• 3.1 Introducció
• 3.2 Despeses subvencionables i despeses elegibles
• 3.3 Despeses no subvencionables
• 3.4 Comprovació de subvencions i verificació de valors
• 3.5 Justificació de les subvencions finançades pels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència a la Generalitat de Catalunya (fons Next Generation)

Hi ha diversos aspectes que l’ens concedent de la subvenció ha de verificar, pel que fa a les despeses que formen part de la justificació aportada pel beneficiari i perceptor, i en aquestes despeses cal considerar els tres elements que recullen l'article 31 de la LGS i l'article 83.1, 2 i 3 del seu Reglament:

• a) Naturalesa: despeses que de manera indubtable responen a la naturalesa de l'activitat subvencionada.
• b) Termini: despeses efectuades en l’espai temporal establert per les diferents bases reguladores de les subvencions.
• c) Valor del mercat: despeses amb un cost d'adquisició que en cap cas pot ser superior al seu valor de mercat.

La regla general per considerar una despesa subvencionable, la disposa l’article 31.2 de la LGS: es considera despesa efectuada la que hagi estat efectivament pagada anteriorment a l’acabament del període de justificació determinat per la normativa reguladora de la subvenció, llevat que hi hagi una disposició expressa en contra a les bases reguladores de les subvencions.

Amb els efectes anteriors i per tancar el criteri fixat, l’article 83 del Reglament de la LGS, concreta que es considera efectivament pagada la despesa amb la cessió del dret de cobrament de la subvenció a favor dels creditors per raó de la despesa efectuada o amb el lliurament a aquests d’un efecte mercantil, garantit per una entitat financera o companyia d’assegurances (p. ex., pagarés o altres, esmentats a l’article 1170 del Codi civil).

En tot cas si, un cop executada l’activitat i finalitzat el termini per justificar, s’ha pagat només una part de la despesa en què s’hagi incorregut, a l'efecte de pèrdua del dret al cobrament, s’aplica el principi de proporcionalitat.

Pel que fa al pagament de les despeses segons els articles 31 de la LGS i 83.1, 2 i 3 del seu Reglament, cal una acreditació vàlida en dret, i a aquest respecte recordem que les bases reguladores poden admetre pagaments en efectiu que no superin l'import legalment establert -que comentarem més endavant-, per factura o el que determini la normativa corresponent, fins al límit establert en les bases. Aquesta possibilitat s'ha d'aplicar amb caràcter restrictiu en atenció a les particularitats de la línia de subvencions corresponent.

Els mitjans de pagament definits en l'article 34.2 de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, posteriorment afectada per la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s'estableixen normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc, són els següents:

• El paper moneda i la moneda metàl·lica, nacionals o estrangers.
• Els xecs bancaris al portador denominats en qualsevol moneda.
• Qualsevol altre mitjà físic, incloent-hi els electrònics, concebut per ser utilitzat com a mitjà de pagament al portador.

No es poden pagar en efectiu les operacions en les quals alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d'empresari o professional, amb un import igual o superior a 1.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera.

No obstant això, l'import és de 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d'empresari o professional.

Aquestes quanties van entrar en vigor per a tots els pagaments efectuats a partir de l’11 de juliol de 2021 (abans el límit era de 15.000 i 2.500 euros) amb independència de la data de la factura o del contracte a què obliga el pagament (p. ex., un contracte de lloguer signat el 2020, la compra d’un ordinador contra la presentació de factura emesa l'11 de juny del 2021, etc.).

Els qui intervinguin en les operacions que no puguin pagar-se en efectiu han de conservar els justificants del pagament durant cinc anys des de la data del pagament, per poder acreditar, si així ho requereix l'Agència Tributària, que el pagament es va efectuar a través d'algun dels mitjans de pagament diferents de l'efectiu. Aquesta limitació no s'aplica als pagaments i ingressos efectuats en entitats de crèdit ni a les operacions de canvi de moneda en efectiu fets pels establiments de canvi de moneda.

Els darrers anys els límits dels pagaments en efectiu s’han anat reduint fins als 1.000 euros actuals.

↑ Índex de la unitat

Com ja expliquem al punt 6.4 del material docent del curs de Gestió de les subvencions, no sempre cal entendre aquests conceptes com a sinònims.

