A partir dels diversos subjectes presents en el procediment subvencionador: ens concedents, perceptors i beneficiaris, i entitats col·laboradores (art. 91 del TRLFPC), dediquem la unitat a fixar-ne els conceptes i a comentar les característiques més essencials.

• 4.1 Ens concedent
• 4.2 Perceptors i beneficiaris
• 4.3 Entitats col·laboradores
• 4.4 Referència a la informació sobre publicitat de les subvencions i a l'aplicació de la Llei 19/2014 i del Decret 8/2021

En primer lloc examinarem els requisits que han de presentar els ens que actuïn com a concedents de subvencions i ajuts. El primer serà la competència.

L’article 9.4.a de la LGS, en fixar els requisits per a l’atorgament de les subvencions, ens indica que “Addicionalment, l'atorgament d'una subvenció ha de complir els següents requisits: a) La competència de l'òrgan administratiu concedent […]”. D’una ràpida lectura de l’article 3 de la LGS, podríem arribar a la conclusió que les subvencions únicament podrien ser atorgades per les administracions públiques, sense considerar que aquestes actuen a través de diversos òrgans, als quals s'han atribuït unes competències ¹⁾. Per determinar la competència sempre cal recordar que en les subvencions es produeix una doble concurrència fàctica:

• a) Activitat administrativa de foment.

• b) Despesa pública (tant en el supòsit de les subvencions dineràries com en espècies).

Aquesta doble concurrència comporta que l’òrgan amb competència per a la concessió de les subvencions ha de tenir present les manifestacions fàctiques anteriors, ja que l’acte resolutori del procediment integra l’activitat administrativa de foment i el compromís de despesa pública inseparablement.

L’article 93 del TRLFPC atribueix la competència per a la concessió de les subvencions a tres grans grups d’òrgans:

• a) En els departaments de la Generalitat, el conseller o la consellera titular, o l’òrgan corresponent que determini la convocatòria. Cal assenyalar que l'article 17.3.g de la LGS (precepte bàsic) remet a les bases la determinació dels òrgans competents per a l'ordenació, la instrucció i la resolució del procediment de concessió de la subvenció.

• b) En les entitats autònomes de naturalesa administrativa, els presidents i els directors, i en la resta d’entitats autònomes, els consells d’administració, sens perjudici de la facultat de delegació en els gerents.

• c) En els ens restants, els òrgans rectors, d’acord amb el que estableixen les seves lleis de creació o normativa específica, sens perjudici de la possible delegació en els gerents o figures anàlogues.

No sembla gaire conflictiva la determinació de la competència, a partir de la LGS, ja que sempre cal indicar-la expressament a les bases, que és una norma amb nivell reglamentari, però això no evita una certa polèmica a partir de l’existència d’altres ens, a banda dels tradicionals (departaments, organismes autònoms, etc.), com les empreses públiques, les agències, etc., atès que l’article 93.c del TRLFPC deixa una porta oberta a l’activitat subvencionadora d’aquestes noves realitats organitzatives. Una fórmula senzilla per resoldre la qüestió és intentar apropar-nos a la voluntat del legislador.

L’article 88.1.b del TRLFPC, en referir-se a l’àmbit d’aplicació subjectiu del capítol sobre les subvencions, inclou “Les entitats creades o participades de manera majoritària, directament o indirectament, per la Generalitat”. Per tant, la creació i la participació són els elements a apreciar (de la Generalitat) i no la subjecció al dret públic o al dret privat, sempre tenint en compte que l’activitat objecte de la subvenció ho sigui dins del concepte del foment i per a aquests ens (en la funció subvencionadora) quan actuïn com a conseqüència de l’exercici de potestats administratives (art. 3.2 de la LGS), en la línia del Consell d’Estat, que considera que la potestat de subvencionar és sempre una potestat administrativa i una disposició de fons públics.

Pel que fa a la norma catalana (art. 91 del TRLFPC), per al concepte de l’ens concedent afegeix a la condició de la competència l’element econòmic “[…] un cop establerta la consignació pressupostària amb aquesta finalitat”.

↑ Índex de la unitat

En la gestió de les subvencions és relativament freqüent operar amb els conceptes de perceptor i beneficiari com si fossin sinònims. Lògica conseqüència d'una certa confusió a la qual el legislador mateix condueix, doncs, perquè defineix les mateixes situacions o posicions en el procediment, atès que utilitza indistintament l'un o l'altre terme.

