• 3.1 Establiment de les subvencions
• 3.2 Pla estratègic de subvencions. Concepte i naturalesa
• 3.3 Bases reguladores de subvencions
• 3.4 Convocatòries de subvencions
• 3.5 Resolució de concessió

En les dues unitats anteriors hem tractat sobre la “raó de ser” de les subvencions, una eina econòmica al servei d’uns objectius superiors i constitucionalitzats. Ara ja arribem als aspectes més pràctics, que fan possible passar del camp de les bones intencions, que sempre presideix la voluntat del legislador, a la realitat quotidiana amb què ha de treballar el gestor de les subvencions.

Si per al gestor de les subvencions introduir modificacions a les lleis pot quedar una mica fora del seu abast, els instruments dels quals ara ens ocuparem li són més propers, i és convenient que siguin confeccionats amb el concurs de les diverses persones de l’Administració que intervenen en el procés i amb la participació dels sectors socials en què es pretén fomentar activitats o comportaments d’interès general.

Cal no perdre de vista sempre que els principis generals del procediment subvencional estan enunciats amb molta claredat en el TRLFP (art. 87):

• a) Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.
• b) Que el lliurament estigui afectat a un fi, un propòsit, una activitat o un projecte específics, i hi hagi l'obligació del destinatari de complir les obligacions o els requisits que s'hagin establert.
• c) Que la finalitat respongui al foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o per a la promoció d'una finalitat pública.

L’article 8 de la LGS fixa com a principis generals que:

• 1. Els òrgans de les administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ han de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i els efectes que es pretenen amb l'aplicació, el termini necessari per la consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament, que s'han de supeditar en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària.

• 2. Quan els objectius que es pretenen aconseguir afectin el mercat, la seva orientació s'ha d'adreçar a corregir errades clarament identificades i els seus efectes han de ser mínimament distorsionadors.

Pel que fa a la gestió de les subvencions, el mateix article 8 concreta que s'ha de portar a terme d'acord amb els principis següents:

• a) Publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació.
• b) Eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l'Administració atorgant.
• c) Eficiència en l'assignació i la utilització dels recursos públics.

Per arribar al procediment subvencional, cal que l’ens atorgant disposi, a banda de la capacitat i l'habilitació per fer-ho, de les dotacions pressupostàries corresponents i d’una sèrie d’instruments, que es podrien descriure com els “esglaons d’una escala” que conduiran a la concessió per efectuar l’objecte de la subvenció:

Amb la LGS, el seu Reglament i el TRLFPC ens podem formar un quadre que fixa els objectius i la forma d’aconseguir-los, pel que fa als instruments propis de les actuacions subvencionals.

↑ Índex de la unitat

• 3.2.1 Aspectes a considerar del PES
• 3.2.2 Estructura i contingut dels PES

Començarem pel “primer esglaó” del procediment per a la concessió de subvencions i ajuts, el pla estratègic de subvencions (PES).

El PES va constituir una de les novetats de la LGS, que pel seu caràcter de legislació bàsica semblava que estava destinat a exercir una forma d’influència apreciable sobre el procés de gestió de les subvencions. El TRLFPC no fa referència al PES i el legislador no n'ha considerat necessària la incorporació en cap de les modificacions realitzades des de l’entrada en vigor de la LGS i el seu Reglament -posició lògica amb la ja esmentada categoria de disposició bàsica que la LGS atorga al PES.

Tothom coincideix que és una eina de planificació, en cap cas una norma jurídica i, com les diverses guies o models de PES afirmen, l'aprovació no genera drets a favor dels potencials beneficiaris, com tampoc obligacions per part de l’ens que l’aprova. La Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ d’Extremadura de 28/10/2019 ens diu que al PES li manca rang normatiu, i és un mer instrument de gestió, la virtualitat del qual opera en l'àmbit intern de l'Administració.

Per la mateixa Sentència, el PES ni és norma jurídica ni, pròpiament, un acte administratiu amb efectes externs vinculants i amb un destinatari plural. I manca d'eficàcia vinculant per a l'Administració que l'aprova a causa del mecanisme de seguiment establert en l'article 15 del Reglament de la LGS, disposició que autoritza la modificació o la substitució de línies de foment inicialment establertes.

Finalment, el TSJE considera que el PES és una manifestació externa programàtica fruit d'una decisió política electiva en el camp de les tècniques de foment, conformada segons mandats de l'esmentat article 12, el qual permet habilitar aquestes típiques tècniques des del punt de vista pressupostari i jurídic, que és condició sine qua non per a l'establiment posterior de la regulació (bases) i l'anunci de convocatòria de les ajudes públiques.

Com a corol·lari de les limitacions del PES, resta supeditat, en tot cas, al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària (art. 135 de la CE).

Cada llei és filla del seu moment històric, i la part expositiva de la LGS afirma que "les subvencions són una modalitat important de despesa pública i, per tant, s’han d’ajustar a les directrius de la política pressupostària. La política pressupostària actual està orientada pels criteris d’estabilitat i creixement econòmic pactats pels països de la Unió Europea, que, a més, a Espanya han trobat l’expressió normativa en les lleis d’estabilitat pressupostària. Aquesta orientació de la política pressupostària ha seguit un procés de consolidació dels comptes públics fins a l’eliminació del dèficit públic i es proposa mantenir, d’ara endavant, l’equilibri pressupostari". La concreció d’aquestes afirmacions de la LGS es troben en l’article 135 de la CE, reformada el 2011 pel procediment ordinari de l’article 167.

Que de manera temporal, per causa de la pandèmia de la covid-19, l'aplicació de l’article 135 de la CE estigui “atenuada”, no n'ha produït la derogació i per complir-ho cal respectar la determinació constitucionalitzada:

A aquest respecte, l’article 92 del TRLFPC concreta que les bases reguladores de les subvencions han de preveure la possibilitat de reducció parcial o total de la subvenció, abans que no es dicti la resolució definitiva, com a conseqüència de les restriccions que derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

No hem de confondre el PES amb altres documents o acords que comparteixen la denominació de “plans estratègics”, que acostumen a operar com a “fulls de ruta” de polítiques sectorials o específiques.

El procés per arribar a establir una subvenció comença amb el PES, segons disposa l’article 8.1 de la LGS, pas previ que han de seguir els òrgans de les administracions públiques o qualsevol ens que es proposi establir subvencions.

Al PES cal concretar, segons la LGS:

• Els objectius i els efectes que pretenen les subvencions amb la seva aplicació.
• El termini necessari per a la consecució.
• Els costos previsibles i les fonts de finançament, supeditats en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària.

El Consell d'Estat, en el dictamen sobre l’article 8.1 de la LGS, ja va considerar que el PES és un “esglaó” (sic) que uneix la fase d’assignació de recursos públics i la fase d'execució de polítiques de foment.

Pascual Garcia ¹⁾ ens ofereix unes encertades orientacions sobre la confecció d'un PES, sempre a partir del concepte que la LGS és una llei especial de despesa que cal vehicular amb la fase de programació pressupostària i amb el pressupost per objectius i el control de resultats. També podem trobar un ajut en els articles (no bàsics) 10-15 del Reglament de la LGS.

Fins no fa gaires exercicis s’ha trobat a faltar el PES de l’ens concedent en una part apreciable de les subvencions, simplement perquè no existien, com afirma de forma reiterada la Sindicatura de Comptes als seus informes.

El Tribunal de Comptes en l'“Informe de fiscalització dels plans estratègics de subvencions de l'àrea politicoadministrativa de l'Estat”, aprovat pel Ple del Tribunal de Comptes el 30 d'octubre de 2014, va recomanar “aprovar anualment normes per a l'elaboració dels PES i per determinar el contingut dels informes de seguiment d'aquests, que podrien coadjuvar als gestors públics en l'execució de la política subvencional”. El Consell de Ministres va prendre raó de l'informe general de la planificació estratègica de subvencions en el sector públic estatal existent el 2017, elaborat per la IGAE, en el qual es recollia la necessitat d'elaborar una norma per concretar els diversos aspectes que cal normalitzar (àmbit subjectiu i objectiu del PES, calendari de realització de cada tasca, règim de publicitat; etc.). Fins que s’aprovi aquesta norma, la IGAE ha elaborat una guia General per la seva elaboració, a la qual ens referirem més endavant.

Aproximadament a partir del 2017, la inacció del legislador pel que fa als PES ha estat coberta amb actuacions decidides de les diverses administracions que atorguen subvencions, que han anat promulgant els seus PES amb una certa dispersió, però amb la voluntat de passar a la realitat el que estableix la LGS i el seu Reglament des de fa gairebé dotze d’anys.

Amb posterioritat a la promulgació de la LGS, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, ha constituït el PES com un instrument al servei dels seus principis. Aquesta major transparència, unida a la diversitat d’instruments que s’articulen en la LGS, incideixen de forma directa en un increment dels nivells d’eficiència i eficàcia en la gestió de la despesa pública relativa a les subvencions.

La Generalitat de Catalunya també està implantant des dels exercicis 2018 i2019 un model de PES per departaments, sota l’impuls del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, en considerar que és un instrument en què conflueixen:

• a) La materialització dels principis que regulen la concessió de les subvencions i la seva justificació.
• b) La planificació de la política en matèria de foment d'activitats d'utilitat pública o interès social o de promoció d'una finalitat pública d'un determinat departament.
• c) Les mesures de control de les subvencions, que permeten, amb la seva avaluació, una millora de les futures subvencions mitjançant les correccions oportunes que s'observen, per la qual cosa qualsevol pla ha de recollir el seguiment i el control de l'activitat de subvencions.

El pla estratègic de subvencions s'ha de cenyir al que disposa el capítol IX, “Les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya”, del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (TRLFPC). Dins de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, el PES requereix l'aprovació del conseller o consellera.

A l'Estat, el PES ha de ser aprovat pel titular del ministeri, departament o ens concedent (art. 8 de la LGS i art. 10-15 del seu Reglament).

Pel que fa a les administracions locals, l'òrgan competent per aprovar el PES és l'alcalde o alcaldessa, atès que es tracta d'un instrument de planificació estratègica de l'activitat subvencional o de foment i de gestió econòmica, d'acord amb el que disposa l'article 21.1.s de la Llei de bases de règim local, sens perjudici que alguns autors assignen la competència al ple municipal.

Sobre la base del Model (Administració de la Generalitat) i de la Guia (Administració general de l’Estat) per confeccionar els PES abans esmentats, podem comentar els diversos elements que l'integren, pel que fa als aspectes a considerar.

L'objecte és garantir un grau més elevat d'eficiència i d'eficàcia en la implantació de les polítiques públiques que tinguin com objecte fomentar una activitat d’utilitat pública, d'interès social o de promoció.

El PES esdevé un instrument de gestió, planificació i control de les polítiques públiques de contingut subvencional desenvolupades pel departament i el seu sector públic, com a atorgant d’ajuts i subvencions, i una eina al servei de la ciutadania per donar a conèixer la política de subvencions.