Les despeses subvencionables són les que porta a terme el beneficiari de la subvenció per efectuar l’objecte de la subvenció, i apareixen reflectides en la liquidació del pressupost o en la relació classificada de les despeses de l'activitat que formen part del compte justificatiu, i les despeses elegibles corresponen a les finançades totalment o parcialment amb la subvenció.

La forma d'acreditar les despeses efectuades per portar a terme l’objecte de la subvenció, és determinada a les bases reguladores, segons la modalitat de justificació que es triï, segons l’Ordre EC/172/2015. Però amb independència que calgui fer arribar o no a l’ens concedent els justificants de les despeses, el perceptor o beneficiari ha de disposar dels mateixos documents que li han permès la seva comptabilització, que li poden demanar els òrgans de control esmentats, i per això ens ocupem d’alguns aspectes conceptuals i formals sobre els quals cal incidir.

L’Acord de 22 de juliol de 2014 del Govern, pel qual s'aprova la Instrucció per a la unificació de criteris en la gestió general de les subvencions tramitades per l'Administració de la Generalitat i pels ens que conformen el seu sector públic¹⁾, i sobre els aspectes generals de la justificació, ens remet al Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, amb les actualitzacions posteriors.

Aquest Acord no és un llistat tancat sobre les despeses que cal considerar per justificar correctament una subvenció. Recordem que cal concretar-les a les bases reguladores, sempre tenint en compte que la regla general per subvencionar les despeses respon a tres principis enunciats reiteradament: la despesa ha de respondre a la naturalesa de l'activitat, el seu cost no pot ser superior al del mercat i s'ha de dur a terme en el termini marcat a les bases reguladores.

Tot i que el legislador és conscient de la seva repercussió pel que fa a la gestió de les subvencions, crida l’atenció que a la disposició addicional primera expressament es faci una reserva sobre aquesta àrea de despeses “Deures de facturació en altres àmbits. El que disposa aquest Reglament s’ha d’entendre sens perjudici de tots els altres deures que siguin exigits a més quant a l’expedició, el lliurament i la conservació de la factura o document anàleg per part dels empresaris i professionals en l’àmbit mercantil, financer i assegurador, del règim de les seves activitats professionals, en matèria de subvencions o ajudes públiques”. Per tant, a les bases reguladores és possible introduir altres elements que facilitin la verificació de les despeses d’una subvenció.

Un cop establerta que la forma més habitual d'acreditar les despeses que integren una subvenció és la factura, és convenient recordar alguns elements del Reglament. Actualment, únicament hi ha només dos tipus de factures:

• Factura completa
• Factura simplificada (substitueix els tiquets).

Fora dels supòsits establerts que permeten l'emissió de factura simplificada, els empresaris o professionals obligats a expedir factura han d'emetre una factura completa.

Les bases poden fixar la tipologia de les factures que cal incorporar a la justificació d’una subvenció, però amb cura de fer-ho abans que el perceptor de la subvenció hagi fet la despesa, ja que no sembla lògic demanar-li una càrrega d’acompliment impossible.

El contingut de la factura completa està regulat a l’article 6 del Reglament de facturació i, resumidament, està integrat per:

• a) Número i data d’expedició.

• b) Nom i cognoms, raó o denominació social completa, tant de l’emissor de la factura com del destinatari, amb els domicilis i NIF respectius.

• c) Descripció de les operacions, consignant totes les dades necessàries per determinar la base imposable de l’impost, que correspon a aquelles i el seu import, incloent-hi el preu unitari sense impost de les operacions esmentades, així com qualsevol descompte o rebaixa que no estigui inclòs en el preu unitari.

• d) Tipus impositius, si s’escau, aplicats a les operacions i la quota tributària que, si s’escau, es faci repercutir, que s’ha de consignar separadament.

• e) La data en què s’hagin efectuat les operacions que es documenten o en què, si s’escau, s’hagi rebut el pagament anticipat, sempre que es tracti d’una data diferent de la d’expedició de la factura.

• f) En cas que l’operació que es documenta en una factura estigui totalment o parcialment exempta o no subjecta a l’impost o que el subjecte passiu de l’impost corresponent a aquella operació sigui el destinatari, s’hi ha d’incloure una referència a les disposicions corresponents de la Directiva 77/388/CEE de 17 de maig, Sisena Directiva del Consell en matèria de l’impost sobre el valor afegit, o als preceptes corresponents de la llei de l’impost o una indicació que l’operació està exempta o no subjecta o que el subjecte passiu de l’impost és el destinatari de l’operació.

