• 5.1 Concepte de control i classes
• 5.2 El control intern o administratiu
• 5.3 El control intern en el cas dels ajuts i les subvencions
• 5.4 El control financer de subvencions i ajuts finançats amb fons de la Generalitat de Catalunya
• 5.5 El control dels plans de verificació
• 5.6 Comptabilització de les despeses derivades de les subvencions i ajuts

El control de la gestió economicofinancera inclou el control sobre l’execució del pressupost amb la finalitat de comprovar que s’ajusta als principis i les normes que el regeixen per protegir la integritat dels béns i cabals de l’Administració pública i per garantir una adequada gestió economicofinancera pública.

La legislació estableix diferents controls, els quals no només tenen un objectiu preventiu, sinó també de corregir les deficiències detectades, exigir les responsabilitats corresponents i reforçar la transparència en la gestió pública, a més de recomanar les oportunes modificacions normatives, organitzatives i dels sistemes i procediments per promoure la millora de la gestió pública.

El control es concreta en la vigilància dels aspectes formals i materials de totes les operacions que puguin generar una despesa o un ingrés, i la gestió de les subvencions no n’és una excepció.

L’article 142 de la LGP estableix que el control té per objectiu:

• Verificar el compliment de la normativa que sigui aplicable a la gestió objecte del control.
• Verificar l’adequat registre i comptabilització de les operacions efectuades i un reflex fidel i regular en els comptes i estats que hagi de formar cada òrgan o entitat.
• Avaluar que l’activitat i els procediments objecte del control es duen a terme d’acord amb els principis de bona gestió financera, en especial els establerts en la Llei general d’estabilitat pressupostària.
• Verificar el compliment dels objectius assignats als centres gestors de la despesa en els pressupostos generals de l'Estat.

Es poden establir diverses classes de control en funció de (fes clic a cada pestanya per veure'n l'explicació):

↑ Índex de la unitat

• 5.2.1 Classes i sistemes de control administratiu
• 5.2.2 Òrgans de control administratiu
• 5.2.3 Elements del control administratiu

El control administratiu s'ha d'entendre com el procés dissenyat, implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat, la direcció i el personal, amb la finalitat de proporcionar una seguretat raonable sobre la consecució dels objectius de l’entitat relatius a la fiabilitat de la informació financera, l’eficàcia i l’eficiència de les operacions, així com sobre el compliment de les disposicions legals i reglamentàries aplicables.

En l’àmbit de les actuacions de la Generalitat de Catalunya, el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (TRLLFPC) estableix que “tots els actes, documents i expedients de l'Administració de la Generalitat dels quals poden derivar drets i obligacions de contingut econòmic o moviment de fons o valors són intervinguts d'acord amb aquesta Llei i amb les seves disposicions complementàries o supletòries” (art. 63).

Tenint en compte que del control intern és responsable el govern de l’entitat, els sistemes, mecanismes i mitjans de control són diversos:

• L’autocontrol que s’exerceixen les entitats mateixes, mitjançant:
  • Òrgans de control intern.
  • Auditories internes i externes de sistemes i processos, de gestió, de regularitat o altres.
  • Avaluacions internes o externes de qualitat, programes i projectes o altres.
• El control d’eficàcia, que duen a terme els departaments que tenen encomanada la governança de les entitats.
• El seguiment i la supervisió contínua que duen a terme el departament competent en matèria d’administració pública i la Intervenció General.

↑ 5.2 El control intern o administratiu | ↑ Índex de la unitat

Els òrgans de control administratiu o intern són òrgans col·legiats o unipersonals en el si de les entitats amb funcions d’autocontrol i supervisió d’aspectes diversos, com ara regularitat i legalitat, sistemes d’informació, processos, gestió, qualitat, etc., i per detectar oportunitats de millora d’àmbits diversos, com ara eficàcia i eficiència en gestió, qualitat o altres.

Normalment, es creen amb una configuració que garanteixi l’autonomia i la independència respecte dels òrgans de govern i sense facultats executives. Els més freqüents són les comissions d’auditoria financera i de retribucions, que solen tenir caràcter col·legiat, i els directors d’auditoria interna amb caràcter unipersonal.

L’article 64 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableix el següent:

↑ 5.2 El control intern o administratiu | ↑ Índex de la unitat

Els elements que defineixen el control intern de la gestió economicofinancera que duen a terme els òrgans interventors, són:

• Autonomia funcional. La normativa persegueix l’objectivitat, la integritat i la transparència de l’òrgan de control respecte a les entitats sobre les quals s’exerceix el control.

• Abast del control. El conjunt de l’activitat economicofinancera de tots els òrgans i entitats del sector públic, que comprèn les administracions públiques incloent-hi el seu sector públic.

• Objectius. Verificar el compliment normatiu i l’adequat registre d’operacions i del reflex fidel i regular en els comptes de l’entitat, i avaluar les activitats i els procediments d’acord amb els principis de bona gestió financera i el compliment dels objectius assignats als centres gestors de la despesa.

