• 3.1 Establiment de les subvencions
• 3.2 Pla estratègic de subvencions. Concepte i naturalesa
• 3.3 Bases reguladores de subvencions
• 3.4 Convocatòries de subvencions
• 3.5 Resolució de concessió

En les dues unitats anteriors hem tractat sobre la “raó de ser” de les subvencions, una eina econòmica al servei d’uns objectius superiors i constitucionalitzats. Ara ja arribem als aspectes més pràctics, que fan possible passar del camp de les bones intencions, que sempre presideix la voluntat del legislador, a la realitat quotidiana amb què ha de treballar el gestor de les subvencions.

Si per al gestor de les subvencions introduir modificacions a les lleis pot quedar una mica fora del seu abast, els instruments dels quals ara ens ocuparem li són més propers, i és convenient que siguin confeccionats amb el concurs de les diverses persones de l’Administració que intervenen en el procés i amb la participació dels sectors socials en què es pretén fomentar activitats o comportaments d’interès general.

Cal no perdre de vista sempre que els principis generals del procediment subvencional estan enunciats amb molta claredat en el TRLFP (art. 87):

• a) Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.
• b) Que el lliurament estigui afectat a un fi, un propòsit, una activitat o un projecte específics, i hi hagi l'obligació del destinatari de complir les obligacions o els requisits que s'hagin establert.
• c) Que la finalitat respongui al foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o per a la promoció d'una finalitat pública.

L’article 8 de la LGS fixa com a principis generals que:

• 1. Els òrgans de les administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ han de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i els efectes que es pretenen amb l'aplicació, el termini necessari per la consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament, que s'han de supeditar en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària.

• 2. Quan els objectius que es pretenen aconseguir afectin el mercat, la seva orientació s'ha d'adreçar a corregir errades clarament identificades i els seus efectes han de ser mínimament distorsionadors.

Pel que fa a la gestió de les subvencions, el mateix article 8 concreta que s'ha de portar a terme d'acord amb els principis següents:

• a) Publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació.
• b) Eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l'Administració atorgant.
• c) Eficiència en l'assignació i la utilització dels recursos públics.

Per arribar al procediment subvencional, cal que l’ens atorgant disposi, a banda de la capacitat i l'habilitació per fer-ho, de les dotacions pressupostàries corresponents i d’una sèrie d’instruments, que es podrien descriure com els “esglaons d’una escala” que conduiran a la concessió per efectuar l’objecte de la subvenció:

Amb la LGS, el seu Reglament i el TRLFPC ens podem formar un quadre que fixa els objectius i la forma d’aconseguir-los, pel que fa als instruments propis de les actuacions subvencionals.

↑ Índex de la unitat

• 3.2.1 Aspectes a considerar del PES
• 3.2.2 Estructura i contingut dels PES

Començarem pel “primer esglaó” del procediment per a la concessió de subvencions i ajuts, el pla estratègic de subvencions (PES).

El PES va constituir una de les novetats de la LGS, que pel seu caràcter de legislació bàsica semblava que estava destinat a exercir una forma d’influència apreciable sobre el procés de gestió de les subvencions. El TRLFPC no fa referència al PES i el legislador no n'ha considerat necessària la incorporació en cap de les modificacions realitzades des de l’entrada en vigor de la LGS i el seu Reglament —posició lògica amb la ja esmentada categoria de disposició bàsica que la LGS atorga al PES.

Tothom coincideix que és una eina de planificació, en cap cas una norma jurídica i, com les diverses guies o models de PES afirmen, l'aprovació no genera drets a favor dels potencials beneficiaris, com tampoc obligacions per part de l’ens que l’aprova. La Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ d’Extremadura de 28/10/2019 ens diu que al PES li manca rang normatiu, i és un mer instrument de gestió, la virtualitat del qual opera en l'àmbit intern de l'Administració.

Per la mateixa Sentència, el PES ni és norma jurídica ni, pròpiament, un acte administratiu amb efectes externs vinculants i amb un destinatari plural. I manca d'eficàcia vinculant per a l'Administració que l'aprova a causa del mecanisme de seguiment establert en l'article 15 del Reglament de la LGS, disposició que autoritza la modificació o la substitució de línies de foment inicialment establertes.

Finalment, el TSJE considera que el PES és una manifestació externa programàtica fruit d'una decisió política electiva en el camp de les tècniques de foment, conformada segons mandats de l'esmentat article 12, el qual permet habilitar aquestes típiques tècniques des del punt de vista pressupostari i jurídic, que és condició sine qua non per a l'establiment posterior de la regulació (bases) i l'anunci de convocatòria de les ajudes públiques.

Com a corol·lari de les limitacions del PES, resta supeditat, en tot cas, al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària (art. 135 de la CE).

Cada llei és filla del seu moment històric, i la part expositiva de la LGS afirma que "les subvencions són una modalitat important de despesa pública i, per tant, s’han d’ajustar a les directrius de la política pressupostària. La política pressupostària actual està orientada pels criteris d’estabilitat i creixement econòmic pactats pels països de la Unió Europea, que, a més, a Espanya han trobat l’expressió normativa en les lleis d’estabilitat pressupostària. Aquesta orientació de la política pressupostària ha seguit un procés de consolidació dels comptes públics fins a l’eliminació del dèficit públic i es proposa mantenir, d’ara endavant, l’equilibri pressupostari". La concreció d’aquestes afirmacions de la LGS es troben en l’article 135 de la CE, reformada el 2011 pel procediment ordinari de l’article 167.

Que de manera temporal, per causa de la pandèmia de la covid-19, l'aplicació de l’article 135 de la CE estigui “atenuada”, no n'ha produït la derogació i per complir-ho cal respectar la determinació constitucionalitzada:

A aquest respecte, l’article 92 del TRLFPC concreta que les bases reguladores de les subvencions han de preveure la possibilitat de reducció parcial o total de la subvenció, abans que no es dicti la resolució definitiva, com a conseqüència de les restriccions que derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

No hem de confondre el PES amb altres documents o acords que comparteixen la denominació de “plans estratègics”, que acostumen a operar com a “fulls de ruta” de polítiques sectorials o específiques.

El procés per arribar a establir una subvenció comença amb el PES, segons disposa l’article 8.1 de la LGS, pas previ que han de seguir els òrgans de les administracions públiques o qualsevol ens que es proposi establir subvencions.

Al PES cal concretar, segons la LGS:

• Els objectius i els efectes que pretenen les subvencions amb la seva aplicació.
• El termini necessari per a la consecució.
• Els costos previsibles i les fonts de finançament, supeditats en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària.

El Consell d'Estat, en el dictamen sobre l’article 8.1 de la LGS, ja va considerar que el PES és un “esglaó” (sic) que uneix la fase d’assignació de recursos públics i la fase d'execució de polítiques de foment.

Pascual Garcia¹⁾ ens ofereix unes encertades orientacions sobre la confecció d'un PES, sempre a partir del concepte que la LGS és una llei especial de despesa que cal vehicular amb la fase de programació pressupostària i amb el pressupost per objectius i el control de resultats. També podem trobar un ajut en els articles (no bàsics) 10-15 del Reglament de la LGS.

Fins no fa gaires exercicis s’ha trobat a faltar el PES de l’ens concedent en una part apreciable de les subvencions, simplement perquè no existien, com afirma de forma reiterada la Sindicatura de Comptes als seus informes.

El Tribunal de Comptes en l'“Informe de fiscalització dels plans estratègics de subvencions de l'àrea politicoadministrativa de l'Estat”, aprovat pel Ple del Tribunal de Comptes el 30 d'octubre de 2014, va recomanar “aprovar anualment normes per a l'elaboració dels PES i per determinar el contingut dels informes de seguiment d'aquests, que podrien coadjuvar als gestors públics en l'execució de la política subvencional”. El Consell de Ministres va prendre raó de l'informe general de la planificació estratègica de subvencions en el sector públic estatal existent el 2017, elaborat per la IGAE, en el qual es recollia la necessitat d'elaborar una norma per concretar els diversos aspectes que cal normalitzar (àmbit subjectiu i objectiu del PES, calendari de realització de cada tasca, règim de publicitat; etc.). Fins que s’aprovi aquesta norma, la IGAE ha elaborat una guia General per la seva elaboració, a la qual ens referirem més endavant.

