2.2 Prescripció de la infracció
El transcurs del termini fixat per a la prescripció de la infracció comporta l’extinció de la responsabilitat administrativa que es pot exigir per una eventual conducta antijurídica, de manera que en superar-se el termini corresponent i consumar-se la prescripció de la infracció, s’impedeix a l'Administració exercir la potestat sancionadora. En altres paraules, quan s’ha produït la prescripció de la infracció, ja no es pot perseguir a través del procediment sancionador corresponent, i en conseqüència ja no es pot sancionar.
Sobre els terminis de prescripció de les infraccions, l’art. 30.1 de la LRJSP disposa en primer lloc que prescriuen segons el que disposen les lleis que les estableixin, i a manca d'aquesta previsió, amb caràcter supletori afegeix uns terminis de prescripció de les infraccions: tres anys en les molt greus, dos anys en les greus i sis mesos en les lleus.
Inici del còmput
En relació amb el còmput, l'art. 30.2 de la LRJSP disposa que el termini de prescripció de les infraccions comença a comptar des del dia en què s’ha comès la infracció, de manera que per iniciar-lo cal que la infracció s'hagi consumat. Aquesta previsió relativa al «dia en què s'ha comès» serveix per a les infraccions instantànies, mentre que, en el cas de les infraccions continuades o permanents, el mateix precepte recull expressament el que ja havia declarat la jurisprudència (STS 16-3-2010 jur_ts_sentencia_de_16_marzo_2010_rj_2010_4392.rtf), en el sentit que el termini de prescripció de la infracció no comença a comptar fins que finalitza –o cessa– la conducta infractora.
Interrupció
El còmput d’aquest termini s’interromp amb la notificació a l’interessat de la iniciació del procediment sancionador, i «es reinicia» si es paralitza durant més d’un mes per causa no imputable al presumpte responsable. Cal subratllar a aquest efecte que el segon paràgraf de l'art. 30.2 de la LRJSP l'associa a la interrupció, relatiu al reinici del còmput, que difereix de l'efecte que havia previst l'art. 132 de la Llei 30/1992, el qual determinava la represa del termini de prescripció de la infracció. Així, en la regulació anterior a la interrupció provocada per la notificació de la iniciació del procediment no es començava un nou termini, sinó que continuava en el punt en què s'havia produït la interrupció. Val a dir però que alguna sentència ja havia patrocinat aquesta solució de tornar a començar de zero a partir de la interrupció per la notificació de l'acord d'iniciació (STS 15/10/2014 jur_ts_sentencia_de_15_octubre_2014_rj_2014_6438.rtf).
Data final
Per acabar, pel que fa a la data final del còmput del termini de prescripció de la infracció, cal situar-la en la notificació de la resolució sancionadora, moment en el qual ja no hi hauria infracció a perseguir. D'acord amb això, la prescripció de la infracció en cap cas es podria consumar durant la tramitació d'un eventual recurs administratiu (STS 15/12/2004 jur_ts_sentencia_de_15_diciembre_2004_rj_2005_4800.rtf).