• Formes d’exercici. Modalitats de control que tenen per objecte el control intern:
  • La funció interventora o fiscalització prèvia plena. És el control de legalitat que té per objecte controlar, abans de ser aprovats, els actes dels ens subjectes al dret administratiu que donin lloc al reconeixement de drets o l'execució de despeses, els ingressos i els pagaments, la inversió i l’aplicació en general dels seus fons públics, amb la finalitat d’assegurar que la seva gestió s’ajusti a les disposicions aplicables. Aquest control pot ser substituït per la fiscalització prèvia per mostreig, la qual té el mateix objectiu i procediment, però sobre una mostra que determinarà el resultat de tot l’univers d’actes objectes del control.
  • El control posterior. Control de legalitat que es fa una vegada comptabilitzada la despesa. Aquest control es pot dur a terme sobre la totalitat dels actes (univers) o sobre una mostra.
  • El control financer. Aquesta modalitat de control té dos vessants: el control financer permanent i l’auditoria pública —en les modalitats d’auditoria de regularitat comptable, auditoria de compliment i auditoria operativa. El control financer permanent s’efectua de forma sistemàtica en les administracions i els organismes dependents subjectes al dret administratiu, mentre que l’auditoria sigui de manera permanent o en forma d’auditoria pública, sempre es fa amb posterioritat a l'execució de l’acte administratiu controlat. També és competència dels òrgans de control intern, en la modalitat de control financer, el control de les entitats col·laboradores i els beneficiaris de subvencions i ajudes concedides a subjectes del sector públic, i les finançades a càrrec de fons comunitaris.

• Els resultats del control. El resultat del control intern està subjecte al denominat "procediment contradictori", que s’aplica a la resolució de les discrepàncies entre l’òrgan interventor i els òrgans gestors. Els resultats del control es plasmen en els informes provisionals, que se sotmeten a les al·legacions dels òrgans gestors abans de l’emissió de l’informe definitiu. Els resultats del control s’inclouen anualment en un informe resum que se sotmet al coneixement dels òrgans de govern de les respectives administracions públiques i es remet als òrgans de control extern.

↑ 5.2 El control intern o administratiu | ↑ Índex de la unitat

Pel que fa al control en matèria d’ajuts i subvencions i sobre la base de la tipologia dels procediments de determinació dels beneficiaris de les subvencions, s’estableixen els actes següents, documents i expedients amb caràcter general, als efectes de fiscalització:

• a) El projecte de les bases reguladores i la convocatòria pública que determinin els requisits dels beneficiaris o de l’activitat, pel possible naixement del dret a la subvenció o la transferència.

• b) Les propostes dels actes administratius de concessió de les subvencions o de les transferències, així com la documentació acreditativa corresponent.

• c) Les propostes dels actes administratius de reconeixement de l’obligació de l’Administració respecte a l’administrat pel compliment dels requisits de la concessió, així com la documentació acreditativa.

• d) Les propostes dels actes administratius de revocació i de reintegrament de concessions de subvencions, així com la documentació administrativa corresponent.

• e) Les propostes dels actes administratius de devolució de les garanties dipositades, així com la documentació acreditativa.

Els procediments administratius corresponents a la concessió i el reconeixement d’obligacions de subvencions que s’han de fiscalitzar són els següents (feu clic sobre cadascun per veure'n el detall):

El control del procediment de concessió, justificació, reconeixement d’obligacions i pagament de les subvencions i ajuts concedits per la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, es du a terme, d’acord amb els articles 69, 71, i 97 del TRLLFPC, amb les modalitats següents:

• Fiscalització prèvia plena
• Fiscalització prèvia per mostreig
• Control posterior
• Control financer.

La fiscalització prèvia plena consisteix en la fiscalització de tots els actes, els documents i els expedients, incloent-hi els derivats de la gestió de les subvencions i ajuts del sector públic administratiu de la Generalitat de Catalunya, susceptibles de produir drets o obligacions de naturalesa econòmica o moviment de fons o valors, prèviament a:

• a) La seva autorització o execució
• b) El naixement de l’obligació econòmica o a l’acte administratiu pel qual se'n declara l'existència, si l’obligació és de naturalesa legal.

És a dir, un control de legalitat fet amb caràcter previ a l'execució de l’acte o expedient controlat.

La fiscalització prèvia també es pot fer sobre una mostra dels actes, documents o expedients a revisar, amb la modalitat de fiscalització prèvia per mostreig, la qual consisteix en la fiscalització sobre mostres representatives del conjunt dels actes, els documents i els expedients susceptibles de produir drets o obligacions de naturalesa econòmica o moviment de fons o valors, prèviament a:

• a) La seva autorització o realització.
• b) El naixement de l’obligació econòmica o a l’acte administratiu pel qual es declara la seva existència, si l’obligació és de naturalesa legal.