Aproximadament a partir del 2017, la inacció del legislador pel que fa als PES ha estat coberta amb actuacions decidides de les diverses administracions que atorguen subvencions, que han anat promulgant els seus PES amb una certa dispersió, però amb la voluntat de passar a la realitat el que estableix la LGS i el seu Reglament des de fa gairebé dotze d’anys.

Amb posterioritat a la promulgació de la LGS, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, ha constituït el PES com un instrument al servei dels seus principis. Aquesta major transparència, unida a la diversitat d’instruments que s’articulen en la LGS, incideixen de forma directa en un increment dels nivells d’eficiència i eficàcia en la gestió de la despesa pública relativa a les subvencions.

La Generalitat de Catalunya està implantant des dels exercicis 2018 i 2019 un model de PES per departaments, sota l’impuls inicial del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, actualment Departament d'Economia i Finances, en considerar que és un instrument en què conflueixen:

• a) La materialització dels principis que regulen la concessió de les subvencions i la seva justificació.

• b) La planificació de la política en matèria de foment d'activitats d'utilitat pública o interès social o de promoció d'una finalitat pública d'un determinat departament.

• c) Les mesures de control de les subvencions, que permeten, amb la seva avaluació, una millora de les futures subvencions mitjançant les correccions oportunes que s'observen, per la qual cosa qualsevol pla ha de recollir el seguiment i el control de l'activitat de subvencions.

El pla estratègic de subvencions s'ha de cenyir al que disposa el capítol IX, “Les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya”, del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (TRLFPC). Dins de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, el PES requereix l'aprovació del conseller o consellera.

A l'Estat, el PES ha de ser aprovat pel titular del ministeri, departament o ens concedent (art. 8 de la LGS i art. 10-15 del seu Reglament).

Pel que fa a les administracions locals, l'òrgan competent per aprovar el PES és l'alcalde o alcaldessa, atès que es tracta d'un instrument de planificació estratègica de l'activitat subvencional o de foment i de gestió econòmica, d'acord amb el que disposa l'article 21.1.s de la Llei de bases de règim local, sens perjudici que alguns autors assignen la competència al ple municipal.

Sobre la base del Model (Administració de la Generalitat) i de la Guia (Administració general de l’Estat) per confeccionar els PES abans esmentats, podem comentar els diversos elements que l'integren, pel que fa als aspectes a considerar.

L'objecte és garantir un grau més elevat d'eficiència i d'eficàcia en la implantació de les polítiques públiques que tinguin com objecte fomentar una activitat d’utilitat pública, d'interès social o de promoció.

El PES esdevé un instrument de gestió, planificació i control de les polítiques públiques de contingut subvencional desenvolupades pel departament i el seu sector públic, com a atorgant d’ajuts i subvencions, i una eina al servei de la ciutadania per donar a conèixer la política de subvencions.

El PES té caràcter programàtic, no normatiu, i el seu contingut no genera drets ni obligacions a favor dels beneficiaris potencials, els quals no poden exigir indemnització o compensació de cap mena en el supòsit que el PES no es porti a la pràctica en els termes propis.

La seva efectivitat queda condicionada a la posada en pràctica de les diferents línies de subvenció, atenent, entre altres condicionants, a les disponibilitats pressupostàries de cada exercici.

Per a l’Administració de la Generalitat de Catalunya (AGC), hi ha un PES per cada departament i ens públics que hi estan vinculats que també proposen l’establiment de subvencions o ajuts. A aquests efectes, ha de detallar els òrgans gestors del departament que concedeixen ajuts i subvencions (p. ex., Direcció General X) i els ens públics adscrits al departament que també són subvencionadors (p. ex., entitat X), si s’escau.

Dins de l’àmbit de l’Administració general de l’Estat (AGE), hi ha un PES per cada departament ministerial, sens perjudici de confeccionar plans conjunts o compartits per diversos departaments.

El Model per a l’AGC inclou, amb les definicions més detallades que en el TRLFPC, les subvencions i els ajuts, enfront de la Guia per a l’AGE, que es limita a referir-se a l’article 2 de la LGS, però afegint la resta de lliuraments dineraris sense contraprestació, avals i altres garanties, préstecs, aportacions de finançament de risc, bestretes reemborsables i altres mesures de caràcter financer que suposin un avantatge econòmic a favor dels seus beneficiaris i que es financin amb càrrec a fons públics.

Una vigència de tres anys (onze en el Reglament de la LGS), per a l’AGE, amb una durada diferent per raons que ho motivin, que han de ser explicitades en el PES, o quan així ho estableixi la normativa europea.

Els PES s'han d'aprovar abans de començar el primer any de la seva aplicació. Cada PES succeeix el precedent, sense que quedi cap període sense planificar.

Per a l’AGC, el període de vigència del PES també es recomana per tres anys i entra en vigor al dia següent de la signatura.

Per a l’AGE, el PES ha d'establir la participació de tots els òrgans i les entitats l'actuació dels quals hi quedi determinada.

S'ha d'efectuar una consulta prèvia, a través del portal del departament, en la qual s'ha de recaptar informació sobre els problemes que s'han de resoldre i les possibles solucions.

En el procés d'elaboració del PES cal comptar amb la participació dels principals sectors afectats, a través de les seves entitats més representatives.

Quan el PES incideixi en sectors en els quals les comunitats autònomes tinguin competències, el contingut s'ha de coordinar amb les actuacions d'aquestes; a aquests efectes, cal consultar les comunitats autònomes abans d'aprovar-lo i informar sobre el seu contingut final en la conferència sectorial.

Si el PES inclou actuacions finançades amb càrrec a fons estatals però gestionades per les comunitats autònomes, cal acordar sistemes de seguiment que permetin avaluar la consecució dels objectius estatals.

En el cas de les administracions locals, i com que el PES no és una norma, no cal atenir-se al que disposin les ordenances locals de l’article 49 de la LRBRL (aprovació inicial provisional, informació pública i audiència a les persones interessades, etc.), però amb coherència amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, que ha constituït el PES com un instrument al servei dels seus principis, semblaria lògic articular la participació social en el PES, ja que també la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en el títol VI assenyala l’obligatorietat de dur a terme un procés de consulta pública de caràcter previ a l’aprovació o la modificació de les ordenances.

El Model per a l’AGC és força concret i inclou els principis concessionals de les subvencions, ja tractats:

• Publicitat i transparència, que han de garantir la igualtat d'informació per accedir a subvencions que tinguin com objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública, d'interès social o de promoció d’una finalitat pública.
• Objectivitat, igualtat i no discriminació.
• Eficàcia i eficiència, consistent en l'optimització dels recursos públics assignats a cada programa, sense que en cap moment es puguin sobrepassar les limitacions legals i/o pressupostàries establertes.

↑ 3.2 Pla estratègic de subvencions. Concepte i naturalesa | ↑ Índex de la unitat

És un aspecte epigrafiat en la Guia per a l’AGE, la qual posteriorment fa un detall més individualitzat, que és el que anirem especificant quan ens referirem al model estatal i a algunes singularitats per a les administracions locals.

Segons la LGS i el seu Reglament (art. 12), els PES s'han d'estructurar segons els apartats que s'enumeren a continuació:

• a) Introducció
• b) Àmbit temporal
• c) Àmbit subjectiu
• d) Procés d'elaboració i aprovació
• e) Planificació estratègica
• f) Resultats de l'avaluació dels plans estratègics anteriors
• g) Marc pressupostari
• h) Criteris que orienten el pla
• i) Objectius estratègics
• j) Seguiment del pla
• k) Publicació
• l) Línies de subvencions.

