir les modalitats que permet l’Ordre ECO/172/2015 amb aquest quadre, que després comentarem amb detall, que es va estudiar a la unitat 6 del curs Gestió de les subvencions:

↑ Índex de la unitat

• 2.2.1 Compte justificatiu amb aportació de justificants de despesa
• 2.2.2 Compte justificatiu sense aportació de justificants de despesa
• 2.2.3 Compte justificatiu amb aportació d’informe d’auditor

El compte justificatiu és configurat pel legislador (art. 14, 30, etc. de la LGS) com tot el conjunt de documents necessaris per “justificar davant l'òrgan concedent o l'entitat col·laboradora, si s'escau, el compliment dels requisits i les condicions, i també la realització de l'activitat i el compliment de la finalitat que determinin la concessió o el gaudi de la subvenció”. El concepte inicial de compte justificatiu actualment resta més pròxim al que es coneix com "relació de les despeses de l'activitat". No s'ha de confondre el tot amb una part (compte justificatiu amb relació de justificants o relació classificada de les despeses).

Les característiques del compte justificatiu són detallades a l’article 30 de la LGS:

• a) És el mètode ordinari de justificació i pot adoptar una de les tres formes següents (art. 3 de l'Ordre ECO/172/2015):
  • Compte justificatiu amb aportació de justificants de despesa
  • Compte justificatiu sense aportació de justificants de despesa
  • Compte justificatiu amb aportació d'informe d'auditor.

• b) El seu contingut ha de tenir relació amb l’objecte i la naturalesa de la subvenció.

El compte justificatiu ha de contenir, amb caràcter general, la documentació següent:

• Una memòria explicativa del compliment de la finalitat de l’acció, activitat o projecte subvencionat, amb indicació de les activitats executades i dels resultats obtinguts.

• Una memòria econòmica sobre el cost de les activitats executades, en la qual cal que consti:

• a) La relació classificada de les despeses de l’activitat, identificació del creditor, número de la factura, import i data de pagament.

• b) Les còpies digitalitzades de les factures o dels documents de valor probatori equivalent en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa i, si escau, de la documentació acreditativa del pagament consistent en extracte bancari o, en el cas de pagament en efectiu, documentació acreditativa de la percepció de l'import per part del creditor o creditora.

• c) Una declaració responsable de la persona beneficiària de la subvenció sobre la fidelitat de les còpies als originals, la seva imputació, etc. (art. 4.2.c de l’Ordre ECO/172/2015).

• d) Si la subvenció s'atorga d'acord amb un pressupost, s'ha de presentar una liquidació on s'indiquin i, si escau, es motivin les desviacions respecte al pressupost inicial.

• e) Quan correspongui, indicació dels criteris de repartiment de les despeses generals i/o indirectes, excepte en els casos en què les bases reguladores de la subvenció hagin previst la seva imputació mitjançant un import alçat sense necessitat de justificació.

• f) Certificat de taxador independent degudament acreditat i inscrit en el corresponent registre oficial, en el supòsit d'adquisició de béns immobles.

• g) Una relació detallada dels altres ingressos o subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada amb indicació de l'import i la procedència. Quan els justificants de les despeses s'imputin parcialment a altres subvencions, s'ha d'indicar la quantia exacta o el percentatge imputat a cadascuna, amb la identificació dels òrgans concedents.

• h) Els pressupostos que, en aplicació de l'article 31.3 de la LGS, ha d'haver sol·licitat la persona beneficiària, com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors quan els subministraments o la prestació de serveis per empreses de consultoria o assistència tècnica superin la quantia del contracte menor del sector públic amb caràcter previ a contreure el compromís, excepte:
  • a) Que per les especials característiques no hi hagi al mercat un nombre suficient d'entitats que els facin, prestin o subministrin.
  • b) Que la despesa s'hagi fet amb anterioritat a la subvenció.

• i) Qualsevol altra documentació relacionada directament amb l'objecte específic de la subvenció que requereixin les bases.

• j) Si escau, carta de pagament de reintegrament en el supòsit de romanents no aplicats, així com dels interessos que en derivin.

Abans de continuar amb les altres modalitats de justificació, i com ja anem fent diverses remissions a les declaracions responsables, podem comentar que no es tracta de cap novetat pel que fa a les gestions de subvencions (art. 23 de la LGS, precepte no bàsic), amb independència que actualment estem davant d’una certa vis expansiva d'aquestes.