La fiscalització prèvia per mostreig es pot utilitzar en la revisió dels expedients de subvencions i ajuts, a excepció dels procediments següents:

• a) L’informe del projecte de les bases reguladores i la fiscalització del projecte de convocatòria pública. La LFPC estableix que les bases reguladores s'han de sotmetre, abans que siguin aprovades, a l'informe del servei jurídic i de la intervenció delegada de l'ens concedent (art. 92.3).
• b) La fiscalització de les propostes dels actes administratius de concessió quan tinguin l'origen en una sol·licitud del beneficiari sense convocatòria pública (subvencions directes).
• c) La fiscalització de les propostes dels actes administratius de concessió de subvencions nominatives.
• d) La fiscalització de les propostes dels actes administratius de concessió quan siguin subvencions paccionades, excepte que es derivin de convocatòria pública o d’una llei.
• e) La fiscalització de les propostes dels actes administratius de devolució de les garanties dipositades.
• f) La fiscalització de les propostes dels actes administratius de reintegrament de les subvencions o transferències atorgades i pagades.
• g) La fiscalització de les propostes d’expedients plurianuals.

La fiscalització prèvia plena també es pot substituir pel control posterior, és a dir, el control sobre l’ajust dels actes a les normes i als procediments aplicables (control de legalitat) amb posterioritat a l'execució i comptabilització. Aquest control es pot fer sobre la totalitat dels actes o sobre una mostra.

Control financer dut a terme a la resta d’entitats del sector públic amb la finalitat de comprovar que el funcionament econòmic i financer de l’entitat, procediment o òrgan, s’ajusta a l’ordenament jurídic i als principis generals de la bona gestió financera, d’acord amb l’article 71 del TRLLFPC i el que estableixi el pla anual d’actuacions de control de la Intervenció General.

Control financer sobre totes les subvencions públiques per assegurar el compliment de les seves finalitats i de les disposicions legals aplicables (art. 97 del TRLPFC), i per tant el control afectarà les entitats col·laboradores, els beneficiaris i les terceres persones relacionades amb l’objecte de la subvenció.

L’article 44 de la LGS (article no bàsic) estableix que el control financer s’exerceix respecte dels beneficiaris i, si escau, de les entitats col·laboradores, per verificar:

1. L’obtenció adequada i correcta de la subvenció.
2. El compliment de les obligacions en la gestió i l'aplicació de la subvenció.
3. Justificació adequada i correcta de la subvenció.
4. Realitat i regularitat de les operacions que, d’acord amb la justificació presentada, han estat finançades per la subvenció.
5. Finançament adequat i correcte de les activitats subvencionades.
6. Existència de fets, circumstàncies o situacions no declarades a l’Administració que poden afectar el finançament de les activitats subvencionades, a l’adequada i correcta obtenció, utilització, gaudi o justificació de la subvenció així com a la realitat i la regularitat de les operacions finançades.

D’altra banda, l’article 17.1 de l’Ordre ECO/172/2015 estableix que:

• 1. El beneficiari de la subvenció s’ha de sotmetre a les actuacions de comprovació de l’entitat concedent o, si escau, de l’entitat col·laboradora, a les de control de l’activitat economicofinancera que correspongui a la Intervenció General de la Generalitat, a la Sindicatura de Comptes, o altres òrgans competents, i en particular a les derivades de l’article 97 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre.

• 2. El beneficiari està obligat a conservar i a posar a disposició de l’òrgan concedent i dels òrgans de control tots els llibres, registres i documents que li siguin exigibles per a la justificació de la subvenció mentre puguin ser objecte d’actuacions de comprovació i control.

↑ Índex de la unitat

• 5.4.1 Procediment
• 5.4.2 Emissió d'informes

L’article 97 del TRLLFPC estableix que Intervenció General de la Generalitat, d'acord amb la normativa aplicable i d'acord amb el pla anual d’actuacions de control, ha de controlar les subvencions públiques afectades per aquesta Llei per assegurar el compliment de les seves finalitats i de les disposicions legals aplicables a les finances de la Generalitat.

El control ha d'afectar les entitats col·laboradores, els beneficiaris i les terceres persones relacionades amb l'objecte de la subvenció, que resten obligades a facilitar l'exercici de les funcions que corresponen a la Intervenció General.

El personal que, ocupant llocs de treball en la Intervenció General, desenvolupi les esmentades funcions de control té, a tots els efectes legals, el caràcter d'agent de l'autoritat, i les autoritats públiques li han de prestar la protecció i l'auxili que requereixi. Així mateix, les actes i les diligències esteses per l'esmentat personal en el marc dels procediments respectius, tenen la consideració de documents públics i fan prova dels fets que els motiven, llevat d'acreditació en contra.

Correspon a la Intervenció General de la Generalitat, en l'àmbit de Catalunya, l'elaboració, l'aprovació i l'execució del pla anual d'actuacions de control sobre beneficiaris d'ajudes finançades totalment o parcialment amb fons comunitaris, d'acord amb els reglaments europeus.