El PES té caràcter programàtic, no normatiu, i el seu contingut no genera drets ni obligacions a favor dels beneficiaris potencials, els quals no poden exigir indemnització o compensació de cap mena en el supòsit que el PES no es porti a la pràctica en els termes propis.

La seva efectivitat queda condicionada a la posada en pràctica de les diferents línies de subvenció, atenent, entre altres condicionants, a les disponibilitats pressupostàries de cada exercici.

Per a l’Administració de la Generalitat de Catalunya (AGC), hi ha un PES per cada departament i ens públics que hi estan vinculats que també proposen l’establiment de subvencions o ajuts. A aquests efectes, ha de detallar els òrgans gestors del departament que concedeixen ajuts i subvencions (p. ex., Direcció General X) i els ens públics adscrits al departament que també són subvencionadors (p. ex., entitat X), si s’escau.

Dins de l’àmbit de l’Administració general de l’Estat (AGE), hi ha un PES per cada departament ministerial, sens perjudici de confeccionar plans conjunts o compartits per diversos departaments.

El Model per a l’AGC inclou, amb les definicions més detallades que en el TRLFPC, les subvencions i els ajuts, enfront de la Guia per a l’AGE, que es limita a referir-se a l’article 2 de la LGS, però afegint la resta de lliuraments dineraris sense contraprestació, avals i altres garanties, préstecs, aportacions de finançament de risc, bestretes reemborsables i altres mesures de caràcter financer que suposin un avantatge econòmic a favor dels seus beneficiaris i que es financin amb càrrec a fons públics.

Una vigència de tres anys (onze en el Reglament de la LGS), per a l’AGE, amb una durada diferent per raons que ho motivin, que han de ser explicitades en el PES, o quan així ho estableixi la normativa europea.

Els PES s'han d'aprovar abans de començar el primer any de la seva aplicació. Cada PES succeeix el precedent, sense que quedi cap període sense planificar.

Per a l’AGC, el període de vigència del PES també es recomana per tres anys i entra en vigor al dia següent de la signatura.

Per a l’AGE, el PES ha d'establir la participació de tots els òrgans i les entitats l'actuació dels quals hi quedi determinada.

S'ha d'efectuar una consulta prèvia, a través del portal del departament, en la qual s'ha de recaptar informació sobre els problemes que s'han de resoldre i les possibles solucions.

En el procés d'elaboració del PES cal comptar amb la participació dels principals sectors afectats, a través de les seves entitats més representatives.

Quan el PES incideixi en sectors en els quals les comunitats autònomes tinguin competències, el contingut s'ha de coordinar amb les actuacions d'aquestes; a aquests efectes, cal consultar les comunitats autònomes abans d'aprovar-lo i informar sobre el seu contingut final en la conferència sectorial.

Si el PES inclou actuacions finançades amb càrrec a fons estatals però gestionades per les comunitats autònomes, cal acordar sistemes de seguiment que permetin avaluar la consecució dels objectius estatals.

En el cas de les administracions locals, i com que el PES no és una norma, no cal atenir-se al que disposin les ordenances locals de l’article 49 de la LRBRL (aprovació inicial provisional, informació pública i audiència a les persones interessades, etc.), però amb coherència amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, que ha constituït el PES com un instrument al servei dels seus principis, semblaria lògic articular la participació social en el PES, ja que també la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en el títol VI assenyala l’obligatorietat de dur a terme un procés de consulta pública de caràcter previ a l’aprovació o la modificació de les ordenances.

El Model per a l’AGC és força concret i inclou els principis concessionals de les subvencions, ja tractats:

• Publicitat i transparència, que han de garantir la igualtat d'informació per accedir a subvencions que tinguin com objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública, d'interès social o de promoció d’una finalitat pública.
• Objectivitat, igualtat i no discriminació.
• Eficàcia i eficiència, consistent en l'optimització dels recursos públics assignats a cada programa, sense que en cap moment es puguin sobrepassar les limitacions legals i/o pressupostàries establertes.

↑ 3.2 Pla estratègic de subvencions. Concepte i naturalesa | ↑ Índex de la unitat

És un aspecte epigrafiat en la Guia per a l’AGE, la qual posteriorment fa un detall més individualitzat, que és el que anirem especificant quan ens referirem al model estatal i a algunes singularitats per a les administracions locals.

Segons la LGS i el seu Reglament (art. 12), els PES s'han d'estructurar segons els apartats que s'enumeren a continuació:

• a) Introducció
• b) Àmbit temporal
• c) Àmbit subjectiu
• d) Procés d'elaboració i aprovació
• e) Planificació estratègica
• f) Resultats de l'avaluació dels plans estratègics anteriors
• g) Marc pressupostari
• h) Criteris que orienten el pla
• i) Objectius estratègics
• j) Seguiment del pla
• k) Publicació
• l) Línies de subvencions.

Per a l’AGC, en el seu model, els requisits bàsics són dos:

1. Inclusió de les consignacions pressupostàries corresponents en els pressuposts anuals.
2. Aprovació de les bases reguladores de la seva concessió, amb les corresponents convocatòries anuals o bé el corresponent conveni subvencional o resolució de concessió de subvenció directa d'aquestes, segons els casos establerts legalment.

I es recorda que les subvencions i els ajuts resten supeditats al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària.

El model de l’AGC recorda els procediments de concessió de les subvencions (ordinari enfront d'extraordinàri) i les seves manifestacions:

• Amb procediment ordinari: en règim de concurrència competitiva (concessió amb sistema de prelació), i en règim de concurrència no competitiva (concessió per la mera concurrència d'una determinada situació de la persona o entitat beneficiària, sense que sigui necessari establir la comparació entre sol·licituds).
• Amb procediment extraordinari o de “concessió directa”: nominatives, imposades per norma de rang legal, i de caràcter excepcional.

Aquest aspecte, en la Guia per a l’AGE, és inclòs dins del concepte de “sector social o econòmic al qual s’adrecen els ajuts”. El model per a l’AGC estableix que es faci referència a les matèries respecte de les quals anualment cal establir subvencions, i s'ha de fer constar els programes pressupostaris en els quals l’ens autor del PES té definides les partides a càrrec de les quals convocarà les línies corresponents.

La referència per a l’AGE es limita als objectius operatius, que han de ser coherents amb els objectius estratègics del PES; s'han d'expressar en termes precisos i datats, i han de concretar el termini per a la consecució.

Pel que fa a l’AGC, cal consignar els objectius estratègics, conceptuats com el propòsit o la finalitat que, pel fet de ser primordial, significativa o rellevant, motiva l’acció subvencionadora.

La guia de l’AGE recomana recollir totes les línies de subvencions establertes, ordenades d’acord amb l’esquema seguit en el PES. Les línies de subvencions s’han d'ajustar als objectius del PES, a les prioritats de les polítiques de despesa i a les disponibilitats financeres establertes en el procediment d'elaboració dels pressupostos generals de l’Estat.

El model de l’AGC, molt més concret, indica que cal desenvolupar les diferents línies de subvenció de cadascun dels ens concedents. A cada línia d’ajut es fa esment a:

1. La denominació de l’ajut o subvenció
2. Pla d’acció:
   • Forma d’atorgament
   • Calendari d’elaboració
   • Sector al qual s'adreça la línia
3. Centre gestor de la línia
4. Objectius i efectes
5. Termini necessari per a la seva consecució
6. Indicadors
7. Perfil dels beneficiaris
8. Programa pressupostari
9. Costos previsibles
10. Fonts de finançament
11. Concurrència o possibles incompatibilitats amb altres subvencions.

La relació de les diferents línies d’ajuts i subvencions només tenen eficàcia quan s’aprovin les bases i la seva convocatòria, sens perjudici de les modificacions que s'hi vulguin introduir. Així mateix, les subvencions directes només són efectives des de la concessió.

El model de l’AGC, per a la majoria de les qüestions, vol aconseguir un nivell considerable de concreció sobre:

• El finançament de les subvencions del PES, que cal efectuar amb els fons propis de l’ens concedent o, si s'escau, es cofinançaran amb altres administracions o ens, que segons la finalitat han d'anar a càrrec del capítol IV o VII del pressupost de despesa.
• Les quanties assignades a cadascuna de les línies de subvenció del PES s’han d'establir en el pressupost anual que aprovi el Parlament de Catalunya.
• Els programes de subvencions i ajuts queden condicionats a l’existència de dotació pressupostària adient i suficient.
• El PES ha d'adequar automàticament els imports de les línies subvencionables als imports que resultin de les modificacions pressupostàries que es produeixin al llarg del període de vigència.

La Guia de l’AGE engloba el finançament dins del subconcepte “marc pressupostari”, i esmenta que cal analitzar l'evolució de la despesa d'anys anteriors, la previsió futura i les fonts de finançament específiques.

El model de l’AGC té una especial cura amb determinats aspectes:

• El finançament de les subvencions del PES s'ha de fer amb els fons propis del departament o els ens públics que proposen l’establiment de subvencions i ajuts o, si s'escau, s'han de cofinançar amb altres administracions o ens.
• Segons la finalitat, van a càrrec del capítol 4 o 7 del pressupost de despeses (per finançar operacions corrents o inversions del beneficiari).
• Les quanties assignades a cadascuna de les línies de subvenció del PES s’han d'establir en el pressupost anual que aprovi el Parlament de Catalunya.
• Els programes de subvencions i ajuts resten condicionats a l’existència de dotació pressupostària adient i suficient.
• El PES ha d'adequar automàticament els imports de les línies subvencionables als imports que resultin de les modificacions pressupostàries que es produeixin al llarg del període de vigència. Aquesta opció permet vehicular directament el PES amb la “vida” real del pressupost i la seva tutela del principi d’estabilitat pressupostària i control del dèficit públic, per complir l'article 135 de la CE.

És un aspecte essencial del PES, al qual cal dedicar una certa atenció, per evitar, una vegada més, el rigor de la coneguda frase de “vostès facin la llei, que jo faré el reglament” (Álvaro Figueroa y Torres, comte de Romanones), que sembla ja interioritzat per la Guia de l’AGE en afirmar, sobre el seguiment del PES, que “s'ha d'informar sobre el sistema d’actualització, seguiment i avaluació del pla, d'acord amb la normativa aplicable”. També és cert que aquesta Guia dedica un apartat per al seguiment dels objectius:

• Seguiment continu.
• Memòria anual (per línies, grau d’execució i anàlisis de desviacions), abans del 30 d’abril de l’any següent.

Els informes d’execució s'han de publicar en el Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajuts i en la pàgina web de la IGAE.

El model de l’AGC, en la línia de l’article 12.1.c del Reglament de la LGS, disposa que un sistema que s’estructura en dues actuacions:

• Indicadors que permetin mesurar els resultats de la implantació de les diferents línies d’actuació subvencional.
• Treball de comprovació dins el marc d’actuació de control financer.

El quadre d’indicadors s’han d'utilitzar per avaluar l’assoliment dels objectius establerts per a cadascun fixat per les unitats responsables de cada matèria objecte de subvenció o ajut.