La LGS molt aviat intenta fixar el concepte de beneficiari en indicar que aquest és la persona que hagi de fer l'activitat que en va fonamentar l'atorgament o que es trobi en la situació que en legitima la concessió (art. 11.1).

L'element essencial és trobar-se en situació de portar a terme l'activitat, el comportament, el fer o no fer, etc., amb prevalença dels aspectes subjectius.

La norma catalana se situa en la mateixa posició en definir el beneficiari o destinatari dels fons públics com el que ha de dur a terme l’activitat que va fonamentar l’atorgament de la subvenció o que ha de trobar-se en la situació que en legitimi la concessió (art. 91.a del TRLFPC).

La diferència entre la figura del beneficiari i la del perceptor la trobem molt més explicada a partir del moment que, com a resultat de la presència de les entitats col·laboradores, el que porta a terme l'activitat no és necessàriament qui rep, inicialment, els recursos econòmics.

L’article 12 de la LGS, en regular les entitats col·laboradores, les defineix com les que, actuant en nom i per compte de l'òrgan concedent a tots els efectes relacionats amb la subvenció, lliurin i distribueixin els fons públics als beneficiaris quan així s'estableixi en les bases reguladores, o col·labori en la gestió de la subvenció sense que es produeixi el previ lliurament i la distribució dels fons rebuts. Aquests fons, en cap cas, no s'han de considerar integrants del seu patrimoni; és a dir, un rep els recursos econòmics (perceptor) i un altre porta a terme l'activitat (beneficiari). Igualment tenen aquesta condició els que havent estat denominats beneficiaris conformement a la normativa comunitària tinguin encomanades, exclusivament, les funcions enumerades anteriorment.

L’article 91.c del TRLFPC no s’aparta d’aquesta construcció de les entitats col·laboradores, quan els assigna actuar en nom i per compte de l’ens concedent a tots els efectes relacionats amb la subvenció, lliurant i distribuint els fons públics als beneficiaris, quan així s’estableixi en les bases reguladores, sense que els fons esmentats es considerin integrats en el seu patrimoni.

Si a les bases o al títol de concessió s’indica la condició d’entitat col·laboradora, es pot compatibilitzar amb la de beneficiari. Un cop definides aquestes figures, podem assenyalar qui pot ser beneficiari de les subvencions i ens aturarem en el que estableixen els articles 11 i 13 de la LGS.

En primer lloc, cal recordar que "els requisits del beneficiari i la manera d’acreditar-los han d’estar establerts a les bases reguladores" (art. 92.2.b del TRLFPC i art. 17.3.b de la LGS).

Poden ser beneficiaris de subvencions:

• a) Les persones físiques.

• b) Les persones jurídiques i, sempre que així es disposi en les bases reguladores, els membres associats del beneficiari que es comprometin a efectuar la totalitat o part de les activitats que fonamenten la concessió de la subvenció en nom i per compte del primer, tenen igualment la consideració de beneficiaris.

• c) Les agrupacions de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, les comunitats de béns o qualsevol altre tipus d'unitat econòmica o patrimoni separat que, fins i tot sense personalitat jurídica, puguin dur a terme els projectes, les activitats o els comportaments, o es trobin en la situació que motiva la concessió de la subvenció.

Davant dels conceptes tradicionals de les persones físiques i jurídiques com a possibles beneficiaris de les subvencions, la possibilitat de l’accés a aquesta condició d’altres ens sense personalitat jurídica pròpia vol obrir el ventall dels perceptors a les noves realitats socials (p. ex., comunitats de propietaris de finques urbanes que volen fer obres d’accessibilitat, etc.).

Lògicament un dels problemes que ens podem trobar amb la concurrència d’aquesta darrera tipologia són les conseqüències dels incompliments per part del beneficiari. Per això la LGS ha establert unes mesures de protecció dels recursos públics, segons que la base del perceptor sigui personal o patrimonial.

Si el beneficiari és una agrupació de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, sense personalitat, s'ha de fer constar expressament tant a la sol·licitud com en la resolució de concessió (art. 11 de la LGS) el següent:

• a) Els compromisos d'execució assumits per cada membre de l'agrupació, així com l'import de subvenció a aplicar per cadascun, que tenen igualment la consideració de beneficiaris.