Els interventors actuants, un cop aprovat el pla anual d’actuacions de control, han de planificar les actuacions que tenen assignades al llarg de tot l’exercici a què es refereix el pla.

Els controls financers de subvencions i ajuts finançats amb fons de la Generalitat de Catalunya es regeixen per la normativa aplicable a les subvencions i ajuts, i en particular per la Instrucció 1/2020, de 15 de gener, de control financer.

Les esmentades instruccions estableixen que el control financer de subvencions i ajuts, a més de verificar el compliment de la legalitat en la seva gestió, té com a finalitat específica la comprovació del compliment de l’objecte i finalitat de la subvenció o ajut d’acord amb les condicions de l’atorgament i l'aplicació correcta dels fons rebuts per a la subvenció o ajut.

El procediment de control es regeix per la normativa pròpia dels procediments administratius. En tot cas la durada no pot ultrapassar el termini d'un any, comptador a partir de l'endemà de la notificació de la resolució d'inici; a aquest efecte no són computables les dilacions notificades imputables a l'administrat, ni les derivades de causa de força major o del compliment de l'ordenament jurídic. El termini esmentat es pot prorrogar per un altre d'equivalent si concorren causes de força major o raons d'interès públic (art. 97.3 del TRLLFPC). Ultrapassar el període esmentat comporta la caducitat del procediment de control.

Les entitats col·laboradores, els beneficiaris i les terceres persones relacionades amb l'objecte de la subvenció, tenen l’obligació, en el marc del control, de:

• a) Posar a disposició la documentació justificativa i els antecedents que es creguin necessaris per comprovar l'aplicació de la subvenció i la possibilitat d'obtenir-ne una còpia.
• b) Ampliar el control a les persones físiques o jurídiques que intervinguin en la justificació dels fons públics percebuts.
• c) Permetre l'accés a locals o al domicili de la persona beneficiària, amb l'autorització prèvia d'aquesta o, si no n'hi ha, amb la de l'òrgan judicial competent.

En el supòsit de controls financers sobre subvencions i ajuts, la comunicació d’inici d’actuacions de control es fa als beneficiaris i entitats col·laboradores, si s'escau. La notificació de l'inici de les actuacions de control als beneficiaris implica la interrupció de la prescripció del dret de l'Administració a la revocació de les subvencions atorgades i a rescabalar-se, si escau, de les quantitats indegudament percebudes i dels possibles interessos que corresponguin. La comunicació s’ha de fer amb mitjans electrònics.

El control financer de subvencions i ajuts pot consistir en:

• a) L’examen de registres comptables, comptes o estats financers de beneficiaris i entitats col·laboradores i la documentació que els suporti.
• b) L’examen d’operacions individualitzades i concretes relacionades amb les subvencions o ajuts concedits o que els puguin afectar.
• c) La comprovació d’aspectes parcials i concrets d’una sèrie d’actes relacionats amb les subvencions o ajuts concedits o que els puguin afectar.
• d) La comprovació material de les inversions finançades.
• e) Les actuacions concretes de control que s’hagin de dur a terme així com les que estableixi la normativa reguladora de la subvenció i, si escau, la resolució de concessió.
• f) Qualsevol altra comprovació que resulti necessària en consideració a les característiques especials de les activitats subvencionades.

Quan en l’exercici del control es dedueixin indicis d’incorreccions en l’obtenció, el destí o la justificació de la subvenció o ajut, l’òrgan de control actuant pot retenir les factures, documents equivalents o substitutius. Aquesta retenció s’ha de fer pel temps imprescindible per a la comprovació i l’examen de la documentació retinguda.

L’interventor actuant ha de planificar, dirigir i supervisar el treball.

• Fase de planificació: el treball ha de ser planificat i necessàriament ha de comprendre:

• Fase de desenvolupament: el desenvolupament del control es materialitza en uns papers de treball que serveixen de suport als resultats del treball, a les conclusions i a les recomanacions incloses en els informes.

Els treballs dels membres de l’equip de control són revisats per un responsable de nivell superior, i correspon al cap de l’equip la supervisió final del treball en la seva globalitat.

5.4 El control financer de subvencions i ajuts finançats amb fons de la Generalitat de Catalunya | ↑ Índex de la unitat

Els resultats de les actuacions de control financer es materialitzen en uns informes que inclouen els fets posats de manifest i les conclusions i les recomanacions que en derivin. Les conclusions i les recomanacions han d'estar clarament identificades en dos apartats diferents per a més claredat.

Igualment, cal reflectir quin ha estat l'abast del control i si han existit limitacions que hagin pogut causar que el control no s'hagi pogut dur a terme correctament i no s'hagin pogut aconseguir els objectius del control.