La declaració responsable és un acte jurídic privat; per tant, està sota l'única responsabilitat del sol·licitant i està sotmesa a un control administratiu posterior, però no ha de ser més prolongat del que caldria. És una eina que cal aplicar amb prudència, per la creença errònia generalitzada d'estar dins de la legalitat, quan pot ser que no s'hi estigui.

La declaració responsable no eximeix de complir els requisits que s'atribueixen al beneficiari per una activitat en concret. Segons el que preveu la LGS, la inexactitud o falsedat d'aquesta declaració responsable és motiu d'exclusió de la persona que fa la sol·licitud de subvenció, com també motiu de revocació i/o reintegrament de la subvenció en el cas que li sigui atorgada, sens perjudici de la possibilitat d'imposar les sancions que corresponguin i d'exigir les responsabilitats de qualsevol tipus en què s'hagi pogut incórrer a conseqüència de la inexactitud o la falsedat en la declaració.

↑ 2.2 Sistema de compte justificatiu i les seves modalitats | ↑ Índex de la unitat

Per aplicar a les bases aquesta modalitat cal apreciar la concurrència de:

• L'import unitari de les subvencions.
• El volum de justificants de despeses en les subvencions que financin les actuacions ordinàries de funcionament de l'entitat beneficiària, sens perjudici de les que utilitzin la forma de justificació de presentació d'estats comptables.
• Altres causes que ho aconsellin de forma motivada.

La modalitat de compte justificatiu sense aportació de justificants de despesa ha de tenir la mateixa estructura que la del compte justificatiu amb aportació de justificants, excepte aquests darrers documents (els justificants de les operacions econòmiques).

A aquest efecte, els òrgans gestors han de verificar:

• El compliment de la finalitat de les subvencions.
• Que el procediment adoptat per a la justificació és l'apropiat.
• La conformitat, l'exactitud i la integritat de les justificacions aportades.

Com la Intervenció General ha recollit a la resposta sobre la consulta 01/2020, l’aplicació d’aquesta modalitat sense aportació de justificants comporta una simplificació que “no ha de comportar una manca de control de les subvencions, ja que és necessari efectuar una comprovació posterior, d'acord amb un pla anual d'actuacions de verificació que aprovi l'òrgan titular del departament o entitat, elaborat d'acord amb elements de risc i utilitzant tècniques estadístiques i de mostreig”.

Aquesta manca de presentació de justificants no impedeix “el pronunciament favorable de l’òrgan gestor sobre la justificació de la subvenció en fase de reconeixement de l’obligació. És a dir, l’òrgan gestor pot certificar que s’han justificat les despeses de forma adequada sense que el beneficiari presenti justificants, un cop verificada la documentació requerida en l’article 5 de l’Ordre ECO/172/2015, que remet a l’article 4, ja que aquesta és la finalitat de la norma que implementa aquesta modalitat de justificació. Tot això, sens perjudici de les comprovacions que, si és el cas, s’efectuïn posteriorment sobre la base del pla de verificació de l’òrgan gestor”.

És taxativa la resposta a la consulta en afirmar que l’aplicació del PAAV és obligatòria per a l'òrgan gestor, “atès que no es pot considerar justificada la subvenció mentre no s’efectuïn les comprovacions oportunes segons el Pla”, amb indicació expressa que “els òrgans gestors que no donin compliment a aquest requisit […] poden incórrer en responsabilitat per un eventual perjudici a la hisenda de la Generalitat derivat de la seva inactivitat”.

El 13 de juny de 2022, es va aprovar la instrucció de l'interventor general per al control de les subvencions subjectes a pla de verificació (Instrucció 3/2022) per regular les actuacions de control de les subvencions sota la modalitat de compte justificatiu sense aportació de justificants de despesa i desenvolupar el que ja introdueix l'Ordre ECO/172/2015.

La Instrucció 3/2022 estableix que els plans anuals de verificació han de ser aprovats un cop resoltes les concessions i, en tot cas, abans del 31 de gener de l'exercici següent al que s'hagi efectuat el pagament de la subvenció, o abans del 31 de març quan el termini de presentació dels comptes justificatius sigui al final de l'exercici.

Pel que fa als informes d'execució del pla d'actuacions de verificació, s'han d'efectuar abans del 30 de novembre de l'any que hagi estat aprovat el pla.