• b) Nomenar un representant o apoderat únic de l'agrupació, amb prou poders per complir les obligacions que, com a beneficiari, corresponen a l'agrupació.

• c) L'agrupació no es pot dissoldre fins que no hagi transcorregut el termini de prescripció de cinc anys (art. 100.4 del TRLFPC).

Per fixar les condicions a concórrer en les entitats beneficiàries, l'article 13 de la LGS utilitza la tècnica del llistat negatiu i la remissió a les bases reguladores.

No poden obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora de les subvencions les persones o entitats en qui és presenti alguna de les circumstàncies següents, llevat que per la naturalesa de la subvenció ho exceptuï la normativa reguladora:

• a) Haver estat condemnades mitjançant sentència ferma a la pena de pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajudes públiques.

• b) Haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, haver estat declarades insolvents en qualsevol procediment, haver estar declarades en concurs, llevat que en aquest hagi adquirit l'eficàcia un conveni o estar subjectes a intervenció judicial o haver estat inhabilitades.

• c) Haver donat lloc, per una causa de la qual hagin estat declarades culpables, a la resolució ferma de qualsevol contracte subscrit amb l'Administració.

• d) Estar incursos la persona física, els administradors de les societats mercantils o els que tinguin la representació legal d'altres persones jurídiques, en algun dels supòsits de la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració general de l'Estat, de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, o que es tracti de qualsevol dels càrrecs electius que regula la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, en els termes que estableixin aquesta normativa o la normativa autonòmica que reguli aquestes matèries.

• e) No estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o davant la Seguretat Social imposades per les disposicions vigents, en la forma que es determini per reglament.

• f) Tenir la residència fiscal en un país o un territori qualificat per reglament com a paradís fiscal.

• g) No estar al corrent de pagament d'obligacions per reintegrament de subvencions en els termes que es determinin per reglament.

• h) Haver estat sancionat mitjançant resolució ferma amb la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions segons aquesta Llei o altres lleis que ho estableixin.

• i) No poden accedir a la condició de beneficiaris les agrupacions de persones físiques o jurídiques, públiques o privades sense personalitat, quan concorri alguna de les prohibicions anteriors en qualsevol dels seus membres.

• j) Les prohibicions d'obtenir subvencions també afecten les empreses de les quals, per raó de les persones que les regeixen o altres circumstàncies, es pugui presumir que són continuació o que deriven, per transformació, fusió o successió, d'altres empreses en què hagin concorregut aquelles.

• k) Les associacions respecte a les quals s'hagi suspès el procediment administratiu d'inscripció perquè s'hi hagin trobat indicis racionals d'il·licitud penal, en aplicació del que disposa l'article 30.4 de la Llei orgànica 1/2002, mentre no hi recaigui resolució judicial ferma en virtut de la qual es pugui practicar la inscripció al registre corresponent.

En cap cas no poden obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora de subvencions o ajuts les associacions incurses en les causes de prohibició establertes en els apartats 5 i 6 de l'article 4 de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació:

La casuística de tot aquest conjunt de prohibicions és important, i bona part cal solucionar-la amb l'atenta consulta del seu desenvolupament reglamentari bàsic (art. 18, 19, 20 i 28 del Reglament de la LGS).

La LGS permet la justificació per part de les persones o entitats de no estar incurses en aquestes prohibicions per obtenir la condició de beneficiari o d'entitat col·laboradora, mitjançant el que s’indiqui a les bases:

• Testimoni judicial
• Certificats telemàtics
• Declaració acreditativa o declaració responsable (segons l’Acord GOV/85/2016).

A les prohibicions prescrites a la LGS, cal afegir les del TRLFPC (art. 90 bis i 92 bis), de les quals destaquem que els beneficiaris de subvencions resten obligats a:

• a) Sotmetre obligatòriament als seus òrgans interns i independents de control la comprovació de la destinació adequada dels fons que rebin en concepte de subvencions o transferències, incloent-hi la referida als fons atribuïts a títol gratuït o en virtut de relacions financeres en favor de tercers. En aquest darrer cas, els tercers han de sotmetre igualment a llurs òrgans de control la comprovació de la destinació dels fons rebuts.