El contingut dels informes han d’incloure els fets de caràcter rellevant, de forma clara, sistemàtica, objectiva, exacta i concisa. Així mateix, es pondera el contingut de les conclusions i recomanacions d'acord amb la seva importància qualitativa i quantitativa, d’acord amb les categories de resultat i dels objectius establerts.

Informe provisional: un cop finalitzats els treballs de control, l’òrgan que els hagi efectuat i dirigit emet un informe escrit, el qual té caràcter provisional i conté els fets posats de manifest i les conclusions ponderades que es derivin de l’actuació.

Es poden emetre informes previs parcials quan la rellevància dels fets identificats recomani una actuació immediata per part del subjecte responsable, sense poder esperar a la finalització del control.

L’informe provisional, en el marc d'un procés contradictori, es remet a l’entitat controlada per l’òrgan que hagi fet el control per tal que formuli les al·legacions que cregui oportunes i, si és procedent, comuniqui les mesures i el calendari d’execució previst per solucionar les deficiències posades de manifest.

El termini màxim per efectuar les al·legacions i la comunicació és de vint dies des de la data de recepció de l’informe. A petició de l’òrgan o entitat controlada, la intervenció actuant pot prorrogar aquest termini fins a deu dies. Les al·legacions s’han de fer per escrit i s'han de trametre electrònicament mitjançant els canals establerts.

Informe definitiu: l’òrgan que hagi fet el control ha d’elevar l’informe provisional a definitiu. Aquest informe ha de contenir, a més de la informació de l’informe provisional, les al·legacions presentades a les conclusions de l’informe provisional, les conclusions definitives i les recomanacions. En aquest sentit, és necessària una conclusió/opinió global sobre el grau de compliment global de la normativa i de la bona gestió financera per part del subjecte controlat, i la ponderació i valoració de cada conclusió.

La Instrucció 1/2020, de 15 de gener, de control financer, estableix les següents categories de valoració global i del resultat de les conclusions del control:

• Crítiques: categoria de resultat 4; es corresponen, en general, amb les conclusions d’aquesta categoria, i impliquen l’adopció de mesures o decisions per part dels responsables d’alt nivell del departament o de l’entitat responsable de la gestió.

• Importants de gestió: categoria de resultat 3; es corresponen, en general, amb les conclusions d’aquesta categoria o bé amb l’agrupació de diverses conclusions de categoria igual o inferior a 3.

• Indicatives de gestió: categoria de resultat 2; es corresponen, en general, amb les conclusions d’aquesta categoria o bé amb l’agrupació de diverses conclusions de categoria igual o inferior a 2.

• Sense recomanació: les conclusions amb categoria 0 i 1 no tenen recomanació.

En el control financer sobre subvencions i ajuts s’han de seguir les instruccions següents:

• a) Quan el control es faci sobre la gestió efectuada per les entitats col·laboradores en les subvencions i ajuts, l’interventor actuant ha d’emetre un informe provisional i definitiu per a l’entitat col·laboradora que contingui els fets posats de manifest amb la revisió efectuada, sense incloure-hi cap recomanació o referència al procediment de gestió de l’òrgan concedent.

• b) Quan el control s’efectuï sobre l'execució de l’objecte de la subvenció per part dels beneficiaris, l’interventor actuant ha d’emetre un informe provisional per al beneficiari que contingui els fets posats de manifest en la revisió efectuada, sense incloure-hi cap recomanació o referència al procediment de gestió de l’òrgan concedent ni de l’entitat col·laboradora, si s'escau. S’ha de remetre una còpia d’aquest informe a l’òrgan concedent per al seu coneixement. Un cop rebudes les al·legacions, si escau, del beneficiari, s’ha d’emetre l’informe definitiu per a l’òrgan concedent que contingui tots els fets posats de manifest en el control.

• c) En el supòsit que el control es faci únicament sobre les actuacions de gestió de l’òrgan concedent, l’interventor actuant ha d’emetre un informe provisional i definitiu per a aquest òrgan.

Si s'acredita que el beneficiari ha incorregut en alguna de les causes de revocació, incloent-hi la resistència al control, l'informe ha de proposar l'inici del procediment de revocació, a fi d'obtenir el reintegrament total o parcial de la subvenció. Amb aquesta finalitat, la Intervenció General pot proposar també a l'òrgan concedent o a la Tresoreria l'adopció de la mesura cautelar establerta per l'article 98.2 de la Llei de finances públiques de Catalunya.

En el supòsit que es produeixi resistència al control, la Intervenció General ha de proposar, a més de la revocació, l'inici del procediment sancionador. Cal tenir en compte que aquesta resistència al control podria implicar que, a l'hora de fer les actuacions de control, aquestes es vegin limitades, i per tant no es puguin constatar fets i no es puguin arribar a conclusions sobre aspectes que calgui controlar, que implicaria una limitació a l'abast del control.