Si, com a resultat dels informes de seguiment emesos pels tècnics responsables dels programes, hi ha línies de subvencions o ajuts que s’allunyen de la consecució dels objectius fixats, o del que sigui adequat al nivell de recursos invertits, poden ser modificades o substituïdes per d’altres més eficaces i eficients o poden ser eliminades.

L’informe d’avaluació dels objectius establerts en el PES a efectuar per cada àrea, s'ha de fer abans del 30 d’abril de cada any i ha de recollir els apartats següents, relatius a l’exercici anterior:

• Grau d’acompliment dels objectius específics marcats en cada objectiu estratègic del PES.
• Impacte i efectes sobre la realitat que s’han assolit, segons els objectius estratègics del PES.
• Repercussions pressupostàries i financeres que es deriven de l’aplicació del PES.
• Conclusions i valoració general.

El model de l’AGC disposa que, un cop realitzades les tasques de seguiment i avaluació establertes per a cadascun dels programes en què es desenvolupa el PES, si es fes palesa la ineficàcia o la desviació d’algun d’aquests respecte dels objectius establerts, s'ha de modificar o eliminar.

Així mateix, si s'esdevenen circumstàncies socials, econòmiques o d’interès públic que aconsellin adoptar noves línies i programes de subvenció i/o ajut, el PES s’ha d'entendre modificat automàticament. Atès el caràcter econòmic d’aquesta modificació, cal fer-la mitjançant les modificacions pressupostàries necessàries, conformement a la legislació vigent.

El PES ha de ser publicat en la pàgina web del Departament i en la dels ens públics que hi estan vinculats i que proposen l’establiment de subvencions.

Igualment, un cop aprovat, s'ha de donar trasllat del PES al conseller o consellera del departament competent en matèria d’economia i finances, en còpia a la Intervenció General.

↑ 3.2 Pla estratègic de subvencions. Concepte i naturalesa | ↑ Índex de la unitat

• 3.3.1 Objecte
• 3.3.2 Publicació
• 3.3.3 Persones beneficiàries
• 3.3.4 Requisits i incompatibilitats
• 3.3.5 Quantia
• 3.3.6 Despeses subvencionables
• 3.3.7 Sol·licituds
• 3.3.8 Documentació que cal presentar amb la sol·licitud
• 3.3.9 Termini de presentació de sol·licituds
• 3.3.10 Criteris de valoració
• 3.3.11 Procediment de concessió
• 3.3.12 Proposta de resolució provisional, acceptació de la subvenció, reformulació i presentació de documentació addicional
• 3.3.13 Inadmissió i desistiment
• 3.3.14 Resolució i publicació
• 3.3.15 Publicitat
• 3.3.16 Pagament
• 3.3.17 Justificació
• 3.3.18 Obligacions de les persones beneficiàries
• 3.3.19 Modificació de la resolució
• 3.3.20 Revocació
• 3.3.21 Sancions
• 3.3.22 Protecció de dades

Les bases reguladores de subvencions, o simplement “les bases”, ocupen el “segon esglaó” del procediment per a la concessió de subvencions i ajuts, i segueixen al PES.

A diferència del PES, les bases reguladores de subvencions sí que són una norma jurídica; com alguns denominen col·loquialment, són “la llei concreta per a cada subvenció”. Això no comporta que, per un pretès rigor jurídic, es perdi de vista que les bases són una eina més dins de la tècnica subvencional per portar a terme actuacions de foment d’activitats d'interès social i general i, per tant, sense que es facin d’esquena a les persones que les han de dur a terme. Intentarem que es redactin amb un llenguatge clar i comprensible, ja que cal facilitar la comprensió de les persones que formalitzaran les sol·licituds. Les bases han de potenciar la transparència que presideix l’acció de foment.

Fins a la promulgació de la LGS, era freqüent una certa confusió entre dos elements imprescindibles en el procediment concursal per a la concessió de les subvencions: les bases i la convocatòria. El legislador ha precisat amb cura les diferències conceptuals de tal manera que les bases tenen naturalesa reglamentària i la convocatòria és únicament un acte administratiu amb una pluralitat de subjectes.

Les bases, atesa la condició de norma jurídica, de caràcter general, que dimana de l’Administració, tenen un valor subordinat a la LGS o al TRLFPC, i poden adoptar elements normatius nous, sempre que no entrin en contradicció amb aquestes lleis. Si ocorre aquesta situació, podríem trobar-nos davant de la seva nul·litat radical per aplicació del principi de jerarquia normativa (art. 9 de la CE) -STC del 15.6.1981; 28.4.1982; 5.8.1983; 11.11.1983, etc. Amb caràcter general, les bases tenen una voluntat temporal de durada indefinida.

Inicialment, ja podem establir unes característiques essencials de les bases (art. 92.2 del TRLFPC i art. 11, 16, 17, 19.2, 22, 29, 30, 31, 32, 36 i 46 de la LGS):

• Norma reglamentària (STC del 15.6.1981, 28.4.1982, 5.8.1983 i 18.11.1983).
• Durada indefinida, si no es disposa el contrari.
• Innoven l’ordenament.
• Adreçades a una pluralitat indefinida de compliments/subjectes.
• Aprovades, segons el règim establert per les normes de caràcter reglamentari (art. 92 i 93 del TRLFPC). A les administracions locals les bases s’han d'aprovar mitjançant una ordenança general de subvencions o d’una ordenança específica per a les diferents modalitats de subvencions.

La LGS, per a l'àmbit de l'Administració general de l'Estat, així com dels organismes públics i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que hi estan vinculats o que en depenen, assenyala en l'article 17 que les bases s’aproven per ordre ministerial i amb l'informe previ dels serveis jurídics i de la intervenció delegada corresponent, i amb la publicació posterior al BOE. No és necessària la promulgació d'una ordre ministerial quan les normes sectorials específiques de cada subvenció incloguin ja bases reguladores.

En l’àmbit de les corporacions locals, les bases s’han d'aprovar en el marc de les bases d'execució del pressupost, mitjançant una ordenança general de subvencions o una ordenança específica per a les diferents modalitats de subvencions.

La LGS regula uns mínims que han d'establir les bases:

• a) Definició de l'objecte de la subvenció.
• b) Requisits que han de reunir els beneficiaris.
• c) Condicions de solvència i eficàcia que han de complir les entitats col·laboradores.
• d) Procediment de concessió de la subvenció.
• e) Criteris objectius d'atorgament de la subvenció i, si s'escau, ponderació d'aquests criteris.
• f) Quantia individualitzada de la subvenció o criteris per determinar-la.
• g) Òrgans competents per a l'ordenació, la instrucció i la resolució del procediment de concessió de la subvenció i el termini en què ha de ser notificada la resolució.
• h) Determinació, si s'escau, dels llibres i els registres comptables específics per garantir l'adequada justificació de la subvenció.
• i) Termini i forma de justificació per part del beneficiari o de l'entitat col·laboradora, si s'escau, del compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l'aplicació dels fons percebuts.
• j) Mesures de garantia que, si s'escau, es consideri necessari constituir a favor de l'òrgan concedent, mitjans de constitució i procediment de cancel·lació.
• k) Possibilitat de fer pagaments anticipats i abonaments a compte, així com el règim de garanties que, si s'escau, han d'aportar els beneficiaris.
• l) Circumstàncies que, com a conseqüència de l'alteració de les condicions tingudes en compte per a la concessió de la subvenció, poden donar lloc a la modificació de la resolució.
• m) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualssevol administracions o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d'organismes internacionals.
• n) Criteris de graduació dels possibles incompliments de condicions imposades amb motiu de la concessió de les subvencions. Aquests criteris són aplicables per determinar la quantitat que finalment hagi de percebre el beneficiari o, si s'escau, l'import que ha de reintegrar, i han de respondre al principi de proporcionalitat.

Dins de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya els articles 92 i 93 del TRLFPC disposen que les bases reguladores s'han de sotmetre, abans que siguin aprovades, a l'informe del servei jurídic i de la intervenció delegada de l'ens concedent. Aquesta aprovació s'ha de fer per ordre del conseller o consellera corresponent, o de l'òrgan competent; en les entitats autònomes de naturalesa administrativa, pel president o presidenta, director o directora, i pels consells d'administració en la resta d'entitats autònomes, sens perjudici de la facultat de delegació en els gerents. En els ens restants, pels òrgans rectors, d'acord amb el que estableixen les seves lleis de creació o normativa específica, sens perjudici de la possible delegació en els gerents o figures anàlogues, i s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La necessitat que la normativa estigui fixada abans dimana dels principis constitucionals de legalitat i seguretat jurídica. La LGS, en l'article 23.1.a (precepte no bàsic) i sempre en “atenció a la seva especificitat”, admet que es poden acumular bases i convocatòria en la mateixa ordre ministerial. La indeterminació fa que la doctrina sigui molt crítica amb aquesta via, que arriba a qualificar de fraudulenta. Diversos autors aprecien que per la procedència d’aquesta especificitat cal que siguin subvencions singulars i no periòdiques. A la pràctica la utilització per l’Estat és poc freqüent. Si ens traslladem a l’àmbit local, ja no són procedents, ja que l’exigència d’una ordenança per aprovar les bases la fa inviable.

Lògicament no tindrem formalment unes bases en les subvencions atorgades per la via del procediment extraordinari o no concursal, ja que en aquest cas la qualitat de les bases cal aplicar-la al títol o document de concessió.

La LGS va atorgar la condició de bàsic a alguns dels apartats de l’article 17 i, per tant, han de constar expressament a les bases, a més del que prescriu el TRLFPC (art. 92.2 i altres) i l’Ordre d'1 d’octubre de 1997, sobre tramitació, justificació i control d’ajuts i de subvencions (modificada per l'Ordre VEH/79/2020, de 9 de juny). L’article 92 del TRLFPC disposa que l'ens concedent, amb caràcter previ a l'acord de concessió, ha d'aprovar les bases reguladores de la subvenció, llevat que l'objecte d'aquesta justifiqui la impossibilitat de la concurrència, i fixa un contingut mínim que restaria homogeneïtzat, en l’àmbit subvencional del TRLFPC, per l'ACORD GOV/85/2016, de 28 de juny, pel qual s'aprova la modificació del model tipus de bases reguladores aprovat per l'Acord GOV/110/2014, de 22 de juliol, pel qual s'aprova el model tipus de bases reguladores dels procediments per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva, tramitats per l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, i se n'aprova el text íntegre. Aquest model tipus de bases estableix els apartats següents:

• Objecte
• Publicació
• Persones beneficiàries
• Requisits i incompatibilitats
• Quantia
• Despeses subvencionables
• Sol·licituds
• Documentació que cal presentar amb la sol·licitud
• Termini de presentació de sol·licituds
• Criteris de valoració
• Procediment de concessió
• Proposta de resolució provisional, acceptació de la subvenció, reformulació i presentació de documentació addicional
• Inadmissió i desistiment
• Resolució i publicació
• Publicitat
• Pagament
• Justificació
• Obligacions de les persones beneficiàries
• Modificació de la resolució
• Revocació
• Sancions
• Protecció de dades

El model inclou un annex sota el títol "Principis ètics i regles de conducta als quals les persones beneficiàries de subvencions o ajuts han d'adequar la seva activitat, i efectes d'un eventual incompliment d'aquests principis".