Un cop aprovat i executat el PAAV, els òrgans gestors han de comunicar, mitjançant les intervencions corresponents, l'execució del pla i l'informe d'execució a la Intervenció General, i s'han d'incorporar al Tramitador d'Ajuts i Subvencions.

Amb la informació de les convocatòries subjectes a plans de verificació i dels plans de verificació aprovats i executats, la Intervenció General ha de determinar quines són les propostes de controls a incloure en el pla anual d'actuacions de control (control posterior).

La mateixa Instrucció 3/2022 estableix que si els PAAV no s'aproven i els informes d'execució no s'emeten en aquests terminis, la Intervenció actuant ho ha de comunicar a l'òrgan gestor, que disposa d'un termini addicional d'un mes per a l'elaboració i l'aprovació del Pla, i de tres mesos per a l'execució. En el cas de no ser presentats en els terminis addicionals, la Intervenció General ha d'instar el secretari general del departament afectat a iniciar un procediment contradictori i, si escau, determinar possibles responsabilitats.

↑ 2.2 Sistema de compte justificatiu i les seves modalitats | ↑ Índex de la unitat

És una modalitat que incorpora una de les opcions de participació dels auditors en el procés subvencionador, i de sortida cal fixar uns elements essencials:

• a) L’informe de l’auditor no és auditoria de comptes ni està sotmès a la seva normativa reguladora, no expressa una opinió d'auditoria en els termes previstos en la citada normativa, sinó que recull la seva opinió com a professional acreditat dels aspectes fixats a les bases.

• b) La selecció i contractació de l’auditor correspon al beneficiari o perceptor de la subvenció, l’obligat a justificar que no trasllada aquesta relació a cap altre.

Per triar aquesta modalitat, com qualsevol altra, cal una previsió expressa a les bases, com a norma reglamentària. Considerarem les condicions de l’auditor segons l’article 6 de l’Ordre ECO/172/2015.

L’informe de l’auditor ha d'anar acompanyat de:

• Una memòria explicativa del compliment de la finalitat de l’acció, activitat o projecte subvencionat, amb indicació de les activitats acomplides i dels resultats obtinguts.
• Una memòria econòmica abreujada d’acord amb el que estableixin les bases reguladores, que com a mínim ha de contenir un estat detallat de les despeses de les activitats subvencionades, degudament agrupades per conceptes i d’acord amb el pressupost acceptat.
• En el cas que la subvenció s'atorgui d'acord amb un pressupost, s'ha de presentar una liquidació on s’indiquin i es motivin les desviacions respecte al pressupost inicial.
• Els procediments que ha d’aplicar l’auditor estan fixats als articles 6 i 7 de l’Ordre ECO/172/2015 i les seves obligacions, als articles 8 i 9.

L’informe de l’Auditor s’ha d'ajustar al model fixat a l’Ordre ECO/172/2015, sens perjudici que, en casos concrets i ajustats a les necessitats, les bases puguin afegir alguns aspectes que l’ens concedent consideri adients per a una millor informació i compliment de les seves competències.

L’Ordre ECO/172/2015 (art. 7 i següents) detalla els procediments que ha d’aplicar l’auditor i les seves obligacions:

• a) Actuacions preparatòries per a l’emissió de l’informe de l’auditor
• b) Procediment general de revisió del compte justificatiu.

Pel que fa a les obligacions de l’auditor (art. 9 de l'Ordre ECO/172/2015, modificada per l’Ordre VEH/79/2020), podem destacar el següent:

La justificació efectuada amb l'informe d'auditor no suposa, en cap cas, l'exoneració de l'obligació per als beneficiaris del compliment de l'obligació de disposar i conservar tota la documentació comptable, factures i altres documents de valor probatori. El beneficiari de la subvenció té l'obligació de preparar el compte justificatiu i presentar-lo davant de l’ens concedent, juntament amb l'informe de l'auditor, d'acord amb les bases reguladores de la subvenció.

El compte justificatiu amb l’informe de l’auditor, el presenta el perceptor o beneficiari, com a responsable d'aquest, no l’auditor, a menys que aquest actuï com a representant segons la regulació general de la representació a l’article 5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Si les bases atribueixen a l’informe de l’auditor l'acreditació de condicions que resten fora del seu àmbit competencial (p. ex., edificacions, material científic, etc.), com que “ha de dur a terme la comprovació física de les actuacions subvencionades” (art. 9.2 de l'Ordre ECO/172/2015), ha d'incorporar al seu informe el d’altres professionals habilitats a tal efecte.