A banda d’aquests aspectes i segons l’article 24 del Codi civil, els empresaris individuals, societats i entitats sotmeses a inscripció obligatòria han de fer constar en tota la seva documentació, correspondència, notes de comanda i factures, el domicili i les dades identificadores de la seva inscripció en el Registre Mercantil. Les societats mercantils i altres entitats han de fer constar, a més, la forma jurídica i, si s’escau, la situació de liquidació en què es trobin. Si esmenten el capital, s’ha de fer referència al capital subscrit i al desemborsat.

Bàsicament, les factures simplificades han d'incloure els mateixos apartats que <les factures completes.

Les factures simplificades es poden expedir en els supòsits taxats:

• a) Factures l'import de la qual no superi els 400 euros (IVA inclòs).
• b) Factures rectificatives.
• c) Els autoritzats pel Departament de Gestió Tributària.
• d) Operacions en què el Reglament de facturació anterior, aprovat pel Reial decret 1496/2003, permetia l'expedició de tiquets (operacions que no excedeixin de 3.000 euros, IVA inclòs); p. ex., aparcaments de vehicles; tintoreries i bugaderies; transports de persones i equipatges, etc.

De cara a la justificació de les subvencions, pot ser un problema acreditar, no tant l'operació que sempre reflecteix la factura simplificada, com que es tracta d’una operació prestada al beneficiari de subvenció, per això, i com abans ja hem apuntat en parlar de la disposició addicional primera del Reglament de facturació, es podria determinar a les bases que cal disposar de factures per a totes les operacions imputades a la subvenció, per acceptar-les com a justificants de subvencions, limitant al màxim la modalitat de factura simplificada.

Aquests aspectes s'han de concretar clarament a les bases, ja que hi ha uns límits temporals per a l’expedició de factures (art. 11 del Reglament de facturació), amb caràcter general (art. 11, 17 i 18 del Reglament de facturació):

• Si el destinatari de l'operació no és empresari ni professional, la factura s'ha d'expedir i enviar en el moment en què es faci l'operació.
• Si el destinatari de l'operació és empresari o professional, la factura s'ha d'expedir abans del dia 16 del mes següent a aquell en què s'hagi produït la meritació de l'impost corresponent a l'operació esmentada, incloent-hi les factures recapitulatives. El termini d'enviament és d'un mes a partir de la data d'expedició.

En els lliuraments intracomunitaris de béns, la factura s'ha d'expedir abans del dia 16 del mes següent a aquell en què s'iniciï l'expedició o el transport dels béns amb destinació a l'adquirent.

Es poden incloure en una sola factura diferents operacions efectuades en diferents dates per a un mateix destinatari, sempre que s'hagin efectuat dins d'un mateix mes natural.

L’Acord de Govern de 22 de juliol del 2014, sobre les despeses de personal, considera subvencionables les corresponents als treballadors que han presentat servei a l’activitat objecte de la subvenció:

• a) El cost salarial subvencionable inclou el salari brut i les despeses socials a càrrec de l'empresa.
• b) El pagament efectiu de les nòmines.
• c) Les bases reguladores poden disposar que siguin subvencionables les despeses d'indemnitzacions per fi de contracte, quitances, pagues extraordinàries, etc.
• d) Seguretat Social a càrrec de l'empresa.
• e) IRPF.

Igualment ocorre pel que fa als serveis de professionals independents i col·laboracions esporàdiques.

Abans de continuar amb altres tipologies de despeses, un petit comentari sobre l'elegibilitat de dues de les despeses que esmenta l’Acord de Govern, IVA i IRPF. Sobre el primer impost, dediquem un espai part tractar els diversos supòsits, però sobre el segon impost la doctrina té opinions contradictòries.

De fet, l’IRPF és l’únic impost expressament esmentat a la LGS. Concretament, l’article 31.8 diu que “Els tributs són despesa subvencionable quan el beneficiari de la subvenció els abona de manera efectiva. En cap cas no es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes quan siguin susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos personals sobre la renda”. Ja tenim la polèmica servida.