Anirem enumerant els diversos aspectes més habituals a considerar en les bases, que són un veritable reglament de cada convocatòria de subvencions, amb la seva referència normativa i un petit comentari sobre aquests, seguint les pautes dels acords de Govern GOV/110/2014 i GOV/85/2016. Aquest darrer Acord s’ajusta al Pla de Govern per a l'XI legislatura i s'articula a l'entorn de tres grans eixos, que volen donar respostes als reptes del país.

Un d'aquests eixos se centra en el compromís del Govern amb la ciutadania per assolir un país amb bones pràctiques, amb l'objectiu de desenvolupar, entre d'altres, una administració més eficient al servei de les persones i les empreses, mentre s'impulsen mesures relacionades amb el bon govern i la transparència administrativa i s'incorporen els elements sobre la matèria subvencional de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.

L’Acord GOV/85/2016 estableix que aquest model tipus de bases reguladores és aplicable als procediments de concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, tramitats per l'Administració de la Generalitat i els ens que conformem el seu sector públic, i recorda el concepte d’aquesta modalitat dins del procediment ordinari de concessió.

El model també estableix tres supòsits concrets:

• Les bases reguladores de les subvencions o línies de subvencions que compleixin la definició d'ajuts d'Estat, segons l'article 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, han de fer constar el marc normatiu aplicable, així com els requisits a complir per les persones beneficiàries, les quanties i els percentatges màxims d'ajut i les despeses subvencionables, les particularitats del procediment de concessió i la documentació exigible, el seu règim de publicitat i altres possibles requeriments complementaris que se'n derivin.
• Les subvencions finançades amb càrrec a fons de la Unió Europea es regeixen per la normativa comunitària i per la resta de normes aplicables en cada cas, d'acord amb el que disposa l'article 6 de la LGS.
• Les subvencions finançades amb càrrec a fons estatals distribuïts en conferència sectorial es regeixen per les normes aplicables en cada cas.

Aquest apartat vol singularitzar l'última ràtio de la subvenció. Pot fer referència a una línia o un programa de subvencions o a diverses. El legislador (art. 17.3 de la LGS i art. 92.2.a del TRLFPC) determina que en les bases figuri amb claredat l’objecte de la subvenció, la finalitat, l’activitat, el comportament que es pretén fomentar i, per tant, demana especificitat enfront d'una certa tendència a la generalització, que s'intenta combatre amb aquest precepte.

Les bases reguladores de subvencions aprovades pels departaments i les entitats competents en cada matèria n'han de determinar l'objecte i han de respectar els continguts mínims del model tipus de bases que fixa l’Acord, sens perjudici de les determinacions complementàries i les concrecions que expressament s'hi puguin establir.

Atès que les bases tenen una voluntat de durada indefinida, la temporalitat, pròpia de l’execució, sembla que quedaria més ben concretada a la convocatòria (dates concretes de cada anualitat), i, en tot cas, en caldria fer una referència general en les bases.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Quant a la publicació de les bases i les convocatòries, cal atenir-se al que estableix l'article 68.5 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i a la normativa en matèria de subvencions. Aquest article ordena que els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l'Administració de la Generalitat han de ser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l'eficàcia dels actes i per a l'entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. Més endavant tractarem sobre el sistema de publicitat de les subvencions, que afecta no únicament l’ens que les atorga sinó els perceptors i els beneficiaris.

L’article 20 de la LGS (bàsic) fixa, en crear la Base de dades nacional de subvencions (BDNS), les finalitats de:

• Promoure la transparència
• Servir com a instrument per a la planificació de les polítiques públiques
• Millorar la gestió
• Col·laborar en la lluita contra el frau de subvencions i ajuts públics.

La IGAE és l'òrgan responsable de l'administració i la custòdia de la BDNS.

A Catalunya, el Registre de subvencions i ajuts de Catalunya (RAISC), creat per la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, dona compliment a les obligacions de publicitat activa en matèria de subvencions establertes per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. El RAISC té per objectiu la difusió de la informació de l’activitat subvencional de:

• L'Administració de la Generalitat i les entitats públiques en què participa de manera majoritària, directament o indirectament, i també els consorcis adscrits a aquesta Administració.
• Les entitats que integren l'Administració local i les entitats públiques en què participen de manera majoritària, directament o indirectament, i també els consorcis locals.
• L'Administració pròpia d'Aran.
• Les entitats creades per llei del Parlament que no depenen de l'Administració de la Generalitat ni hi estan vinculades, quan exerceixen potestats administratives.

La Intervenció General de la Generalitat de Catalunya és l'òrgan responsable de l'administració i la custòdia del RAISC.

Segons l’Acord de Govern de 28 de febrer de 2017, s’ha de facilitar la informació requerida en matèria de transparència a través del RAISC del sistema GECAT, per tal d’incloure-hi la informació necessària relativa a les convocatòries, per donar compliment a la normativa aplicable, en particular la relativa a transparència i ajuts d’Estat.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

En aquest apartat cal fixar qui pot ser perceptor i/o beneficiari de les subvencions:

• a) Les persones físiques.
• b) Les persones jurídiques, privades o públiques.
• c) Les agrupacions de persones físiques i/o jurídiques, públiques o privades, les comunitats de béns o qualsevol altre tipus d'unitat econòmica o patrimoni separat, sense personalitat jurídica pròpia, amb les condicions que estableix l’article 11.2 de la LGS i l'article 3.1 de l’Acord GOV/85/2016.

A més dels requisits que fixa l’article 13.2 de la LGS, podem afegir els addicionals fruit de cada línia o programa objecte de subvenció. Si cal exceptuar alguna de les prohibicions generals, cal fer-ho en l'apartat a què ens remet l’article 13.2 de la LGS “per la naturalesa de la subvenció” (art. 13.2 i 13.3 de la LGS). Les prohibicions guarden una íntima connexió amb les que impedeixen contractar amb el sector públic. En matèria de subvencions, les més habituals són:

• a) No estar al corrent del compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
• b) No estar al corrent de les obligacions de reintegrament (fruit del preceptiu expedient de revocació) de subvencions.

És important destacar que aquest apartat de les bases ha de ser concret pel que respecta als perceptors de les subvencions. Els que no s’indiquen a les bases no podran participar en el procés subvencional; p. ex., si a les bases únicament s’assenyala la condició de beneficiari a les persones jurídiques sense ànim de lucre, després no hi podran participar les mercantils.

Si la figura dels beneficiaris recau en agrupacions de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, sense personalitat jurídica, cal que constin expressament tant en la sol·licitud com en la resolució o en l'acord de concessió, com demana l’Acord GOV/85/2016:

• Els compromisos d'execució assumits per cada membre de l'agrupació.
• L'import de la subvenció que ha d'aplicar cadascun, que també té la consideració de beneficiari.

L'agrupació no es pot dissoldre fins que no hagin transcorregut els terminis de prescripció que determinen l'article 100.4 del TRLFPC i l'article 65 de la LGS.

S’intenta evitar la problemàtica que a vegades s’ha generat dins de la fase de revocació, en no ser possible accionar contra una persona jurídica no existent, i fer-ho sobre un conjunt de persones que integren el perceptor o beneficiari de la subvenció.

Finalment, en aquestes agrupacions cadascun dels integrants de l'agrupació ha de complir els requisits que exigeixen les respectives bases reguladores.

Les persones jurídiques han de presentar les seves sol·licituds per mitjans telemàtics, i si es vol que també ho facin les persones físiques, cal determinar-ho en aquest apartat de les bases.

La identificació i la signatura electrònica de les persones beneficiàries s'han de fer mitjançant els sistemes d'identificació i signatura electrònica admesos en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

En tot cas, les persones que presentin les sol·licituds per mitjans telemàtics es poden identificar i poden signar electrònicament mitjançant mecanismes d'identificació i signatura de nivell mitjà de seguretat o de nivell superior.

En el supòsit que l'import total de la subvenció adjudicada superi els 60.000 euros, es requereix un nivell alt de seguretat en la identificació i la signatura electrònica per al tràmit d'acceptació de la subvenció o bé per al tràmit de justificació.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Aquest apartat demana una especial cura i no es pot limitar a citar la norma, sinó que requereix ajustar-se al PES i concretar cada aspecte, sempre precisant la manera d’acreditar-ho.

Podem distingir entre requisits a complir per qualsevol sol·licitant i els que corresponen de manera concreta a la individualització de cada grup.

Requisits a complir per qualsevol sol·licitant:

• Informació sobre concurrència d’ajuts per la mateixa activitat. S’ha d'acreditar amb una declaració si s’han demanat i/o s’han obtingut altres ajuts públics o privats per a la mateixa activitat, i cal fer constar la relació detallada amb l’entitat concedent i la quantitat sol·licitada i/o obtinguda.
• Realització de l’activitat objecte de la subvenció utilitzant qualsevol element susceptible de generar drets d’autor.
• Complir la normativa sobre propietat intel·lectual.
• Tots els sol·licitants han de respectar el que estableix la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.

Requisits específics en funció de les persones sol·licitants:

• Persones físiques empresàries
  • Situació d’alta en el cens de l’impost sobre activitats econòmiques en els supòsits en què sigui obligatori.

• Entitats sense ànim de lucre
  • Estar inscrites en el registre públic corresponent.
  • Per a les fundacions i associacions, haver adaptat els estatuts segons la disposició transitòria primera de la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, i a la Llei 5/2011, del 19 de juliol, de modificació de l’anterior.
  • Per a les fundacions i entitats declarades d’utilitat pública, haver complert el deure de presentar els comptes anuals davant del protectorat, d’acord amb l’article 336-3 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, aprovat per la Llei 4/2008, del 24 d’abril, o el seu dipòsit equivalent per a les d’utilitat pública.

• Per a persones amb ànim de lucre o sense que porten a terme activitats empresarials (contracten treballadors, disposen d’alta a l’IAE, etc.)
  • Estar al corrent del compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
  • Estar al corrent de les obligacions de reintegrament (fruit del preceptiu expedient de revocació) de subvencions.
  • Empreses amb 50 o més treballadors: compliment de la quota de reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat.
  • Empreses de plantilla igual o superior a 25 persones pel que fa a la prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe, cal indicar els mitjans per prevenir i detectar casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe, i per intervenir-hi als seus centres de treball, d’acord amb els agents socials, de conformitat amb la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, entre altres normes.
  • Compliment de la normativa de política lingüística. A les dependències cal fer constar, almenys en català, els rètols i les informacions de caràcter fix i que continguin text que han de figurar a l'interior dels centres laborals adreçats a les persones que hi treballen, d’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, i atendre en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya i redactar, almenys, en català la senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic, d’acord amb la Llei esmentada.
  • No haver estat mai objecte de sancions administratives fermes ni de sentències fermes condemnatòries perquè han exercit o tolerat pràctiques laborals considerades discriminatòries per raó de sexe o de gènere.
  • No haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, haver estat declarades insolvents en qualsevol procediment, estar declarades en concurs, llevat que en aquest hagi adquirit l'eficàcia un conveni, estar subjectes a intervenció judicial o haver estat inhabilitades d'acord amb la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, sense que hagi conclòs el període d'inhabilitació fixat a la sentència de qualificació del concurs.
  • No tenir la residència fiscal en un país o un territori qualificat per reglament com a paradís fiscal.