Per a l’AGC, en el seu model, els requisits bàsics són dos:

1. Inclusió de les consignacions pressupostàries corresponents en els pressuposts anuals.
2. Aprovació de les bases reguladores de la seva concessió, amb les corresponents convocatòries anuals o bé el corresponent conveni subvencional o resolució de concessió de subvenció directa d'aquestes, segons els casos establerts legalment.

I es recorda que les subvencions i els ajuts resten supeditats al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària.

El model de l’AGC recorda els procediments de concessió de les subvencions (ordinari enfront d'extraordinàri) i les seves manifestacions:

• Amb procediment ordinari: en règim de concurrència competitiva (concessió amb sistema de prelació), i en règim de concurrència no competitiva (concessió per la mera concurrència d'una determinada situació de la persona o entitat beneficiària, sense que sigui necessari establir la comparació entre sol·licituds).

• Amb procediment extraordinari o de “concessió directa”: nominatives, imposades per norma de rang legal, i de caràcter excepcional.

Aquest aspecte, en la Guia per a l’AGE, és inclòs dins del concepte de “sector social o econòmic al qual s’adrecen els ajuts”. El model per a l’AGC estableix que es faci referència a les matèries respecte de les quals anualment cal establir subvencions, i s'ha de fer constar els programes pressupostaris en els quals l’ens autor del PES té definides les partides a càrrec de les quals convocarà les línies corresponents.

La referència per a l’AGE es limita als objectius operatius, que han de ser coherents amb els objectius estratègics del PES; s'han d'expressar en termes precisos i datats, i han de concretar el termini per a la consecució.

Pel que fa a l’AGC, cal consignar els objectius estratègics, conceptuats com el propòsit o la finalitat que, pel fet de ser primordial, significativa o rellevant, motiva l’acció subvencionadora.

La guia de l’AGE recomana recollir totes les línies de subvencions establertes, ordenades d’acord amb l’esquema seguit en el PES. Les línies de subvencions s’han d'ajustar als objectius del PES, a les prioritats de les polítiques de despesa i a les disponibilitats financeres establertes en el procediment d'elaboració dels pressupostos generals de l’Estat.

El model de l’AGC, molt més concret, indica que cal desenvolupar les diferents línies de subvenció de cadascun dels ens concedents. A cada línia d’ajut es fa esment a:

1. La denominació de l’ajut o subvenció
2. Pla d’acció:
   • Forma d’atorgament
   • Calendari d’elaboració
   • Sector al qual s'adreça la línia
3. Centre gestor de la línia
4. Objectius i efectes
5. Termini necessari per a la seva consecució
6. Indicadors
7. Perfil dels beneficiaris
8. Programa pressupostari
9. Costos previsibles
10. Fonts de finançament
11. Concurrència o possibles incompatibilitats amb altres subvencions.

La relació de les diferents línies d’ajuts i subvencions només tenen eficàcia quan s’aprovin les bases i la seva convocatòria, sens perjudici de les modificacions que s'hi vulguin introduir. Així mateix, les subvencions directes només són efectives des de la concessió.

El model de l’AGC, per a la majoria de les qüestions, vol aconseguir un nivell considerable de concreció sobre:

• El finançament de les subvencions del PES, que cal efectuar amb els fons propis de l’ens concedent o, si s'escau, es cofinançaran amb altres administracions o ens, que segons la finalitat han d'anar a càrrec del capítol IV o VII del pressupost de despesa.

• Les quanties assignades a cadascuna de les línies de subvenció del PES s’han d'establir en el pressupost anual que aprovi el Parlament de Catalunya.

• Els programes de subvencions i ajuts queden condicionats a l’existència de dotació pressupostària adient i suficient.

• El PES ha d'adequar automàticament els imports de les línies subvencionables als imports que resultin de les modificacions pressupostàries que es produeixin al llarg del període de vigència.

La Guia de l’AGE engloba el finançament dins del subconcepte “marc pressupostari”, i esmenta que cal analitzar l'evolució de la despesa d'anys anteriors, la previsió futura i les fonts de finançament específiques.

El model de l’AGC té una especial cura amb determinats aspectes:

• El finançament de les subvencions del PES s'ha de fer amb els fons propis del departament o els ens públics que proposen l’establiment de subvencions i ajuts o, si s'escau, s'han de cofinançar amb altres administracions o ens.

• Segons la finalitat, van a càrrec del capítol 4 o 7 del pressupost de despeses (per finançar operacions corrents o inversions del beneficiari).

• Les quanties assignades a cadascuna de les línies de subvenció del PES s’han d'establir en el pressupost anual que aprovi el Parlament de Catalunya.

• Els programes de subvencions i ajuts resten condicionats a l’existència de dotació pressupostària adient i suficient.

• El PES ha d'adequar automàticament els imports de les línies subvencionables als imports que resultin de les modificacions pressupostàries que es produeixin al llarg del període de vigència. Aquesta opció permet vehicular directament el PES amb la “vida” real del pressupost i la seva tutela del principi d’estabilitat pressupostària i control del dèficit públic, per complir l'article 135 de la CE.

És un aspecte essencial del PES, al qual cal dedicar una certa atenció, per evitar, una vegada més, el rigor de la coneguda frase de “vostès facin la llei, que jo faré el reglament” (Álvaro Figueroa y Torres, comte de Romanones), que sembla ja interioritzat per la Guia de l’AGE en afirmar, sobre el seguiment del PES, que “s'ha d'informar sobre el sistema d’actualització, seguiment i avaluació del pla, d'acord amb la normativa aplicable”. També és cert que aquesta Guia dedica un apartat per al seguiment dels objectius:

• Seguiment continu.
• Memòria anual (per línies, grau d’execució i anàlisis de desviacions), abans del 30 d’abril de l’any següent.

Els informes d’execució s'han de publicar en el Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajuts i en la pàgina web de la IGAE.

El model de l’AGC, en la línia de l’article 12.1.c del Reglament de la LGS, disposa que un sistema que s’estructura en dues actuacions:

• Indicadors que permetin mesurar els resultats de la implantació de les diferents línies d’actuació subvencional.
• Treball de comprovació dins el marc d’actuació de control financer.

El quadre d’indicadors s’han d'utilitzar per avaluar l’assoliment dels objectius establerts per a cadascun fixat per les unitats responsables de cada matèria objecte de subvenció o ajut.

Si, com a resultat dels informes de seguiment emesos pels tècnics responsables dels programes, hi ha línies de subvencions o ajuts que s’allunyen de la consecució dels objectius fixats, o del que sigui adequat al nivell de recursos invertits, poden ser modificades o substituïdes per d’altres més eficaces i eficients o poden ser eliminades.

L’informe d’avaluació dels objectius establerts en el PES a efectuar per cada àrea, s'ha de fer abans del 30 d’abril de cada any i ha de recollir els apartats següents, relatius a l’exercici anterior:

• Grau d’acompliment dels objectius específics marcats en cada objectiu estratègic del PES.
• Impacte i efectes sobre la realitat que s’han assolit, segons els objectius estratègics del PES.
• Repercussions pressupostàries i financeres que es deriven de l’aplicació del PES.
• Conclusions i valoració general.

El model de l’AGC disposa que, un cop realitzades les tasques de seguiment i avaluació establertes per a cadascun dels programes en què es desenvolupa el PES, si es fes palesa la ineficàcia o la desviació d’algun d’aquests respecte dels objectius establerts, s'ha de modificar o eliminar.

Així mateix, si s'esdevenen circumstàncies socials, econòmiques o d’interès públic que aconsellin adoptar noves línies i programes de subvenció i/o ajut, el PES s’ha d'entendre modificat automàticament. Atès el caràcter econòmic d’aquesta modificació, cal fer-la mitjançant les modificacions pressupostàries necessàries, conformement a la legislació vigent.

El PES ha de ser publicat en la pàgina web del Departament i en la dels ens públics que hi estan vinculats i que proposen l’establiment de subvencions.

Igualment, un cop aprovat, s'ha de donar trasllat del PES al conseller o consellera del departament competent en matèria d’economia i finances, en còpia a la Intervenció General.