S'ha de considerar resistència al control tota conducta del subjecte controlat tendint a dilatar, entorpir o impedir les actuacions de control i, en particular:

• a) La no presentació o la presentació parcial, per causa injustificada, de la informació requerida per la Intervenció General. Es considera no presentada la informació si en el termini de deu dies des del requeriment no es presenta o es presenta parcialment i, un cop reiterada la sol·licitud, no s'obté en un nou termini d'igual durada.

• b) La negativa indeguda a permetre l'entrada o la permanència en finques i locals.

• c) Les coaccions o la manca de la consideració deguda al personal que efectua el control.

L'òrgan concedent, en el termini d'un mes a comptar des que li sigui notificat l'informe de control, ha d'iniciar els expedients corresponents, dels quals ha de formar part l'informe esmentat. Si, com a resultat de l'expedient de revocació, la proposta de resolució difereix de la feta per la Intervenció General, cal seguir el procediment contradictori a què fa referència l'article 70.4 de la Llei de finances públiques de Catalunya.

En el supòsit que s’hagi determinat per resolució de l’òrgan concedent d’una subvenció o ajut la seva revocació o reintegrament i, quan un òrgan gestor hagi resolt que un pagament és indegut a conseqüència de les recomanacions dels informes de control financer, la Intervenció General ha de fer un control i seguiment per tal que es duguin a terme les actuacions corresponents fins al seu cobrament.

↑ Índex de la unitat

Per a les subvencions la justificació de les quals s’estableix en les bases reguladores com a modalitat de presentació de compte justificació sense aportació de justificants, l’ordre de maneres de justificació estableix que l’òrgan gestor ha d’elaborar i aprovar un pla de verificació.

A aquest efecte, els òrgans gestors han de verificar el compliment de la finalitat de les subvencions i que el procediment adoptat per a la justificació és l'apropiat, així com la conformitat, l'exactitud i la integritat de les justificacions aportades, després del reconeixement de l'obligació del pagament de la subvenció.

Aquest pla té un tipus de control diferenciat per part de la Intervenció General. En aquest sentit, la Instrucció 3/2022 sobre el control de les subvencions subjectes a plans de verificació, de 13 de juny de 2022, estableix que la Intervenció General pot incloure el control d'aquestes subvencions i dels plans anuals d'actuacions de verificació en el pla anual d'actuacions de control establert en l'article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre.

Les actuacions de control dels plans anuals d'actuacions de verificació dels òrgans concedents i dels informes d’execució d’aquests plans, s’han de fer mitjançant la modalitat de control posterior que regula el Decret llei 46/2020, de 24 de novembre, de mesures urgents de caràcter administratiu, tributari i de control financer, i el procediment establert en la Instrucció 3/2020 de la Intervenció General sobre el règim general a seguir en l’exercici del control posterior.

Amb la informació de les convocatòries subjectes a plans de verificació i dels plans de verificació aprovats i executats pels òrgans gestors, la Intervenció General, mitjançant la Intervenció Adjunta per a la Fiscalització, ha de determinar quines són les propostes de controls a incloure en el pla anual d’actuacions de control, d’acord amb el procediment establert en el punt 2.9 de la Instrucció 3/2020 de la Intervenció General sobre el règim general a seguir en l’exercici del control posterior.

La Intervenció actuant no ha de fiscalitzar els plans anuals de verificació prèviament a l'aprovació, ni ha de participar en la seva elaboració i execució.

En l’informe de control, la Intervenció actuant ha de comprovar el disseny del pla i la seva execució sobre els aspectes següents, i donar-ne una opinió.

Cal verificar i determinar que el pla aprovat dona certesa i seguretat en les comprovacions que estableix, de manera que els requisits i/o les obligacions acreditades amb les justificacions donen compliment a l’establert en les bases reguladores de la subvenció o ajut.

Amb aquesta finalitat s’ha de verificar:

• 1. Que l’estructura i el contingut del pla s’adequa a l’establert en l’Ordre ECO/172/2015, de 3 de juny, sobre les formes de justificació de subvencions i en la Guia per a l’elaboració dels plans anuals d’actuacions de verificació de subvencions, elaborada per la Intervenció General.

• 2. Que en el cas que s’estableixi una mostra representativa del conjunt dels justificants de despesa o altra documentació a comprovar, aquesta s’ha determinat tenint en compte el següent:

Si la Intervenció actuant considera que el pla revisat no és adequat per tenir evidència de la correcta aplicació de les subvencions o ajuts concedits, ha de recomanar a l’òrgan gestor que el modifiqui de forma motivada. La modificació del pla ha de comportar l’emissió d’un informe d’execució complementari per part de l’òrgan gestor.

Aquest supòsit es dona quan la Intervenció actuant constati la manca de representativitat de la mostra, o la manca de motivació, idoneïtat o suficiència de les comprovacions establertes en el pla de verificació, o bé es detecti un nombre rellevant d’incidències.