Aquests requisits no formen un llistat tancat, i en les bases, com a veritable “llei per a cada subvenció”, es poden afegir els que tinguin el suport legal corresponent.

No cal deixar de banda que en funció de la normativa europea aplicable als ajuts d’Estat, per les subvencions que apliquen els reglaments d’ajuts de “mínims” de la Unió Europea, cal presentar la declaració responsable d’altres ajuts de “mínims” que hagin rebut i/o sol·licitat l’empresa sol·licitant i les empreses vinculades durant l’exercici fiscal en curs i els dos exercicis fiscals anteriors. Els ajuts de “mínims” poden haver estat concedits per a l’activitat de la subvenció o per a altres de diferents, i poden haver estat atorgats per qualsevol administració pública de l’Estat i/o poden haver rebut finançament de la Unió Europea.

Pel que fa al règim de compatibilitat o incompatibilitat per percebre altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualsevol administració o ens públic o privat, nacional, de la Unió Europea o d'organismes internacionals, sens perjudici que l'import de les subvencions en cap cas no pot ser de tal quantia que, aïlladament o en concurrència amb altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos, superi el cost de l'activitat subvencionada (art. 19.1 i 19.2 de la LGS i art. 94.1 quarta del TRLFPC).

Si les bases no es manifesten sobre aquest respecte, la norma és la incompatibilitat de la subvenció (art. 19.2 de la LGS). No cal confondre-ho amb la possibilitat que el perceptor rebi més ingressos de tercers, en tot cas resta obligat –abans de la data límit per justificar– a notificar-ho a l’ens concedent i aquest podrà resoldre a aquest respecte i modificar la resolució. En cap cas es pot admetre que els ingressos superin el cost de l’activitat concreta objecte de la subvenció. Per tant, l'anàlisi de les liquidacions finals del pressupost requereixen una atenció especial en la fase de verificació de la justificació.

Finalment l’Acord GOV/85/2016 inclou per a aquest apartat del model tipus de bases alguns altres aspectes de “tancament normatiu”.

Totes les bases reguladores dels procediments per a la concessió de subvencions tramitats per l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, han de disposar que les persones sol·licitants de les subvencions s'adhereixen al codi ètic que figura com a annex al model tipus de bases reguladores (art. 55.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre), sens perjudici que les bases incorporin també codis deontològics per raó de l'especificitat de la matèria o el compliment de determinats principis ètics o regles de conducta que es considerin adequats per garantir l'interès públic o social de l'activitat subvencionada i per complir l'objecte i la finalitat de les subvencions convocades.

En les convocatòries que per raó de l'activitat a realitzar sigui necessari, cal presentar una declaració responsable conformement es disposa de les certificacions legalment establertes, o d'haver-les sol·licitat prèviament a la publicació de la proposta provisional, per acreditar que el personal de les entitats les activitats de les quals suposin l'accés i exercici a les professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors, no ha estat condemnat per sentència ferma per cap delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual, que inclou l'agressió i l'abús sexual, l'assetjament sexual, l'exhibicionisme i la provocació sexual, la prostitució i l'explotació sexual i la corrupció de menors, així com per tràfic d'éssers humans, i que, en cas que canviï alguna persona adscrita al projecte, es compromet a fer la comprovació oportuna pel que fa al cas.

Com comentarem en l’apartat de la documentació de la sol·licitud, l’acreditació dels requisits indicats en les bases s'ha de fer mitjançant la corresponent declaració acreditativa o declaració responsable, que s'ha d'incorporar al formulari de sol·licitud, el qual també ha d'incorporar l'autorització expressa per consultar dades tributàries i penals, entre d'altres, si escau.

La presentació de la sol·licitud de subvenció faculta l'ens competent per comprovar la conformitat de les dades que s'hi contenen o s'hi declaren. La inexactitud, la falsedat o l'omissió de caràcter essencial en qualsevol dada o document que acompanyi la sol·licitud de subvencions deixen sense efecte aquest tràmit, des del moment en què es coneguin i prèvia audiència a la persona interessada, i en conseqüència comporten la inadmissió de la sol·licitud de subvenció, sens perjudici que puguin ser causa de revocació de la subvenció si es coneixen després de la concessió.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

La majoria de les subvencions es concreten en una transmissió dinerària, i cal una cura especial per regular-ho. El model tipus de base de l’AGC distingeix entre dues opcions:

• Un import cert, una quantitat determinada o un percentatge o fracció de la totalitat o una part d'una activitat o projecte.

• Un import per mòduls. A les bases es fixa un xifra concreta per mòdul o unitat de l’activitat a fer sobre la base de valors mitjans de mercat estimats per efectuar l'activitat o el servei objecte de la subvenció; per exemple, per a uns cursos, les bases fixen una quantia fixa a subvencionar si es compleixen unes condicions (assistents, càrrega lectiva, condicions dels docents, aules, etc.).

Aquest import unitari dels mòduls pot contenir una part fixa i una altra de variable en funció del nivell d'activitat, etc. La concessió per mòduls demana els requisits següents:

• a) L'activitat, l'acció o el projecte subvencionable i els recursos físics i materials necessaris per efectuar-los han de ser mesurables en unitats físiques.
• b) Hi ha d'haver una referència del valor de mercat de l'activitat a subvencionar o dels recursos físics i materials a utilitzar.
• c) Cal un informe tècnic motivat, en el qual s'han d'establir les variables tècniques, econòmiques i financeres que s'han tingut en compte per determinar el mòdul.

Les bases reguladores de les subvencions han de determinar la manera d'actualitzar i revisar l'import dels mòduls. L'informe tècnic pot ser diferent i pot determinar un import de mòdul aplicable a cada convocatòria.

La resolució de concessió ha de concretar l'objecte i la finalitat, el cost i el percentatge subvencionat respecte al projecte global, així com la forma de justificació. Es pot justificar tot o part del projecte, però en cap cas el finançament subvencionat pot ser superior al cost. No és admissible l'existència de “romanents” a favor del beneficiari.

Per determinar la quantia de les subvencions, i sens perjudici que les bases reguladores de cada subvenció estableixin criteris addicionals, els criteris que preferentment s'han de considerar són:

• a) Cost del projecte
• b) Altres ajuts rebuts i ingressos disponibles
• c) Puntuació obtinguda pels criteris de valoració
• d) Disponibilitats pressupostàries.

Les bases reguladores han de consignar almenys:

• La despesa mínima realitzada, correctament justificada, referida a la que es va presentar amb el pressupost de la sol·licitud.
• Acreditació dels compliments de l’objecte i la finalitat de la subvenció.
• Si el cost final de l’activitat objecte de la subvenció és inferior al pressupostat, i sempre amb el compliment de les condicions objectives i subjectives que van fonamentar la concessió de la subvenció, es permet una desviació fins al 20% (entre el cost inicialment pressupostat i el cost final justificat), sense reducció de la quantia de la subvenció.
• Si el cost final efectiu de l'activitat subvencionada resulta inferior al cost pressupostat inicialment, i supera el percentatge de desviació establert a les bases, cal fer una reducció, en la mateixa proporció, sobre la quantia de la subvenció atorgada. Altrament, l'incompliment d'aquesta despesa mínima establerta comporta la revocació de la subvenció atorgada.

Aquestes desviacions cal que compleixin el que disposa l’Ordre ECO/172/2015 en el sentit que, si la subvenció s'atorga d'acord amb un pressupost, s'ha de presentar una liquidació en què s'indiquin i, si escau, es motivin les desviacions respecte al pressupost inicial. Correspon a l’ens concedent apreciar aquesta motivació com admissible o no i sempre considerant que s'han acomplert l'objecte i la finalitat de la subvenció.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

És un aspecte que requereix una certa reflexió en el moment de la incorporació a les bases reguladores. Una bona definició de les despeses que seran objecte de la subvenció evitarà problemes a posteriori.

No totes les despeses necessàries per portar a terme l’objecte de l’activitat subvencionada són imputables als recursos públics i per tant és consideren elegibles, però sí que totes les que s'imputen han d’estar indubtablement vinculades a l’activitat.

El concepte de despesa subvencionable fa referència a aquelles que:

• De manera inequívoca responguin a la naturalesa de l'activitat subvencionada.
• Resultin estrictament necessàries.
• S'efectuïn en el termini i amb les condicions fixades en les respectives bases reguladores.

En cap cas, el cost dels béns o serveis subvencionats no pot superar el seu valor de mercat.

No qualsevol despesa pot ser considerada subvencionable, perquè les bases reguladores poden limitar els conceptes. L’article 31 de la LGS disposa que és despesa subvencionable la que hagi estat efectivament pagada abans de l'acabament del període de justificació determinat per la normativa reguladora de la subvenció, sens perjudici que hi hagi una disposició expressa en contra a les bases reguladores. En cas que no s'hagi establert aquesta data, les despeses s'han de fer abans que finalitzi l'any natural en què s'hagi concedit la subvenció; per exemple, a les bases reguladores es disposa que són subvencionables les despeses portades a terme en l’exercici 20XX (que és l’exercici de concessió), entre els mesos de maig i juny, i com a data límit per justificar es disposa el 31 de juliol del mateix exercici. Les despeses subvencionables correspondran als mesos de maig i juny del 20XX i pagades no després del 31 de juliol.

L’Acord GOV/85/2016 assenyala que el model tipus de bases reguladores dona la possibilitat d'incloure a aquesta norma reglamentària, que constitueix les bases, les denominades “contribucions en espècie” com a part del cost del projecte, o com un criteri addicional de valoració en funció de les característiques de l'activitat a subvencionar.

Aquest Acord de Govern inclou algunes operacions que les bases reguladores poden considerar subvencionables. Concretament, les despeses:

• Generals, també denominades “indirectes”.
• Financeres, d'assessoria jurídica i/o financera, notarials, registrals, pericials i, amb caràcter excepcional, les despeses de garantia bancària.
• Tributs.

Aquestes despeses cal que estiguin directament relacionades amb l’activitat subvencionada i que els seus costos corresponguin al període en què, efectivament, es va portar a terme l’objecte de la subvenció.

El beneficiari ha d'imputar els costos indirectes a l'activitat subvencionada en la part que raonablement correspongui, d'acord amb els principis i les normes de comptabilitat generalment admeses i, en tot cas, en la mesura que aquests costos corresponguin al període en què efectivament es du a terme l'activitat.