↑ 3.2 Pla estratègic de subvencions. Concepte i naturalesa | ↑ Índex de la unitat

Les bases reguladores de subvencions, o simplement “les bases”, ocupen el “segon esglaó” del procediment per a la concessió de subvencions i ajuts, i segueixen al PES.

A diferència del PES, les bases reguladores de subvencions sí que són una norma jurídica; com alguns denominen col·loquialment, són “la llei concreta per a cada subvenció”. Això no comporta que, per un pretès rigor jurídic, es perdi de vista que les bases són una eina més dins de la tècnica subvencional per portar a terme actuacions de foment d’activitats d'interès social i general i, per tant, sense que es facin d’esquena a les persones que les han de dur a terme. Intentarem que es redactin amb un llenguatge clar i comprensible, ja que cal facilitar la comprensió de les persones que formalitzaran les sol·licituds. Les bases han de potenciar la transparència que presideix l’acció de foment.

Fins a la promulgació de la LGS, era freqüent una certa confusió entre dos elements imprescindibles en el procediment concursal per a la concessió de les subvencions: les bases i la convocatòria. El legislador ha precisat amb cura les diferències conceptuals de tal manera que les bases tenen naturalesa reglamentària i la convocatòria és únicament un acte administratiu amb una pluralitat de subjectes.

Les bases, atesa la condició de norma jurídica, de caràcter general, que dimana de l’Administració, tenen un valor subordinat a la LGS o al TRLFPC, i poden adoptar elements normatius nous, sempre que no entrin en contradicció amb aquestes lleis. Si ocorre aquesta situació, podríem trobar-nos davant de la seva nul·litat radical per aplicació del principi de jerarquia normativa (art. 9 de la CE) -STC del 15.6.1981; 28.4.1982; 5.8.1983; 11.11.1983, etc. Amb caràcter general, les bases tenen una voluntat temporal de durada indefinida.

Les bases reguladores adquireixen la qualitat de disposicions de caràcter general si tenen validesa per a convocatòries o exercicis successius i s’incorporen a l’ordenament jurídic de forma indefinida o per a un període determinat, per tal d’establir el marc de definició dels potencials beneficiaris, els seus requisits, el procediment de selecció i els altres criteris procedimentals per a la concessió de la subvenció.

Si les bases reguladores solament tenen validesa o són exclusives per a una única convocatòria no s’han de considerar disposicions generals, sinó actes administratius singulars plúrims.

En conseqüència, si les bases reguladores tenen caràcter de permanència, s’han d’aprovar mitjançant una norma de caràcter reglamentari, sens perjudici de fer ús de qualsevol altre tipus de norma de rang superior, i en cas contrari poden ser aprovades mitjançant una resolució de l’òrgan competent, sens perjudici de fer ús del reglament o altra norma (STS 1873/2017, de 30 de novembre).

Inicialment, ja podem establir unes característiques essencials de les bases (art. 92.2 del TRLFPC i art. 11, 16, 17, 19.2, 22, 29, 30, 31, 32, 36 i 46 de la LGS):

• Norma reglamentària (STC del 15.6.1981, 28.4.1982, 5.8.1983 i 18.11.1983).
• Durada indefinida, si no es disposa el contrari.
• Innoven l’ordenament.
• Adreçades a una pluralitat indefinida de compliments/subjectes.
• Aprovades, segons el règim establert per les normes de caràcter reglamentari (art. 92 i 93 del TRLFPC). A les administracions locals les bases s’han d'aprovar mitjançant una ordenança general de subvencions o d’una ordenança específica per a les diferents modalitats de subvencions.

La LGS, per a l'àmbit de l'Administració general de l'Estat, així com dels organismes públics i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que hi estan vinculats o que en depenen, assenyala en l'article 17 que les bases s’aproven per ordre ministerial i amb l'informe previ dels serveis jurídics i de la intervenció delegada corresponent, i amb la publicació posterior al BOE. No és necessària la promulgació d'una ordre ministerial quan les normes sectorials específiques de cada subvenció incloguin ja bases reguladores.

En l’àmbit de les corporacions locals, les bases s’han d'aprovar en el marc de les bases d'execució del pressupost, mitjançant una ordenança general de subvencions o una ordenança específica per a les diferents modalitats de subvencions.

La LGS regula uns mínims que han d'establir les bases:

• a) Definició de l'objecte de la subvenció.
• b) Requisits que han de reunir els beneficiaris.
• c) Condicions de solvència i eficàcia que han de complir les entitats col·laboradores.
• d) Procediment de concessió de la subvenció.
• e) Criteris objectius d'atorgament de la subvenció i, si s'escau, ponderació d'aquests criteris.
• f) Quantia individualitzada de la subvenció o criteris per determinar-la.
• g) Òrgans competents per a l'ordenació, la instrucció i la resolució del procediment de concessió de la subvenció i el termini en què ha de ser notificada la resolució.
• h) Determinació, si s'escau, dels llibres i els registres comptables específics per garantir l'adequada justificació de la subvenció.
• i) Termini i forma de justificació per part del beneficiari o de l'entitat col·laboradora, si s'escau, del compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l'aplicació dels fons percebuts.
• j) Mesures de garantia que, si s'escau, es consideri necessari constituir a favor de l'òrgan concedent, mitjans de constitució i procediment de cancel·lació.
• k) Possibilitat de fer pagaments anticipats i abonaments a compte, així com el règim de garanties que, si s'escau, han d'aportar els beneficiaris.
• l) Circumstàncies que, com a conseqüència de l'alteració de les condicions tingudes en compte per a la concessió de la subvenció, poden donar lloc a la modificació de la resolució.
• m) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualssevol administracions o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d'organismes internacionals.
• n) Criteris de graduació dels possibles incompliments de condicions imposades amb motiu de la concessió de les subvencions. Aquests criteris són aplicables per determinar la quantitat que finalment hagi de percebre el beneficiari o, si s'escau, l'import que ha de reintegrar, i han de respondre al principi de proporcionalitat.

Dins de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya els articles 92 i 93 del TRLFPC disposen que les bases reguladores s'han de sotmetre, abans que siguin aprovades, a l'informe del servei jurídic i de la intervenció delegada de l'ens concedent. Aquesta aprovació s'ha de fer per ordre del conseller o consellera corresponent, o de l'òrgan competent; en les entitats autònomes de naturalesa administrativa, pel president o presidenta, director o directora, i pels consells d'administració en la resta d'entitats autònomes, sens perjudici de la facultat de delegació en els gerents. En els ens restants, pels òrgans rectors, d'acord amb el que estableixen les seves lleis de creació o normativa específica, sens perjudici de la possible delegació en els gerents o figures anàlogues, i s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La necessitat que la normativa estigui fixada abans dimana dels principis constitucionals de legalitat i seguretat jurídica. La LGS, en l'article 23.1.a (precepte no bàsic) i sempre en “atenció a la seva especificitat”, admet que es poden acumular bases i convocatòria en la mateixa ordre ministerial. La indeterminació fa que la doctrina sigui molt crítica amb aquesta via, que arriba a qualificar de fraudulenta. Diversos autors aprecien que per la procedència d’aquesta especificitat cal que siguin subvencions singulars i no periòdiques. A la pràctica la utilització per l’Estat és poc freqüent. Si ens traslladem a l’àmbit local, ja no són procedents, ja que l’exigència d’una ordenança per aprovar les bases la fa inviable.

Lògicament no tindrem formalment unes bases en les subvencions atorgades per la via del procediment extraordinari o no concursal, ja que en aquest cas la qualitat de les bases cal aplicar-la al títol o document de concessió.