Com ja hem apuntat altres vegades, aquesta qüestió ha de restar clara per als perceptors de la subvenció des del primer moment i no s'ha de remetre la solució a interpretacions diverses en la fase de justificació. El més lògic seria que a les bases, entre les despeses subvencionables, l’ens concedent es pronunciés de forma concreta considerant si les despeses de l’IRPF (que l'empresa reté a compte al treballador i ingressa a l’Administració Tributària) han de formar part de les que seran finançades contra la subvenció o no.

Segons la Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme, el voluntariat és el conjunt d’accions que duen a terme les persones voluntàries que participen en entitats sense ànim de lucre.

Es pot definir el voluntari com la persona que es compromet lliurement i de manera desinteressada (sense finalitat lucrativa) en una acció al servei de l'interès general de la comunitat en el si d'una organització. No es consideren activitats de voluntariat social les desenvolupades per:

• a) Els qui estiguin sotmesos a una relació laboral de qualsevol tipus.
• b) Els qui rebin a canvi una remuneració econòmica.
• c) Els qui les exerceixin a causa d'una obligació personal.

En aquestes situacions estaríem davant de serveis prestats per persones físiques, que es regeix per les normes generals, i s'hi ha d'incloure els impostos que corresponguin i la retenció de l'IRPF.

Una persona voluntària és la que, per elecció pròpia, dedica una part del seu temps a l’acció voluntària i altruista, sense rebre remuneració per fer-ho, sens perjudici que l’entitat es faci càrrec de les despeses perquè el voluntari rebi una cobertura d’una assegurança de riscos derivats de l’activitat i dels danys que involuntàriament pugui causar a tercers, i igualment rescabalar-se, si així ho acorda amb l’entitat, de les despeses que aquesta li hagi pogut ocasionar (transports, roba, alimentació, etc.), però en cap cas compensar el lucre cessant.

Tal com assenyala l’Acord de Govern del 22 de juliol de 2014, aquestes despeses poden ser imputades a les subvencions si estan establertes a les bases i es corresponen amb l’activitat objecte d'aquestes.

Abans ja hem fet referència a l’article 31.8 de la LGS, que considera despeses no subvencionables les corresponents als impostos indirectes quan siguin susceptibles de recuperació o compensació.

Això obliga que l’òrgan concedent de la subvenció analitzi de forma precisa si l’IVA que incorporen les factures que el perceptor de la subvenció imputa a aquesta, realment han estat una despesa o si després la pot recuperar totalment o parcialment. Es tracta d’acreditar en el corresponent expedient de subvenció la condició o no de consumidor final del beneficiari d'aquesta.

Per poder valorar aquesta situació és necessari que, almenys, el perceptor de forma expressa manifesti la seva situació fiscal a aquest respecte sens perjudici de les comprovacions que calguin.

Per al perceptor de la subvenció, l’IVA és una despesa total o parcial en funció del seu règim:

• Prorrata general: s'aplica un percentatge sobre el total de l'impost suportat deduïble per determinar la quantitat de l'impost suportat que es pot deduir. El mètode de càlcul és el següent:
  • Percentatge de prorrata = [(operacions amb dret a deducció) / (total d'operacions realitzades)] x 100.
  • Cada any s'aplica com a percentatge provisional el percentatge definitiu de l'any anterior. Al final de l'exercici es calcula el percentatge definitiu d'aquest exercici i es regularitza l'IVA suportat que sigui deduïble.

• Prorrata especial: es divideixen les despeses efectuades en tres grups:
  • Despeses en adquisició de béns i serveis utilitzats exclusivament en activitats amb dret a deducció: IVA deduïble completament.
  • Despeses en adquisició de béns i serveis utilitzats exclusivament en activitats sense dret a deducció: IVA suportat no deduïble.
  • Despeses en adquisició de béns i serveis utilitzats indistintament en activitats amb dret a deducció i sense: IVA suportat deduïble segons la prorrata general.

Com indiquem reiteradament, si s'ha establert a les bases, són imputables les despeses corresponents als desplaçaments necessaris per portar a terme l’objecte de la subvenció, amb justificants de desplaçaments que permetin identificar la persona que els fa, l’origen i la destinació, la data del desplaçament i qualsevol altra dada que acrediti la relació del viatge amb l’objecte de la subvenció.