Sobre aquestes tipologies de despeses, a les bases s’han d'indicar algunes consideracions:

• Despeses generals o indirectes. Conjunt que integra les despeses comunes als diferents serveis o activitats que fa el beneficiari, despeses de personal no vinculat directament al projecte, despeses de lloguer, material d'oficina, aigua, electricitat, calefacció, neteja, manteniment i d'altres de característiques similars. A les bases, l’ens concedent pot triar, com a sistema de justificació:
  • Un percentatge màxim d'imputació de despeses que, com a norma general, no pot superar el 20% del pressupost subvencionable. En aquest cas, l'entitat ha d'aportar els justificants de les despeses i el mètode de càlcul aplicat per imputar-les a la subvenció, de manera que l'explicació aportada reflecteixi totes les dades que permetin verificar com s'ha establert el percentatge o la quantitat imputada.
  • Fixar a les bases un percentatge màxim d'imputació en aquest concepte d'acord amb els estudis econòmics que acreditin que l'esmentat percentatge és raonable per raó de l'activitat. En aquest cas, la fracció del pressupost subvencionable que es consideri cost indirecte imputable a l'actuació subvencionada no requereix una justificació addicional.

• Despeses financeres, d'assessoria jurídica i/o financera, notarials, registrals, pericials i amb caràcter excepcional, de garantia bancària. S’ha d'acreditar que estiguin directament relacionades amb l'activitat subvencionada, així com la despesa derivada de la contractació dels serveis d'auditoria per elaborar el compte justificatiu amb informe d'auditor fins a l'import establert a les bases reguladores. L’Ordre ECO/172/2015, de 3 de juny (modificada per l'Ordre VEH/79/2020, de 9 de juny), en l’article 14 disposa que "la despesa derivada d’aquesta revisió complementària a la que figura en l’informe d’auditoria dels comptes anuals pot tenir la condició de despesa subvencionable quan així ho estableixin les bases reguladores i fins al límit que s’hi fixi".

• Tributs, quan la persona beneficiària de la subvenció els aboni efectivament. En cap cas es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes quan siguin susceptibles de recuperació o compensació ni els impostos personals sobre la renda (art. 31.8 de la LGS). Incloure aquestes despeses entre les elegibles comporta algunes dificultats, que cal afrontar (IVA suportat enfront de deduït; impostos que es justifiquen abans del període d’ingrés, etc.), que comentarem en la unitat dedicada a la justificació de les subvencions.

Quan l'import de la despesa subvencionable superi les quanties que estableix la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic per al contracte menor (LCS) (a data de la redacció d’aquesta unitat), segons l'article 118.1, contractes d'obres d'import inferior a 40.000 euros i contractes de serveis i de subministraments d'import inferior a 15.000 euros, i per serveis dels agents públics del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, no destinats a serveis generals i d’infraestructura, fins a 50.000 euros, més l'IVA, el beneficiari ha de sol·licitar com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a contreure el compromís per a l'obra, la prestació del servei o el lliurament del bé, llevat que per les especials característiques no hi hagi al mercat un nombre suficient d'entitats que els efectuïn, prestin o subministrin, o llevat que la despesa s'hagi fet amb anterioritat a la subvenció.

L'elecció entre les ofertes presentades, que s'han d'aportar en la justificació, o, si s'escau, en la sol·licitud de subvenció, s'ha de fer de conformitat amb criteris d'eficiència i economia, i s'ha de justificar expressament en una memòria l'elecció quan no recaigui en la proposta econòmica més avantatjosa.

La LGS permet dues excepcions a aquesta obligació dels tres pressupostos:

• Si per les especials característiques de les despeses subvencionables no hi hagi al mercat el nombre suficient d’entitats que les efectuïn, prestin o subministrin.
• Si la despesa s’hagi fet amb anterioritat a la subvenció.

Sobre la problemàtica que genera aquesta condició dels tres pressupostos, recomanem la lectura d'aquests dos interessants i documentats articles de Georgina Maresma Olivella, formadora interna de l'EAPC, a l'Espai temàtic de subvencions i ajuts de l'EAPC:

• Les despeses subvencionables: les tres ofertes i les dues excepcions (1a part).
• Les despeses subvencionables: les tres ofertes i les dues excepcions (2a part).

Inicialment la terminologia resulta una mica confusa. Si la subvenció no és un contracte, difícilment pot aparèixer un subcontracte. Sembla que la LGS va optar per aprofitar una denominació molt coneguda a l’Administració dins dels contractes del sector públic. En realitat el que es pretén acotar és la realització de l’activitat objecte de la subvenció per tercers.

La realització de l’activitat objecte de la subvenció per part del perceptor constitueix una obligació personal i no transmissible a tercers. L’article 14.1.a de la LGS considera que la primera obligació del beneficiari d’una subvenció és “complir l'objectiu, executar el projecte, realitzar l'activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió”, amb una terminologia semblant a la que utilitza l’article 95.a del TRLFPC, “realitzar l’activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió”.

L’objecte de la regulació de la subcontractació en la LGS com a disposició bàsica persegueix que el beneficiari faci per se l'activitat o el projecte subvencionat, la qual prohibeix, més enllà de certs límits, el que, impròpiament, la Llei denomina "subcontractació". Com al principi apuntem, en rigor no és exacte parlar de subcontractació, atès que el beneficiari no és un contractista, però la finalitat perseguida és clara. Es tracta d'impedir que el beneficiari es converteixi en un intermediari que obté la subvenció i després transfereix a un tercer la responsabilitat de l'execució, probablement a canvi d'un benefici injustificat o amb el risc que els justificants perdin el valor probatori si el subcontractista és una entitat controlada per aquell.

Un cop fixada aquesta obligació personalíssima, la LGS conceptua la subcontractació com el concert amb tercers de l'execució total o parcial de l'activitat que constitueix l'objecte de la subvenció. Queda fora d'aquest concepte la contractació de les despeses en què hagi d'incórrer el beneficiari per efectuar per si mateix l'activitat subvencionada (art. 29.1 de la LGS).

No és admissible la subcontractació si a les bases reguladores no es fa una determinació expressa d’aquesta possibilitat, de la mateixa manera que enfront dels procediments ordinaris fa falta incloure les excepcions a la normativa reguladora de la subvenció. Aquesta determinació ha de tenir en compte el següent, segons l'article 29 de la LGS i l'article 68 del seu Reglament:

• a) La quantitat objecte de la subcontractació amb tercers no pot superar el 50% de l’import de l’activitat subvencionada. A manca de quantificació, opera un límit del 50% del cost de l’activitat subvencionada.
• b) Si es vol superar aquest percentatge, cal que es concreti la xifra a les bases.
• c) En cap cas és admesa una subcontractació que comporti un augment del cost de l’activitat i no aporti un valor afegit al contingut.
• d) No es pot fraccionar un contracte per disminuir-ne la quantia i eludir el compliment dels requisits exigits.

Si la quantia de l’activitat concertada amb tercers supera el 20% de l’import de la subvenció i aquest excedeix els 60.000 euros, cal:

• a) L'autorització prèvia de l’ens concedent.
• b) La formalització del contracte per escrit.

Les limitacions en percentatges o en quanties, cal entendre-les sumant els preus de tots els subcontractes (art. 68 del Reglament de la LGS).

Les bases reguladores han de fixar el període durant el qual el beneficiari ha de destinar els béns al fi concret per al qual es va concedir la subvenció:

• 5 anys: béns inscriptibles en un registre públic. Aquesta circumstància s'ha de fer constar en l'escriptura, així com l'import de la subvenció concedida, i aquests aspectes han de ser objecte d'inscripció en el registre públic corresponent
• 2 anys: béns no inscriptibles en un registre públic.

Sobre els béns inscriptibles en un registre públic, es pot fer el canvi de destí, alienació o gravamen sempre que sigui autoritzat per l'Administració concedent. En aquest cas, l'adquiridor assumeix l'obligació de destí dels béns per al període restant i, en cas d'incompliment d'aquesta obligació, del reintegrament de la subvenció.

Pel que fa als béns no inscriptibles en un registre públic, és permesa la substitució per altres que serveixin en condicions anàlogues a la fi per a la qual es va concedir la subvenció i aquest ús es mantingui fins a completar el període establert, sempre que la substitució hagi estat autoritzada per l'Administració concedent.

L'incompliment de l'obligació de destí és causa de reintegrament.

Les bases reguladores de les subvencions han d'establir, si s'escau, les regles especials que es considerin oportunes en matèria d'amortització dels béns inventariables. No obstant això, el caràcter subvencionable de la despesa d'amortització ha d'estar subjecte a les condicions següents:

• Que les subvencions no hagin contribuït a la compra dels béns.
• Que l'amortització es calculi de conformitat amb les normes de comptabilitat generalment acceptades.
• Que el cost es refereixi exclusivament al període subvencionable.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

El model tipus de bases reguladores dels procediments per a la concessió de subvencions per l’AGC, assenyala que tant les sol·licituds com els altres tràmits associats s'han de fer preferentment per via telemàtica utilitzant la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya.

La via “presencial” té caràcter excepcional, per acollir els col·lectius de beneficiaris raonadament singularitzats. Cal utilitzar el formulari normalitzat a què facin referència les respectives bases reguladores, que s'obté a les seus dels departaments o es pot descarregar d'internet a través dels enllaços que especifiquin les convocatòries respectives.

Les persones interessades s'han d'autenticar per fer la resta de transaccions associades al procediment de concessió i justificació dels ajuts per mitjans telemàtics, a través del sistema de signatura electrònica que determini la Seu electrònica.

En cas que les persones o ens sense personalitat jurídica sol·licitants no disposin de mecanismes d'autenticació electrònica per fer qualsevol tràmit que requereixi fer-se per mitjans electrònics, poden ser identificats i autenticats pel personal al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del sector públic, que ha de fer el tràmit en el seu nom utilitzant el sistema de signatura electrònica que els acredita com a funcionaris habilitats. Amb aquesta finalitat, els ciutadans s'han d'acreditar i han de prestar el seu consentiment exprés per ser autenticats pel personal habilitat.

El model tipus fins i tot recomana establir el supòsit d'interrupció per circumstàncies accidentals del funcionament de la Seu, i sempre que sigui tècnicament possible la persona usuària que hi accedeixi ha de visualitzar un missatge en què es comuniqui aquesta circumstància, que li indiqui els registres presencials on es pot presentar la documentació alternativament i l'informi dels efectes d'aquesta interrupció del funcionament en el còmput dels terminis. A més, si escau per raó de la matèria, se li ha de proporcionar un accés directe a les subseus electròniques corresponents. No obstant això, quan no sigui tècnicament possible que la persona usuària accedeixi a visualitzar el missatge esmentat i es tracti de tràmits que s'han de fer obligatòriament per mitjans telemàtics, si es produeix una interrupció no planificada en el funcionament dels sistemes electrònics durant l'últim dia establert per fer el tràmit corresponent, aquest es pot dur a terme durant els tres dies hàbils consecutius.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Correspon a les bases reguladores establir els models normalitzats de sol·licitud, que han d'adjuntar almenys:

• El projecte d'activitat o actuació segons les pautes del model prèviament establert i, si n'hi ha, de la línia de subvencions corresponent, incloent-hi les dates d'inici i finalització previstes i el lloc de realització del projecte.
• El pressupost complet i detallat del projecte en el qual figurin totes les despeses i els ingressos previstos, la quantia de l'ajut que se sol·licita i el detall de les fonts de finançament, segons les pautes del model, si n'hi ha, de la línia de subvencions corresponent. En cas que l'activitat subvencionada consisteixi en diferents actuacions, el pressupost s'ha de desglossar per actuacions i per conceptes de despesa.