• b) Garantir que llurs òrgans de govern coneixen, analitzen i debaten, de manera directa i independent dels responsables directes de la gestió, les auditories fetes sobre els comptes de l'entitat.

• c) No poden fer donacions, aportacions o prestacions de serveis a títol gratuït en favor de partits polítics, fundacions o associacions que hi estiguin vinculats orgànicament, des de la presentació de la sol·licitud fins a l'acabament de l'activitat subvencionada.

• d) No poden portar a terme en cap cas les activitats a què fa referència l'apartat anterior, en favor de qualsevol altra persona jurídica, per un import superior a 3.000 euros o inferior, quan acumuladament i respecte d'un mateix perceptor ultrapassin en l'exercici corrent aquesta quantia, llevat dels casos següents:

Bona part de les diverses prohibicions han estat afegides per atendre certes “alarmes socials” (incompatibilitat per percebre subvencions, transferències a tercers, etc.), a vegades amb contrasentits com atenuar les prohibicions per rebre subvencions de tal forma que es fa possible la continuïtat de les subvencions atorgades a empreses que hagin sol·licitat la declaració de concurs de creditors voluntari i que aquest hagi adquirit eficàcia en un conveni judicialitzat, com ja hem esmentat.

La Llei 18/2022, de creació i creixement d’empreses, i el Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, han afegit a les condicions per ser beneficiari o entitat col·laboradora de subvencions uns nous requisits que han afectat els articles 13.3 bis i 31.2 de la LGS, que podem resumir en dos aspectes, com explica àmpliament Marta Valentí Mas, a l'article Novetats en els requisits per tenir la condició de beneficiari de subvencions, disponible a l'Espai temàtic d'ajuts i subvencions de l'EAPC.

• a) No es pot ser beneficiari d'ajuts d'un import superior a 30.000 euros quan els tercers siguin persones físiques i jurídiques, diferents de les entitats de dret públic, amb ànim de lucre subjectes a la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, si s'incompleixen els terminis de pagament previstos per la Llei 3/2004.

• b) Aquesta prohibició per ser beneficiari afecta a totes les empreses independentment de la dimensió, sempre que la subvenció a rebre sigui d'un import superior a 30.000 euros.

↑ Índex de la unitat

Aquesta figura, amb una bona aplicació de les possibilitats que tant la LGS com el TRLFPC permeten, pot aportar elements d'eficàcia i eficiència al procés subvencional. Però, insistim, amb una regulació concreta, no d’una manera genèrica, que comportarà que, en lloc d’un ajut per portar a terme la funció de foment, es converteixi en una càrrega; per exemple, tenen utilitat en els casos de manca de presència de l’ens concedent al territori, sectors socials molt específics, etc.

Les entitats col·laboradores no són un lobby ni un grup d'interès, sinó entitats que actuen en nom i per compte de l'òrgan concedent a tots els efectes relacionats amb la subvenció, lliurant i distribuint els fons públics als beneficiaris o col·laborant en la gestió de la subvenció sense que es produeixi el previ lliurament i distribució dels fons rebuts.

L’article 12 de la LGS, en configurar les entitats col·laboradores, determina uns trets essencials, a banda dels que ja hem enunciat en el paràgraf anterior:

• a) La seva intervenció en el procés de gestió de les subvencions s'ha d'establir en les bases reguladores.

• b) Aquests fons, en cap cas, no s'han de considerar integrants del seu patrimoni.

Les seves obligacions són (art. 96 del TRLFPC):

• Lliurar als beneficiaris els fons rebuts d’acord amb els criteris establerts per les bases reguladores de la subvenció.
• Verificar, si escau, el compliment i l’efectivitat de les condicions determinants per a la concessió de les subvencions.
• Justificar l’aplicació dels fons percebuts davant l’entitat concedent i, si s’escau, lliurar la justificació presentada pels beneficiaris.
• Sotmetre’s a les actuacions de comprovació i de control.

A les entitats col·laboradores cal aplicar-les les mateixes condicions, requisits de capacitat i prohibicions, abans detallades, que als beneficiaris de les subvencions.

Per seleccionar les entitats col·laboradores, s’apliquen dos criteris diferenciats, segons que es tracti d’entitats subjectes al dret públic o al privat. Les primeres són triades de forma lliure i les segones, mitjançant un procediment sotmès als principis de publicitat, concurrència, igualtat i no discriminació.