Per acreditar els desplaçaments (normalment a les bases es limita la classe o categoria no superior a la de turista) d’avió, tren, vaixell, autobús o altres mitjans de transport de línia regular, cal presentar la factura i l'acreditació de viatges amb el detall dels serveis contractats i nom dels passatgers o els bitllets individuals. Són elegibles els denominats “bitllets electrònics” que compleixin la regulació detallada i no són elegibles els correus electrònics, identificadors, reserves o similars, llevat que acreditin que s’ha fet el viatge i recullin les dades del bitllet.

Pel que fa a les conegudes com a dietes, bona part de les bases fixen uns límits de forma anàloga als del personal del sector públic. La finalitat de les dietes, a càrrec de la subvenció, és assolir (dins d’uns límits) les despeses d’alimentació i/o estada amb motiu de l’activitat objecte de la subvenció i en cap cas persegueixen finalitats retributives o compensatòries. Una altra forma de regular aquests pagaments és la remissió, com a quantitats màximes a admetre, a càrrec de la subvenció, a les fixades per l’article 9 del Reglament de l'IRPF, que desenvolupa els límits exempts d'IRPF en les despeses de locomoció, manutenció i estada abonades als treballadors.

La normativa té en compte que tant les dietes com el quilometratge tenen caràcter compensatori, per la qual cosa el reemborsament per l'empresa al treballador queda exclòs de la categoria de salari. L’excés sobre el límit sí que resta subjecte a l’IRPF.

L’Acord de Govern al qual ens hem referit limita l'elegibilitat d'aquestes despeses al fet que constitueixin despeses directes per raó de la naturalesa de l'activitat subvencionada i són necessàries per executar-se correctament, la qual cosa s'ha d'incloure en les bases.

Consisteix en el dret d’ús d’un actiu durant un període de temps determinat a canvi d’un import únic o una sèrie de pagaments o quotes i, per tant, pot ser subvencionable com a despesa corrent si ho disposen les bases reguladores, en la part corresponent a les quotes pagades. Excepte previsió en sentit contrari, són subvencionables la resta de despeses del contracte (despeses financeres, despeses de refinançament, despeses generals i d'assegurances). Es pot requerir al beneficiari que, amb el compte justificatiu, adjunti la documentació necessària per valorar els termes establerts a les bases.

Amb previsió a les bases, el càlcul de les amortitzacions s'efectua d'acord amb les normes de comptabilitat generalment acceptades i a les quals, per evitar dificultats posteriors, és convenient fer referència a les bases.

↑ Índex de la unitat

No qualsevol despesa pot ser objecte de la subvenció i no és suficient que s’ajustin a la definició de “despeses que de manera indubtable responguin a la naturalesa de l'activitat subvencionada, i s'efectuïn en el termini establert per les diferents bases reguladores de les subvencions”.

Ja hem detallat les condicions essencials per fer possible que una despesa sigui subvencionable (art. 31 de la LLGS i art. 83.1, 2 i 3 del Reglament):

• Naturalesa: despeses que de manera indubtable responguin a la naturalesa de l'activitat subvencionada.
• Termini: despeses que s'efectuïn en el termini establert per les diferents bases reguladores de les subvencions.
• Valor del mercat: en cap cas el cost d'adquisició de les despeses subvencionables pot ser superior al seu valor de mercat.

Per fixar les despeses no subvencionables, el legislador no ho fa amb un sistema de numerus clausus, sinó que estableix uns mínims, sempre que les bases no ho estableixin en sentit contrari, i per exclusió considera com a tals les que no estan establertes com subvencionables. Els articles 31 de la LLGS i 83.1, 2 i 3 del Reglament ja consideren no subvencionables:

• a) Els interessos deutors dels comptes bancaris.
• b) Interessos, recàrrecs i sancions administratives i penals.
• c) Les despeses de procediments judicials.
• d) Els impostos indirectes quan siguin susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos personals sobre la renda.

↑ Índex de la unitat

La comprovació de les subvencions ha estat objecte de diversos estudis i, per facilitar la seva conceptualització, als efectes d’aquest curs, podem fer referència a l’apunt disponible a l'Espai temàtic sobre gestió i control de subvencions i ajuts de l'EAPC, Competència de l’ens concedent a la fase de justificació de les subvencions.