En aquests casos, la Intervenció actuant pot recomanar ampliar la selecció d’expedients per augmentar o completar la representativitat de la mostra (o instar l’òrgan gestor que proposi una mostra nova) o la realització de comprovacions addicionals.

L’òrgan gestor ha de proposar un calendari per a l’efectivitat d’aquesta mesura, el qual ha de ser objecte d’un informe de seguiment de la Intervenció actuant d’acord amb el procediment general de la Instrucció 03/2020, de control posterior.

D'acord amb l’informe d’execució emès per l’òrgan gestor, la Intervenció actuant ha de comprovar si aquesta execució s’ajusta a les previsions del pla anual d’actuacions de verificació. Amb aquesta finalitat ha de revisar el pla, l’informe d’execució i els papers de treball que aportin proves de les comprovacions efectuades i dels resultats obtinguts.

↑ Índex de la unitat

L’Ordre VEH/6/2019, de 15 de gener, de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya, estableix que l'execució de l’acte o l'operació de caràcter administratiu, civil o mercantil amb repercussió pressupostària, financera, patrimonial o econòmica, dona lloc a l’anotació en el registre comptable.

L’article 9 de l’Ordre de comptabilitat estableix que s'han de comptabilitzar les operacions d'execució del pressupost d'ingressos i del pressupost de despeses de l'exercici corrent i dels saldos dels pressupostos tancats.

L'aprovació dels actes corresponents a expedients de despeses i ingressos per part dels òrgans competents que impliquin la reserva de crèdit, l'autorització, la disposició o el reconeixement de les obligacions o el reconeixement i la recaptació del dret, comporta automàticament la proposta per part d'aquests òrgans de l'anotació comptable electrònica que correspongui. Les anotacions comptables han d'estar degudament proposades i acreditades pels justificants que siguin exigibles d'acord amb la normativa que sigui d'aplicació i, si escau, fiscalitzades. Per tant, l’anotació comptable requereix la fiscalització favorable de l’acte, l'expedient o el document corresponent (d'acord amb el que estableix l'article 22 de l'Ordre VEH/6/2019, de 15 de gener, de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya).

Prèviament a la publicació de la convocatòria, excepte si es publica en l'exercici pressupostari anterior al que correspon la despesa efectiva, s'ha d'autoritzar la despesa derivada de la línia de subvencions o ajuts convocada. En cas que en la convocatòria es comprometin fons públics d'exercicis pressupostaris futurs, l'autorització de la despesa correspon al Govern. S'ha d'adjuntar a la convocatòria el certificat de la intervenció que acrediti que s'ha efectuat la reserva de crèdit corresponent.

Si la convocatòria és avançada, l'existència de crèdit suficient i adequat s'ha d'acreditar per mitjà del certificat emès per l'òrgan competent, tal com consta en el projecte de pressupost de l'exercici següent, o bé, si escau, acreditant el caràcter recurrent de l'objecte subvencionat en les lleis de pressupostos dels darrers anys. Ha de constar en la convocatòria la condició suspensiva de l'existència de crèdit en el moment de la resolució de la concessió.

Si el crèdit que s'aprova en la llei de pressupostos de l'exercici corresponent és superior al que disposa la convocatòria, es pot aplicar a aquesta i no cal publicar una nova convocatòria (art. 92 del TRLLFPC). La convocatòria pot fixar, a més de la quantia total màxima dins dels crèdits disponibles, una quantia addicional estimativa l'aplicació a les subvencions de la qual no requereix cap disposició nova d'ampliació de quantia ni cap convocatòria nova. La convocatòria ha de fer constar expressament que l'efectivitat de la quantia addicional resta condicionada a la disponibilitat efectiva del crèdit en el moment anterior a la resolució de la concessió de la subvenció.

El compromís de despesa (fase D) es comptabilitza amb posterioritat a la fiscalització de la proposta de resolució de concessió una vegada verificats els extrems i requisits per concedir els ajuts i subvencions.

Per poder reconèixer una obligació de pagament en la comptabilitat (fase O), s'han de complir els requisits següents (d'acord amb el que estableix l'article 21.3 de l'Ordre VEH/6/2019, de 15 de gener, de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya):

• 1. Que es doni un fet del qual neixi l'obligació de pagament.
• 2. Que l'obligació de pagament tingui un valor que pugui ser mesurat.
• 3. Que el creditor estigui determinat.
• 4. Que s'hagi dictat l'acte de reconeixement de l'obligació.

El reconeixement de l’obligació i el pagament posterior de la subvenció al beneficiari es produeix un cop l’òrgan concedent o bé ha determinat la possibilitat d’atorgar bestretes i s’han verificat els requisits que permeten el cobrament (garantia, si escau, o motivació de la no necessitat d’aportació de garantia) o bé ha comprovat la justificació adequada de les despeses que se li imputen, l'execució de la totalitat de l’objecte de la subvenció i el compliment de les condicions i les seves finalitats.