En la mesura que es pugui, per acreditar els requisits demanats, s’ha d'utilitzar la corresponent declaració acreditativa o declaració responsable, que s'ha d'incorporar al formulari de sol·licitud, el qual també ha d'incorporar l'autorització expressa per consultar dades tributàries i penals, si escau.

La presentació de la sol·licitud de subvenció faculta l'ens competent per comprovar la conformitat de les dades que s'hi contenen o s'hi declaren.

La inexactitud, la falsedat o l'omissió de caràcter essencial en qualsevol dada o document que acompanyi la sol·licitud de subvencions deixen sense efecte aquest tràmit, des del moment que es coneguin i prèvia audiència a la persona interessada, i, en conseqüència, comporten la inadmissió de la sol·licitud de subvenció, sens perjudici que puguin ser causa de revocació de la subvenció si es coneixen posteriorment a la concessió.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Atès que es tracta d’un element atemporal i que una de les característiques dels reglaments (condició que tenen les bases reguladores) és la intemporalitat, sembla adient que aquesta informació sigui objecte de l’acte administratiu de la convocatòria que s’exhaureix en si mateix.

En tot cas, el termini de presentació de sol·licituds incorporat a les bases pot ser una remissió expressa d'aquestes a la convocatòria corresponent que el concretarà.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Com a consideració inicial, aquest apartat de les bases pretén establir de forma clara quins aspectes s'haurien de considerar un criteri de valoració i no un requisit del sol·licitant.

Diversos estudiosos utilitzen el criteri de coherència del projecte a subvencionar amb el PES o l’interès general del projecte, però també afirmen que aquests aspectes haurien de ser considerats un requisit, més que no pas un criteri de valoració. El grau d’interès del projecte s’hauria de mesurar a partir de l’avaluació de la resta de criteris de valoració.

S'han de redactar els criteris de valoració de manera que cada criteri serveixi per avaluar un únic aspecte, i s'ha d'assignar una puntuació específica per a cadascun. Si un criteri incorpora diferents indicadors, per exemple, base social, trajectòria i nombre de projectes que du a terme una entitat, les bases han de fixar quina puntuació específica s’assignarà a cadascun.

S'ha de detallar, amb el grau de precisió més gran que es pugui, com es farà la distribució de la puntuació assignada a cada criteri de valoració a partir d’indicadors específics. Per exemple, és habitual que s’avaluïn les sol·licituds a partir de criteris d’impacte social (nombre de persones beneficiàries, nombre d’activitats que es duran a terme, continuïtat en el temps de l’activitat, etc.), i és convenient especificar la relació entre els aspectes valorats i la puntuació obtinguda (com es tradueix el nombre de persones beneficiàries, d’activitats realitzades, etc., en punts) ²⁾.

Quan es tingui en consideració més d'un criteri, s'ha de precisar la ponderació relativa a cadascun dels criteris i, si el procediment de valoració comprèn diferents fases, s'ha d'indicar també en quines d'aquestes fases s'apliquen els diferents criteris i si s'estableix un mínim de puntuació per superar cadascuna de les fases.

S'ha de deixar constància en l'expedient dels aspectes concrets que s'han valorat en l'aplicació de cada criteri i de la relació entre la puntuació obtinguda i l'import de la subvenció.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

L’Acord GOV/85/2016 esquemàticament ens indica que les bases reguladores han de fixar:

• L’òrgan instructor, al qual correspon de formular la proposta de resolució a l’òrgan concedent, segons la proposta de la comissió de valoració.
• La composició de la comissió de valoració o el lloc on es pot trobar.
• El procediment de concessió.

El procediment de concessió és el de concurrència competitiva, sens perjudici que a les bases se'n determini un altre; per exemple, concurrència no competitiva (art. 94.1 del TRLFPC).

També cal incloure una descripció del procediment, la proposta de resolució provisional, al·legacions i, optativament, l'acceptació expressa dels beneficiaris i la resolució final.

Les bases reguladores poden disposar, de forma excepcional, que l'òrgan instructor formuli directament proposta de resolució definitiva de concessió de subvencions, d'acord amb la proposta de la comissió de valoració, quan:

• D'acord amb el procediment establert sigui estrictament necessari dur a terme una comprovació presencial per verificar el caràcter subvencionable de les actuacions.
• En els procediments les bases reguladores dels quals determinin, de manera taxativa, el cost dels projectes o de les actuacions objecte de subvenció.

Finalment, i segons el mandat de l’article 135 de la CE, a les bases hi ha de constar que l'atorgament de les subvencions està supeditat a la possibilitat de reducció parcial o total de la subvenció, abans que es dicti la resolució definitiva de concessió, com a conseqüència del compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

• a) Proposta de resolució provisional

La notificació s'ha de fer mitjançant el Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en lloc de fer-se individualment. Si la tramitació fos presencial i les respectives bases reguladores ho disposen, s’ha d'utilitzar la via de publicació als taulers d'anuncis físics.

La proposta de resolució ha de contenir la llista de sol·licitants proposats per ser beneficiaris de les subvencions i les persones o entitats que formen part de la llista de reserva, si n'hi ha, degudament prioritzada en funció de la puntuació obtinguda i sempre que hagin assolit la puntuació mínima exigida.

• b) Acceptació de la subvenció

Si les bases reguladores així ho disposen, les persones proposades com a beneficiàries de les subvencions han de presentar el document d'acceptació de la subvenció, en forma i termini de 10 dies hàbils. També en poden desistir.

• c) Reformulació

Si el beneficiari presenta la reformulació del projecte i del pressupost per adaptar-los a la subvenció proposada (concessió amb import inferior al sol·licitat), les bases han d'incloure aquesta possibilitat, i sempre cal respectar l'objecte, les condicions i la finalitat de la subvenció, així com els criteris de valoració establerts en relació amb el projecte, i en cap cas pot comportar una modificació substancial del projecte. Així mateix, s'han de continuar complint els límits de quantia de la subvenció que puguin establir les respectives bases reguladores. La subvenció s'ha d'atorgar sobre el pressupost acceptat i la justificació ha de ser respecte d'aquest pressupost. En el supòsit d'haver presentat una reformulació del projecte i del pressupost, l'atorgament de la subvenció comporta l'acceptació de la reformulació.

• d) Presentació de documentació addicional

Preferentment s'ha de presentar per mitjans telemàtics. No cal aportar els documents en el cas que la persona sol·licitant els hagi presentat anteriorment a qualsevol òrgan de l'Administració de la Generalitat, sempre que no hagin transcorregut més de cinc anys des de la presentació i no hagin experimentat cap modificació. En aquest supòsit, cal indicar clarament la data i l'òrgan o dependència en què van ser presentats i el procediment a què feien referència. Si l'òrgan instructor, per causes alienes a la seva actuació, no pot aconseguir els documents, ha de requerir a la persona beneficiària que els aporti en el termini de deu dies hàbils. Com a norma de tancament, l'òrgan instructor pot demanar a les persones sol·licitants que aportin la documentació complementària que consideri necessària per acreditar les dades que figuren a la sol·licitud.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Les bases han d'incorporar el principi procedimental general que l'incompliment dels requisits no esmenables o del termini de presentació de sol·licituds de cada subvenció comporta la inadmissió de la sol·licitud.

S’aprecia desistiment en els supòsits de:

• La manca de presentació de qualsevol dels que disposen les bases o la manca d'esmena dels requisits esmenables, dins el termini de deu dies hàbils i amb el requeriment previ.
• La manca de presentació del document d'acceptació, si escau, o de la documentació que sigui requerida.

L'òrgan instructor ha de resoldre sobre la inadmissió o el desistiment de les sol·licituds prèviament a la concessió de les subvencions i ha de notificar la resolució d'inadmissió o desistiment a les persones interessades mitjançant la via abans concretada a les bases.

Abans de la concessió, qualsevol persona sol·licitant pot desistir per escrit de la seva sol·licitud de subvenció i l'òrgan instructor l'ha d'acceptar.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

El termini màxim per resoldre és de sis mesos, que es comencen a comptar des del dia següent al de la publicació de la convocatòria. És possible assenyalar un termini inferior, sempre inclòs a les bases reguladores.

La publicació de la resolució concessional s'ha de fer de manera anàloga a la que disposa la resolució d'inadmissió i sempre cal fer constar la via de recurs.

La manca de resolució en el temps fixat a les bases comporta la denegació de la sol·licitud per silenci administratiu, que en aquest cas es considera negatiu.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

A banda de les obligacions dimanants de la normativa de transparència, a les bases ha de constar que l’ens concedent ha d'efectuar:

• a) L'exposició d'una relació de les atorgades al Tauler electrònic.
• b) Pel que fa a la publicació al DOGC si són iguals o superiors a 3.000 euros, segons assenyala l’Acord GOV/85/2016 (punt 15.1 del model tipus), que no té la qualitat de norma jurídica, i a partir de la implementació de la BDNS, el RASC i el Portal de Transparència, resta sense eficàcia amb una situació de derogació tàcita, fins que arribi l’expressa.

Aquesta informació ha de contenir les dades de la convocatòria, el programa, el crèdit pressupostari al qual s'imputen, el beneficiari, la quantitat concedida i la finalitat o finalitats de la subvenció.

Atès que les bases reguladores són una norma reglamentària inspirada en un principi de facilitar la lliure concurrència dels administrats a un procés subvencional concret, una mesura per fer realitat aquest enunciat és incloure una referència a les obligacions que les associacions i fundacions han de complir en rebre subvencions, que estan recollides en la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que afecten els perceptors de subvencions o ajuts públics si:

• Perceben més de 100.000 euros anuals de subvencions o ajuts públics, o
• Un 40% o més dels seus ingressos anuals provenen d’ajuts o subvencions públics (mínim: més de 5.000 euros).

En principi, les obligacions de publicitat s’han de fer efectives mitjançant el web de transparència de l’associació o fundació.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Aquest és el sistema ordinari que ha fixat tant la LGS com el TRLFPC, que és no fer efectiva la transmissió dinerària del concedent al perceptor de la subvenció fins que no s’acredita correctament el compliment de la finalitat d'aquesta i la correcta aplicació dels fons atorgats, amb despeses portades a terme i pagades.