Correspon a l’ens concedent (art. 14 del LGS) “comprovar la realització de l'activitat i el compliment de l'objecte de la subvenció per part del beneficiari, així com la justificació presentada. Competència que també està expressament consignada (entre d'altres) en l’article 9.4.a de la LGS, dins de les obligacions del perceptor d’una subvenció o ajut, ja que de manera imperativa assenyala que cal 'Justificar davant l'òrgan concedent o l'entitat col·laboradora, si s'escau, el compliment dels requisits i les condicions, i també la realització de l'activitat i el compliment de la finalitat que determinin la concessió o el gaudi de la subvenció'. […] Cal recordar que els preceptes abans esmentats tenen la qualitat de legislació bàsica de l'Estat, a l'empara del que disposen els articles 149.1.13.a, 14.a i 18.a de la Constitució, que expressament recull la disposició final primera de la LGS”.

L'article 95.a del TRLFPC assenyala entre les obligacions de la persona beneficiària que cal “Acreditar davant l’entitat concedent o, si escau, davant l’entitat col·laboradora el que determina la lletra a (executar l'activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de la subvenció), i complir els requisits i les condicions que determinin la concessió o el gaudiment de la subvenció, mitjançant els justificants de les despeses que ha de cobrir l’import finançat i el compliment de la finalitat per a la qual s’ha concedit la subvenció”.

Les competències essencials que corresponen a l’ens concedent de la subvenció es resumeixen en aquest quadre:

Que l’ens concedent de la subvenció efectuï aquestes operacions i acrediti el correcte compliment d'aquestes són condicions indispensables per a la transferència dels recursos públics al beneficiari.

Ja s’ha fet referència al caràcter condicional en la subvenció, ja que el seu atorgament es produeix sota la condició resolutòria que el beneficiari faci un determinat comportament o porti a terme una determinada activitat. De la jurisprudència reiterada podem esmentar la Sentència del Tribunal Suprem de 18 de juliol de 2006, que afirma que “la subvenció no respon a una causa donandi, sinó a la finalitat d'intervenir en l'actuació del beneficiari a través d'uns condicionaments o d'un mode, lliurement acceptat per aquell. Per consegüent, les quantitats atorgades en concepte de subvenció estan vinculades al compliment de l'activitat prevista. S'aprecia, doncs, un caràcter condicional en la subvenció”.

La LGS ha dissenyat un sistema de control de subvencions que opera, internament en l’Administració, en dos nivells diferenciats:

• a) La comprovació que la doctrina considera formal i material sobre l’activitat o comportament objecte de la subvenció que porta a terme l’ens concedent i que dona lloc al pagament d'aquesta o al procediment administratiu de reintegrament per revocació. La documentació que es pot demanar en aquest nivell no pot anar més enllà dels límits que fixin les bases reguladores.

• b) El control posterior de la Intervenció General, que inclou el control financer, que té caràcter general. Les actuacions d’aquest segon nivell són compatibles amb les de l’ens concedent.

La comprovació de valors és un concepte que dimana de la pràctica fiscalista i tributària (art. 57 de la LGT), com ara valorar un bé o servei al seu valor real, de mercat, habitual, consolidat, etc.

Com indica l’Ordre ECO/172/2015 (art. 5) per a un acompliment correcte d’aquestes actuacions cal tenir en compte que els “òrgans gestors han de comprovar la documentació acreditativa de les despeses realitzades, després del reconeixement de l'obligació del pagament de la subvenció, d'acord amb un pla anual d'actuacions de verificació que aprovi l'òrgan titular del departament o entitat. A aquest efecte, els òrgans gestors han de verificar el compliment de la finalitat de les subvencions i que el procediment adoptat per a la justificació és l'apropiat, així com la conformitat, l'exactitud i la integritat de les justificacions aportades. […] El pla anual d'actuacions de verificació de l'òrgan gestor és l'instrument que recull una metodologia documentada i estructurada del seguiment de l'activitat subvencionada i que s'elabora en funció d'elements de risc, dels sistemes electrònics de seguiment i verificació, així com les comprovacions dutes a terme in situ. Així mateix, en l'elaboració del pla s'han d'utilitzar tècniques estadístiques i de mostreig que permetin valorar el grau de compliment de l'activitat subvencionada”.