↑ 2.2 Sistema de compte justificatiu i les seves modalitats | ↑ Índex de la unitat

La doctrina conceptualitza aquesta modalitat de justificació com un mètode basat en els resultats o productes en lloc de l'acreditació dels costos reals efectius, que permet reduir els costos administratius, tant dels ens verificadors com de les mateixes entitats beneficiàries. Els sistemes de mòduls s’apliquen de forma més habitual per a finançament a tipus fix, barems estàndards de costos unitaris i imports a tant alçat/sumes globals.

Aquesta modalitat es caracteritza per la presumpció de l'execució de la despesa una vegada acreditat el mòdul; per exemple, una subvenció atorgada per finançar la participació d’uns alumnes en un curs, i que es quantifica a raó de tant alçat per alumne. La justificació no es concreta a acreditar cap despesa, sinó a demostrar el nombre de participants efectius al curs.

Com la resta de les modalitats per justificar les subvencions que regula l’Ordre ECO/172/2015, la seva determinació s’ha de fer a les bases per a les subvencions atorgades pel procediment ordinari i per a les incloses en el procediment extraordinari, a l’acord, conveni, resolució, etc., o al document que operi com a títol de concessió.

Aquesta modalitat permet que la realització de l'activitat, la despesa i la inversió pugui ser acreditada, indirectament, a través de mòduls sempre que s'hagi previst en les bases reguladores i que es compleixin les condicions de l’article 11 de l’Ordre ECO/172/2015.

Per no deixar en el buit la possible problemàtica sobre la revisió dels valors dels mòduls –element transcendent-, l’Ordre ECO/172/2015, a l'article 12 disposa que si les bases reguladores de la subvenció han aprovat valors específics per als mòduls la quantia dels quals es projecti al llarg de més d’un exercici pressupostari, les mateixes bases han d’indicar la forma d’actualització dels mòduls, la qual s’ha de justificar amb un informe tècnic (p. ex., problemes de transport de material per conflictes bèl·lics, catàstrofes naturals, crisis sanitàries, etc.).

Un cop establert el sistema de mòduls com opció per justificar la subvenció, els beneficiaris no estan obligats a presentar els llibres, registres i documents de transcendència comptable o mercantil, sens perjudici de l'obligació de custòdia per a qualsevol operació de control posterior, i que les bases puguin establir quelcom.

Després de seleccionar la modalitat de justificació amb mòduls, el perceptor o beneficiari l'ha de portar a terme presentant a l’ens concedent:

• a) Com en altres modalitats, la memòria explicativa del compliment de la finalitat de l’acció, l'activitat o el projecte subvencionat, amb indicació de les activitats executades i dels resultats obtinguts.

• b) Pel que fa a la memòria econòmica, almenys:
  • Declaració del beneficiari sobre el nombre d'unitats físiques considerades com a mòdul.
  • Quantia de la subvenció calculada sobre la base de les activitats quantificades a la memòria d'actuació i els mòduls previstos en les bases reguladores o en la convocatòria.
  • Si escau, un detall d'altres ingressos o subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada, amb indicació de l'import i la procedència.

Aquesta modalitat de justificació té bona implementació en activitats en què la finalitat de la subvenció és la formació o la construcció, que permeten que les bases fixin els mòduls de forma clara i mesurable i les seves actualitzacions.

↑ Índex de la unitat

Aquests estats són elaborats pel perceptor de la subvenció i, almenys, han de permetre que l’ens concedent pugui aconseguir la informació necessària sobre l’aplicació de la subvenció. Si el perceptor de la subvenció està obligat a auditar els seus comptes, aquests estats també han d'estar auditats.

L'última ràtio d’un estat comptable és sintetitzar la informació financera del perceptor de la subvenció, i inicialment estalvia la presentació de la documentació que dona suport als assentaments comptables.

Evidentment, i en el cas d’utilitzar comptes auditats, s’estalvia als interessats l'examen detallat dels documents, i s'ofereix, a canvi, una imatge fidel i de conjunt de la situació econòmica i patrimonial de l'entitat.

Com les altres modalitats de justificació, aquesta modalitat ha d'estar explicitada a les bases.

Segons l’article 14.5 de l’Ordre ECO/172/2015, les subvencions atorgades a entitats participades minoritàriament per la Generalitat o per una entitat del seu sector públic, s'han de justificar amb la presentació dels estats financers i una memòria explicativa del compliment de la finalitat de la subvenció, amb indicació de les activitats executades i dels resultats obtinguts.