La LGS va atorgar la condició de bàsic a alguns dels apartats de l’article 17 i, per tant, han de constar expressament a les bases, a més del que prescriu el TRLFPC (art. 92.2 i altres) i l’Ordre d'1 d’octubre de 1997, sobre tramitació, justificació i control d’ajuts i de subvencions (modificada per l'Ordre VEH/79/2020, de 9 de juny). L’article 92 del TRLFPC disposa que l'ens concedent, amb caràcter previ a l'acord de concessió, ha d'aprovar les bases reguladores de la subvenció, llevat que l'objecte d'aquesta justifiqui la impossibilitat de la concurrència, i fixa un contingut mínim que restaria homogeneïtzat, en l’àmbit subvencional del TRLFPC, per l'ACORD GOV/85/2016, de 28 de juny, en què es va aprovar la modificació del model tipus de bases reguladores anterior aprovat per l'Acord GOV/110/2014, de 22 de juliol.

El 27 de maig de 2025, el Govern de la Generalitat de Catalunya, va acordar que el Departament d’Economia revises el procediment de concessió de subvencions i els models de bases reguladores, sense actualitzar des de una dècada que han restat sense efecte, a partir de la Instrucció 06/2025 de la IG de la que ara ens ocuparem.

L’acord considera que La gestió de les subvencions constitueix una part important de l'activitat del sector públic, ja sigui com a modalitat de despesa pública o com a forma d’intervenció administrativa adreçada a fomentar determinats comportaments o actuacions d’utilitat pública o interès social, així com les disposicions de fons públics fetes sense contraprestació a favor de persones físiques o jurídiques per raó del seu estat, situació o fet en què es trobin o que suportin amb la finalitat de cobrir-ne les seves necessitats i drets bàsics, o bé, per altres raons d'interès general.

Aquesta activitat administrativa també ha de donar resposta a les necessitats de la ciutadania i, per això, cal adoptar mecanismes de gestió que proporcionin una solució adequada més àgil i flexible a aquestes necessitats en l’àmbit de la gestió subvencional.

Per complimentar aquest Acord, és va promulgar la Resolució de l’interventor general IG/34/2025, de 10 de juny de 2025, per la qual s’aprova la Instrucció 06/2025 de la Intervenció General que estableix els models de bases reguladores i de convocatòries de subvencions i ajuts de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa al seu àmbit d’aplicació comprèn les entitats que pertanyen al sector públic de l’Administració de la Generalitat. Les bases reguladores i les convocatòries de cada subvenció i ajut han de respectar els continguts d’aquests models, sens perjudici de les previsions complementàries i de les concrecions que expressament es puguin incorporar per aplicació de normativa sectorial.

L’elaboració de les bases reguladores i de les convocatòries de subvencions i ajuts es durà a terme mitjançant el sistema informàtic corporatiu de gestió de subvencions i ajuts.

La generació de les bases reguladores i de les convocatòries es realitzarà a partir de les dades introduïdes al sistema informàtic i determinaran la tramitació dels expedients per tal de facilitar la seva gestió i assolir els objectius d’agilització i simplificació del procediment.

Aquests models són d’aplicació als procediments que s'iniciïn a partir del 16 de juny de 2025.

Els models de bases reguladores i de convocatòries dels procediments de subvencions i ajuts que s’estableixen en la Instrucció 06/2025 tenen com a principis rectors donar seguretat jurídica en aquestes actuacions, simplificar la seva execució i agilitzar els processos mitjançant la incorporació d’eines d’automatització.

A continuació enumerem els diversos epigrafiats del model de bases, apuntant alguns dels aspectes mes destacables, sense la pretensió de fer una mera transcripció integra del text, doncs insistim en que per confeccionar les bases reguladores i les convocatòries es realitzarà a partir de les dades introduïdes al sistema informàtic que ja disposa d’un text essencial que en cada ens concretarà, en bona mesura, segons els elements consignats al PES pel concedent.

Disposem, al sistema informàtic corporatiu de gestió de subvencions i ajuts, del model de bases reguladores, integrat pel model d’Ordre que les aprova i un annex que les conte. Cada ens concedent farà les concrecions que calgui sobre el text pre establert, i el consignat al PES.

Aixó permet que totes les bases disposin d’una part normativa comuna i d'una altra que cada ens concedent pot modular per donar compliment al PES, que reafirma la seva importància.

Concretarà la la línia d’ajuts amb codi (Codi Pes) del Pla estratègic de subvencions (any legislatura), del (departament).

Igualment és farà referencia a la normativa que serà aplicable en tot el que no preveuen expressament aquestes bases.

Cal detallar la normativa sectorial aplicable segons cada cas.

Triar entre els sistema de concurrència competitiva o no competitiva, segons els fons disponibles.

La concreció sobre l’òrgan instructor del procediment i el competent per dictar la resolució de concessió és el que determinen a la convocatòria.

Constarà automàticament a partir del codi PES introduït al sistema i la finalitat de la subvenció s’introdueix automàticament a partir del codi PES.

Si s’escau, es possible concretar l’objecte i/o la finalitat en aquest apartat.

La quantia màxima destinada a aquestes subvencions i l’aplicació pressupostària a la qual s’ha d’imputar és la que determini la convocatòria igual que l’import de la subvenció per persona beneficiària. Cal tenir present que l’import de la subvenció concedida no pot superar el cost de l’activitat que ha de desenvolupar la persona beneficiària, tant si només rep aquesta subvenció, com si rep altres ajuts, ingressos o recursos, o be si rep subvencions d’altres entitats.

Identificar i afegir característiques de les persones que poden ser beneficiàries.

No poden ser beneficiàries d’aquesta subvenció les entitats afectades per una sentència ferma o una resolució administrativa.

Llistat de requisits que s’introdueix a partir de la informació introduïda al sistema i amb referencia a l’at 13 de la LGS.

La forma d’acreditar aquests requisits és mitjançant una declaració responsable inclosa en el formulari de sol·licitud o bé mitjançant la documentació acreditativa del compliment del requisit.

Les persones sol·licitants i les persones beneficiàries respecten:

• la normativa d'igualtat efectiva de dones i homes;
• la normativa que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l'homofòbia;
• la normativa que estableix el dret de les dones a erradicar la violència masclista;
• la normativa d’igualtat de tracte i no-discriminació.

Quan l’objecte de la subvenció impliqui contacte habitual amb menors, la persona beneficiària ha d’acreditar no haver estat condemnada per sentència ferma per cap delicte contra la llibertat i la indemnitat sexuals, ni per tràfic d'éssers humans.

Les persones beneficiàries, mitjançant la presentació de la sol·licitud, s’adhereixen als principis ètics i regles de conducta que s'estableixen en aquestes bases reguladores.

Concretar les incompatibilitats de les subvencions amb altres subvencions o ajuts, si s’escau.

Les activitats que s’hagin de fer per complir l’objecte de la subvenció s’han d’executar en el termini que s’estableixi en la convocatòria.

La tramitació del procediment i el caràcter de la despesa s’especifiquen en la convocatòria.

S’han d’aplicar els articles 17.3.b i 18 de la Llei general de subvencions en relació amb l’Acord GOV/192/2015, de 29 de desembre, pel qual es complementa l’Acord GOV/77/2015, de 2 de juny, sobre la publicació dels anuncis de notificació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El text íntegre de les convocatòries de subvencions, es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Els tràmits, els requeriments i les resolucions relacionats amb la concessió d'aquestes subvencions, es notifiquen al Tauler electrònic de la Generalitat de Catalunya, accessible des de la Seu electrònica. Aquesta publicació substitueix la notificació individual i té els mateixos efectes.

La publicació de la convocatòria es fa efectiva amb la tramesa de la informació que exigeix el Registre d’ajuts i subvencions de Catalunya, d’acord amb l’article 96 bis del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i mitjançant la base de dades nacional de subvencions.

La convocatòria ha d’indicar si aquesta subvenció es pot gestionar a través d’una entitat col·laboradora i en quins termes. D’acord amb l’article 12 de la Llei general de subvencions, pot ser entitat col·laboradora la que, actuant en nom i per compte de l'òrgan concedent, a tots els efectes relacionats amb la subvenció, lliuri i distribueixi els fons públics a les persones beneficiàries quan així ho estableixi la convocatòria de la subvenció, o la que col·labori en la gestió de la subvenció sense que abans hagi lliurat i distribuït els fons rebuts. Aquests fons no es consideren integrants del patrimoni.