↑ Índex de la unitat

Al moment de redactar aquesta unitat sembla adient recordar els aspectes conceptuals sobre aquests fons i la seva regulació en el moment de finançar subvencions i ajuts, com apuntem al punt 6 de la unitat 6 del curs de Gestió de les subvencions. Aquesta via de finançament de la UE sembla que està tenint una repercussió no solament quantitativa sinó temporal, que fa convenient dedicar-li una referència, almenys sobre els aspectes essencials.

La regulació, amb condició de bàsica, que afecta les subvencions atorgades per la Generalitat i pel seu sector públic, s'estableix en el Reial decret llei 36/2020 i el Decret llei 5/2021, amb diverses disposicions que volen agilitar i simplificar la gestió.

La Intervenció General de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Resolució d'1 de febrer de 2022, ha aprovat la Instrucció 01/2022 sobre els aspectes a controlar en les actuacions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançades pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i pel que fa a les subvencions incideix en diversos aspectes, dels quals l’ens concedent ha de tenir cura.

Si els fons procedeixen del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), a les bases reguladores s'incorporen una sèrie de mesures, de les quals destaquem:

• a) Que hi consti la incorporació al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PTRR) vehiculant de forma coherent els objectius perseguits pels ajuts i els aprovats al Pla.

• b) Mecanismes per reduir el risc de frau, corrupció i conflictes d’interessos. Les mesures afecten de forma especial les fases de concessió i comprovació, i eviten que hi participin els beneficiaris tant de forma directa com indirecta.

• c) Si els beneficiaris fan consultes prèvies a l’ens concedent, el resultat no pot ser una participació en millor condició que els que n'han fet.

• d) A les bases reguladores de les subvencions hi ha de constar de forma expressa que no es pot admetre un doble finançament, i que el beneficiari n'ha d'informar, tant si són fons europeus com d’altres procedències.

• e) Les bases han d'incloure l'obligació que els beneficiaris respectin el principi que l’objecte de la subvenció no causi perjudici significatiu en aspectes mediambientals (Reglament UE 2020/852). Igualment, s’han d'ajustar al compliment del coeficient d’etiquetatge verd i digital.

• f) A les bases s’ha d'informar sobre el registre de dades al RAIS i a la BDNS, les possibilitats d’accés i la cessió d’informació entre aquests sistemes al Sistema de Fons Europeus.

• g) Les bases han d'indicar la subjecció al control dels organismes europeus (OLAF, Tribunal de Comptes Europeu, Fiscalia Europea) a banda de les pròpies del país que atorga la subvenció, la conservació de documents, i la informació, comunicació i publicitat.

Per simplificar la gestió de les subvencions finançades amb aquests fons, destaquem el següent:

• a) Es considera preferent publicar simultàniament, tot i que de forma separada, les bases reguladores de les subvencions i la resolució de convocatòria.

• b) D’acord amb les previsions de l’Ordre ECO/172/2015 (art. 5), per justificar aquestes subvencions es considera preferent utilitzar la modalitat de “compte justificatiu sense aportació de justificants de despesa”, sempre que es disposi prèviament del pla de verificació aprovat per l’òrgan gestor.

• c) Si concorren les condicions enumerades a l’article 11 de l’Ordre ECO/172/2015 (art. 5), per agilitar la justificació d’aquestes subvencions es considera preferent usar la modalitat de “mòduls”.

• d) Per acreditar el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, en les convocatòries en què no se superin els 10.000 euros atorgats per beneficiari és preferent presentar una declaració responsable.

Per atorgar les subvencions de concurrència no competitiva finançades amb fons europeus, en el cas de subvencions relacionades finançades amb fons europeus, regulades per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, l’objecte de les quals sigui finançar actuacions o situacions concretes que no requereixin una valoració comparativa amb altres propostes, l’article 62 del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, obre la possibilitat de dictar les resolucions de concessió per ordre de presentació de sol·licituds un cop fetes les comprovacions de concurrència de la situació o actuació subvencionable i el compliment de la resta de requisits exigits, fins a l’exhauriment del crèdit pressupostari assignat en la convocatòria.

↑ Índex de la unitat

← Unitat 2 | Unitat 4 →