↑ Índex de la unitat

Les modalitats de justificació de subvencions, fins ara comentades, no constitueixen un “llistat tancat”, i a les bases o a l’acte o conveni de concessió es poden ajustar a l’objecte i la naturalesa de la subvenció. Per tant, les tres modalitats fixades a l’Ordre ECO/172/2015 operen com uns “mínims” que volen establir criteris homogenis en la tramitació, la justificació i el control de subvencions i ajuts, i al mateix temps unificar els requeriments sobre la presentació dels justificants.

Aquestes modalitats regulades a l’Ordre ECO/172/2015 operen sens perjudici de les singularitats que, per llei, regulen algunes subvencions en funció de l'objecte o el perceptor, però sempre establertes a les bases reguladores, com són:

• a) Subvencions o ajuts per a la cooperació internacional del desenvolupament (segons la regulació de l’article 160 i següents del TRLFPC).
• b) Subvencions o ajuts a les universitats públiques i privades i als centres de recerca amb control majoritari d’una administració pública (segons la seva normativa específica).

La disposició addicional 17.3 de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, disposa que les subvencions concedides a les universitats públiques i privades i als centres de recerca amb control majoritari d’una administració pública s’han de justificar preferentment mitjançant comptes justificatius simplificats (compte justificatiu sense aportació de justificants de despesa) en els termes que estableixin les bases reguladores de les subvencions o l’acte de concessió en el cas de les subvencions directes. En la justificació es pot exigir que els beneficiaris facin, a càrrec seu, una auditoria limitada a la comprovació de la destinació de la subvenció.

↑ Índex de la unitat

Si les bases ho disposen, l’òrgan concedent de la subvenció pot atorgar una ampliació del termini establert per presentar la justificació que no excedeixi la meitat d’aquest termini, sempre que no es perjudiquin drets de tercers (art. 16 de l'Ordre ECO/172/2015) en plena sintonia amb les previsions generals de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

A l’apartat sobre les reaccions de l’ens concedent davant de la no justificació de les subvencions, ens ocuparem de la regulació i les seves conseqüències.

↑ Índex de la unitat

L’article 17 de l’Ordre ECO/172/2015, sobre aquests aspectes, genera al beneficiari dues obligacions fonamentals:

• a) S’ha de sotmetre a les actuacions de comprovació de l’entitat concedent, o, si escau, de l’entitat col·laboradora, a les de control de l’activitat econòmica financera que correspongui a la Intervenció General de la Generalitat, a la Sindicatura de Comptes, o altres òrgans competents.

• b) Està obligat a conservar i a posar a disposició de l’òrgan concedent i els òrgans de control tots els llibres, registres i documents que li siguin exigibles per a la justificació de la subvenció mentre puguin ser objecte d’actuacions de comprovació i control.

↑ Índex de la unitat

D’acord amb l’article 18 de l’Ordre ECO/172/2015, la justificació de les subvencions s'ha de fer amb els sistemes electrònics que habilitin els òrgans concedents, que s'han d'establir a les bases reguladores, i s'ha de garantir la integritat de les dades i la confidencialitat de la informació aportada.

Els mitjans electrònics utilitzables en la justificació de les subvencions no poden ser discriminatoris i han de ser d'accés públic i compatibles amb les tecnologies de la informació i de les comunicacions d'utilització general.

A les disposicions addicionals de l’esmentada norma, es disposa que:

• a) El sistema corporatiu de tramitació electrònica d'ajuts i subvencions per a tots els departaments de l'Administració de la Generalitat i entitats del sector públic, ha de ser dirigit i administrat per la Intervenció de la Generalitat.

• b) Les aplicacions informàtiques que implementin les entitats de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Ordre, el contingut de les quals afectin la justificació de subvencions, s'han de posar en coneixement de la Intervenció General, que n'ha d'emetre un informe abans que l'òrgan competent aprovi aquestes aplicacions.

• c) Les entitats i els òrgans han de garantir que els sistemes propis de tramitació d'ajuts i subvencions existents continguin la informació necessària per elaborar fitxers de càrrega de les dades requerides al sistema corporatiu de tramitació electrònica d'ajuts i subvencions.

↑ Índex de la unitat

← Unitat 1 | Unitat 3 →