Les subvencions corrents s’han de consignar en el capítol 4 del pressupost de despeses, adreçades a finançar despeses de funcionament de l’entitat receptora.

Les subvencions de capital s’han de consignar en el capítol 7 del pressupost de despeses, i es destinen a finançar inversions o amortització d’endeutament de l’entitat receptora.

El Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat estableix que les transferències i subvencions concedides s'han de comptabilitzar com a despeses en el moment en què es tingui constància que s’han complert les condicions establertes per a la percepció, sens perjudici de la corresponent imputació pressupostària.

Quan al tancament de l’exercici estigui pendent el compliment d’alguna de les condicions establertes per a la percepció, però no existeixin dubtes raonables quant al seu compliment futur, s’ha de dotar una provisió pels imports corresponents, amb la finalitat de reflectir la despesa.

En el cas de deutes assumits d’altres ens, l’entitat que assumeix el deute ha de reconèixer la subvenció concedida en el moment en què entri en vigor la norma o l’acord d’assumpció, i ha de registrar com a contrapartida el passiu sorgit a conseqüència d’aquesta operació.

En el cas de lliurament d’actius, l’entitat ha de reconèixer la transferència o la subvenció concedida en el moment del lliurament al beneficiari.

En el moment de la comptabilització d’una subvenció rebuda, l’entitat beneficiària o perceptora ha de distingir si es tracta de subvencions de caràcter reintegrable o no reintegrable. En aquest sentit, tenen la condició de subvencions no reintegrables quan compleixen els requisits següents:

• Hi ha un acord individualitzat de concessió de la subvenció a favor de l’entitat.
• S’han complert les condicions establertes per a la concessió.
• No existeixen dubtes raonables sobre la percepció de la subvenció, transferència o aportació.

Les subvencions que tinguin caràcter de reintegrables es registren com a passius de l’empresa fins que adquireixin la condició de no reintegrables. Els comptes de passiu previstos en el Pla de comptabilitat (general i públic) són:

Les subvencions no reintegrables s’han de comptabilitzar com a ingressos directament en el patrimoni net (compte del subgrup 13X de subvencions, donacions i llegats rebuts) i imputar-se al resultat de l’exercici sobre una base sistemàtica i racional, de forma correlacionada amb les despeses derivades de la subvenció de què es tracti i d’acord amb els criteris que el pla estableix, sens perjudici de la seva imputació pressupostària.

El criteri d’imputació al resultat de l’exercici depèn de la finalitat de la concessió:

• 1) Subvencions per finançar despeses corrents: s’imputen al resultat de l’exercici en el qual es meriten les despeses que s’estiguin finançant.

• 2) Subvencions per finançar adquisicions d’actius: s’imputen al resultat de l’exercici en proporció a la vida útil del bé, aplicant el mateix mètode que per a la dotació a l’amortització dels elements finançats, o en el seu cas, quan es produeixi l’alienació o baixa en l’inventari.

• 3) Subvencions per a la cancel·lació de passius: s’imputen al resultat de l’exercici en què es produeixi la cancel·lació indicada, si bé quan s’atorguin en relació amb un finançament específic s’imputen en funció de l’element finançat segons les regles indicades en el punt anterior.

• 4) Subvencions i transferències rebudes per finançar subvencions a tercers: s’imputen al resultat de l’exercici en què es registri la despesa corresponent a les subvencions concedides a tercers, les quals han de ser despesa de l’exercici en què no hi hagi dubtes raonables que el beneficiari està executant l’activitat o operació per a la qual va rebre els fons. Per la seva finalitat, aquestes transferències i subvencions han de romandre sempre en comptes del passiu corrent o no corrent de l’entitat fins a la imputació efectiva al compte de resultats, i no han de constar en cap moment en el patrimoni net.

El Pla general de comptabilitat de la Generalitat estableix que, si el sector públic de la Generalitat és beneficiària d’alguna subvenció, el reconeixement de l’ingrés pressupostari derivat de les transferències o subvencions rebudes s’ha de dur a terme quan es produeixi l’increment de l’actiu en el qual es materialitzin (tresoreria). No obstant això, l’ens que n’és beneficiari pot reconèixer l’ingrés pressupostari amb anterioritat, si coneix de forma certa que l’ens concedent ha dictat l’acte de reconeixement de la seva obligació correlativa.

Així mateix, en les subvencions i transferències nominatives que, d’acord amb la seva regulació específica, es fan efectives mitjançant lliuraments a càrrec d’una liquidació definitiva posterior, l’entitat beneficiària pot reconèixer com a ingressos pressupostaris els lliuraments a compte a l’inici del període al qual es refereixin (amb periodicitat mensual, trimestral, etc.). El reconeixement, si s’escau, de l’ingrés pressupostari derivat de la liquidació definitiva s’ha d’efectuar d’acord amb el criteri establert en el paràgraf anterior.

↑ Índex de la unitat

← Unitat 4 | Unitat 6 →