D'acord amb l’article 31 de la Llei general de Subvencions, es consideren despeses subvencionables les que estiguin clarament relacionades amb l’activitat subvencionada, que siguin estrictament necessàries i que es facin en el termini i les condicions que determinin aquestes bases. El cost dels béns o serveis subvencionats no pot superar el seu valor de mercat. Poden ser despeses subvencionables les que aquí s’indiquen i les que es concreten en la convocatòria.

Es considera despesa realitzada la que hagi estat efectivament pagada abans que acabi el període de justificació que determinen aquestes bases i que es concreta en la convocatòria de la subvenció.

Tampoc son subvencionables, en cap cas, les despeses que no es contemplin de forma expressa en aquestes bases i en la convocatòria corresponent.

Si es desitja que existeixi aquesta opció caldrà consignar-la ajustada als articles 29 i 46 de la Llei general de subvencions, i a l’article 68 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei general de subvencions.

En cas contrari indicarem que la persona beneficiària no pot subcontractar, ni totalment ni parcialment, l’activitat objecte de la subvenció.

Relacionarem de forma concreta el llistat d’actuacions subvencionables.

Relació pormenoritzada de les obligacions en el ben entès que la presentació de les sol·licituds comporta que la persona sol·licitant compleixi amb les obligacions que marquen aquestes bases.

El sistema permet triar entre les diverses opcions:

• Persones jurídiques o físiques obligades a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.
• Ens locals, una administració pública o una entitat dependent o participada majoritàriament per aquella, domiciliada a Catalunya.
• Persones físiques NO obligades a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.

La presentació del formulari de sol·licitud faculta l’ens competent per comprovar que les dades que conté i que es declaren són certes.

La inexactitud, la falsedat o l’omissió de caràcter essencial en qualsevol dada en el formulari de sol·licitud o document que l’acompanyi deixen sense efectes aquest tràmit, des del moment en què es conegui i amb l’audiència prèvia a la persona interessada, i, en conseqüència, comporten la inadmissió de la sol·licitud de subvenció. Si es coneix el fet o omissió un cop ja atorgada la subvenció, serà causa de revocació i/o sanció.

La seva composició s’establirà a la convocatòria i ha de garantir la presencia equilibrada d’homes i dones d’acord amb el que estableix l’article 2.i) de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

Els criteris de valoració per a aquestes subvencions s’establiran a la convocatòria corresponent. En el cas que es tracti d’una subvenció amb concurrència competitiva ha de existit aquesta base, per a procediments de concurrència competitiva és opcional.

L’òrgan instructor ha de formular la proposta de resolució provisional de concessió de les subvencions fonamentada en l’informe de la Comissió de Valoració. Quan l’òrgan instructor no segueixi l’informe esmentat, ha de motivar-ne la discrepància.

En el supòsit que la persona beneficiaria no presenti cap al·legació a la proposta de resolució provisional, s’entendrà acceptada tàcitament aquesta proposta per la persona beneficiària.

La subvenció que regula aquestes bases té per objecte el finançament d'activitats que ha d'exercir la persona sol·licitant. Quan l'import de la subvenció de la proposta de resolució provisional sigui inferior al que figura a la sol·licitud presentada, l’òrgan instructor, si ho indica la convocatòria, podrà instar a la persona beneficiaria a reformular la seva sol·licitud per ajustar els compromisos i les condicions a la subvenció atorgable.

En qualsevol cas, la reformulació de sol·licituds ha de respectar l'objecte, les condicions i la finalitat de la subvenció, així com els criteris de valoració establerts respecte a les sol·licituds o peticions.

Si l’òrgan instructor proposa al sol·licitant la reformulació de la seva sol·licitud, i aquest no contesta en el termini que figuri en la proposta de reformulació, es mantindrà el contingut de la sol·licitud inicial a l’efecte de les activitats i el pressupost total de l’actuació que han de ser objecte de la justificació econòmica.

L'incompliment dels requisits no esmenables o del termini de presentació de sol·licituds que estableixen en aquestes bases reguladores i en la convocatòria de la subvenció comporta la inadmissió de la sol·licitud.

La persona sol·licitant pot desistir per escrit de la seva sol·licitud de subvenció, abans de la concessió.

La manca d’acreditació dels requisits que preveuen aquestes bases o la convocatòria de la subvenció, serà requerida per l’òrgan instructor al sol·licitant als efectes de la seva complimentació i/o esmena. Si en el termini de 10 dies hàbils no es respon als requeriments que efectuï l’òrgan instructor, s'entén que la persona sol·licitant desisteix de la sol·licitud de subvenció.

L’òrgan instructor resoldrà sobre la inadmissió o desistiment de les sol·licituds prèviament a la concessió de les subvencions, i notificarà la resolució d'inadmissió o desistiment a les persones interessades mitjançant la seva publicació al Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici que pugui utilitzar addicionalment altres mitjans electrònics. Aquesta publicació substitueix la notificació individual i té els mateixos efectes.

La resolució de concessió indicarà la finalitat i l’objecte de l’ajut, l’import màxim de l’ajut, les condicions que haurà de complir la persona beneficiària, el termini d’execució i de justificació de les actuacions subvencionades, la procedència dels fons amb els quals es finança l’ajut i la via de recurs que correspongui. Així mateix, a la resolució de concessió ha de fer constar que la fermesa d’aquesta resolució comporta que la persona beneficiària declara tàcitament que es troba al corrent de les seves obligacions amb l’Administració tributària i de la Tresoreria de la Seguretat Social i amb la Generalitat de Catalunya, se’ns perjudici que l’òrgan instructor verifiqui la declaració efectuada.

L'òrgan concedent dictarà la resolució motivada del procediment de concessió de la subvenció i la notificarà a les persones interessades en el termini que s’indiqui a la convocatòria.

L’òrgan concedent té la facultat de revisar la subvenció concedida i modificar-ne la resolució o l’acord de concessió en el cas que les condicions que s’han tingut en compte per a la concessió de la subvenció siguin alterades.

La persona beneficiària de la subvenció podrà sol·licitar la modificació de la subvenció.

Les subvencions, amb caràcter general, estan subjectes a la normativa tributària.

La resolució de concessió de la subvenció indicarà el tractament fiscal que correspon.

Les persones beneficiàries de la subvenció hauran de presentar una memòria d’execució de les actuacions subvencionades en el termini que s’indiqui a la convocatòria, d'acord amb el model normalitzat que faciliti l’òrgan concedent, on s’especificarà el compliment de l’objecte i la finalitat per a cadascuna de les actuacions de la subvenció.

És podrà triar segons que la subvenció hagi estat atorgada en consideració a la concurrència d’una determinada situació i conseqüència, no serà necessari que la persona beneficiària presenti cap altre tipus de justificació, excepte aquella que acrediti, per qualsevol mitjà admissible en dret, que es troba en la situació esmentada i que es comprovarà prèviament a la concessió o que s’hagi de presentar justificació econòmica segons la modalitat de justificació que assenyali la convocatòria en funció de les modalitats que permet l’Ordre ECO/172/2015. (Unitat 6)

El termini de presentació de la documentació justificativa és el que indica la convocatòria.

Si es vol ampliar, caldrà fer previsió a aquesta base i recollir que si per raons degudament justificades, les persones beneficiàries podran sol·licitar l’ampliació del termini de justificació previst a la convocatòria abans de que aquest finalitzi.

En el cas que es prevegi en la convocatòria, l’activitat subvencionada es podrà justificar amb una desviació pressupostària no superior al 20%, entre el cost inicialment pressupostat i el cost final justificat. Aquesta desviació no comportarà la reducció de la quantia de la subvenció atorgada, sempre que l’import de la subvenció atorgada sigui superior a l’import correctament justificat. L'òrgan competent només podrà aplicar aquest percentatge si es garanteix que s'han acomplert l'objecte i la finalitat de la subvenció

El pagament de la subvenció es realitzarà amb la comprovació del compliment dels requisits per la obtenció de la condició de persona beneficiària o amb la justificació prèvia per part del la persona beneficiària de la realització de l'activitat, el projecte, l'objectiu o l'adopció del comportament per al qual es va concedir en els termes establerts en aquests bases reguladores.