L’article 91 del TRLFPC permet que els ens públics de la Generalitat, les corporacions de dret públic i les fundacions que estiguin sota el protectorat d'un ens de dret públic, i també les persones jurídiques que compleixen les condicions de solvència i eficàcia que s'estableixin, actuïn com entitats col·laboradores, en nom i per compte de l'ens concedent a tots els efectes relacionats amb la subvenció, lliurant i distribuint els fons públics als beneficiaris, quan així s'estableixi en les bases reguladores, sense que els fons esmentats es considerin integrats en el seu patrimoni.

Les entitats col·laboradores han de prestar el seu servei a títol gratuït o onerós, en aquest darrer supòsit, cal que es concreti en el conveni regulador.

Una entitat col·laboradora pot simultaniejar aquesta condició amb la de beneficiari per portar a terme l’objecte de la subvenció, amb determinació i regulació a les bases.

L’article 16 de la LGS fa preceptiva la formalització d’un conveni de col·laboració entre l'òrgan administratiu concedent i l'entitat col·laboradora, en el qual s'han de regular les condicions i obligacions assumides per aquesta, que, almenys, ha d'incloure:

• a) Definició de l'objecte de la col·laboració i de l'entitat col·laboradora.
• b) Identificació de la normativa reguladora especial de les subvencions que seran gestionades per l'entitat col·laboradora.
• c) Termini de durada del conveni de col·laboració.
• d) Compensació econòmica que, si escau, es fixi a favor de l'entitat col·laboradora.

Si l'entitat col·laboradora està subjecta al dret públic, en el conveni igualment cal determinar els requisits per a la distribució i el lliurament dels fons, i els criteris de justificació i de retiment de comptes.

Amb una precisa regulació en el conveni, les entitats col·laboradores porten a terme una destacable feina d’auxili a l'Administració per gestionar subvencions.

↑ Índex de la unitat

En la unitat 5, en tractar sobre la tramitació i la concessió de les subvencions, ens ocuparem de les obligacions de publicitat i transparència que cal que compleixi l’ens concendent, però ara assenyalarem les que corresponen als perceptors dels ajuts i les subvencions.

La LGS incideix en els aspectes que fan referència a la publicitat i la informació per part de les entitats concedents de les subvencions (art. 22 i altres), que es reforcen amb l’article 8 de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació publica i bon govern, i a la Llei Catalana 19/2014, del 29 desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern (LTAIBG).

El Síndic de Greuges, en complir-se els primers quatre anys de la LTAIBG, va emetre un informe no gaire positiu en què afirmava que “[…] no s’observen canvis substancials amb relació a la situació descrita en l’informe precedent, en què ja s’avançava una percepció d’alentiment o estancament en el desplegament de les obligacions de la Llei, una vegada finalitzada l’etapa inicial, que es confirma aquest any […] no únicament en estudiar les diferents tipologies d’administracions sinó també les entitats obligades […]”.

Darrerament, ha entrat en vigor el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Com afirma el legislador, aquest Decret té com a finalitat garantir una implementació de la Llei més homogènia, efectiva i exhaustiva, aclarir conceptes jurídics indeterminats i resoldre dubtes interpretatius, aprofitant la valuosa experiència adquirida per les administracions públiques de Catalunya.

El Decret desenvolupa de forma parcial la LTAIBG, concretament les disposicions generals, les disposicions sobre transparència i les disposicions sobre dret d'accés a la informació pública. S'ha optat per un desenvolupament parcial tenint en compte que la resta de matèries que requereixen desenvolupament reglamentari, entre d'altres, la participació ciutadana en l'elaboració de disposicions generals, tenen un caràcter prou singular per fer-ho de forma separada.

L'article 3 de la LTAIBG inclou entre els que han de complir les obligacions de transparència les entitats privades (les públiques ja estan sotmeses per se) amb els supòsits següents:

• Si perceben subvencions o ajuts públics de més de 100.000 euros anuals.

• Si almenys el 40% de llurs ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 5.000 euros.

• Per calcular els dos imports anteriors, s'ha de tenir en compte la suma del total de subvencions o ajuts públics provinents de qualsevol de les administracions públiques subjectes a la LTAIBG que hagin estat reconeguts en el curs d'un exercici econòmic comptable. Per aprofundir en el concepte del reconeixement, podeu consultar en els espais temàtics de EAPC l’article elaborat per Ignasi Olivera Nàter: “La comptabilització de les subvencions per part del perceptor o beneficiari”.