Sempre hem de considerar que les subvencions són un mitjà per al foment i no la raó per se. Això fa que les circumstàncies financeres de determinats perceptors i la necessitat que es portin a terme activitats d’interès general, puguin fer aconsellable alterar el sistema ordinari abans esmentat i passar a un sistema extraordinari, no generalitzable, que permet practicar bestretes sobre la quantitat atorgada, que en requereix la determinació a les bases. Si volem seguir aquesta via excepcional, cal regular a les bases:

• a) Moment de la bestreta (a partir de la concessió de la subvenció, o en una data posterior, etc.).
• b) Import (un percentatge sobre el total atorgat o una quantitat fixa).
• c) Garanties per practicar la bestreta, o justificació de les circumstàncies que no en fan necessària la formalització. La garantia es pot presentar en qualsevol forma admesa en dret i també amb retenció d'un percentatge en el moment del pagament de la bestreta.

Com ja s'ha comentat, en cas de reducció de la quantia de la subvenció, s'ha de tramitar el pagament de la subvenció per un import reduït en la mateixa proporció a la desviació pressupostària produïda entre el cost final justificat de l'activitat subvencionada i el cost pressupostat inicialment.

Pel que fa al pagament de subvencions a ens locals o a entitats del seu sector públic, l’apartat 4 de l’article 98 del TRLFPC fixa com a requisit necessari complir les obligacions de tramesa de documentació economicofinancera d'acord amb el que estableix la Llei municipal i de règim local. La tresoreria ha de retenir els pagaments fins que el departament competent en matèria d'administració local en comuniqui el compliment o fins que el pagament prescrigui.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Les bases reguladores de cada subvenció han de determinar la modalitat de justificació de la subvenció, entre les opcions que permet l’Ordre ECO/172/2015 (modificada per l'Ordre VEH/79/2020, de 9 de juny), per a les subvencions atorgades per l’Administració de la Generalitat de Catalunya, les seves entitats autònomes i la resta de les entitats del seu sector públic:

• Compte justificatiu
  • Compte justificatiu amb aportació de justificants de despesa
  • Compte justificatiu sense aportació de justificants de despesa
  • Compte justificatiu amb aportació d'informe d'auditor
• Acreditació per mòduls
• Presentació d'estats comptables.

La justificació de la subvenció ha de tenir l’estructura i l’abast que es determini en les corresponents bases reguladores i s'ha de justificar el compliment de la totalitat de l’acció, activitat o projecte global o, si escau, la consecució dels objectius de la part de l’acció, activitat o projecte global subvencionada si aquesta part és susceptible d’ús o aprofitament separat i constitueix una unitat funcional. Per exemple, una entitat amb un pressupost anual de 100.000 euros rep una subvenció de 10.000 euros per fer uns cursos pressupostats amb 25.000 euros. Ha de justificar els 25.000 euros, dels quals 10.000, almenys, han de ser amb despeses elegibles (segons les bases) contra la subvenció. No ha de justificar 100.000 euros. Els cursos, objecte de la subvenció, “constitueixen una unitat funcional”.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

El beneficiari de la subvenció ha de complir, amb caràcter general, les obligacions que estableix la normativa vigent en matèria de subvencions i de forma especial les assenyalades a les bases reguladores. Per no ser exhaustius, podem destacar les principals:

• Complir la finalitat de la subvenció fent l'activitat subvencionada en el termini que determinin les bases reguladores respectives.
• Dur a terme l'activitat subvencionada d'acord amb el projecte presentat.
• Proporcionar en tot moment la informació que els sigui demanada respecte de la subvenció concedida i sotmetre's a les actuacions de comprovació i control.
• Comunicar a l'òrgan instructor els ajuts, els ingressos o els recursos que financen l'activitat subvencionada, obtinguts o demanats.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Les bases reguladores han de recollir la facultat de l’ens concedent per revisar les subvencions atorgades i modificar la resolució o l'acord de concessió en cas que les condicions que s'han tingut en compte per a la concessió de la subvenció s'alterin o en cas d'obtenció concurrent d'altres ajuts o subvencions.

Igualment, cal establir la possibilitat de l'ampliació del termini d'execució i/o justificació, a instància de la persona beneficiària. Fer-ho sense aquesta determinació a les bases podria generar una vulneració del principi d'igualtat, que té molta força en el procés subvencionador.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Són causes de revocació les fixades en el TRLFPC i en la LGS. A les bases, l’ens concedent en pot afegir d'altres. No es pot invocar una infracció sense tipificació prèvia.

L’article 100 del TRLFPC assigna la competència sobre l’expedient de revocació (en la LGS, expedient de reintegrament) a l’òrgan concedent: “Si […] com a conseqüència de la seva actuació de comprovació, o en el cas de l'article 97.7, acredita que s'ha produït alguna de les causes de revocació, ha d'iniciar la tramitació de l'expedient oportú.” Si, com resultat de la revocació total o parcial de les subvencions concedides, es resol l'obligació per part del beneficiari de retornar l'import rebut, s’hi ha d'afegir l'interès de demora corresponent.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Si com a resultat de l'expedient corresponent s’acredita una infracció de les obligacions que estableixen les bases reguladores, és aplicable el règim sancionador establert per la LGS i el TRLFPC, amb independència del reintegrament total o parcial de la subvenció.

No tots els expedients de revocació (reintegrament) total o parcial de la subvenció condueixen a un expedient sancionador.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Les bases han d'indicar que tot el procediment s’ha d'ajustar a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i a la resta de normatives aplicables.

↑ 3.3 Bases reguladores de subvencions | ↑ Índex de la unitat

Després del PES i les bases reguladores, el tercer esglaó és la convocatòria.

La regulació de les convocatòries que fa la LGS no té la condició de disposició bàsica (art. 23.2), i per tant limitarem les referències a la normativa catalana, el TRLFPC i l'Ordre ECO/172/2015 (modificada per l'Ordre VEH/79/2020, de 9 de juny).

L’article 92.4 del TRLFPC estableix el contingut mínim de les convocatòries:

• a) Les bases reguladores de la subvenció o indicació de la disposició on es contenen.
• b) L’aplicació pressupostària a la qual s’han d’imputar i la quantia màxima destinada. La convocatòria pot fixar, a més de la quantia total màxima dins dels crèdits disponibles, una quantia addicional estimativa l’aplicació a les subvencions de la qual no requereix cap disposició nova d’ampliació de quantia ni cap convocatòria nova.
• c) Fer constar expressament que l’efectivitat de la quantia addicional estè condicionada a la disponibilitat efectiva del crèdit en el moment anterior a la resolució de concessió de la subvenció. En qualsevol cas, s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la declaració dels crèdits efectivament disponibles prèviament a la resolució de concessió.
• d) El termini per presentar la documentació i el termini per a la seva conclusió. Entre els requisits exigits a les empreses, la justificació que el sol·licitant compleix:
  • La quota de reserva per a la integració social de les persones amb minusvalidesa, establerta per la legislació vigent.
  • Si els beneficiaris són empreses amb una plantilla igual o superior a vint-i-cinc persones, els mitjans que utilitzen per prevenir i detectar casos d'assetjament sexual i d'assetjament per raó de sexe i intervenir-hi en llurs centres de treball.
    Igualment els terminis per fer l’activitat objecte de la subvenció i els que corresponguin per justificar i el de les despeses a acreditar, degudament pagades.
• e) El mitjà de notificació de la resolució i, si aquesta exhaureix o no la via administrativa, amb indicació dels recursos i els òrgans davant els quals es poden interposar.
• f) En el supòsit d’ajuts d’Estat o subvencions a empreses susceptibles de tenir aquesta consideració i per donar compliment a la normativa de la Unió Europea, s’han d’especificar, en la convocatòria, les diverses finalitats a les quals va adreçada d’acord amb la tipologia que es fixi mitjançant una ordre del conseller o consellera d’Economia i Finances. S’ha de fer una reserva pressupostària per a cadascuna de les finalitats especificades o per a cada conjunt de finalitats que segueixin els criteris d’agrupació establerts a l’Ordre.
• g) Els òrgans competents per a la tramitació i la resolució del procediment, per indicació expressa del TRLFPC, amb independència que l’article 17.3 de la LGS (amb caràcter de disposició bàsica) indica que les bases han de determinar aquests òrgans.

Si no s’ha fet a les bases reguladores, a la convocatòria se'n pot permetre la revisió mitjançant tècniques de mostreig, i cal concretar el sistema estadístic emprat, el nombre d’elements i l’import de la mostra analitzada respecte del total, i el percentatge de deficiències i errors en relació amb la mostra.

La despesa derivada de la línia de subvencions o ajuts convocada ha d’estar autoritzada prèviament en la publicació de la convocatòria, excepte si és publicada en l'exercici pressupostari anterior al que correspon la despesa efectiva. En cas que en la convocatòria es comprometin fons públics d'exercicis pressupostaris futurs, l'autorització de la despesa correspon al Govern. A la convocatòria cal adjuntar el certificat de la intervenció que acrediti que s'ha efectuat la reserva de crèdit corresponent.

Si la convocatòria correspon a un exercici futur, l'existència de crèdit suficient i adequat s'ha d'acreditar per mitjà del certificat emès per l'òrgan competent, tal com consta en el projecte de pressupost de l'exercici següent, o bé, si escau, acreditant el caràcter recurrent de l'objecte subvencionat en les lleis de pressupostos dels exercicis darrers. Si finalment el crèdit que s'aprova en la llei de pressupostos de l'exercici corresponent és superior al que disposa la convocatòria, es pot aplicar a aquesta i no cal publicar una nova convocatòria.

En la convocatòria ha de constar de forma expressa la condició suspensiva de l'existència de crèdit en el moment de la resolució de la concessió.

Les convocatòries són molt menys extenses que les bases, perquè no són una norma intemporal.

↑ Índex de la unitat

En les unitats següents aprofundirem en la resolució de concessió de les subvencions, però ara ja n'apuntem alguns dels elements:

• La resolució de concessió és un acte administratiu que finalitza el procediment de concessió.
• Un cop aprovada la proposta de resolució definitiva, l'òrgan competent, segons les bases reguladores, ha de resoldre el procediment.
• La resolució s'ha de motivar de conformitat amb el que disposin les bases reguladores de la subvenció i en el procediment han de quedar acreditats, en tot cas, els fonaments de la resolució que s'adopti. Igualment ha de reunir la resta dels elements formals i materials comuns dels actes administratius.
• L'import de les subvencions concedides en cap cas no pot ser d'una quantia que, aïlladament o en concurrència amb subvencions d'altres entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, superi el cost de l'activitat a desenvolupar pel beneficiari.
• La resolució, a més de contenir el sol·licitant o la relació de sol·licitants als quals es concedeix la subvenció, ha de fer constar, si s'escau, de manera expressa, la desestimació de la resta de les sol·licituds.
• El termini màxim per resoldre i notificar la resolució del procediment no pot excedir els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei estableixi un termini superior o estigui establert en la normativa de la Unió Europea. Desprès d’aquest termini, es considera desestimada la sol·licitud per silenci administratiu.
• La tramitació, la notificació i la reformulació de la resolució han d'aplicar les determinacions que sobre aquestes qüestions figurin a les bases reguladores.

Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits que estableix el TRLFPC.

↑ Índex de la unitat

← Unitat 2 | Unitat 4 →