La proposta de pagament de la subvenció es fa amb una certificació prèvia emesa per l’òrgan competent, segons la qual l’activitat i la despesa realitzades estan justificades degudament

Quan la naturalesa de la subvenció ho justifiqui, i així s’especifiqui en la convocatòria de la subvenció es poden realitzar pagaments parcials. Els abonaments parcials suposen la realització parcial de l’objecte de la subvenció. Aquests pagaments han de respondre al ritme d'execució de les accions subvencionades i s'han d'abonar per una quantia equivalent a la justificació presentada.

L'òrgan concedent de la subvenció es pronunciarà expressament en la resolució de concessió sobre l'exigència o no de garanties. Quan aquestes s'exigeixin, es poden presentar en qualsevol forma admesa en dret.

L’entitat o persona beneficiària de la subvenció haurà de reintegrar les quantitats percebudes en els supòsits següents:

• a. Per renúncia a la subvenció a través del tràmit habilitat per l’òrgan concedent.
• b. Per revocació de la subvenció a través del tràmit habilitat per l’òrgan concedent.
• c. Per nul·litat de la concessió de la subvenció a través del tràmit habilitat per l’òrgan concedent.
• d. Com a conseqüència del resultat d’un control financer, de la imposició d’una sanció o del que es dictamini per resolució administrativa o judicial.

Es consideren causes de reintegrament, així mateix, les establertes a l’article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

El procediment de reintegrament s’ha de concloure en el termini de dotze mesos a comptar de la data de la resolució d'inici de l'expedient que es pot prorrogar de manera motivada per un període no superior a sis mesos, d'acord amb el que determinen les normes reguladores del procediment administratiu comú.

Les persones o entitats beneficiàries poden renunciar de manera expressa a la subvenció atorgada, d’acord amb el que estableix l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. La renúncia es pot efectuar sempre abans de la data prevista per presentar la justificació econòmica de la subvenció. Tanmateix, la persona beneficiària haurà de reintegrar la quantia corresponent a les quantitats percebudes en concepte de subvenció, així com els interessos de demora calculats a partir de la data de pagament de la subvenció o de les bestretes o pagaments a compte efectuats fins la data que es dicti la resolució de renúncia o fins el moment en què s’ha fet l’ingrés efectiu per la persona beneficiaria.

Son causes de revocació les establertes a l’article 37 de la Llei 38/2003, General de Subvencions, conjuntament amb l’article 92 bis de l’esmentada Llei i l’article 99 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre i aquí s’afegiran les causes sectorials que consideri l’ens concedent.

D’acord amb el que preveu l’article 36 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, quan l’acte de concessió incorri en algun supòsit de nul·litat o anul·labilitat, l’òrgan concedent ha de procedir a la revisió d’ofici o, si escau, a la declaració de lesivitat i la impugnació ulterior, de conformitat amb el que estableixen els articles 106 i 107 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, i els articles 71 i següents de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Al previst amb respecte al Registre de Subvencions i Ajuts de Catalunya haurà de subministrar a la Base de Dades Nacional de Subvencions la informació sobre les convocatòries d’ajuts i subvencions i les concessions corresponents, en els termes previstos en els articles 18 i 20.8 de la Llei general de subvencions i l’article 15 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, és podran afegir si s’escau, les que derivin de derivi un dret de propietat intel·lectual.

Els drets de propietat intel·lectual que es derivin de l’objecte de la subvenció pertanyen a les persones que els han elaborat. No es poden utilitzar ni explotar els treballs sense el consentiment explícit dels autors i autores.

De conformitat amb el Reglament General de Protecció de Dades, les dades de caràcter personal proporcionades seran tractats per l’òrgan gestor per a la tramitació de la sol·licitud a l'empara de la Llei General de Subvencions.

D'acord amb l'article 55.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, es fan públics els principis ètics i les regles de conducta als quals les persones beneficiàries de subvencions o ajuts han d'adequar la seva activitat, així com els efectes d'un eventual incompliment d'aquests, sens perjudici que la convocatòria incorpori, si s’escau, codis deontològics per raó de l'especificitat de la matèria o el compliment de determinats principis ètics o regles de conducta que es considerin adequats per garantir l'interès públic o social de l'activitat subvencionada i per complir amb l'objecte i finalitat de les subvencions convocades.

Aquests principis i regles de conducta tenen la consideració d'estàndards mínims i podran ser completats en els seus nivells d'exigència, en funció de la quantia de la subvenció o de l'ajut i/o de la tipologia i característiques de les persones beneficiàries, en les bases de la corresponent convocatòria de subvenció.

L’òrgan instructor vetllarà per a què no es produeixi cap supòsit que impliqui conflicte d’interessos.

Tant l’òrgan concedent com les persones sol·licitants hauran de formalitzar mitjançant la declaració responsable que no es troben en cap supòsit que impliqui un conflicte d’interessos en el procediment. Aquesta declaració d’absència de conflictes d’interès (DACI) haurà de realitzar-se conforme els models establerts a l’Annex IV de l’Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de recuperació, transformació i resiliència, i l’annex I de l’Ordre HFP/55/2023, de 24 de gener, relativa a l’anàlisi sistemàtica del risc de conflicte d’interès en els procediments que executen el Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Son considerades infraccions i sancions les que es preveuen al Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, la Llei 38/2003, de 17 de novembre, i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, sense perjudici de les especialitats que es puguin derivar de la normativa sectorial aplicable. Amb relació a les declaracions responsables, aquestes comporten que la persona interessada disposa de la documentació pertinent acreditativa de les dades declarades. Si l’Administració comprova la inexactitud o falsedat de les dades declarades, aquest fet comporta, prèvia audiència a la persona interessada, deixar sense efecte el tràmit corresponent. Si aquesta conducta està tipificada com a infracció en la legislació aplicable, dona lloc a la incoació de l’expedient sancionador corresponent, d’acord amb el règim sancionador a què fa referència l’apartat anterior.

També seran considerades infraccions administratives en matèria de subvencions les que concreti a aquesta base l’entitat subvencionadora.

Els òrgans competents de l’entitat subvencionadora tenen la facultat de realitzar les verificacions que siguin necessàries per comprovar les actuacions i les dades que justifiquen l'atorgament de la subvenció i que les quanties abonades han estat destinades a sufragar les despeses que comporta la realització de l’objecte de la subvenció.

L’òrgan concedent realitzarà actuacions específiques de verificació arran de denúncies o de l’existència d’indicis de frau o irregularitat en l’execució de l’activitat finançada per aquestes subvencions.

Les persones beneficiàries de les subvencions s’han de sotmetre a les actuacions de verificació que l’òrgan concedent consideri necessàries i a les efectuades pels organismes competents de l’Administració autonòmica, estatal i comunitària. Així mateix, el Departament pot inspeccionar el desenvolupament dels projectes i les accions subvencionades per tal de comprovar el compliment de l’objecte de la subvenció d’acord amb la normativa vigent.

Les actuacions de verificació i d’inspecció poden afectar també la comprovació de la veracitat de la informació indicada per la persona beneficiària sobre la base de dades o documentació comercial en possessió de tercers.

D’acord amb l’article 46.2 de la Llei 38/2003 la negativa al compliment de l’obligació de col·laboració de les persones beneficiàries o tercers a prestar col·laboració i facilitar la documentació que els sigui requerida en exercici d’aquestes funcions de verificació i d’inspecció, es considerarà resistència, excusa, obstrucció o negativa i, per tant, causa de revocació, i reintegrament en el seu cas, de l’ajut, sense perjudici de les sancions que puguin correspondre.

Les persones beneficiàries estan obligades a facilitar tota la informació que els sigui requerida per la Intervenció General de la Generalitat, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents, d’acord amb el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

Contra aquesta Ordre, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar potestativament recurs de reposició, previ al recurs contenciós administratiu, davant la persona que signa aquestes bases reguladores, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la seva publicació al DOGC, segons el que estableixen els articles 77 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, o qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.