• Si, majoritàriament, porten a terme la seva activitat a Catalunya.

Les bases reguladores de les subvencions o ajuts públics i les resolucions i convenis que concedeixin subvencions o ajuts directes han de recollir, de manera detallada, les obligacions de transparència exigibles a les entitats privades beneficiàries de subvencions o ajuts públics, d'acord amb aquest article, així com els mecanismes de control i seguiment i les conseqüències derivades del seu incompliment, de conformitat amb l'ordenament jurídic.

Aquests perceptors de subvencions resten subjectes a les denominades obligacions de transparència i publicitat activa, en principi, mitjançant el seu portal de transparència o la normativa sectorial fixada a les bases.

El Decret 8/2021, de 9 de febrer, demana que la informació disposi d'un apartat específic en el web corporatiu o en el portal de transparència del perceptor, al qual s'ha de poder accedir des del Portal de la Transparència de Catalunya.

La informació s'ha de mantenir publicada, com a mínim, durant cinc anys des del moment de la difusió.

La publicitat activa és el deure dels subjectes obligats sobre els següents continguts d’informació pública:

Informació institucional i organitzativa

• Missió i activitats que desenvolupa
• Normativa aplicable
• Estatuts i número de registre
• Composició dels òrgans de govern amb identificació dels membres
• Organigrama actualitzat
• Estructura del grup d’entitats, si s'escau, missió i activitats que desenvolupa.

Informació econòmica, pressupostària i patrimonial

• Pla anual d’activitats
• Comptes anuals
• Informes d’auditoria i informes dels òrgans de control extern, si escau
• Retribucions dels òrgans de direcció i administració de les entitats que perceben ajuts i subvencions d’import superior a 10.000 euros
• Inventari del patrimoni.

Informació relativa a la gestió administrativa: contractes, convenis i subvencions i ajuts públics

• Òrgan responsable de l’entitat en matèria de contractació
• Relació de contractes subscrits amb les administracions públiques
• Relació de convenis vigents, modificacions produïdes i informació sobre el compliment i l’execució
• Relació d’ajuts i subvencions rebudes durant els darrers cinc anys
• Informació relativa al control financer de l’ajut o la subvenció percebut
• Justificacions adduïdes en el marc del retiment de comptes de l'òrgan responsable de l’entitat en matèria de contractació.

Per completar-ho, cal tenir present que:

• a) Les obligacions de transparència estan en vigor mentre duri la vigència de la subvenció o l'ajut públic que ha rebut l’entitat, i un cop vençut si els fons percebuts es continuen aplicant a les finalitats establertes, d’acord amb el seu pla comptable. Segons l’article 9.5 del Decret 8/2021, la informació s'ha de mantenir publicada, com a mínim, durant cinc anys des del moment de la difusió.
• b) Les xifres s’entenen referides a l’exercici econòmic tancat més recentment.

L’article 15 de la LTAIBG disposa que les bases reguladores de la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros, han d’incloure l’obligació dels beneficiaris, si són persones jurídiques, de comunicar als subjectes obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent.

Sense fer una anàlisi en profunditat, en fer pública aquesta informació el perceptor de la subvenció ha de procurar:

• a) Generar un apartat concret.
• b) Presentar-la d'una manera clara, estructurada i reutilitzable.
• c) Donar informació veraç, objectiva i fàcilment comprensible.
• d) Actualitzar-la periòdicament i amb facilitat de consulta.
• e) Assegurar que cada entitat és responsable de la seva informació.

L’article 14 del Decret 8/2021 ens recorda que sobre els límits aplicables a les obligacions de transparència activa han d'operar, a més de les limitacions legals aplicables a la publicitat de dades de persones físiques derivades de la protecció de dades de caràcter personal, la limitació que aquesta publicació sigui omesa motivadament en els casos en què aquestes persones es trobin en una situació de protecció especial de violència de gènere o amenaça terrorista, entre d'altres, que es pugui veure agreujada amb motiu de la publicació d'aquestes dades, prèvia ponderació de l'omissió.

↑ Índex de la unitat

← Unitat 3 | Unitat 5 →