Així mateix, poden interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb els articles 10.1.a, 14, 25 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici que puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent.

↑ Índex de la unitat

Després del PES i les bases reguladores, el tercer esglaó és la convocatòria.

La regulació de les convocatòries que fa la LGS no té la condició de disposició bàsica (art. 23.2), i per tant limitarem les referències a la normativa catalana, el TRLFPC i l'Ordre ECO/172/2015 (modificada per l'Ordre VEH/79/2020, de 9 de juny).

La Resolució de l’interventor general IG/34/2025, de 10 de juny de 2025, per la qual s’aprova la Instrucció 06/2025 de la Intervenció General ha establert models de bases reguladores i de convocatòries de subvencions i ajuts de la Generalitat de Catalunya.

Tant l’elaboració de les bases reguladores com de les convocatòries de subvencions es durà a terme mitjançant el sistema informàtic corporatiu de gestió de subvencions i ajuts.

Les convocatòries seran aprovades amb una resolució que disposarà d’un annex. La Resolució, contindrà:

Amb dues opcions:

• A) El termini de presentació de sol·licituds s’inicia a les xx:xx hores del dia dd/mm/aaaa des de l’endemà de la publicació d'aquesta Resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i finalitza a les xx:xx hores del dia dd/mm/aaaa.

• B) El termini de presentació de les sol·licituds és de xx (dies hàbils/naturals)/ /(mes/mesos)/(any/anys) a comptar des del dia (dd/mm/aaaa), inclòs des de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Les sol·licituds de subvenció s’ha de presentar de manera telemàtica i es formalitzaran segons els models que figuren en la seu electrònica. En el supòsit de les persones físiques no obligades, la presentació es farà de forma presencial, mitjançant la tramitació atesa, a les oficines d’atenció ciutadana.

En el supòsit que la persona beneficiària de la subvenció vulgui realitzar la devolució voluntària de les quantitats percebudes sense requeriment previ de l’administració haurà de sol·licitar la renúncia de la subvenció a l’òrgan competent, que emetrà i notificarà la resolució corresponent així com la carta de pagament amb la quantia que haurà de reintegrar.

Els interessos de demora es calcularan des de la data que es va efectuar el pagament fins el moment que es va produir la devolució efectiva per part del beneficiari.

En els casos que el reintegrament s'efectuï a instància de l’òrgan competent es notificarà la quantia a reintegrar a la carta de pagament corresponent.

Tal i com s’estableix en les bases reguladores i de conformitat amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades, l’òrgan instructor tractarà les dades de caràcter personal incloses en les sol·licituds i la documentació aportada per cada persona sol·licitant amb la finalitat de tramitar i fer el seguiment d'aquesta convocatòria de subvencions, d'acord amb els principis de licitud, lleialtat, transparència, seguretat i confidencialitat establerts per la normativa sobre protecció de dades.

La present resolució produirà efectes l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

En funció de les opcions triades, al final es farà constar la opció de contra la resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pugui interposar recurs potestatiu de reposició o recurs d’alçada davant l’òrgan competent.

• 1. Obertura de la convocatòria, objecte i finalitat.
  Dades que sortiran vinculades al PES, i pel que respecta a l’objecte o finalitat, és pot concretar.

• 2. Procediment de concessió de la subvenció.
  Seleccionar entre concurrència competitiva i excepcionalment concurrència no competitiva.

• 3. Òrgans competents per a la instrucció i resolució del procediment.
  Concretar aquests dos òrgans diferenciats.

• 4. Requisits per obtenir la condició de persona beneficiària.
  Els fixats a les bases reguladores.

• 5. Quantia total màxima de la convocatòria.
  Pot limitar-se a identificar la corresponent a un any o a diverses anualitats, sempre consignant fons de finançament, partida pressupostària, any e import. Amb possibilitat segons les sol·licituds presentades, de redistribuir els crèdits inicialment disponibles amb càrrec a les respectives partides pressupostàries, sempre que no superi la dotació total prevista a la convocatòria.

• 6. L'import de la subvenció
  Possibilitat de triar entre:

• 7. Documentació a adjuntar amb la sol·licitud
  Aquí és concretarà la documentació que cal acompanyar amb la sol·licitud.

• 8. Reformulació de la sol·licitud
  Si volem que preveure aquesta opció cal incloure aquí atès que l’objecte de la subvenció consisteix en el finançament d’activitats que ha d’exercir la persona sol·licitant, es podrà realitzar la reformulació de la sol·licitud per ajustar els compromisos i les condicions a la subvenció atorgable, d’acord amb el que estableix l’article 27 de la LGS.

• 9. Actuacions subvencionables
  Detall de les actuacions que so objecte de la subvenció que és convoca.

• 10. Despeses subvencionables
  Detall de les despeses que podran esser subvencionables, ajustades a l’art 31 de la LGS.

• 11. Entitats col·laboradores
  En el cas d’estar previst aquesta figura a les bases reguladores, farem referència a l’acord de col·laboració i les seves obligacions.

• 12. Comissió de Valoració
  Sobre la seva composició constarà el llistat de càrrecs que conformen la comissió de valoració, indicant la funció que exerceix cada persona.

• 13. Criteris de valoració de les sol·licituds
  En el cas de les subvencions atorgades pel procediment de concurrència competitiva, s’inserirà una taula criteris de valoració: camps “Descripció” i “Puntuació màxima, que ha de seguir la Comissió de Valoració.

• 14. Resolució del procediment i notificació a la persona interessada
  Disposem de dues opcions:

• 15. Termini d’execució de l’activitat
  El model preveu varies opcions de caràcter temporal:

• 16. Justificació
  Si la subvenció que regula aquesta convocatòria s’atorgarà en consideració a la concurrència d’una determinada situació. En conseqüència, no serà necessari que la persona beneficiària presenti cap altre tipus de justificació, excepte aquella que acrediti, per qualsevol mitjà admissible en dret, que es troba en la situació esmentada i que es comprovarà prèviament a la concessió.

• 17. Pagament
  El pagament de la subvenció es realitzarà amb la comprovació del compliment dels requisits per la obtenció de la condició de persona beneficiària o amb la justificació prèvia per part del la persona beneficiària de la realització de l'activitat, el projecte, l'objectiu o l'adopció del comportament per al qual es va concedir en els termes establerts en aquests bases reguladores. 17.2.

↑ Índex de la unitat

En les unitats següents aprofundirem en la resolució de concessió de les subvencions, però ara ja n'apuntem alguns dels elements:

• La resolució de concessió és un acte administratiu que finalitza el procediment de concessió.

• Un cop aprovada la proposta de resolució definitiva, l'òrgan competent, segons les bases reguladores, ha de resoldre el procediment.

• La resolució s'ha de motivar de conformitat amb el que disposin les bases reguladores de la subvenció i en el procediment han de quedar acreditats, en tot cas, els fonaments de la resolució que s'adopti. Igualment ha de reunir la resta dels elements formals i materials comuns dels actes administratius.

• L'import de les subvencions concedides en cap cas no pot ser d'una quantia que, aïlladament o en concurrència amb subvencions d'altres entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, superi el cost de l'activitat a desenvolupar pel beneficiari.

• La resolució, a més de contenir el sol·licitant o la relació de sol·licitants als quals es concedeix la subvenció, ha de fer constar, si s'escau, de manera expressa, la desestimació de la resta de les sol·licituds.

• El termini màxim per resoldre i notificar la resolució del procediment no pot excedir els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei estableixi un termini superior o estigui establert en la normativa de la Unió Europea. Desprès d’aquest termini, es considera desestimada la sol·licitud per silenci administratiu.

• La tramitació, la notificació i la reformulació de la resolució han d'aplicar les determinacions que sobre aquestes qüestions figurin a les bases reguladores.

Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits que estableix el TRLFPC.

↑ Índex de la unitat

← Unitat 2 | Unitat 4 →